LES ARTS PLÀSTIQUES I
LA PINTURA
Antonio Núñez 2016

Índex
1.- La Pintura: Definició
2.- La Profunditat: Una Il·lusió (Perspectiva i Clarobscur)
3- La Matèria Pictòrica: El Pigment i l’Aglutinant
4- Les Tècniques Pictòriques: Fresc, Tremp, oli ...
5- Altres Tipologies: El Mosaic i el Vitrall

LA PINTURA
La pintura és la creació d’una imatge figurativa o abstracta sobre una superfície de dues
dimensions de naturalesa diversa: Mur, fusta, tela, cartró, paper, papir, pergamí...
1.- La Pintura: Definició

La pintura es desenvolupa sobre un pla: dues dimensions (alçada i amplada) i simula la 3ª
dimensió (fondària o profunditat) amb diferents artificis:
LA PROFUNDITAT: UNA IL.LUSIÓ
2.- La Profunditat: Una Il·lusió
-La Superposició dels objectes o formes
representades
- El canvi de mida dels elements
representats
- El clarobscur: tècnica que permet simular
la profunditat mitjançant el joc de contrastos
entre la llum i l'ombra
-La Perspectiva : tècnica que permet
simular la profunditat (la tercera dimensió de
què manca la pintura), creant la il·lusió de
l’espai en el conjunt de l’obra.
*Aquestes tècniques o artificis no són
excloents i es poden utilitzar per separat o
conjuntament per tal d’incrementar la
sensació de profunditat de la representació
Ampliar informació

D’entre tots aquests artificis o tècniques per simular la profunditat cal destacar en l’art occidental
la perspectiva.
La Perspectiva pot ser:
- Lineal ( geomètrica o cònica) quan la superfície bidimensional del quadre s’estructura
geomètricament en un entramat de línies de línies rectes convergents envers uns punts
anomenats punts de fuga.
2.- La Profunditat: Una Il·lusió

Aèria o atmosfèrica quan s’aconsegueix la sensació de profunditat difuminant els contorns de
les figures a mida que s’allunyen cap el fons.
També s’utilitzen contrastos molt marcats de lluminositat.
En aquestes pintures s’intenta representar no sols la profunditat, sinó també, l’atmosfera que
envolta els objectes.
2.- La Profunditat: Una Il·lusió

ASPECTES MATERIALS DE LA PINTURA: LA MATÈRIA PICTÒRICA
Qualsevol pintura és composta per dos elements bàsics: el pigment i l’aglutinant
- El pigment : és la substància en pols que dóna color a la pintura. Pot ser d’origen natural,
orgànic ,inorgànic o sintètic.
- L’aglutinant és la substància que uneix les partícules del pigment i li dona una consistència
pastosa.
No s’ha de confondre l’aglutinant amb el dissolvent , el qual és un líquid que, barrejat amb la pintura,
la fa més fluida a l'hora de pintar (aiguarràs)
3.- La Matèria Pictòrica: El Pigment i l’Aglutinant
Se solen fer servir com aglutinants coles vegetals i animals, ceres, goma aràbiga, resines, olis
o la clara i el rovell d’ou

Al llarg dels segles, en pintura, s’han fet servir diverses tècniques : El fresc, el tremp, l’oli,
l’aquarel·la, l’acrílic, etc...
LES TÈCNIQUES PICTÒRIQUES
4.- Les Tècniques Pictòriques
Cada una d’elles amb unes propietats i unes
característiques diferents.
L’element fonamental en cada una d’aquestes
tècniques és l’aglutinant .
Doncs.... és l'aglutinant el que condiciona les
característiques pròpies de cada una d’aquestes
tècniques: temps d’assecatge, textura, resistència,
la lluminositat, la possibilitat d’efectuar o no
correccions, ...

És la tècnica més habitual en la pintura realitzada sobre el mur o paret.
4.- Les Tècniques Pictòriques
Consisteix a pintar el mur damunt d’una preparació encara fresca de calç o guix per tal de que el
pigment passi a formar part del mateix mur.
CARACTERÍSTIQUES :
- La pintura s’ha d’aplicar de manera ràpida, abans que s’assequi el suport.
- Requereix d’una acurada planificació (feina fragmentada) i no permet realitzar rectificacions.
- En el frecs es fa servir la sinòpia, un dibuix preparatori que es fa damunt L’arrebossat
- Un altre avantatge d’aquesta tècnica és la seva gran durabilitat i resistència al pas
del temps. (la pintura queda incrustada en el suport)
El FRESC ( Fresco)

EXEMPLES DE PINTURES REALITZADES AMB LA TÈCNIQUE DEL FRESC
EN DIFERENTS ETAPES HISTÒRIQUES
4.- Les Tècniques Pictòriques

El TREMP (Temple)
Aquesta tècnica pictòrica es va utilitzar
preferentment per pintar sobre fusta (retaules)
però també s’utilitzà per pintar sobre pergamí.
4.- Les Tècniques Pictòriques
En aquesta tècnica els pigments de colors es
dissolien en aigua temperada utilitzant com
aglutinant el rovell de l’ou, barrejat amb coles
com el làtex de brot de figuera o la cola aràbiga.
Al igual que la tècnica del frecs requereix d’una
preparació prèvia del suport (fusta o pergamí),
així cal cobrir el suport amb una fina capa de guix.
Un cop assecada, amb un punxó es feia el dibuix
sobre el guix. Desprès s’omplien amb color els
espais dibuixats.
La pintura era aplicada en capes primes i fines
que inclús permeten permetien la realització de
transparències.
Presenta un acabat llis i mate, i a diferència del
fresc, aquesta pintura si que permet realitzar
retocs i correccions un cop seca.

El seu us decau quan apareix la pintura a l’oli
que permet aconseguir un detallisme pictòric
més gran i colors més saturats i brillants
4.- Les Tècniques Pictòriques
L’època dorada d’aquesta tècnica són els segles
XIV i XV

És la tècnica pictòrica més divulgada i
s’executa tant sobre fusta com sobre tela o
qualsevol altre suport: cartró, metall...
JAN VAN EYCK
El matrimoni Arnolfini (1434)
Consisteix en barrejar els pigments amb oli de
llinosa o de nou.
Tot i que és una tècnica coneguda des de
l’antiguitat, els primers que la van emprar van
ser els pintors flamencs del segle XV
Permet treballar molt còmodament (es pot
interrompre...) i admet rectificacions.
També permet aconseguir un detallisme pictòric
més gran i colors més saturats i brillants
Com inconvenient principal presenta
l’enfosquiment amb el pas del temps...
(necessita de restauració)
4.- Les Tècniques Pictòriques
L’OLI (Oleo)

Aquesta tècnica pictòrica és molt versàtil i presenta moltes possibilitats:
La pintura es pot fer servir molt espessa proporcionant una textura matèrica
L’oli, també permet ampliar la gama de colors i augmenta el contrast dels tons clars i obscurs
O bé, molt diluïda proporcionant una textura llisa..
També permet la superposició de vàries capes transparents. ( tècnica de veladures ).
4.- Les Tècniques Pictòriques

Jan Van Eyck. L’adoració de l’anell místic. (1432) oli sobre fusta.

Es pot aplicar amb pinzell o amb espàtula.
4.- Les Tècniques Pictòriques

La pintura a l’oli es feia al taller de cada pintor,
barrejant i pastant els pigments amb l’oli de
llinosa.
Al segle XV els pintors venecians i florentins van generalitzar l’ús de la tela com el suport més idoni
de la pintura a l’oli, donant lloc a l’aparició de la pintura de cavallet
Al principi es pintava sobre fusta, però
ràpidament es va generalitzar el seu us sobre
tela.
4.- Les Tècniques Pictòriques
Sovint els pintors tenien aprenents que els hi
feien aquesta feina.
És una tècnica que arriba fins els nostres dies
per la seva versatilitat i capacitats expressives.

L’aquarel·la és una tècnica que utilitza com a suport el paper.
L’ AQUAREL.LA
Barreja els pigments amb goma aràbiga i aigua, aplicant-se amb pinzell
sobre el paper..
És una tècnica ràpida i àgil (el color s’estén amb aigua). No admet
correccions.
Freqüentment utilitzada pels artistes per realitzar apunts ràpids sobre
temes i motius diversos.
4.- Les Tècniques Pictòriques
Destaca especialment per la transparència dels colors..

4.- Les Tècniques Pictòriques

4.- Les Tècniques Pictòriques
ACRÍLIC (Pintura acrílica )
És comença a utilitzar a partir dels anys 40 del segle XX.
Aquesta tècnica pictòrica es caracteritza per un
assecatge molts ràpid i per ser molt resistent al
agents atmosfèrics.
Grans artistes de moviments i tendències del
segle vint com l’expressionisme abstracte o el
Pop art nord-americà la utilitzaran en la
realització de les seves obres.
Com a inconvenient principal te que en assecar-se
modifica lleugerament el to. (més que l’oli)
És una tècnica que segons el grau de dissolució
permet obtenir acabats efecte oli o aquarel.la.
És un tipus de pintura fabricada industrialment, que és dissolt amb aigua, però que un cop
seca , és resistent a ella.

4.- Les Tècniques Pictòriques
ALTRES TÈCNIQUES: EL COLLAGE I LA PINTURA MATÈRICA
Al segle XX l’experimentació artística va facilitar l’aparició d’altres tècniques pictòriques , que es
caracteritzen per l'ús de materials i objectes no relacionats amb la pràctica pictòrica.
Pablo Picasso
Violí i partitura (1912)
Antoni Tàpies
Creu i R (1975 )
EL COLLAGE LA PINTURA MATÈRICA

4.- Les Tècniques Pictòriques
El Collage s’inicia al 1912 quan Picasso i Braque comencen a introduir als seus quadres
fragments de diaris, cartons, papers acolorits o fotografies.
La tècnica del collage, és una de les grans aportacions de les avantguardes de començaments
del segle XX: Obre la porta a l’experimentació amb els valors tàctils i les textures, introduint al
quadre fragments de realitat enlloc de representar-la.
EL COLLAGE

4.- Les Tècniques Pictòriques
Amb la pintura matèrica els artistes creen superfícies pastoses mitjançant l’addició de diferents
elements a la pintura: terra, pedres, pols de marbre, vidres, guix, serradures, fulles, palla, draps,
llavors, etc.
Les obres assoleixen d’aquesta manera una varietat de textures que li donen major expressivitat i
una forta càrrega emocional.
LA PINTURA MATÈRICA

5.- Altres Tipologies: El Mosaic i els vitrall
ALTRES TIPOLOGIES: EL MOSAIC I EL VITRALL
Tot i que no són estrictament tècniques pictòriques fem esment en aquest apartat un parell de
tècniques que històricament han tingut una forta implantació i que al igual que la pintura han
contribuït al fenomen artístic de la creació d’imatges de caràcter bidimensional.
EL MOSAIC EL VITRALL

5.- Altres Tipologies: El Mosaic i els vitrall
EL MOSAIC
És una tècnica de creació d’imatges que no utilitza pigment. El Color és proporcionat per les
tessel·les, petites peces de pedra, vidre, ceràmica o metall .
Tècnica utilitzada des de la més remota antiguitat, va assolir un gran esplendor durant l’època
romana pel recobriment de terres i murs dels habitatges.

5.- Altres Tipologies: El Mosaic i els vitrall
Durant i l’imperi bizantí també va tenir una profusa difusió en la construcció i decoració de
les basíliques cristianes.

Aquesta tècnica arriba fins als nostres dies, on artistes de renom universal com en Gaudí o en Miró
també l’han utilitzat en la realització de les seves obres.
5.- Altres Tipologies: El Mosaic i els vitrall

5.- Altres Tipologies: El Mosaic i els vitrall
EL VITRALL
El vitrall o vidriera utilitza com a pigment els vidres de colors , el quals s’uneixen amb plom per
les vores i es munten sobre una estructura de ferro.
Finalment es col·loquen a les obertures ( finestrals o rosasses ) de les esglésies i d’altres
edificis.