SlideShare a Scribd company logo
1 of 50
Índex
1.- Introducció: Liberalisme i Absolutisme
2.- La Revolució Francesa (1789-1799)
3.- L'Època Napoleònica (1799 -1815)
4.- La Restauració Absolutista: El Congres de Viena (1815)
5.- Revolucions Liberals de 1820,1830 i 1848
6.-La “Primavera dels Pobles “: La Formació dels Estats Nacionals
Monarquia Absoluta de
Dret Diví
Nou Sistema polític
(Parlament)
Sobirania Nacional
Divisió De Poders
Constitució( ABSOLUTISME ) ( LIBERALISME )
L’Altre aspecte que també volen canviar l’organització social :
Societat ESTAMENTAL
( PRIVILEGIATS I NO PRIVILEGIATS)
NEIXEMENT. NO MOVILITAT SOCIAL
Societat De CLASSES
( MOVILITAT SOCIAL. ABSÈNCIA DE
PRIVILEGIS, VALUA PERSONAL)
INTRODUCCIÓ: L’ÈPOCA DE LES REVOLUCIONS
QUÈ SÓN LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES ?
Les revolucions liberals burgeses són un conjunt de revolucions que es produeixen a Europa
entre 1789 a 1848, en que la burgesia, juntament amb els altres membres del Tercer Estat
volen posar fí a l’Antic Règim i implantar un nou sistema polític i un nou sistema social.
Revolucions
1820
Revolucions
1830
Revolucions
1848
Revolució
francesa
1789
Altres
revolucions
burgeses
i liberals:
EUA (1776)
Amèrica del
Sud
(1808-26)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES: QUAN I ON ES VAN PRODUIR?
LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 – 1799)
2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799)
La Revolució Francesa és la primera revolució que és produeix i té una gran importància
per ser la primera dins de tota una Europa Absolutista i perquè en molts aspectes
servirà de model per les revolucions posteriors.
França a més a més havia estat
durant el segle XVIII una de les
monarquies més poderoses
de tota les monarquies
absolutes d’Europa.
En el moment que és produeix
la revolució a França regne
Lluís XVI, net de Lluís XIV, el
rei Sol. Que s’havia casar amb
Maria Atonieta filla dels reis
d’Austria.
Durant la revolució Lluís XVI, i
la seva dona , la reina Maria
Atonieta seran guillotinats.
2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799)
LES CAUSES DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA
A més a més de les
causes que originen
totes les Revolucions
Liberals
El desig de la Burgesia d’acabar amb l’absolutisme i
els privilegis dels nobles i eclesiàstics
La Difusió de les idees dels il·lustrats (llibertat, igualtat..)
Al voltant del
1789
França pateix un seguit de males collites que provoquen la fam
i la dificultat del pagesos per pagar impostos al rei i als nobles
La monarquia francesa gasta més diners dels que ingressa en
guerres i en la cort, la qual cosa provoca la la bancarrota.
Any 1788
Ingressos Despeses
472 milions de lliures 633 milions de lliures
Impostos camperols Exèrcit (25%)
i burgesia (85%) Cort (20%)
Altres (15%) Burocràcia (10%)
Obres públiques (2%)
Altres (41%)
FRANÇA ES TROVA EN UNA CRISIS ECONÒMICA I
AMB UN ESTAT EN BANCARROTA
2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799)
EL REI CONVOCA ELS ESTATS GENERALS
Davant d’aquesta situació el rei és veu obligat a convocar els ESTATS GENERALS per
demanar al privilegiats (nobles i clergues) que paguin impostos.
2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799)
Què són ELS ESTATS
GENERALS:
Una assemblea d’origen medieval on estaven representants
els tres estaments socials de l’Antic Regim
1r estament: Clergat, 291 representants
2n estament: Noblesa, 270 representants
3r estament: Tercer Etat 578 representants
El rei estava obligat a convocar-los per sol·licitar canvis en els sistemes d’impostos, o per
modificar els privilegis. (A França feia més de 300 anys que no es convocaven).
Com funcionaven ?
* El rei plantejava la seva petició
* Cada estament es reunia i discutia per separat
* Cada estament disposava d’un sol vot.
2 vots
1 vot
Els privilegiats sempre disposaven de majoria.
En les primeres sessions, la burgesia (representant del Tercer Estat) va demanar canviar
el sistema de votació: Què és votes per persona i no per estaments.
Van acceptar-ho el rei i els privilegiats?
NO !!
2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799)
EL JURAMENT DE LA SALA DE LA PILOTA
El rei els privilegiats es negaren a la petició del representats del Tercer Estat i el rei
suspèn la reunió dels Estat Generals.
Davant la negativa, com reaccionen els representats del Tercer Estat ?
Els diputats del Tercer Estat,
juntament amb alguns
nobles i eclesiàstics es
reuneixen en un petit pavelló
(Sala del joc de pilota ) i es
constitueixen en Assemblea
Nacional (Representants de la
nació).
Això era una revolució política: Fer una constitució era reconèixer que el poder
era del poble (sobirania nacional) i qüestionar el poder del rei.
A més, a més ... reconèixer la igualtat de
tots els francesos significava posar fí a
la societat estamental.
I juren no abandonar aquell lloc
fins haver donar a França una
Constitució que garantís la
llibertat i la igualtat de tots
els francesos.
2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799)
EL POBLE S’UNEIX A LA REVOLUCIÓ
Davant d’aquesta situació el rei crida l’exèrcit per reprimir l’Assemblea Nacional
Com reacciona
el Poble ?
A París les Classes Popular Urbanes Assalten la presó i
arsenal militar de La Bastilla (14 Juliol 1789)
Les noticies del que passa a Paris arriben al camp i es
produeix “ La Gran Por ”.
LA REVOLUCIÓ
TRIONFA !!
Els membres del Tercer Estat es revelen per tot arreu en defensa dels seus
representats i la monarquia perd el control del País.
Molts Nobles abandonen França...
LA GRAN POR
Per tota França els
camperols es
revelen contra els
senyors (atacs a
castells, Incendis...)
NOVES LLEIS PER UNA NOVA SOCIETAT
2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799)
Per buscar una solució a la situació el rei torna a obrir els Estats Generals, però
transformats ara en ASSEMBLEA NACIONAL ( vot per persona i no per estament)
La nova Assemblea Nacional amb majoria de representants dels Tercer Estat
(burgesos) comença a legislar (fer noves lleis) i a transformar la societat:
- Declaració de drets de l’home
- Es fa una constitució (1791)
Amb aquestes lleis a França
S’eliminen els privilegis
S’ estableix la igualtat de tots
els ciutadans davant la llei
És posa fí al poder absolut del rei
En definitiva, es posa fi a l’Absolutisme i s’instaura el Liberalisme
1780-1789 Crisis Econòmica: males collites (fam) / Bancarrota de l’Estat
Maig 1789 Convocatòria i reunió dels Estats Generals
Juny 1789 El rei tanca els Estat Generals / Jurament “Sala de la pilota”
Juliol
1789
El rei crida l’exèrcit a Versalles
Assalt a la Bastilla / La Gran Por
LA REVOLUCIÓ
TRIOMFA
2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799)
RESUM INICI DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA ( 1789 )
Agost
1789
El rei torna a obrir els Estats Generals, però ara transformats en
ASSEMBLEA NACIONAL (vot per persona, no per estament)
2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799)
L’ASSEMBLEA NACIONAL: GRUPS POLÍTICS
A la nova Assemblea Nacional es podien diferenciar tres grups polítics:
REIALISTES
El formaven la majoria dels Nobles i Clergues. Eren
absolutistes i volien tornar a l’Antic Regim.
Són antirevolucionaris.
GIRONDINS
El formaven la burgesia conservadora . Volien establir
el liberalisme per mitjà d’un pacte amb el rei i els
privilegiats, deixant de banda a les classes populars
urbanes i els camperols.
Són partidaris del sufragi censatari.
JACOBINS
El formaven la burgesia progressista . Volien establir
el liberalisme democràtic. Consideren que la revolució
també ha de beneficiar a les CPU i els Camperols.
Partidaris del sufragi universal masculí
A partir d’aquest moment la revolució inicia un llarg camí de 1789 a 1799, passant
per diferents etapes segons el grup que aconsegueix manar a l’Assemblea
2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799)
2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799)
1ª ETAPA: LA MONARQUIA CONSTITUCIONAL
2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799)
Durant aquesta primera etapa governen els girondins legislant a favor de la burgesia I els antics
privilegiats.
Problemes durant aquesta etapa
La Noblesa, el clergat i el rei, tot i que simulen acceptar el nou ordre social i polític volien tornar
a l’Antic Règim.
Per una altra banda França està rodejada de
Monarquies Absolutes que no veuen amb bons
ulls els canvis que els revolucionaris estan
produint.
I Preparen els seus exèrcits prop de la frontera.
El rei intenta fugir de França, per posar-se al
front dels exèrcits estrangers i envair Franca per
acabar amb la revolució.
Però ...
És descobert a la frontera (Varennes) i se
l’obliga a retornat a París.
Es manté el rei com a cap de l’Estat però sense poder absolut.
2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799)
Això provoca que ...
Les classes populars, ( Els Sans-culottes )
Els Sans-culottes consideren que el rei és un traïdor i que els govern dels girondins
no els representa ni fan prou per donar resposta a les seves necessitats.
ja no se’n refien ni del rei, ni tampoc del govern dels girondins
2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799)
Els Sans-culottes al carrer i
els Jacobins a l’Assemblea
s’alien (fan un pacte)
Assalten el palau de les Tulleries, on havien
ficat al rei després del seu intent de fugida
arresten al rei, i
l'empresonen
Treuen als girondins
del poder
PROCLAMEN
LA
REPÚBLICA
S’inicia així una nova etapa de la revolució:
LA REPÚBLICA DEMOCRÀTICA
Una nova etapa de la revolució en la que els
Jacobins governaren a l’assemblea amb el
suport als carrers dels Sans-Culottes.
2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799)
2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799)
L’etapa s’inicia amb el Judici
del rei.
El rei és jutjat, condemnat i executat
2ª ETAPA: LA REPÚBLICA DEMOCRÀTICA
Durant aquest període seran els Jacobins els que governaran l'assemblea
2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799)
2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799)
La mort del rei provoca, que les monarquies europees que rodegen França facin una
aliança contra França i li declarin la guerra
Àustria, Prùssia, Espanya, Holanda i Anglaterra formen una coalició europea
antirevolucionària i ataquen França.
França és envaïda pels exèrcits absolutistes enemics de la revolució
2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799)
A més a més ...
A I 'interior del país un grup de pagesos
animats pels capellans i els nobles
Formen un exèrcit realista per lluitar
contra la revolució (Insurrecció de la
Vendée)
AL 1793 LA REVOLUCIÓ ESTAVA EN PERILL
Enemics EXTERIORS i INTERIORS amenaçaven amb acabar amb la revolució.
Davant tots aquests problemes el jacobins amb el suport dels sans-culottes als carrers
SUSPENEN (tanquen) L’ASSEMBLEA.
COMITÈ DE SALVACIÓ PÚBLICA
Un govern revolucionari format per un petit
grup de Jacobins, entre els que cal destacar
la figura d’en Robespierre.
Donar resposta a les
necessitats dels grups
populars CPU i camperols)
Derrotar els enemics
interiors i exteriors de
la revolució
2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799)
Un govern amb tots els poders per prendre
mesures dirigides a...
I per governar el país formen el ...
FRENAR ELS ENEMICS
INTERIORS DE LA REV.
FRENAR LA INVASIÓ DELS
EXERCITS EXTRANGERS
FER REFORMES SOCIALS PER
AJUDAR ALS NECESSITATS
LLEI DE SOSPITOSOS
Detenció, judici ràpid i
mort a la guillotina de
tots els sospitosos
d’actituds contraries a la
revolució
(contrarevolucionaris)
NOU EXÈRCIT MÉS
DEMOCRÀTIC
Milers de voluntaris
ingressen a l’exèrcit per
defensar la república
revolucionaria i és
permet que la gent del
poble puguin ser caps
de l’exèrcit.
Això dona a França les
primeres victòries sobre
els enemics
ECONOMIA DIRIGIDA
- Llei de Preus màxims i
salaris mínims.
- Persecució dels
especuladors...
- Educació Primaria
obligatòria i gratuïta per
tots els nens.
- Procés de
descristianització i foment
del culte a la raó.
2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799)
Des de el COMITE DE SALVACIÓ PÚBLICA els jacobins comencen a fer lleis
i a prendre mesures per
Però ... A la burgesia conservadora ( els girondins) no li agradava les reformes
en favor de les classes populars i ….
Robespierre i els altres dirigents jacobins son detinguts i guillotinats
S’estableix de nou un
govern conservador
(GIRONDINS)
A principis de 1794 les mesures adoptades pels jacobins des de el Comitè de Salvació
Pública comencen a donar els seus fruits:
Els girondins acusen al Comitè de Salvació Pública de sanguinaris i traidors a la
Revolució per no respetar la declaració dels drets de l’home i el ciutadà.
2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799)
LA REVOLUCIÓ SEMBLAVA QUE S’HAVIA SALVAT
S’inicia així el la 3ª i última etapa de la Revolució
LA REPÚBLICA BURGESA (1795-1799)
Els enemics exteriors són Derrotats. Els contrarevolucionaris controlats i les classes
populars veuen com moltes de les seves necessitats són cobertes..
2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799)
Fan una Nova Constitució 1795 per restablir el sufragi censatari
2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799)
De nou al poder els conservadors girondins:
Eliminen les reformes socials realitzades pels jacobins a favor de les classes
populars : restableix el lliure mercat ...
A) REVOLTES POPULARS
Dirigides pels sans-culottes i els jacobins
que defensen les millores per les classes
populars de l’etapa anterior.
B) MOVIMENT REIALISTA
Els contrarevolucionaris (reialistes) que
volien tornar a l’absolutisme es tornen a
reorganitzar i causen problemes.
Eliminen la llei del sospitós.
3ª ETAPA: LA REPÚBLICA BURGESA
Aquestes mesures provocaren:
(FINAL DE LA REVOLUCIÓ)
Els Girondins incapaços de fer front a aquest problemes: No volen fer cas de les
demandes de les classes populars, (sans-culottes) però tampoc volen tornar a l’Antic
regim (reialistes)
2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799)
Els girondins llavors dirigeixen les seves mirades
cap un jove general Napoleó Bonaparte,
Un militar que havia guanyat nombroses batalles
contra els exèrcits enemics de les potències
absolutistes que havien envair França i que gaudia
de molta fama i suport popular .
El 1799 Napoleó fa un
Cop d’Estat
i pren el poder
Posant fi a deu
anys de
revolució
(1789 – 1799)
Comencen a pensar que l’exèrcit és la única sortida per mantenir l’ordre social..
A) Monarquia Constitucional
(1789-1792)
B) República Democràtica
(1793-1794)
C) República Burgesa
(1795-1799)
Domini de la burgesia conservadora,
(Girondins) volia abolir l’Antic Regim i
imposar el liberalisme, però sense
beneficiar a les CPU ni els camperols.
Domini de la burgesia radical i les
classes populars, (Jacobins) volen
una transformació més profunda de la
societat: Més democràtica i solidaria
Retorno al poder de la burgesia
conservadora. (Girondins) Supressió
dels avenços i millores socials de la
República Democràtica
De totes maneres ...
Amb la Revolució França ha passat de l’Antic Règim al Liberalisme
2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799)
RESUM DE LES ETAPES DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA ( 1789 – 1799 )
VIDEOS
3.- L’ÈPOCA NAPOLEONICA 1799-1815
El 1799 Napoleó pren el poder i posa fi a la Revolució Francesa.
Napoleó va governar França de 1799 a 1815 i al seu govern podem diferenciar dues
etapes:
A) EL CONSOLAT (1799-1804)
B) L’IMPERI NAPOLEONIC (1804-1815)
Durant aquest període posa pau a l’interior del país.
Reprimeix als jacobins i posa fi a les protestes populars .
Tranquil·litza als
reialistes
Llei del retorn dels emigrats
Restableix el culte catòlic
Per evitar que les monarquies absolutistes europees
tornin a posar en perill el liberalisme aconseguit a
França, Napoleó inicia la conquesta d’Europa formant
un gran imperi.
El 2 de desembre de 1804 es proclama emperador a la catedral de Notre-Dame de Paris.
França 1812
Territoris
dominats
Enemics de
França el 1812
Expansióde
Napoleó
3.- L’ÈPOCA NAPOLEONICA 1799-1815
L’IMPERI NAPOLEÒNIC 1812 ( Màxima extensió )
3.- L’ÈPOCA NAPOLEONICA 1799-1815
Quines conseqüències van tenir les conquestes i el domini de Napoleó en Europa ?
Essencialment dos:
a ) Difusió de les idees liberals per Europa (Llibertat, igualtat, desaparició de les
monarquies absolutes i dels privilegis...)
b) Desperta els sentiments nacionalistes dels pobles europeus contra el domini
francès. (orgull nacional enfront de l’enemic invasor)
França 1812
Enemics de
França el 1812
Derrotes de Napoleó
després del 1812
L’ENFONSAMENT DE L’IMPERI NAPOLEÒNIC
3.- L’ÈPOCA NAPOLEONICA 1799-1815
Les derrotes de Napoleó en Espanya i Rússia van
tenir una gran importància, perquè van demostrar
que els exèrcits de Napoleó no eren invencibles.
Anglaterra, Rússia, Àustria i Prússia formaran una coalició i derrotaran
definitavement a Napoleó al 1815, en la batalla de de Waterloo
Derrotat
Napoleó
3.- L’ÈPOCA NAPOLEONICA 1799-1815
A Europa es tornen a restablir les monarquies
l’absolutisme i els privilegis
A EUROPA ES PRODUEIX EL RETORN A L’ANTIC RÈGIM
4.- LA RESTAURACIÓ ABSOLUTISTA
Després de la Derrota de Napoleó a Europa s’inicia un període conegut com la
Restauració, un període durant el qual les monarquies europees pretenen tornar a
l’Antic Regim com si la Revolució Francesa s’hagués produït.
Metternich
LA RESTAURACIÓ (1815 – 1848 )
Per aconseguir aquest objectiu les potències vencedores de Napoleó (Àustria,
Prussia, Rússia i la Gran Bretanya) és reuneixen a Viena al 1815 sota la direcció del
canceller austríac Metternich donant lloc a l’anomenat Congres de Viena.
CONGRÈS DE VIENA (1815)
Reunits a Viena les potències vencedores de Napoleó acorden:
Defensar l’absolutisme
Restablir les monarquies en els seus trons
(legitimisme)
Impedir que sorgeixen nous
moviments revolucionaris
Creació de la Santa Alianza, Un exèrcit per
intervenir en qualsevol país que es doni un
moviment revolucionari liberal.
4.- LA RESTAURACIÓ ABSOLUTISTA
EL CONGRÉS DE VIENA ( 1815 )
Vídeo Època napoleònica i la Restauració
Però ....
A Europa la majoria de població, i especialment la burgesia, ja no volen tornar al
absolutisme i volen vol mantenir els principis del liberalisme: Igualtat davant la llei,
mobilitat social, sobirania nacional...
4.- LA RESTAURACIÓ ABSOLUTISTA
A més a més, a molts pobles europeus, la invasió napoleònica ha despertat els
sentiments nacionalistes, i molts pobles europeus volen el seu estat independent i
poder governar-se ells mateixos.
A tota Europa ... LIBERALS i NACIONALISTES
Se uniran per lluitar junts i derrotar a LA RESTAURACIÓ
S’iniciaran així, a partir de 1920, un conjunt de revolucions , que tot i que en un
principi, moltes són reprimides per l’exèrcit de la Santa Aliança, mica en mica
aniran guanyant terreny i acabaran derrotant a la Restauració al 1848.
Aquestes revolucions contra la Restauració i en favor del liberalisme, conegudes
com les revolucions liberals burgeses es donaren en tres onades: 1820, 1830 i 1848.
I per què ... Liberals i nacionalistes lluitaran junts contra la Restauració ?
Què és una nació ?
Un conjunt de persones
que habiten en un territori i
que tenen una mateixa
llengua, una mateixa
cultura, unes tradicions i
formes de vida, i una
història comuna i sobretot
una voluntat de viure junts
i decidir ells mateixos
sobre el seu futur.
I ... què és el nacionalisme ?
El desig o la voluntat del
poble que forma una
nació de tenir estat propi
independent i de triar el
seu propi govern.
RELACIÓ ENTRE LIBERALISME I NACIONALISME
Hi ha alguna relació entre EL LIBERALISME i EL NACIONALISME ?
Per entendre quina relació hi ha entre ells hem de començar per saber que és una
nació i que és el nacionalisme.
I ...
En el sistema polític del Liberalisme qui tria els
governants ?
RELACIÓ ENTRE LIBERALISME I NACIONALISME
LA NACIÓ
És pot triar doncs, el governants d’un territori si
no hi ha nació ?
NO
És necessari doncs, formar nacions per saber qui
te dret a triar el governant ?
SÍ
Així doncs, si el liberalisme es un sistema polític en el
que la nació tria per mitja del vot els governants
Liberalisme i Nacionalisme són dos conceptes que
presenten una estreta relació: Per aplicar el liberalisme
cal, que es formin nacions, que puguin triar els seus
governants. (El parlament)
Quina es la relació que hi ha entre liberalisme i nacionalisme ?
5. LES REVOLUCIONS LIBERALS (1820, 1830, 1848)
( LIBERALISME i NACIONALISME junts, per derrotar a LA RESTAURACIÓ )
Primeres
revolucions
contra la
restauració.
Són derrotades
per la Santa
Aliança.
5. LES REVOLUCIONS LIBERALS (1820, 1830, 1848)
REVOLUCIONS 1820
Són
Pronunciaments
militars, poc
suport popular
Sols triomfa a
Grècia, què
aconsegueix
independitzar-se
de l’Imperi Turc.
Van tenir una repercussió i una extensió més grans.
- Les revolucions s’inicien a França i d’aquí a
altres països (Bèlgica, Anglaterra, Espanya..)
- Amb aquestes revolucions Europa queda dividida en dos blocs polítics: Europa
Occidental liberal i Europa Oriental absolutista
5. LES REVOLUCIONS LIBERALS (1820, 1830, 1848)
REVOLUCIONS 1830
Europa dividida en dos
blocs polítics:
- Europa occidental
LIBERAL
- Europa Oriental
ABSOLUTISTA
5. LES REVOLUCIONS LIBERALS (1820, 1830, 1848)
REVOLUCIONS 1830
A més a mes durant aquestes revolucions Bèlgica
aconsegueix la seva independència i el poble belga
es separa del regne dels Països Baixos.
Moviment revolucionari, molt més extens.
Derrota definitiva de la restauració: El
Liberalisme s’implanta a tota Europa
excepte Rússia. ( on continuarà
l’absolutisme fins a inicis del segle XX )
S'inicia “la Primavera dels Pobles”
La primavera dels pobles és el nom
amb el que es coneix el desig de molts
pobles d’Europa de formar un Estat
propi i independent.
Amb aquest moviment naixeren països com Alemanya o Itàlia durant la segona meitat
del segle XIX.
6.- “ LA PRIMAVERA DELS POBLES”
REVOLUCIONS 1848
Es dona per tota Europa, i ara sí, amb la participació de les classes populars a favor
del Liberalisme.
“LA PRIMAVERA DELS POBLES” : FORMACIÓ DELS ESTATS NACIONALS
1.- Quines diferències observes entre aquests dos mapes ? Quins pobles han aconseguit
format una nació durant aquest segle ?
2.- Sabries dir algun poble actual que al 1914 encara no hagués aconseguir tenir una
nació pròpia ? Quins ?
6.- “ LA PRIMAVERA DELS POBLES”
EUROPA 1812 EUROPA 1914
DECLARACIÓ DELS DRETS DE
L’HOME I EL CIUTADÀ (1789)
Atorgava al francesos la condició de
ciutadans lliures i iguals davant la llei.
Article 1: Els homes neixen i romanen
lliures i iguals en drets ...
Article 4: La llibertat consisteix a poder fer
tot allò que no perjudiqui a un tercer.
Article 3: El principi de tota sobirania
(poder) resideix en la nació. Cap individu,
no pot exercir cap autoritat (poder) que no
emani de la nació.
Article 10: Ningú no ha de ser molestat per
les seves opinions, fins i tot religioses, ...
2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799)
DIFERENCIA ENTRE ABSOLUTISME I LIBERALISME
El Liberalisme és un sistema polític en el que a diferencia del absolutisme el poder
no l’atorga la divinitat, sinó el poble o la nació. És a dir, són els governats els que
mitjançant el vot designen els governants.
A més a més
Ha de crear Una Constitució : Conjunt de normes o lleis fonamentals que resulten de
l’acord o pacte entre els ciutadans que formen una nació per tal de viure junts.
Ha de haver tres poders separats :
1.- Poder legislatiu: S’encarrega de legislar, és a dir de fer o aprovar les lleis.
(Parlament o assemblea)
2.- Poder executiu: S’encarrega de fer complir les lleis aprovades pel poder
legislatiu. El formen el president i els ministres i disposen
dels mitjans per poder fer complir les lleis: Exèrcit, policia,
hisenda, funcionaris ....
3.-Poder Judicial: Independent i separat dels altres dos. Format per jutges i
fiscals s’encarreguen de jutjar conforme a les lleis
Al liberalisme les persones són considerades ciutadans i no súbdits, és a dir tenen
drets i deures

More Related Content

What's hot

SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIMSEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIMAntonio Núñez
 
Etapes de la revolució francesa
Etapes de la revolució francesaEtapes de la revolució francesa
Etapes de la revolució francesacsantan2
 
Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)
Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)
Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)Julia Valera
 
IMPERIALISME (1870 - 1914 ) 1R BATX
IMPERIALISME (1870 - 1914 )  1R BATXIMPERIALISME (1870 - 1914 )  1R BATX
IMPERIALISME (1870 - 1914 ) 1R BATXAntonio Núñez
 
Unitat 6. l'època de l'imperialisme
Unitat 6. l'època de l'imperialismeUnitat 6. l'època de l'imperialisme
Unitat 6. l'època de l'imperialismeJulia Valera
 
El segle XVIII, la crisi de l'Antic Règim
El segle XVIII, la crisi de l'Antic RègimEl segle XVIII, la crisi de l'Antic Règim
El segle XVIII, la crisi de l'Antic RègimEladi Fernàndez
 
El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.
El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.
El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.Marcel Duran
 
La Il·Lustració
La Il·LustracióLa Il·Lustració
La Il·Lustraciópem3
 
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALAntonio Núñez
 
Revolució francesa 1789 1799
Revolució francesa 1789 1799Revolució francesa 1789 1799
Revolució francesa 1789 1799Marcel Duran
 
Revolució industrial
Revolució industrialRevolució industrial
Revolució industrialvicentaros
 
1. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-2014
1. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-20141. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-2014
1. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-2014martav57
 

What's hot (20)

L'ANTIC RÈGIM
L'ANTIC RÈGIM L'ANTIC RÈGIM
L'ANTIC RÈGIM
 
2. Liberalisme i nacionalisme
2. Liberalisme i nacionalisme2. Liberalisme i nacionalisme
2. Liberalisme i nacionalisme
 
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIMSEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
 
Despotisme il·lustrat
Despotisme il·lustratDespotisme il·lustrat
Despotisme il·lustrat
 
Etapes de la revolució francesa
Etapes de la revolució francesaEtapes de la revolució francesa
Etapes de la revolució francesa
 
Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)
Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)
Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)
 
IMPERIALISME (1870 - 1914 ) 1R BATX
IMPERIALISME (1870 - 1914 )  1R BATXIMPERIALISME (1870 - 1914 )  1R BATX
IMPERIALISME (1870 - 1914 ) 1R BATX
 
Unitat 2: La revolució industrial
Unitat 2:  La revolució industrialUnitat 2:  La revolució industrial
Unitat 2: La revolució industrial
 
Unitat 6. l'època de l'imperialisme
Unitat 6. l'època de l'imperialismeUnitat 6. l'època de l'imperialisme
Unitat 6. l'època de l'imperialisme
 
El segle XVIII, la crisi de l'Antic Règim
El segle XVIII, la crisi de l'Antic RègimEl segle XVIII, la crisi de l'Antic Règim
El segle XVIII, la crisi de l'Antic Règim
 
El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.
El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.
El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.
 
L’imperialisme i les seves causes
L’imperialisme i les seves causesL’imperialisme i les seves causes
L’imperialisme i les seves causes
 
La Il·Lustració
La Il·LustracióLa Il·Lustració
La Il·Lustració
 
Realisme
RealismeRealisme
Realisme
 
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
 
Revolució francesa 1789 1799
Revolució francesa 1789 1799Revolució francesa 1789 1799
Revolució francesa 1789 1799
 
absolutisme vs parlamentarisme segle XVIII
absolutisme vs parlamentarisme segle XVIIIabsolutisme vs parlamentarisme segle XVIII
absolutisme vs parlamentarisme segle XVIII
 
Unitat 4: Moviment obrer
Unitat 4: Moviment obrerUnitat 4: Moviment obrer
Unitat 4: Moviment obrer
 
Revolució industrial
Revolució industrialRevolució industrial
Revolució industrial
 
1. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-2014
1. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-20141. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-2014
1. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-2014
 

Viewers also liked

Les revolucions liberals
Les revolucions liberalsLes revolucions liberals
Les revolucions liberalsvicentaros
 
Las revoluciones de 1848
Las revoluciones de 1848Las revoluciones de 1848
Las revoluciones de 1848Maantona
 
Transformacions de l'antic règim el segle xviii
Transformacions de l'antic règim el segle xviiiTransformacions de l'antic règim el segle xviii
Transformacions de l'antic règim el segle xviiiteresasolerbou
 
Revolucions liberals
Revolucions liberalsRevolucions liberals
Revolucions liberalssole toribio
 
Rol de la mujer
Rol de la mujer Rol de la mujer
Rol de la mujer Edith
 
Mujer y revolución francesa
Mujer y revolución francesaMujer y revolución francesa
Mujer y revolución francesaatenearte
 
Les revolucions liberals
Les revolucions liberalsLes revolucions liberals
Les revolucions liberalsLibertango
 
Revoluciones liberales de 1820, 1830 & 1848
Revoluciones liberales de 1820, 1830 & 1848Revoluciones liberales de 1820, 1830 & 1848
Revoluciones liberales de 1820, 1830 & 1848Hey Paty
 
La mujer en la revolución industrial
La mujer en la revolución industrialLa mujer en la revolución industrial
La mujer en la revolución industrialAndrés Rojas
 
Tema 2 Liberalismo y Nacionalismo
Tema 2 Liberalismo y NacionalismoTema 2 Liberalismo y Nacionalismo
Tema 2 Liberalismo y NacionalismoCarlos Arrese
 
Unitat 2. revolucions liberals i moviments nacionalistes (1789 1871)
Unitat 2. revolucions liberals i moviments nacionalistes (1789 1871)Unitat 2. revolucions liberals i moviments nacionalistes (1789 1871)
Unitat 2. revolucions liberals i moviments nacionalistes (1789 1871)Julia Valera
 
Revoluciones Liberales 1820, 1830 Y 1848
Revoluciones Liberales 1820, 1830 Y 1848Revoluciones Liberales 1820, 1830 Y 1848
Revoluciones Liberales 1820, 1830 Y 1848Diego RO
 

Viewers also liked (20)

Resum tema02-lib nac
Resum tema02-lib nacResum tema02-lib nac
Resum tema02-lib nac
 
Les revolucions liberals
Les revolucions liberalsLes revolucions liberals
Les revolucions liberals
 
Las revoluciones de 1848
Las revoluciones de 1848Las revoluciones de 1848
Las revoluciones de 1848
 
Motín del té
Motín del  téMotín del  té
Motín del té
 
La revolucion de 1848
La revolucion de 1848La revolucion de 1848
La revolucion de 1848
 
La Revolució industrial
La Revolució industrialLa Revolució industrial
La Revolució industrial
 
Transformacions de l'antic règim el segle xviii
Transformacions de l'antic règim el segle xviiiTransformacions de l'antic règim el segle xviii
Transformacions de l'antic règim el segle xviii
 
1.antic règim 24102011
1.antic règim 241020111.antic règim 24102011
1.antic règim 24102011
 
Les dones al món contemporani
Les dones al món contemporaniLes dones al món contemporani
Les dones al món contemporani
 
Revolucions liberals
Revolucions liberalsRevolucions liberals
Revolucions liberals
 
Rol de la mujer
Rol de la mujer Rol de la mujer
Rol de la mujer
 
Mujer y revolución francesa
Mujer y revolución francesaMujer y revolución francesa
Mujer y revolución francesa
 
Les revolucions liberals
Les revolucions liberalsLes revolucions liberals
Les revolucions liberals
 
Revoluciones liberales de 1820, 1830 & 1848
Revoluciones liberales de 1820, 1830 & 1848Revoluciones liberales de 1820, 1830 & 1848
Revoluciones liberales de 1820, 1830 & 1848
 
La mujer en la revolución industrial
La mujer en la revolución industrialLa mujer en la revolución industrial
La mujer en la revolución industrial
 
Tema 2 Liberalismo y Nacionalismo
Tema 2 Liberalismo y NacionalismoTema 2 Liberalismo y Nacionalismo
Tema 2 Liberalismo y Nacionalismo
 
1.El segle XVIII: La crisi de l'antic règim
1.El segle XVIII: La crisi de l'antic règim1.El segle XVIII: La crisi de l'antic règim
1.El segle XVIII: La crisi de l'antic règim
 
La revolucion de 1848
La revolucion de 1848La revolucion de 1848
La revolucion de 1848
 
Unitat 2. revolucions liberals i moviments nacionalistes (1789 1871)
Unitat 2. revolucions liberals i moviments nacionalistes (1789 1871)Unitat 2. revolucions liberals i moviments nacionalistes (1789 1871)
Unitat 2. revolucions liberals i moviments nacionalistes (1789 1871)
 
Revoluciones Liberales 1820, 1830 Y 1848
Revoluciones Liberales 1820, 1830 Y 1848Revoluciones Liberales 1820, 1830 Y 1848
Revoluciones Liberales 1820, 1830 Y 1848
 

Similar to LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)

Similar to LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO) (20)

3 LES REV. LIBERALS (2020).pptx
3 LES REV. LIBERALS (2020).pptx3 LES REV. LIBERALS (2020).pptx
3 LES REV. LIBERALS (2020).pptx
 
Revolució Francesa
Revolució FrancesaRevolució Francesa
Revolució Francesa
 
Revfrancesa
RevfrancesaRevfrancesa
Revfrancesa
 
Revfrancesa 3
Revfrancesa 3Revfrancesa 3
Revfrancesa 3
 
Revfrancesa 3
Revfrancesa 3Revfrancesa 3
Revfrancesa 3
 
Revolució francesa en Català
Revolució francesa en CatalàRevolució francesa en Català
Revolució francesa en Català
 
Examen S Xviii
Examen S XviiiExamen S Xviii
Examen S Xviii
 
Unitat 2.- Les Revolucions burgeses
Unitat 2.- Les Revolucions burgesesUnitat 2.- Les Revolucions burgeses
Unitat 2.- Les Revolucions burgeses
 
Liberalisme i nacionalisme
Liberalisme i nacionalismeLiberalisme i nacionalisme
Liberalisme i nacionalisme
 
La Revolució Francesa
La Revolució FrancesaLa Revolució Francesa
La Revolució Francesa
 
Revolució francesa 1789 1799 (apunts)
Revolució francesa 1789 1799 (apunts)Revolució francesa 1789 1799 (apunts)
Revolució francesa 1789 1799 (apunts)
 
Unitat 3 liberalisme i nacionalisme - 2019-20
Unitat 3   liberalisme i nacionalisme - 2019-20Unitat 3   liberalisme i nacionalisme - 2019-20
Unitat 3 liberalisme i nacionalisme - 2019-20
 
Liberalisme i nacionalisme copia
Liberalisme i nacionalisme   copiaLiberalisme i nacionalisme   copia
Liberalisme i nacionalisme copia
 
Revfrancesa
RevfrancesaRevfrancesa
Revfrancesa
 
Revolució francesa
Revolució francesaRevolució francesa
Revolució francesa
 
Revolució francesa
Revolució francesaRevolució francesa
Revolució francesa
 
Les revolucions liberals. La Revolució Francesa i les Revolucions burgeses.
Les revolucions liberals. La Revolució Francesa i les Revolucions burgeses.Les revolucions liberals. La Revolució Francesa i les Revolucions burgeses.
Les revolucions liberals. La Revolució Francesa i les Revolucions burgeses.
 
Unitat Didàctica 3
Unitat Didàctica 3Unitat Didàctica 3
Unitat Didàctica 3
 
Revolució francesa
Revolució francesaRevolució francesa
Revolució francesa
 
Les revolucions liberals
Les revolucions liberalsLes revolucions liberals
Les revolucions liberals
 

More from Antonio Núñez

QUE ÉS LA HISTÒRIA ? ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
QUE ÉS LA HISTÒRIA ?  ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)QUE ÉS LA HISTÒRIA ?  ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
QUE ÉS LA HISTÒRIA ? ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)Antonio Núñez
 
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)Antonio Núñez
 
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIA
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIALES ESTAPES DE LA HISTÒRIA
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIAAntonio Núñez
 
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)Antonio Núñez
 
EL MOVIMENT OBRER (2019-20)
EL MOVIMENT OBRER  (2019-20)EL MOVIMENT OBRER  (2019-20)
EL MOVIMENT OBRER (2019-20)Antonio Núñez
 
PINTURA SEGLE XIX PAU 2020
PINTURA SEGLE XIX  PAU 2020PINTURA SEGLE XIX  PAU 2020
PINTURA SEGLE XIX PAU 2020Antonio Núñez
 
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANI
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANIT-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANI
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANIAntonio Núñez
 
LA MADELEINE P.A. VIGNON
LA MADELEINE P.A. VIGNONLA MADELEINE P.A. VIGNON
LA MADELEINE P.A. VIGNONAntonio Núñez
 
Escultura, conceptes bàsics
Escultura, conceptes bàsicsEscultura, conceptes bàsics
Escultura, conceptes bàsicsAntonio Núñez
 
Dona i ocell. Joan Miró
Dona i ocell. Joan MiróDona i ocell. Joan Miró
Dona i ocell. Joan MiróAntonio Núñez
 
Història: Conceptes previs
Història: Conceptes previsHistòria: Conceptes previs
Història: Conceptes previsAntonio Núñez
 
PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)
PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)
PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)Antonio Núñez
 
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIAVICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIAAntonio Núñez
 
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)Antonio Núñez
 
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON Antonio Núñez
 
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA Antonio Núñez
 
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)Antonio Núñez
 
TÀPIES: CREU I R (1975)
TÀPIES: CREU I R (1975)TÀPIES: CREU I R (1975)
TÀPIES: CREU I R (1975)Antonio Núñez
 

More from Antonio Núñez (20)

QUE ÉS LA HISTÒRIA ? ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
QUE ÉS LA HISTÒRIA ?  ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)QUE ÉS LA HISTÒRIA ?  ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
QUE ÉS LA HISTÒRIA ? ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
 
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)
 
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIA
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIALES ESTAPES DE LA HISTÒRIA
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIA
 
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)
 
EL MOVIMENT OBRER (2019-20)
EL MOVIMENT OBRER  (2019-20)EL MOVIMENT OBRER  (2019-20)
EL MOVIMENT OBRER (2019-20)
 
PINTURA SEGLE XIX PAU 2020
PINTURA SEGLE XIX  PAU 2020PINTURA SEGLE XIX  PAU 2020
PINTURA SEGLE XIX PAU 2020
 
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANI
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANIT-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANI
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANI
 
LA MADELEINE P.A. VIGNON
LA MADELEINE P.A. VIGNONLA MADELEINE P.A. VIGNON
LA MADELEINE P.A. VIGNON
 
Escultura, conceptes bàsics
Escultura, conceptes bàsicsEscultura, conceptes bàsics
Escultura, conceptes bàsics
 
Dona i ocell. Joan Miró
Dona i ocell. Joan MiróDona i ocell. Joan Miró
Dona i ocell. Joan Miró
 
Història: Conceptes previs
Història: Conceptes previsHistòria: Conceptes previs
Història: Conceptes previs
 
PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)
PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)
PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)
 
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIAVICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
 
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
 
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
 
ARQUITECTURA SEGLE XIX
ARQUITECTURA SEGLE XIXARQUITECTURA SEGLE XIX
ARQUITECTURA SEGLE XIX
 
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
 
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
 
TÀPIES: CREU I R (1975)
TÀPIES: CREU I R (1975)TÀPIES: CREU I R (1975)
TÀPIES: CREU I R (1975)
 
SEGONES AVANTGUARDES
SEGONES AVANTGUARDESSEGONES AVANTGUARDES
SEGONES AVANTGUARDES
 

Recently uploaded

JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfJOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfErnest Lluch
 
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfCatalà parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfErnest Lluch
 
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓLasilviatecno
 
Curs de Català - Continguts del 2n Trimestre
Curs de Català - Continguts del 2n TrimestreCurs de Català - Continguts del 2n Trimestre
Curs de Català - Continguts del 2n Trimestreignasi23
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxRosabel UA
 
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfJFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfErnest Lluch
 
I BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR 4t PROGRAMACIÓ I DIGITALITZACIÓ
I BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR 4t PROGRAMACIÓ I DIGITALITZACIÓI BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR 4t PROGRAMACIÓ I DIGITALITZACIÓ
I BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR 4t PROGRAMACIÓ I DIGITALITZACIÓLasilviatecno
 

Recently uploaded (8)

JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfJOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
 
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfCatalà parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
 
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
 
Curs de Català - Continguts del 2n Trimestre
Curs de Català - Continguts del 2n TrimestreCurs de Català - Continguts del 2n Trimestre
Curs de Català - Continguts del 2n Trimestre
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
 
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfJFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
 
I BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR 4t PROGRAMACIÓ I DIGITALITZACIÓ
I BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR 4t PROGRAMACIÓ I DIGITALITZACIÓI BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR 4t PROGRAMACIÓ I DIGITALITZACIÓ
I BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR 4t PROGRAMACIÓ I DIGITALITZACIÓ
 
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdfDíptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
 

LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)

  • 1.
  • 2. Índex 1.- Introducció: Liberalisme i Absolutisme 2.- La Revolució Francesa (1789-1799) 3.- L'Època Napoleònica (1799 -1815) 4.- La Restauració Absolutista: El Congres de Viena (1815) 5.- Revolucions Liberals de 1820,1830 i 1848 6.-La “Primavera dels Pobles “: La Formació dels Estats Nacionals
  • 3. Monarquia Absoluta de Dret Diví Nou Sistema polític (Parlament) Sobirania Nacional Divisió De Poders Constitució( ABSOLUTISME ) ( LIBERALISME ) L’Altre aspecte que també volen canviar l’organització social : Societat ESTAMENTAL ( PRIVILEGIATS I NO PRIVILEGIATS) NEIXEMENT. NO MOVILITAT SOCIAL Societat De CLASSES ( MOVILITAT SOCIAL. ABSÈNCIA DE PRIVILEGIS, VALUA PERSONAL) INTRODUCCIÓ: L’ÈPOCA DE LES REVOLUCIONS QUÈ SÓN LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES ? Les revolucions liberals burgeses són un conjunt de revolucions que es produeixen a Europa entre 1789 a 1848, en que la burgesia, juntament amb els altres membres del Tercer Estat volen posar fí a l’Antic Règim i implantar un nou sistema polític i un nou sistema social.
  • 5. LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 – 1799) 2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799) La Revolució Francesa és la primera revolució que és produeix i té una gran importància per ser la primera dins de tota una Europa Absolutista i perquè en molts aspectes servirà de model per les revolucions posteriors. França a més a més havia estat durant el segle XVIII una de les monarquies més poderoses de tota les monarquies absolutes d’Europa. En el moment que és produeix la revolució a França regne Lluís XVI, net de Lluís XIV, el rei Sol. Que s’havia casar amb Maria Atonieta filla dels reis d’Austria. Durant la revolució Lluís XVI, i la seva dona , la reina Maria Atonieta seran guillotinats.
  • 6. 2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799) LES CAUSES DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA A més a més de les causes que originen totes les Revolucions Liberals El desig de la Burgesia d’acabar amb l’absolutisme i els privilegis dels nobles i eclesiàstics La Difusió de les idees dels il·lustrats (llibertat, igualtat..) Al voltant del 1789 França pateix un seguit de males collites que provoquen la fam i la dificultat del pagesos per pagar impostos al rei i als nobles La monarquia francesa gasta més diners dels que ingressa en guerres i en la cort, la qual cosa provoca la la bancarrota. Any 1788 Ingressos Despeses 472 milions de lliures 633 milions de lliures Impostos camperols Exèrcit (25%) i burgesia (85%) Cort (20%) Altres (15%) Burocràcia (10%) Obres públiques (2%) Altres (41%) FRANÇA ES TROVA EN UNA CRISIS ECONÒMICA I AMB UN ESTAT EN BANCARROTA
  • 7. 2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799) EL REI CONVOCA ELS ESTATS GENERALS Davant d’aquesta situació el rei és veu obligat a convocar els ESTATS GENERALS per demanar al privilegiats (nobles i clergues) que paguin impostos.
  • 8. 2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799) Què són ELS ESTATS GENERALS: Una assemblea d’origen medieval on estaven representants els tres estaments socials de l’Antic Regim 1r estament: Clergat, 291 representants 2n estament: Noblesa, 270 representants 3r estament: Tercer Etat 578 representants El rei estava obligat a convocar-los per sol·licitar canvis en els sistemes d’impostos, o per modificar els privilegis. (A França feia més de 300 anys que no es convocaven). Com funcionaven ? * El rei plantejava la seva petició * Cada estament es reunia i discutia per separat * Cada estament disposava d’un sol vot. 2 vots 1 vot Els privilegiats sempre disposaven de majoria. En les primeres sessions, la burgesia (representant del Tercer Estat) va demanar canviar el sistema de votació: Què és votes per persona i no per estaments. Van acceptar-ho el rei i els privilegiats? NO !!
  • 9. 2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799) EL JURAMENT DE LA SALA DE LA PILOTA El rei els privilegiats es negaren a la petició del representats del Tercer Estat i el rei suspèn la reunió dels Estat Generals. Davant la negativa, com reaccionen els representats del Tercer Estat ? Els diputats del Tercer Estat, juntament amb alguns nobles i eclesiàstics es reuneixen en un petit pavelló (Sala del joc de pilota ) i es constitueixen en Assemblea Nacional (Representants de la nació). Això era una revolució política: Fer una constitució era reconèixer que el poder era del poble (sobirania nacional) i qüestionar el poder del rei. A més, a més ... reconèixer la igualtat de tots els francesos significava posar fí a la societat estamental. I juren no abandonar aquell lloc fins haver donar a França una Constitució que garantís la llibertat i la igualtat de tots els francesos.
  • 10. 2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799) EL POBLE S’UNEIX A LA REVOLUCIÓ Davant d’aquesta situació el rei crida l’exèrcit per reprimir l’Assemblea Nacional Com reacciona el Poble ? A París les Classes Popular Urbanes Assalten la presó i arsenal militar de La Bastilla (14 Juliol 1789) Les noticies del que passa a Paris arriben al camp i es produeix “ La Gran Por ”. LA REVOLUCIÓ TRIONFA !! Els membres del Tercer Estat es revelen per tot arreu en defensa dels seus representats i la monarquia perd el control del País. Molts Nobles abandonen França... LA GRAN POR Per tota França els camperols es revelen contra els senyors (atacs a castells, Incendis...)
  • 11. NOVES LLEIS PER UNA NOVA SOCIETAT 2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799) Per buscar una solució a la situació el rei torna a obrir els Estats Generals, però transformats ara en ASSEMBLEA NACIONAL ( vot per persona i no per estament) La nova Assemblea Nacional amb majoria de representants dels Tercer Estat (burgesos) comença a legislar (fer noves lleis) i a transformar la societat: - Declaració de drets de l’home - Es fa una constitució (1791) Amb aquestes lleis a França S’eliminen els privilegis S’ estableix la igualtat de tots els ciutadans davant la llei És posa fí al poder absolut del rei En definitiva, es posa fi a l’Absolutisme i s’instaura el Liberalisme
  • 12. 1780-1789 Crisis Econòmica: males collites (fam) / Bancarrota de l’Estat Maig 1789 Convocatòria i reunió dels Estats Generals Juny 1789 El rei tanca els Estat Generals / Jurament “Sala de la pilota” Juliol 1789 El rei crida l’exèrcit a Versalles Assalt a la Bastilla / La Gran Por LA REVOLUCIÓ TRIOMFA 2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799) RESUM INICI DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA ( 1789 ) Agost 1789 El rei torna a obrir els Estats Generals, però ara transformats en ASSEMBLEA NACIONAL (vot per persona, no per estament)
  • 13. 2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799) L’ASSEMBLEA NACIONAL: GRUPS POLÍTICS A la nova Assemblea Nacional es podien diferenciar tres grups polítics: REIALISTES El formaven la majoria dels Nobles i Clergues. Eren absolutistes i volien tornar a l’Antic Regim. Són antirevolucionaris. GIRONDINS El formaven la burgesia conservadora . Volien establir el liberalisme per mitjà d’un pacte amb el rei i els privilegiats, deixant de banda a les classes populars urbanes i els camperols. Són partidaris del sufragi censatari. JACOBINS El formaven la burgesia progressista . Volien establir el liberalisme democràtic. Consideren que la revolució també ha de beneficiar a les CPU i els Camperols. Partidaris del sufragi universal masculí A partir d’aquest moment la revolució inicia un llarg camí de 1789 a 1799, passant per diferents etapes segons el grup que aconsegueix manar a l’Assemblea
  • 14. 2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799)
  • 15. 2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799)
  • 16. 1ª ETAPA: LA MONARQUIA CONSTITUCIONAL 2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799) Durant aquesta primera etapa governen els girondins legislant a favor de la burgesia I els antics privilegiats. Problemes durant aquesta etapa La Noblesa, el clergat i el rei, tot i que simulen acceptar el nou ordre social i polític volien tornar a l’Antic Règim. Per una altra banda França està rodejada de Monarquies Absolutes que no veuen amb bons ulls els canvis que els revolucionaris estan produint. I Preparen els seus exèrcits prop de la frontera. El rei intenta fugir de França, per posar-se al front dels exèrcits estrangers i envair Franca per acabar amb la revolució. Però ... És descobert a la frontera (Varennes) i se l’obliga a retornat a París. Es manté el rei com a cap de l’Estat però sense poder absolut.
  • 17. 2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799) Això provoca que ... Les classes populars, ( Els Sans-culottes ) Els Sans-culottes consideren que el rei és un traïdor i que els govern dels girondins no els representa ni fan prou per donar resposta a les seves necessitats. ja no se’n refien ni del rei, ni tampoc del govern dels girondins
  • 18. 2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799) Els Sans-culottes al carrer i els Jacobins a l’Assemblea s’alien (fan un pacte) Assalten el palau de les Tulleries, on havien ficat al rei després del seu intent de fugida arresten al rei, i l'empresonen Treuen als girondins del poder PROCLAMEN LA REPÚBLICA S’inicia així una nova etapa de la revolució: LA REPÚBLICA DEMOCRÀTICA Una nova etapa de la revolució en la que els Jacobins governaren a l’assemblea amb el suport als carrers dels Sans-Culottes.
  • 19. 2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799)
  • 20. 2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799) L’etapa s’inicia amb el Judici del rei. El rei és jutjat, condemnat i executat 2ª ETAPA: LA REPÚBLICA DEMOCRÀTICA Durant aquest període seran els Jacobins els que governaran l'assemblea
  • 21. 2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799)
  • 22. 2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799) La mort del rei provoca, que les monarquies europees que rodegen França facin una aliança contra França i li declarin la guerra Àustria, Prùssia, Espanya, Holanda i Anglaterra formen una coalició europea antirevolucionària i ataquen França. França és envaïda pels exèrcits absolutistes enemics de la revolució
  • 23. 2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799) A més a més ... A I 'interior del país un grup de pagesos animats pels capellans i els nobles Formen un exèrcit realista per lluitar contra la revolució (Insurrecció de la Vendée) AL 1793 LA REVOLUCIÓ ESTAVA EN PERILL Enemics EXTERIORS i INTERIORS amenaçaven amb acabar amb la revolució.
  • 24. Davant tots aquests problemes el jacobins amb el suport dels sans-culottes als carrers SUSPENEN (tanquen) L’ASSEMBLEA. COMITÈ DE SALVACIÓ PÚBLICA Un govern revolucionari format per un petit grup de Jacobins, entre els que cal destacar la figura d’en Robespierre. Donar resposta a les necessitats dels grups populars CPU i camperols) Derrotar els enemics interiors i exteriors de la revolució 2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799) Un govern amb tots els poders per prendre mesures dirigides a... I per governar el país formen el ...
  • 25. FRENAR ELS ENEMICS INTERIORS DE LA REV. FRENAR LA INVASIÓ DELS EXERCITS EXTRANGERS FER REFORMES SOCIALS PER AJUDAR ALS NECESSITATS LLEI DE SOSPITOSOS Detenció, judici ràpid i mort a la guillotina de tots els sospitosos d’actituds contraries a la revolució (contrarevolucionaris) NOU EXÈRCIT MÉS DEMOCRÀTIC Milers de voluntaris ingressen a l’exèrcit per defensar la república revolucionaria i és permet que la gent del poble puguin ser caps de l’exèrcit. Això dona a França les primeres victòries sobre els enemics ECONOMIA DIRIGIDA - Llei de Preus màxims i salaris mínims. - Persecució dels especuladors... - Educació Primaria obligatòria i gratuïta per tots els nens. - Procés de descristianització i foment del culte a la raó. 2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799) Des de el COMITE DE SALVACIÓ PÚBLICA els jacobins comencen a fer lleis i a prendre mesures per
  • 26. Però ... A la burgesia conservadora ( els girondins) no li agradava les reformes en favor de les classes populars i …. Robespierre i els altres dirigents jacobins son detinguts i guillotinats S’estableix de nou un govern conservador (GIRONDINS) A principis de 1794 les mesures adoptades pels jacobins des de el Comitè de Salvació Pública comencen a donar els seus fruits: Els girondins acusen al Comitè de Salvació Pública de sanguinaris i traidors a la Revolució per no respetar la declaració dels drets de l’home i el ciutadà. 2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799) LA REVOLUCIÓ SEMBLAVA QUE S’HAVIA SALVAT S’inicia així el la 3ª i última etapa de la Revolució LA REPÚBLICA BURGESA (1795-1799) Els enemics exteriors són Derrotats. Els contrarevolucionaris controlats i les classes populars veuen com moltes de les seves necessitats són cobertes..
  • 27. 2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799)
  • 28. Fan una Nova Constitució 1795 per restablir el sufragi censatari 2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799) De nou al poder els conservadors girondins: Eliminen les reformes socials realitzades pels jacobins a favor de les classes populars : restableix el lliure mercat ... A) REVOLTES POPULARS Dirigides pels sans-culottes i els jacobins que defensen les millores per les classes populars de l’etapa anterior. B) MOVIMENT REIALISTA Els contrarevolucionaris (reialistes) que volien tornar a l’absolutisme es tornen a reorganitzar i causen problemes. Eliminen la llei del sospitós. 3ª ETAPA: LA REPÚBLICA BURGESA Aquestes mesures provocaren: (FINAL DE LA REVOLUCIÓ)
  • 29. Els Girondins incapaços de fer front a aquest problemes: No volen fer cas de les demandes de les classes populars, (sans-culottes) però tampoc volen tornar a l’Antic regim (reialistes) 2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799) Els girondins llavors dirigeixen les seves mirades cap un jove general Napoleó Bonaparte, Un militar que havia guanyat nombroses batalles contra els exèrcits enemics de les potències absolutistes que havien envair França i que gaudia de molta fama i suport popular . El 1799 Napoleó fa un Cop d’Estat i pren el poder Posant fi a deu anys de revolució (1789 – 1799) Comencen a pensar que l’exèrcit és la única sortida per mantenir l’ordre social..
  • 30. A) Monarquia Constitucional (1789-1792) B) República Democràtica (1793-1794) C) República Burgesa (1795-1799) Domini de la burgesia conservadora, (Girondins) volia abolir l’Antic Regim i imposar el liberalisme, però sense beneficiar a les CPU ni els camperols. Domini de la burgesia radical i les classes populars, (Jacobins) volen una transformació més profunda de la societat: Més democràtica i solidaria Retorno al poder de la burgesia conservadora. (Girondins) Supressió dels avenços i millores socials de la República Democràtica De totes maneres ... Amb la Revolució França ha passat de l’Antic Règim al Liberalisme 2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799) RESUM DE LES ETAPES DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA ( 1789 – 1799 ) VIDEOS
  • 31.
  • 32. 3.- L’ÈPOCA NAPOLEONICA 1799-1815 El 1799 Napoleó pren el poder i posa fi a la Revolució Francesa. Napoleó va governar França de 1799 a 1815 i al seu govern podem diferenciar dues etapes: A) EL CONSOLAT (1799-1804) B) L’IMPERI NAPOLEONIC (1804-1815) Durant aquest període posa pau a l’interior del país. Reprimeix als jacobins i posa fi a les protestes populars . Tranquil·litza als reialistes Llei del retorn dels emigrats Restableix el culte catòlic Per evitar que les monarquies absolutistes europees tornin a posar en perill el liberalisme aconseguit a França, Napoleó inicia la conquesta d’Europa formant un gran imperi. El 2 de desembre de 1804 es proclama emperador a la catedral de Notre-Dame de Paris.
  • 33. França 1812 Territoris dominats Enemics de França el 1812 Expansióde Napoleó 3.- L’ÈPOCA NAPOLEONICA 1799-1815 L’IMPERI NAPOLEÒNIC 1812 ( Màxima extensió )
  • 34. 3.- L’ÈPOCA NAPOLEONICA 1799-1815 Quines conseqüències van tenir les conquestes i el domini de Napoleó en Europa ? Essencialment dos: a ) Difusió de les idees liberals per Europa (Llibertat, igualtat, desaparició de les monarquies absolutes i dels privilegis...) b) Desperta els sentiments nacionalistes dels pobles europeus contra el domini francès. (orgull nacional enfront de l’enemic invasor)
  • 35. França 1812 Enemics de França el 1812 Derrotes de Napoleó després del 1812 L’ENFONSAMENT DE L’IMPERI NAPOLEÒNIC 3.- L’ÈPOCA NAPOLEONICA 1799-1815 Les derrotes de Napoleó en Espanya i Rússia van tenir una gran importància, perquè van demostrar que els exèrcits de Napoleó no eren invencibles.
  • 36. Anglaterra, Rússia, Àustria i Prússia formaran una coalició i derrotaran definitavement a Napoleó al 1815, en la batalla de de Waterloo Derrotat Napoleó 3.- L’ÈPOCA NAPOLEONICA 1799-1815 A Europa es tornen a restablir les monarquies l’absolutisme i els privilegis A EUROPA ES PRODUEIX EL RETORN A L’ANTIC RÈGIM
  • 37.
  • 38. 4.- LA RESTAURACIÓ ABSOLUTISTA Després de la Derrota de Napoleó a Europa s’inicia un període conegut com la Restauració, un període durant el qual les monarquies europees pretenen tornar a l’Antic Regim com si la Revolució Francesa s’hagués produït. Metternich LA RESTAURACIÓ (1815 – 1848 ) Per aconseguir aquest objectiu les potències vencedores de Napoleó (Àustria, Prussia, Rússia i la Gran Bretanya) és reuneixen a Viena al 1815 sota la direcció del canceller austríac Metternich donant lloc a l’anomenat Congres de Viena. CONGRÈS DE VIENA (1815)
  • 39. Reunits a Viena les potències vencedores de Napoleó acorden: Defensar l’absolutisme Restablir les monarquies en els seus trons (legitimisme) Impedir que sorgeixen nous moviments revolucionaris Creació de la Santa Alianza, Un exèrcit per intervenir en qualsevol país que es doni un moviment revolucionari liberal. 4.- LA RESTAURACIÓ ABSOLUTISTA EL CONGRÉS DE VIENA ( 1815 ) Vídeo Època napoleònica i la Restauració
  • 40. Però .... A Europa la majoria de població, i especialment la burgesia, ja no volen tornar al absolutisme i volen vol mantenir els principis del liberalisme: Igualtat davant la llei, mobilitat social, sobirania nacional... 4.- LA RESTAURACIÓ ABSOLUTISTA A més a més, a molts pobles europeus, la invasió napoleònica ha despertat els sentiments nacionalistes, i molts pobles europeus volen el seu estat independent i poder governar-se ells mateixos. A tota Europa ... LIBERALS i NACIONALISTES Se uniran per lluitar junts i derrotar a LA RESTAURACIÓ S’iniciaran així, a partir de 1920, un conjunt de revolucions , que tot i que en un principi, moltes són reprimides per l’exèrcit de la Santa Aliança, mica en mica aniran guanyant terreny i acabaran derrotant a la Restauració al 1848. Aquestes revolucions contra la Restauració i en favor del liberalisme, conegudes com les revolucions liberals burgeses es donaren en tres onades: 1820, 1830 i 1848.
  • 41. I per què ... Liberals i nacionalistes lluitaran junts contra la Restauració ? Què és una nació ? Un conjunt de persones que habiten en un territori i que tenen una mateixa llengua, una mateixa cultura, unes tradicions i formes de vida, i una història comuna i sobretot una voluntat de viure junts i decidir ells mateixos sobre el seu futur. I ... què és el nacionalisme ? El desig o la voluntat del poble que forma una nació de tenir estat propi independent i de triar el seu propi govern. RELACIÓ ENTRE LIBERALISME I NACIONALISME Hi ha alguna relació entre EL LIBERALISME i EL NACIONALISME ? Per entendre quina relació hi ha entre ells hem de començar per saber que és una nació i que és el nacionalisme.
  • 42. I ... En el sistema polític del Liberalisme qui tria els governants ? RELACIÓ ENTRE LIBERALISME I NACIONALISME LA NACIÓ És pot triar doncs, el governants d’un territori si no hi ha nació ? NO És necessari doncs, formar nacions per saber qui te dret a triar el governant ? SÍ Així doncs, si el liberalisme es un sistema polític en el que la nació tria per mitja del vot els governants Liberalisme i Nacionalisme són dos conceptes que presenten una estreta relació: Per aplicar el liberalisme cal, que es formin nacions, que puguin triar els seus governants. (El parlament) Quina es la relació que hi ha entre liberalisme i nacionalisme ?
  • 43. 5. LES REVOLUCIONS LIBERALS (1820, 1830, 1848) ( LIBERALISME i NACIONALISME junts, per derrotar a LA RESTAURACIÓ )
  • 44. Primeres revolucions contra la restauració. Són derrotades per la Santa Aliança. 5. LES REVOLUCIONS LIBERALS (1820, 1830, 1848) REVOLUCIONS 1820 Són Pronunciaments militars, poc suport popular Sols triomfa a Grècia, què aconsegueix independitzar-se de l’Imperi Turc.
  • 45. Van tenir una repercussió i una extensió més grans. - Les revolucions s’inicien a França i d’aquí a altres països (Bèlgica, Anglaterra, Espanya..) - Amb aquestes revolucions Europa queda dividida en dos blocs polítics: Europa Occidental liberal i Europa Oriental absolutista 5. LES REVOLUCIONS LIBERALS (1820, 1830, 1848) REVOLUCIONS 1830
  • 46. Europa dividida en dos blocs polítics: - Europa occidental LIBERAL - Europa Oriental ABSOLUTISTA 5. LES REVOLUCIONS LIBERALS (1820, 1830, 1848) REVOLUCIONS 1830 A més a mes durant aquestes revolucions Bèlgica aconsegueix la seva independència i el poble belga es separa del regne dels Països Baixos.
  • 47. Moviment revolucionari, molt més extens. Derrota definitiva de la restauració: El Liberalisme s’implanta a tota Europa excepte Rússia. ( on continuarà l’absolutisme fins a inicis del segle XX ) S'inicia “la Primavera dels Pobles” La primavera dels pobles és el nom amb el que es coneix el desig de molts pobles d’Europa de formar un Estat propi i independent. Amb aquest moviment naixeren països com Alemanya o Itàlia durant la segona meitat del segle XIX. 6.- “ LA PRIMAVERA DELS POBLES” REVOLUCIONS 1848 Es dona per tota Europa, i ara sí, amb la participació de les classes populars a favor del Liberalisme.
  • 48. “LA PRIMAVERA DELS POBLES” : FORMACIÓ DELS ESTATS NACIONALS 1.- Quines diferències observes entre aquests dos mapes ? Quins pobles han aconseguit format una nació durant aquest segle ? 2.- Sabries dir algun poble actual que al 1914 encara no hagués aconseguir tenir una nació pròpia ? Quins ? 6.- “ LA PRIMAVERA DELS POBLES” EUROPA 1812 EUROPA 1914
  • 49. DECLARACIÓ DELS DRETS DE L’HOME I EL CIUTADÀ (1789) Atorgava al francesos la condició de ciutadans lliures i iguals davant la llei. Article 1: Els homes neixen i romanen lliures i iguals en drets ... Article 4: La llibertat consisteix a poder fer tot allò que no perjudiqui a un tercer. Article 3: El principi de tota sobirania (poder) resideix en la nació. Cap individu, no pot exercir cap autoritat (poder) que no emani de la nació. Article 10: Ningú no ha de ser molestat per les seves opinions, fins i tot religioses, ... 2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799)
  • 50. DIFERENCIA ENTRE ABSOLUTISME I LIBERALISME El Liberalisme és un sistema polític en el que a diferencia del absolutisme el poder no l’atorga la divinitat, sinó el poble o la nació. És a dir, són els governats els que mitjançant el vot designen els governants. A més a més Ha de crear Una Constitució : Conjunt de normes o lleis fonamentals que resulten de l’acord o pacte entre els ciutadans que formen una nació per tal de viure junts. Ha de haver tres poders separats : 1.- Poder legislatiu: S’encarrega de legislar, és a dir de fer o aprovar les lleis. (Parlament o assemblea) 2.- Poder executiu: S’encarrega de fer complir les lleis aprovades pel poder legislatiu. El formen el president i els ministres i disposen dels mitjans per poder fer complir les lleis: Exèrcit, policia, hisenda, funcionaris .... 3.-Poder Judicial: Independent i separat dels altres dos. Format per jutges i fiscals s’encarreguen de jutjar conforme a les lleis Al liberalisme les persones són considerades ciutadans i no súbdits, és a dir tenen drets i deures