Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

CANOVA: EROS I PSIQUE

29,091 views

Published on

ATENCIÓ: HI HA UNA NOVA VERSIÓ ACTUALITZADA PAU 2018. Per descarregar-la en format PowerPoint accediu a: www.hdartantonio.blogspot.com on trobareu l'enllaç. (Actualment SlidEshare NO permet, ni actualitzar les presentacions, ni la descàrrega en format PowerPoint).
Analisi de l'obra "Eros i Psique" de l'escultor neoclàssic Antonio Canova seguint l'esquema d'anàlisi proposat pel comentari d'una obra escultòrica PAU 2018..
Inclou links de pàgines web, altres presentacions i vídeos que permeten ampliar la informació sobre l'obra.

Published in: Education

CANOVA: EROS I PSIQUE

  1. 1. Antonio Núñez 2017
  2. 2. EROS I PSIQUE EROS I PSIQUE El nostre anàlisi s’estructura: 1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ) 2. CONTEXT HISTORICO i ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL 3. L’ANÀLISI FORMAL 4. ANÀLIS CONCEPTUAL: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ 5. ALTRES CONSIDERACIONS: MODELS I INFLUÈNCIES PRIMERA APROXIMACIÓ
  3. 3. 1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ) 1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ) - Nom de l’obra - Autor - Estil - Cronologia - Material i tècnica - Forma i Tipologia Eros i Psique Antonio Canova Neoclàssic Últim terç del segle XVIII (1787-1793) Marbre / Talla Escultura exempta / grup - Cromatisme Textura Sense policromia i polimentada - Dimensions 1,55 X 1,68 m. - Localització Museu del Louvre (París)
  4. 4. 2. CONTEXT HISTORIC i ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL 2. CONTEXT HISTORICOARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL L’obra d’Antonio Cànova “Eros i Psique” (1787-1893) s'emmarca temporalment en un context històric de gran transcendència: El naixement del Món Contemporani. EPOCA FINALS s. XVIII - INICIS s.XIX Un context històric en que les noves idees de la Il·lustració, prenent com a base l’ús de la raó, s’enfronten, a una concepció del món basada en la tradició, l’autoritat i la revelació divina, qüestionen l’organització social, política, econòmica i cultural existent I proposen una nova visió del món, totalment diferent de l’existent fins aquell moment.
  5. 5. 2. CONTEXT HISTORICOARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL Un context, en el que un nou grup social, la burgesia, agafarà les rendes de la societat, i per mitjà de les revolucions polítiques liberals i la revolució industrial posarà fi a l’organització econòmica, política, social i cultural de l’Antic Regim Donant pas, a l’aparició d’un nou sistema d’organització política: L’Estat liberal, i a una nova organització social, on les persones deixaren de ser súbdits, per passar a ser ciutadans, amb drets i deures. Amb la implantació del liberalisme La burgesia s'erigeix com el nou grup social que dirigeix la societat, i imposarà als seus valors, els seus gustos i la seva visió del món.
  6. 6. 2. CONTEXT HISTORICOARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL 2. CONTEXT HISTORICOARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL AUTOR Nascut a Itàlia, Antonio Canova va assolir un nivell de perfecció en el treball escultòric que va rebre el sobrenom de el nou Fídies. Després de cursar estudis artístics, al 1781 és va instal·lar a Roma, on l'èxit acompanyaria de forma creixent . La seva producció iniciada dins dels patrons de l'últim barroc, derivaria cap a un estil propi que pot considerar-se el paradigma de l'escultura neoclàssica. Antonio Canova (1757-1822) Les seves obres s'inspiren directament en els models de l'antiguitat i la seva habilitat en el treball del marbre ho va portar a ser considerat en la seva època el millor escultor de tota Europa. Va conrear tot tipus de temes, des del retrat fins al sepulcre funerari, passant pels de caràcter mitològic, pels quals sentia especial predilecció, Va néixer en una família humil, va quedar orfe a molt curta edat i comença a treballar de molt jove en una cantera, I allí, en contacte amb la pedra, va descobrir que tenia uns dots excepcionals per a l'escultura..
  7. 7. ESTIL NEOCLASSICISME El Neoclassicisme és un moviment artístic nascut a la segona meitat del segle XVIII i que responia als gustos de la burgesia revolucionària. Aquest estil es caracteritza per: - S’identifica amb els ideals de la Il·lustració - Recupera els models de l’antiguitat clàssica i dels seus ideals: equilibri, proporció, bellesa, interès per la figura humana - Es difon a través dels Salons, les Acadèmies i les obres de Winckelmann - Rebutja els artificis i la frivolitat del rococó, considerat com expressió de la decadència moral de les antigues classes aristocràtiques. 2. CONTEXT HISTORICOARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL En l'aparició i formació de l’estil neoclàssic influeixen decisivament els descobriments arqueològics de l'antiguitat grega i romana, que mitjançant llibres i gravats es difonen i es donen a conèixer per tota Europa.
  8. 8. Característiques principals de l’escultura neoclàssica -Dóna tot el protagonisme a la línia pura, de contorns ben delimitats L'obra de Canova, principal representant d’aquest estil resumeix perfectament els trets essencials de l’escultura neoclàssica: 2. CONTEXT HISTORICOARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL -Conjunts serens i sobris en composició, fugint de les sinuositats i la teatralitat expressiva del barroc. - Interés per la figura humana i utilització de materials nobles (marbre i bronze). -Els temes més representats són les al·legories, els retrats, els mitològics i els funeraris. La base és sempre la imitació de models de l’antiguitat -Les escultures es conceben amb independència total del marc arquitectònic, fins i tot les destinades a monuments públics.
  9. 9. 3.- L’ANÀLISI FORMAL 3.- L’ANÀLISI FORMAL A) DESCRIPCIÓ I TRACTAMENT DELS MOTIUS: (naturalisme, realisme...) C) LA COMPOSICIÓ: Proporcions, eixos de simetria, línies compositives bàsiques, estructura compositiva, punts de vista ( unifacialitat, multiples angles de visió..) D) SUPERFÍCIES: Textura i cromatisme (polida, rugosa, ..) la llum (llisca, es reflecteix, provoca ombres, efectes de clarobscur, ..) E) EL RITME: dinamisme, repòs, estatisme, contingut, .. F) EL TEMPS: Anecdòtic , voluntat d’eternitat... B) EL VOLUM: Massís, compacte, lleuger., formes rectes, anguloses...
  10. 10. En aquesta obra veiem una parella sobre un irregular bloc de marbre. La figura masculina nua i amb ales s´inclina i abraça la figura femenina que, estirada i mig coberta per un mantell, rodeja amb els seus braços el cap del seu enamorat. ella és la ment (psique, en grec), ell és l’amor físic (cupido, desig, en llatí). 3.- L’ANÀLISI FORMAL A) DESCRIPCIÓ I TRACTAMENT DELS MOTIUS Les figures presenten un tractament naturalista idealitzat, especialment visible en les expressions dels rostres, lluny de la teatralitat barroca. Amb aquesta idealització, Canova ens mostra l'ideal de bellesa masculí i femení de l'època. Les expressions també són contigudes (no teatrals) amb la qual cosa aconsegueix esculpir una obra plena de tendresa.
  11. 11. 3.- L’ANÀLISI FORMAL B) EL VOLUM Respecte als volums cal destacar el contrast entre el caràcter massís de la base (roca) i la lleugeresa de les figures. Aquests contrastos, (en el volums i la textura de les superfícies,) contribueixen a incrementar el dinamisme i l’expressivitat de l’obra. Contrast que s'intensifica pel diferent tractament que dona a les superfícies: rugós a la base i suau poliment a les figures.
  12. 12. 3.- L’ANÀLISI FORMAL C) LA COMPOSICIÓ L’equilibri, la proporcionalitat i l'harmonia impregnen la composició i potencien la bellesa de l’escultura. Tot i que el seu caràcter d’escultura exempta permet la seva visió des de múltiples punts de vista, esta concebuda per ser vista frontalment (Presenta doncs, unifacialitat). L’estructura compositiva està dominada per dues diagonals que formen una X (definida per les ales d’Eros, la seva cama dreta i el cos de Psique) Al centre d’aquesta X marca l´espai que separa les dues boques a punt d´ajuntar-se. Un recurs compositiu que aconsegueix centrar l'atenció en aquest gest “Les dues figures s’entrellacen i formen una X”
  13. 13. Formalment és una obra oberta per la disposició en X. 3.- L’ANÀLISI FORMAL Però... la col·locació dels braços amb els que les figures es busquen, dóna lloc a una imatge visualment tancada. (centrípeta)
  14. 14. 3.- L’ANÀLISI FORMAL La absència de policromia s´ha d´entendre des de la percepció errònia, que es tenia durant el neoclassicisme, segons la qual a la Grècia clàssica es valorava la puresa blanca del marbre. D) SUPERFICIES Amb Canova, l´epidermis pètria aconsegueix unes qualitats tàctils de gran delicadesa i suavitat. Canova triava el marbre més blanc, acabada l’obra el polia amb pedra volcànica, calç i àcid, fent-lo lluir com pell real. Dona suavitat a un material dur.
  15. 15. 3.- L’ANÀLISI FORMAL Hi ha un contrast entre la base rugosa i les figures polides i brillants, creant zones de clarobscur. La llum, il·lumina tota l’escultura, lliscant suaument per les superfícies dels cossos, relliscant per tota l’escultura produint un difuminat dolç i suau (sfumato). LA LLUM Un clarobscur que incrementa el dinamisme ltura i l’expressivitat de l’escultura.
  16. 16. L’obra presenta un dinamisme reposat i equilibrat , allunyat de la força dramàtica i de la tensió del Barroc. E) EL RITME 3.- L’ANÀLISI FORMAL Un dinamisme marcat per l’apropament entre els dos cossos. I també , per les postures de les mans: Ell li agafa el pit, i ella passa les mans per darrera el cap d’Eros. Canova aconsegueix reflectir el moviment, malgrat ser matèria inerta. Les dues figures són a prop, però en uns instants encara ho seran més. Un gestos, que realcen el dinamisme, alhora que remarquen el caràcter apassionat i eròtic de l'escena.
  17. 17. 3.- L’ANÀLISI FORMAL En resum, uns gestos que manifesten un dinamisme equilibrat, . I amb els quals en Canova, aconsegueix centrar l’atenció de l’espectador en el gest d’apropament dels dos rostres. (centre de la composició)
  18. 18. 3.- L’ANÀLISI FORMAL F) EL TEMPS La representació del mite és anecdòtica En realitat, l’obra vol representar una imatge universal i atemporal de l’amor en les dues vessants: tendresa i desig. Hi ha una voluntat manifesta d’eternitzar l’AMOR en tota la seva dimensió: de tendresa i de desig carnal.
  19. 19. 4.- INTERPRETACIÓ 4.- ANÀLISI CONCEPTUAL (INTERPRETACIÓ) TEMÀTICA ( ICONOGRAFIA ) Aquesta obra de tema mitològic representa el moment culminant de la llegenda d’Eros i Psique tal i com la narra l'escriptor llatí Apuleio a l´obra “ L’ase d´or ”. Segons aquesta llegenda, Eros, déu de l´amor, es va enamorar de Psique, la bella i capriciosa filla d´un rei d’Àsia, i per seduir-la, Eros li va construir un palau, on es trobaven cada nit sense que Psique sabés qui era el seu amant ni le pogués veure el rostre. Un dia encuriosida, Psique va acostar una llàntia al seu amant mentre dormia; però se’n va desprendre una gota d’oli i va caure sobre Eros, el qual és va despertar i, en veure descoberta la seva identitat, va fugir. Desolada, Psique va recórrer a un oracle de Venus, que li va imposar tres condicions per recuperar el seu amor, l'última de les quals consistia a recollir el càntir de Proserpina que contenia el secret de la bellesa. Encuriosida Psique, va obrir el càntir, per la qual cosa va ser castigada a sumir-se en un son profund del qual no es despertaria fins que Eros la besés.
  20. 20. SIGNIFICAT La intensitat del moment escollit per l’autor fa que el gest anecdòtic d’un petó es converteixi en imatge paradigmàtica i universal de l’amor, en una refinada representació de l´Amor en tota la seva dimensió de tendresa i de desig carnal. 4.- INTERPRETACIÓ FUNCIÓ Aquesta obra té una funció estètica (decorativa). ENCÀRREC Encarregada l’any 1787 per el col·leccionista angles John Campbell l’escultura va arribar a mans de Napoleó desprès que fos robada del seu emplaçament original pel general Murat. Ella és la ment, l’ànima (psique, en grec), ell, és l’amor físic (cupido, desig, en llatí). Ambdós simbolitzen tant l’amor espiritual com la passió carnal. I també una funció propagandística, com a difusora de l'ideal de bellesa neoclàssica en front del rococó, el decadent art de l'aristocràcia.
  21. 21. 5.- ALTRES CONSIDERACIONS 5.- ALTRES CONSIDERACIONS MODELS I INFLUÈNCIES L’obra de Canova té com a referent el món clàssic, que ell havia estudiat a través de l'estatuària clàssica i com una reacció contra els excessos del decorativisme rococó. No obstant això, la seva particular sensibilitat, va sobrepassar els estrictes principis neoclàssics, manifestant una sensibilitat que, de vegades, resulta propera al Romanticisme. A Espanya, el seu ideari artístic va ser seguit per alguns alumnes pensionats a Roma, com, per exemple, el català Damià Campeny Lucrècia Damià Campeny: (1804) La seva obra va exercir una gran influència entre els integrants del moviment neoclàssic, gràcies al prestigi i la fama internacional que va tenir.
  22. 22. ALTRES OBRES D’ANTONIO CANOVA 5.- ALTRES CONSIDERACIONS Paolina Borghese 1801
  23. 23. 5.- ALTRES CONSIDERACIONS Cupido i Psique, 1808 Tres Gràcies, 1814-1817Bust de Napoleó, 1806
  24. 24. a) L’Estil Neoclàssic (Català) c) Comentari 1 (Català) VIDEOS b) Una primera aproximació (Català) PER AMPLIAR INFORMACIÓ d) Comentari 2 (Català) d) Non anàlisi, molt complert (Castellà) PER SABER-NE MÉS

×