1. Antonio Núñez (2015)

2. “Quan sóc dins del quadre no sóc conscient del que faig. Només després d’un temps
de presa de consciència veig allò que he volgut fer... La pintura té vida pròpia.”
Jackson Pollock

3. JACSON POLLOCK. NÚMERO 1
Jackson Pollock
Número 1 (1950)

4. 1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)
- Nom de l’obra
- Autor
- Estil
- Cronologia
- Tècnica i suport
- Localització
- Dimensions
Jackon Pollock
Expresionisme Abstracte
1950
Oli, esmalt i pintura d’alumini
sobre tela
National Gallery (Washington)
Gran format 1,60x 2,59 m
NÚMERO 1
1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)

5. 2.- CONTEXT HISTORIC i ARTÍSTIC: ÈPOCA, ESTIL I AUTOR
EPOCA
2.- CONTEXR HISTÒRIC I ARTÍSTIC
En acabar la II Guerra Mundial EEUU es converteix en la primera potència mundial del
bloc occidental i d’un món dividit en dos blocs antagònics.
Nova York desplaça a París com a centre cultural i artístic. Nombrosos artistes
avantguardistes s’havien exiliat allà durant la guerra (Van der Rohe, Kandinsky).
Les tendències més innovadores sorgiren allà, i els seus museus s’anaren
convertint en els primers del món.
La primera d’aquestes tendències serà
l’Expressionisme abstracte, la qual serà
potenciada des de el propi govern americà
com un exemple de la llibertat americana
davant el rígid discurs artístic dels soviètics,
que propugnava un art molt realista.
Era l’època de la GUERRA FREDA.

6. 2.- CONTEXR HISTÒRIC I ARTÍSTIC
Jackson Pollock i Willem De Kooning seran els artistes que més destacaren en el
panorama artístic nord-americà fins a l'aparició del Pop Art a finals de la dècada
dels 50.
Excavation. Willem De Kooning 1950 Campbell Soup. Andy Warhol 1960

7. ESTIL
L’Expressionisme Abstracte és una pintura dinàmica i gestual, allunyada totalment del
llenguatge figuratiu i resultat de la fusió de l’automatisme surrealista i l’abstracció.
Expressionisme Abstracte
Altres característiques pròpies d’aquest estil també són :
Dins de l’Expressionisme Abstracte
es poden diferenciar diverses
tendències:
Número 1 l’hem d’incloure dins de la
tendència gestual .
- La utilització de grans formats.
- “All-over-painting” Pintar tota la
superfície completament.
Número 1 és també un dels drippings més representatius dels realitzats per en Pollock.
2.- CONTEXR HISTÒRIC I ARTÍSTIC
-El corrent gestual
-El corrent sígnic o cal·ligràfic
-El corrent espaialista.

8. 1947.Full fathom...
2.- CONTEXR HISTÒRIC I ARTÍSTIC
1949. Number 8

9. AUTOR
Jackson POLLOCK és el referent bàsic de l’expressionisme abstracte nord-americà.
Jackson POLLOCK ( 1912-1956 )
2.- CONTEXR HISTÒRIC I ARTÍSTIC
El 1929 abandonà el seu estat natal, Wyoming per anar a Nova York, on entra en contacte
amb l’obra d’artistes europeus de les avantguardes, com els surrealistes o l'abstracció
de Kandinski, els quals influiran de manera decisiva en la seva producció
La seva obra també presenta influències de la cultura dels indígenes americans. El
caràcter simbòlic de les pintures realitzades amb sorra per aquests, portaran a Pollock
a l'abandó de la pintura de cavallet i a provar nous materials en les seves obres.
El 1945 s’allunyà de la figuració i s’endinsa en
l’abstracció utilitzant tècniques noves, com el
splashing o el dripping.
Tècniques per les quals va rebre el sobrenom
de “Jack the Dripper”, (Jack the Ripper).
També serà decisiva la influència del muralista Siqueiros, amb qui treballà fent murals,
i del qual prendrà el seu gust per realitzar teles de gran format.
Unes noves tècniques pictòriques consistents
en llençar pintura sobre la tela o bé deixar-la
gotejar al damunt, sense cap dibuis o esbos
previ.

10. Amb aquestes tècniques la pintura no es feia amb la mà, sinó amb el gest de tot
el cos.
Pollock el que volia pintar no era una imatge, sinó un fet, una acció.
2.- CONTEXR HISTÒRIC I ARTÍSTIC
Les seves grans teles s’omplien per tot arreu, de colors que es barrejaven, formant
taques, i de fils que s’encreuaven.

11. 3.- L’ANÀLISI FORMAL DESCRIPCIÓ
Número 1 presenta un dens entramat de línies i taques que omplen tota la superfície
de la tela, sense deixar-hi cap vestigi figuratiu.
La tècnica utilitzada és la
del Dripping o degoteig.
“All-over-painting”
espai totalment cobert,
3.- L'ANÀLISI FORMAL
Sobre la tela sense
preparar deixà degotar oli,
pintura d’alumini i esmalt.
A la pintura tampoc hi
trobem cap centre
d’atenció

12. Action painting (pintura d’acció)
Per Pollock, la pintura és una experiència vital. Abandona la pintura de cavallet i
pinta quadres de grans dimensions en els quals cos i ànima s’involucren en
l’execució del quadre
Dripping (degoteig): Tècnica que consisteix en pintar a partir d'esquitxos i
regalims, llençar pintura sobre la superfície (tela) estesa a terra, mitjançant pots
foradats, bastons xops de pintura, etc.
TÈCNICA
3.- L'ANÀLISI FORMAL

13. Tot el cos del pintor entra en
acció
3.- L'ANÀLISI FORMAL
La pintura deixa de ser la
tradicional conseqüència del
moviment de la mà.
Amb el llenç sobre el sòl del
seu estudi, va abandonar
l’ús del tradicional cavallet
L’obra es realitza sense
pla previ i com el jazz, es
va fent al mateix temps
que s’interpreta

14. ELS ELEMENTS PLÀSTICS
La gamma cromàtica és reduïda i austera: negres i blancs, tocs grisos i ataronjats.
Predomini de línia en si
mateixa..
L’energia del traç i la
violència del gest son ben
visibles i adquireixen una
gran importància.
No hi ha cap tipus de
referent formal o
d'al·lusió figurativa.
3.- L'ANÀLISI FORMAL
Els entramats lineals
formats pels regalims de
diferents colors s’estenen
i entrllacen per tota la
superfície de la tela.

15. COMPOSICIÓ
Abandonament de la idea tradicional de composició entesa com la relació entre les parts
donat que no hi ha cap centre d’atenció principal del qual derivin els altres elements.
Això provoca que
l’espectador no tingui cap
punt de referència des del
qual començar a analitzar
l’obra.
La profunditat a l’obra ve
donada per la superposició
de les línies i de les capes
de pintura
No hi ha un focus de llum
concret ( Propi de les pintures
abstractes). Malgrat si que
podem observar efectes
d’ombres que incrementen
l’expressivitat de l’obra.
3.- L'ANÀLISI FORMAL
LLUM

16. RITME
Gran dinamisme resultat de la tècnica emprada : De l’energia i la violència del traç i del
contrast entre el diferents tipus de pigment que la formen.
TEMPS
És la congelació de la seqüència
temporal necessària per l’execució
del ritual, però que cada vegada
que un espectador l’observa torna
a començar de nou realitzada per
la mirada de l’espectador.
3.- L'ANÀLISI FORMAL
El ritme, l’acció són els elements principals d’aquesta obra, de fet és com la plasmació
plàstica d’un ritual, d’una dansa, d’una coreografia que s’ha esdevingut perenne damunt
la tela per mitjà del singular procés creatiu utilitzat pel pintor.
Difícil de definir
Per tant podrien definir-la como :
“Un instant perennement dinàmic”

17. INTERPRETACIÓ: TEMA , SIGNIFICAT I FUNCIÓ
Número 1 no presenta res més que un dens entramat de línies i taques que omplen
completament tota la superfície de la tela sense mostrar cap vestigi figuratiu.
Pollock reforça aquesta voluntat d’abstracció i de no donar cap referent figuratiu
posant com a títol un número. (Un fet que en l’obra de Pollock s'esdevindrà recurrent)
Pollock vol que l’espectador s’enfronti al quadre sense cap dada ni referència que
pugui condicionar la seva mirada o limitar els sentiments o emocions que cada
espectador pugui sentir en mirar el quadre.
“Pollock considerava que l’observador havia de crear, com un segon artista, el
seu propi quadre.”
Les seves obres no tenen un únic punt de mira, sinó que poden observar-se, igual
que s’han pintat, des de tots els cantons. Així l’espectador pot participar, i en certa
forma, crear-la també en cada observació, traduir-la al seu propi estat d’ànim
4.- INTERPRETACIÓ: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ
TEMA (ICONOGRAFIA)

18. 4.- INTERPRETACIÓ: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ

19. Com sol passar am la majoria de l’art abstracte el significat profund de l’obra resulta
difícil d’esbrinar .
Respecte a número 1 varies són les interpretacions que els diferents autors han
postulat:
Per alguns autors l’obra no és més que la representació dels ritmes primaris de
la natura.
Per altres, aquesta obra és la representació d’una dansa, el rastre de la qual
ha esdevingut perenne damunt la tela per mitjà del singular procés creatiu
amb el que ha estat realitzada.
Des de un punt de vista més psicològic i emocinal, també hi ha autors que
postulen que l’obra de Pollock és el reflex de la seva angoixa vital que
l’abocà a l'alcoholisme i a l’autodestrucció
Altres, des de un enfocament més social, postulen que aquesta pintura és
l’expressió d’una època i d’un món marcats per profunds canvis socials i
polítics, i per l'experimentació atòmica.
SIGNIFICAT
4.- INTERPRETACIÓ: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ

20. Per últim, també hi ha que postulen que el que realment pretén Pollock es oferir a cada
espectador una experiència plàstica singular i única que despertarà en cada un d’ells i
d’acord amb les seves vivències personals un singular i particular experiència
emocional.
“Una aventura estimulant per als ulls, plena de focs d’artifici, trampes,
sorpreses i goig”
Alfred Barr (MOMA)
4.- INTERPRETACIÓ: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ

21. Número 1 te essencialment una funció estètica (exposició en galeries i museus)
Però també té una funció comunicativa i provocadora.
Comunicativa, en tan i quan ens mostra o transmet el sentir vital del seu creador.
Provocativa, perquè vol provocar en l’espectador una experiència emocional pròpia
i singular.
Number 31,
1950 (MOMA)
FUNCIÓ
4.- INTERPRETACIÓ: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ

22. Els drippings de Pollock són el resultat
d’una gran suma d’influències que tenen
com a base les experiències i les teories
abstractes de Kandinsky.
També l’ús de teles molt grans deriva
dels muralistes mexicans.
Pel que fa L’execució de l’obra té una
doble influència: els rituals dels indis
americans (navajos) i la tècnica
surrealista de l’automatisme.
Miquel Àngel, El Greco i Rubens també
influïren en Pollock, les obres dels quals
copià en els seus inicis artístics.
Per últim cal destacar que l’obra de
Pollock esta considerada com el
paradigma del nou art Americà i el seu
peculiar estil creatiu se’l considera com
un precedent dels Happenings.
Rubens: La caiguda dels condemnats, 1619
5.- ALTRES CONSIDERACIONS
MODELS I INFLUÈNCIES

23. PAU 2015
PAU 2015
PAU 2015
AMPLIAR INFORMACIÓ
AMPLIAR INFORMACIÓ
PAU 2015