PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)

PALAU DE LA MÚSICA CATALANA Lluís Domènech i Muntaner
1905 -1908

PALAU DE LA MÚSICA CATALANAPALAU DE LA MÚSICA CATALANA
El nostre anàlisi s’estructura:
1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)
3. ANÀLISI FORMAL
5. ALTRES CONSIDERACIONS
- ESPAI EXTERIOR
- ESPAI INTERIOR
PRIMERA APROXIMACIÓ
2. CONTEXT HISTORICO i ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL
- MÀTERIALS I ELEMENTS DE SUPORT
- ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA
4. INTERPRETACIÓ: SIGNIFICAT I FUNCIÓ

1.- FITXA TÈCNICA ( CATALOGACIÓ )1.- FITXA TÈCNICA ( CATALOGACIÓ )1.- FITXA TÈCNICA ( CATALOGACIÓ )1.- FITXA TÈCNICA ( CATALOGACIÓ )
1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)
- Nom de l’Edifici- Nom de l’Edifici
- Autor- Autor
- Tipologia- Tipologia
- Cronologia- Cronologia
- Materials- Materials
- Estil- Estil
Lluís Domènech i MuntanerLluís Domènech i Muntaner
AuditoriAuditori
Ferro, vidre, ceràmica i maó.Ferro, vidre, ceràmica i maó.
ModernistaModernista
- Localització- Localització BarcelonaBarcelona
1905-19081905-1908
Palau de la Música CatalanaPalau de la Música Catalana

2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL
EPOCAEPOCAEPOCAEPOCA
2.- CONTEXT HISTÒRIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2.- CONTEXT HISTÒRIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2.- CONTEXT HISTÒRIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2.- CONTEXT HISTÒRIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL
La nova societat industrial, burgesa i liberal que s’està configurant a Europa al llarg del
segle XIX, té a l’Estat Espanyol el seu principal exponent a Catalunya.
A finals del segle XIX la burgesia industrial catalana, pròspera, culta i nacionalista
encapçala un moviment polític que s’enfronta als interessos centralistes, conservadors i
rurals del govern central d’Espanya, intentant crear una Catalunya autònoma, liberal,
culta i cosmopolita.
Som al moment de la Renaixença, un moviment cultural
de caràcter nacionalista que fomenta el redescobriment
dels valors històrics i tradicionals catalans.
Aquest ressorgir dels valors catalans, juntament amb
l'aparició del catalanisme polític fomentà un nacionalisme
que s'estengué a tots els àmbits.

També és el moment en que Barcelona creix impulsada per industria i el comerç i en el
que l’ajuntament va emprendre grans transformacions urbanístiques que van convertir a
Barcelona en una gran ciutat europea, arriban a organizar al 1888 la primera Exposició
Universal d'Espanya .

Lluís Domenech i Muntaner va ser un dels arquitectes més representatius del del
Modernisme català.
Domènech i Muntaner (Barcelona 1850 - 1923)AUTORAUTORAUTORAUTOR
També va desenvolupar una important tasca docent i
investigadora des de la seva càtedra de l’Escola d’Arquitectura
de Barcelona i va participar activament en la vida
sociocultural catalana i va arribar a ser diputat a les corts de
Madrid.
Va dissenyar diversos edificis de l'Eixample barceloní en els quals aconseguí la
integració de l’arquitectura i les arts decoratives.
L'Ajuntament de Barcelona va premiar, en tres ocasions, les
seves obres com les millors de l'any atorgant-li una medalla
d'Or.
En els seus edificis combina la tradició constructiva, sobretot del gòtic, amb la
modernitat, present en l’estructura de ferro i de vidre

El modernisme neix al voltant del canvi de segle 1890-1910 com un nou moviment
arquitectònic que reacciona contra l’historicisme acadèmic i proposa una arquitectura
decorativista inspirades en la natura .
Neix com resposta a l’enriquida burgesia industrial que reclamen unes formes més
refinades de les que ofereix la producció industrial.
No obstant en tots els casos presenta unes característiques comunescaracterístiques comunes:
- Trencar definitivament amb la tradicióTrencar definitivament amb la tradició
- Aprofitar el avantatges que ofereixen la tècnica i la Indústria- Aprofitar el avantatges que ofereixen la tècnica i la Indústria
- Integració de les diferents art (arquitectura, escultura, pintura...)- Integració de les diferents art (arquitectura, escultura, pintura...)
- Reivindicació del treball artesà.- Reivindicació del treball artesà.
2. CONTEXT HISTORICOARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORICOARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORICOARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORICOARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL
El ModernismeEl Modernisme
El modernisme adoptà diferents denominacions segons els països: Art Nouveau a
Bèlgica i França, Jugendstil a Alemanya, Sezession a Àustria, Liberty a Itàlia, Modern
Style a Anglaterra i Modernisme a Catalunya..
ESTILESTILESTILESTIL

El modernisme presenta dues tendències:
Modernisme ondulat posa l’èmfasi
en la plasticitat i emotivitat de les seves
creacions amb formes orgàniques i
línies ondulants (Bèlgica,França i
CatalunyaCatalunya),
Modernisme geomètric, línies més
rectes i volums prismàtics que es
juxtaposen creant arquitectures
aximètriques (Anglaterra i Àustria)

EL MODERNISME A CATALUNYAEL MODERNISME A CATALUNYA
A Catalunya el modernisme s’inscriu en un context històric en que la burgesia industrial
barcelonina encapçala un moviment polític que s’enfronta als interessos centralistes,
conservadors i rurals de Madrid, intentant crear una Catalunya autònoma, liberal, culta i
cosmopolita.
I dins del context cultural de la Renaixença, moviment cultural de caràcter nacionalista
que fomenta el redescobriment dels valors històrics i tradicionals catalans.
El Modernisme es converteix en la plasmació artística d’aquesta situació i La burgesia
industrial pròspera, culta i nacionalista dóna suport als arquitectes modernistes perquè les
seves obres donen resposta al seus anhels
-Els edificis modernistes enllacen amb la tradició del Gòtic catalàenllacen amb la tradició del Gòtic català dels
segles XIV i XV (arrels del nacionalisme catalàarrels del nacionalisme català )
-També satisfan les aspiracions de modernitat de la burgesiasatisfan les aspiracions de modernitat de la burgesia tant per les
seves innovacions tècniques com estètiques,
- Per últim, perquè el modernisme, és un art refinat que permet a la burgesiaés un art refinat que permet a la burgesia
fer ostentació de la seva riquesa i del seu bon gust.fer ostentació de la seva riquesa i del seu bon gust...

3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL
Ferro,vidre,ceràmica i maó.
Els elements de suport són un entramat
metàl·lic i columnes de ferro que formen
l’estructura d’una “capsa de vidre”.“capsa de vidre”. que
combina aquest material amb altres de ben
populars com la ceràmica, els maons i la terrissa.
Com en el gòtic, les càrregues es troben
concentrades en punts molt concrets que
alliberen els murs de sostenir el conjunt, però
utilitzant el ferro en lloc de la pedra.
Els murs són de tancament (mur cortina) sense
sostenir res i en bona part són vitralls.
MATERIALSMATERIALSMATERIALSMATERIALS
ELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATSELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATSELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATSELEMENTS DE SUPORT I SUPORTATS

L’edifici presenta dues façanes de maó vist vermell, amb arcades a la planta baixa i una
tribuna coronada per arcs apuntats
ESPAI EXTERIORESPAI EXTERIORESPAI EXTERIORESPAI EXTERIOR
La tribuna està
decorada amb
columnes de rics
mosaics i de
bustos de
diferents
compositors

Detall de les columnes i els mosaics de la balconada principal

Al xamfrà (cantonada) de l’edifici, en l’angle que forma la confluència de dos carrers, trobem
elements decoratius de gran importància.
Medalló amb l’ escut de
Palau de la Música catalana
amv les quatre barres.
Balconada que envolta
tot l’edifici
Arcs campanells
sustentats per robustes
columnes

Al xamfrà de l’edifici, també trobem un grup escultòric al·legòric esculpit per Miquel Blay
que representa la Cançó Popular.

Al conjunt podem diferenciar dues parts:Al conjunt podem diferenciar dues parts:
-I en l’altre, el món del treball: el pagès,
l’operari, i el pescador que sostenen la
musa de la Cançó.
-En una hi trobem figures femenines i
infants, en representació de la llar .
-Sant Jordi, patró de Catalunya,
presideix tot el conjunt.

L’edifici es tanca amb un àtic decorat amb mosaics i una cúpula a la terrassa.
En els mosaics de Lluís Bru, formant com una mena
de frontó trobem al centre la Balanguera amb les
muntanyes de Montserrat, al fons en al·legoria a la
Pàtria i al seu costats els cantaires de l’orfeó.
Rajola, ceràmica,
pedra, ciment,
vidre i ferro són
visibles per tota
la façana

L’edifici bàsicament es troba dividit en tres parts: els accessos, on se situen dues
escales monumentals; l’auditori i l’escenari.
ESPAI INTERIORESPAI INTERIORESPAI INTERIORESPAI INTERIOR
La Gran escala imperial que porta al primer pis

L’espai intern s’estructura entorn a l’auditori el qual és concebut com una “gran capsagran capsa
de vidre”de vidre” coronada amb una amb una gran claraboia central
En aquesta gran sala, l’escenari,
el pati de butaques i les llotges
s’integren en un tot orgànic
sense les separacions típiques
d’aquest tipus de construccions.
El resultat és la creació d’un espai diàfan (lliure) i que dona una gran sensació d’unitat,
sensació reforçada mitjançant l’ús d’elements decoratius: mosaics, làmpades, motius florals
...

L’arc de la boca de l’escenari desapareix i queda només suggerit per dos conjunts
escultòrics de Pau Gargallo que representen respectivamente la música popular (amb un
bust de Clavé) i la música culta (amb bust de Beethoven coronat per grups de walquíries)

Al fons de l’escenari sobre el trencadís que recobreix el mur destaquen les figures de 18
dones inclinades que toquen diferents instruments : són les muses de la Música.són les muses de la Música.
Les dones són bustos esculpits completats amb
cossos i vestits de mosaic.
Totes presenten vestits diferents i apareixen
unides per garlandes, també de mosaic.
Aquest fris va ser realitzat per Eusebi Arnau
(1863 -1933)

El sostre de la sala presenta una gran claraboiagran claraboia de vidres multicolors formant dibuixos
a manera de gran làmpada, la qual , juntament amb el grans finestrals que s’obren al
murs, confereixen a la sala una gran lluminositat.
Aquesta claraboia ,en forma de cúpula invertida, està rodejada de sanefes de ceràmica
representant poncelles de rosa

També ésTambé és un manifest del Modernismeun manifest del Modernisme perquè aquest moviment assoleix amb aquesta
obra la tant desitjada integració de les distintes arts: la unió de l’arquitectura amb la
escultura, la pintura i les arts decoratives.
4.- INTERPRETACIÓ: SIGNIFICAT I FUNCIÓ4.- INTERPRETACIÓ: SIGNIFICAT I FUNCIÓ4.- INTERPRETACIÓ: SIGNIFICAT I FUNCIÓ4.- INTERPRETACIÓ: SIGNIFICAT I FUNCIÓ

ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICAENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA
Ubicat en una cantonada d’un petit carrer del centre de Barcelona, la seva edificació
en un punt tan poc vistós respon a la voluntat dels membres de l’Orfeó de construir la
seva seu a prop d’on vivien vivien la majoria dels seus membres.

El Palau de la Música és un clar manifest de l’orgull nacionalista per:
Es va construir per ser la seu de l'Orfeó
Català, una institució emblemàtica de
Catalunya i capdavantera de la cultura
catalana durant els últims cent anys
Per les seves continues referències a la
pàtria catalana: San Jordi, la senyera, les
muntanyes de Montserrat... Elements, tots
ells carregats d’un fort simbolisme.
Per tot això l’edifici s’ha convertit en un emblema patriòtic, lligat al moviment cultural de la
Renaixença. En paraules del mateix Domènech i Muntaner:
““el temple de l’Art català i el Palau del nostre Renaixement “el temple de l’Art català i el Palau del nostre Renaixement “
SIGNIFICACIÓSIGNIFICACIÓSIGNIFICACIÓSIGNIFICACIÓ

FUNCIÓFUNCIÓFUNCIÓFUNCIÓ
El Palau de la Música Catalana fou erigit per acollir la nova seu de l’Orfeó CatalàOrfeó Català i, a la
vegada , com a sala de concerts.ala de concerts.
Per tant la funció d’aquesta obra és pública, per la realització de concertspública, per la realització de concerts.

El Palau de la Música Catalana és un paradigma de l’arquitectura modernistaparadigma de l’arquitectura modernista perquè
combina perfectament la tradició constructiva catalana i la modernitat
MODELS I INFLUÈNCIESMODELS I INFLUÈNCIESMODELS I INFLUÈNCIESMODELS I INFLUÈNCIES
La tradició s’aprecia en la recuperació de
materials tradicionals com el maó i en la
recuperació de l‘herència arquitectònica del
període gòtic.
La modernitat les troba en l’aplicació
d’innovacions tècniques, com l‘ús del
ferro i el vidre en la construcció de la
l’estructura de l’edifici.
5.- ALTRES CONSIDERACIONS5.- ALTRES CONSIDERACIONS5.- ALTRES CONSIDERACIONS5.- ALTRES CONSIDERACIONS

Un altre aspecte que reflecteix la modernitat de l’edifici és la concepció unitària de la sala
d’audicions, on s’integra en un sol espai el públic i intèrprets.
Aspecte, que
juntament amb
l’ús dels nous
materials (ferro,
vidre) en la
construcció de la
seva estructura
interna,
constitueixen uns
trets de
modernitat que el
Palau comparteix
amb altres sales
de concerts
contemporànies,
com l’Auditorium
de Chicago, de
Louis Sullivan
Auditorium de Chicago. Louis SULLIVAN (1889)

ALTRES OBRES DE L’AUTORALTRES OBRES DE L’AUTORALTRES OBRES DE L’AUTORALTRES OBRES DE L’AUTOR
Hopital de Sant Pau. Barcelona 1912-13
Casa Lleó Morera 1902-1906

AMPLIAR INFORMACIÓ
INFO 01INFO 01 INFO 02INFO 02 INFO 03INFO 03 INFO 04INFO 04

PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Viewers also liked

Viewers also liked (15)

Similar to PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)

Similar to PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908) (20)

More from Antonio Núñez

More from Antonio Núñez (20)

Recently uploaded

Recently uploaded (8)

PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)