EL MOVIMENT OBRER (2019-20)

Índex
1- Introducció:
3- Ideologia del Moviment Obrer: El Socialisme
2- Primeres manifestacions del Moviment Obrer
EL MOVIMENT OBRER
3.1-El Socialisme Utòpic
3.2-El Socialisme Revolucionari
3.2.1-El Marxisme
3.2.2-L'Anarquisme
4- El Moviment Internacionalista ( AIT)
5.- L’evolució el Moviment Obrer (1880-1914)

Nou Sistema Econòmic ----> Capitalisme
Nova Societat ----> Societat Urbana
----> Societat de Classes
TRIOMF DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
1.- Introducció
Paral·lelament les anomenades revolucions burgeses generen una
nova organització política: L’ESTAT LIBERAL BURGES
Tot això configura una nova realitat: EL MÓN CONTEMPRANI
BURGESIA:Propietària dels Mitjans de
Producció i Ostenta el poder polític
PROLETARIAT: Força de treball
treballaven a canvi d’un jornal o salari

La Societat De Classes
Burgesia
Propietaris de les empreses industrials, comercials
i financeres
Proletariat Força de treball industrial i agrària, treballaven a
canvi d’un jornal o salari.
1.- Introducció
IGUALTAT CIVIL – DIFERÈNCIES ECONÒMIQUES

Primeres manifestacions
PRIMERES MANIFESTACIONS DEL MOVIMENT OBRER
Davant les desigualtats que la nova organització social va generar els obrers realitzaren
un conjunt de lluites al llarg de tot el segle XIX i principis del segle XX per aconseguir
millorar les seves condicions de vida i de treball.
El Ludisme
2.- Primeres manifestacions del Moviment Obrer
1800-1840
Moviment reivindicatiu de
caràcter violent que consisteix
en la destrucció de les
màquines, a les quals, els
obres consideren les culpables
de la seva situació.
Són revoltes violentes i desorganitzades que els obrers organitzen en defensa dels
seu llocs de treball.

Aquest moviment s’inicia a Anglaterra i posteriorment s'estendrà pels tots els països on
s’anava implantant la Industrialització.
A Anglaterra destaca especialment la figura de Ned Ludd, del qual derivarà el nom
d’aquest moviment Ludisme .
Una amenaça ludita
“Senyor: se m’ha informat que vostè és propietari
d’unes quantes d’aquestes detestables màquines
esquiladores. Sàpiga que si no són retirades al final
de la setmana entrant, encarregaré a un dels meus
lloctinents que la destrueixi. I si vostè té l’audàcia de
disparar contra qualsevol dels meus homes, ells tenen
ordres d’assassinar-lo a vostè i d’incendiar la casa. “
Signat: Ned Ludd,
general de l’exèrcit dels justiciers
(1812)

Mútues
Societats que els obrers van crear per ajudar-se entre ells en cas
de necessitat. (malaltia, atur, accident, mort...)
Sovint eren secretes i clandestines. La llei prohibia l’associació.
Posteriorment els obrers comencen a organitzar-se i apareixen:
Primeres Organitzacions obreres
Sindicats
Associacions d’obrers legals creades per reivindicar millores
laborals: millors sous, menor jornada laboral, limitació treball
infantil...
Els primers sindicats es van crear a Anglaterra el 1824
( Trade Unions)
Primer eren per sector productius: Tèxtil, siderúrgic,
miner, ferrocarril....
Desprès van adquirir caràcter nacional
“Great Trade Unions” . Associació de varis sindicats
que arribar a tenir 500.000 afiliats.

Un dels principals instruments de lluita dels sindicats per aconseguir millores
laborals va ser “la vaga”, és a dir, parar la producció per obligar als empresaris a
negociar millores en les condicions de treball.

En la nova societat industrial una sèrie de pensadores van denunciar les desigualtats creades pel
sistema capitalista i van proposar nous models d’organització social donant lloc a l’aparició d’una
nova ideologia:
EL SOCIALISME
El Socialisme és una nova ideologia que denuncia la misèria dels
obrers i les desigualtats provocades per la propietat privada dels
mitjans de producció.
Es desenvolupen
dos corrents:
ELS SOCIALISME UTÒPIC
EL SOCIALISME REVOLUCIONARI
Proposa la creació un nou model de societat sense propietat privada ni classes
socials i basat en la igualtat, la solidaritat i la llibertat.
3.- Ideologia del Moviment Obrer: El Socialisme
Aquests dos corrents es desenvoluparen successivament al llarg del segle XIX: En la primera
meitat es desenvoluparà el socialisme utòpic i en la segona meitat el socialisme revolucionari.
(1ª meitat s. XIX)
(2ª s. XIX)

3.1.- El Socialisme Utòpic
PRIMERA MEITAT SEL S. XIX: EL SOCIALISME UTÒPIC
Durant la primera meitat del segle XIX un grup d’intel·lectuals amb preocupacions socials critiquen
les desigualtats i misèria provocades pel capitalisme (atur, explotació, crisis...) i proposen nous
models d’organització social, basats en la igualtat, la fraternitat i la llibertat i que reberen el nom de
Socialistes Utòpics.
ELS MÉS DESTAQUES FOREN:
Étienne Cabet
Dissenya el país d’ Icaria, un lloc on es realitza el somni comunista
d’una igualtat social completa.
Charles Fourier
Proposa la creació de Falansteris, comunitats de producció i de
consum on la propietat sigui col·lectiva. (Pioner en el reconeixement
de la igualtat de sexes)
Saint-Simon
Dividia la societat entre la classe productiva i la no productiva i
proposa, que per evitar els enfrontaments socials que siguin els
científics i els intel·lectuals els que dirigeixin la societat.

3.1.- El Socialisme Utòpic
Robert Owen Creador de New Lamark i New Harmony.
Robert Owen va ser el director de la fàbrica de teixits “Lamark” entre 1800 y 1825.
Owen va transformar la vida dels treballadors d’aquesta industria tèxtil aplicant les seves idees:
Va eliminar el treball dels menors, va eliminar els càstigs corporals i va proporcionar als
treballadors habitatges dignes,, assistència sanitària gratuïta, menjar a preus assequibles i
escoles on els nens i nenes dels treballadors rebien educació gratuïta i de qualitat.
Defensa l’educació com a mitjà pel desenvolupament integral dels homes i les dones i la millora
de la societat..
Boicotejat pels altres empresaris, Owen és veurà obligat a marxà a EEUU, on fundarà “New
Harmony” donant continuitat al seu projecte.

3.2.- El Socialisme Revolucionari
EL SOCIALISME REVOLUCIONARI
En desenvolupa en la 2ª meitat del segle XIX
K. Marx i F. Engels publiquen
“El Manifest Comunista” (1848)

EL MARXISME
(Karl Marx, F. Engels)
EL ANARQUISME
(Bakunin, Kropotkin)
Volen superar el fracàs i les limitacions dels socialistes utòpics.
Plantegen la necessitat de destruir l’ordre burgès i de crear-ne un de nou
en el qual no existís la propietat privada ni les classes socials
Consideren que la burgesia no cedirà voluntàriament i que el canvi social,
haurà de ser producte d’una revolució protagonitzada pel propi proletariat.
Dues vies per fer
la revolució:
CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS DEL SOCIALISME REVOLUCIONARI

EL SOCIALISME REVOLUCIONARIProletaris del món,
uniu-vos!
A
Ni Déu, Ni Pàtria, Ni Amo!
Propugna una revolució obrera Propugna una revolució obrera
Per aconseguir el poder polític
Dictadura del proletariat
Per a destruir el poder polític,
l’Estat i la propietat privada
El nou govern obrer col·lectivitzarà la
propietat. Sense propietat privada no
hi haurà classes socials ni injustícia
social. Societat Comunista
Els obrers s’han d’organitzar formant
partits polítics obrers i socialistes
Creuen en l’alçament espontani del poble
del qual sorgiria una nova societat que
s’organitzaria sota els principis de la
llibertat individual i la solidaritat social
Estan en contra de l’organització i la
participació política. Rebuig a l’autoritat

3.2.1.- El Marxisme
EL MARXISME
Pren el nom de l'alemany Karl Marx que, juntament amb Friedrich
Engels són les figures principals.
Junts van elaborar una teoría per transformar la seva societat: el
socialisme científic o comunisme.
Les dues obres principals
on es recull aquesta
teoria son: el Manifest
Comunista publicat
conjuntament a Londres
el 1848 i El capital
publicat per Marx al 1867.
“Els filòsofs no han fet més que interpretar el
món,
del que es tracta és de transformar-lo”

3.2.1.- El Marxisme
En el seu llibre “El Capital” Marx analitza el sistema de producció capitalista i
explica que l'explotació burgesa és inherent al capitalisme, ja que el treball de
l'obrer genera una plusvàlua o benefici superior al salari que percep.
Plusvàlua
Part dels guanys que genera l’obrer amb el seu treball, i dels
quals s’apropia el capitalista.
Aquesta apropiació indeguda d’una part del
benefici produït i no retribuït, pel treball de
l’obrer provoca l’enriquiment dels empresaris i
per tant les desigualtats socials.
Aquesta situació injusta portarà, segons Marx a
un enfrontament Inevitable entre la burgesia i el
proletariat.

3.2.1.- El Marxisme
Per posar fi a l’explotació capitalista, i acabar amb les desigualtats que aquest
sistema provoca Marx proclama la necessitat de que el proletariat realitzi una
revolució.
Els obrers aconseguirien el poder polític per organitzar
un Estat obrer al servei dels treballadors mitjançant
l’establiment de la...
Dictadura del
proletariat
Fase de transició, durant la qual s’abolirà la propietat privada, se socialitzaran els
mitjans de producció. ( Passaran a ser propietat de tota la societat)
Amb la desaparició de la Propietat Privada dels
mitjans de producció, no hi hauria classes, ni
desigualtats socials..
SOCIETAT
COMUNISTA
Una societat sense propietat privada, sense desigualtats I sense classes, en la
qual, cada membre rebria segons les seves necessitats i aportaria segons les seves
capacitats.

La Dictadura del proletariat
“El primer pas de la revolució obrera serà la conquesta del
poder pel proletariat. Un cop al poder, el proletariat anirà
desposseint de mica en mica la burgesia de tot el capital i de totes
les seves altres propietats, que passaran a mans de l’Estat. “
Karl Marx i Friedrich Engels, Manifest Comunista (1848)

3.2.2.- L’Anarquisme
Anarquisme
significa
“Absència de poder”
Com a precursor cal destacar la figura de Proudhon, autor de la cèlebre frase:
“ La propietat privada és un robatori”
Piotr Kropotkin
L’ANARQUISME
L’anarquisme no presenta una teoria tant elaborada com el marxisme. En més aviat
un conjunt de teories i moviments per oposar-se i abolir (eliminar) tota classe de
govern o autoritat
PRINCIPALS PENSADORS:
Pierre J. Proudhon
PRINCIPI BÀSIC
Mikhail Bakunin
Creença en la
capacitat dels
individus per establir
una societat
igualitària, partint de
la seva llibertat i
responsabilitat
individual.
Els dos màxims representants seràn: Bakunin i Kropotkin.

ALTRES PRINCIPIS DE L’ANARQUISME
Rebuig de la societat
capitalista basada en la
propietat privada i en
l’explotació dels treballadors
Defensa de la propietat
col·lectiva dels mitjans de
producció
Rebuig de l’autoritat i negació de
l’Estat, al que consideren una
forma d’opressió per a la
llibertat humana.
Proposen la seva destrucció i
substitució per comunes
federades lliurement.
Els oprimits s’aixecarien de manera espontània contra la seva explotació (La revolució
no hauria d’estar dirigida per cap partit, sinó per l’alçament espontani del poble).
Creant una societat igualitària, basada en la lliure federació de comunes.
“Tots els béns serien col·lectivitzats, creant-se cooperatives de producció i consum“
“L’Estat seria destruït.”
“La nova societat no tindria propietat privada, ni classes, ni jerarquies.
(ni Déu, ni Estat, ni amo).

“Nosaltres volem la llibertat Nosaltres volem la llibertat i
creiem impossible l’existència, al mateix temps, de poder i de
llibertat.
El mal, als ulls dels anarquistes, no està en la forma
de govern. Està en la idea mateixa de govern, en el principi
de l’autoritat en si.
Els anarquistes ens proposem d’ensenyar al poble a
viure sense govern. El poble també aprendrà a prescindir
dels propietaris, ja que no hi ha llibertat sense igualtat.”
Declaració de Kropotkin davant un tribunal de justícia (1883)
L’Anarquisme segons Kropotkin

En síntesi, el que els pensadors anarquistes proposen és:
Un model alternatiu de Societat
Sense autoritat ni jerarquies sense propietat privada ni classes
-Rebuig a l’acció política (no als partits)
-Defensen l’espontaneïtat revolucionària
de les masses per a destruir l’Estat i
acabar amb l’explotació capitalista.
-Defensen la Col·lectivització de tots els
béns i la creació de cooperatives de
producció i consum la lliure associació
entre elles ( Federalisme)
Els principis bàsics de l’Anarquisme són: la llibertat individual, la solidaritat social, la
crítica a la propietat privada, la defensa de la propietat col·lectiva i l'oposició a tota
mena d'organització jeràrquica (religiosa, política, estatal).
I el seu objectiu és aconseguir una societat lliure i igualitària (sense jerarquies, sense
propietat privada, sense explotació ni classes socials).

Dins l’Anarquisme podem diferenciar dues tendències:
ANARCOSINDICALISME
(BAKUNIN)
ANARCOCOMUNISME
(KOPROTKIN)
Partidaris de la creació de sindicats
anarquistes. Defensen l’acció sindical
com a mitjà per millorar la condició dels
obrers i impulsar la revolució social.
El seu major representant serà Bakunin.
Tindrà molta presència entre el països
més pobres: Rússia. Espanya...
Defensen l’acció col·lectiva
revolucionaria contra els Pilars dels
capitalisme (la burgesia, L’exèrcit,
l’Estat i l'Església.)
A finals del segle XIX d’aquest corrent
naixerà un moviment minoritari que
defensa “la propaganda pel fet” que
defensa la realització d’atemptats
terroristes (Enrico Malatesta)

El Socialisme Revolucionari: Marxistes i Anarquistes.
MARXISTES I ANARQUISTES: ELEMENTS COMUNS I DIFERÈNCIES (S. XIX)
ELEMENTS COMUNS
- Ideologia anticapitalista i socialista
- Revolucionaris
- Internacionalistes (AIT)
DIFERENCIES
Marxistes Anarquistes
- A favor de l’organització i de la
participació en la vida política.
- Contraris a l’organització i a la
participació política.
-Revolució política: Prendre el
poder com a primer pas per
transformar la societat.
- Revolució social: Destruir l’Estat
i tota forma de poder com a únic
pas per transformar la societat.

El Socialisme Revolucionari: Marxistes i Anarquistes.
MARXISTES I ANARQUISTES
SEGLE XIX RESUM
M. BakuninKarl Marx

"La burgesia menteix hipòcritament i anomena poder de tot el poble, o sigui
democràcia, allò que és, de fet, la dictadura de la burgesia, la dictadura dels
explotadors sobre els treballadors.
Només la dictadura del proletariat pot alliberar la humanitat de la opressió del
capital i de la mentida de la democràcia burgesa, la democràcia dels rics.
La dictadura del proletariat pot establir una democràcia pels pobres fent que els
beneficis del país siguin efectivament beneficis per a la majoria del país. La
dictadura del proletariat serà la substitució de l'Estat burgès, per l'Estat
proletari.
Aquest és el camí que pot acabar conduint a la desaparició total de les classes
socials i, a la fi, a la desaparició definitiva de l'Estat com a instrument de
dominació del proletariat.
Lenin ( pseudònim revolucionari de Vladímir Ilitx Uliànov)
A quina ideologia pertany aquest pensament ?
Exercici 1

"Tots els partits polítics, des del més absolutista i conservador fins els partits
obrers, pretenen apoderar-se del poder polític, que és el mateix que dir que
pretenen apoderar-se de la força.
Amb la força no és possible que domini la raó, i on no hi ha raó no pot
haver-hi ni moral, ni llibertat, ni res de res. Per això som enemics de
qualsevol partit.
On hi ha política hi ha govern, on hi ha govern hi ha autoritat, on hi ha
autoritat no hi ha llibertat, i on no hi ha llibertat la justícia és impossible".
Juan Cordovès:. 1884.
A quina ideologia pertany aquest pensament ?
Exercici 2

4.- El Moviment Internacionalista: La AIT
EL MOVIMENT INTERNACIONALISTE (AIT)
Tot i les diferencies entre Marxistes i Anarquistes
de com dur a terme la Revolució Obrera; tots dos
defensaven la necessitat d’unir els esforços de la
classe obrera de tot el món per lluitar contra el
capitalisme,
Les paraules que Marx havia escrit en el
Manifest Comunista” van servir de
consigna:
“Proletaris del món, uniu-vos”
Així, a Londres, el 1864 es funda:
L’Associació Internacional de
Treballadors ( AIT)
És a dir, tots dos són partidaris de crear una
organització que mobilitzés els obrers de tots els
països.

PRIMERA INTERNACIONAL ( AIT )
Esta formada per obrers tant d'ideologia marxista
com anarquista.
S’organitza en seccions nacionals (representants
dels obrers dels diferents països) coordinats per un
Consell General presidit per Marx.
S’acordà: impulsar les vagues i mobilitzacions
obreres per reduir la jornada laboral, suprimir el
treball infantil i millorar les condicions laborals de
la dona.
Les diferències ideològiques entre Anarquistes i marxistes, i especialment
l’enemistat entre els líders de les dues tendències (Marx i Bakunin) donen lloc a
diferències que la fan inviable, provocant la seva dissolució al 1876.
Dissolució 1876 (NY)
En els Estatuts ( normes bàsiques) es proclama
que l’emancipació de la classe obrera l'havien de
realitzar els propis treballadors, conquistant el
poder polític

“Marx és un comunista autoritari i centralista. Vol el que
nosaltres volem: el triomf complet de la igualtat econòmica i
social, però dins de l’Estat; per mitjà de la dictadura d’un govern
provisional, molt fort i, per dir-ho d’alguna manera, despòtic, és a dir,
negant la llibertat.
El seu ideal econòmic és l’ Estat convertit en l’únic propietari de la terra i
del capital.
Nosaltres volem aquest mateix triomf de la igualtat econòmica i social, però
per l’abolició de l’Estat .
Volem la reconstrucció de la societat i la construcció de la unitat humana,
no de dalt a baix i per mitjà d’una autoritat, sinó de baix a dalt, a través de
la federació lliure d’associacions obreres de tot tipus, emancipades del jou
de l’Estat.”
Bakunin, 1872

Autonomia de les seccions, lliure federació dels grups
autònoms, antiautoritat, anarquia, heus aquí unes frases
que són pròpies d’un grup de desclassats, sense carrera ni
sortida, que conspiren a l’interior de la internacional per
tal d’imposar-hi el programa del senyor Bakunin.
Les seves frases no són sinò una maniobra per ...
desorganitzar la internacional.
Karl Marx , 1873

Un altre fet que contribuí a la fi de la internacional va ser la “Comuna de Paris” de
qual la AIT, va ser acusada de ser la instigadora.
LA COMUNA DE PARIS (1871)
La Comuna de París fou la primera experiència històrica d’un govern obrer. Es va
constituir aprofitant un buit de poder creat per la marxa a Versalles del govern,
després de la derrota de França en la guerra contra Prussià per negociar la rendició.
Durant dos mesos una assemblea comunal formada per diversos grups representants
del poble de Paris van governar aplicant un programa revolucionari:
- Eliminen la propietat privada de les esmpresses i van organitzar els obrers en
cooperatives de producció.
- Van suprimir el treball nocturn no imprescindible
- Van establir dret de reunió i llibertat de premsa
- Van separar l'Església de l’Estat
- Van prohibir el treball infantil i van establir l’ensenyament obligatori i gratuït...

Veiem el que estava succeint a Paris, El maig de 1871, el govern francès i prussià
reunits a Versalles, es van unir i van entrar a París per esclafar el moviment, amb una
violència inusitada i realitzant una ferotge i sanguinària repressió.
No obstant, la Comuna va restar , per sempre més, com:
“El símbol de la construcció d’un Estat al servei de la classe obrera”

Desprès dels fets de La Comuna de París la AIT va ser declarada “fora de la llei” i els
seus membres perseguits
Repressió contra la AIT
Llei contra la internacional. Març de 1872
1r.- Tota associació internacional que sota
qualsevol denominació i especialment sota la
d’Associació Internacional de Treballadors
tingui per principi l’abolició de la propietat, de
la família, de la pàtria, de la religió, constituirà,
pel sol fet de la seva existència, un atemptat
contra la pau pública.
2.- Tot francès que s’afiliï a l’AIT o doni mostres
de simpatia envers aquesta associació o envers
qualsevol altra que professi els mateixos
principis serà castigat amb presó de tres mesos a
dos anys i amb una multa
De 50 a 1000 francs. A més, se’l podrà privar de
tots els seus drets cívics, civils i de família ...

Ideològicament més homogènia. Està formada sols per partits polítics socialistes que
acceptaven la legalitat democràtica (els anarquistes no hi són acceptats)
LA SEGONA INTERNACIONAL (1889 – 1916)
Es va crear a París al 1889 commemorant el centenari de la Revolució Francesa.
Reclamà millorar la protecció dels treballadors, la jornada laboral de 8 hores i la
prohibició del treball infantil
Va tenir una gran repercussió, creant alguns dels
principals símbols del moviment obrer com:
El Primer de Maig (dia del treballador)
Jornada amb un fort caràcter reivindicatiu.
“La Internacional” (Himne obrer)
La segona Internacional establí principis que serviran
de guia al socialisme al llarg del segle XX: Defensa i
extensió de la democràcia, la presa pacífica del poder
polític, i la fi de les desigualtats
4.-El Moviment Internacionalista ( AIT

PER QUÈ ES VA TRIAR EL 1R DE MAIG COM A DIA MUNDIAL DE LA LLUITA OBRERA?
En Chicago los capitalistas dueños de las
fábricas ejercían la explotación y represión
más salvaje: las condiciones de trabajo eran
especialmente duras, con jornadas laborales
de 12 a 18 horas.
El 1º de Mayo de 1886 los trabajadores de las
ciudades industrializadas de Estados Unidos
iniciaron una Huelga General por la jornada
de 8 horas, siguiendo la convocatoria de la
Federación Norteamericana del Trabajo.
“Los obreros jamás veían a sus hijos y
mujeres a la luz del día”. Publicava la prensa
anarquista y socialista de la època
Pararon más de 5.000 fábricas y 340.000
obreros salieron a la calle.
El 2 de Mayo la policía disolvía violentamente
una concentración de 50.000 trabajadores.

1 DE MAIG DE 1886: ELS MÀRTIRS DE CHICAGO
El 3 de Mayo los disparos de la policía
mataban a 6 trabajadores y herían a varias
decenas.
El 4 de Mayo, cuando disolvían un mitin al
que asistían 15.000 personas, una bomba
mató a 7 policías.
Se detuvieron a 300 obreros, entre ellos los
8 dirigentes anarquistas y socialistas que
fueron acusados, sin pruebas y con falsos
testimonios del asesinato de los policías.
Todos ellos se declararon inocentes, pero
fueron condenados: 5 a la pena de muerte y
3 a cadena perpetua.
Cuatro años después se reabrió el caso y se
demostró su inocencia.
El Congreso de la Internacional Socialista de
1889 decidió convertir el 1º de Mayo en el
“día mundial de la lucha obrera”.

Arriba, parias de la tierra,
en pie, famélica legión,
atruena la razón en marcha,
es el fin de la opresión.
Del pasado hay que hacer añicos,
legión esclava, en pie a vencer,
el mundo va a cambiar de base,
los nada de hoy todo han de ser.
Agrupémonos todos
en la lucha final,
el género humano es la Internacional.
Ni en dioses, reyes ni tribunos
está el supremo salvador,
nosotros mismos realicemos
ese esfuerzo redentor.
Para hacer que el tirano caiga
y al mundo esclavo liberar,
soplemos la potente fragua
que al hombre nuevo ha de forjar.
Agrupémonos todos
en la lucha final,
el género humano es la
Internacional
La ley nos juzga y el Estado
oprime y sangra al productor,
nos dan derechos ilusorios,
no hay deberes del señor.
Basta ya de tutela odiosa,
que la igualdad ley ha de ser,
no más deberes sin derechos,
ningún derecho sin deber.
HIMNE DE LA INTERNACIONAL SOCIALISTA
Versió actualitzada:

Tot i això, a la segona internacional es produïren tres grans debats, que van
provocar una gran polèmica i divisió provocant la seva dissolució.
1.- El REVISIONISME
( Reforma o Revolució? )
Eduard Bernstein
Planteja revisar les teories de Marx i planteja el dilema de la “revolució” o la
“reforma” lenta i pacífica per arribar al socialisme. (participació en governs
burgesos)
Evolucionaran cap la creació de partits els partits socialdemòcrates
(Renuncien a la revolució... Sols reformes de caràcter social.)
En contra d’aquest plantejament i defensors continuar lluitant per la revolució social
Rosa Luxemburg en Alemanya i Lenin en Rússia
Tots dos crearan els partits comunistes

2.- L’IMPERIALISME
També es produeix una forta divisió, dins la segona internacional entre partidaris i no
partidaris de l’Imperialisme europeu sobre altres territoris i poblacions.
Una part del moviment obrer criticava la brutalitat de la colonització, però a la vegada la
considerava com una tasca positiva civilitzadora. Pel contrari una altra part s’hi oposava
frontalment.
Lenin en la seva obra “Imperialisme, fase superior del capitalisme” deia que el
capitalisme necessitava ampliar el seu radi d’explotació i que per això imperialisme
equival a capitalisme, i ha de ser condemnat..

3.- EL MILITARISME
Una altra qüestió que provocarà divisió entre els membres de la segona internacional
era la posició respecte al creixent militarisme que s’estava donant a Europa i que es
veia, que acabaria provocant l’esclat d’una guerra.
Es donen dues posicions:
- Els pacifistes que consideren que no s’ha de lluitar en una guerra burgesa
- Els que consideren que s’ha d’aprofitar la guerra per fer la revolució.
Amb l’Escalt de la Guerra Mundial el 1914 es
produírà l’anomenat «deliri patriòtic» i els obrers
acabaren lluitant al costat dels seus respectius
governs.
L’ESCLAT DONCS, AL 1914 DE LA 1ª GUERRA
MUNDIAL POSA FÍ A LA 2ª INTERNACIONAL

EVOLUCIÓ DEL MOVIMENT OBRER
En paral·lel al desenvolupament de les internacionals en el moviment obrer es donaren
importants canvis a partir del anys 80 del segle XIX:
Es produeix un fort creixement del nombre d’obrers provocat per continuo
desenvolupament de la industrialització la qual cosa va augmentar la força dels
sindicats,
Els sindicats aconseguiren imposar la pràctica de la negociació col·lectiva amb els
patrons, i així millorar els salaris i les condicions laborals dels obrers.
5.- L’Evolució el Moviment Obrer (1870-1914)

També recollint les recomanacions de la 1ª Internacional, es van crear el primers
partits polítics obrers.
Aquest partits eren d’ideologia revolucionària i de pràctica reformista.
El més important d’aquest partits fou el SPD (Partit Socialdemòcrata Alemany), el
qual, a curt termini volia aconseguir reformes polítiques i socials per mitjà de la
lluita parlamentària, però, que a llarg termini no renunciava a l’ideal revolucionari
d’implantar una societat socialista, sense propietat privada ni classes socials.
El SPD també es va fomentar la creació de
sindicats nacionals, els quals s’encarregaven de
realitzar l’acció reivindicativa, mentre el partit
realitzava l’acció política al parlament.
El SPD es va convertir en el punt de referència per tots el partits polítics i sindicats
obrers de la resta d’Europa.

La pressió dels obrers a través dels partits polítics socialistes als parlaments i dels
sindicats al carrer van fer possible les primeres legislacions laborals al seu favor.
- L’edat mínima per treballar es fixà en 12 anys.
-A finals del segle XIX es prohibí el treball femení nocturn i es va establir el
repòs obligatori després del part
- S’establiren les assegurances obligatòries en cas de malaltia, accident,
invalidesa i vellesa. (entre finals del XIX i principis del XX )
- La Jornada laboral s’establí en 10 hores diàries.

Per ampliar la informació sobre “el moviment obrer” o repassar el conceptes
fonamentals del tema “cliqueu” sobre els següents enllaços.
PER SABER-NE MÉS
b) Apunts en format PDF sobre “ El Moviment Obrer” (Català)
AMPLIAR INFORMACIÓ
c) Web que presenta el tema de forma ben estructurada (Català)
d) Exercicis interactius per comprovar el teu nivell d’assoliment dels
conceptes treballats. (Castellà)
a) Document PDF que explica el moviment obrer a nivell general i
també d’Espanya. ( Explicat de forma clara i ordenada) (català)
VIDEOS
EXERC 1 EXERC 3EXERC 2

EL MOVIMENT OBRER (2019-20)

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Similar to EL MOVIMENT OBRER (2019-20)

Similar to EL MOVIMENT OBRER (2019-20) (20)

More from Antonio Núñez

More from Antonio Núñez (20)

Recently uploaded

Recently uploaded (11)

EL MOVIMENT OBRER (2019-20)