1. El Jurament dels Horacis

2. El Jurament dels Horacis
Documentació general
Catalogació:
Autor: Jaques-Louis David (1748
1825)
Cronologia: 1784-1785
Localització: Museu del
Louvre (París)
Estil: neoclàssic
Anàlisi material:
Dimensions: 3,30 x 4,25 m
Suport: tela
Tècnica: oli

3. Localització:
Museu del Louvre
(París)

4. Context històric:
El neoclassicisme francès s’originà en temps de Lluís XV i Lluís XVI, però fou
durant la Revolució Francesa i l’Imperi de Napoleó que arribà a la màxima
expressió. El model clàssic era el que volien seguir els revolucionaris, grans
admiradors de la virtut i la severitat dels romans.
Fou també un art que rebutjava els estils precedents, barroc i rococó, dels
quals volia distanciar-se la nova burgesia, i de la classe social a la que
representaven.
Amors entre Paris i Helena, 1788

5. La pintura neoclàssica
Fonamentada en els nous valors morals proposats per la Il·lustració, l’artista
ha de subordinar les seves obres a l’educació de la societat (Diderot)
L’art ha de representar accions i escenes que moguin a l’espectador a la
virtut, l’heroisme i que li despertin la moral cívica.
El model en el que creuen trobar aquestes virtuts és l’antiguitat clàssica: els
grans temes de les tragèdies gregues, les virtuts cíviques i morals de la Roma
republicana són font d’inspiració dels pintors neoclàssics (David).
Dona prioritat a la línia, al contorn nítid, que dona claredat a la representació.
El color està al servei de la línia, i es prefereixen els colors primaris, que
capten millor la llum freda i tallant per donar més precisió als volums.
Aplicació de la perspectiva lineal.
- El pintor Anton Rafael Mengs va teoritzar el 1762 en la seva obra “Reflexions
sobre la bellesa i el gust en la pintura”. Per Mengs l’art supera la naturalesa, ja
que pot representar en una sola obra la idea de bellesa, que s’aconsegueix amb
la claredat compositiva i cromàtica.

6. Anàlisi formal: elements plàstics
Línia i color
Dibuix precís: línies rectes
Personatges masculins i
corbes en femenins
Contorns nítids
modelat escultòric
Cromatisme
supeditat al dibuix
Gran naturalisme
Equilibri de color: vermell, gris, ocre Destaca el roig de la túnica. Disposició
Colors brillants i clars. simètrica dels colors, plens de
(Les dues tonalitats blanquinoses simbolisme (passió i sang el roig)
situades a l’extrem del llenç)

7. Espai molt fred, sense
Llum atmosfera
Focus lumínic
plenament raonat
situat a l’extrem
superior esquerra
fora del quadre
Lllum freda i
estudiada
Ombres allargassades
projectades en el
paviment

8. Composició racional (simètrica i equilibrada)
Escenari sobri i poc profund
(una portalada amb tres arcs de Es parteix dels tres arcs del fons i cada arc
mig punt sobre dues massisses conforma un grup compositiu. Cap grup es toca.
columnes d’ordre toscà)
Vestits com
antics romans
Centre compositu
Constant el nº 3: tres germans Horacis, pare amb les espases, les dones i els nens

9. Línies
estructurals:
Formes
geomètriques
simples:
Rectangle el grup
dels germans i el
pare.
Les cames triangles
Les dues joves de la
dreta també, etc.
Volums:
Modelat escultòric
de les formes:
cossos masculins
musculosos, enèrgics
i vitals.

10. Abatiment i languidesa
dels cossos femenins.
Postures elegants
clàssiques
Tractament clàssic:
tècnica draps mullats,
ja que túniques i robes
destaquen les formes
dels cossos.

11. Perspectiva lineal
L’enrajolat del terra i les parets proporcionen una perspectiva lineal que té com
a punt de fuga el jurament (les mans alçades dels tres germans i les tres
espases alçades del pare).
Estança sense
decoració.
Columnes
toscanes.
Arcs de mig
punt.
Elements
arquitectònics
romans.

12. Plans: disposició figures evoca relleus antics. Actitud forçada, idealisme.
Teatralitat i artificiositat. Els arcs del fons semblen el decorat d’un teatre.
Ritme: Equilibrat. Reflexa un moment concret (del jurament). Repòs momentani
però ple de força i resolució per part dels germans i el pare. Constant el número 3

13. Curiositat David hi va afegir una dona vídua amb un infant,
segurament un recurs per afegir dramatisme a
l’escena, ja que no apareixen en els relats clàssics.

14. Estil
David va viatjar a Roma on va estudiar a l'Acadèmia de França en aquella
ciutat. Va descobrir les ruïnes clàssiques, va conèixer Pompeia i va fer
molts dibuixos de tots els llocs. Llavors decidí aplicar a la pintura el que
s’anomenà els principis eterns dels classicisme.
Primer pintà temes i personatges clàssics (històrics i mitològics), però
amb la Revolució Francesa i l’imperi de Napoleó, considerà que els fets
històrics del seu present estaven a l’alçada dels del món grec i romà, i per
tant començà a plasmar el seu temps.
Rebé influències de Rafael i Poussin, i de Caravaggio el clarobscur. També
l'influïren Boucher, Greuze i Vien, aquest últim el seu mestre, com a
pintors contemporanis.
David representà la culminació del neoclassicisme pictòric, i exercí
ascendent sobre els seus deixebles Ingres i Gros, considerats neoclàssics
però amb punts en comú amb el naixent del romanticisme.
La predilecció de David pels temes heroics i patriòtics preparà el camí
pel nou estil, el romanticisme.
http://es.wikipedia.org/wiki/Jacques-Louis_David

15. Interpretació
Tracta d'un assumpte dramàtic i moral situat en el segle VII aC. Roma i Alba Longa es
disputaven el domini de l’Itàlia central. Per dirimir quina de les dues ciutats seria la
vencedora decidiren que lluitarien entre ells tres germans de cada bàndol. Per par de Roma
els Horacis i per part d’Alba Longa els Curiacis.
Titus Livius (Tit Livi)
“AB URBE CONDITA”
(llibre I capítol 26)
Pierre Corneille
HORACE, 1640
TRAGEDIA en 5 actes
dedicada al Cardenal
Duc de Richelieu
Camil·la, promesa d'un dels tres Curiacis,
desconsolada, plora simultàniament la pèrdua del
David presta el jurament, dels tres seu enamorat i dels seus germans que marxen al
germans Horacis davant el seu pare, combat. Va sobreviure un dels Horacis que matà a
de matar els Curiacis per tal d'obtenir Camila dient-li:
així la supremacia romana sobre els «Vés-te’n amb el teu amor frustrat, amb el teu promès, sense
albans.
recordar els teus germans morts i el que encara viu, sense

16. David buscava inculcar als seus
conciutadans l’esperit del deure en
vers la pàtria, a imatge dels Horacis.
Tria el moment del jurament per ser
l’instant en que l’orgull i el fervor
patriòtics són més intensos.
David tenia predilecció per temes
heroics i patriòtics, cosa que preparà
el camí a l’estil que vindria a
continuació: el romanticisme.
Lluís XVI encarregà el quadre que
fou exposat al Saló de 1785.
La funció fou clarament
propagandística: El deure envers la
pàtria està per sobre dels
sentiments personals.

17. David és el màxim representant del neoclassicisme. La temàtica grega també fou
Font d’inspiració, com a La mort de Sòcrates, 1787

18. Va posar els seus pinzells al servei dels ideals revolucionaris i participà activament en
els esdeveniments revolucionaris.
Jurament del Joc de Pilota, 1791, quan es constituí l’Assemblea Nacional i es posà
en marxa la Revolució.

19. Els diputats en diversos actituds, estudi pel Jurament...

20. Maria Antonieta camí de la
guillotina, 1793. Última imatge
que ens ha quedat d’aquesta
reina.

21. Mort de Marat
1793, etapa de la Convenció
Quan va caure el seu amic
Robespierre, David fou
empresonat, però finalment
alliberat per la intervenció de la
seva dona, que era reialista.

22. Retrat de Napoleó, 1797 Madame Verninac, 1798
David es convertí en un gran seguidor de Napoleó, amb qui va recuperar la seva
posició artística i social.

23. Un altre quadre d’història antiga que van provocar gran entusiasme
La intervenció de les Sabines, 1799

24. Napoleó al pas de S.
Bernat, 1801

25. Fou el pintor de cambra de Napoleó
Coronació de Napoleó 1805-1807

28. Napoleó al seu estudi, 1812

29. Leònides a les Termòpiles, 1814

30. Amb la caiguda de Napoleó, David
s’exilià a Brussel·les, on seguí pintant
retrats i quadres mitològics.
Mart desarmat per Venus i les
Retrat de Sieyès, 1817 Tres Gràcies, 1824

31. Models i influències
La cultura i l’art clàssics van ser el
punt de partida de la pintura de
David, temàtica i formalment.
Rebé influències de Rafael i
Poussin en la perfecció del dibuix i
l’equilibri compositiu, i de
Caravaggio en el clarobscur.
David representà la culminació del
neoclassicisme pictòric, i exercí
ascendent sobre els seus deixebles
Ingres i Gros, considerats
neoclàssics però amb punts en
comú amb el naixent del
romanticisme. Fou molt copiada la
diferent actitud emocional dels
seus personatges: heroica en els
masculins i sensible en els
femenins.