Courbert: Enterrament a Ornans

23,279 views

Published on

0 Comments
8 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
23,279
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
10,550
Actions
Shares
0
Downloads
543
Comments
0
Likes
8
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Courbert: Enterrament a Ornans

  1. 1. Enterrament a Ornans
  2. 2. Enterrament a Ornans Documentació general Catalogació: Estil: Realisme Autor: Gustave Courbet Anàlisi material: (1819-1877) Dimensions: Títol: Enterrament d’Ornans 3,14 m x 6,63 m Cronologia: 1849 Suport: tela Localització: Museu del Louvre Tècnica: oli (París)
  3. 3. Realisme Descripció objectiva de la realitat TEMES SOCIALS La industrialització ha La gent humil, la seva provocat l’aparició del feina, la vida a l’aire lliure PROLETARIAT que viu (platja, picnic), la ciutat explotat pel sistema Els artistes compromesos (carrers, cafès, balls), els capitalista (jornades davant els grans paisatges, són la temàtica extenuants, treball de problemes polítics i preferida. dones i infants, socials. pèssimes condicions (Acusats de socialistes i d’habitacle...) revolucionaris) Aparició de FOTOGRAFIA Prenen força les doctrines de MARX i ENGELS. “Manifest comunista" El Realisme pictòric sorgeix (1848) a mitjans segle XIX. Es creen (Revolució burgesa de 1848) organitzacions obreres
  4. 4. Anàlisi formal: Elements plàstics Gamma cromàtica reduïda Tons ocres al Llum tènue Predomina el paisatge de l’alba color negre Vermell a Blanc: camisa de l’enterrador, togues i gos i còfies. També clergues birrets de l’esquerra
  5. 5. Composició: Figures disposades com en un fris Personatges disposats Crucifix del Paisatge horitzontalment ritual, trenca Simetria en torn a d’Ornans l’horitzontalitat la fosa mortuòria Figures de mida natural Clergues i escolans Cap tipus de jerarquia Ploracossos Enterrador Fosa Gos en primer terme
  6. 6. Horitzontalitat: 2 penya-segats i núvols contraposada amb verticalitat personatges L’acció central en l’obertura dels penya-segats Centre desplaçat cap a l’esquerra Figures de mida real i rostres intensos. Temps referencial. Plasma de manera real un simple enterrament. Acció concentrada en els plors de les ploracossos i l’home amb un mocador del centre. També el capellà.
  7. 7. L’estil: basat directament en la realitat, sense cap ideologia preestablerta. Courbet volia mostrar la realitat tal com és, però no feu un art fotogràfic, ja que ell triava, d’aquesta realitat, els detalls capaços d’expressar el que volia. Rebé influència dels mestres holandesos: Hals i Rembrandt, dels venecians, Veronese i Giorgione, i espanyols com Ribera, Zurbaran, Murillo i Velàquez. De l’escola de Barbizon (Millet) aprèn a prestar atenció als mínims detalls. De Velàzques i Caravaggio aprengué a plasmar la realitat circumdant objectivament. Va influenciar en Monet i la seva recerca de la realitat amb l’estudi de la llum. També Picasso va fer una versió de Les demoiselles des bords de la Seine, i fou considerat un referent pels cubistes.
  8. 8. Interpretació Novetat en la temàtica: Fins aquest moment l’enterrament d’un camperol no havia despertat cap interès per un pintor. La crítica comentà: “Com es pot pintar gent tan horrible? Li fan perdre a un les ganes que l’enterrin a Ornans.”
  9. 9. Théophile Gautier comentà, al contemplar l’obra en el Saló de 1851 a París: “Un enterrament a Ornans ocupava tota la paret del gran Saló, amb la qual cosa Coubet atorgava dimensió històrica al que en realitat havia estat una cerimònia fúnebre mes aviat discreta” L’aspecte més polèmic del llenç fou precisament la desproporció entre el tema i la realitat, entre els mitjans i el contingut. Hagués estat diferent si s’hagués tractat d’un tema històric rellevant, com una batalla, o mitològic... Courbet tenia una actitud de protesta davant la pintura històrica, o la jerarquia dels gèneres, per a ell molt obsoleta. A la dècada següent ell mateix va escriure: “Considero que els artistes d’un determinat segle no estan en condicions de representar escenes d’una època diferent, en altes paraules, són incapaços de pintar el passat. La pintura històrica ha de ser coetània...” i una altra vegada va afirmar: “No puc pintar un àngel, perquè no n’he vist mai cap” L’enterrament a Ornans es convertí en una obra de caràcter programàtic, que es corresponia perfectament amb les pretensions de Courbet, de modernitzar la pintura històrica. L'enterrament era el d’un familiar llunyà de l’artista, la majoria dels assistents s’identifiquen com a familiars i amics seus. Hi ha unes 50 persones a la tela.
  10. 10. La idea de Courbet és la de representar l’enterrament de manera objectiva Teatralitat de les vestimentes Caracteritzats els rostres amb contrasta amb la indiferència fidelitat a les seves peculiaritats dels rostres Clergues i escolans es Clara actitud impacient Les tres germanes desentenen de la cerimònia de l'enterrador de Courbet
  11. 11. L’avi del pintor Tots els personatges eren coneguts i amics de Courbet
  12. 12. També la seva família, pare, mare, avi i les seves 3 germanes
  13. 13. El sacerdot i els acòlits oficien la cerimònia per rutina. Es distreuen i se’n desentenen. Pocs semblen sentir la mort del difunt. La majoria compleixen un deure social. Cruel com la mateixa realitat. Transmet de forma directa la tosquedat, la simplicitat i la monotonia de l’existència al camp. Monumentalitza el que és banal. Dóna categoria artística a la gent corrent, senzilla. Detalls realistes
  14. 14. Tema revolucionari: l’enterrament d’un simple camperol, del poble natal de Courbet. Els models foren familiars, amics i veïns, i les tres germanes. Personatges disposats sense cap tipus de jerarquia. El gos, en primer terme, i proper a la fossa, pot ser un símbol que contrasta amb la indiferència general. El quadre el presentà al Saló amb altres obres, i provocà gran escàndol. El 1855, a l’Exposició Universal de París, s’acceptaren altres obres, però rebutjaren aquesta i el Taller de l’artista. Ell muntà el seu propi pavelló, que anomenà “Pavelló del Realisme”.
  15. 15. Funció: Deixar constància d’un fet real, plasmar un esdeveniment social mancat de transcendència. Es tracta d’un fet normal i corrent en una societat camperola (vida quotidiana). També vol ser una crítica social, per la manera de representar els personatges, però sobretot per les seves actituds. També com s’ha dit és l’obra símbol de les intencions de l’artista a l’hora de pintar. Pintà llocs i gent corrent, que formen part de la història contemporània. Tècnica de l’oli: És el procediment que li costa més assecar-se de tots. Això fa possible un treball tranquil que es pot interrompre sempre que es vulgui sense perjudicar l’obra. Consisteix a barrejar el pigment amb oli de llinosa o de nou. El suport pot ser variat: fusta, tela, paper, metall o pedra.
  16. 16. Biografia i obra: Neix a Ornans el 1819, dins una família de propietaris agrícoles. El 1841 va a París a estudiar lleis, però de seguida es passa a la pintura, i comença a copiar als grans artistes. El 1844 el seu autoretrat, Courbet amb un gos negre, fou acceptat al Saló de París (una exposició anual d’art pagada per la Reial Acadèmia).
  17. 17. La revolució de 1848 a París va portar també una revolució en l’art, fent que la gent s’obrís més a noves idees. Les obres de Courbet s’exhibiren amb èxit el 1849. Aquest mateix any va visitar la seva família a Ornans, i pintà els Talladors de pedra, i l’Enterrament a Ornans. Autoretrat, 1849
  18. 18. El 1855 completà un gran llenç, que fou refusat pel Saló, muntant ell la seva pròpia exposició paral·lela. Al costat dret pintà els seus amics, artistes i intel·lectuals, i a l’esquerra representats de les diferents classes socials del moment. Al centre ell pintant un paisatge observat per un nen (innocència) i una model. “Taller del pintor” o al·legoria real a set anys de la meva vida artística
  19. 19. El 1856 visità Alemanya, on fou molt ben rebut pels seus artistes. El 1859 fou el líder indiscutible del moviment realista francès. Pintà tot tipus de temes, com sensuals dones nues, escenes de natura, marines... 1852, Noies del poble 1856, Tornant de la fira d’Ornans 1869, Mar en tempesta
  20. 20. 1854, Bonjour M. Courbet
  21. 21. 1856, Noies a la vora del Sena 1868, Font 1866, L’origen del món
  22. 22. 1872, Platja de Normandia. Políticament socialista i republicà, va prendre part en els esdeveniments revolucionaris de la Comuna de París, de la qual formà part del govern. Proposà retirar la columna de la Vendôme, que acabà sent destruïda. Quan va caure la Comuna fou jutjat i condemnat a 6 mesos de presó, i a pagar una gran multa. Després d’això s’exilià a Suïssa (1873-77), on va morir sense acabar de pagar el seu deute amb el govern francès. La seva activitat artística no s’aturà durant aquests anys.

×