Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

ART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOS

14,017 views

Published on

NOVA VERSIÓ ACTUALITZADA PAU 2018. Per descarregar- la en format PowerPoint accediu a: www.hdartantonio.blogspot.com on trobareu l'enllaç. (Actualment Slidshare NO permet, ni actualitzar les presentacions, ni la descàrrega en format PowerPoint).
Anàlisi i descripció de l'obra etrusca "El Sarcòfag dels esposos" seguint l'esquema d'anàlisi proposat per l'anàlisi d'una obra escultòrica PAU 2018.
A l'apartat de l'estil, és realitza un resum exhaustiu dels principals trets que caracteritzen l'arquitectura, l'escultura i la pintura etrusca. .
La presentació també inclou un conjunt d'enllaços actualitzats de pàgines web, vídeos i altres presentacions que permeten ampliar la informació sobre l'art etrusc en general, i d'aquesta obra en particular.
Nova versió actualitzada PAU 2017

Published in: Education

ART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOS

  1. 1. Antonio Núñez 2017
  2. 2. Índex 1.- Fitxa Tècnica: Catalogació 3.- Estil: L’Art Etrusc 2.- Context Cronològic, Històric i Cultural 4.- Anàlisi Formal 5.- Interpretació: Tema , Significat i Funció. 6.- Aportacions de l’Art Etrusc a l’Art Romà.
  3. 3. 1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ) - Nom de l’obra - Autor - Estil - Cronologia - Forma i Tipologia Sarcòfag dels esposos Desconegut Etrusc - Cromatisme Textura - Dimensions - Localització 520 aC. (finals segle VI aC) FITXA TÈCNICA: CATALOGACIÓ - Material i tècnica - Emplaçament original Grup Exempt / Sedent Terracota / Modelatge Policromada 2,20 X 1,41 (Mida natural ) Museu Nacional de Villa Giulia (Roma) Necròpolis del Cerveteri
  4. 4. 2.- EL CONTEXT CRONOLÒGIC, HISTÒRIC i CULTURAL 2.- CONTEXT CRONOLÒGIC, HISTÒRIC I CULTURAL El Sarcòfag dels Esposos és una obra original, d’autor desconegut que va ser realitzada el 520 aC. Ens trobem doncs, en els darrers anys de l’etapa de la monarquia romana , (753 – 509 aC) Període durant el qual, Roma va ser governada per 7 reis , els tres últims dels quals van ser etruscs. La civilització etrusca es va desenvolupar a la península Itàlica, al territori que correspon a l’actual Toscana, entre els segles X i II aC. Els etruscs estengueren el seu domini tant pel Nord com el Sud de la Península. En la seva expansió cap el sud (regió del Laci) els reis etruscos dominaren als llatins de Roma, fins els 509 aC. És desconeix l’origen d’aquest poble, tot i que la tradició li assigna un origen oriental (Àsia Menor).
  5. 5. La cultura etrusca recull la tradició cultural i artística de les civilitzacions del Pròxim Orient (Mesopotàmia) i de la Mediterrània (Egipte i Grècia) Desenvoluparen una cultura marcada per les seves creences religioses , i especialment per la seva creença en la vida desprès de la mort. ( al igual que les civilitzacions d’Egipte i Mesopotàmia). En aquesta cultura els ritual funeraris tingueren una gran importància i és per això que hem trobat nombroses restes de tombes decorades amb pintures al fresc, mascares de cera dels difunts o d’urnes cineràries , de formes antropomòrfiques. El s.VI aC es considera el segle d'esplendor de l’art i de la civilització etrusca. 2.- CONTEXT CRONOLÒGIC, HISTÒRIC I CULTURAL La civilització etrusca va ser el punt de partida de la civilització romana, i , juntament amb el grecs, influiran de manera decisiva en l’art i la civilització romana.
  6. 6. 3.- L’ESTIL ETRUSC L’Art etrusc aglutina la tradició artística i cultural de les civilitzacions orientals del Pròxim Orient (Mesopotàmia) i les mediterrànies. (Grècia i Egipte) És un art marcat profundament per les seves creences religioses , i especialment per la creença en la vida desprès de la mort. L’Art etrusc influirà de manera determinant en l'evolució de l’art Romà posterior tant en arquitectura, escultura com la pintura.. En l’arquitectura utilitzaran l’arc i la volta. ( elements d’origen mesopotàmic però introduïts a occident pels etruscos ) En l’escultura manifesten una voluntat realista provinent del costum de realitzar mascares funeràries dels difunts i que culminarà amb l’aparició del retrat en l’Art Romà En la pintura utilitzaran la tècnica del fresc per a decora les tombes 3.- L’ESTIL ETRUSC
  7. 7. L’ARQUITECTURA ETRUSCA L’ús de l’arc i la volta, d’origen mesopotàmic, arribaren a occident a través dels etruscs, i és convertiren en la base tècnica de l’arquitectura romana Destaquen dos tipus de construccions: el temple i la tomba. Similars als hipogeus egipcis, són excavades al subsòl i cobertes per un monticle en forma cònica (inici de la construcció de la volta) S’hi accedeix a la part subterrània a través de passadissos que solien estar decorats amb pintures realitzades al fresc. LES TOMBES 3.- ESTIL: L’ART ETRUSC
  8. 8. Els temples etrusc presenten una planta rectangular, aixecat sobre un podi El TEMPLE ETRUSC 3.- L’ESTIL ETRUSC Tenen una única cel.la dividida en tres espais , al qual s'accedeix a través d’una façana única, precedida per un pòrtic de columnes i una escalinata d'accés. Als temples etruscs el més important era la façana d’entrada, realçada per un profund pòrtic columnari i l’escalinata d’accés. També destaca la teulada, format per una coberta de dues aigües amb prominents alerons.
  9. 9. La teulada apareix profusament decorada amb estatuetes, acroteris o antefixes , realitzats en terracota policromada amb vius colors. 3.- L’ESTIL ETRUSC En general els temples etruscs que ens resten estan molt mal conservats. donat que es van realitzar amb materials de poca durabilitat com la fusta o el maó, per la qual cosa la major part ha desaparegut a excepció de la part inferior , el podi , que va estar realitzada en pedra.
  10. 10. Un altre element que destaca de l'arquitectura etrusca és la creació d’un nou ordre arquitectònic arquitravat: L’ORDRE TOSCÀ L’Ordre Tosca deriva de l’ordre Dòric grec, presentant algunes modificacions: 3.- L’ESTIL ETRUSC Un ordre que posteriorment serà adoptat pels romans, juntament amb els altres tres ordres creats pels grecs: El Dòric, el Jònic i el Corinti. - La columna te base i el fust és presenta llis (no estriat) - El capitell amb àbac de caràcter geomètric, equí i collarí L’entaulament presenta un arquitrau llis, un fris senzill, (sense tríglifs ni mètopes,) i una cornisa que sobresurt.
  11. 11. L’ESCULTURA ETRUSCA No obstant això, introdueix importants novetats com : En la representació de la figura humana, l’escultura etrusca presenta una marcada influència de l’escultura arcaica grega (Kouros i les Kores) : Esquematisme, geometrització, ulls ametllats, somriure arcaic... - l’increment del dinamisme de les extremitats del cos. - la seva intenció de singularitzar els rostres (inici del retrat) 3.- L’ESTIL ETRUSC
  12. 12. 3.- L’ESTIL ETRUSC L’escultura etrusca va tenir un marcat caràcter utilitari: Bé, com com element decoratiu o bé, de relació amb les seves creences religioses. Dins de la producció escultòrica etrusca destaca especialment l’escultura de caràcter funerari: Urnes cineràries i sarcòfags que utilitzaren com a recipients per dipositar les cendres dels difunts. El material més utilitzat amb caràcter general per realitzar les escultures va ser la terracota i en ocasions el bronze. També algun metall noble (or i plata), per la realització d’alguna peça petita, però rarament van utilitzar la pedra o el marbre.
  13. 13. La pintura és especialment present a les tombes les quals els etruscs van decorar amb pintures al fresc amb representacions d’escenes de dansa, banquets, animals... 3.- L’ESTIL ETRUSC LA PINTURA ETRUSCA És doncs, una pintura fonamentalment mural i funerària (parets de tombes). Mostra una clara influència grega i oriental (línies, desproporció,...), però mostrant en alguns aspectes un major realisme.
  14. 14. Estilísticament en certs casos van utilitzar la llei de la frontalitat dels egipcis ( visió simultània de cara i perfil ), i perfilaren les figures amb negre. La major part són representacions de les festes amb ball i música i denoten una concepció alegre de la vida i del món d’ultratomba. També adoptaren certs convencionalismes, com l'aplicació de tonalitats més fosques en els cossos masculins, o l’ús del vermell fosc per les estructures arquitectòniques. Allarguen peus i dits de mans per simular més moviment i incrementar el dinamisme 3.- L’ESTIL ETRUSC
  15. 15. 4.- ANALISI FORMAL EL SARCÒFAG DELS ESPOSOS ( 520 aC ) Realitzada en terracota policromada, mitjançant la tècnica del modelatge, aquesta escultura exempta ens presenta les figures d’un home i una dona, reclinats sobre un llit anomenat kliné en actitud plàcida i relaxada. 4.- ANALIS FORMAL La figura masculina situada darrera de la dona, presenta el tors nu, va descalç i porta el cabell tirat cap enrere. La dona, situada en primer terme, apareix vestida amb una llarga túnica d’estil grec (Kitón), i calçada amb unes sabates acabades en punta i el cap cobert (gorra frígia) La parella es mostrada en una escena quotidiana, en una actitud natural i afectuosa de dos esposos. Una relació afectuosa que és fa patent, no amb les mirades (no s’estan mirant) sinó a través dels gestos amb les mans. DESCRIPCIÓ
  16. 16. 4.- ANALISI FORMAL COMPOSICIÓ L’obra presenta una composició equilibrada i estàtica resultat del predomini de les línies rectes, horitzontals i verticals que marquen la composició formant un angle recte. Hi ha un clar predomini de la línia horitzontal (el llit i les cames del personatges) que són contrarestades per les dues línies verticals que marquen els cossos i el cap dels esposos. Tot plegat, dona com a resultat una composició en forma d’angle recte, que reforça la idea de tranquil·litat, calma, equilibri i harmonia que transmet l’obra. L’obra presenta una manifesta frontalitat, per ser contemplada des de d’un únic punt de vista òptim. El frontal. Escultura exempta d’embalum rodó presenta un volum massís i compacte. VOLUM
  17. 17. TRACTAMENTS DELS MOTIUS (ANÀLISI DE LES FORMES) HI ha un tractament naturalista de les formes, però que manifesten un cert esquematisme , que manifesta la influència dels convencionalismes propis de l’escultura grega arcaica. - Els ulls ametllats - Somriure estereotipat - Un cert hieratisme. - Cabells geomètrics - La nuesa del tors de la figura masculina en contrast amb la figura completament vestida de la dona (Kore) No obstant la utilització de certs estereotips facials, en aquesta escultura etrusca, ja podem observar una certa voluntat, una intenció, d’individualitzar els rostres dels personatges: “INICI DEL RETRAT” 4.- ANALISI FORMAL
  18. 18. Apareixen representats una parella reclinats sobre del seu sarcòfag en forma de Kline (llit) i adoptant una postura, com de comensals en un banquet. 5.- INTERPRETACIÓ: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ TEMA ( ICONOGRAFIA ) La parella es mostrada en una actitud natural d’afectivitat entre dos esposos amb una intencionalitat clara de representar una actitud pròpia de la vida quotidiana. L’expressivitat és superior a l’ideal de bellesa. Les figures mostren una relació entre elles , una relació que no es manifesta amb intercanvi de mirades, sinó amb els gestos de les mans L’escultura tot i que de manera esquemàtica, ens presenta una escena d’afectivitat i tendresa entre els dos esposos 5.- INTERPRETACIÓ: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ
  19. 19. SIGNIFICAT El tema i la manera de representar-lo ens mostra les creences dels etruscos i el profund respecte que aquest poble sentia per la mort. Els etruscos creien que la mort era l’inici d’una nova vida més enllà de la mort. Per això a les tombes, també hi havia representacions festives i alegres de persones dansant i tocant instruments. A les tombes també s’hi dipositaven objectes i altres ensers destinats a facilitar al difunt la nova vida que començava amb la mort. (manifesta Influència egípcia) Creien que les persones difuntes continuaven vivint en una altra vida, per això intenten mostrar als difunts en una escena quotidiana i relaxada. O d’amics o familiars compartint la festa de comiat i el banquet amb els difunts. 5.- INTERPRETACIÓ: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ
  20. 20. Hi ha un altre aspecte en aquesta escultura que ens que ens revela quin era l’estatus de la dona en la societat etrusca. La dona etrusca podia participar activament en la vida social i pública assistint a tota classe d’actes, festes, banquets, jocs, etc. La situació de l’esposa en primer terme, ens mostra de manera clara, que la dona etrusca no estava marginada de la vida social com passava en les cultures grega i romana 5.- INTERPRETACIÓ: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ
  21. 21. FUNCIÓ Aquest tipus de sarcòfag servia per a guardar les cendres dels difunts. Per tant en realitat es tracta d’una “urna cinerària”. Les cendres es dipositaven a la part posterior un cop acabat el ritual d’incineració. Aquesta escultura és doncs, una escultura funerària que vol retre un homenatge a la vida de les dues persones representades. 5.- INTERPRETACIÓ: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ
  22. 22. ARQUITECTURA Ús de l’arc i la volta (procedents d’Orient) Ús habitual de la fusta i la rajola com a materials constructius Model de temple (a partir del temple grec): sobre podi, amb una sola entrada i cel·la dividida en tres parts Ordre toscà: columna amb fust llis i base i capitell geomètrics, arquitrau llis, fris senzill sense triglifs ni mètopes i cornisa Realisme en els rostres : Retrats (derivat de les màscares funeràries de cera) Decoració escultòrica dels sarcòfags ESCULTURA APORTACIONS DE L’ART ETRUCS A L’ART ROMÀ 5.- L’ART ETRUSC: APORTACIÓS A L’ART ROMÀ RESUM PINTURA La pintura etrusca desenvoluparà i millorarà la tècnica dels fresc, ( molt utilitzada posteriorment pels romans a les seves pintures)
  23. 23. AMPLIAR INFORMACIÓ AMPLIAR INFORMACIÓ TEXTOS Monografia sobre els etruscs : Història, Cultura i Art. VIDEOS Primera aproximació a l’anàlisi del “Sarcòfag dels esposos” ALTRES PRESENTACIONS PAU17PAU17 PAU17 PAU17PAU17

×