1. El tres de maig de 1808

2. El tres de maig de 1808
Documentació general
Catalogació:
Autor: Francisco de Goya
Lucientes (1746-1828)
Cronologia: 1814
Localització: Museu del
Prado (Madrid)
Estil: neoclàssic – romàntic
(Goya però és difícilment
classificable)
Anàlisi material:
Dimensions: 2,68 x 3,47 m
Suport: tela
Tècnica: oli
http://museoprado.mcu.es/home.html

3. El context
històric
Ferran VI
(1746-1759) Carles IV
(1789-1808)
Carles III
(1759-1788) Ferran VII
(1808)
(1814-1833)
Josep I
“Pepe botella”
(1808-1813)

4. Biografia
Goya va néixer a Fuendetodos, un poble
de Saragossa, el 1746. Fins als 40 anys
va pintar escenes costumistes.
El 1785 va convertir-se en pintor de
Carles III
Autoretrat, 1771-75 1786-88

5. Abans va aprendre l’ofici de pintor a Saragossa. El 1770 viatjà a Itàlia on
va estudiar els mestres italians i va adquirir l’estètica neoclàssica i el gust
per les figures al·legòriques i mitològiques. Quan retornà a Espanya va
pintar el frescos de la basílica del Pilar de Saragossa. Després es
traslladà a Madrid tutelat pel pintor de cort Francisco Bayeu.

6. Els cartons Models per a tapissos per la Real Manufactura de
1775-1791
tapissos de Santa Bárbara. De tema costumista.
Goya hi reflecteix l'ambient de l'alta societat
madrilenya
Majas i embozados 1777 El cacharrero 1778

7. També hi
pinta
escenes del
poble
divertint-se
El pelele
1791-92
La gallina cega
1788-89
Gitanillos
1791
El quitasol
1777

8. O escenes
tristes,
com
La nevada
1786
La verema
1786
1788 La Pradera de
San Isidro

9. Goya es convertí el 1799 en pintor de cambra de Carles IV. Això li obrí les
portes dels salons aristocràtics i fou el pintor de moda del moment.
Godoy
1801

10. Els retrats
Maja desnuda i
Maja vestida
La Duquesa de Alba
1797

11. Doña Isabel de Porcel, 1805
La comtessa de Chinchón
(dona de Godoy) 1800
Don Gaspar Melchor
de Jovellanos. 1798
Els ducs d’Osuna i els seus fills
1787-88

12. El 1800 Goya pintà els membres de la Família de Carles IV
Futura esposa Infanta Don Antoni Pascual,
Infanta del príncep Ferran Maria Isabel germà del monarca
Maria Josepa,
germana Carlota Joaquima,
soltera del rei filla gran de Carles IV
Goya
Carles Lluís,
nét dels reis
Infant
Carles Maria Ducs de Parma
Isidre (Maria Lluïsa
Josefina i Lluís
de Parma)
Infant
Príncep d’ Astúries, Francesc de Paula Carles IV
futur Ferran VII
M. Lluïsa de Parma

13. Los Caprichos (1797-1799)

15. Dos fets van marcar la seva
vida i també la seva obra: la
sordesa que li va deixar
Una malaltia el 1790, i la
guerra contra Napoleó, a
partir de 1808.
Escena de presó, 1810
El colós, 1808

16. La càrrega dels Mamelucs
o Dos de maig de 1808
Pintat l’any 1814

17. Los desastres de la guerra (1810-1815)

18. Els gravats

19. Després de la guerra del francès
fou pintor de cambra de Ferran VII.
També ho havia estat de Josep
Bonaparte.

20. Goya era liberal convençut, per la qual cosa la reacció absolutista el va portar a
aïllar-se del món, i a criticar aspectes del nou ordre de coses, com la Inquisició

21. Fou l’època de les pintures negres, que es troben a les parets de la
Quinta del Sordo, on va viure Goya des de 1820 1823.
“L’Aquelarre” o “El gran cabró”
1820-1823. Quinta del Sordo.

22. Duel a garrotades, 1820-23

23. Asmodea
Baralla de gegants
1820-1823. Quinta del Sordo.
Dos vells menjant sopes
1820-1823. Quinta del Sordo.
Saturn devorant al seus fills
1820-1823. Quinta del Sordo.

24. Amb la restauració absolutista Goya decidí marxar d’Espanya i anà a Burdeus,
on va morir el 1828. Després les seves restes foren traslladades a Madrid, el
1901, i enterrades a San Antonio de la Florida el 1929.
San Pere, 1825
Última comunió de S. Jopep de Calasanz
1819.

25. La lletera de Burdeus
1827

26. Anàlisi formal Elements plàstics:
Pinzellada vigorosa i solta, poca importància el dibuix.
Gamma
cromàtica
reduïda:
Ocre
Negre
Blanc
Groc
Vermell
Colors
La pinzellada freds a
llarga i la part
oberta dreta
potencia el
dramatisme
Colors càlids a la part esquerra

27. Llum i color
L’únic focus de
llum, el fanal del
terra, il·lumina la
figura amb els
braços oberts de
l’esquerra,
convertint-la en el
centre d’atenció.
La resta de
personatges es
distribueixen al
seu voltant.
Els colors es
veuen potenciats o
apagats, segons
els hi arriba la En aquest costat dominen les
llum. masses compactes de colors
foscos barrejats amb el negre

28. Composició Articulada en dos grups.
Al fons es veuen edificis de la ciutat, en la penombra de la
nit. Hi destaca, possiblement, la Caserna del Conde-Duque
Els que Els
han estat executors
o han col·locats
d’estar en filera,
executats formant
Situats una
de front diagonal,
als seus d’esquena
executors a l’espec-
amb tador.
actituds Tots
molt iguals,
diverses sense
rostre
La llum del terra reforça la separació dels dos grups

29. 3 fases en el grup de les víctimes: a) Detinguts dirigint-se a la mort
b) Grup davant del paredó
c) Grup de presos ajusticiats
b)
a)
c)

30. Interpretació
Aquesta obra, juntament amb La càrrega dels mamelucs, constitueix un
encàrrec del govern de la Regència de les Corts de Cadis que se li va fer el
1814 a Goya. Segons paraules del propi pintor:
“Para perpetuar las más heroicas i notables hazañas de nuestra gloriosa
insurrección contra el tirano de Europa” (Napoleó)
L’acció se situa a la muntanya del Príncipe Pio de Madrid, des d’on es veu la
caserna del Conde-Duque, l’arquitectura de la qual es dibuixa al fons de la
composició.

31. Els afusellaments del tres
de maig o Els afusellaments
de la muntanya del Príncep
Pius, és una pintura a l’oli del
1814 i que forma una sèrie
amb el quadre El dos de maig
o La càrrega dels mamelucs.
El quadre és una instantània
de la nit del 2 al 3 de maig de
1808 quan els soldats
francesos executen els
presoners espanyols que
havien fet en el transcurs de
la batalla en represàlia a la
revolta del 2 de maig a
Madrid i que representà
l’inici de la Guerra del
Francés o Guerra de la
Independència Espanyola.

32. Tant aquest quadre com la seva parella van rebre crítiques dispars al llarg del
temps. Després de la seva exhibició a l'aire lliure amb motiu del retorn de
Ferran VII, es van emmagatzemar durant un llarg període i se sap que cap al
1850, es guardaven al Museu del Prado, però no s'exhibien. El pintor José de
Madrazo, director del museu, va arribar a dir que eren obres de discutible
execució, molt inferiors als retrats més famosos de l'artista. No va ser fins
unes dècades després, amb l'apogeu del Romanticisme i l'Impressionisme,
quan aquestes pintures van adquirir fama mundial.

33. L’home de la camisa blanca
obre els braços en defensa
de la llibertat de la seva
pàtria.
Mira amb desafiament
orgullós i sembla que
s’enfronti als seus botxins.
Abans de ser afusellat
adopta la postura de
Jesucrist en la creu.
És símbol del nou redemptor
laic que lluita per la
Constitució i les revolucions
burgeses en l’Europa
conservadora de la
Restauració.
Groc i blanc són símbols
heràldics del Papa i
simbolitzen l’Església.

34. L’home mort al terra reprodueix el
gest dels braços oberts. Es troba
sobre un bassal de sang i en un
escorç marcat, cosa que accentua el
dramatisme.
Els que esperen ser executats
mostren actituds diverses, un es
tapa la cara, el monjo resa, un altre
mira l’escena, també desafiant... Tots
mostren reaccions molt humanes
(ràbia, desesper, horror,
impotència...)

35. L’escamot d’execució està
situat de manera compacta
en la penombra i d’esquena.
Són com autòmats sense
rostre.
Representen el caràcter
anònim de la màquina de
guerra, que tant havia
criticat Goya.
Tots s’inclinen cap en
davant seguint el canó dels
fusells, com ninots tràgics.
La proximitat entre
víctimes i botxins accentua
la intensitat dramàtica de
l’escena.
L’únic focus de llum, als peus dels soldats, il·lumina els autèntics
protagonistes del quadre, el poble, els patriotes, els herois de la
insurrecció. És com una metàfora de l’assistència divina al represaliats.

36. És una obra de maduresa en la
qual Goya, precursor del
romanticisme, transcendeix la
plasmació d’un fet concret per
crear una tela compromesa amb
la defensa de la llibertat i
l'heroisme. Aquesta obra ha
estat símbol del pacifisme i
l’antibel·licisme de la humanitat
fins al Guernika de Picasso. Goya
supera el caràcter narratiu per
dotar de valor universal un
episodi particular.
http://www.wga.hu/index1.htm
l

37. Goya denuncia la guerra i l’invasor francès com ja havia fet en els seus
gravats: Els desastres de la guerra (1810-1812). En ells recollí l’herència dels
martiris de sants propis de la tradició del Barroc, usant el clarobscur per
accentuar el dramatisme. La imatge heroica pròpia del neoclassicisme
s’uneix amb el nou romanticisme on es busca reflectir la lluita per la
llibertat.

38. Models i influències
L’estil de Goya s’inspirà en les obres de Velàzquez, principalment pel que fa a la
perspectiva, la llum, la llibertat del seu pinzell… com veiem a “Las Meninas”.
Abans de la “Maja desnuda”, l’únic antecedent de nu femení de la pintura
espanyola era la “Venus del espejo” de Velàzquez.

39. De Rembrandt va rebre influència sobretot en el gravat, però també en la
perfecció del joc de clarobscur, com veiem en la meitat esquerra de “La
Família de Carles IV”, I també la voluntat realista, naturalista, que
l’apartà de l’idealisme neoclàssic. També tenen en comú el seu interès pels
autoretrats.

40. Influències posteriors de Goya
E. Manet: Execució de Maximilià, 1867
P. Picasso: Massacre a Corea, 1951

41. Goya va influir molt en corrents pictòrics posteriors, així en Manet, en la
seva “Olímpia”, o en Picasso, en els seus nus reclinats.
Considerat per a molts l’iniciador de la
pintura moderna. Delacroix l’admirà pel
seu tractament lliure i viu del color. Pels
impressionistes fou important per les
seves pinzellades soltes i contrastos
cromàtics. La deformació de la realitat
sensitiva per manifestar l’interior avançà
l’expressionisme modern. Nolde

42. Goya en Burdeos
Director: Carlos Saura
Actors: Francisco Rabal,
José Coronado, Daphne Fernández,
Maribel Verdú