SlideShare a Scribd company logo
1 of 43
Download to read offline
El tres de maig de 1808
El tres de maig de 1808
Documentació general

Catalogació:

Autor: Francisco de Goya
Lucientes (1746-1828)
Cronologia: 1814
Localització: Museu del
Prado (Madrid)
Estil: neoclàssic – romàntic
(Goya però és difícilment
classificable)

Anàlisi material:

Dimensions: 2,68 x 3,47 m
Suport: tela
Tècnica: oli

                               http://museoprado.mcu.es/home.html
El context
històric




 Ferran VI
 (1746-1759)                           Carles IV
                                       (1789-1808)
               Carles III
               (1759-1788)                           Ferran VII
                                                     (1808)
                                                     (1814-1833)



                         Josep I
                      “Pepe botella”
                       (1808-1813)
Biografia

Goya va néixer a Fuendetodos, un poble
de Saragossa, el 1746. Fins als 40 anys
va pintar escenes costumistes.

El 1785 va convertir-se en pintor de
Carles III




      Autoretrat, 1771-75                 1786-88
Abans va aprendre l’ofici de pintor a Saragossa. El 1770 viatjà a Itàlia on
va estudiar els mestres italians i va adquirir l’estètica neoclàssica i el gust
per les figures al·legòriques i mitològiques. Quan retornà a Espanya va
pintar el frescos de la basílica del Pilar de Saragossa. Després es
traslladà a Madrid tutelat pel pintor de cort Francisco Bayeu.
Els cartons                    Models per a tapissos per la Real Manufactura de
                   1775-1791
                               tapissos de Santa Bárbara. De tema costumista.

                               Goya hi reflecteix l'ambient de l'alta societat

                               madrilenya




  Majas i embozados 1777                     El cacharrero 1778
També hi
pinta
escenes del
poble
divertint-se




El pelele
1791-92


       La gallina cega
       1788-89


Gitanillos
1791



               El quitasol
               1777
O escenes
tristes,
com
La nevada
1786

                     La verema

                     1786



1788 La Pradera de

San Isidro
Goya es convertí el 1799 en pintor de cambra de Carles IV. Això li obrí les
   portes dels salons aristocràtics i fou el pintor de moda del moment.




Godoy
1801
Els retrats




                                   Maja desnuda i
                                    Maja vestida

              La Duquesa de Alba
              1797
Doña Isabel de Porcel, 1805




                             La comtessa de Chinchón
                             (dona de Godoy) 1800
Don Gaspar Melchor
de Jovellanos. 1798




                      Els ducs d’Osuna i els seus fills
                                             1787-88
El 1800 Goya pintà els membres de la Família de Carles IV

                     Futura esposa        Infanta           Don Antoni Pascual,
Infanta              del príncep Ferran   Maria Isabel      germà del monarca
Maria Josepa,
germana                                                                    Carlota Joaquima,
soltera del rei                                                             filla gran de Carles IV


  Goya



                                                                                    Carles Lluís,
                                                                                    nét dels reis




Infant
Carles Maria                                                                      Ducs de Parma
Isidre                                                                            (Maria Lluïsa
                                                                                  Josefina i Lluís
                                                                                  de Parma)



                                                       Infant
         Príncep d’ Astúries,                          Francesc de Paula   Carles IV
         futur Ferran VII
                                  M. Lluïsa de Parma
Los Caprichos (1797-1799)
Goya.el 3 maig
Dos fets van marcar la seva
 vida i també la seva obra: la
 sordesa que li va deixar
 Una malaltia el 1790, i la
 guerra contra Napoleó, a
 partir de 1808.




Escena de presó, 1810
                 El colós, 1808
La càrrega dels Mamelucs
o Dos de maig de 1808
Pintat l’any 1814
Los desastres de la guerra (1810-1815)
Els gravats
Després de la guerra del francès
fou pintor de cambra de Ferran VII.
També ho havia estat de Josep
Bonaparte.
Goya era liberal convençut, per la qual cosa la reacció absolutista el va portar a
aïllar-se del món, i a criticar aspectes del nou ordre de coses, com la Inquisició
Fou l’època de les pintures negres, que es troben a les parets de la
Quinta del Sordo, on va viure Goya des de 1820 1823.




“L’Aquelarre” o “El gran cabró”
1820-1823. Quinta del Sordo.
Duel a garrotades, 1820-23
Asmodea




                                Baralla de gegants
                                1820-1823. Quinta del Sordo.

                                            Dos vells menjant sopes
                                            1820-1823. Quinta del Sordo.




Saturn devorant al seus fills
1820-1823. Quinta del Sordo.
Amb la restauració absolutista Goya decidí marxar d’Espanya i anà a Burdeus,
on va morir el 1828. Després les seves restes foren traslladades a Madrid, el
1901, i enterrades a San Antonio de la Florida el 1929.




                                                               San Pere, 1825

                                         Última comunió de S. Jopep de Calasanz
                                         1819.
La lletera de Burdeus
1827
Anàlisi formal                  Elements plàstics:

Pinzellada vigorosa i solta, poca importància el dibuix.



Gamma
cromàtica
reduïda:

Ocre
Negre
Blanc
Groc
Vermell
                                                           Colors
La pinzellada                                              freds a
llarga i                                                   la part
oberta                                                     dreta
potencia el
dramatisme

                 Colors càlids a la part esquerra
Llum i color
L’únic focus de
llum, el fanal del
terra, il·lumina la
figura amb els
braços oberts de
l’esquerra,
convertint-la en el
centre d’atenció.

La resta de
personatges es
distribueixen al
seu voltant.

Els colors es
veuen potenciats o
apagats, segons
els hi arriba la      En aquest costat dominen les
llum.                 masses compactes de colors
                      foscos barrejats amb el negre
Composició          Articulada en dos grups.
                    Al fons es veuen edificis de la ciutat, en la penombra de la
                    nit. Hi destaca, possiblement, la Caserna del Conde-Duque


Els que                                                               Els
han estat                                                             executors
o han                                                                 col·locats
d’estar                                                               en filera,
executats                                                             formant
Situats                                                               una
de front                                                              diagonal,
als seus                                                              d’esquena
executors                                                             a l’espec-
amb                                                                   tador.
actituds                                                              Tots
molt                                                                  iguals,
diverses                                                              sense
                                                                      rostre




            La llum del terra reforça la separació dels dos grups
3 fases en el grup de les víctimes: a) Detinguts dirigint-se a la mort
                                    b) Grup davant del paredó
                                    c) Grup de presos ajusticiats




                      b)

                                    a)




              c)
Interpretació
  Aquesta obra, juntament amb La càrrega dels mamelucs, constitueix un
  encàrrec del govern de la Regència de les Corts de Cadis que se li va fer el
  1814 a Goya. Segons paraules del propi pintor:

  “Para perpetuar las más heroicas i notables hazañas de nuestra gloriosa
  insurrección contra el tirano de Europa” (Napoleó)

  L’acció se situa a la muntanya del Príncipe Pio de Madrid, des d’on es veu la
  caserna del Conde-Duque, l’arquitectura de la qual es dibuixa al fons de la
  composició.
Els afusellaments del tres
de maig o Els afusellaments
de la muntanya del Príncep
Pius, és una pintura a l’oli del
1814 i que forma una sèrie
amb el quadre El dos de maig
o La càrrega dels mamelucs.

El quadre és una instantània
de la nit del 2 al 3 de maig de
1808 quan els soldats
francesos executen els
presoners espanyols que
havien fet en el transcurs de
la batalla en represàlia a la
revolta del 2 de maig a
Madrid i que representà
l’inici de la Guerra del
Francés o Guerra de la
Independència Espanyola.
Tant aquest quadre com la seva parella van rebre crítiques dispars al llarg del
temps. Després de la seva exhibició a l'aire lliure amb motiu del retorn de
Ferran VII, es van emmagatzemar durant un llarg període i se sap que cap al
1850, es guardaven al Museu del Prado, però no s'exhibien. El pintor José de
Madrazo, director del museu, va arribar a dir que eren obres de discutible
execució, molt inferiors als retrats més famosos de l'artista. No va ser fins
unes dècades després, amb l'apogeu del Romanticisme i l'Impressionisme,
quan aquestes pintures van adquirir fama mundial.
L’home de la camisa blanca
obre els braços en defensa
de la llibertat de la seva
pàtria.

Mira amb desafiament
orgullós i sembla que
s’enfronti als seus botxins.

Abans de ser afusellat
adopta la postura de
Jesucrist en la creu.

És símbol del nou redemptor
laic que lluita per la
Constitució i les revolucions
burgeses en l’Europa
conservadora de la
Restauració.

Groc i blanc són símbols
heràldics del Papa i
simbolitzen l’Església.
L’home mort al terra reprodueix el
gest dels braços oberts. Es troba
sobre un bassal de sang i en un
escorç marcat, cosa que accentua el
dramatisme.

Els que esperen ser executats
mostren actituds diverses, un es
tapa la cara, el monjo resa, un altre
mira l’escena, també desafiant... Tots
mostren reaccions molt humanes
(ràbia, desesper, horror,
impotència...)
L’escamot d’execució està
situat de manera compacta
en la penombra i d’esquena.
Són com autòmats sense
rostre.

Representen el caràcter
anònim de la màquina de
guerra, que tant havia
criticat Goya.

Tots s’inclinen cap en
davant seguint el canó dels
fusells, com ninots tràgics.

La proximitat entre
víctimes i botxins accentua
la intensitat dramàtica de
l’escena.

      L’únic focus de llum, als peus dels soldats, il·lumina els autèntics
      protagonistes del quadre, el poble, els patriotes, els herois de la
      insurrecció. És com una metàfora de l’assistència divina al represaliats.
És una obra de maduresa en la
qual Goya, precursor del
romanticisme, transcendeix la
plasmació d’un fet concret per
crear una tela compromesa amb
la defensa de la llibertat i
l'heroisme. Aquesta obra ha
estat símbol del pacifisme i
l’antibel·licisme de la humanitat
fins al Guernika de Picasso. Goya
supera el caràcter narratiu per
dotar de valor universal un
episodi particular.




                                    http://www.wga.hu/index1.htm
                                    l
Goya denuncia la guerra i l’invasor francès com ja havia fet en els seus
gravats: Els desastres de la guerra (1810-1812). En ells recollí l’herència dels
martiris de sants propis de la tradició del Barroc, usant el clarobscur per
accentuar el dramatisme. La imatge heroica pròpia del neoclassicisme
s’uneix amb el nou romanticisme on es busca reflectir la lluita per la
llibertat.
Models i influències

L’estil de Goya s’inspirà en les obres de Velàzquez, principalment pel que fa a la
perspectiva, la llum, la llibertat del seu pinzell… com veiem a “Las Meninas”.

Abans de la “Maja desnuda”, l’únic antecedent de nu femení de la pintura
espanyola era la “Venus del espejo” de Velàzquez.
De Rembrandt va rebre influència sobretot en el gravat, però també en la
perfecció del joc de clarobscur, com veiem en la meitat esquerra de “La
Família de Carles IV”, I també la voluntat realista, naturalista, que
l’apartà de l’idealisme neoclàssic. També tenen en comú el seu interès pels
autoretrats.
Influències posteriors de Goya




                                 E. Manet: Execució de Maximilià, 1867

                                 P. Picasso: Massacre a Corea, 1951
Goya va influir molt en corrents pictòrics posteriors, així en Manet, en la
seva “Olímpia”, o en Picasso, en els seus nus reclinats.




Considerat per a molts l’iniciador de la
pintura moderna. Delacroix l’admirà pel
seu tractament lliure i viu del color. Pels
impressionistes fou important per les
seves pinzellades soltes i contrastos
cromàtics. La deformació de la realitat
sensitiva per manifestar l’interior avançà
l’expressionisme modern.                                                      Nolde
Goya en Burdeos

  Director: Carlos Saura
  Actors: Francisco Rabal,
  José Coronado, Daphne Fernández,
  Maribel Verdú
Goya.el 3 maig

More Related Content

What's hot (20)

Fitxa 72 enterrament a ornans
Fitxa 72 enterrament a ornansFitxa 72 enterrament a ornans
Fitxa 72 enterrament a ornans
 
TÀPIES: CREU I R (1975)
TÀPIES: CREU I R (1975)TÀPIES: CREU I R (1975)
TÀPIES: CREU I R (1975)
 
ELS PRIMERS FREDS M. BLAY
ELS PRIMERS FREDS  M. BLAYELS PRIMERS FREDS  M. BLAY
ELS PRIMERS FREDS M. BLAY
 
Bourgeois: Maman
Bourgeois: MamanBourgeois: Maman
Bourgeois: Maman
 
GARGALLO: EL PROFETA
GARGALLO: EL PROFETA GARGALLO: EL PROFETA
GARGALLO: EL PROFETA
 
Fortuny: La vicaria
Fortuny: La vicariaFortuny: La vicaria
Fortuny: La vicaria
 
Dalí: Persistència de la memòria
Dalí: Persistència de la memòriaDalí: Persistència de la memòria
Dalí: Persistència de la memòria
 
CANOVA: EROS I PSIQUE
CANOVA: EROS I PSIQUECANOVA: EROS I PSIQUE
CANOVA: EROS I PSIQUE
 
Leandre Cristòfol: Nit de lluna
Leandre Cristòfol: Nit de llunaLeandre Cristòfol: Nit de lluna
Leandre Cristòfol: Nit de lluna
 
Warhol: Sopa Campbell's
Warhol: Sopa Campbell'sWarhol: Sopa Campbell's
Warhol: Sopa Campbell's
 
Fitxa 68 tour eiffel
Fitxa 68 tour eiffelFitxa 68 tour eiffel
Fitxa 68 tour eiffel
 
La Vicaria de Fortuny
La Vicaria de FortunyLa Vicaria de Fortuny
La Vicaria de Fortuny
 
RODIN: EL PENSADOR
RODIN: EL PENSADORRODIN: EL PENSADOR
RODIN: EL PENSADOR
 
Picasso: Guernica
Picasso: GuernicaPicasso: Guernica
Picasso: Guernica
 
Boccioni: Formes úniques de continuïtat en l'espai
Boccioni: Formes úniques de continuïtat en l'espaiBoccioni: Formes úniques de continuïtat en l'espai
Boccioni: Formes úniques de continuïtat en l'espai
 
Delacroix
DelacroixDelacroix
Delacroix
 
Fitxa 75 sol ixent. impressió.
Fitxa 75 sol ixent. impressió.Fitxa 75 sol ixent. impressió.
Fitxa 75 sol ixent. impressió.
 
Gehry: Museu Guggenheim, Bilbao
Gehry: Museu Guggenheim, BilbaoGehry: Museu Guggenheim, Bilbao
Gehry: Museu Guggenheim, Bilbao
 
Manet: El dinar campestre
Manet: El dinar campestreManet: El dinar campestre
Manet: El dinar campestre
 
Tour Eiffel
Tour EiffelTour Eiffel
Tour Eiffel
 

Viewers also liked

EL TRES DE MAIG DE 1808
 EL TRES DE MAIG DE 1808 EL TRES DE MAIG DE 1808
EL TRES DE MAIG DE 1808Antonio Núñez
 
Delacroix: La Llibertat guiant al poble
Delacroix: La Llibertat guiant al pobleDelacroix: La Llibertat guiant al poble
Delacroix: La Llibertat guiant al poblejordimanero
 
Afusellaments del 3 de maig Goya
Afusellaments del 3 de maig GoyaAfusellaments del 3 de maig Goya
Afusellaments del 3 de maig GoyaMercè Bigorra
 
EL JURAMENT DELS HORACIS (1784)
EL JURAMENT DELS HORACIS (1784)EL JURAMENT DELS HORACIS (1784)
EL JURAMENT DELS HORACIS (1784)Antonio Núñez
 
Església de la madeleine
Església de la madeleineEsglésia de la madeleine
Església de la madeleineRamon Pujola
 
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)Antonio Núñez
 
Delacroix LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE
Delacroix  LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLEDelacroix  LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE
Delacroix LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLEMercè Bigorra
 
Lluís Domènech i Montaner: Palau de la Música Catalana
Lluís Domènech i Montaner: Palau de la Música CatalanaLluís Domènech i Montaner: Palau de la Música Catalana
Lluís Domènech i Montaner: Palau de la Música CatalanaCarme Aranda- Mònica Navarro
 
LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)
LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)  LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)
LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS) Antonio Núñez
 

Viewers also liked (20)

EL TRES DE MAIG DE 1808
 EL TRES DE MAIG DE 1808 EL TRES DE MAIG DE 1808
EL TRES DE MAIG DE 1808
 
Van Gogh: Nit estrellada
Van Gogh: Nit estrelladaVan Gogh: Nit estrellada
Van Gogh: Nit estrellada
 
Courbert: Enterrament a Ornans
Courbert: Enterrament a OrnansCourbert: Enterrament a Ornans
Courbert: Enterrament a Ornans
 
Delacroix: La Llibertat guiant al poble
Delacroix: La Llibertat guiant al pobleDelacroix: La Llibertat guiant al poble
Delacroix: La Llibertat guiant al poble
 
Eros I Psique. Canova
Eros I Psique. CanovaEros I Psique. Canova
Eros I Psique. Canova
 
Afusellaments del 3 de maig Goya
Afusellaments del 3 de maig GoyaAfusellaments del 3 de maig Goya
Afusellaments del 3 de maig Goya
 
EL JURAMENT DELS HORACIS (1784)
EL JURAMENT DELS HORACIS (1784)EL JURAMENT DELS HORACIS (1784)
EL JURAMENT DELS HORACIS (1784)
 
Església de la madeleine
Església de la madeleineEsglésia de la madeleine
Església de la madeleine
 
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
 
Manet
ManetManet
Manet
 
Sullivan: Magatzems Carson, Pirie, Scot
Sullivan: Magatzems Carson, Pirie, ScotSullivan: Magatzems Carson, Pirie, Scot
Sullivan: Magatzems Carson, Pirie, Scot
 
Delacroix LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE
Delacroix  LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLEDelacroix  LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE
Delacroix LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE
 
Arquitectura del segle XIX
Arquitectura del segle XIXArquitectura del segle XIX
Arquitectura del segle XIX
 
Monet: Sol naixent. Impressió.
Monet: Sol naixent. Impressió.Monet: Sol naixent. Impressió.
Monet: Sol naixent. Impressió.
 
Arquitectura del Renaixement
Arquitectura del RenaixementArquitectura del Renaixement
Arquitectura del Renaixement
 
Lluís Domènech i Montaner: Palau de la Música Catalana
Lluís Domènech i Montaner: Palau de la Música CatalanaLluís Domènech i Montaner: Palau de la Música Catalana
Lluís Domènech i Montaner: Palau de la Música Catalana
 
LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)
LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)  LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)
LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)
 
Goya
GoyaGoya
Goya
 
Blay. Primers Freds
Blay. Primers FredsBlay. Primers Freds
Blay. Primers Freds
 
2. Liberalisme i nacionalisme
2. Liberalisme i nacionalisme2. Liberalisme i nacionalisme
2. Liberalisme i nacionalisme
 

Similar to Goya.el 3 maig

Similar to Goya.el 3 maig (20)

Goya
GoyaGoya
Goya
 
Goya
GoyaGoya
Goya
 
12b f de goya. la familia de carles iv
12b  f de goya. la familia de carles iv12b  f de goya. la familia de carles iv
12b f de goya. la familia de carles iv
 
Família de Carles IV
Família de Carles IVFamília de Carles IV
Família de Carles IV
 
01 Goya
01 Goya01 Goya
01 Goya
 
Goya
GoyaGoya
Goya
 
Powepoiontt goyaa[1]de veritat!!!
Powepoiontt goyaa[1]de veritat!!!Powepoiontt goyaa[1]de veritat!!!
Powepoiontt goyaa[1]de veritat!!!
 
06 La família de Carles IV
06 La família de Carles IV06 La família de Carles IV
06 La família de Carles IV
 
Francisco de Goya y Lucientes
Francisco de Goya y Lucientes Francisco de Goya y Lucientes
Francisco de Goya y Lucientes
 
Goya
GoyaGoya
Goya
 
presentació format PPT de Elsa afusellaments del 3 de maig de Goya
presentació format PPT de Elsa afusellaments del 3 de maig de Goyapresentació format PPT de Elsa afusellaments del 3 de maig de Goya
presentació format PPT de Elsa afusellaments del 3 de maig de Goya
 
Goya
GoyaGoya
Goya
 
Treball de socials
Treball de socialsTreball de socials
Treball de socials
 
Unitat 23. La FamíLia De Carles Iv De Goya
Unitat 23. La FamíLia De Carles Iv De GoyaUnitat 23. La FamíLia De Carles Iv De Goya
Unitat 23. La FamíLia De Carles Iv De Goya
 
El tres de maig de 1808
El tres de maig de 1808El tres de maig de 1808
El tres de maig de 1808
 
Goya
GoyaGoya
Goya
 
Goya
GoyaGoya
Goya
 
72. LAS MENINAS O LA FAMÍLIA DE FELIP IV. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZ
72. LAS MENINAS O LA FAMÍLIA DE FELIP IV. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZ72. LAS MENINAS O LA FAMÍLIA DE FELIP IV. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZ
72. LAS MENINAS O LA FAMÍLIA DE FELIP IV. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZ
 
11.Velázquez: Las Meninas
11.Velázquez: Las Meninas11.Velázquez: Las Meninas
11.Velázquez: Las Meninas
 
Goya
GoyaGoya
Goya
 

More from Carme Aranda- Mònica Navarro

6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de CastellaCarme Aranda- Mònica Navarro
 

More from Carme Aranda- Mònica Navarro (20)

6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
 
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
 
4.Orígens de Catalunya
4.Orígens de Catalunya4.Orígens de Catalunya
4.Orígens de Catalunya
 
Art gòtic
Art gòticArt gòtic
Art gòtic
 
Art romànic
Art romànicArt romànic
Art romànic
 
Unitat 13. Un món dividit en blocs
Unitat 13.  Un món dividit en blocsUnitat 13.  Un món dividit en blocs
Unitat 13. Un món dividit en blocs
 
Unitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupament
Unitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupamentUnitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupament
Unitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupament
 
Unitat 11. Lla guerra freda
Unitat 11.  Lla guerra freda Unitat 11.  Lla guerra freda
Unitat 11. Lla guerra freda
 
1.3r ESO. L'Islam
1.3r ESO. L'Islam1.3r ESO. L'Islam
1.3r ESO. L'Islam
 
3.3r ESO. La ciutat medieval.
3.3r ESO. La ciutat medieval.3.3r ESO. La ciutat medieval.
3.3r ESO. La ciutat medieval.
 
2.3r ESO. Europa feudal.
2.3r ESO. Europa feudal.2.3r ESO. Europa feudal.
2.3r ESO. Europa feudal.
 
Unitat 9: Els moviments totalitaris
Unitat 9: Els moviments totalitarisUnitat 9: Els moviments totalitaris
Unitat 9: Els moviments totalitaris
 
Unitat 10: La Segona Guerra Mundial
Unitat 10: La Segona Guerra Mundial Unitat 10: La Segona Guerra Mundial
Unitat 10: La Segona Guerra Mundial
 
Unitat 8: El crac del 29
Unitat 8: El crac del 29Unitat 8: El crac del 29
Unitat 8: El crac del 29
 
Unitat 7: La Revolució Russa
Unitat 7:  La Revolució RussaUnitat 7:  La Revolució Russa
Unitat 7: La Revolució Russa
 
Unitat 6: La Gran Guerra
Unitat 6: La Gran GuerraUnitat 6: La Gran Guerra
Unitat 6: La Gran Guerra
 
Unitat 5: L'imperialisme
Unitat 5:  L'imperialismeUnitat 5:  L'imperialisme
Unitat 5: L'imperialisme
 
Unitat 4: Moviment obrer
Unitat 4: Moviment obrerUnitat 4: Moviment obrer
Unitat 4: Moviment obrer
 
Unitat 3: Liberalisme i nacionalisme
Unitat 3:  Liberalisme i nacionalismeUnitat 3:  Liberalisme i nacionalisme
Unitat 3: Liberalisme i nacionalisme
 
Unitat 2: La revolució industrial
Unitat 2:  La revolució industrialUnitat 2:  La revolució industrial
Unitat 2: La revolució industrial
 

Goya.el 3 maig

  • 1. El tres de maig de 1808
  • 2. El tres de maig de 1808 Documentació general Catalogació: Autor: Francisco de Goya Lucientes (1746-1828) Cronologia: 1814 Localització: Museu del Prado (Madrid) Estil: neoclàssic – romàntic (Goya però és difícilment classificable) Anàlisi material: Dimensions: 2,68 x 3,47 m Suport: tela Tècnica: oli http://museoprado.mcu.es/home.html
  • 3. El context històric Ferran VI (1746-1759) Carles IV (1789-1808) Carles III (1759-1788) Ferran VII (1808) (1814-1833) Josep I “Pepe botella” (1808-1813)
  • 4. Biografia Goya va néixer a Fuendetodos, un poble de Saragossa, el 1746. Fins als 40 anys va pintar escenes costumistes. El 1785 va convertir-se en pintor de Carles III Autoretrat, 1771-75 1786-88
  • 5. Abans va aprendre l’ofici de pintor a Saragossa. El 1770 viatjà a Itàlia on va estudiar els mestres italians i va adquirir l’estètica neoclàssica i el gust per les figures al·legòriques i mitològiques. Quan retornà a Espanya va pintar el frescos de la basílica del Pilar de Saragossa. Després es traslladà a Madrid tutelat pel pintor de cort Francisco Bayeu.
  • 6. Els cartons Models per a tapissos per la Real Manufactura de 1775-1791 tapissos de Santa Bárbara. De tema costumista. Goya hi reflecteix l'ambient de l'alta societat madrilenya Majas i embozados 1777 El cacharrero 1778
  • 7. També hi pinta escenes del poble divertint-se El pelele 1791-92 La gallina cega 1788-89 Gitanillos 1791 El quitasol 1777
  • 8. O escenes tristes, com La nevada 1786 La verema 1786 1788 La Pradera de San Isidro
  • 9. Goya es convertí el 1799 en pintor de cambra de Carles IV. Això li obrí les portes dels salons aristocràtics i fou el pintor de moda del moment. Godoy 1801
  • 10. Els retrats Maja desnuda i Maja vestida La Duquesa de Alba 1797
  • 11. Doña Isabel de Porcel, 1805 La comtessa de Chinchón (dona de Godoy) 1800 Don Gaspar Melchor de Jovellanos. 1798 Els ducs d’Osuna i els seus fills 1787-88
  • 12. El 1800 Goya pintà els membres de la Família de Carles IV Futura esposa Infanta Don Antoni Pascual, Infanta del príncep Ferran Maria Isabel germà del monarca Maria Josepa, germana Carlota Joaquima, soltera del rei filla gran de Carles IV Goya Carles Lluís, nét dels reis Infant Carles Maria Ducs de Parma Isidre (Maria Lluïsa Josefina i Lluís de Parma) Infant Príncep d’ Astúries, Francesc de Paula Carles IV futur Ferran VII M. Lluïsa de Parma
  • 15. Dos fets van marcar la seva vida i també la seva obra: la sordesa que li va deixar Una malaltia el 1790, i la guerra contra Napoleó, a partir de 1808. Escena de presó, 1810 El colós, 1808
  • 16. La càrrega dels Mamelucs o Dos de maig de 1808 Pintat l’any 1814
  • 17. Los desastres de la guerra (1810-1815)
  • 19. Després de la guerra del francès fou pintor de cambra de Ferran VII. També ho havia estat de Josep Bonaparte.
  • 20. Goya era liberal convençut, per la qual cosa la reacció absolutista el va portar a aïllar-se del món, i a criticar aspectes del nou ordre de coses, com la Inquisició
  • 21. Fou l’època de les pintures negres, que es troben a les parets de la Quinta del Sordo, on va viure Goya des de 1820 1823. “L’Aquelarre” o “El gran cabró” 1820-1823. Quinta del Sordo.
  • 23. Asmodea Baralla de gegants 1820-1823. Quinta del Sordo. Dos vells menjant sopes 1820-1823. Quinta del Sordo. Saturn devorant al seus fills 1820-1823. Quinta del Sordo.
  • 24. Amb la restauració absolutista Goya decidí marxar d’Espanya i anà a Burdeus, on va morir el 1828. Després les seves restes foren traslladades a Madrid, el 1901, i enterrades a San Antonio de la Florida el 1929. San Pere, 1825 Última comunió de S. Jopep de Calasanz 1819.
  • 25. La lletera de Burdeus 1827
  • 26. Anàlisi formal Elements plàstics: Pinzellada vigorosa i solta, poca importància el dibuix. Gamma cromàtica reduïda: Ocre Negre Blanc Groc Vermell Colors La pinzellada freds a llarga i la part oberta dreta potencia el dramatisme Colors càlids a la part esquerra
  • 27. Llum i color L’únic focus de llum, el fanal del terra, il·lumina la figura amb els braços oberts de l’esquerra, convertint-la en el centre d’atenció. La resta de personatges es distribueixen al seu voltant. Els colors es veuen potenciats o apagats, segons els hi arriba la En aquest costat dominen les llum. masses compactes de colors foscos barrejats amb el negre
  • 28. Composició Articulada en dos grups. Al fons es veuen edificis de la ciutat, en la penombra de la nit. Hi destaca, possiblement, la Caserna del Conde-Duque Els que Els han estat executors o han col·locats d’estar en filera, executats formant Situats una de front diagonal, als seus d’esquena executors a l’espec- amb tador. actituds Tots molt iguals, diverses sense rostre La llum del terra reforça la separació dels dos grups
  • 29. 3 fases en el grup de les víctimes: a) Detinguts dirigint-se a la mort b) Grup davant del paredó c) Grup de presos ajusticiats b) a) c)
  • 30. Interpretació Aquesta obra, juntament amb La càrrega dels mamelucs, constitueix un encàrrec del govern de la Regència de les Corts de Cadis que se li va fer el 1814 a Goya. Segons paraules del propi pintor: “Para perpetuar las más heroicas i notables hazañas de nuestra gloriosa insurrección contra el tirano de Europa” (Napoleó) L’acció se situa a la muntanya del Príncipe Pio de Madrid, des d’on es veu la caserna del Conde-Duque, l’arquitectura de la qual es dibuixa al fons de la composició.
  • 31. Els afusellaments del tres de maig o Els afusellaments de la muntanya del Príncep Pius, és una pintura a l’oli del 1814 i que forma una sèrie amb el quadre El dos de maig o La càrrega dels mamelucs. El quadre és una instantània de la nit del 2 al 3 de maig de 1808 quan els soldats francesos executen els presoners espanyols que havien fet en el transcurs de la batalla en represàlia a la revolta del 2 de maig a Madrid i que representà l’inici de la Guerra del Francés o Guerra de la Independència Espanyola.
  • 32. Tant aquest quadre com la seva parella van rebre crítiques dispars al llarg del temps. Després de la seva exhibició a l'aire lliure amb motiu del retorn de Ferran VII, es van emmagatzemar durant un llarg període i se sap que cap al 1850, es guardaven al Museu del Prado, però no s'exhibien. El pintor José de Madrazo, director del museu, va arribar a dir que eren obres de discutible execució, molt inferiors als retrats més famosos de l'artista. No va ser fins unes dècades després, amb l'apogeu del Romanticisme i l'Impressionisme, quan aquestes pintures van adquirir fama mundial.
  • 33. L’home de la camisa blanca obre els braços en defensa de la llibertat de la seva pàtria. Mira amb desafiament orgullós i sembla que s’enfronti als seus botxins. Abans de ser afusellat adopta la postura de Jesucrist en la creu. És símbol del nou redemptor laic que lluita per la Constitució i les revolucions burgeses en l’Europa conservadora de la Restauració. Groc i blanc són símbols heràldics del Papa i simbolitzen l’Església.
  • 34. L’home mort al terra reprodueix el gest dels braços oberts. Es troba sobre un bassal de sang i en un escorç marcat, cosa que accentua el dramatisme. Els que esperen ser executats mostren actituds diverses, un es tapa la cara, el monjo resa, un altre mira l’escena, també desafiant... Tots mostren reaccions molt humanes (ràbia, desesper, horror, impotència...)
  • 35. L’escamot d’execució està situat de manera compacta en la penombra i d’esquena. Són com autòmats sense rostre. Representen el caràcter anònim de la màquina de guerra, que tant havia criticat Goya. Tots s’inclinen cap en davant seguint el canó dels fusells, com ninots tràgics. La proximitat entre víctimes i botxins accentua la intensitat dramàtica de l’escena. L’únic focus de llum, als peus dels soldats, il·lumina els autèntics protagonistes del quadre, el poble, els patriotes, els herois de la insurrecció. És com una metàfora de l’assistència divina al represaliats.
  • 36. És una obra de maduresa en la qual Goya, precursor del romanticisme, transcendeix la plasmació d’un fet concret per crear una tela compromesa amb la defensa de la llibertat i l'heroisme. Aquesta obra ha estat símbol del pacifisme i l’antibel·licisme de la humanitat fins al Guernika de Picasso. Goya supera el caràcter narratiu per dotar de valor universal un episodi particular. http://www.wga.hu/index1.htm l
  • 37. Goya denuncia la guerra i l’invasor francès com ja havia fet en els seus gravats: Els desastres de la guerra (1810-1812). En ells recollí l’herència dels martiris de sants propis de la tradició del Barroc, usant el clarobscur per accentuar el dramatisme. La imatge heroica pròpia del neoclassicisme s’uneix amb el nou romanticisme on es busca reflectir la lluita per la llibertat.
  • 38. Models i influències L’estil de Goya s’inspirà en les obres de Velàzquez, principalment pel que fa a la perspectiva, la llum, la llibertat del seu pinzell… com veiem a “Las Meninas”. Abans de la “Maja desnuda”, l’únic antecedent de nu femení de la pintura espanyola era la “Venus del espejo” de Velàzquez.
  • 39. De Rembrandt va rebre influència sobretot en el gravat, però també en la perfecció del joc de clarobscur, com veiem en la meitat esquerra de “La Família de Carles IV”, I també la voluntat realista, naturalista, que l’apartà de l’idealisme neoclàssic. També tenen en comú el seu interès pels autoretrats.
  • 40. Influències posteriors de Goya E. Manet: Execució de Maximilià, 1867 P. Picasso: Massacre a Corea, 1951
  • 41. Goya va influir molt en corrents pictòrics posteriors, així en Manet, en la seva “Olímpia”, o en Picasso, en els seus nus reclinats. Considerat per a molts l’iniciador de la pintura moderna. Delacroix l’admirà pel seu tractament lliure i viu del color. Pels impressionistes fou important per les seves pinzellades soltes i contrastos cromàtics. La deformació de la realitat sensitiva per manifestar l’interior avançà l’expressionisme modern. Nolde
  • 42. Goya en Burdeos Director: Carlos Saura Actors: Francisco Rabal, José Coronado, Daphne Fernández, Maribel Verdú