SlideShare a Scribd company logo
Història: Conceptes previs
1.- Què es la Història ?
2.- Etapes històriques
Índex
3.- Elements que configuren una societat
3.1.- Economia
3.2.- Política
3.3.- Organització Social
3.4.- Cultura
4.- Concepte de Revolució: La Dinàmica de la Història
La història és la ciència que ens explica com han viscut els essers humans en
societat des de la seva aparició, ara fa aproximadament 2,5 milions d’anys, fins
avui.
QUÈ ÉS LA HISTÒRIA ?
1.- QUÈ ÉS LA HISTÒRIA
Al llarg d’aquest temps els essers humans han desenvolupat diferents formes de
societat: són les anomenades etapes històriques
PREHISTÒRIA Paleolític i Neolític
MÓN ANTIC Les Grans Civilitzacions Fluvials
MÓN CLÀSSIC Grècia i Roma
EDAT MITJANA
EDAT MODERNA
MÓN CONTEMPORANI
Món Cristià / Món Musulmà
El Descobriments Geogràfics
El Nostre Món.
LA PREHISTÒRIA
PALEOLÍTIC NEOLÍTIC
Depredadors.... Nòmades... Productors.... Sedentaris...
La Prehistòria és el període més llarg de la història de la humanitat. S'inicia amb
l’aparició del primers homínids, fa un 2,5 milions d’anys fins l’aparició de
l’escriptura i les primeres civilitzacions cap el 3000 aC.
Durant aquest llarg període de temps podem diferenciar dues etapes:
2.- ETAPES HISTÒRIQUES
EL MÓN ANTIC
El món antic s'inicia amb l’aparició de l’escriptura i el desenvolupament de les
primeres grans civilitzacions fluvials: Egipte, Mesopotàmia i Xina.
És desenvolupa aproximadament entre el 3000 aC i el segle VIII aC
Durant aquest període de temps apareixen les primeres formes d’Estat, la
diferenciació social (privilegiats i no privilegiats) l’escriptura i les primeres lleis.
2.- ETAPES HISTÒRIQUES
EL MÓN CLÀSSIC
El món clàssic el formen dues grans civilitzacions que es desenvolupen del segle
VIII aC al 476 dC entorn de la mar Mediterrània:
2.- ETAPES HISTÒRIQUES
GRÈCIA
ROMA
Són dues civilitzacions que van estendre el seu domini sobre tots el territoris i els
habitants que voregen el mar Mediterrani (especialment Roma)
2.- ETAPES HISTÒRIQUES
Són civilitzacions esclavistes que desenvoluparen aspectes com la democràcia, el
dret o el pensament racional ... i que juntes constitueixen la base del món occidental,
del nostre món.
L’EDAT MITJANA
L’Edat Mitjana s'estén del 476 (caiguda de l’imperi romà d’occident) al 1492, any
en que Colón descobrí Amèrica.
Durant aquest període es desenvolupen dues civilitzacions amb característiques
molt diferents però que tenen en comú el desenvolupament de religions
monoteistes que condicionen la vida social i cultural d’aquest període.
L’ EUROPA CRISTIANA (FEUDAL) EL MÓN MUSULMÀ ( L’ISLAM)
2.- ETAPES HISTÒRIQUES
L’EDAT MODERNA
L’Edat Moderna s’inicia al 1492 amb el descobriment d’Amèrica..
2.- ETAPES HISTÒRIQUES
És una època caracteritzada pels grans descobriments geogràfics, les monarquies
absolutes i el progressiu desenvolupament d’una nova classe social: La burgesia.
L’EDAT CONTEMPORANIA
S'inicia al 1789 amb l’esclat de la Revolució Francesa i arriba fins els nostres dies.
Al llarg d’aquest període el món pateix grans transformacions polítiques,
econòmiques, socials i culturals i la humanitat assolirà un nivells de progrés i
destrucció com no s’havien conegut mai.
2.- ETAPES HISTÒRIQUES
3.- ELEMENTS QUE CONFIGUREN UNA SOCIETAT
3.- ELEMENTS QUE CONFIUREN UNA SOCIETAT
Totes les societats humanes, presents o passades tenen quatre elements que les
configuren o les caracteritzen
SOCIETAT( Paleolítica, egípcia, romana, medieval, moderna, ...
ECONOMIA POLÍTICA ORG. SOCIAL CULTURA
És la manera com una societat satisfà les seves necessitats: Alimentació,
vestimenta, aixopluc....
L’economia de les societats humanes han estat depredadores o productores....
Economia Depredadora: quan no es produeix res, sols es consumeix (Econòmia
pròpia del paleolític... Caçadors i recol·lectors
Economia Productora: quan la societat és capaç de produir allò que els essers
humans necessiten... (a partir del neolític)
Segons el sector productiu que predomina podem parlar de:
- Economia AGRARIA
Quan l’activitat principal dels membres de la societat
és la producció d’aliments (agricultura i ramaderia)
- Economia INDUSTRIAL
Quan l’activitat principal dels membres de la societat
és la producció en la industria o fabriques
- Economia DE MERCAT O SERVEIS
Quan l’activitat principal dels membres
de la societat ja no es la producció,
(aliments o bens ) sino l’intercanvi de
productes o la prestació de serveis.
3.1- ELEMENTS QUE CONFIGUREN UNA SOCIETAT (ECONOMIA)
L’ ECONOMIA
3.- ELEMENTS QUE CONFIGUREN UNA SOCIETAT
ECONOMIA AGRARIA ECONOMIA INDUSTRIAL
ECONOMIA DE MERCAT I SERVEIS
3.2- ELEMENTS QUE CONFIGUREN UNA SOCIETAT (POLÍTICA)
LA POLÍTICA
És la forma com es governa una societat. Segons qui ostenta (té) el poder i
segons l’origen d’aquest poder podem diferenciar diferents sistemes polítics.
MONARQUIA
Mana una sola persona (el rei) que tot el poder, el qual l’ha obtingut per designació divina o
herència. (fills o descendents d’un rei)
És una de les formes de govern més antigues que es
coneixen i les persones que formen part d’un regne són
súbdits, és a dir no tenen drets, però si obligacions.
Amb el temps aquestes
forma de govern ha
evolucionat cap a les
anomenades monarquia
parlamentaria o
constitucional, en les
quals el rei representa a
la nació però no governa.
OLIGARQUIA
Forma de govern en la qual el poder és exèrcit per un grup petit de la societat,
normalment els més rics o poderosos, els quals governen generalment en
benefici propi i no de tots els membres de la societat.
3.2- ELEMENTS QUE CONFIGUREN UNA SOCIETAT (POLÍTICA)
DEMOCRACIA
Forma de govern en la que els governants són triats mitjançant el vot pel conjunt
de la societat.
En aquesta forma de govern, tots els membres de la societat participen en l'elecció
dels governants, els quals exerceixen el poden en nom dels que els han triat.
En aquest sistema el poder legislatiu recau sobre un parlament o assemblea, on
els representats de la societat elaboren les lleis en benefici de tota la societat.
3.2- ELEMENTS QUE CONFIGUREN UNA SOCIETAT (POLÍTICA)
DICTADURA
Forma de govern en la qual el poder és exercit per una sola persona ( El Dictador) i
que l’ha aconseguit normalment mitjançant l'ús de la força i la violència.
El poder és exercit de manera arbitraria sense
tenir en compte els interessos de la societat, i
normalment sols en benefici d’aquells que
recolzen al dictador.
També es caracteritza per l’absència de llibertat
i drets dels ciutadans, i per una gran repressió
sobre aquells que s'oposen al dictador.
3.2- ELEMENTS QUE CONFIGUREN UNA SOCIETAT (POLÍTICA)
ANARQUIA
Forma de govern que rebutja l’existència de l’Estat perquè considera que aquest
limita la llibertat dels individus i que l’exercici del poder corromp als que ho
exerceixen.
Parteix de la base de que no cal dirigents, doncs, considera que tots els individus
que integren la societat són responsables; i que les seves actuacions dins de la
comunitat aniran dirigides a aconseguir el be comú.
( Absència de poder )
3.2- ELEMENTS QUE CONFIGUREN UNA SOCIETAT (POLÍTICA)
L’ ORGANITZACIÓ SOCIAL
3.- ELEMENTS QUE CONFIGUREN UNA SOCIETAT (ORG. SOCIAL)
L’organització social és la manera que tenen els individus d’una societat de
relacionar-se entre ells
Segons la manera de relacionar-se al llarg de la Història hi trobem diferents tipus
de societats:
SOCIETAT IGUALITARIA
Tots els individus que formen la societat són
considerats iguals, no es considera que hi
hagi uns més important que altres. (relació
d’igualtat)
SOC. JERARQUITZADA
Són les societats en que uns individus són
considerats més importants o superiors que
els altres. Hi ha una relació de desigualtat
CIVIL / JURIDICA ECONÒMICA
3.- ELEMENTS QUE CONFIGUREN UNA SOCIETAT (ORG. SOCIAL)
SOCIETATS IGUALITARIES
Aquest tipus de societat es van donar preferentment durant la Prehistòria, tant
durant el Paleolític com al Neolític.
Tot i que els el individus realitzen diferents tasques, (treballs) però tots tenen la
mateixa consideració, doncs tots col·laboren al benestar del grup.
També és el model propi de les tribus primitives actuals.
3.- ELEMENTS QUE CONFIGUREN UNA SOCIETAT (ORG. SOCIAL)
SOCIETAT JERARQUITZADA
Són societats en les quals els individus que formen la societat no són considerats
iguals, si no que es considera, que hi ha uns que són més importants que altres.
(Amb desigualtat)
Les desigualtat entre el membres de la societat pot ser :
DESIGUALTAT CIVIL
(JURÍDICA)
La societat marca diferències legals entre el
individus que formen la societat. Les lleis no són
iguals per a tots. (Privilegiats / No Privilegiats)
DESIGUALTAT
ECONOMICA
La riquesa de la societat es reparteix de manera
desigual entre els seus membres, provocant
diferències econòmiques. ( rics / pobres )
Segons els tipus de desigualtat que la societat estableix entre els seus membres,
al llarg de la història podem diferenciar dos tipus:
SOCIETAT ESTAMENTAL SOCIETAT DE CLASSES
3.- ELEMENTS QUE CONFIGUREN UNA SOCIETAT (ORG. SOCIAL)
SOCIETAT ESTAMENTAL
Són societats en les quals podem diferenciar dos grups:
El grup dels PRIVILEGIATS: Individus amb privilegis (minoria)
El grup dels NO PRIVILEGIATS: Individus sense privilegis (majoria)
Aquests dos grups solen tenir una condició jurídica (lleis), una funció (tasques) i
unes condicions de vida molt diferents.
El pertànyer a grup o altre ve determinat pel naixement i és pràcticament
impossible canviar de grup. (la teva posició social la determina el naixement)
Aquestes societats és solen organitzar en estaments
ESTAMENT: Grup social tancat, al que correspon una determinada tasca social i al
qual es pertany per naixement
3.- ELEMENTS QUE CONFIGUREN UNA SOCIETAT (ORG. SOCIAL)
Aquests societats apareixen amb el desenvolupament de les primeres civilitzacions
(Egipte, Mesopotàmia...) i continuaran durant el Món Clàssic, i tindran el seu màxim
desenvolupament durant l’Edat Mitjana i l’Edat Moderna.
Per exemple a l’Edat Mitjana sota la creença de
que la societat havia estat creada per la divinitat,
la societat s’organitza en tres Estaments cada
un d’ells amb una funció social diferenciada
1- Els Nobles
Protegir la societat dels
enemics ( 3-4 %)
2- El Clergat
Pregar per assegurart la
protecció divina (1 %)
3-El Tercer Estat:
Produir tots els bens
materials que la societat
necessita (90-95 %)
La societat estamental és mantindran fins a l’inici del món contemporani, on serà
substituïda per la societat de classes.
3.- ELEMENTS QUE CONFIGUREN UNA SOCIETAT (ORG. SOCIAL)
SOCIETAT DE CLASSES
Són societats en les qual és dona la igualtat civil, és a dir, tots el individus
tenen els mateixos drets i són iguals davant la llei.
No obstant , continuarà havent-hi desigualtat entre els membres de la societat
per qüestions econòmiques i apareixen les anomenades classes socials.
Aquestes societats són les pròpies del Món Contemporani i presenten com a
característica principal la permeabilitat del grups socials: és a dir , es pot
canviar de grup i el lloc que ocupa un individu a la societat no ve determinat
pel seu naixement.
IGUALTAT CIVIL – DIFERÈNCIES ECONÒMIQUES
3.- ELEMENTS QUE CONFIGUREN UNA SOCIETAT (CULTURA )
LA CULTURA
És l’aspecte extern que mostra una societat i el conjunt de creences, costums
pensament i maneres de fer que la caracteritza.
La cultura en una societat sorgeix moltes vegades com a resultat de la influència
dels altres tres elements que configuren la societat , és a dir, de l’economia, la
política i l’organització social que tingui aquella societat.
4.- CONCEPTE DE REVOLUCIÓ: LA DINÀMICA DE LA HISTÒRIA
REVOLUCIÓ
CONCEPTE DE REVOLUCIÓ
CANVI O TRANSFORMACIÓ
Una Revolució és una transformació o canvi profund d’una situació anterior
Les revolucions poden ser :
Rev. PARCIALS
Rev. TOTALS
Quan no més afecten a un dels aspectes que
configuren la societat: L’economia, la Política ,
l’Organització Social o la Cultura.
Quan afecten a tots els aspectes que configuren la
societat .
En aquest darrer cas, quan la revolució és total, observem que la societat, ha
canviat totalment, que ja no te res a veure amb la societat anterior... Que és una
societat nova...en definitiva que s’ha produït, doncs un canvi d’etapa històrica.
La Revolució Industrial és un exemple de revolució parcial de caràcter econòmic
La Revolució Francesa és un exemple de revolució parcial de caràcter polític
4.- CONCEPTE DE REVOLUCIÓ: LA DINÀMICA DE LA HISTÒRIA
SOCIETAT
ECONOMIA POLÍTICA ORG. SOCIAL CULTURA
LA TRASFORMACIÓ HISTÒRICA
Tots els elements que configuren una societat presenten una estreta relació entre ells
La seva relació és tan estreta, que si es modifica o canvia un d’ells ( Revolució
Parcial), aquest canvi afecta als altres, produint en ells modificacions i
transformant-los...
I així, amb els transcurs del temps, el que havia començat com una revolució
parcial acabarà transformant-se en una revolució total, és a dir, donarà lloc a
l’aparició d’una nova societat diferent de l’anterior.
4.- CONCEPTE DE REVOLUCIÓ: LA DINÀMICA DE LA HISTÒRIA
APARICIÓ D’UNA NOVA ETAPA
HISTÒRICA

More Related Content

What's hot

Revolucions burgeses
Revolucions burgesesRevolucions burgeses
Revolucions burgeses
Armand Figuera
 
Revolució francesa 1789 1799
Revolució francesa 1789 1799Revolució francesa 1789 1799
Revolució francesa 1789 1799
Marcel Duran
 
TEMA 11. C. II REPÚBLICA. BIENNI NEGRE
TEMA 11. C. II REPÚBLICA. BIENNI NEGRETEMA 11. C. II REPÚBLICA. BIENNI NEGRE
TEMA 11. C. II REPÚBLICA. BIENNI NEGRE
Assumpció Granero
 
Liberalisme PolíTic
Liberalisme PolíTicLiberalisme PolíTic
Liberalisme PolíTic
marcpol
 
3r eso tema 6 L'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORI
3r eso  tema 6 L'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORI3r eso  tema 6 L'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORI
3r eso tema 6 L'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORI
Mario Vicedo Pellin
 
Tema 8. societat. el moviment obrer (1a part fins 1868)
Tema 8. societat. el moviment obrer (1a part fins 1868)Tema 8. societat. el moviment obrer (1a part fins 1868)
Tema 8. societat. el moviment obrer (1a part fins 1868)
Rafa Oriola
 
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIMSEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
Antonio Núñez
 
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
Antonio Núñez
 
Presentació el moviment obrer
Presentació el moviment obrerPresentació el moviment obrer
Presentació el moviment obrer
vicentaros
 
Revolució Russa i fomació de la URSS
Revolució Russa i fomació de la URSSRevolució Russa i fomació de la URSS
Revolució Russa i fomació de la URSS
Eduard Costa
 
EL SEGLE XIX: UN SEGLE DE REVOLUCIONS
EL SEGLE XIX: UN SEGLE DE REVOLUCIONSEL SEGLE XIX: UN SEGLE DE REVOLUCIONS
EL SEGLE XIX: UN SEGLE DE REVOLUCIONS
tonioinsti
 
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)
Antonio Núñez
 
Tema 3. L'origen de la industrialització
Tema 3. L'origen de la industrialitzacióTema 3. L'origen de la industrialització
Tema 3. L'origen de la industrialització
Elisabet Castany
 
Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)
Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)
Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)
Julia Valera
 
El segle XVIII, la crisi de l'Antic Règim
El segle XVIII, la crisi de l'Antic RègimEl segle XVIII, la crisi de l'Antic Règim
El segle XVIII, la crisi de l'Antic Règim
Eladi Fernàndez
 
La restauració borbònica 1874 1898
La restauració borbònica 1874 1898La restauració borbònica 1874 1898
La restauració borbònica 1874 1898
pere45
 
Unitat 3 Les Revolucions Liberals Ca
Unitat 3   Les Revolucions Liberals   CaUnitat 3   Les Revolucions Liberals   Ca
Unitat 3 Les Revolucions Liberals Ca
Carme Aranda- Mònica Navarro
 

What's hot (20)

Il·lustració
Il·lustracióIl·lustració
Il·lustració
 
Revolucions burgeses
Revolucions burgesesRevolucions burgeses
Revolucions burgeses
 
Revolució francesa 1789 1799
Revolució francesa 1789 1799Revolució francesa 1789 1799
Revolució francesa 1789 1799
 
TEMA 11. C. II REPÚBLICA. BIENNI NEGRE
TEMA 11. C. II REPÚBLICA. BIENNI NEGRETEMA 11. C. II REPÚBLICA. BIENNI NEGRE
TEMA 11. C. II REPÚBLICA. BIENNI NEGRE
 
Liberalisme PolíTic
Liberalisme PolíTicLiberalisme PolíTic
Liberalisme PolíTic
 
3r eso tema 6 L'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORI
3r eso  tema 6 L'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORI3r eso  tema 6 L'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORI
3r eso tema 6 L'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORI
 
2. Liberalisme i nacionalisme
2. Liberalisme i nacionalisme2. Liberalisme i nacionalisme
2. Liberalisme i nacionalisme
 
Tema 8. societat. el moviment obrer (1a part fins 1868)
Tema 8. societat. el moviment obrer (1a part fins 1868)Tema 8. societat. el moviment obrer (1a part fins 1868)
Tema 8. societat. el moviment obrer (1a part fins 1868)
 
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIMSEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
 
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
 
La Revolució industrial
La Revolució industrialLa Revolució industrial
La Revolució industrial
 
Presentació el moviment obrer
Presentació el moviment obrerPresentació el moviment obrer
Presentació el moviment obrer
 
Revolució Russa i fomació de la URSS
Revolució Russa i fomació de la URSSRevolució Russa i fomació de la URSS
Revolució Russa i fomació de la URSS
 
EL SEGLE XIX: UN SEGLE DE REVOLUCIONS
EL SEGLE XIX: UN SEGLE DE REVOLUCIONSEL SEGLE XIX: UN SEGLE DE REVOLUCIONS
EL SEGLE XIX: UN SEGLE DE REVOLUCIONS
 
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)
 
Tema 3. L'origen de la industrialització
Tema 3. L'origen de la industrialitzacióTema 3. L'origen de la industrialització
Tema 3. L'origen de la industrialització
 
Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)
Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)
Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)
 
El segle XVIII, la crisi de l'Antic Règim
El segle XVIII, la crisi de l'Antic RègimEl segle XVIII, la crisi de l'Antic Règim
El segle XVIII, la crisi de l'Antic Règim
 
La restauració borbònica 1874 1898
La restauració borbònica 1874 1898La restauració borbònica 1874 1898
La restauració borbònica 1874 1898
 
Unitat 3 Les Revolucions Liberals Ca
Unitat 3   Les Revolucions Liberals   CaUnitat 3   Les Revolucions Liberals   Ca
Unitat 3 Les Revolucions Liberals Ca
 

Viewers also liked

ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES II
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES IIART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES II
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES II
Antonio Núñez
 
PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)
PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)
PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)
Antonio Núñez
 
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
Antonio Núñez
 
1. FuncióN Expresiva Del Sonido. Caracteristicas Tecnicas
1. FuncióN Expresiva Del Sonido. Caracteristicas Tecnicas1. FuncióN Expresiva Del Sonido. Caracteristicas Tecnicas
1. FuncióN Expresiva Del Sonido. Caracteristicas Tecnicas
brunoculturaa
 
Escultura, conceptes bàsics
Escultura, conceptes bàsicsEscultura, conceptes bàsics
Escultura, conceptes bàsics
Antonio Núñez
 
ARQUITECTURA SEGLE XIX
ARQUITECTURA SEGLE XIXARQUITECTURA SEGLE XIX
ARQUITECTURA SEGLE XIX
Antonio Núñez
 
SEGONES AVANTGUARDES
SEGONES AVANTGUARDESSEGONES AVANTGUARDES
SEGONES AVANTGUARDES
Antonio Núñez
 
Unidad 8.
Unidad 8.Unidad 8.
Unidad 8.
lclcarmen
 
El Imperio Romano, auge y caída de Roma
El Imperio Romano, auge y caída de RomaEl Imperio Romano, auge y caída de Roma
El Imperio Romano, auge y caída de Roma
Carlos Daniel Chaves Avellaneda
 
Ejercicios: Verbos "ver" y "mirar".
Ejercicios: Verbos "ver" y "mirar".Ejercicios: Verbos "ver" y "mirar".
Ejercicios: Verbos "ver" y "mirar".
Conchita Alvarez Lebredo
 
CUADERNO REPASO
CUADERNO REPASOCUADERNO REPASO
CUADERNO REPASO
xavispanish
 
Ejercicios verbos en el futuro
Ejercicios verbos en el futuroEjercicios verbos en el futuro
Ejercicios verbos en el futuro
Veronica Farfus
 
SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL (CD, CI, CC, ATR.)
SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL (CD, CI, CC, ATR.)SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL (CD, CI, CC, ATR.)
SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL (CD, CI, CC, ATR.)
gemmaencamp
 
Verbs2
Verbs2Verbs2
Verbs2
DEDIEU JULI
 
Ortografía, gramática y acentuación
Ortografía, gramática y acentuaciónOrtografía, gramática y acentuación
Ortografía, gramática y acentuación
Patricia Gabriela Camacho Garcia
 
Análisis de oraciones
Análisis de oracionesAnálisis de oraciones
Análisis de oraciones
Virginia Luna
 
Conceptos de estadística
Conceptos de estadísticaConceptos de estadística
Conceptos de estadística
Jesus Antonio Valenzuela
 
Formas verbales simples y compuestas practica
Formas verbales simples y compuestas practicaFormas verbales simples y compuestas practica
Formas verbales simples y compuestas practica
Maria Alejandra Chu Castillo
 
Projecte 2n eso 2012 m4t3s percentatges
Projecte 2n eso 2012 m4t3s   percentatgesProjecte 2n eso 2012 m4t3s   percentatges
Projecte 2n eso 2012 m4t3s percentatges
isabel_rm
 
Clase de verbos
Clase de verbosClase de verbos
Clase de verbos
jesyalinesilva
 

Viewers also liked (20)

ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES II
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES IIART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES II
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES II
 
PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)
PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)
PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)
 
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
 
1. FuncióN Expresiva Del Sonido. Caracteristicas Tecnicas
1. FuncióN Expresiva Del Sonido. Caracteristicas Tecnicas1. FuncióN Expresiva Del Sonido. Caracteristicas Tecnicas
1. FuncióN Expresiva Del Sonido. Caracteristicas Tecnicas
 
Escultura, conceptes bàsics
Escultura, conceptes bàsicsEscultura, conceptes bàsics
Escultura, conceptes bàsics
 
ARQUITECTURA SEGLE XIX
ARQUITECTURA SEGLE XIXARQUITECTURA SEGLE XIX
ARQUITECTURA SEGLE XIX
 
SEGONES AVANTGUARDES
SEGONES AVANTGUARDESSEGONES AVANTGUARDES
SEGONES AVANTGUARDES
 
Unidad 8.
Unidad 8.Unidad 8.
Unidad 8.
 
El Imperio Romano, auge y caída de Roma
El Imperio Romano, auge y caída de RomaEl Imperio Romano, auge y caída de Roma
El Imperio Romano, auge y caída de Roma
 
Ejercicios: Verbos "ver" y "mirar".
Ejercicios: Verbos "ver" y "mirar".Ejercicios: Verbos "ver" y "mirar".
Ejercicios: Verbos "ver" y "mirar".
 
CUADERNO REPASO
CUADERNO REPASOCUADERNO REPASO
CUADERNO REPASO
 
Ejercicios verbos en el futuro
Ejercicios verbos en el futuroEjercicios verbos en el futuro
Ejercicios verbos en el futuro
 
SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL (CD, CI, CC, ATR.)
SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL (CD, CI, CC, ATR.)SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL (CD, CI, CC, ATR.)
SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL (CD, CI, CC, ATR.)
 
Verbs2
Verbs2Verbs2
Verbs2
 
Ortografía, gramática y acentuación
Ortografía, gramática y acentuaciónOrtografía, gramática y acentuación
Ortografía, gramática y acentuación
 
Análisis de oraciones
Análisis de oracionesAnálisis de oraciones
Análisis de oraciones
 
Conceptos de estadística
Conceptos de estadísticaConceptos de estadística
Conceptos de estadística
 
Formas verbales simples y compuestas practica
Formas verbales simples y compuestas practicaFormas verbales simples y compuestas practica
Formas verbales simples y compuestas practica
 
Projecte 2n eso 2012 m4t3s percentatges
Projecte 2n eso 2012 m4t3s   percentatgesProjecte 2n eso 2012 m4t3s   percentatges
Projecte 2n eso 2012 m4t3s percentatges
 
Clase de verbos
Clase de verbosClase de verbos
Clase de verbos
 

Similar to Història: Conceptes previs

Historia conceptes previs.pdf
Historia conceptes previs.pdfHistoria conceptes previs.pdf
Historia conceptes previs.pdf
Kristyan Luna Martinez
 
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVISHISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS
tonioinsti
 
Tema 5. La dimensió cultural i social de l’ésser humà
Tema 5. La dimensió cultural i social de l’ésser humàTema 5. La dimensió cultural i social de l’ésser humà
Tema 5. La dimensió cultural i social de l’ésser humà
jcalzamora
 
Treball filosofía
Treball filosofíaTreball filosofía
Treball filosofía
papuchi
 
Treball filosofía
Treball filosofíaTreball filosofía
Treball filosofía
papuchi
 
Organització Social 01
Organització Social 01Organització Social 01
Organització Social 01
aberae
 
Filosofia
FilosofiaFilosofia
Filosofia
sara1b
 
FiloStandreu
FiloStandreuFiloStandreu
FiloStandreu
guestef2c6c7
 
Fonaments de l'estat social i democràtic de dret
Fonaments de l'estat social i democràtic de dretFonaments de l'estat social i democràtic de dret
Fonaments de l'estat social i democràtic de dret
guestef2c6c7
 
Fonaments De L’estat Social I Democràtic De Dret
Fonaments De L’estat Social I Democràtic De DretFonaments De L’estat Social I Democràtic De Dret
Fonaments De L’estat Social I Democràtic De Dret
Alexandra Valtueña
 
C:\Documents And Settings\Propietario\Escritorio\Paula\Filosofia
C:\Documents And Settings\Propietario\Escritorio\Paula\FilosofiaC:\Documents And Settings\Propietario\Escritorio\Paula\Filosofia
C:\Documents And Settings\Propietario\Escritorio\Paula\Filosofia
paulateruel5
 
Tema 13: FONAMENTS DE L'ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRET
Tema 13: FONAMENTS DE L'ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRETTema 13: FONAMENTS DE L'ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRET
Tema 13: FONAMENTS DE L'ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRET
nuriabdn
 
L'ANTIC RÈGIM
L'ANTIC RÈGIM L'ANTIC RÈGIM
L'ANTIC RÈGIM
Antonio Núñez
 
Tema 13 Fonaments De Lestat Social I DemocràTic De Dret
Tema 13 Fonaments De Lestat Social I DemocràTic De DretTema 13 Fonaments De Lestat Social I DemocràTic De Dret
Tema 13 Fonaments De Lestat Social I DemocràTic De Dret
raul.martinez
 

Similar to Història: Conceptes previs (20)

Historia conceptes previs.pdf
Historia conceptes previs.pdfHistoria conceptes previs.pdf
Historia conceptes previs.pdf
 
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVISHISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS
 
Tema 5. La dimensió cultural i social de l’ésser humà
Tema 5. La dimensió cultural i social de l’ésser humàTema 5. La dimensió cultural i social de l’ésser humà
Tema 5. La dimensió cultural i social de l’ésser humà
 
Treball filosofía
Treball filosofíaTreball filosofía
Treball filosofía
 
Treball filosofía
Treball filosofíaTreball filosofía
Treball filosofía
 
Organització Social 01
Organització Social 01Organització Social 01
Organització Social 01
 
adria.manzanares
adria.manzanaresadria.manzanares
adria.manzanares
 
Filosofia
FilosofiaFilosofia
Filosofia
 
FiloStandreu
FiloStandreuFiloStandreu
FiloStandreu
 
Fonaments de l'estat social i democràtic de dret
Fonaments de l'estat social i democràtic de dretFonaments de l'estat social i democràtic de dret
Fonaments de l'estat social i democràtic de dret
 
Irene Sánchez
Irene SánchezIrene Sánchez
Irene Sánchez
 
Power point filo
Power point filoPower point filo
Power point filo
 
Diapositivas Criiis Filo
Diapositivas Criiis FiloDiapositivas Criiis Filo
Diapositivas Criiis Filo
 
Fonaments De L’estat Social I Democràtic De Dret
Fonaments De L’estat Social I Democràtic De DretFonaments De L’estat Social I Democràtic De Dret
Fonaments De L’estat Social I Democràtic De Dret
 
Diapositivas Criiis Filo
Diapositivas Criiis FiloDiapositivas Criiis Filo
Diapositivas Criiis Filo
 
C:\Documents And Settings\Propietario\Escritorio\Paula\Filosofia
C:\Documents And Settings\Propietario\Escritorio\Paula\FilosofiaC:\Documents And Settings\Propietario\Escritorio\Paula\Filosofia
C:\Documents And Settings\Propietario\Escritorio\Paula\Filosofia
 
Tema 13: FONAMENTS DE L'ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRET
Tema 13: FONAMENTS DE L'ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRETTema 13: FONAMENTS DE L'ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRET
Tema 13: FONAMENTS DE L'ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRET
 
L'ANTIC RÈGIM
L'ANTIC RÈGIM L'ANTIC RÈGIM
L'ANTIC RÈGIM
 
Irene SáNchez
Irene SáNchezIrene SáNchez
Irene SáNchez
 
Tema 13 Fonaments De Lestat Social I DemocràTic De Dret
Tema 13 Fonaments De Lestat Social I DemocràTic De DretTema 13 Fonaments De Lestat Social I DemocràTic De Dret
Tema 13 Fonaments De Lestat Social I DemocràTic De Dret
 

More from Antonio Núñez

QUE ÉS LA HISTÒRIA ? ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
QUE ÉS LA HISTÒRIA ?  ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)QUE ÉS LA HISTÒRIA ?  ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
QUE ÉS LA HISTÒRIA ? ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
Antonio Núñez
 
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIA
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIALES ESTAPES DE LA HISTÒRIA
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIA
Antonio Núñez
 
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)
Antonio Núñez
 
EL MOVIMENT OBRER (2019-20)
EL MOVIMENT OBRER  (2019-20)EL MOVIMENT OBRER  (2019-20)
EL MOVIMENT OBRER (2019-20)
Antonio Núñez
 
PINTURA SEGLE XIX PAU 2020
PINTURA SEGLE XIX  PAU 2020PINTURA SEGLE XIX  PAU 2020
PINTURA SEGLE XIX PAU 2020
Antonio Núñez
 
LA MADELEINE P.A. VIGNON
LA MADELEINE P.A. VIGNONLA MADELEINE P.A. VIGNON
LA MADELEINE P.A. VIGNON
Antonio Núñez
 
Dona i ocell. Joan Miró
Dona i ocell. Joan MiróDona i ocell. Joan Miró
Dona i ocell. Joan Miró
Antonio Núñez
 
PRIMERA GUERRA MUNDIAL
PRIMERA GUERRA MUNDIALPRIMERA GUERRA MUNDIAL
PRIMERA GUERRA MUNDIAL
Antonio Núñez
 
IMPERIALISME (1870 - 1914 ) 1R BATX
IMPERIALISME (1870 - 1914 )  1R BATXIMPERIALISME (1870 - 1914 )  1R BATX
IMPERIALISME (1870 - 1914 ) 1R BATX
Antonio Núñez
 
EL MOVIMENT OBRER
EL MOVIMENT OBREREL MOVIMENT OBRER
EL MOVIMENT OBRER
Antonio Núñez
 
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIAVICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
Antonio Núñez
 
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
Antonio Núñez
 
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
Antonio Núñez
 
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
Antonio Núñez
 
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
Antonio Núñez
 
TÀPIES: CREU I R (1975)
TÀPIES: CREU I R (1975)TÀPIES: CREU I R (1975)
TÀPIES: CREU I R (1975)
Antonio Núñez
 
PICASSO: GUERNICA
PICASSO: GUERNICAPICASSO: GUERNICA
PICASSO: GUERNICA
Antonio Núñez
 
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES (I)
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES  (I)ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES  (I)
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES (I)
Antonio Núñez
 

More from Antonio Núñez (18)

QUE ÉS LA HISTÒRIA ? ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
QUE ÉS LA HISTÒRIA ?  ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)QUE ÉS LA HISTÒRIA ?  ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
QUE ÉS LA HISTÒRIA ? ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
 
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIA
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIALES ESTAPES DE LA HISTÒRIA
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIA
 
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)
 
EL MOVIMENT OBRER (2019-20)
EL MOVIMENT OBRER  (2019-20)EL MOVIMENT OBRER  (2019-20)
EL MOVIMENT OBRER (2019-20)
 
PINTURA SEGLE XIX PAU 2020
PINTURA SEGLE XIX  PAU 2020PINTURA SEGLE XIX  PAU 2020
PINTURA SEGLE XIX PAU 2020
 
LA MADELEINE P.A. VIGNON
LA MADELEINE P.A. VIGNONLA MADELEINE P.A. VIGNON
LA MADELEINE P.A. VIGNON
 
Dona i ocell. Joan Miró
Dona i ocell. Joan MiróDona i ocell. Joan Miró
Dona i ocell. Joan Miró
 
PRIMERA GUERRA MUNDIAL
PRIMERA GUERRA MUNDIALPRIMERA GUERRA MUNDIAL
PRIMERA GUERRA MUNDIAL
 
IMPERIALISME (1870 - 1914 ) 1R BATX
IMPERIALISME (1870 - 1914 )  1R BATXIMPERIALISME (1870 - 1914 )  1R BATX
IMPERIALISME (1870 - 1914 ) 1R BATX
 
EL MOVIMENT OBRER
EL MOVIMENT OBREREL MOVIMENT OBRER
EL MOVIMENT OBRER
 
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIAVICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
 
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
 
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
 
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
 
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
 
TÀPIES: CREU I R (1975)
TÀPIES: CREU I R (1975)TÀPIES: CREU I R (1975)
TÀPIES: CREU I R (1975)
 
PICASSO: GUERNICA
PICASSO: GUERNICAPICASSO: GUERNICA
PICASSO: GUERNICA
 
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES (I)
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES  (I)ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES  (I)
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES (I)
 

Història: Conceptes previs

  • 2. 1.- Què es la Història ? 2.- Etapes històriques Índex 3.- Elements que configuren una societat 3.1.- Economia 3.2.- Política 3.3.- Organització Social 3.4.- Cultura 4.- Concepte de Revolució: La Dinàmica de la Història
  • 3. La història és la ciència que ens explica com han viscut els essers humans en societat des de la seva aparició, ara fa aproximadament 2,5 milions d’anys, fins avui. QUÈ ÉS LA HISTÒRIA ? 1.- QUÈ ÉS LA HISTÒRIA Al llarg d’aquest temps els essers humans han desenvolupat diferents formes de societat: són les anomenades etapes històriques PREHISTÒRIA Paleolític i Neolític MÓN ANTIC Les Grans Civilitzacions Fluvials MÓN CLÀSSIC Grècia i Roma EDAT MITJANA EDAT MODERNA MÓN CONTEMPORANI Món Cristià / Món Musulmà El Descobriments Geogràfics El Nostre Món.
  • 4. LA PREHISTÒRIA PALEOLÍTIC NEOLÍTIC Depredadors.... Nòmades... Productors.... Sedentaris... La Prehistòria és el període més llarg de la història de la humanitat. S'inicia amb l’aparició del primers homínids, fa un 2,5 milions d’anys fins l’aparició de l’escriptura i les primeres civilitzacions cap el 3000 aC. Durant aquest llarg període de temps podem diferenciar dues etapes: 2.- ETAPES HISTÒRIQUES
  • 5. EL MÓN ANTIC El món antic s'inicia amb l’aparició de l’escriptura i el desenvolupament de les primeres grans civilitzacions fluvials: Egipte, Mesopotàmia i Xina. És desenvolupa aproximadament entre el 3000 aC i el segle VIII aC Durant aquest període de temps apareixen les primeres formes d’Estat, la diferenciació social (privilegiats i no privilegiats) l’escriptura i les primeres lleis. 2.- ETAPES HISTÒRIQUES
  • 6. EL MÓN CLÀSSIC El món clàssic el formen dues grans civilitzacions que es desenvolupen del segle VIII aC al 476 dC entorn de la mar Mediterrània: 2.- ETAPES HISTÒRIQUES GRÈCIA ROMA
  • 7. Són dues civilitzacions que van estendre el seu domini sobre tots el territoris i els habitants que voregen el mar Mediterrani (especialment Roma) 2.- ETAPES HISTÒRIQUES Són civilitzacions esclavistes que desenvoluparen aspectes com la democràcia, el dret o el pensament racional ... i que juntes constitueixen la base del món occidental, del nostre món.
  • 8. L’EDAT MITJANA L’Edat Mitjana s'estén del 476 (caiguda de l’imperi romà d’occident) al 1492, any en que Colón descobrí Amèrica. Durant aquest període es desenvolupen dues civilitzacions amb característiques molt diferents però que tenen en comú el desenvolupament de religions monoteistes que condicionen la vida social i cultural d’aquest període. L’ EUROPA CRISTIANA (FEUDAL) EL MÓN MUSULMÀ ( L’ISLAM) 2.- ETAPES HISTÒRIQUES
  • 9. L’EDAT MODERNA L’Edat Moderna s’inicia al 1492 amb el descobriment d’Amèrica.. 2.- ETAPES HISTÒRIQUES És una època caracteritzada pels grans descobriments geogràfics, les monarquies absolutes i el progressiu desenvolupament d’una nova classe social: La burgesia.
  • 10. L’EDAT CONTEMPORANIA S'inicia al 1789 amb l’esclat de la Revolució Francesa i arriba fins els nostres dies. Al llarg d’aquest període el món pateix grans transformacions polítiques, econòmiques, socials i culturals i la humanitat assolirà un nivells de progrés i destrucció com no s’havien conegut mai. 2.- ETAPES HISTÒRIQUES
  • 11. 3.- ELEMENTS QUE CONFIGUREN UNA SOCIETAT 3.- ELEMENTS QUE CONFIUREN UNA SOCIETAT Totes les societats humanes, presents o passades tenen quatre elements que les configuren o les caracteritzen SOCIETAT( Paleolítica, egípcia, romana, medieval, moderna, ... ECONOMIA POLÍTICA ORG. SOCIAL CULTURA
  • 12. És la manera com una societat satisfà les seves necessitats: Alimentació, vestimenta, aixopluc.... L’economia de les societats humanes han estat depredadores o productores.... Economia Depredadora: quan no es produeix res, sols es consumeix (Econòmia pròpia del paleolític... Caçadors i recol·lectors Economia Productora: quan la societat és capaç de produir allò que els essers humans necessiten... (a partir del neolític) Segons el sector productiu que predomina podem parlar de: - Economia AGRARIA Quan l’activitat principal dels membres de la societat és la producció d’aliments (agricultura i ramaderia) - Economia INDUSTRIAL Quan l’activitat principal dels membres de la societat és la producció en la industria o fabriques - Economia DE MERCAT O SERVEIS Quan l’activitat principal dels membres de la societat ja no es la producció, (aliments o bens ) sino l’intercanvi de productes o la prestació de serveis. 3.1- ELEMENTS QUE CONFIGUREN UNA SOCIETAT (ECONOMIA) L’ ECONOMIA
  • 13. 3.- ELEMENTS QUE CONFIGUREN UNA SOCIETAT ECONOMIA AGRARIA ECONOMIA INDUSTRIAL ECONOMIA DE MERCAT I SERVEIS
  • 14. 3.2- ELEMENTS QUE CONFIGUREN UNA SOCIETAT (POLÍTICA) LA POLÍTICA És la forma com es governa una societat. Segons qui ostenta (té) el poder i segons l’origen d’aquest poder podem diferenciar diferents sistemes polítics. MONARQUIA Mana una sola persona (el rei) que tot el poder, el qual l’ha obtingut per designació divina o herència. (fills o descendents d’un rei) És una de les formes de govern més antigues que es coneixen i les persones que formen part d’un regne són súbdits, és a dir no tenen drets, però si obligacions. Amb el temps aquestes forma de govern ha evolucionat cap a les anomenades monarquia parlamentaria o constitucional, en les quals el rei representa a la nació però no governa.
  • 15. OLIGARQUIA Forma de govern en la qual el poder és exèrcit per un grup petit de la societat, normalment els més rics o poderosos, els quals governen generalment en benefici propi i no de tots els membres de la societat. 3.2- ELEMENTS QUE CONFIGUREN UNA SOCIETAT (POLÍTICA)
  • 16. DEMOCRACIA Forma de govern en la que els governants són triats mitjançant el vot pel conjunt de la societat. En aquesta forma de govern, tots els membres de la societat participen en l'elecció dels governants, els quals exerceixen el poden en nom dels que els han triat. En aquest sistema el poder legislatiu recau sobre un parlament o assemblea, on els representats de la societat elaboren les lleis en benefici de tota la societat. 3.2- ELEMENTS QUE CONFIGUREN UNA SOCIETAT (POLÍTICA)
  • 17. DICTADURA Forma de govern en la qual el poder és exercit per una sola persona ( El Dictador) i que l’ha aconseguit normalment mitjançant l'ús de la força i la violència. El poder és exercit de manera arbitraria sense tenir en compte els interessos de la societat, i normalment sols en benefici d’aquells que recolzen al dictador. També es caracteritza per l’absència de llibertat i drets dels ciutadans, i per una gran repressió sobre aquells que s'oposen al dictador. 3.2- ELEMENTS QUE CONFIGUREN UNA SOCIETAT (POLÍTICA)
  • 18. ANARQUIA Forma de govern que rebutja l’existència de l’Estat perquè considera que aquest limita la llibertat dels individus i que l’exercici del poder corromp als que ho exerceixen. Parteix de la base de que no cal dirigents, doncs, considera que tots els individus que integren la societat són responsables; i que les seves actuacions dins de la comunitat aniran dirigides a aconseguir el be comú. ( Absència de poder ) 3.2- ELEMENTS QUE CONFIGUREN UNA SOCIETAT (POLÍTICA)
  • 19. L’ ORGANITZACIÓ SOCIAL 3.- ELEMENTS QUE CONFIGUREN UNA SOCIETAT (ORG. SOCIAL) L’organització social és la manera que tenen els individus d’una societat de relacionar-se entre ells Segons la manera de relacionar-se al llarg de la Història hi trobem diferents tipus de societats: SOCIETAT IGUALITARIA Tots els individus que formen la societat són considerats iguals, no es considera que hi hagi uns més important que altres. (relació d’igualtat) SOC. JERARQUITZADA Són les societats en que uns individus són considerats més importants o superiors que els altres. Hi ha una relació de desigualtat CIVIL / JURIDICA ECONÒMICA
  • 20. 3.- ELEMENTS QUE CONFIGUREN UNA SOCIETAT (ORG. SOCIAL) SOCIETATS IGUALITARIES Aquest tipus de societat es van donar preferentment durant la Prehistòria, tant durant el Paleolític com al Neolític. Tot i que els el individus realitzen diferents tasques, (treballs) però tots tenen la mateixa consideració, doncs tots col·laboren al benestar del grup. També és el model propi de les tribus primitives actuals.
  • 21. 3.- ELEMENTS QUE CONFIGUREN UNA SOCIETAT (ORG. SOCIAL) SOCIETAT JERARQUITZADA Són societats en les quals els individus que formen la societat no són considerats iguals, si no que es considera, que hi ha uns que són més importants que altres. (Amb desigualtat) Les desigualtat entre el membres de la societat pot ser : DESIGUALTAT CIVIL (JURÍDICA) La societat marca diferències legals entre el individus que formen la societat. Les lleis no són iguals per a tots. (Privilegiats / No Privilegiats) DESIGUALTAT ECONOMICA La riquesa de la societat es reparteix de manera desigual entre els seus membres, provocant diferències econòmiques. ( rics / pobres ) Segons els tipus de desigualtat que la societat estableix entre els seus membres, al llarg de la història podem diferenciar dos tipus: SOCIETAT ESTAMENTAL SOCIETAT DE CLASSES
  • 22. 3.- ELEMENTS QUE CONFIGUREN UNA SOCIETAT (ORG. SOCIAL) SOCIETAT ESTAMENTAL Són societats en les quals podem diferenciar dos grups: El grup dels PRIVILEGIATS: Individus amb privilegis (minoria) El grup dels NO PRIVILEGIATS: Individus sense privilegis (majoria) Aquests dos grups solen tenir una condició jurídica (lleis), una funció (tasques) i unes condicions de vida molt diferents. El pertànyer a grup o altre ve determinat pel naixement i és pràcticament impossible canviar de grup. (la teva posició social la determina el naixement) Aquestes societats és solen organitzar en estaments ESTAMENT: Grup social tancat, al que correspon una determinada tasca social i al qual es pertany per naixement
  • 23. 3.- ELEMENTS QUE CONFIGUREN UNA SOCIETAT (ORG. SOCIAL) Aquests societats apareixen amb el desenvolupament de les primeres civilitzacions (Egipte, Mesopotàmia...) i continuaran durant el Món Clàssic, i tindran el seu màxim desenvolupament durant l’Edat Mitjana i l’Edat Moderna. Per exemple a l’Edat Mitjana sota la creença de que la societat havia estat creada per la divinitat, la societat s’organitza en tres Estaments cada un d’ells amb una funció social diferenciada 1- Els Nobles Protegir la societat dels enemics ( 3-4 %) 2- El Clergat Pregar per assegurart la protecció divina (1 %) 3-El Tercer Estat: Produir tots els bens materials que la societat necessita (90-95 %) La societat estamental és mantindran fins a l’inici del món contemporani, on serà substituïda per la societat de classes.
  • 24. 3.- ELEMENTS QUE CONFIGUREN UNA SOCIETAT (ORG. SOCIAL) SOCIETAT DE CLASSES Són societats en les qual és dona la igualtat civil, és a dir, tots el individus tenen els mateixos drets i són iguals davant la llei. No obstant , continuarà havent-hi desigualtat entre els membres de la societat per qüestions econòmiques i apareixen les anomenades classes socials. Aquestes societats són les pròpies del Món Contemporani i presenten com a característica principal la permeabilitat del grups socials: és a dir , es pot canviar de grup i el lloc que ocupa un individu a la societat no ve determinat pel seu naixement. IGUALTAT CIVIL – DIFERÈNCIES ECONÒMIQUES
  • 25. 3.- ELEMENTS QUE CONFIGUREN UNA SOCIETAT (CULTURA ) LA CULTURA És l’aspecte extern que mostra una societat i el conjunt de creences, costums pensament i maneres de fer que la caracteritza. La cultura en una societat sorgeix moltes vegades com a resultat de la influència dels altres tres elements que configuren la societat , és a dir, de l’economia, la política i l’organització social que tingui aquella societat.
  • 26. 4.- CONCEPTE DE REVOLUCIÓ: LA DINÀMICA DE LA HISTÒRIA REVOLUCIÓ CONCEPTE DE REVOLUCIÓ CANVI O TRANSFORMACIÓ Una Revolució és una transformació o canvi profund d’una situació anterior Les revolucions poden ser : Rev. PARCIALS Rev. TOTALS Quan no més afecten a un dels aspectes que configuren la societat: L’economia, la Política , l’Organització Social o la Cultura. Quan afecten a tots els aspectes que configuren la societat . En aquest darrer cas, quan la revolució és total, observem que la societat, ha canviat totalment, que ja no te res a veure amb la societat anterior... Que és una societat nova...en definitiva que s’ha produït, doncs un canvi d’etapa històrica.
  • 27. La Revolució Industrial és un exemple de revolució parcial de caràcter econòmic La Revolució Francesa és un exemple de revolució parcial de caràcter polític 4.- CONCEPTE DE REVOLUCIÓ: LA DINÀMICA DE LA HISTÒRIA
  • 28. SOCIETAT ECONOMIA POLÍTICA ORG. SOCIAL CULTURA LA TRASFORMACIÓ HISTÒRICA Tots els elements que configuren una societat presenten una estreta relació entre ells La seva relació és tan estreta, que si es modifica o canvia un d’ells ( Revolució Parcial), aquest canvi afecta als altres, produint en ells modificacions i transformant-los... I així, amb els transcurs del temps, el que havia començat com una revolució parcial acabarà transformant-se en una revolució total, és a dir, donarà lloc a l’aparició d’una nova societat diferent de l’anterior. 4.- CONCEPTE DE REVOLUCIÓ: LA DINÀMICA DE LA HISTÒRIA APARICIÓ D’UNA NOVA ETAPA HISTÒRICA