SlideShare a Scribd company logo

RODIN: EL PENSADOR

DOWNLOAD : https://hdartantonio.blogspot.com/ Anàlisi de l'obra " El Pensador" de l'escultor francès Auguste Rodin seguint l’esquema proposat per l’anàlisi de una obra escultòrica PAU 2020. La presentació inclou "links" actualitzats amb pàgines web, altres presentacions i vídeos que permeten ampliar la informació sobre l'obra. Nota: Es recomanable descarregar la presentació per visualitzar les animacions i activar els "links" d'ampliació. To access and download the new updated version, copy and paste the following link into your browser: https://hdartantonio.blogspot.com/2013/03/el-pensador.htm

1 of 23
Download to read offline
Antonio Núñez 2017
EROS I PISIQUE
Antonio Canova (1787-1793)
EL PENSADOR
EL PENSADOR
El nostre anàlisi s’estructura:
1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)
2. CONTEXT HISTORICO i ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL
3. L’ANÀLISI FORMAL
4. ANÀLISI CONCEPTUAL: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ
5. ALTRES CONSIDERACIONS: MODELS I INFLUÈNCIES
PRIMERA APROXIMACIÓ
1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)
- Nom de l’obra
- Autor
- Estil
- Cronologia
- Material i tècnica
- Forma i Tipologia
El Pensador
Auguste Rodin
Impressionista
Bronze / Fosa
Exempta / sedent
- Cromatisme Textura
- Dimensions 0,71 X 0,40 m.
- Localització Museu Rodin (París)
Finals del segle XIX (1880-1900)
Absència de policromia / textura variada
1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)
França durant l’últim terç del s. XIX es troba en ple desenvolupament de la segona
revolució industrial. Políticament és el període conegut com la III República.
Un moment de gran desenvolupament econòmic i cultural, que tindrà com epicentre
la ciutat de Paris: Remodelació urbanística, exposicions universals...
El món artístic en aquests moments gira
a l’entorn dels Salons, grans exposicions
organitzades per les acadèmies.
És un moment de grans canvis culturals i
científics que influïren sobre els artistes
donant lloc a l’aparició de nous corrents
artístics.
Socialment és produeix la consolidació
de la burgesia com a grup dominant amb
una gran capacitat econòmica (principal
client d’obres d’art)
2.- CONTEXT HISTORIC i ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL
2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC
París a finals del segle XIX és una ciutat que bull d’activitat i en la que els artistes i
intel·lectuals es reuneixen als cafès on discuteixen d’art, de política, de poesia i dels
avenços científics
AUTOR
Rodin fou un dels escultors més influents de las seva època. Els seus inicis
artístics van ser difícils com ho demostra el fet que fos rebutjat per ingressar a
l'Escola de Belles Arts de París.
François-Auguste-René Rodin (París, 1840 – Meudon 1917)
Rodin està considerat com el gran renovador de
l’escultura contemporània.
2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC
Al tornar a Paris, va obtenir un fort reconeixement.
gracies a la seva participació en els salons.
L'any 1875 viatja a Itàlia on restà impressionat per l'obra de Miquel Àngel.
Rodin desenvolupa un estil innovador, basat en un
laboriós modelatge de la textura i en l’ús de tècniques
com el “non finito” (sensació d’obra inacabada)
Uns recursos que utilitzarà per tal de dotar a les seves
obres d’una gran expressivitat.
La seva obra prefigura l'escultura modernista, el realisme, i també l’expressionisme
ESTIL IMPRESSIONISTA
L’escultura impressionista, és entesa com la dissolució de la forma escultòrica
tradicional,
2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC
Apareix per primera vegada, en les produccions
d’alguns pintors realistes o impressionistes, que
realitzen petites escultures, amb total llibertat, sense
seguir regles o normes academicistes.
Daumier: Ratapoli (1851) Degas: Ballarina (1880)
Però el gran renovador de l’art escultòric, que obre les portes a totes les
experimentacions del s.XX és Auguste Rodin
Les principals característiques de l’estil de Rodin són:
2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC
Rodin eleabora un llenguatge artístic completament
nou i oposat a l’academicisme
- tracta la textura del bronze de manera que dóna,
com la pintura impressionista, la sensació d’obra
inacabada (tècnica del “non finito” (inacabat).
- Sovint utilitza uns contorns no nítids,
( imprecisió, inacabat de les formes )
Monument a Balzac (1893-1897)
- Va introduir el modelatge amb els dits i les
mans amb l’objectiu de donar més rugositat a
les superfícies.
2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC
Aquesta tècnica, juntament amb la imprecisió o inacabat de les formes, li permet
incorporar jocs lumínics a les escultures (incorpora l’impressionisme a l’escultura)
Les tres ombres (1889-1902)
Rodin busca l’expressió per sobre del
naturalisme (intensitat de la vida interior)
Valora el volum dotat de vida.... Les
escultures han de transmetre el
sentiment que les anima
Per aconseguir-ho utilitza actituds,
gestos, jocs de llum i ombra…
L’edat de bronze 1877
2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC
El seu trencament amb
l’escultura academicista
tradicional es manifesta des de
els seus inicis
Això ho podem comprovar en
una de les seves primeres
escultures “L’edat de bronze”
que va presentar al Saló de París
de1877.
La qual presenta un realisme tan
manifest que els crítics
l’acusaren d’haver tret el motlle
d’un home viu
3.- L’ANÀLISI FORMAL
3.- L’ANÀLISI FORMAL
A) DESCRIPCIÓ I TRACTAMENT DELS MOTIUS (naturalisme,
realisme, idealització...)
C) LA COMPOSICIÓ:, Proporcions, eixos de simetria,, estructura
compositiva, punts de vista ( unifacialitat, múltiples angles de visió..)
D) SUPERFÍCIES: Textura i cromatisme (polida, rugosa, ..) la llum
(llisca, es reflecteix, provoca efectes de clarobscur...)
E) RITME: dinamisme, tensió, repòs, estatisme, contingut....
F) TEMPS: Anecdòtic , voluntat d’eternitat...
B) EL VOLUM: Massís, compacte, lleuger., formes rectes, anguloses...
El pensador és una escultura exempta
que presenta la figura d’un home
adult nu, assegut en una roca amb les
cames lleugerament obertes i el tors
lleugerament inclinat endavant.
A) DESCRIPCIÓ
3.- L’ANÀLISI FORMAL
3.- L’ANÀLISI FORMAL
Presenta un tractament anatòmic
naturalista representat amb un gran
realisme tot i la desproporció
d’alguns membres ( mans i peus).
El cap descansa sobre el dors de la
ma dreta i amb els dos braços
recolzats sobre la cama esquerra.
Una composició que confereix al
personatge una actitud clarament
reflexiva.
3.- L’ANÀLISI FORMAL
B) EL VOLUM
L’obra presenta un volum força
compacte.
Les formes són anguloses, i es tanquen
sobre si mateixes, reforçant el caràcter
compacte de l’escultura.
Un tancament que resulta de la seva
posició d’assegut sobre una roca, amb
les cames lleugerament obertes i molt
flexionades.
Una sensació de tancament sobre si
mateixa, que es veu reforçada per l’ampli
arc que dibuixen el tronc i el cap
I amb els braços que es dobleguen per
davant, tancant la figura físicament.
3.- L’ANÀLISI FORMAL
Les línies que dominen la composició
són majoritàriament un conjunt de
diagonals que conformen una mena de
ziga zaga, formant com una mena de
llampec (reflex de la tempesta interior que
viu el personatge)
L’escultura presenta una composició
tancada (centrípeta)
C) LA COMPOSICIÓ
A més, Rodin realitza un modelat en
tensió de tots els músculs del cos,
donant la sensació, de que el
personatge, en lloc d’estar fent un
exercici mental, estigués fent un gran
esforç físic.
La presència de diagonals i les formes
anguloses contribueixen a donar una
gran vitalitat a la figura representada.
El pensador és una escultura exempta, i que pot ser contemplada des de múltiples
punts de vista.
3.- L’ANÀLISI FORMAL
És doncs, una obra que presenta múltiples angles de visió ( multifacialitat)
3.- L’ANÀLISI FORMAL
D) SUPERFICIES ( Textures i llum )
El pensador presenta algunes diferències en
l’acabat de l’obra .
Podem observar l’ús de diferents textures
(Cos polimentat, aspror en la pedra)
L’obra presenta en conjunt un aspecte tosc,
com d’obra inacabada “Non finito”
Aquest ús de diferents acabats i textures fa
que la llum reaccioni de manera desigual
sobre la superfície del metall.
Els dits i les mans són les parts més
treballades.
Donant lloc a efectes lumínics de llum i ombra
que incrementen la seva expressivitat i la
doten de vitalitat.
Inclús, podem veure les empremtes del
modelat realitzat amb les mans.
L’ús de diferents acabats i textures junt al
jocs lumínics que genera la reflexió de la llum
sobre les diferents superfícies del metall
donen dinamisme i vitalitat a l’obra.
3.- L’ANÀLISI FORMAL
E) RITME
Un dinamisme i una vitalitat que es veuen
incrementats pel modelat en tensió amb que
Rodin dona forma a tots els músculs de la
figura.
Així doncs, contràriament la sensació de
calma i tranquil·litat que cabria esperar d’una
figura sedent i en posició reflexiva ...
el que trobem al pensador, és un dinamisme i
una vitalitat, que semblen emergir de l’interior
del personatge.
I reforçat pel contrast entre les formes
arrodonides de la musculatura del cos i la
ziga zaga que forma l’entramat compositiu.
F) EL TEMPS
Amb el pensador Rodin ens mostra una
representació de l’esser humà en el
moment que dóna llum al seu primer
pensament humà
El pensador més que la representació
d’un moment fugaç i anecdòtic de
reflexió personal presenta una voluntat
d’eternitat.
L’obra és doncs, una metàfora del
pensament de l’home enfrontat a la
tragèdia del seu destí mortal.
L’obra simbolitza el pensament torturat
de l’home, en adonar-se del tràgic destí
de l’existència humana.
4.- ANÀLISI CONCEPTUAL (INTERPRETACIÓ)
Un pensament , que li permet, elevar-se
per sobre de la seva condició animal.
4.- ANÀLISI CONCEPTUAL: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ
TEMÀTICA O ICONOGRAFIA
En un principi el pensador havia de ser la representació de Dante reflexionant sobre
la porta de l’infern, una escultura que formava part d’un conjunt escultòric encarregat
pel govern francès pel futur museu de les arts decoratives i que no es va realitzar.
El projecte no es va realitzar i l’escultura assolí una
entitat pròpia i és convertí segon les pròpies paraules
de l’autor en :
“ Una representació d’un home en l´acte de pensar ”
Aquest projecte tenia
com a motiu central el
llibre de Dante “La
Divina Comèdia”
i formalment inspirat
en “la porta del
Paradís” de GHIBERTI
4.- ANÀLISI CONCEPTUAL (INTERPRETACIÓ)
(L’acte més transcendent de l’ésser humà, i que li permet elevar-se per
sobre de la seva condició animal.)
SIGNIFICAT
El pensador és un símbol, una icona universal de l’ésser humà com ésser racional,
com ésser capaç de pensar i que pren consciencia de la seva existència
Una representació de l’esser humà que s’eleva per
sobre de la condició d’animal, i que, dóna llum al
primer pensament.
El tractament de la figura del pensador com un
home d’aspecte rude, amb mans i peus grans, com
els d’un obrer manual reforçaria aquesta idea.
L’exagerada musculatura, fan pensar en un home
no acostumat a l’activitat intel·lectual, i és per això,
que el fet de pensar li requereix un esforç
extraordinari: Ha d’asseure’s, s’ha de concentrar,
ha d’involucrar tot el seu cos en aquest acte.
El pensador és doncs, el símbol filosòfic per
excel·lència, de l’home interrogant-se i cercant
respostes sobre la seva existència i el seu destí.
4.- ANÀLISI CONCEPTUAL (INTERPRETACIÓ)
FUNCIÓ
Segons Rodin, a diferència d’altres èpoques, les ciutats modernes no són monumentals.
4.- ANÀLISI CONCEPTUAL (INTERPRETACIÓ)
Aquesta obra té una funció decorativa.
Per això, ell defensa que l’escultor té una missió històrica: la de donar a la ciutat
moderna, monuments moderns, que l’ornamentin .
5.- ALTRES CONSIDERACIONS
MODELS I INFLUÈNCIES
L’obra de Rodin no es pot entendre sense la
influència que hi van exercir les escultures de
Miquel Àngel.
Aquesta influència es manifesta per una banda, en
el tractament anatòmic de la musculatura de les
figures, que mostren certes parts del cos amb els
volums sobredimensionats i per altra, pel seu
“no finito” (sensació d’obra inacabada)
Rodin va trobar en algunes de les escultures i
pintures de Miguel Angel la principal font
d’inspiració per la realització del pensador:
l’escultura de Lorenzo de Mèdici o la figura de
Jeremies que pintà pel sostre de la Capella Sixtina.
També hi ha autors que han assenyalat la
influència en la realització del pensador de l’obra
“Ugolino i els seus fills “ (1861) de l’escultor
francés Carpeaux.
5.- ALTRES CONSIDERACIONS: MODELS I INFLUÈNCIES
5.- ALTRES CONSIDERACIONS: MODELS I INFLUÈNCIES
Rodin està considerat el gran renovador de l’escultura contemporània.
El Petó 1886 La Danaide 1886
El seu tractament particular de la matèria, així com el gust per les formes arrodonides,
van tenir un gran influència en l’escultura modernista i en el simbolisme als inicis del
segle XX, fins a l’arribada de les primeres avantguardes
PER AMPLIAR INFORMACIÓ
VIDEO MUSEU RODIN
(PARIS)
PER SABER-NE MÉS
INFO 1 INFO 2
INFO 3 INFO 4
INFO 5 INFO 6

More Related Content

What's hot

BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913
BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913
BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913Antonio Núñez
 
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)Antonio Núñez
 
EL TRES DE MAIG DE 1808
 EL TRES DE MAIG DE 1808 EL TRES DE MAIG DE 1808
EL TRES DE MAIG DE 1808Antonio Núñez
 
LA VICARIA, Anàlisi d’una obra pictòrica
LA VICARIA, Anàlisi d’una obra pictòricaLA VICARIA, Anàlisi d’una obra pictòrica
LA VICARIA, Anàlisi d’una obra pictòricapablo simon g
 
Fitxa 85 nit de lluna
Fitxa 85 nit de llunaFitxa 85 nit de lluna
Fitxa 85 nit de llunaJulia Valera
 
Dona i ocell. Joan Miró
Dona i ocell. Joan MiróDona i ocell. Joan Miró
Dona i ocell. Joan MiróAntonio Núñez
 
Fitxa 74 déjeuner sur l'herbe
Fitxa 74 déjeuner sur l'herbeFitxa 74 déjeuner sur l'herbe
Fitxa 74 déjeuner sur l'herbeJulia Valera
 
TÀPIES: CREU I R (1975)
TÀPIES: CREU I R (1975)TÀPIES: CREU I R (1975)
TÀPIES: CREU I R (1975)Antonio Núñez
 

What's hot (20)

Courbert: Enterrament a Ornans
Courbert: Enterrament a OrnansCourbert: Enterrament a Ornans
Courbert: Enterrament a Ornans
 
BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913
BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913
BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913
 
Manet: El dinar campestre
Manet: El dinar campestreManet: El dinar campestre
Manet: El dinar campestre
 
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
 
Tour Eiffel
Tour EiffelTour Eiffel
Tour Eiffel
 
11.Velázquez: Las Meninas
11.Velázquez: Las Meninas11.Velázquez: Las Meninas
11.Velázquez: Las Meninas
 
Monet: Sol ixent. Impressió
Monet: Sol ixent. ImpressióMonet: Sol ixent. Impressió
Monet: Sol ixent. Impressió
 
EL TRES DE MAIG DE 1808
 EL TRES DE MAIG DE 1808 EL TRES DE MAIG DE 1808
EL TRES DE MAIG DE 1808
 
LA VICARIA, Anàlisi d’una obra pictòrica
LA VICARIA, Anàlisi d’una obra pictòricaLA VICARIA, Anàlisi d’una obra pictòrica
LA VICARIA, Anàlisi d’una obra pictòrica
 
Fitxa 85 nit de lluna
Fitxa 85 nit de llunaFitxa 85 nit de lluna
Fitxa 85 nit de lluna
 
Bourgeois: Maman
Bourgeois: MamanBourgeois: Maman
Bourgeois: Maman
 
Goya.el 3 maig
Goya.el 3 maigGoya.el 3 maig
Goya.el 3 maig
 
Chillida.Elogi de l'aigua
Chillida.Elogi de l'aiguaChillida.Elogi de l'aigua
Chillida.Elogi de l'aigua
 
La Vicaria de Fortuny
La Vicaria de FortunyLa Vicaria de Fortuny
La Vicaria de Fortuny
 
Dona i ocell. Joan Miró
Dona i ocell. Joan MiróDona i ocell. Joan Miró
Dona i ocell. Joan Miró
 
Fitxa 74 déjeuner sur l'herbe
Fitxa 74 déjeuner sur l'herbeFitxa 74 déjeuner sur l'herbe
Fitxa 74 déjeuner sur l'herbe
 
Gehry: Museu Guggenheim, Bilbao
Gehry: Museu Guggenheim, BilbaoGehry: Museu Guggenheim, Bilbao
Gehry: Museu Guggenheim, Bilbao
 
Leandre Cristòfol: Nit de lluna
Leandre Cristòfol: Nit de llunaLeandre Cristòfol: Nit de lluna
Leandre Cristòfol: Nit de lluna
 
TÀPIES: CREU I R (1975)
TÀPIES: CREU I R (1975)TÀPIES: CREU I R (1975)
TÀPIES: CREU I R (1975)
 
Frank Lloyd Wright: Casa Kaufmann
Frank Lloyd Wright: Casa KaufmannFrank Lloyd Wright: Casa Kaufmann
Frank Lloyd Wright: Casa Kaufmann
 

Viewers also liked (16)

LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)
LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)  LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)
LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)
 
ARQUITECTURA SEGLE XIX
ARQUITECTURA SEGLE XIXARQUITECTURA SEGLE XIX
ARQUITECTURA SEGLE XIX
 
Gaudí. La Pedrera
Gaudí. La PedreraGaudí. La Pedrera
Gaudí. La Pedrera
 
Van Gogh: Nit estrellada
Van Gogh: Nit estrelladaVan Gogh: Nit estrellada
Van Gogh: Nit estrellada
 
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
 
E Munch El Crit
E Munch  El CritE Munch  El Crit
E Munch El Crit
 
PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)
PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)
PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)
 
LES ARTS PLÀSTIQUES: PINTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: PINTURALES ARTS PLÀSTIQUES: PINTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: PINTURA
 
QUÈ ÉS L'ART ?
QUÈ ÉS L'ART ?QUÈ ÉS L'ART ?
QUÈ ÉS L'ART ?
 
LES ARTS PLÀSTIQUES: ESCULTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: ESCULTURALES ARTS PLÀSTIQUES: ESCULTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: ESCULTURA
 
LES ARTS PLÀSTIQUES: ARQUITECTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: ARQUITECTURALES ARTS PLÀSTIQUES: ARQUITECTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: ARQUITECTURA
 
SEGONES AVANTGUARDES
SEGONES AVANTGUARDESSEGONES AVANTGUARDES
SEGONES AVANTGUARDES
 
PICASSO: GUERNICA
PICASSO: GUERNICAPICASSO: GUERNICA
PICASSO: GUERNICA
 
KANDINSKY: COMPOSICIÓ IV
KANDINSKY: COMPOSICIÓ IVKANDINSKY: COMPOSICIÓ IV
KANDINSKY: COMPOSICIÓ IV
 
GARGALLO: EL PROFETA
GARGALLO: EL PROFETA GARGALLO: EL PROFETA
GARGALLO: EL PROFETA
 
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
 

Similar to RODIN: EL PENSADOR (20)

Fitxa 70 el pensador
Fitxa 70 el pensadorFitxa 70 el pensador
Fitxa 70 el pensador
 
Rodin
RodinRodin
Rodin
 
Renaixement escultura
Renaixement esculturaRenaixement escultura
Renaixement escultura
 
19d. j. llimona. desconsol
19d. j. llimona. desconsol19d. j. llimona. desconsol
19d. j. llimona. desconsol
 
1.Josep Llimona: Desconsol
1.Josep Llimona: Desconsol1.Josep Llimona: Desconsol
1.Josep Llimona: Desconsol
 
Rodin
RodinRodin
Rodin
 
53. EL PENSADOR. AUGUSTE RODIN
53. EL PENSADOR. AUGUSTE RODIN53. EL PENSADOR. AUGUSTE RODIN
53. EL PENSADOR. AUGUSTE RODIN
 
Escultura s.xx (1)
Escultura s.xx (1)Escultura s.xx (1)
Escultura s.xx (1)
 
EL JURAMENT DELS HORACIS (1784)
EL JURAMENT DELS HORACIS (1784)EL JURAMENT DELS HORACIS (1784)
EL JURAMENT DELS HORACIS (1784)
 
Desconsol. Miriam i Cristina
Desconsol. Miriam i CristinaDesconsol. Miriam i Cristina
Desconsol. Miriam i Cristina
 
Rodin: El pensador
Rodin: El pensadorRodin: El pensador
Rodin: El pensador
 
Fitxa 71 els primers freds
Fitxa 71 els primers fredsFitxa 71 els primers freds
Fitxa 71 els primers freds
 
Impressionisme
ImpressionismeImpressionisme
Impressionisme
 
16 postimpressionisme
16  postimpressionisme16  postimpressionisme
16 postimpressionisme
 
Fitxa 92 elogi de l'aigua
Fitxa 92 elogi de l'aiguaFitxa 92 elogi de l'aigua
Fitxa 92 elogi de l'aigua
 
Mnac.obre xix i xx
Mnac.obre xix i xxMnac.obre xix i xx
Mnac.obre xix i xx
 
El pensador
El pensadorEl pensador
El pensador
 
El renaixement 2
El renaixement 2El renaixement 2
El renaixement 2
 
Creu i R
Creu i RCreu i R
Creu i R
 
Impressionisme i Puntillisme
Impressionisme i PuntillismeImpressionisme i Puntillisme
Impressionisme i Puntillisme
 

More from Antonio Núñez

QUE ÉS LA HISTÒRIA ? ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
QUE ÉS LA HISTÒRIA ?  ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)QUE ÉS LA HISTÒRIA ?  ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
QUE ÉS LA HISTÒRIA ? ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)Antonio Núñez
 
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIMSEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIMAntonio Núñez
 
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)Antonio Núñez
 
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIA
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIALES ESTAPES DE LA HISTÒRIA
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIAAntonio Núñez
 
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)Antonio Núñez
 
EL MOVIMENT OBRER (2019-20)
EL MOVIMENT OBRER  (2019-20)EL MOVIMENT OBRER  (2019-20)
EL MOVIMENT OBRER (2019-20)Antonio Núñez
 
PINTURA SEGLE XIX PAU 2020
PINTURA SEGLE XIX  PAU 2020PINTURA SEGLE XIX  PAU 2020
PINTURA SEGLE XIX PAU 2020Antonio Núñez
 
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALAntonio Núñez
 
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANI
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANIT-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANI
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANIAntonio Núñez
 
Escultura, conceptes bàsics
Escultura, conceptes bàsicsEscultura, conceptes bàsics
Escultura, conceptes bàsicsAntonio Núñez
 
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALAntonio Núñez
 
Història: Conceptes previs
Història: Conceptes previsHistòria: Conceptes previs
Història: Conceptes previsAntonio Núñez
 
IMPERIALISME (1870 - 1914 ) 1R BATX
IMPERIALISME (1870 - 1914 )  1R BATXIMPERIALISME (1870 - 1914 )  1R BATX
IMPERIALISME (1870 - 1914 ) 1R BATXAntonio Núñez
 
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIAVICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIAAntonio Núñez
 
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)Antonio Núñez
 
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)Antonio Núñez
 

More from Antonio Núñez (19)

QUE ÉS LA HISTÒRIA ? ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
QUE ÉS LA HISTÒRIA ?  ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)QUE ÉS LA HISTÒRIA ?  ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
QUE ÉS LA HISTÒRIA ? ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
 
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIMSEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
 
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)
 
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIA
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIALES ESTAPES DE LA HISTÒRIA
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIA
 
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)
 
EL MOVIMENT OBRER (2019-20)
EL MOVIMENT OBRER  (2019-20)EL MOVIMENT OBRER  (2019-20)
EL MOVIMENT OBRER (2019-20)
 
PINTURA SEGLE XIX PAU 2020
PINTURA SEGLE XIX  PAU 2020PINTURA SEGLE XIX  PAU 2020
PINTURA SEGLE XIX PAU 2020
 
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
 
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANI
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANIT-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANI
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANI
 
Escultura, conceptes bàsics
Escultura, conceptes bàsicsEscultura, conceptes bàsics
Escultura, conceptes bàsics
 
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
 
Història: Conceptes previs
Història: Conceptes previsHistòria: Conceptes previs
Història: Conceptes previs
 
PRIMERA GUERRA MUNDIAL
PRIMERA GUERRA MUNDIALPRIMERA GUERRA MUNDIAL
PRIMERA GUERRA MUNDIAL
 
IMPERIALISME (1870 - 1914 ) 1R BATX
IMPERIALISME (1870 - 1914 )  1R BATXIMPERIALISME (1870 - 1914 )  1R BATX
IMPERIALISME (1870 - 1914 ) 1R BATX
 
EL MOVIMENT OBRER
EL MOVIMENT OBREREL MOVIMENT OBRER
EL MOVIMENT OBRER
 
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIAVICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
 
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
 
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
 
L'ANTIC RÈGIM
L'ANTIC RÈGIM L'ANTIC RÈGIM
L'ANTIC RÈGIM
 

Recently uploaded

App del mes de març_2024_biologia básica
App del mes de març_2024_biologia básicaApp del mes de març_2024_biologia básica
App del mes de març_2024_biologia básicaDaniel Fernández
 
EduEnginy projecte de Elena Jurado i La Salle Campus (URL)
EduEnginy projecte de Elena Jurado i La Salle Campus (URL)EduEnginy projecte de Elena Jurado i La Salle Campus (URL)
EduEnginy projecte de Elena Jurado i La Salle Campus (URL)Elena Jurado
 
BBC paperwork 3.pptx 5555555555555555555555
BBC paperwork  3.pptx 5555555555555555555555BBC paperwork  3.pptx 5555555555555555555555
BBC paperwork 3.pptx 5555555555555555555555twunt
 
4 RATLLES MARÇ - Escola Ametllers St Joan
4 RATLLES MARÇ - Escola Ametllers St Joan4 RATLLES MARÇ - Escola Ametllers St Joan
4 RATLLES MARÇ - Escola Ametllers St JoanSuperAdmin9
 
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTSMATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTSLasilviatecno
 
FULL INFORMATIU ESCOLA ERNEST LLUCH PORTES OBERTES
FULL INFORMATIU ESCOLA ERNEST LLUCH PORTES OBERTESFULL INFORMATIU ESCOLA ERNEST LLUCH PORTES OBERTES
FULL INFORMATIU ESCOLA ERNEST LLUCH PORTES OBERTESErnest Lluch
 

Recently uploaded (6)

App del mes de març_2024_biologia básica
App del mes de març_2024_biologia básicaApp del mes de març_2024_biologia básica
App del mes de març_2024_biologia básica
 
EduEnginy projecte de Elena Jurado i La Salle Campus (URL)
EduEnginy projecte de Elena Jurado i La Salle Campus (URL)EduEnginy projecte de Elena Jurado i La Salle Campus (URL)
EduEnginy projecte de Elena Jurado i La Salle Campus (URL)
 
BBC paperwork 3.pptx 5555555555555555555555
BBC paperwork  3.pptx 5555555555555555555555BBC paperwork  3.pptx 5555555555555555555555
BBC paperwork 3.pptx 5555555555555555555555
 
4 RATLLES MARÇ - Escola Ametllers St Joan
4 RATLLES MARÇ - Escola Ametllers St Joan4 RATLLES MARÇ - Escola Ametllers St Joan
4 RATLLES MARÇ - Escola Ametllers St Joan
 
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTSMATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
 
FULL INFORMATIU ESCOLA ERNEST LLUCH PORTES OBERTES
FULL INFORMATIU ESCOLA ERNEST LLUCH PORTES OBERTESFULL INFORMATIU ESCOLA ERNEST LLUCH PORTES OBERTES
FULL INFORMATIU ESCOLA ERNEST LLUCH PORTES OBERTES
 

RODIN: EL PENSADOR

  • 2. EROS I PISIQUE Antonio Canova (1787-1793) EL PENSADOR EL PENSADOR El nostre anàlisi s’estructura: 1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ) 2. CONTEXT HISTORICO i ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL 3. L’ANÀLISI FORMAL 4. ANÀLISI CONCEPTUAL: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ 5. ALTRES CONSIDERACIONS: MODELS I INFLUÈNCIES PRIMERA APROXIMACIÓ
  • 3. 1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ) - Nom de l’obra - Autor - Estil - Cronologia - Material i tècnica - Forma i Tipologia El Pensador Auguste Rodin Impressionista Bronze / Fosa Exempta / sedent - Cromatisme Textura - Dimensions 0,71 X 0,40 m. - Localització Museu Rodin (París) Finals del segle XIX (1880-1900) Absència de policromia / textura variada 1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)
  • 4. França durant l’últim terç del s. XIX es troba en ple desenvolupament de la segona revolució industrial. Políticament és el període conegut com la III República. Un moment de gran desenvolupament econòmic i cultural, que tindrà com epicentre la ciutat de Paris: Remodelació urbanística, exposicions universals... El món artístic en aquests moments gira a l’entorn dels Salons, grans exposicions organitzades per les acadèmies. És un moment de grans canvis culturals i científics que influïren sobre els artistes donant lloc a l’aparició de nous corrents artístics. Socialment és produeix la consolidació de la burgesia com a grup dominant amb una gran capacitat econòmica (principal client d’obres d’art) 2.- CONTEXT HISTORIC i ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL 2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC París a finals del segle XIX és una ciutat que bull d’activitat i en la que els artistes i intel·lectuals es reuneixen als cafès on discuteixen d’art, de política, de poesia i dels avenços científics
  • 5. AUTOR Rodin fou un dels escultors més influents de las seva època. Els seus inicis artístics van ser difícils com ho demostra el fet que fos rebutjat per ingressar a l'Escola de Belles Arts de París. François-Auguste-René Rodin (París, 1840 – Meudon 1917) Rodin està considerat com el gran renovador de l’escultura contemporània. 2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC Al tornar a Paris, va obtenir un fort reconeixement. gracies a la seva participació en els salons. L'any 1875 viatja a Itàlia on restà impressionat per l'obra de Miquel Àngel. Rodin desenvolupa un estil innovador, basat en un laboriós modelatge de la textura i en l’ús de tècniques com el “non finito” (sensació d’obra inacabada) Uns recursos que utilitzarà per tal de dotar a les seves obres d’una gran expressivitat. La seva obra prefigura l'escultura modernista, el realisme, i també l’expressionisme
  • 6. ESTIL IMPRESSIONISTA L’escultura impressionista, és entesa com la dissolució de la forma escultòrica tradicional, 2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC Apareix per primera vegada, en les produccions d’alguns pintors realistes o impressionistes, que realitzen petites escultures, amb total llibertat, sense seguir regles o normes academicistes. Daumier: Ratapoli (1851) Degas: Ballarina (1880)
  • 7. Però el gran renovador de l’art escultòric, que obre les portes a totes les experimentacions del s.XX és Auguste Rodin Les principals característiques de l’estil de Rodin són: 2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC Rodin eleabora un llenguatge artístic completament nou i oposat a l’academicisme - tracta la textura del bronze de manera que dóna, com la pintura impressionista, la sensació d’obra inacabada (tècnica del “non finito” (inacabat). - Sovint utilitza uns contorns no nítids, ( imprecisió, inacabat de les formes ) Monument a Balzac (1893-1897) - Va introduir el modelatge amb els dits i les mans amb l’objectiu de donar més rugositat a les superfícies.
  • 8. 2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC Aquesta tècnica, juntament amb la imprecisió o inacabat de les formes, li permet incorporar jocs lumínics a les escultures (incorpora l’impressionisme a l’escultura) Les tres ombres (1889-1902) Rodin busca l’expressió per sobre del naturalisme (intensitat de la vida interior) Valora el volum dotat de vida.... Les escultures han de transmetre el sentiment que les anima Per aconseguir-ho utilitza actituds, gestos, jocs de llum i ombra…
  • 9. L’edat de bronze 1877 2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC El seu trencament amb l’escultura academicista tradicional es manifesta des de els seus inicis Això ho podem comprovar en una de les seves primeres escultures “L’edat de bronze” que va presentar al Saló de París de1877. La qual presenta un realisme tan manifest que els crítics l’acusaren d’haver tret el motlle d’un home viu
  • 10. 3.- L’ANÀLISI FORMAL 3.- L’ANÀLISI FORMAL A) DESCRIPCIÓ I TRACTAMENT DELS MOTIUS (naturalisme, realisme, idealització...) C) LA COMPOSICIÓ:, Proporcions, eixos de simetria,, estructura compositiva, punts de vista ( unifacialitat, múltiples angles de visió..) D) SUPERFÍCIES: Textura i cromatisme (polida, rugosa, ..) la llum (llisca, es reflecteix, provoca efectes de clarobscur...) E) RITME: dinamisme, tensió, repòs, estatisme, contingut.... F) TEMPS: Anecdòtic , voluntat d’eternitat... B) EL VOLUM: Massís, compacte, lleuger., formes rectes, anguloses...
  • 11. El pensador és una escultura exempta que presenta la figura d’un home adult nu, assegut en una roca amb les cames lleugerament obertes i el tors lleugerament inclinat endavant. A) DESCRIPCIÓ 3.- L’ANÀLISI FORMAL 3.- L’ANÀLISI FORMAL Presenta un tractament anatòmic naturalista representat amb un gran realisme tot i la desproporció d’alguns membres ( mans i peus). El cap descansa sobre el dors de la ma dreta i amb els dos braços recolzats sobre la cama esquerra. Una composició que confereix al personatge una actitud clarament reflexiva.
  • 12. 3.- L’ANÀLISI FORMAL B) EL VOLUM L’obra presenta un volum força compacte. Les formes són anguloses, i es tanquen sobre si mateixes, reforçant el caràcter compacte de l’escultura. Un tancament que resulta de la seva posició d’assegut sobre una roca, amb les cames lleugerament obertes i molt flexionades. Una sensació de tancament sobre si mateixa, que es veu reforçada per l’ampli arc que dibuixen el tronc i el cap I amb els braços que es dobleguen per davant, tancant la figura físicament.
  • 13. 3.- L’ANÀLISI FORMAL Les línies que dominen la composició són majoritàriament un conjunt de diagonals que conformen una mena de ziga zaga, formant com una mena de llampec (reflex de la tempesta interior que viu el personatge) L’escultura presenta una composició tancada (centrípeta) C) LA COMPOSICIÓ A més, Rodin realitza un modelat en tensió de tots els músculs del cos, donant la sensació, de que el personatge, en lloc d’estar fent un exercici mental, estigués fent un gran esforç físic. La presència de diagonals i les formes anguloses contribueixen a donar una gran vitalitat a la figura representada.
  • 14. El pensador és una escultura exempta, i que pot ser contemplada des de múltiples punts de vista. 3.- L’ANÀLISI FORMAL És doncs, una obra que presenta múltiples angles de visió ( multifacialitat)
  • 15. 3.- L’ANÀLISI FORMAL D) SUPERFICIES ( Textures i llum ) El pensador presenta algunes diferències en l’acabat de l’obra . Podem observar l’ús de diferents textures (Cos polimentat, aspror en la pedra) L’obra presenta en conjunt un aspecte tosc, com d’obra inacabada “Non finito” Aquest ús de diferents acabats i textures fa que la llum reaccioni de manera desigual sobre la superfície del metall. Els dits i les mans són les parts més treballades. Donant lloc a efectes lumínics de llum i ombra que incrementen la seva expressivitat i la doten de vitalitat. Inclús, podem veure les empremtes del modelat realitzat amb les mans.
  • 16. L’ús de diferents acabats i textures junt al jocs lumínics que genera la reflexió de la llum sobre les diferents superfícies del metall donen dinamisme i vitalitat a l’obra. 3.- L’ANÀLISI FORMAL E) RITME Un dinamisme i una vitalitat que es veuen incrementats pel modelat en tensió amb que Rodin dona forma a tots els músculs de la figura. Així doncs, contràriament la sensació de calma i tranquil·litat que cabria esperar d’una figura sedent i en posició reflexiva ... el que trobem al pensador, és un dinamisme i una vitalitat, que semblen emergir de l’interior del personatge. I reforçat pel contrast entre les formes arrodonides de la musculatura del cos i la ziga zaga que forma l’entramat compositiu.
  • 17. F) EL TEMPS Amb el pensador Rodin ens mostra una representació de l’esser humà en el moment que dóna llum al seu primer pensament humà El pensador més que la representació d’un moment fugaç i anecdòtic de reflexió personal presenta una voluntat d’eternitat. L’obra és doncs, una metàfora del pensament de l’home enfrontat a la tragèdia del seu destí mortal. L’obra simbolitza el pensament torturat de l’home, en adonar-se del tràgic destí de l’existència humana. 4.- ANÀLISI CONCEPTUAL (INTERPRETACIÓ) Un pensament , que li permet, elevar-se per sobre de la seva condició animal.
  • 18. 4.- ANÀLISI CONCEPTUAL: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ TEMÀTICA O ICONOGRAFIA En un principi el pensador havia de ser la representació de Dante reflexionant sobre la porta de l’infern, una escultura que formava part d’un conjunt escultòric encarregat pel govern francès pel futur museu de les arts decoratives i que no es va realitzar. El projecte no es va realitzar i l’escultura assolí una entitat pròpia i és convertí segon les pròpies paraules de l’autor en : “ Una representació d’un home en l´acte de pensar ” Aquest projecte tenia com a motiu central el llibre de Dante “La Divina Comèdia” i formalment inspirat en “la porta del Paradís” de GHIBERTI 4.- ANÀLISI CONCEPTUAL (INTERPRETACIÓ) (L’acte més transcendent de l’ésser humà, i que li permet elevar-se per sobre de la seva condició animal.)
  • 19. SIGNIFICAT El pensador és un símbol, una icona universal de l’ésser humà com ésser racional, com ésser capaç de pensar i que pren consciencia de la seva existència Una representació de l’esser humà que s’eleva per sobre de la condició d’animal, i que, dóna llum al primer pensament. El tractament de la figura del pensador com un home d’aspecte rude, amb mans i peus grans, com els d’un obrer manual reforçaria aquesta idea. L’exagerada musculatura, fan pensar en un home no acostumat a l’activitat intel·lectual, i és per això, que el fet de pensar li requereix un esforç extraordinari: Ha d’asseure’s, s’ha de concentrar, ha d’involucrar tot el seu cos en aquest acte. El pensador és doncs, el símbol filosòfic per excel·lència, de l’home interrogant-se i cercant respostes sobre la seva existència i el seu destí. 4.- ANÀLISI CONCEPTUAL (INTERPRETACIÓ)
  • 20. FUNCIÓ Segons Rodin, a diferència d’altres èpoques, les ciutats modernes no són monumentals. 4.- ANÀLISI CONCEPTUAL (INTERPRETACIÓ) Aquesta obra té una funció decorativa. Per això, ell defensa que l’escultor té una missió històrica: la de donar a la ciutat moderna, monuments moderns, que l’ornamentin .
  • 21. 5.- ALTRES CONSIDERACIONS MODELS I INFLUÈNCIES L’obra de Rodin no es pot entendre sense la influència que hi van exercir les escultures de Miquel Àngel. Aquesta influència es manifesta per una banda, en el tractament anatòmic de la musculatura de les figures, que mostren certes parts del cos amb els volums sobredimensionats i per altra, pel seu “no finito” (sensació d’obra inacabada) Rodin va trobar en algunes de les escultures i pintures de Miguel Angel la principal font d’inspiració per la realització del pensador: l’escultura de Lorenzo de Mèdici o la figura de Jeremies que pintà pel sostre de la Capella Sixtina. També hi ha autors que han assenyalat la influència en la realització del pensador de l’obra “Ugolino i els seus fills “ (1861) de l’escultor francés Carpeaux. 5.- ALTRES CONSIDERACIONS: MODELS I INFLUÈNCIES
  • 22. 5.- ALTRES CONSIDERACIONS: MODELS I INFLUÈNCIES Rodin està considerat el gran renovador de l’escultura contemporània. El Petó 1886 La Danaide 1886 El seu tractament particular de la matèria, així com el gust per les formes arrodonides, van tenir un gran influència en l’escultura modernista i en el simbolisme als inicis del segle XX, fins a l’arribada de les primeres avantguardes
  • 23. PER AMPLIAR INFORMACIÓ VIDEO MUSEU RODIN (PARIS) PER SABER-NE MÉS INFO 1 INFO 2 INFO 3 INFO 4 INFO 5 INFO 6