Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

ART GREC: ESCULTURA

39,994 views

Published on

NOVA VERSIÓ ACTUALITZADA PAU 2018. Per descarregar- la en format PowerPoint accediu a: www.hdartantonio.blogspot.com on trobareu l'enllaç. (Actualment Slidshare NO permet, ni actualitzar les presentacions, ni la descàrrega en format PowerPoint).
Presentació que recull les característiques de l'escultura grega arcaica, clàssica i hel.lenística a partir de l'anàlisi de les seves principals obres, i especialment de les obres selecionades per les PAU 2018.
La presentació inclou una selecció de enllaços amb pàgines web, altres presentacions i videos que permeten ampliar la informació sobre les obres seleccionades per les PAU 2016.
Atenció: es recomana descarregar la presentació per visualitzar les animacions i activar els "links" d'ampliació.

Published in: Education
  • Be the first to comment

ART GREC: ESCULTURA

  1. 1. L’ESCULTURA L’ART GREC Antonio Núñez 2016
  2. 2. L’ESCULTURA GREGA L’ESCULTURA GREGA 1- Característiques generals 2- El període Arcaic (segles VII-V a.C.). 3.1 - Protoclàssicisme (Inicis del segle V a.C.). 4- El període Hel·lenístic (segles IV-I a.C.) 3- El període Clàssic (segles V-IV a.C.). 3.2- Classicisme sublim ( segle V aC.) 3.3- Classicisme tardà ( segle IV aC.)
  3. 3. CARACTERÍSTIQUES GENERALS Materials: marbre (talla) i bronze (cera perduda), encara que també utilitzen pedra calcària, fusta, or i ivori. Copies: La majoria d’escultures gregues ens han arribat per còpies romanes, no els originals. Dues tipologies: El relleu (decoració de frisos i mètopes en temples i altars) I l’escultura exempta Antropomorfisme: Les escultures gregues representen figures humanes (fins i tot els déus tenen forma humana). Evolució: Recerca continuada del naturalisme, el dinamisme l’expressivitat fins arribar a un realisme idealitzat síntesi de la l’equilibri la perfecció entre La bellesa física i espiritual. Policromia: Les escultures originals estaven policromades Funció: Religiosa (temples, tombes,...) o civil (atletes, dames oferents...) Consideració social de l’artista: Els escultors passen de ser artesans a tindre una consideració social important (signen les obres) CARACTERÍSTIQUES GENERALS ESCULTURA GREGA
  4. 4. CARACTERÍSTIQUES GENERALS ESCULTURA GREGA ( RESUM ) Materials: marbre (talla) i bronze (cera perduda), encara que també utilitzen pedra calcària, fusta, or i ivori. Copies: La majoria d’escultures gregues ens han arribat per còpies romanes, no els originals. Dues tipologies: El relleu (decoració de frisos i mètopes en temples i altars) i l’escultura exempta Antropomorfisme: Les escultures gregues representen figures humanes (fins i tot els déus tenen forma humana). Evolució: Recerca continuada del naturalisme, el dinamisme l’expressivitat fins arribar a un realisme idealitzat, en el que s'aconsegueix representar de manera gairebé perfecte, la síntesi entre bellesa física i espiritual. Policromia: Les escultures originals estaven policromades Funció: Religiosa (temples, tombes,...) o civil (atletes, guerrers...) Consideració social de l’artista: Els escultors passen de ser artesans a tindre una consideració social important (signen les obres) CARACTERÍSTIQUES GENERALS ESCULTURA GREGA
  5. 5. ETAPES : En l’escultura grega podem diferenciar tres grans etapes que coincideixen amb les tres etapes històriques de la civilització grega. Arcaica (S.VII-499 aC) Formació de les Polis. Fundació de les colònies. Es fixen els estils arqui- tectònics i s’inicia l’evolució de l’escultura grega. Clàssica (499 -323 aC) Entre l’inici de les guerres mèdiques i la mort Alexandre. Moment de màxima esplendor artística grega. Hel.lenística (323 - 146 aC) Grècia exporta el seu art als regnes orientals formats després de la mort d’Alexandre i fins que és conquerida per Roma. CARACTERÍSTIQUES GENERALS ESCULTURA GREGA
  6. 6. ÈPOCA ARCAICA (segles VII – VI aC)
  7. 7. El tema principal i gairebé únic és la representació de la figura humana tant masculina com femenina. Koúroi (Koúros) Kórai (Kóre) Figures femenines que representen dones vestides que es creu que eren sacerdotesses o dames oferents. Figures masculines que representen atletes nus o herois Presenten gran rigidesa i hieratisme: Formes molt rígides, amb els braços enganxats al cos, les mans tancades, i la mirada al front. ÈPOCA ARCAICA Concepció esquemàtica i geomètrica de les diferents parts del cos i el rostre.
  8. 8. Aquestes escultures presenten una notable Influència dels models orientals, sobretot dels egipcis. Frontalitat, hieratisme, rigidesa, esquematisme, colossalisme .... Però també presenten diferències Importants: - Figura masculina completament nua. - Absència de suport al darrera. - Clara tendència al naturalisme. - Intent d’expressivitat (somriure arcaic) ÈPOCA ARCAICA
  9. 9. ALTRES CARACTERÍSTIQUES: Frontalitat: l’escultura està concebuda totalment per ser vista de front Simetria: Un eix central divideix l'estàtua en dos meitats iguals Estatisme: Absència de dinamisme. El peus estan sòlidament fixats en terra i, tot i que la cama esquerra està avançada, no s’aconsegueix cap sensació de moviment Esquematisme i geometria: Realització de les formes del cos de forma esquemàtica i amb ús d’elements geomètric. L’ús de l’element geomètric es fa especialment patent en la realització de la cabellera i el tors de les figures i alguns i algun detall del rostre. ÈPOCA ARCAICA
  10. 10. Ús de convencionalismes en la realització del rostre: L’Escultura Grega Ulls grans i ametllats amb una mirada fixa “Somriure arcaic” estereotipat amb els llavis tancats
  11. 11. LES KÓRAI L’Escultura Grega Les figures femenines, Kórai o Kóre, representen noies al servei del temple. Se les presenta fent ofrenes o en actitud orant CARACTERÍSTIQUES: Es representen vestides L’anatomia es reflecteix a través de la roba. Preocupació pels detalls i plecs del vestit Cabells endavant, amb rissos geomètrics El somriure és més marcat Més moviment que els Kuroi: la ma dreta estesa per oferir l’ofrena a la divinitat –amb freqüència una magrana- , o bé el braç doblegat sobre el pit en actitud de súplica o agraïment al deu Són més petites i sovint no aconsegueixen la mida del natural El vestit més comú de las korai és la túnica jònica (jiton), amb policromia de la que encara queden restes clares.
  12. 12. EVOLUCIÓN DE LES KÓRAI Dama de Auxerre 650 a. C. Hera de Samos 560 a.C Koré del pèplum 530 a. C. Koré de l’himation (510 a.C.) ÈPOCA ARCAICA
  13. 13. Frontalitat Esquematisme formes Somriure arcaic Ulls ametllats Policromia Influència egípcia (Segle VII – VI a,C) Hieratisme Simetria Cabells geomètrics Rigidesa PAU17 PAU17 PAU17 ÈPOCA ARCAICA OBRES ÈPOCA ARCAICA PAU 2017 PAU17
  14. 14. ÈPOCA CLÀSSICA (segles V – IV aC)
  15. 15. ÈPOCA CLÀSSICA: CARACTERÍSITQUES GENERALS Recerca del model ideal de bellesa humana Major naturalisme en la representació de les formes Abandó de la rigidesa i estatisme de l’època anterior Dinamisme contingut: “Contrapposto” Us de canons per assolir: equilibri, proporció i bellesa CARACTERÍSTIQUES ESCULTURA CLÀSSICA Expressió serena, continguda i equilibrada. Temes representats: Atletes, Deus i Herois Funció: Essencialment la contemplació estètica
  16. 16. Guerrers de Riace Discòbol Hermes i Dionis infant ÈPOCA CLÀSSICA: EL PROTOCLASSICISME Cal diferenciar tres moments o períodes: PRIMER CLASSICISME O PROTOCLASSICISME CLASSICISME SUBLIM SEGON CLASSISCISME O CLASSICISME TARDÀ Dorifor
  17. 17. PROTOCLÀSSICISME ( Primera meitat segle V a.C.) És un període de transició en el que es trenca amb l’hieratisme, la rigidesa propis de l’època arcaica i s’anuncien moltes de les característiques del període clàssic: Menor esquematisme i recerca d’un major naturalisme i dinamisme de les figures. Obres més importants: Efebus de Kritios Auriga de Delfos Zeus d’Artemision ÈPOCA CLÀSSICA: EL PROTOCLASSICISME
  18. 18. Dins de les obres d’aquest període mereixen una especial atenció “Els guerres de Riace” pel gran nombre de trets propis de l’època clàssica que ja presenten: Aquestes obres presenten un naturalisme més gran en la composició (posició i proporcions del cos), i també en l’expressió (el rostre,) És per tot això que podem considerar aquestes dues escultures gairebé com pròpies del classicisme ple, tot i que encara presenten alguns trets propis de l’època arcaica (esquematització geomètrica dels cabells) PAU17 PAU17 PAU17 També mostren un major coneixement de l’anatomia (pèrdua de l’esquematisme ) i un major dinamisme ( lleuger contrapposto ) ÈPOCA CLÀSSICA: EL PROTOCLASSICISME
  19. 19. LA PLENITUD CLÀSSICA ( SEGONA MEITAT S. V ) Durant la segona meitat del segle V l’escultura grega arriba al seu cim aconseguint plasmar en les seves obres el ideal de perfecció, equilibri harmonia que cercaven Els artistes plasmen en les seves obres el ideal de bellesa humana Destaquen en aquest període les obres de Policlet, Miró i Fídies. DIADUMEN 430 aC POLICLET. RELLEU DEL PARTENÓ s. V aC. FÍDIES ÈPOCA CLÀSSICA: EL CLASSICISME SUBLIM
  20. 20. AUTORS PLENITUD CLÀSSICA PAU 2017 POLICLET “CÀNON 1/7” MIRO “RHYTMOS” CARACTERÍSTIQUES DORIFOR 430 a.C. DISCÒBOL 460 a.C. Major naturalisme en la representació de les formes anatòmiques. Pèrdua de la frontalitat i rigidesa Ús del “cànon” per dotar al cos d’harmonia i proporció. Dinamisme contingut “contrapposto” Expressivitat “continguda” al rostre PAU17 PAU17 PAU17 PAU17 PAU17 ÈPOCA CLÀSSICA: EL CLASSICISME SUBLIM
  21. 21. Al segle IV els escultors comencen a abandonar l’ideal clàssic introduint a les seves obres un major dinamisme i expressivitat. (Autors: PRAXÍTELES, LISIP i ESCOPES) EL POSTCLASSICISME O CLASSICISME TARDÀ ( SEGLE IV aC) Hermes amb Dionís infant PRAXÍTELES s. IV Ac També LISIP introdueix un nou cànon més esvelt (1/8) Apoxiòmenos de LISIP 330 aC Apol·lo saurocton PRAXÍTELES s. IV aC. ÈPOCA CLÀSSICA: EL POSTCLASSICISME
  22. 22. Una altra novetat és la introducció del nu femení integral. Afrodita de Cnido PRAXÍTELES 360 Ac La major expressivitat i dinamisme d’aquestes obres anuncien ja, alguns dels trets que caracteritzaran l’escultura de l'època Hel·lenística. Heracles Farnesi Lisip s. IV aC. Menade ballant ESCOPES s. IV Ac ÈPOCA CLÀSSICA: EL POSTCLASSICISME
  23. 23. AUTORS POSTCLASSICISME SEGLE IV aC. PAU 2017 PRAXÍTELES: HERMES AMB DIONÍS INFANT (s. IV aC) CARACTERÍSTIQUES Major dinamisme: accentuació del “contrapposto” per mitjà de l’aplicació de l’anomenada “corba praxiteliana” Harmonia i proporció de les formes anatòmiques pròpies del classicisme - Aplicació del cànon de Policlet (1/7). Major expressivitat: Els déus són presentats en actituds humanes quotidianes PAU17 PAU17 PAU17 ÈPOCA CLÀSSICA: EL POSTCLASSICISME
  24. 24. ÈPOCA HEL.LENÍSTICA (segles IV – I aC)
  25. 25. ÈPOCA HEL.LENÍSTICA Amb la formació de l’Imperi d’Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l’oriental i la clàssica, havien entrat en contacte i s’influiran mútuament donant origen a una nova manera de concebre l’art l’escultura: L'Hel·lenisme Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges mostraran una gran expressivitat mostrant sentiments de sofriment i passió (pathos)
  26. 26. Les representacions continuaran sent naturalistes , però s’abandonarà l’idealisme en favor d’un major realisme. També s’abordarà la representació de nous temes no tractats durant l’època clàssica temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort . ÈPOCA HEL.LENÍSTICA
  27. 27. També s’aborda la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat (Teatralitat ) ÈPOCA HEL.LENÍSTICA Bou Farnesi s. II aC. (copia romana) Gàlata Ludovisi s. III aC. (copia romana)
  28. 28. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultural i artístic, i apareixen nous centres o escoles com Pèrgam, Alexandria o Rodes, on es desenvoluparà una important producció artística. ÈPOCA HEL.LENÍSTICA
  29. 29. OBRES ÈPOCA HEL.LENÍSTICA PAU 2017 De l’època hel·lenística dues han estat les obres seleccionades per les PAU 2017. Ambdues realitzades a l'anomenada escola de Rodes LAOCOONT I ELS SEUS FILLS ( III – II aC) Agesandre, Polidor i Atenodor de Rodes VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA (190 aC) Atribuïda a Pitòcrit de Rodes L’Escola de Rodes és un dels centres de producció artística hel·lenística que més destaca. Les obres d’aquesta escola tenen un caràcter monumental o colossal i mostren patetisme, tensió i un moviment exacerbat. PAU17PAU17 ÈPOCA HEL.LENÍSTICA PAU17 PAU17 PAU17
  30. 30. EVOLUCIÓ DE LA FIGURA MASCULINA L’ESCULTURA GREGA: EVOLUCIÓ DE LA FIGURA MASCULINA
  31. 31. EVOLUCIÓ DE LA FIGURA FEMENINA L’ESCULTURA GREGA: EVOLUCIÓ DE LA FIGURA FEMENINA

×