Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

ART GREC: ARQUITECTURA

41,236 views

Published on

NOVA VERSIÓ ACTUALITZADA PAU 2018. Per descarregar- la en format PowerPoint accediu a: www.hdartantonio.blogspot.com on trobareu l'enllaç. (Actualment Slidshare NO permet, ni actualitzar les presentacions, ni la descàrrega en format PowerPoint).
L'arquitectura grega: Característiques generals. Els ordres arquitectònics.
Inclou una selecció de "links" de pàgines web, altres presentacións i videos per preparar les obres arquitectòniques seleccionades per les proves PAU 2018..
NOTA: Es recomana descarregar la presentació per visualitzar les animacions i activar els "Links" d'ampliació PAU18.

Published in: Education

ART GREC: ARQUITECTURA

  1. 1. L’ART GREC L’ARQUITECTURA Antonio Núñez 2016
  2. 2. L’ARQUITECTURA GREGA L’Arquitectura Grega 1.- Característiques generals 3.- Els estils o ordres arquitectònics 2.- L’arquitectura religiosa: el temples 4.- L’arquitectura civil: el teatre DÒRIC JÒNIC CORINTI Introducció: Naixement de l’urbanisme
  3. 3. EL NAIXEMENT DE L’URBANISME L’Urbanisme neix a Grècia: Els grecs són els primers que planifiquen i ordenen el creixement de les ciutats, mirant que cada una de les parts que la formen; i cada edifici, guardi proporció i harmonia amb la resta. Tres factors van condicionar l’urbanisme grec: - Caràcter independent de les polis (decideixen sobre elles mateixes) Introducció: Naixement de l’Urbanisme - La topografia muntanyosa del terreny - la democràcia: els ciutadans prenen les decisions, es fan llocs per a les reunions i es construeix una ciutat a escala humana (Antropocentrisme)
  4. 4. ORGANITZACIÓ DE LA POLIS Es situen a l’interior d’un recinte emmurallat (qüestió defensiva) Podem diferenciar: - Acròpolis: zona alta i fortificada. Contenia edificis sagrats. - Àgora :plaça pública de reunió i celebració d’assemblees públiques, mercats i transaccions comercials i administració de justícia - Edificis civils: situats prop de l’àgora (majoritàriament) i destinats a la població (llocs de reunió, teatre, , palestra, estadi, stoa,...) El Naixement de l’Urbanisme
  5. 5. Els grecs són també els inventors del traçat hipodàmic o ortogonal, de carrers rectilinis que s’entrecreuen en angle recte. EL PLA HIPODÀMIC Aquesta forma de planificar la distribució de les ciutats va sorgir quan Hipòdam de Milet va fer un projecte per la reconstrucció de la Polis de Milet al 475 aC. Després que aquesta ciutat fos destruïda pels perses durant les guerres Mèdiques Aquesta forma de planificar i dissenyar les ciutats exercirà una gran influència en etapes posteriors des de els romans fins els nostres dies. El Naixement de l’Urbanisme
  6. 6. EL PLA HIPODÀMIC El Naixement de l’Urbanisme Restes de la ciutat romana de Tingad (segle I)
  7. 7. 2.- L’Arquitectura Grega: Característiques Generals CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA GREGA Arquitravada: estructura dels edificis basada només en línies horitzontals i verticals. (no utilitzen ni arcs ni voltes) Principals elements constructius: les columnes i els murs isòdoms de carreus perfectament tallats i units amb grapes de ferro, sense argamassa Cerca l’harmonia visual total a partir de les proporcions i les línies, utilitzant càlculs matemàtics complexos i correccions òptiques com l’èntasi Feta a mesura de l’ésser humà. Rebutja la monumentalitat. (Antropocentrisme) La necessitat d’harmonia els porta a la creació de tres ordres arquitectònics: Dòric, Jònic i Corinti. Tipologia: Religiosa: temples i Civil: teatres, àgores, stoes, gimnasos i estadis Les construccions es policromaven.
  8. 8. CARACTERICTIQUES DE L’ARQUITECTURA GREGA ( RESUM ) Arquitravada: estructura dels edificis basada només en línies horitzontals i verticals. (no utilitzen ni arcs ni voltes) Principals elements constructius: les columnes i els murs isòdoms de carreus perfectament tallats i units amb grapes de ferro, sense argamassa Cerca l’harmonia visual total a partir de les proporcions i les línies, utilitzant càlculs matemàtics complexos i correccions òptiques com l’èntasi Feta a mesura de l’ésser humà. Rebutja la monumentalitat. (Antropocentrisme) La necessitat d’harmonia els porta a la creació de tres ordres arquitectònics: Dòric, Jònic i Corinti. Tipologia: temples, teatres, àgores, stoes, gimnasos i estadis Les construccions es policromaven. 2.- L’Arquitectura Grega: Característiques Generals
  9. 9. 3.- L’Arquitectura Religiosa: El Temple L’ARQUITECTURA RELIGIOSA: EL TEMPLE El Temple és l’edifici principal de l’art grec, situat sobre un crepidoma o basament esglaonat que l’eleva sobre els seus voltants La seva funció principal era la de guardar la imatge del deu, però no era un lloc preferentment de culte, donat que la major part de les cerimònies religioses es realitzaven a l’exterior (major importància de l’exterior que de l’interior)
  10. 10. La planta dels temples més comuna és la rectangular. Forma que deriva del mègaron de la cultura micènica, una estructura rectangular dividida en 3 espais: 3.- L’Arquitectura Religiosa: El Temple
  11. 11. Però, en algunes ocasions, també pot tenir una forma circular (tholos). En aquest cas, la forma circular prové de les tombes dels prínceps micènics Tant si presenten una forma rectangular com circular, el més important és tenir present que a la cultura grega la majoria de les cerimònies religioses es feien a l’exterior, per la qual cosa els temples es van construir donant més importància a l’exterior que a l’interior.(Els temples és van construir per ser vistos) 3.- L’Arquitectura Religiosa: El Temple
  12. 12. PARTS DEL TEMPLE: ESTRUCTURA INTERNA Pronaos: “Davant de la Naos” era el pòrtic d’entrada o accès. Situat en la part davantera Naos o cel·la: estància principal i central del temple, on es guardava la imatge del déu Opistòdom: fals pòrtic posterior sense comunicació amb la naos on es podien guardar les joies i tresors relacionades amb el déu. PRONAOS NAOS OPISTÒDOM PERISTIL L’Arquitectura Religiosa: El Temple La estructura interna del temple grec rectangular solia ser molt simple: Una sala central flanquejada per dues de més petites, de caràcter similar i que li donaven un aspecte simètric, però amb funcions diferenciades.
  13. 13. Pronaos Naos o Cel·la Opistòdom Peristil Estereòbat Estilòbat L’Arquitectura Religiosa: El Temple
  14. 14. L’ESTRUCTURA EXTERNA (FAÇANA) Els grecs mostren una forta preocupació per l’aparença externa dels seus temples i en aquest sentit els treballen gairebé com si fos un element escultòric per a ser contemplats des de l’exterior. 3.- L’Arquitectura Religiosa: El Temple
  15. 15. CLASSIFICACIÓ DELS TEMPLES SEGONS SI PRESENTA COLUMNES EN UNA O EN LES DUES FAÇANES: - Pròstil: Amb pòrtic anterior sostingut amb columnes - Amfipròstil: Amb pòrtic anterior i posterior SEGONS LA SITUACIÓ DE LES COLUMNES - In-antis: Amb dues columnes dites antae al davant - Perípter: Voltat de columnes. Al costat llarg el doble - Dípter: Doble filera de columnes o doble passadís - Tholos: Temple circular rodejat de columnes 3.- L’Arquitectura Religiosa: El Temple
  16. 16. Dístil: (2) Tetràstil (4) Hexàstil (6) Octàstil (8) Decàstil (10) TETRÀSTIL OCTÀCTIL Les columnes sempre eren de nombre parell (dues, quatre, sis i vuit). Segons el nombre de columnes que hi presenten en la façana es classifiquen: L’Arquitectura Religiosa: El Temple
  17. 17. 4.- Els Ordres Arquitectònics EL ORDRES ARQUITECTÒNICS Els ordres es diferencien entre ells per la forma de la columna i del capitell i per la manera com estan disposats els elements de cobertura L’art grec té tres ordres arquitectònics que són: DÒRIC JÒNIC CORINTI La recerca de l’harmonia visual de l’edifici basada en la proporció portarà als grecs a la creació de l’ordre arquitectònic. els qual podem apreciar principalment en les façanes, tant en la disposició, com en la decoració dels elements que la integren
  18. 18. Cada ordre consta de les següents parts: BASAMENT o CREPIDOMA Element esglaonat que eleva el temple del terra COLUMNA (SUPORT) Element de suport, de secció circular. Consta de tres elements: base, fust i capitell ENTAULAMENT Part superior que consta de tres elements: arquitrau, fris i cornisa COBERTA Formada per dos aiguavessos i que dona origen al Frontó i el timpà 4.- Els Ordres Arquitectònics
  19. 19. Ordres arquitectònics: Parts Els Ordres Arquitectònics DÒRIC JÒNIC CORINTI
  20. 20. ORDRE DÒRIC És l’estil més sobri (menys ornamental) Basament en tres graons: estereòbat (els dos inferiors) i estilobat (el superior) Columna: sense basa, descansa directament a l'estilobat, fust estriat i amb èntasi i capitell dividit en tres parts (collarí, equí i àbac) Entaulament: arquitrau llis, fris que alterna tríglifs (motllures verticals) i mètopes (espais quadrangulars amb relleus esculpits) i cornisa Coberta a dues aigües que dóna lloc a dos frontons decorats amb escultures 4.- Els Ordres Arquitectònics
  21. 21. ORDRE DÒRIC 4.- Els Ordres Arquitectònics
  22. 22. ORDRE JÒNIC Més esvelt i ric en ornamentació Crepidoma o basament en tres graons: estereòbat (els dos inferiors) i estilobat (el superior) Columna: basa formada per dos toros separats per una escòcia, fus acanalat i d’una sola peça i capitell decorat amb dues volutes en espiral Entaulament: arquitrau format per tres bandes horitzontals o platabandes; fris llis (sense divisions) amb decoració contínua de relleus o pintures; i cornisa que sobreïx poc (menys que la d’ordre dòric) Coberta a dues aigües que dóna lloc a dos frontons decorats els timpà amb escultures 4.- Els Ordres Arquitectònics
  23. 23. ORDRE JÒNIC 4.- Els Ordres Arquitectònics
  24. 24. EL FUST EN L’ORDRE DÒRIC I EL JÒNIC: DIFERÈNCIES El fust de la columna en l’ordre Jònic és més esvelt que en l’ordre Dòric, però la diferència fonamental està en les estries En l’ordre dòric, les estries s’uneixen i deixen un fil tallant, és a dir, són a aresta viva. Els fusts dels ordres jònic i corinti s’estrien amb llistells, o motllures amb un perfil quadrangular 4.- Els Ordres Arquitectònics
  25. 25. ORDRE CORINTI És una variant de l’ordre jònic amb algunes diferències: fust més esvelt i capitell decorat amb fulles d’acant i una àbac de costats còncaus. És el més ornamental o decoratiu dels tres ordres. 4.- Els Ordres Arquitectònics
  26. 26. En ocasions el fust de les columnes és substituït per escultures femenines (cariàtides) o masculines (atlants) ELEMENTS DECORATIUS 4.- Els Ordres Arquitectònics
  27. 27. L’Arquitectura Grega Un altre element decoratiu molt freqüent en els temples grecs són els acroteris Acroteri: Element decoratiu (o ornament) amb forma de figura o de palmeta, situat als extrems o al vèrtex d’un frontó en els temples grecs.
  28. 28. DÒRIC JÒNIC CORINTI EL ORDRES ARQUITECTÒNICS ( RESUM ) PAU17 4.- Els Ordres Arquitectònics PAU17
  29. 29. EXEMPLE DE TEMPLE DÒRIC EL PARTENÓ: (447 – 438 aC.) PAU17PAU17 PAU17 4.- Els Ordres Arquitectònics PAU17
  30. 30. EXEMPLE DE TEMPLE JÒNIC ATENEA NIKÉ ( 421 aC. ) PAU17PAU17 4.- Els Ordres Arquitectònics PAU17
  31. 31. EXEMPLE DE TEMPLE JÒNIC ERECTÈON ( 421 – 406 aC. ) Considerat un dels temples més complexos i refinats, fou projectat per Mnèsicles dins del pla d'obres de Pèricles, per la reconstrucció de l’Acròpolis, que havia estat destruït durant la Guerres Mèdiques amb els perses. Últim temple que es va realitzar a l’Acròpolis. La seva construcció s’inicià al 421 aC, i no s’acabà fins el 406 degut a constants interrupcions provocades per la Guerra de Peloponès. 4.- Els Ordres Arquitectònics
  32. 32. El temple va ocupar el lloc d'un antic santuari dedicat a Atena Poliàs, que havien destruït els perses. Va ser dedicat a aquesta mateixa divinitat i a altres déus i herois mítics fundadors de la polis, com Posidó, Cècrops i Erecteu, primer rei d’Atenes, i del qual rep el seu nom. El temple, de dimensions més reduïdes que el ´Partenó, presenta un caràcter poc unitari, per la necessitat d'adaptar- se a les característiques del irregular terreny i respectar les restes dels antics santuaris de culte (Cècrops, Erecteo...) Mnèsicles construeix un edifici complex, integrat per varis cossos en diferents plànols, format per tres portics i diferents espais dedicats a les diferents divinitats i herois. Santuari d’Atena Posidó Erecteu v e s t í b u l Pòrtic de les Cariàtides (tomba de Cècrops) Resulta difícil saber quina era la distribució original, donades les successives reformes que ha patit. El que és inqüestionable és que aquest temple, situat enfront del Partenó fou edificat per donar un lloc a la pràctica de vells cultes, que després de la construcció del Partenó havien quedat sense santuari. 4.- Els Ordres Arquitectònics
  33. 33. L’Erectèon presenta un ordre jònic evolucionat respecte a altres temples, com el de Nike Àptera. Columnes més primes, i entaulaments i frontons més lleugers. Menció especial mereix el pòrtic de les Cariàtides, que representen sis dones joves que aguanten sobre el cap l'arquitrau i la cornisa d'una tribuna petita de la part meridional del temple. Segons la tradició, representen les dones de Cària (a l’Àsia Menor) agafades com esclaves pels grecs per haver ajudat als perses durant les guerres mèdiques. PAU17 PAU17 4.- Els Ordres Arquitectònics
  34. 34. UN CAS SINGULAR ALTAR DE ZEUS A PERGAM ( 180 -160 aC. ) És un ALTAR, no un temple, per tant és un edifici religiós de tipologia i una estructura diferent. Una altra característica que el diferencia dels exemples anteriors és que fou construït en l’època hel·lenística, la qual cosa implica que l’edifici ja no cerca ni l’harmonia, ni la proporció, ni tampoc es construït a escala humana (Antropocentrisme). 4.- Els Ordres Arquitectònics Ben al contrari, aquesta construcció trenca amb els canons clàssics, mostrant una clara tendència a la monumentalitat. (influència del món oriental)
  35. 35. UN CAS SINGULAR ALTAR DE ZEUS A PERGAM ( 180 -160 aC. ) 4.- Els Ordres Arquitectònics DISTRIBUCIÓ DELS ESPAIS: L’edifici es compon d’una sala rectangular, elevada sobre un pòdium massís rodejada de pòrtics amb columnes jòniques, al mig de la qual s’ubicava altar pels sacrificis. A la façana, destaquen dues ales laterals que emmarquen una escala monumental d’accés , i que és la única part que es conserva al Pergamun Museum de Berlín
  36. 36. UN CAS SINGULAR ALTAR DE ZEUS A PERGAM ( 180 -160 aC. ) L’obra és un excel·lent exemple d’unió d’arquitectura i escultura. 4.- Els Ordres Arquitectònics Un fris exterior envolta el pòdium, amb alts relleus, d’una grandària superior a la natural, fets per escultors de l’escola de Pèrgam, els quals presenten les característiques pròpies de l’època hel·lenística: teatralitat, gran dinamisme i expressivitat (pathos)... PAU17 PAU17 PAU17
  37. 37. UN CAS SINGULAR ALTAR DE ZEUS A PERGAM ( 180 -160 aC. ) Al fris es representa la gigantomàquia (lluita mitològica entre els déus i els gegants). 4.- Els Ordres Arquitectònics Els gegants eren una raça monstruosa nascuts de Gea, ( la Terra ), i Uranos, ( el Cel ). El triomf dels déus sobre els gegants, simbolitza el triomf de l’ordre sobre el caos. Amb això es volia associar la victòria del poble atàlida (identificat amb el déus) sobre els bàrbars enemics gàlates (identificats amb els gegants) PAU17 PAU17
  38. 38. 5.- L’Arquitectura Civil: El Teatre L’ARQUITECTURA CIVIL: EL TEATRE L’arquitectura civil va tindre una importància enorme a la Grècia antiga, com correspon a una societat que posa al ciutadà en el centre del seu pensament Edificis civils més importants: La stoa: pòrtics coberts que envoltaven l’àgora i els carrers del voltant per protegir la gent de les incidències meteorològiques i acollir els comerços) El gimnàs i la palestra: llocs de reunió cívica i per a l’exercici físic L’estadi: d’estructura rectangular i amb les grades o cavea aprofitant el desnivell del terreny; servia per a les competicions atlètiques El Teatre: Construcció civil de caràcter lúdic destinada a la representació de comèdies i tragèdies
  39. 39. El teatre és la construcció civil més significativa. En ell es representaven tragèdies i comèdies. El més gran i el més ben conservat és el teatre d’Epidaure Els teatres es construïen aprofitant el desnivell d’una muntanya, on es disposaven les grades o càvea en forma semicircular. *Al teatre d’ Epidaure, degut a les grans dimensions, van construir uns murs laterals de contenció del terreny. Als seus peus hi havia l’escena i el prosceni, on els actors feien la representació, 5.- L’Arquitectura Civil: El Teatre I al centre es situava l’orquestra, de forma circular, pel cor i els músics.
  40. 40. càvea Orquestra Prosceni Escena Pàradoi Diazoma 5.- L’Arquitectura Civil: El Teatre
  41. 41. 5.- L’Arquitectura Civil: El Teatre
  42. 42. El teatre va néixer a partir les cerimònies que els grecs realitzaven en honor de Dionís (déu del vi i la festa). Primer aquestes cerimònies tenien una finalitat religiosa, la qual cosa explica que es construís un altar al mig de l’orquestra destinat als actes rituals en honor del deu i on el cor explicava l’acció de les obres dramàtiques (el paper dels actors era secundari). Al segle IV aC., el paper dels actors adquireix més importància que el cor, llavors es situaran al prosceni (lloc elevat). 5.- L’Arquitectura Civil: El Teatre
  43. 43. La construcció dels teatres es basava en una sèrie de càlculs matemàtics precisos. Tots tenien les mateixes parts i característiques: una acústica immillorable i la visió era perfecta des de tots els seients. PAU17 PAU17 PAU17 5.- L’Arquitectura Civil: El Teatre PAU17
  44. 44. L’Arquitectura Grega Exercicis: Identifica els ordres arquitectònics i explica les principals diferències que podem observar entre ells.
  45. 45. 2 1 3 4 5 1 2 3 4 5 6 A B C E F G H I J A B C D E F G D Exercicis: Completa els espais amb la nomenclatura específica ORDRE DÒRIC ORDRE JÒNIC
  46. 46. L’Arquitectura Grega ORDRES ARQUITÈCTÒNICS GRECS: VOCABULARI ESPECÍFIC DÒRIC JÒNIC CORINTI

×