Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Dona i ocell. Joan Miró

11,916 views

Published on

NOVA VERSIÓ ACTUALITZADA PAU 2018. Per descarregar- la en format PowerPoint accediu a: www.hdartantonio.blogspot.com on trobareu l'enllaç. (Actualment Slidshare NO permet, ni actualitzar les presentacions, ni la descàrrega en format PowerPoint).
Anàlisi i comentari de l'obra Dona i ocell, d'en Joan Miró. Un dels artístes més significatius de l'art contemporani.
L'obra es comenta i s'analitza seguint les pautes del guió proposat per l'anìlisi d'una obra escultòrica PAU 2018.
La presentacioó inclou "links" d'altres pàgines web, altres presentacions i vídeos que permeten ampliar la informació.
Nota: Es recomana descarregat la presentació, per tal de visualitzar les animacions i activar els "links" d'ampliació.

Published in: Education
  • Be the first to comment

Dona i ocell. Joan Miró

  1. 1. Antonio Núñez (2016)
  2. 2. El nostre anàlisi s’estructura: 1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ) 3. L’ANÀLISI FORMAL 5. ALTRES CONSIDERACIONS PRIMERA APROXIMACIÓ 2. CONTEXT HISTÒRIC i ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL 4. ANÀLISI CONCEPTUAL: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ
  3. 3. 1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ) 1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ) - Nom de l’obra - Autor - Estil - Cronologia - Material i tècnica - Forma i Tipologia Dona i ocell Joan Miró Mironià / Surrealista - Cromatisme Textura - Dimensions - Localització 1983 Ciment , recobert en part de trencadís de diferents colors Escultura exempta Propis dels materials emprats. Rugosa / llisa Grans dimensions (22 m. d’alçada) Parc Joan Miró (Barcelona)
  4. 4. 2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC 2.- CONTEXT HISTORIC i ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL Finals del segle XX. Espanya ha sortit de la dictadura del general Franco i la democràcia sembla plenament assentada. EPOCA Es un moment de creixement , tan econòmic com demogràfic i d’obertura cap a l'exterior desprès del llarg període ostracisme i aïllament viscut durant gairebé 40 anys que havia durat la dictadura. El mateix any que Espanya signa el tractat d’adhesió a la Unió Europea Miró realitza Dona i Ocell per encàrrec de l’ajuntament de Barcelona que estava preparant els jocs Olímpics de Barcelona 92. Aquesta enorme escultura de 22 metres d’alçada , es troba situada al parc d’en Joan Miró a Barcelona i va ser una de les primeres expressions d'art públic de la ciutat comtal de l'era democràtica. L’obra forma part d’un projecte d’en Miró de crear tres obres per donar la benvinguda als visitants de la ciutat segons en el medi en que hi arribessin: Per terra, mar o aire
  5. 5. 2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC Mural aeroport de Barcelona (aire) Paviment Pla de l’ós . Rambla de Barcelona (mar) Dona i ocell (terra: cotxe o tren)
  6. 6. 2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC 2.- CONTEXT HISTORIC i ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL AUTOR Joan Miró fill d’una família de tradició artesana, es forma com a pintor a la Llotja de Barcelona. També desenvoluparà un ample activitat escultòrica i ceramista Joan Miró ( Barcelona 1893 - 1983 ) Les seves primeres obres mostren influències fauvistes, cubistes i expressionistes. L’any 1919 viatjà a París on contactà amb el grup dels surrealistes, moviment que influirà de manera decisiva en la seva obra, tot i que ell no va arribar mai a incorporar-se formalment a aquest moviment. Entre 1921 i 1922 Miró realitza “La Masia”, pintura a partir de la qual Miró inicia el camí cap a l’elaboració d’un llenguatge sígnic personal. La seva pintura evolucionà molt ràpidament, allunyant-se cada cop més de la figuració. La influència de les teories dels surrealistes el portà a pintar les coses tal com les sentia, i no com les veia. (Miró pinta com un poeta)
  7. 7. 2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC A partir dels anys 30 comença una etapa d’experimentació on treballa principalment escultura i el collage. Cap de dona Durant la Guerra Civil Espanyola, la pintura de Joan Miró reflecteix la violència del conflicte armat.. adquirint un caràcter expressionista El Segador (1937) Aidez l’Espagne (1937)
  8. 8. 2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC Moment, en en Miró accentuà el seu camí cap a la construcció d’un llenguatge propi i molt personal. Un llenguatge, que cada cop girarà més entorn alguns signes concrets: la lluna, la dona, l’ocell, les estrelles... i amb el que construirà un univers simbòlic, molt personal. Al 1939, es refugia de la segona guerra mundial en un poble de Normandia on inicia una sèrie de pintures coneguda com “Constel·lacions”
  9. 9. 2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC Al 1950 en Miró s'instal·la a Mallorca, on continuarà elaborant i construint el seu propi llenguatge, un llenguatge que cada cop es farà més directe, més essencial, i en el que progressivament anirà eliminant tot el que és accessori. Un llenguatge que aplicarà a més de la pintura , a l’escultura, la ceràmica i el gravat. L’or del blau del Cel (1967) Mural del sol (Edifici UNESCO. Paris) 1955-1958
  10. 10. ESTIL L’obra de Miró presenta un estil marcadament personal que va anar desenvolupant al llarg de la seva vida. 2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC Però en Miró també desenvolupa un llenguatge propi per expressar la seva personal visió de la vida. En la recerca del seu propi llenguatge Miro presenta influències del surrealisme, moviment amb el que comparteix part de les seves premisses, com l’automatisme i especialment la llibertat d’acció que va caracteritzar als artistes d’aquest moviment. PROPI, MOLT PERSONAL AMB INFLUÈNCIES DEL SURREALISME Un llenguatge que concretarà plàsticament mitjançant la creació i la utilització d’un conjunt de símbols i signes que fan referència a l'ésser humà, als animals, a la vegetació, al cosmos... És a dir, a la realitat del món que l’envolta.
  11. 11. Al seu llenguatge, en Miró cerca I 'essencial dels objectes, dels homes, dels animals de la natura, i el cosmos.. 2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC El llenguatge plàstic d’en Miró s’allunya de la representació descriptiva o imitativa de la realitat Les seves formes presenten un fort component al·legòric , però mai son abstractes Amb aquesta representació depurada i simplificada de la realitat, en Mirò crea un univers propi de signes plàstics ple de simbolisme: ulls ( ésser humà) escales (infinit, l’evasió) cercles (el Sol, la Terra) vulva (dona) ...
  12. 12. Un primitivisme que li permetia plasmar allò que el considerava con I'únic important d'aquesta vida: la vida en si mateixa. 2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC En Mirò era un enamorat de la vida, i això és el que volia i va plasmar preferentement a les seves obres. Per expressar això, en Miró creà un llenguatge de formes simplificades, composicions sencilles i acolorides amb colors purs com el roig, el blau, el verd, el groc, el negre i el blanc. Les seves produccions mostren una gran claredat, lluinositat i un marcat dinamisme. En suma, les obres d’en Miró expressen una gran vitalitat. Miró, com els primitius, captava la vida i I 'expressava plàsticament a través de colors y de formes molt depurades i despullades de qualsevol element accessori.
  13. 13. Dona i ocell és una escultura exempta realitzada en formigó i recoberta en part de trencadís de ceràmica de color: vermell, blau, verd, groc i negre que aporta a l’escultura la coloració típica mironiana. 3.- L’ANÀLISI FORMAL DESCRIPCIÓ 3.- L’ANÀLISI FORMAL L’escultura de dimensions colossals ( 22 m d’alçada) presenta una estructura composada per tres elements. A sobre, i en perpendicular a l’estructura vertical, hi ha un tub cilíndric lleugerament desviat respecte de l’eix central que el sosté. Una estructura vertical de formes arrodonides i evident aparença fàl·lica que s’aixeca sobre un estany artificial i que presenta en el fust una marcada incisió negra, que en forma de vulva encarna la representació de la feminitat en l’escultura. Sobre d’aquest una mitja lluna groga de banyes ben definides corona finalment l’escultura.
  14. 14. 3.- L’ANÀLISI FORMAL El marcat caràcter auster del ciment de textura aspre i rugosa contrasta fortament amb la brillantor i la polidesa de la ceràmica emprada en el fragments que apareixen coberts de trencadís de vius colors. Els materials emprats per la seva realització presenten un marcat contrast, tant de textura com de color, la qual cosa contribueix de manera clara a incrementar l’expressivitat i la vitalitat de l’obra. Un contrast accentuat per la llum, que incideix de forma diferent sobre cada un d’aquests materials.
  15. 15. 3.- L’ANÀLISI FORMAL Dona i Ocell presenta una composició asimètrica i oberta. LA COMPOSICIÓ L’obra presenta una marcada verticalitat desenvolupant-se el seu cos principal entorn d’un eix central que li confereix un gran equilibri i estabilitat . Els dos elements (el cilindre i la lluna) que coronen l’obra trenquen aquesta verticalitat i equilibri al sustentar-se de forma horitzontal i desplaçats cap un costat de l'eix entorn del qual es desenvolupa el cos principal.
  16. 16. 3.- L’ANÀLISI FORMAL L’escultura també presenta multifacialitat , és a dir no està pensada per ser vista des de un únic punt de vista sinó que potser contemplada des de diferents angles, la qual cosa multiplica i incrementa la seva expressivitat.
  17. 17. 3.- L’ANÀLISI FORMAL VOLUM L’obra presenta en general un marcat caràcter volumètric, potenciat per les seves extraordinàries dimensions (22 m d’alçada) L’estructura vertical presenta un caràcter massís i compacte, que contrasta amb el elements horitzontals que la coronen: el cilindre i la mitja lluna, que doten a l’obra en la seva part superior d’una certa lleugeresa. Una lleugeresa que aquests dos element confereixen a l’escultura en la seva part superior en raó de: La seva disposició, lleugerament desviats respecte a l’eix central, (sensació d’una certa inestabilitat). Les seves formes: banyes de la lluna, i presencia del buit en l’interior del cilindre. (penetra l’aire) Per tant, una obra de volum massís i compacte, dotada de certa lleugeresa en el seu extrem superior.
  18. 18. 3.- L’ANÀLISI FORMAL SUPERFÍCIES Dona i ocell presenta en general unes formes arrodonides suaus , les superfícies de les qual presenta una marcada diversitat de textures. Així observem como la textura rugosa del formigó contrasta amb la polidesa de les tessel·les de ceràmica que formen la decoració de trencadís que recobreix certes parts de l’escultura. El mateix contrast es dona a nivell cromàtic, on la grisor cromàtica i l’opacitat del formigó contrasta vivament amb la diversitat cromàtica i la lluentor de les tessel·les que formen el trencadís. Aquests jocs de contrastos en les superfícies, tant de textura com de cromatisme doten a l’obra d’una gran expressivitat.
  19. 19. LA LLUM 3.- L’ANÀLISI FORMAL La llum te una important funció en l’obra: es reflecteix sobre la superfície ceràmica del trencadís i es absorbida sobre la textura aspre del formigó Especialment significatiu son els reflexos que l’aigua de l’estany provoca sobre el cos de l’escultura accentuant de manera significativa la seva vitalitat i dinamisme Això provoca un conjunt de contrastos i jocs lumínics que confereixen a l’escultura una gran vitalitat.
  20. 20. 3.- L’ANÀLISI FORMAL Dona i ocell tot i el seu aspecte colossal i voluminós presenta un marcat dinamisme que doten a l’escultura una accentuada vitalitat. Varis són els recursos que en Miró utilitza per donar a aquesta escultura dinamisme i vitalitat: EL RITME 1.- Predomini absolut de les formes arrodonides en tota l’escultura 2.- Vitalitat i lluentor dels colors del trencadís: Blau, groc, vermell ... Uns colors purs, la vitalitat dels qual s’accentua pel contrast amb la sobrietat i opacitat del formigó. (parts no recobertes) 3.-El ritme ascendent que presenten les diferents formes creades amb el trencadís de colors
  21. 21. 3.- L’ANÀLISI FORMAL 5.- Un altre element que contribueix a dotar a l’escultura de ritme i vitalitat és el marcat caràcter ascendent que presenta el cos principal. 6.- Per últim, també contribueixen a donar lleugeresa i una sorprenent sensació de moviment a esta voluminosa estructura de formigó el joc gravitatori que suggereixen els elements que coronen l’escultura: El cilindre i la mitja lluna, Un joc gravitatori que Miró aconsegueix situant aquest elements perpendicularment, i lleugerament desplaçats respecte a l’eix entorn al qual es desenvolupa l'estructura vertical. Amb aquests recursos Miró trenca la simetria i la verticalitat del cos principal, i acaba dotant a l’escultura d’un cert caràcter d’inestabilitat. (moviment) Resumint: Dona i Ocell presenta un marcat ritme i vitalitat aconseguit per mitja de la predominança de les formes arrodonides, els contrastos cromàtics i de textura i mitjançant l'oposició de les línies compositives que conformen la seva estructura.
  22. 22. TRACTAMENT DELS MOTIUS 3.- L’ANÀLISI FORMAL Dona i Ocell és un exemple clar de l’univers iconogràfic desenvolupat per Joan Miró. Les formes dels motius representats presenten un marcat caràcter sintètic i al·legòric, a través de lo qual en Miró ens vol mostrar l’essencial d’allò representat. Aquestes formes poden resultar difícils de reconèixer o identificar per la seva llunyania amb la forma que presenten a la realitat, però, en cap cas arriben a l’abstracció. Lluna - ocell Vulva (feminitat de l’escultura) Forma fàlica (masculinitat de l’escultura )
  23. 23. 3.- L’ANÀLISI FORMAL Dona i Ocell manifesta una clara voluntat d’eternitat como eterns o intemporals són el missatge i els valors que en Miró en vols transmetre amb la seva obra. EL TEMPS Amb Dona i Ocell Miró ens transmet el seu amor i fascinació per la vida, la vida entesa en el seu sentit més ampli, com la categoria màxima amb la qual se´ns mostra i revela la naturalesa.
  24. 24. 4.- ANÀLISI CONCEPTUAL: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ 4.- ANÀLISI CONCEPTUAL: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ TEMÀ ( ICONOGRAFIA ) Malgrat que el títol, Dona i ocell, el primer que suggereix fer una lectura figurativa: Una forma femenina amb capell i un ocell que hi descansa a sobre. Hem de tenir present que dona Dona i ocell és sobretot un exemple molt clar de l’univers iconogràfic desenvolupat per Joan Miró al llarg de la seva vida com artista. Per tant, hem de prestar atenció, al valor sígnic dels elements representats Així, amb aquesta escultura el que veiem és que en Miró estableix una connexió entre el món masculí (forma fàl•lica del cos central de l’escultura) i el món femení, representat en l’obra per una marcada incisió negre, en una clara al•lusió al sexe femení. (vulva)
  25. 25. 4.- ANÀLISI CONCEPTUAL: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ L’escultura esdevé així, un tot hermafrodìtic, que combina elements de genitalitat femenina i elements fàl·lics i al capdamunt del qual hi ha situat un cilindre, que ha estat considerat per alguns autors, com la representació sintètica i estilitzada d’un nadó enfaixat. Finalment l’escultura és coronada per un ocell, representat amb la forma de una lluna en quart creixent Destacar, també com una part de la superfície dels diferents cossos que integren l’escultura, es troben recoberts de trencadís de colors típicament mironians (groc, vermell, blau i verd) dotant-la d’una gran expressivitat i vitalitat. Cal remarcar per últim, com la base de l’escultura es situa sobre un petit llac artificial.
  26. 26. SIGNIFICAT 4.- ANÀLISI CONCEPTUAL: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ Partint del fet de que Dona i ocell és un clar exponent del llenguatge i de la iconografia personals d’en Joan Mirò. I tot i que el caràcter sintètic i al·legòric del llenguatge d’en Miró, pot dificultar la interpretació de l’obra Podríem afirmar que el significat últim de Dona i ocell, és el de ser “un cant , una exaltació a la vida”. Un aspecte que de manera recurrent en Miró va tractar a la seves obres al llarg de tota la seva trajectòria artística. Per mitjà del seu personal llenguatge sígnic en Miró, ens presenta una estructura de caràcter hemafrodític, que no és més que una representació de la dona, tal com ell la concep: com tot un univers, un generador de vida, i que per acomplir el seu destí, necessita del seu contrapunt masculí. En definitiva una estructura, en la que s’expressa una connexió entre el món femení i el masculí representats en l’escultura per la marcada incisió negre, en al·lusió al sexe femení i en la forma fàl·lica del volum principal, en al·lusió al món masculí.
  27. 27. 4.- ANÀLISI CONCEPTUAL: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ Al capdamunt del qual, en Miró, hi situa un cilindre, que segons, alguns autors, podria suggerir la forma d’un nadó enfaixat., la qual cosa, vendria a reforçar la idea de la dona com a esser generador de vida. Aquesta idea de que Dona i ocell és un cant, una exaltació de la vida, es veu reforçada pel fet que l’escultura emergeix d’un llac artificial ple d’aigua, referent inequívoc de vida i fecunditat. Una imatge de vida, que finalment l’artista corona amb un ocell, en forma de lluna creixent, un element poètic amb qual en Miró apropa o connecta la realitat terrenal humana amb la immensitat del cosmos: el cel i les estrelles.
  28. 28. 4.- ANÀLISI CONCEPTUAL: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ Com ja hem comentat anteriorment aquesta escultura forma part d’un conjunt de tres obres amb les que Miró volia donar la benvinguda als que arriben a Barcelona, ja sigui per aire, mar o terra. Per últim, destacar que Dona i ocell, també presenta un significat iconogràfic relacionat amb un dels pobles més representatius del Mediterrani : Els romans En el cas de Dona i Ocell per la seva ubicació en un espai a mig camí entre l’Estació de Sants i la Gran Via , portes d’entrada a la ciutat amb ferrocarril i carretera respectivament donaria la benvinguda als visitants que arriben a Barcelona per terra. I és aquí, on atenen a l’evident forma fàl·lica del cos principal de l’escultura, l’obra d’en Miró entroncaria amb el costum existent a l'Antiga Roma de gravar un fal·lus a les portes d'entrada de les ciutats, per desitjar salut i força als que hi arribaven. A Catalunya hi tenim un exemple d’això a l'entrada de la ciutat romana d'Empúries.
  29. 29. FUNCIÓ Dona i Ocell presenta varies funcions: 4.- ANÀLISI CONCEPTUAL: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ L’escultura es troba ubicada en el Parc de Joan Miró de Barcelona. Lloc on anteriorment havia estat situat l’antic escorxador de la ciutat, el qual va ser enderrocat al 1979, per a construir un espai d’oci per a la ciutat. Estètica i decorativa Per tant, unes de les seves funcions bàsiques és decorar l’espai urbà,
  30. 30. 4.- ANÀLISI CONCEPTUAL: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ Però la seva funció no es sols la decoració de l’espai urbà, sinó que va més enllà. En tant que ordena el teixit urbà a partir de crear un element significatiu i referent d’un espai a la ciutat. Funció urbanística En tant que, l’escultura també presenta una vinculació, més o menys directa, amb la projecció de la ciutat com a destinació turística. Funció propagandística Aquesta, junt amb altres obres que en Miró creà per ubicar-les en espais públics, és una mostra de la intenció de l’artista per apropar l'art contemporani a un públic majoritari. Funció democratitzadora
  31. 31. 5.- ALTRES CONSIDERACIONS (MODELS I INFLUÈNCIES) L’obra de Joan Miró és una de les més originals de l’art contemporani gràcies a la seva particular iconografia, inspirada en el primitivisme 5.- ALTRES CONSIDERACIONS MODELS I INFLUÈNCIES Són molts els artistes que, en major o menor mesura, van esdevenir un punt de referència per en Miró, en la creació del seu propi llenguatge personal. I entre ells volem destacar a tres: Artista surrealista del qual en Miró va rebre l’automatisme... Andrè MASSON Un element a partir del qual sorgirà l'espontaneïtat, l’associació lliure d’idees i la llibertat creativa que caracteritza el llenguatge d’en Miró.
  32. 32. 5.- ALTRES CONSIDERACIONS (MODELS I INFLUÈNCIES) Un escultor que realitzà obres amb una forta dimensió poètica, resultat de la utilització de formes orgàniques i la lliure associació d’idees. Jean ARP Tres conceptes que influïren de forma determinant en Miró. Essent provablement l’artista que més ha influït en algunes de les escultures monumentals d’en Miró. D’aquest pintor, creador de l'abstracció, en Miró va adquirir el gust pel color, especialment l'ús dels primaris, i les formes corbades que evoquen un món microscòpic, i que indirectament també influencià a Miró en la creació d’alguns dels signes que configuren el seu llenguatge. Wassily KANDINSKY
  33. 33. 5.- ALTRES CONSIDERACIONS (MODELS I INFLUÈNCIES) Amb aquets arquitecte modernista, aquesta obra d’en Miró, comparteix l'ús del trencadís com a element ornamental i la utilització de formes orgàniques procedents de la natura.. Elements presents en gairebé totes les obres que aquests arquitecte realitzà a la ciutat de Barcelona: Casa Batlló, casa Milà, La Sagrada Família, el Parc Guell.... Antoni GAUDI En aquest sentit, fins i tot hi ha algun autor, ha arribat a afirmar que Dona i ocell és un homenatge a Antoni Gaudí.
  34. 34. ALTRES OBRES 5.- ALTRES CONSIDERACIONS Inerior Holandes ( 1928 ) Dona , ocell i estrella 1942
  35. 35. 5.- ALTRES CONSIDERACIONS Parella d'enamorats dels jocs de flors d'ametller, 1975
  36. 36. AMPLIAR INFORMACIÓ AMPLIAR INFORMACIÓ INFO 1 INFO 2 INFO 3 VIDEOS

×