Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

IMPERIALISME (1870 - 1914 ) 1R BATX

22,196 views

Published on

NOVA VERSIÓ 2017
S'Han reestructurat i ampliat els continguts i s'han actualitzat els "links d'ampliació.
Entre 1870 i 1914 les potències europees aprofitant la seva superioritat tècnica, militar i financera es van llançar al domini polític, econòmic i cultural de de la resta del món.
Aquesta presentació aprofundeix sobre les causes i les consequències d'aquest fenomen, així com la descripció dels imperis que aquestes potències van formar.
També es fa referència a la participació en aquest procés d'altres noves potències industrials emergents i, no europees com van ser els EEUU i el Japó..
Nota: Es recomana descarregar la presentació per visualitzar la part de continguts de la presentació presentats en foma d'animació.
La presentació també inclou "links" amb lpàgines web, altres presentacions i vídeos que permeten ampliar la informació sobre el tema.

Published in: Education
  • Be the first to comment

IMPERIALISME (1870 - 1914 ) 1R BATX

  1. 1. Antonio Núñez 2017
  2. 2. L’IMPERIALISME (1870-1914) 1.- Introducció: Definició 3.-Causes de l’imperialisme 2.- Context Històric: 4.- El repartiment del Món: Els Imperis Colonials 5.- Conseqüències de l’imperialisme La Segona Revolució Industrial Creixement Demogràfic 4.1.- Formes de domini i explotació de les colònies 4.2.- Imperialisme Europeu, Americà i Japonès 4.3.- Relacions entre les Imperis Colonials: Conferència de Berlin
  3. 3. En el darrer terç del segle XIX, el desenvolupament de la segona revolució industrial va originar un gran creixement econòmic i demogràfic en la major part dels estats europeus, i també als Estats Units i el Japó. 1.- INTRODUCCIÓ: INTRODUCCIÓ Entre 1870 i 1914 les potències industrials van iniciar una cursa frenètica per a conquerir territoris els quals van dominar políticament i van explotar econòmicament. És l’era de l'imperialisme. L'imperialisme va significar el repartiment d'Àfrica i de bona part d'Àsia i Oceania entre les grans potències europees, encapçalades per la Gran Bretanya i França. Tot i que també van acabar participar les noves i joves potències Industrials que es havien sorgit fora d’Europa: Els Estats Units i el Japó.
  4. 4. 1.- INTRODUCCIÓ: El repartiment del món per part de les grans potències industrials va originar tensions i conflictes internacionals entre elles. El resultat de tot plegat, serà l'esclat de la Primera Guerra Mundial. Per als pobles colonitzats, l'època sota domini de les potències industrials va suposar l’inici d’un subdesenvolupament en el que , encara avui dia es trobem. És per això, que diem que l'imperialisme és un fenomen clau per a entendre el món actual.
  5. 5. 1.- INTRODUCCIÓ: L’IMPERIALISME podria definir-se com: Un sistema en el que els països industrialitzats d'Europa, juntament amb els Estats Units i Japó, dominen i controlen l’economia, la política i la cultura de la resta de països del món És doncs, un fenomen es produeix entre finals del segle XIX i principis del segle XX (1870- 1914) i que tindrà com a principals protagonistes a les potències Industrials Europees, juntament amb els EEUU i el Japó. Ara bé, tot i que l’Imperialisme no era un fenomen nou, doncs al segle XVII i XVIII, Espanya i Portugal ja havien tingut importants imperis. L’Imperialisme als segles XIX i XX presenta importants diferències. Per exemple: Mentre que en el 1800 el 35% del territori del planeta eren dependent d´Europa i dels Estats Units, el 1914, aquest percentatge era del 84%.
  6. 6. 2. CONTEXT HISTÒRIC Dos fenòmens emmarquen l’aparició i el desenvolupament de l’Imperialisme: EL DESENVOLUPAMAMENT DE LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL UN GRAN CREIXAMENT DEMOGRÀFIC A EUROPA GRAN CREIXEMENT ECONÒMIC (Producció comerç i consum) Europa duplica la seva població. Grans fluxos Migratoris des de Europa cap altres continents
  7. 7. Aplicació de noves fonts d’energia: Electricitat i petroli Nova organització del treball Producció en cadena (Taylorisme ) Es produeix a partir del darrer terç del s. XIX. Per mitjà de: LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL (1870-1914) CREIXAMENT ECONÒMIC ESPECTACULAR 2. CONTEXT HISTÒRIC: II REV. INDUSTRIAL
  8. 8. 0 50 100 150 200 250 1910 1915 1920 1925 1930 energia de vapor energia elèctrica APLICACIÓ DE NOVES ENERGIES 2. CONTEXT HISTÒRIC: II REV. INDUSTRIAL
  9. 9. LES NOVES ENERGIES Petroli Electricitat Enllumenat Producció Comunicacions (Ràdio, Telègraf) Gasolina Aquestes noves fonts d’energia augmentaren la producció de les empreses. 1877 1888 1877 També possibilitaren el naixement de noves industries i nous productes: Industria química, metal·lúrgica... 1899 1867 I també canviaran les formes de transport i comunicació, transformant la vida quotidiana dels ciutadans 2. CONTEXT HISTÒRIC: II REV. INDUSTRIAL
  10. 10. El Taylorisme és un mètode d’organització industrial que té com a finalitat l’augment de la productivitat. Per això la producció s’organitza en sèrie per mitjà d’una cadena de muntatge. Això s’aconsegueix mitjançant l’eliminació dels moviments inútils de l’obrer. El moviment continu de la cinta marca el ritme de la producció, evita la pèrdua de temps. La qual cosa permet reduir els costos de producció. EL TAYLORISME Nova organització del treball Treball en cadena (estalvi de temps i de feina) Major producció reducció de costos ( Més productes, menys temps, més barats) UNA NOVA ORGANITZACIÓ DEL TREBALL: EL TAYLORISME 2. CONTEXT HISTÒRIC: II REV. INDUSTRIAL
  11. 11. EXEMPLE El Ford T va sortir a la venda el 1908. La seva fabricació costava 1500 dòlars i exigia 14 hores de treball. El 1925, el seu cost era de 600 dòlars i només suposava una hora i vint minuts de treball. De com un canvi en l’organització de la producció va permetre disminuir costos i augmentar la producció En suma, produir més i a preus més baixos . 2. CONTEXT HISTÒRIC: II REV. INDUSTRIAL
  12. 12. L’augment de la producció industrial provocat per la utilització de noves formes d’energia i dels canvis en els sistemes d’organització en la producció va anar acompanyada d’un increment del comerç internacional. Especialment afavorit per les millores en el transport marítim, afavorit per la construcció de canals artificials en llocs estratègics com: El anal de Suez ( 1869) El Canal de Panamà ( 1914) Unes espectaculars obres d'enginyeria, resultat del continu progrés tecnològic que va caracteritzar l’època i que van permetre escorçar distàncies i baixar els preus dels transports 2. CONTEXT HISTÒRIC: II REV. INDUSTRIAL
  13. 13. APARICIÓ DE NOVES POTÈNCIES INDUSTRIALS Amb el desenvolupament de la segona Revolució Industrial apareixen també noves potències industrials, com Alemanya, França, Bèlgica, Rússia, EEUU i Japó. Noves potències industrials que durant l’últim terç del segle XIX i principis del segle XX desbancaran a Anglaterra com a potència industrial hegemònica. (l’única i més important) La qual cosa també provocarà un AUGMENT DEL COMERÇ I DE LA COMPETENCIA INTERNACIONAL En suma, amb la Segona Revolució Industrial el món quedà dividit entre els països industrialitzats i els no industrialitzats. 2. CONTEXT HISTÒRIC: II REV. INDUSTRIAL
  14. 14. La població europea es duplicà al llarg del segle XIX, gràcies a les millores en la dieta i als avenços mèdics i sanitaris. EL CREIXAMENT DEMOGRÀFIC A EUROPA El 1914, una quarta part de la població mundial es concentrava a Europa. Al llarg del s. XIX la població europea va pasar de 187 a 401 milions de persones. L’altre fenomen que va emmarcar el desenvolupament de l’Imperialisme va ser : El creixement demogràfic a Europa 2..- CONTEXT HISTÒRIC: CREIXEMENT DEMOGRÀFIC I MIGRACIONS La població europea es duplicà al llarg del segle XIX, gràcies a les millores en la dieta i als avenços mèdics i sanitaris. La mortalitat es reduí, l’esperança de vida augmentà, mentre que la natalitat es mantenia elevada.
  15. 15. La industrialització havia provocat un augment de les rendes (els guanys), però no havia millorat la distribució d’aquestes, que havien quedat en mans d’una minoria: LA NOVA BURGESIA INDUSTRIAL I FINANCIERA Per un altre banda milions d’europeus vivien a les portes de la misèria: Atur, sous baixos... Molts europeus no van trobar una altra sortida per millorar la seva situació que la emigració. Entre 1815 i 1914, 60 milions d’europeus van abandonar Europa AUGMENT DEMOGRÀFIC I MIGRACIONS 2..- CONTEXT HISTÒRIC: CREIXEMENT DEMOGRÀFIC I MIGRACIONS
  16. 16. 2..- CONTEXT HISTÒRIC: CREIXEMENT DEMOGRÀFIC I MIGRACIONS
  17. 17. 1873: CRISI DE SOBREPRODUCCIÓ A EUROPA Al 1873 Europa patí una greu crisi econòmica. En principi agrícola, i provocada per les importacions cereals d’Estats Units ( Més barats que els europeus ). La crisi al camp reduí el consum, Per això es donà una greu crisi de sobreproducció. Les indústries van començar a tancar i augmentava l’atur Per protegir la seva producció els països europeus adoptem mesures com el proteccionisme (Posar aranzels (impostos) als productes importats) Però la resta de potències fora d’Europa feren el mateix, amb la qual cosa els països europeus es trobaren que tampoc podien donar sortida al seu excés de producció. La conflictivitat social va augmentar Tot això provocarà la necessitat de buscar NOUS MERCATS on vendre els excedents de producció i obtenir matèries primeres Sortida 2..- CONTEXT HISTÒRIC: LA CRISI DE 1873
  18. 18. L’ IMPERIALISME Conquesta, domini i explotació per part de les potències industrials d'àmplies zones del món per vendre la seva sobreproducció, per l'obtenció de matèries primeres i també per invertir el seus capitals i col·locar els excessos de població. L’IMPERIALISME
  19. 19. - FACTORS ECONÒMICS CAUSES DE L’IMPERIALISME - FACTORS POLÍTICS - FACTORS DEMOGRÀFICS - FACTORS CULTURALS I IDEOLÒGICS 3. CAUSES DE L’IMPERIALISME Tradicionalment sempre s’ha considerat com a causa principal de l’Imperialisme les necessitats econòmiques dels països industrialitzats, però avui dia, les darreres investigacions coincideixen en afirmar que L'Imperialisme és un fenomen complex, que és produeix com a resultat d’un conjunt de causes o factors diversos, no sols de caràcter econòmic.
  20. 20. 3. CAUSES DE L’IMPERIALISME Una de les causes principals que expliquen, el per què s’origina l'imperialisme, són les necessitats econòmiques dels països industrialitzats, es a dir : FACTORS ECONÒMICS La necessitat de trobar nous mercats on vendre els excedents de producció generats per la segona revolució industrial. La necessitat de trobar nous llocs d’inversió, on invertir els capitals generats pel desenvolupament de l’industria i el comerç. La necessitat de trobar noves matèries primeres que en molts països europeus s'havien esgotat. (Les colònies, de fet, es van convertir en mercats on es venien els productes elaborats per les industries de les metròpolis ) (Les metròpolis van invertir gran quantitat de capitals a les colònies, tant en en la construcció i millora d´obres públiques com en noves empreses i negocis) (Les colònies eren territoris rics en recursos naturals on s´obtenien primeres matèries per a les indústries a preus molt baixos).
  21. 21. Els factors polítics també van tenir una gran importància. En plena època de formació dels Estats Nacionals la formació d’un imperi dominador enfortia el sentiment nacional ( l’orgull nacional) dels seus ciutadans Serà doncs, per aquestes dues raons, que els governs animaren a l’expansió colonial PRINCIPALS IMPULSORS DE L’IMPERIALISME Chamberlain ( Anglaterra) Jules Ferry ( França ) (NACIONALISME I PRESENCIA INTERNACIONAL) Von Bismarck ( Alemanya ) Cecil Rhodes ( Empressari ) 3. CAUSES DE L’IMPERIALISME A més a més, també incrementava la importància Internacional del país conqueridor. (Més territoris, més pes i més importància en la política internacional) FACTORS POLÍTICS
  22. 22. L’exaltació nacionalista En primer lloc, crec en l’imperi britànic i, en segon lloc, crec en la raça britànica. Crec que la raça britànica és la més gran de les races imperials que el món ha conegut, [...]. Entre totes les nacions del globus tan sols nosaltres hem estat capaços de fundar i de conservar colònies en les condicions més diverses i a totes les regions del món. Ens hem assegurat no només la fidel submissió de tots els ciutadans britànics, sinó també la simpatia de totes les races que viuen a l’ombra de la bandera britànica. Discurs del 1r ministre britànic, Chamberlain, 1895 L’IMPERIALISME I LES SEVES CAUSES
  23. 23. Per tal de garantir la seguretat dels seus imperis, les potències també van conquerir territoris estratègics. 3. CAUSES DE L’IMPERIALISME L´objectiu era controlar les rutes marítimes i terrestres. Les colònies donen poder militar Afirmo que la política colonial de França, que la política d’expansió colonial, la que ens ha impulsat a anar cap a Saigon, a la Contxinxina, i que ens condueix cap a Tunísia, [...] es fonamenta en una realitat sobre la qual és necessari cridar la vostra atenció un moment. És a dir, que una marina com la nostra no pot navegar sobre la superfície dels mars sense refugis sòlids, sense defenses i sense cap centre de proveïment. Cal que el nostre país es posi a fer el mateix que els altres i, atès que la política d’expansió colonial és el mòbil general de les potencies europees en el moment actual, cal prendre partit a favor seu. Discurs al parlament francès del 1r ministre J.Ferry, 1864
  24. 24. 3. CAUSES DE L’IMPERIALISME Al llarg del segle XIX la població als països europeus havia crescut intensament. Europa vivia un gran “boon” demogràfic: “L’explosió blanca” FACTORS DEMOFRÀFICS Població Europea Any 1850 284 milions Any 1900 423 milions La crisis de sobreproducció provocava atur i misèria per milions d’obrers europeus Per reduir el malestar social provocat per l´atur, molts governs animaven els fluxos migratoris cap a les colònies Milions d’europeus van marxar a d’altres continents (1850-1914: més de 50 milions) Britànics 17 Italians 10 Alemanys 5 Balcànics 4’5 Espanyols 4’4 altres 13
  25. 25. 3. CAUSES DE L’IMPERIALISME L’emigració per viure a noves terres va ser una “sortida” per els més pobres a Europa. “Urgent. Qualsevol que vulgui venir cap a les riques i pròsperes terres de la colònia d’Austràlia, com a pagès, criat, o miner, disposarà de passatge gratuït en primera classe.” (Comissió d’emigrants de les colònies) Anunci publicat al Northampton Herald 1894 I les potències industrials europees van trobar en l’expansió territorial, una sortida per col·locar els seus excedents de població i evitar les tensions socials que provocava l’atur i la misèria. La revolució dels transports va fer possible que es produeixin grans onades migratòries.
  26. 26. L’IMPERIALISME I LES SEVES CAUSES FACTORS DEMOGRÀFICS Ahirvaigestar a l'East End de Londres (un barri obrer) i vaig assistir a una assemblea de persones a l'atur. A la reunióvaigsentir discursos exaltats que erencomun crit: Pa!Pa! Quan vaigtornar a casa vaigreflexionar sobre el que haviasentit, convençut, més que mai, de la importànciade l'imperialisme.(…) La ideaque tinc representala soluciódel problemasocial, és a dir, per poder salvar quarantamilions de britànics d'unaguerracivil mortífera, nosaltres, els políticscolonials, hemde prendre possessióde nousterritoris per col·locar l'excésde població, per obtenir matèries primeres i trobar nous mercats on poder vendre els productes de les nostres fàbriques (…) .Si es vol evitarunaguerra civil,cal esdevenir imperialista CECIL RHODES, (empresari i aventurer anglès) 1895
  27. 27. 3. CAUSES DE L’IMPERIALISME FACTORS CULTURALS I IDEOLÒGICS Els valors culturals i la ideologia d’una part important dels habitants d’Europa en aquell moment, també seran un factor important en el desenvolupament de l'Imperialisme. A) EL RACISME I LA MISIÓ CIVILITZADORA Com a més importants podem destacar el següents: Una gran part de la població europea, estaven convençuts de que la raça blanca era superior i que això, justificava el fet de dominar altres pobles, que ells consideraven endarrerits i inferiors. Igualment, hi havia una majoria que pensava que la civilització cristiana europea era superior, i que els europeus tenien el deure d’imposar-la als “salvatges”. És el que els anomenaven MISSIÓ CIVILITZADORA: “l’home blanc ha d’ajudar als inferiors, instruint-los i evangelitzant –los”
  28. 28. 3. CAUSES DE L’IMPERIALISME RACISME I MISIÓ CIVILITZADORA Hi ha un altre punt que també he de tractar de la qüestió colonial: és l'aspecte humanitari i civilitzador. Cal dir obertament que, efectivament, les races superiors tenen un dret respecte de les races inferiors, perquè hi ha un deure cap a elles: les races superiors tenen el deure de civilitzar-les. Jules Ferry a la Cambra de Diputats francesa, juliol del 1885. És un fet incontestable que els negres tenen un cervell més lleuger i menys voluminós que el de l’espècie blanca. Però, aquesta superioritat intel·lectual, ¿ens dóna als blancs dret de reduir a l’esclavatge la raça inferior? No, i mil vegades no. La inferioritat intel·lectual dels negres lluny de conferir-nos el dret d’abusar de la seva debilitat, ens imposa el deure d’ajudar- los i protegir-los. Article del “Grand Dictionaire Universal Larousse”
  29. 29. 3. CAUSES DE L’IMPERIALISME EL RACISME I LA MISIÓ CIVILITZADORA
  30. 30. 3. CAUSES DE L’IMPERIALISME B) LA CURIOSITAT CIENTIFICA: EXPEDICIONS GEOGRÀFIQUES I ANTROPOLÒGIQUES Un altre factor que també va contribuir al desenvolupament de l’Imperialisme va ser la curiositat científica, una moda molt estesa al segle XIX entre les societats industrials Aventurers i societats científiques es llancen a descobrir i explorar territoris nous. Principals expedicions i descobriments 1841-1871 Expedicions per Àfrica (Livingstone, Stanley..) 1871- Darwin publica la teoria sobre l’origen de les espècies 1878- Descobriment del pas entre Àsia i Amèrica (Estret de Bering) 1895-1908- Expedicions per l’Àsia Central1909- Robert Edwin Peary Arriba al Pol Nord1910- Roald Amundsen arriba al Pol Sud. Van ser unes expedicions van obrir noves rutes i van assolir un coneixement sobre els pobles que havitaven aquests nous territoris, que després van ser utilitzades pels païssos colonitzadors amb finalitats militars i econòmiques. Moltes d’aquestes societats i expedicions rebien suport i finançament per part dels governs.
  31. 31. A la fi del segle XIX totes les grans potències industrials es van llançar a la conquesta i el repartiment del món. Aquesta conquesta es centrarà principalment en el domini d’Àfrica i Àsia, i la major part de les illes de L’Oceà Pacífic (inclosa Austràlia) EL REPARTIMENT DEL MÓN: ELS IMPERIS COLONIALS 4. EL REPARTIMENT DEL MÓN: ELS IMPERIS COLONIALS AFRICA ASIA La cursa pel control i domini d’aquests territoris donarà lloc a conflictes bèl·lics amb els pobles dominats i les primeres friccions entre les potències conqueridores.
  32. 32. Fins 1880 intervenció es limitava a les zones costaneres (factories) A partir de 1885 LA COLONITZACIÓ D’AFRICA FASES DE LA CONQUESTA: CONQUESTA TOTAL Àfrica el 1914
  33. 33. A diferència d’Àfrica a la conquesta d’Àsia i Oceania a més de les potències europees es van afegir de noves: Rússia, Japó i EEUU. LA COLONITZACIÓ D’ÀSIA I OCEANIA Gran Bretanya Anglaterra Hong Kong Singapur França França Holanda Holanda Expansió del Japó Expansió de Rússia Xina va resistir l’ocupació de les potències però va cedir Hong Kong a Anlaterra durant 100 anys.
  34. 34. 4.1- EL REPARTIMENT DEL MÓN COLÒNIES (pròpiament dites) Territoris conquerits i dominants per les potències industrials sobre les quals la metròpoli exercia un control absolut. Segons la manera com el país conqueridor organitzava o explotava els nous territoris podem diferenciar diferents tipus de colònies: Aquet territoris no tenien govern propi i depenien directament de la metròpoli. Grans empreses occidentals explotaven els seus recursos naturals utilitzant com a ma d’obra als indígenes, els quals treballaven en condicions de semi esclavitud Un governador militar i l’exèrcit mantenien l’ordre (Ex: Índia, Colònies africanes, Indoxina) Era el model més habitual. ELS PROTECTORATS Són territoris als quals se’ls respecta el govern autòcton, però controlat per la metròpoli. “governs “titelles”. Es donen en el cas de territoris difícils de conquerir o amb un govern indígena fort. (Ex: Marroc, Egipte)
  35. 35. DOMINI 4.- EL REPARTIMENT DEL MÓN Eren territoris amb població indígena escassa. En aquest cas s’hi establien emigrants europeus de forma permanent que s’apropiaran del territori CONCESIÓ Són territoris cedits a la metròpoli durant un temps pels governs locals. Solen ser llocs de gran importància estratègica o comercial. (Els ports) . Exemple: Xina va cedir Hong Kong a la Gran Bretanya 100 anys. (Tornat a Xina el 1997) Amb el temps disposaren d’un govern autònom propi i acabaren independitzant-se de les metròpolis. ( Exemple: Canadà, Austràlia Nova Zelanda Sudàfrica, Argèlia)
  36. 36. LA VIDA A LES COLONIES 4.- EL REPARTIMENT DEL MÓN L’objectiu principal de la dominació i control dels nous territoris per part dels colonitzador era l’Explotació Econòmica. Els colonitzadors s´apropiaven de les terres i les convertien en grans plantacions on es cultivaven productes que no es podien cultivar a Europa (cafè, sucre, cacau o cautxú) o bé explotaven la riquesa dels minerals del subsòl (or, carbó, diamants ...) La població nativa proporcionava mà d´obra barata i, molt sovint, era maltractada i sotmesa a situacions properes a l´esclavitud.
  37. 37. 4.- EL REPARTIMENT DEL MÓN La població autòctona en la major part dels territoris dominats va ser explotada, però també va ser sotmesa en alguns casos, com a Australià o Nova Zelanda a una política d’extermini, essent substituïda pels colonitzadors. A la major part de les colònies, colonitzats i colonitzadors vivien realitats completament separades. Les relacions eren jeràrquiques i de subordinació. L´expansió colonial va imposar la civilització occidental a la població colonitzada, que va haver de modificar les seves formes de vida i aprendre la llengua del colonitzador.
  38. 38. 4.- EL REPARTIMENT DEL MÓN L’IMPERI BRITANIC ( És l’Imperi europeu de major extensió ) Un imperi amb presència a tots els continents (33M Km2, 450M persones). Regnava la reina Victòria, per això també aquest període es conegut l’Època Victoriana. L’IMPERIALISME EUROPEU
  39. 39. L’expansió britànica provocà importants conflictes, dels quals els més destacats foren: 4.- EL REPARTIMENT DEL MÓN LES GUERRRES DE L’OPI Un conflicte que enfrontà a Anglaterra amb la XIna Els britànics introduïen opi en la Xina i a canvi obtenien seda, te i altres productes. El govern xinès prohibí les importacions d’opi, la qual cosa provocà el conflicte. Els britànics van vèncer en aquest conflicte, la qual cosa va permetre obrir els ports xinesos al comerç de les potències occidentals i a més Anglaterra obtingué la concessió d’ Hong-kong duran 100 anys. LA REVOLTA DELS SIPAIS Un conflicte amb els indígenes a la India Els sipais eren soldats indígenes que servien en l’exèrcit britànic a l’Índia, en un moment en que la colònia era controlada per una companyia privada. La revolta va fer que el govern britànic assumís directament el control. L’Índia passà a ser governada per un virrei en representació de la reina Victòria.
  40. 40. LA GUERRA ANGLO-BÒER 4.- EL REPARTIMENT DEL MÓN Un conflicte que es produí a l’Àfrica on els anglesos s’enfrontaren amb els colons holandesos. ( Boèrs ) Aquest conflicte no va enfrontar colonitzadors amb indígenes, sinó que va ser un enfrontament entre dues potencies colonitzadores: Anglaterra i Holanda. Els britànics, assentats al Cap de Sudàfrica volien estendre els seus dominis a tot el sud del continent, perquè hi havia importants jaciments d’or i diamants en zones ocupades per colons holandesos (els Boérs). Això provocà un enfrontament entre dos pobles colonitzadors que finalitzà amb els triomf dels anglesos que acabaren annexionant a l’Imperi britànic els territoris ocupats prèviament pels colons holandesos. Aquests va ser un dels molts enfrontaments que es donaren durant l’Imperialisme entre potències colonitzadores i que accentuen les diferencies i recels entre elles. Preludi de la gran confrontació que es produirà al 1914.
  41. 41. 4.- EL REPARTIMENT DEL MÓN És el segon Imperi en extensió. Àsia: Indoxina Francesa (Vietnam, Laos i Cambotja) Amèrica: Guadalupe, Guaiana, Martinica. Àfrica: Algèria, Marroc, Tunísia.Àfrica Occidental Francesa:Àfrica Equatorial Francesa:Somàlia Francesa:Madagascar Oceania: Polinèsia Francesa, Nova Caledònia. Amb Gran Bretanya es va disputar el domini de la zona central d’Àfrica, produint-se el 1898 el conflicte de Fashoda. Un conflicte molt greu que va estar a punt de fer esclatar la guerra entre les dues grans potències . Sols la retirada francesa ho va impedir. I es va estendre principalment Àfrica i Àsia L’IMPERI FRANCÉS
  42. 42. 4.- EL REPARTIMENT DEL MÓN ALTRES IMPERIS COLONIALS EUROPEUS Alemanya Arriba tard i provoca conflictes. Àfrica (Tanganika, Camerún, Togo, Namíbia) Oceania (Nova Guinea, Bismarck, Carolines, Mariannes) Holanda Índies Occidentals Holandeses: Sumatra, Borneo, Java, Illes Cèlebes, Moluques, part de Timor, part de Nova Guinea. Bèlgica Congo Belga Itàlia Eritrea, Somàlia i Líbia Portugal. Angola, Moçambic, Guinea-Bissau, Timor Oriental, Macao Espanya Cuba, Filipines, Puerto Rico, Guam. Guinea, Sidi Ifni, Sàhara Occidental, nord del Marroc..
  43. 43. 4.- EL REPARTIMENT DEL MÓN L’IMPERIALISME DELS ESTATS UNITS A finals del segle XIX els EUA experimenten un creixement econòmic espectacular. A més dels països europeus altres dos nacions de fora d’Europa es desenvolupen industrialment al llarg del segle XIX : Estats Units i Japó. L’Imperialisme dels E.E.U.U. presenta unes característiques diferents de l’europeu i el japonès basant-se principalment en dos aspectes:: - Ingerència en els afers interns dels països (control dels governs) més que no pas la conquesta territorial i el control directe. - Control de rutes comercials en defensa dels interessos de les grans companyies (empreses) americanes El proteccionisme europeu “obligà” els nord-americans a cercar noves àrees de comerç on vendre el seus excedents de producció.
  44. 44. 4.- EL REPARTIMENT DEL MÓN L’expansionisme americà es va dirigir: Al Carib, el centre i el sud del continent americà “Amèrica pels americans” Cap l’oceà Pacífic buscant posicions estratègiques (illes) per tal de protegir les rutes comercials amb els mercats asiàtics. I també cap el control de l’estret de Bering. Pas entre Amèrica i Àsia, per la qual cosa compra Alaska a Rússia (1867)
  45. 45. “Les fàbriques nord-americanes produeixen més del que el poble pot utilitzar; el sòl nord-americà produeix més del que es pot consumir. El destí ens marca la política a seguir: El comerç mundial ha de ser i serà nostre. Establirem factories comercials a la superfície del món, com a centres de distribució dels productes nord-americans. Cobrirem els oceans amb els nostres vaixells mercants. La llei nordamericana, l’ordre nordamericà, la civilització nord- americana i la bandera nord-americana es plantaran a les costes i regions del món dominades fins ara per l’obscurantisme i la violència, i aquest auxiliars de Déu les faran a partir d’ara magnífiques i resplendents” Discurs del senador Beveridge a Boston, 1898 1.- Com justifica el senador americà la necessitat de conquerir colònies ? 2.- Quines altres raons, a més de les estrictament econòmiques addueix ? L’IMPERIALISME DELS ESTATS UNITS 4.- EL REPARTIMENT DEL MÓN
  46. 46. 4.- EL REPARTIMENT DEL MÓN “Parla suaument i porta un gran garrot, així arribaràs lluny” Aquesta frase pronunciada pel president dels EEUU Theodore Roosevelt resumeix el caràcter de l’Imperialisme estatunidenc i de la seva actuació com a potència mundial (speak softly and carry a big stick, you will go far) Amb aquesta frase queda patent la voluntat dels EUA de realitzar negociacions i pactes amb altres països, però mantenint sempre la possibilitat de realitzar una intervenció armada si no arribaven a un acord. Sota la política del “Gran Garrot” es legitimava que els Estats Units poguessin utilitzar la força com a mitjà per defensar els seus interessos fora del seu territori. (Recollit a la seva constitució) Aquesta frase es complementava amb “Amèrica pel americans” frase amb la que es defensava que el seu espai de domini natural era tot el continent americà.
  47. 47. L’IMPERIALISME DELS ESTATS UNITS Quin paper s'atorga els E.E.U.U. en relació a Amèrica del Sud ? Comenta l'expressió “Amèrica pels americans” en relació a les idees del text. 4.- EL REPARTIMENT DEL MÓN Theodore Roosevelt 1904, president dels EEUU “Amèrica pels americans” La frase se refiere a las intervenciones estadounidenses ocasionadas por la "discapacidad" de los gobiernos locales de resolver asuntos internos desde el punto de vista del gobierno de Estados Unidos y protegiendo los intereses de ciudadanos y entidades estadounidenses. En tal sentido, Roosevelt postulaba que los desórdenes internos de las repúblicas latinoamericanas constituían un problema para el funcionamiento de las compañías comerciales estadounidenses establecidas en dichos países, y que en consecuencia los Estados Unidos debían atribuirse la potestad de "restablecer el orden", primero presionando a los caudillos locales con las ventajas que representaba gozar del apoyo político y económico de Washington ("hablar de manera suave"), y finalmente recurriendo a la intervención armada (el "Gran Garrote") en caso de no obtener resultados favorables a sus intereses.
  48. 48. 4.- EL REPARTIMENT DEL MÓN L’IMPERIALISME JAPONÈS Japó arriba al segle XIX essent una societat feudal de caràcter medieval. 1868 REVOLUCIÓ MEIJI ABOLICIÓ ESTRUCTURES FEUDALS MODERNITZACIÓ ECONÒMICA CREIXEMENT ECONÒMIC MODERNITZACIÓ SOCIAL JAPÒ ES TRANSFORMÀ EN UNA POTÈNCIA IMPERIALISTA QUE RIVALITZARÀ PER ÀSIA Japó inicia el seu expansionisme cap la costa asiàtica de l’oceà Pacífic per: Obtenir aliments per la seva creixent població Obtenir matèries primeres per la seva industria tèxtil Protegir-se del poder de Xina I Rússia ( Potències tradicionals zona)
  49. 49. 4.- EL REPARTIMENT DEL MÓN L'expansionisme territorial portarà a Japó a tenir conflictes bèl·lics amb les altres potencies de la zona. GUERRA AMB LA XINA (1894-1895) GUERRA AMB RÚSSIA (1905)
  50. 50. 4.- EL REPARTIMENT DEL MÓN LA RELACIÓ ENTRE ELS IMPERIS COLONIALS El repartiment ràpid del món (1880-1914) va provocar friccions (conflictes) entre les potències colonials , entre el més important, cal destacar: Fashoda (1898): Conflicte entre França i Anglaterra en Àfrica (ferrocarril) Guerra de Cuba: Espanya i E.E.U.U. Guerra Ruso Japonesa (1905) Per prevenir aquestes friccions s’organitzaren congressos i reunions entre els països europeus com la Conferència de Berlín En 1885, catorze països europeus es reuniren en Berlin per prendre una sèrie d’acords per regular la conquesta i repartiment del continent Africà.
  51. 51. 4.- EL REPARTIMENT DEL MÓN LA CONFERÈNCIA DE BERLIN Els 14 països europeus reunits a Berlín acorden una sèrie de normes per evitar enfrontaments entre ells en la conquesta i colonització d’Àfrica. Malgrat els acords, els enfrontaments colonials continuaren i foren una de les causes de la Primera Guerra Mundial. - El país que ocupa una zona costanera tindrà dret a un territori interior (hinterland). - Per considerar com a propi un territori cal l’ocupació efectiva, real i permanent del territori i no, només el drets històrics. - La navegació pels grans rius africans: Congo, Níger, Zambesi, Nil, Senegal, serà lliure i no es podrà impedir el pas per cap territori. - Cada potència ha de comunicar a les demes quins territoris considera com a propis. Per evitar ingerències d’un altra país.
  52. 52. A LES METRÒPOLIS Consciència de superioritat racial CONSEQÜÈNCIES DE L’IMPERIALISME 5.- CONSEQÜÈNCIES DE L’IMPERIALISME El desenvolupament de l’imperialisme tindrà un profund impacte tant en les potencies colonitzadores, com en els territoris colonitzats, arribant alguns dels seus efectes fins als nostres dies. Acumulació de riquesa A LES COLÒNIES Pigmeus amb el Prof. K. G. Murphy. Alguns pigmeus eren exhibits en zoològics humans, com Ota Benga en el Zoològic del Bronx, a Nova York. Impacte profund que va trasbalsar la manera de viure dels pobles indígenes en tots els ambits: Econòmic i demogràfic Polític, Social i Cultural
  53. 53. ÀMBIT ECONÒMIC 5.- CONSEQÜÈNCIES DE L’IMPERIALISME Explotació d’homes i terres en benefici de les metròpolis Expropiació de terres Passen a mans dels colonitzadors Substitució conreu tradicional per plantacions de monocultiu Eliminació de les terres col·lectives imposició de la propietat privada necessitat dels natius de treballar en plantacions i mines per obtenir diners
  54. 54. Reducció de la mortalitat. - Millores Higièniques -Millores Sanitàries (vacunes, hospitals) BOON DEMOGRÀFIC DESEQUILIBRI POBLACIÓ RECURSOS FAM (SUBALIMENTACIÓ CRÒNICA) ÀMBIT DEMOGRÀFIC 5.- CONSEQÜÈNCIES DE L’IMPERIALISME
  55. 55. Es produeix una alteració total de la societat tradicional (tribal) És Substituïda per una nova estructura social de classes Alta: Els colonitzadors i els aliats d’aquest. Acaparava terres i recursos. 5.- ECONSEQÜÈNCIES DE L’IMPERIALISME AMBIT SOCIAL Mitjana: Funcionaris i tècnics formats a Europa. Molt occidentalitzats. Jornalers: Majoria de la població indígena. Pateixen explotació i viuen a la misèria. També és van ajuntar o separar ètnies artificialment Forçant la convivència entre grups tradicionalment enfrontats (germen de futurs conflictes bèl·lics)
  56. 56. GERMEN DE FUTURS CONFLICTES ALGUNS DELS QUALS ENCARA PERDUREN ÀMBIT POLÍTIC Introducció del concepte Estat-Nació. Creació de fronteres artificials 5.- CONSEQÜÈNCIES DE L’IMPERIALISME
  57. 57. Es Produí una important ACULTURACIÓ Pèrdua dels costums autòctons i de la pròpia identitat, substituïts per les creences i formes de vida europeus ÀMBIT CULTURAL 5.- CONSEQÜÈNCIES DE L’IMPERIALISME
  58. 58. L’IMPERIALISME: CIVILITZACIÓ O EXPLOTACIÓ Al segle XIX, entre la població de les potències industrialitzades es van donar dos postures radicalment oposades respecte a l’Imperialisme: ELS COLONIALITES (majoria) ELS QUE SE OPOSAVEN (minoria) La colonització era símbol de civilització: La metròpoli enviava soldats per pacificar, metges per curar, tècnics per ensenyar nous mètodes de producció, mestres per educar i missioners per evangelitzar (salvar ànimes) Denunciaven que darrera d’aquesta visió civilitzadora el que s’amagava era unes ànsies enormes de enriquiment. La colonització era explotació. 5.- CONSEQÜÈNCIES DE L’IMPERIALISME L’Imperialisme pels pobles conquerits i sotmesos significava CIVILITZACIÓ o EXPLOTACIÓ. Aquesta era la qüestió.
  59. 59. Al·legoria colonització francesa (1911) Caricatura colonització francesa (1911) 5.- CONSEQÜÈNCIES DE L’IMPERIALISME Aquestes dues visions de l’Imperialisme apareixien reflectides en la premsa de l’època i els discursos dels polítics.
  60. 60. 5.- CONSEQÜÈNCIES DE L’IMPERIALISME Hi ha un altre punt que també he de tractar sobre l’Imperialisme: és l'aspecte humanitari i civilitzador. Cal dir obertament que, efectivament, les races superiors tenen un dret respecte de les races inferiors, perquè hi ha un deure cap a elles: les races superiors tenen el deure de civilitzar-les. Discurs Jules Ferry a la Cambra de Diputats francesa, juliol del 1885. Races superiors! Races inferiors! Aviat és dit. Per part meva, m'oposo completament a aquesta afirmació des que he vist que els savis alemanys demostraven científicament que França havia de ser vençuda en la guerra contra Alemanya perquè la francesa és una raça inferior a l'alemanya. No existeix el dret de les nacions anomenades superiors sobre les nacions anomenades inferiors. (…) No intentem, doncs, revestir la violència amb el nom de civilització, no parlem de dret, de deure. La conquesta que preconitzeu és simplement l'abús de poder de la civilització científica sobre les civilitzacions rudimentàries per, explotar-los i extreure’ls hi tota la seva força en benefici de qui suposadament el ve a civilitzar. Discurs George Clemenceau a la Cambra de Diputats francesa, juliol del 1885
  61. 61. Activitat 1: Fes una redacció explicant amb les teves pròpies paraules que va ser és d'Imperialisme i quines van ser les causes que el van provocar, es a dir, quins factors van provocar que les potències industrials es llancessin a la conquesta del món entre 1870 i 1914. Desprès valora personalment la importància que va tenir cada un d’aquest factors en el desenvolupament de l’Imperialisme.
  62. 62. PER SABER-NE MÉS AMPLIAR INFORMACIÓ Per ampliar la informació sobre “L’Imperialisme” o repassar el conceptes fonamentals del tema “cliqueu” sobre els a) Apunts sobre el tema d'obligatòria lectura (Català) b) Apunts en format PDF sobre el tema (Castellà) c) Web que presenta el tema de forma ben estructurada (Català) d) Exercici interactiu sobre el repartiment d'Àfrica per les potències europees. VIDEOS RESUM TEMA: COLONITZACIÓ ÀFRICA COLONITZACIÓ ÀSIA

×