SlideShare a Scribd company logo
1 of 70
Antonio Núñez 2017
L’IMPERIALISME (1870-1914)
1.- Introducció: Definició
3.-Causes de l’imperialisme
2.- Context Històric:
4.- El repartiment del Món: Els Imperis Colonials
5.- Conseqüències de l’imperialisme
La Segona Revolució Industrial
Creixement Demogràfic
4.1.- Formes de domini i explotació de les colònies
4.2.- Imperialisme Europeu, Americà i Japonès
4.3.- Relacions entre les Imperis Colonials: Conferència de Berlin
En el darrer terç del segle XIX, el desenvolupament de la segona revolució industrial va originar
un gran creixement econòmic i demogràfic en la major part dels estats europeus, i també als
Estats Units i el Japó.
1.- INTRODUCCIÓ:
INTRODUCCIÓ
Entre 1870 i 1914 les potències industrials van iniciar una cursa frenètica per a conquerir
territoris els quals van dominar políticament i van explotar econòmicament. És l’era de
l'imperialisme.
L'imperialisme va significar
el repartiment d'Àfrica i de
bona part d'Àsia i Oceania
entre les grans potències
europees, encapçalades per
la Gran Bretanya i França.
Tot i que també van acabar
participar les noves i joves
potències Industrials que es
havien sorgit fora d’Europa:
Els Estats Units i el Japó.
1.- INTRODUCCIÓ:
El repartiment del món per part de les grans potències industrials va originar tensions i conflictes
internacionals entre elles. El resultat de tot plegat, serà l'esclat de la Primera Guerra Mundial.
Per als pobles colonitzats, l'època sota domini de les potències industrials va suposar l’inici d’un
subdesenvolupament en el que , encara avui dia es trobem. És per això, que diem que
l'imperialisme és un fenomen clau per a entendre el món actual.
1.- INTRODUCCIÓ:
L’IMPERIALISME podria definir-se com:
Un sistema en el que els països industrialitzats d'Europa, juntament amb els
Estats Units i Japó, dominen i controlen l’economia, la política i la cultura de la
resta de països del món
És doncs, un fenomen es produeix entre finals
del segle XIX i principis del segle XX (1870-
1914) i que tindrà com a principals
protagonistes a les potències Industrials
Europees, juntament amb els EEUU i el Japó.
Ara bé, tot i que l’Imperialisme no era un
fenomen nou, doncs al segle XVII i XVIII,
Espanya i Portugal ja havien tingut importants
imperis.
L’Imperialisme als segles XIX i XX presenta
importants diferències.
Per exemple: Mentre que en el 1800 el 35% del territori del planeta eren dependent
d´Europa i dels Estats Units, el 1914, aquest percentatge era del 84%.
2. CONTEXT HISTÒRIC
Dos fenòmens emmarquen l’aparició i el desenvolupament de l’Imperialisme:
EL DESENVOLUPAMAMENT DE LA
SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
UN GRAN CREIXAMENT
DEMOGRÀFIC A EUROPA
GRAN CREIXEMENT ECONÒMIC
(Producció comerç i consum)
Europa duplica la seva població.
Grans fluxos Migratoris des de
Europa cap altres continents
Aplicació de noves
fonts d’energia:
Electricitat i petroli
Nova organització del treball
Producció en cadena
(Taylorisme )
Es produeix a partir del darrer terç del s. XIX. Per mitjà de:
LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL (1870-1914)
CREIXAMENT ECONÒMIC
ESPECTACULAR
2. CONTEXT HISTÒRIC: II REV. INDUSTRIAL
0
50
100
150
200
250
1910 1915 1920 1925 1930
energia de
vapor
energia
elèctrica
APLICACIÓ DE NOVES ENERGIES
2. CONTEXT HISTÒRIC: II REV. INDUSTRIAL
LES NOVES ENERGIES
Petroli Electricitat
Enllumenat
Producció
Comunicacions
(Ràdio, Telègraf)
Gasolina
Aquestes noves fonts d’energia
augmentaren la producció de les
empreses. 1877 1888 1877
També possibilitaren el naixement de noves industries i
nous productes: Industria química, metal·lúrgica...
1899
1867
I també canviaran les formes de
transport i comunicació, transformant
la vida quotidiana dels ciutadans
2. CONTEXT HISTÒRIC: II REV. INDUSTRIAL
El Taylorisme és un mètode d’organització
industrial que té com a finalitat l’augment
de la productivitat.
Per això la producció s’organitza en sèrie
per mitjà d’una cadena de muntatge.
Això s’aconsegueix mitjançant l’eliminació
dels moviments inútils de l’obrer.
El moviment continu de la cinta marca el
ritme de la producció, evita la pèrdua de
temps.
La qual cosa permet reduir els costos de
producció.
EL TAYLORISME
Nova organització
del treball
Treball en cadena
(estalvi de temps i de feina)
Major producció
reducció de costos
( Més productes, menys temps, més barats)
UNA NOVA ORGANITZACIÓ DEL TREBALL: EL TAYLORISME
2. CONTEXT HISTÒRIC: II REV. INDUSTRIAL
EXEMPLE
El Ford T va sortir a la
venda el 1908.
La seva fabricació costava
1500 dòlars i exigia 14
hores de treball.
El 1925, el seu cost era de
600 dòlars i només
suposava una hora i vint
minuts de treball.
De com un canvi en l’organització de la producció va permetre
disminuir costos i augmentar la producció
En suma, produir més i a preus més baixos .
2. CONTEXT HISTÒRIC: II REV. INDUSTRIAL
L’augment de la producció industrial provocat per la utilització de noves formes
d’energia i dels canvis en els sistemes d’organització en la producció va anar
acompanyada d’un increment del comerç internacional.
Especialment afavorit per les millores en el transport marítim, afavorit per la
construcció de canals artificials en llocs estratègics com:
El anal de Suez ( 1869) El Canal de Panamà ( 1914)
Unes espectaculars obres d'enginyeria, resultat del continu progrés tecnològic que
va caracteritzar l’època i que van permetre escorçar distàncies i baixar els preus dels
transports
2. CONTEXT HISTÒRIC: II REV. INDUSTRIAL
APARICIÓ DE NOVES POTÈNCIES INDUSTRIALS
Amb el desenvolupament de la segona Revolució Industrial apareixen
també noves potències industrials, com Alemanya, França, Bèlgica, Rússia,
EEUU i Japó.
Noves potències industrials que
durant l’últim terç del segle XIX i
principis del segle XX desbancaran a
Anglaterra com a potència industrial
hegemònica. (l’única i més important)
La qual cosa també provocarà un
AUGMENT DEL COMERÇ
I DE LA
COMPETENCIA INTERNACIONAL
En suma, amb la Segona Revolució Industrial el món quedà dividit entre
els països industrialitzats i els no industrialitzats.
2. CONTEXT HISTÒRIC: II REV. INDUSTRIAL
La població europea es duplicà al llarg del segle XIX, gràcies a les millores en
la dieta i als avenços mèdics i sanitaris.
EL CREIXAMENT DEMOGRÀFIC A EUROPA
El 1914, una quarta part de la
població mundial es
concentrava a Europa.
Al llarg del s. XIX la població
europea va pasar de 187 a
401 milions de persones.
L’altre fenomen que va emmarcar el desenvolupament de l’Imperialisme va
ser : El creixement demogràfic a Europa
2..- CONTEXT HISTÒRIC: CREIXEMENT DEMOGRÀFIC I MIGRACIONS
La població europea es duplicà al llarg del segle XIX, gràcies a les millores en
la dieta i als avenços mèdics i sanitaris. La mortalitat es reduí, l’esperança de
vida augmentà, mentre que la natalitat es mantenia elevada.
La industrialització havia provocat un augment de les rendes (els guanys), però no
havia millorat la distribució d’aquestes, que havien quedat en mans d’una minoria:
LA NOVA BURGESIA INDUSTRIAL I FINANCIERA
Per un altre banda milions d’europeus vivien a les portes de la misèria: Atur, sous
baixos...
Molts europeus no van trobar una altra sortida
per millorar la seva situació que la emigració.
Entre 1815 i 1914, 60 milions d’europeus van
abandonar Europa
AUGMENT DEMOGRÀFIC I MIGRACIONS
2..- CONTEXT HISTÒRIC: CREIXEMENT DEMOGRÀFIC I MIGRACIONS
2..- CONTEXT HISTÒRIC: CREIXEMENT DEMOGRÀFIC I MIGRACIONS
1873: CRISI DE SOBREPRODUCCIÓ A EUROPA
Al 1873 Europa patí una greu crisi econòmica. En principi agrícola, i provocada
per les importacions cereals d’Estats Units ( Més barats que els europeus ).
La crisi al camp reduí el consum, Per això es donà una greu crisi de sobreproducció.
Les indústries van començar a tancar i augmentava l’atur
Per protegir la seva producció els països
europeus adoptem mesures com el
proteccionisme (Posar aranzels (impostos)
als productes importats)
Però la resta de potències fora d’Europa
feren el mateix, amb la qual cosa els països
europeus es trobaren que tampoc podien
donar sortida al seu excés de producció.
La conflictivitat social va augmentar
Tot això provocarà la necessitat de buscar NOUS MERCATS on vendre
els excedents de producció i obtenir matèries primeres
Sortida
2..- CONTEXT HISTÒRIC: LA CRISI DE 1873
L’ IMPERIALISME
Conquesta, domini i explotació per part de les potències industrials
d'àmplies zones del món per vendre la seva sobreproducció, per l'obtenció
de matèries primeres i també per invertir el seus capitals i col·locar els
excessos de població.
L’IMPERIALISME
- FACTORS ECONÒMICS
CAUSES DE L’IMPERIALISME
- FACTORS POLÍTICS
- FACTORS DEMOGRÀFICS
- FACTORS CULTURALS I IDEOLÒGICS
3. CAUSES DE L’IMPERIALISME
Tradicionalment sempre s’ha considerat com a causa principal de l’Imperialisme les
necessitats econòmiques dels països industrialitzats, però avui dia, les darreres
investigacions coincideixen en afirmar que L'Imperialisme és un fenomen complex,
que és produeix com a resultat d’un conjunt de causes o factors diversos, no sols
de caràcter econòmic.
3. CAUSES DE L’IMPERIALISME
Una de les causes principals que expliquen, el per què s’origina l'imperialisme, són
les necessitats econòmiques dels països industrialitzats, es a dir :
FACTORS ECONÒMICS
La necessitat de trobar nous mercats on vendre els excedents de producció
generats per la segona revolució industrial.
La necessitat de trobar nous llocs d’inversió, on invertir els capitals
generats pel desenvolupament de l’industria i el comerç.
La necessitat de trobar noves matèries primeres que en molts països
europeus s'havien esgotat.
(Les colònies, de fet, es van convertir en mercats on es venien els productes
elaborats per les industries de les metròpolis )
(Les metròpolis van invertir gran quantitat de capitals a les colònies, tant en en la
construcció i millora d´obres públiques com en noves empreses i negocis)
(Les colònies eren territoris rics en recursos naturals on s´obtenien primeres matèries per a les
indústries a preus molt baixos).
Els factors polítics també van tenir una gran importància. En plena època de formació
dels Estats Nacionals la formació d’un imperi dominador enfortia el sentiment
nacional ( l’orgull nacional) dels seus ciutadans
Serà doncs, per aquestes dues raons, que els governs animaren a l’expansió colonial
PRINCIPALS IMPULSORS DE L’IMPERIALISME
Chamberlain
( Anglaterra)
Jules Ferry
( França )
(NACIONALISME I PRESENCIA INTERNACIONAL)
Von Bismarck
( Alemanya )
Cecil Rhodes
( Empressari )
3. CAUSES DE L’IMPERIALISME
A més a més, també incrementava la importància Internacional del país conqueridor.
(Més territoris, més pes i més importància en la política internacional)
FACTORS POLÍTICS
L’exaltació nacionalista
En primer lloc, crec en l’imperi britànic i, en segon lloc, crec
en la raça britànica. Crec que la raça britànica és la més gran
de les races imperials que el món ha conegut, [...]. Entre
totes les nacions del globus tan sols nosaltres hem estat
capaços de fundar i de conservar colònies en les condicions
més diverses i a totes les regions del món. Ens hem assegurat
no només la fidel submissió de tots els ciutadans britànics,
sinó també la simpatia de totes les races que viuen a l’ombra
de la bandera britànica.
Discurs del 1r ministre britànic, Chamberlain, 1895
L’IMPERIALISME I LES SEVES CAUSES
Per tal de garantir la seguretat dels seus imperis, les potències també van conquerir
territoris estratègics.
3. CAUSES DE L’IMPERIALISME
L´objectiu era controlar les rutes marítimes i terrestres.
Les colònies donen poder militar
Afirmo que la política colonial de França, que la política d’expansió colonial,
la que ens ha impulsat a anar cap a Saigon, a la Contxinxina, i que ens
condueix cap a Tunísia, [...] es fonamenta en una realitat sobre la qual és
necessari cridar la vostra atenció un moment. És a dir, que una marina com
la nostra no pot navegar sobre la superfície dels mars sense refugis sòlids,
sense defenses i sense cap centre de proveïment. Cal que el nostre país es
posi a fer el mateix que els altres i, atès que la política d’expansió colonial
és el mòbil general de les potencies europees en el moment actual, cal
prendre partit a favor seu.
Discurs al parlament francès del 1r ministre J.Ferry, 1864
3. CAUSES DE L’IMPERIALISME
Al llarg del segle XIX la població als països
europeus havia crescut intensament. Europa vivia
un gran “boon” demogràfic: “L’explosió blanca”
FACTORS DEMOFRÀFICS
Població Europea
Any 1850 284 milions
Any 1900 423 milions
La crisis de sobreproducció provocava atur i misèria per milions d’obrers europeus
Per reduir el malestar social provocat per l´atur, molts governs animaven els fluxos
migratoris cap a les colònies
Milions d’europeus van marxar a d’altres continents
(1850-1914: més de 50 milions)
Britànics 17
Italians 10
Alemanys 5
Balcànics 4’5
Espanyols 4’4
altres 13
3. CAUSES DE L’IMPERIALISME
L’emigració per viure a noves terres va ser una “sortida” per els més pobres a
Europa.
“Urgent. Qualsevol que vulgui venir cap a les riques i
pròsperes terres de la colònia d’Austràlia, com a
pagès, criat, o miner, disposarà de passatge gratuït
en primera classe.” (Comissió d’emigrants de les
colònies)
Anunci publicat al Northampton Herald 1894
I les potències industrials europees van trobar en l’expansió territorial, una sortida
per col·locar els seus excedents de població i evitar les tensions socials que
provocava l’atur i la misèria.
La revolució dels transports va fer possible que es produeixin
grans onades migratòries.
L’IMPERIALISME I LES SEVES CAUSES
FACTORS DEMOGRÀFICS
Ahirvaigestar a l'East End de Londres (un barri obrer) i vaig assistir a una assemblea de
persones a l'atur. A la reunióvaigsentir discursos exaltats que erencomun crit: Pa!Pa!
Quan vaigtornar a casa vaigreflexionar sobre el que haviasentit, convençut, més que mai,
de la importànciade l'imperialisme.(…)
La ideaque tinc representala soluciódel problemasocial, és a dir, per poder salvar
quarantamilions de britànics d'unaguerracivil mortífera, nosaltres, els políticscolonials,
hemde prendre possessióde nousterritoris per col·locar l'excésde població, per obtenir
matèries primeres i trobar nous mercats on poder vendre els productes de les nostres
fàbriques (…) .Si es vol evitarunaguerra civil,cal esdevenir imperialista
CECIL RHODES, (empresari i aventurer anglès) 1895
3. CAUSES DE L’IMPERIALISME
FACTORS CULTURALS I IDEOLÒGICS
Els valors culturals i la ideologia d’una part important dels habitants d’Europa en
aquell moment, també seran un factor important en el desenvolupament de
l'Imperialisme.
A) EL RACISME I LA MISIÓ CIVILITZADORA
Com a més importants podem destacar el següents:
Una gran part de la població europea, estaven
convençuts de que la raça blanca era superior i que
això, justificava el fet de dominar altres pobles, que
ells consideraven endarrerits i inferiors.
Igualment, hi havia una majoria que pensava que la
civilització cristiana europea era superior, i que els
europeus tenien el deure d’imposar-la als “salvatges”.
És el que els anomenaven MISSIÓ CIVILITZADORA:
“l’home blanc ha d’ajudar als inferiors, instruint-los i
evangelitzant –los”
3. CAUSES DE L’IMPERIALISME
RACISME I MISIÓ CIVILITZADORA
Hi ha un altre punt que també he de tractar de la qüestió colonial: és
l'aspecte humanitari i civilitzador. Cal dir obertament que, efectivament,
les races superiors tenen un dret respecte de les races inferiors, perquè
hi ha un deure cap a elles: les races superiors tenen el deure de
civilitzar-les.
Jules Ferry a la Cambra de Diputats francesa, juliol del 1885.
És un fet incontestable que els negres tenen un
cervell més lleuger i menys voluminós que el
de l’espècie blanca. Però, aquesta superioritat
intel·lectual, ¿ens dóna als blancs dret de
reduir a l’esclavatge la raça inferior? No, i mil
vegades no. La inferioritat intel·lectual dels
negres lluny de conferir-nos el dret d’abusar de
la seva debilitat, ens imposa el deure d’ajudar-
los i protegir-los.
Article del “Grand Dictionaire Universal Larousse”
3. CAUSES DE L’IMPERIALISME
EL RACISME I LA MISIÓ CIVILITZADORA
3. CAUSES DE L’IMPERIALISME
B) LA CURIOSITAT CIENTIFICA: EXPEDICIONS GEOGRÀFIQUES I ANTROPOLÒGIQUES
Un altre factor que també va contribuir al desenvolupament de l’Imperialisme va ser la
curiositat científica, una moda molt estesa al segle XIX entre les societats industrials
Aventurers i societats científiques es llancen a descobrir i explorar territoris nous.
Principals expedicions i descobriments
1841-1871 Expedicions per Àfrica (Livingstone, Stanley..)
1871- Darwin publica la teoria sobre l’origen de les
espècies
1878- Descobriment del pas entre Àsia i Amèrica (Estret
de Bering)
1895-1908- Expedicions per l’Àsia Central1909- Robert Edwin Peary Arriba al Pol Nord1910- Roald Amundsen arriba al Pol Sud.
Van ser unes expedicions van obrir noves rutes i van
assolir un coneixement sobre els pobles que havitaven
aquests nous territoris, que després van ser utilitzades
pels païssos colonitzadors amb finalitats militars i
econòmiques.
Moltes d’aquestes societats i expedicions rebien suport i
finançament per part dels governs.
A la fi del segle XIX totes les grans potències industrials es van llançar a la conquesta i
el repartiment del món. Aquesta conquesta es centrarà principalment en el domini
d’Àfrica i Àsia, i la major part de les illes de L’Oceà Pacífic (inclosa Austràlia)
EL REPARTIMENT DEL MÓN: ELS IMPERIS COLONIALS
4. EL REPARTIMENT DEL MÓN: ELS IMPERIS COLONIALS
AFRICA ASIA
La cursa pel control i domini d’aquests territoris donarà lloc a conflictes bèl·lics amb
els pobles dominats i les primeres friccions entre les potències conqueridores.
Fins 1880 intervenció
es limitava a les zones
costaneres (factories)
A partir de 1885
LA COLONITZACIÓ
D’AFRICA
FASES DE LA
CONQUESTA:
CONQUESTA TOTAL
Àfrica el 1914
A diferència d’Àfrica a la
conquesta d’Àsia i
Oceania a més de les
potències europees es
van afegir de noves:
Rússia, Japó i EEUU.
LA COLONITZACIÓ
D’ÀSIA I OCEANIA
Gran Bretanya
Anglaterra
Hong Kong
Singapur
França
França
Holanda
Holanda
Expansió del Japó
Expansió de Rússia
Xina va resistir l’ocupació de les
potències però va cedir Hong Kong
a Anlaterra durant 100 anys.
4.1- EL REPARTIMENT DEL MÓN
COLÒNIES (pròpiament dites)
Territoris conquerits i dominants per les potències industrials sobre les quals la
metròpoli exercia un control absolut.
Segons la manera com el país conqueridor organitzava o explotava els nous
territoris podem diferenciar diferents tipus de colònies:
Aquet territoris no tenien govern propi i depenien directament de la metròpoli.
Grans empreses occidentals explotaven els seus recursos naturals utilitzant com a
ma d’obra als indígenes, els quals treballaven en condicions de semi esclavitud
Un governador militar i l’exèrcit mantenien l’ordre (Ex: Índia, Colònies africanes,
Indoxina) Era el model més habitual.
ELS PROTECTORATS
Són territoris als quals se’ls respecta el govern autòcton, però controlat per la
metròpoli. “governs “titelles”. Es donen en el cas de territoris difícils de conquerir o
amb un govern indígena fort. (Ex: Marroc, Egipte)
DOMINI
4.- EL REPARTIMENT DEL MÓN
Eren territoris amb població indígena escassa. En aquest cas s’hi establien emigrants
europeus de forma permanent que s’apropiaran del territori
CONCESIÓ
Són territoris cedits a la metròpoli durant un temps pels governs locals. Solen ser llocs
de gran importància estratègica o comercial. (Els ports) . Exemple: Xina va cedir Hong
Kong a la Gran Bretanya 100 anys. (Tornat a Xina el 1997)
Amb el temps disposaren d’un govern autònom propi i acabaren independitzant-se de
les metròpolis. ( Exemple: Canadà, Austràlia Nova Zelanda Sudàfrica, Argèlia)
LA VIDA A LES COLONIES
4.- EL REPARTIMENT DEL MÓN
L’objectiu principal de la dominació i control dels nous territoris per part dels
colonitzador era l’Explotació Econòmica.
Els colonitzadors s´apropiaven de les terres i les convertien en grans plantacions on
es cultivaven productes que no es podien cultivar a Europa (cafè, sucre, cacau o
cautxú) o bé explotaven la riquesa dels minerals del subsòl (or, carbó, diamants ...)
La població nativa proporcionava mà d´obra barata i,
molt sovint, era maltractada i sotmesa a situacions
properes a l´esclavitud.
4.- EL REPARTIMENT DEL MÓN
La població autòctona en la major part dels territoris dominats va ser explotada, però
també va ser sotmesa en alguns casos, com a Australià o Nova Zelanda a una política
d’extermini, essent substituïda pels colonitzadors.
A la major part de les colònies, colonitzats i colonitzadors vivien realitats
completament separades. Les relacions eren jeràrquiques i de subordinació.
L´expansió colonial va imposar la civilització occidental a la població colonitzada, que
va haver de modificar les seves formes de vida i aprendre la llengua del colonitzador.
4.- EL REPARTIMENT DEL MÓN
L’IMPERI BRITANIC ( És l’Imperi europeu de major extensió )
Un imperi amb presència a tots els continents (33M Km2, 450M persones). Regnava la
reina Victòria, per això també aquest període es conegut l’Època Victoriana.
L’IMPERIALISME EUROPEU
L’expansió britànica provocà importants conflictes, dels quals els més destacats foren:
4.- EL REPARTIMENT DEL MÓN
LES GUERRRES DE L’OPI Un conflicte que enfrontà a Anglaterra amb la XIna
Els britànics introduïen opi en la Xina i a
canvi obtenien seda, te i altres productes.
El govern xinès prohibí les importacions
d’opi, la qual cosa provocà el conflicte.
Els britànics van vèncer en aquest
conflicte, la qual cosa va permetre obrir els
ports xinesos al comerç de les potències
occidentals i a més Anglaterra obtingué la
concessió d’ Hong-kong duran 100 anys.
LA REVOLTA DELS SIPAIS Un conflicte amb els indígenes a la India
Els sipais eren soldats indígenes que servien en l’exèrcit britànic a l’Índia, en un
moment en que la colònia era controlada per una companyia privada.
La revolta va fer que el govern britànic assumís directament el control. L’Índia passà a
ser governada per un virrei en representació de la reina Victòria.
LA GUERRA ANGLO-BÒER
4.- EL REPARTIMENT DEL MÓN
Un conflicte que es produí a l’Àfrica on els anglesos s’enfrontaren amb els colons
holandesos. ( Boèrs )
Aquest conflicte no va enfrontar colonitzadors amb indígenes, sinó que va ser un
enfrontament entre dues potencies colonitzadores: Anglaterra i Holanda.
Els britànics, assentats al Cap de Sudàfrica volien estendre els seus dominis a tot el
sud del continent, perquè hi havia importants jaciments d’or i diamants en zones
ocupades per colons holandesos (els Boérs).
Això provocà un enfrontament entre dos pobles
colonitzadors que finalitzà amb els triomf dels
anglesos que acabaren annexionant a l’Imperi
britànic els territoris ocupats prèviament pels colons
holandesos.
Aquests va ser un dels molts enfrontaments que es
donaren durant l’Imperialisme entre potències
colonitzadores i que accentuen les diferencies i
recels entre elles. Preludi de la gran confrontació que
es produirà al 1914.
4.- EL REPARTIMENT DEL MÓN
És el segon Imperi en extensió.
Àsia: Indoxina Francesa (Vietnam, Laos i Cambotja)
Amèrica: Guadalupe, Guaiana, Martinica.
Àfrica: Algèria, Marroc, Tunísia.Àfrica Occidental Francesa:Àfrica Equatorial
Francesa:Somàlia Francesa:Madagascar
Oceania: Polinèsia Francesa, Nova Caledònia.
Amb Gran Bretanya es va disputar el domini de la zona central d’Àfrica, produint-se el
1898 el conflicte de Fashoda. Un conflicte molt greu que va estar a punt de fer esclatar
la guerra entre les dues grans potències . Sols la retirada francesa ho va impedir.
I es va estendre principalment Àfrica i Àsia
L’IMPERI FRANCÉS
4.- EL REPARTIMENT DEL MÓN
ALTRES IMPERIS COLONIALS EUROPEUS
Alemanya
Arriba tard i provoca conflictes.
Àfrica (Tanganika, Camerún, Togo, Namíbia) Oceania (Nova
Guinea, Bismarck, Carolines, Mariannes)
Holanda Índies Occidentals Holandeses: Sumatra, Borneo, Java, Illes
Cèlebes, Moluques, part de Timor, part de Nova Guinea.
Bèlgica Congo Belga
Itàlia Eritrea, Somàlia i Líbia
Portugal.
Angola, Moçambic, Guinea-Bissau, Timor Oriental, Macao
Espanya Cuba, Filipines, Puerto Rico, Guam. Guinea, Sidi Ifni, Sàhara
Occidental, nord del Marroc..
4.- EL REPARTIMENT DEL MÓN
L’IMPERIALISME DELS ESTATS UNITS
A finals del segle XIX els EUA experimenten un creixement econòmic espectacular.
A més dels països europeus altres dos nacions de fora d’Europa es desenvolupen
industrialment al llarg del segle XIX : Estats Units i Japó.
L’Imperialisme dels E.E.U.U. presenta unes característiques diferents de
l’europeu i el japonès basant-se principalment en dos aspectes::
- Ingerència en els afers interns dels països (control
dels governs) més que no pas la conquesta territorial i
el control directe.
- Control de rutes comercials en defensa dels interessos
de les grans companyies (empreses) americanes
El proteccionisme europeu “obligà” els nord-americans a cercar noves àrees de
comerç on vendre el seus excedents de producció.
4.- EL REPARTIMENT DEL MÓN
L’expansionisme americà es va dirigir:
Al Carib, el centre i el sud del continent americà “Amèrica pels americans”
Cap l’oceà Pacífic buscant posicions
estratègiques (illes) per tal de
protegir les rutes comercials amb
els mercats asiàtics.
I també cap el
control de l’estret
de Bering. Pas
entre Amèrica i
Àsia, per la qual
cosa compra
Alaska a Rússia
(1867)
“Les fàbriques nord-americanes produeixen més del que el poble pot utilitzar; el sòl
nord-americà produeix més del que es pot consumir. El destí ens marca la política a
seguir: El comerç mundial ha de ser i serà nostre.
Establirem factories comercials a la superfície del món, com a centres de distribució
dels productes nord-americans. Cobrirem els oceans amb els nostres vaixells mercants.
La llei nordamericana, l’ordre nordamericà, la civilització nord- americana i la bandera
nord-americana es plantaran a les costes i regions del món dominades fins ara per
l’obscurantisme i la violència, i aquest auxiliars de Déu les faran a partir d’ara
magnífiques i resplendents”
Discurs del senador Beveridge a Boston, 1898
1.- Com justifica el senador americà la necessitat de conquerir colònies ?
2.- Quines altres raons, a més de les estrictament econòmiques addueix ?
L’IMPERIALISME DELS ESTATS UNITS
4.- EL REPARTIMENT DEL MÓN
4.- EL REPARTIMENT DEL MÓN
“Parla suaument i porta un gran garrot, així arribaràs lluny”
Aquesta frase pronunciada pel president dels EEUU Theodore Roosevelt resumeix el
caràcter de l’Imperialisme estatunidenc i de la seva actuació com a potència mundial
(speak softly and carry a big stick, you will go far)
Amb aquesta frase queda patent la
voluntat dels EUA de realitzar
negociacions i pactes amb altres
països, però mantenint sempre la
possibilitat de realitzar una
intervenció armada si no arribaven
a un acord.
Sota la política del “Gran Garrot”
es legitimava que els Estats
Units poguessin utilitzar la força
com a mitjà per defensar els seus
interessos fora del seu territori.
(Recollit a la seva constitució)
Aquesta frase es complementava amb “Amèrica pel americans” frase amb la que es
defensava que el seu espai de domini natural era tot el continent americà.
L’IMPERIALISME DELS ESTATS UNITS
Quin paper s'atorga els E.E.U.U. en relació a Amèrica del Sud ?
Comenta l'expressió “Amèrica pels americans” en relació a les idees del text.
4.- EL REPARTIMENT DEL MÓN
Theodore Roosevelt 1904,
president dels EEUU
“Amèrica pels americans”
La frase se refiere a las intervenciones estadounidenses
ocasionadas por la "discapacidad" de los gobiernos locales de
resolver asuntos internos desde el punto de vista del gobierno
de Estados Unidos y protegiendo los intereses de ciudadanos y
entidades estadounidenses. En tal sentido, Roosevelt postulaba
que los desórdenes internos de las repúblicas latinoamericanas
constituían un problema para el funcionamiento de las
compañías comerciales estadounidenses establecidas en dichos
países, y que en consecuencia los Estados Unidos debían
atribuirse la potestad de "restablecer el orden", primero
presionando a los caudillos locales con las ventajas que
representaba gozar del apoyo político y económico de
Washington ("hablar de manera suave"), y finalmente
recurriendo a la intervención armada (el "Gran Garrote") en caso
de no obtener resultados favorables a sus intereses.
4.- EL REPARTIMENT DEL MÓN
L’IMPERIALISME JAPONÈS
Japó arriba al segle XIX essent una societat feudal de caràcter medieval.
1868 REVOLUCIÓ MEIJI ABOLICIÓ ESTRUCTURES FEUDALS
MODERNITZACIÓ ECONÒMICA
CREIXEMENT ECONÒMIC MODERNITZACIÓ SOCIAL
JAPÒ ES TRANSFORMÀ EN UNA POTÈNCIA
IMPERIALISTA QUE RIVALITZARÀ PER ÀSIA
Japó inicia el seu expansionisme cap la costa asiàtica de l’oceà Pacífic per:
Obtenir aliments per la seva creixent població
Obtenir matèries primeres per la seva industria tèxtil
Protegir-se del poder de Xina I Rússia ( Potències tradicionals zona)
4.- EL REPARTIMENT DEL MÓN
L'expansionisme territorial portarà a Japó a tenir conflictes bèl·lics amb les altres
potencies de la zona.
GUERRA AMB LA XINA (1894-1895)
GUERRA AMB RÚSSIA (1905)
4.- EL REPARTIMENT DEL MÓN
LA RELACIÓ ENTRE ELS IMPERIS COLONIALS
El repartiment ràpid del món (1880-1914) va provocar friccions (conflictes) entre les
potències colonials , entre el més important, cal destacar:
Fashoda (1898): Conflicte entre França
i Anglaterra en Àfrica (ferrocarril)
Guerra de Cuba: Espanya i E.E.U.U.
Guerra Ruso Japonesa (1905)
Per prevenir aquestes friccions
s’organitzaren congressos i reunions entre
els països europeus com la Conferència
de Berlín
En 1885, catorze països europeus es
reuniren en Berlin per prendre una sèrie
d’acords per regular la conquesta i
repartiment del continent Africà.
4.- EL REPARTIMENT DEL MÓN
LA CONFERÈNCIA DE BERLIN
Els 14 països europeus reunits a Berlín acorden una sèrie de normes per evitar
enfrontaments entre ells en la conquesta i colonització d’Àfrica.
Malgrat els acords, els enfrontaments colonials continuaren i foren una de les causes
de la Primera Guerra Mundial.
- El país que ocupa una zona costanera tindrà dret a un territori interior
(hinterland).
- Per considerar com a propi un territori cal l’ocupació efectiva, real i
permanent del territori i no, només el drets històrics.
- La navegació pels grans rius africans: Congo, Níger, Zambesi, Nil, Senegal,
serà lliure i no es podrà impedir el pas per cap territori.
- Cada potència ha de comunicar a les demes quins territoris considera com a
propis. Per evitar ingerències d’un altra país.
A LES METRÒPOLIS
Consciència de superioritat racial
CONSEQÜÈNCIES DE L’IMPERIALISME
5.- CONSEQÜÈNCIES DE L’IMPERIALISME
El desenvolupament de l’imperialisme tindrà un profund impacte tant en les potencies
colonitzadores, com en els territoris colonitzats, arribant alguns dels seus efectes fins
als nostres dies.
Acumulació de riquesa
A LES COLÒNIES
Pigmeus amb el Prof. K. G. Murphy. Alguns pigmeus eren exhibits en
zoològics humans, com Ota Benga en el Zoològic del Bronx, a Nova York.
Impacte profund que va trasbalsar la manera
de viure dels pobles indígenes en tots els
ambits:
Econòmic i demogràfic
Polític, Social i Cultural
ÀMBIT ECONÒMIC
5.- CONSEQÜÈNCIES DE L’IMPERIALISME
Explotació d’homes i terres en benefici de les metròpolis
Expropiació de terres Passen a mans dels colonitzadors
Substitució conreu tradicional per plantacions de monocultiu
Eliminació de les terres col·lectives
imposició de la propietat privada
necessitat dels natius de
treballar en plantacions i
mines per obtenir diners
Reducció
de la
mortalitat.
- Millores Higièniques
-Millores Sanitàries
(vacunes, hospitals)
BOON
DEMOGRÀFIC
DESEQUILIBRI POBLACIÓ
RECURSOS
FAM
(SUBALIMENTACIÓ
CRÒNICA)
ÀMBIT DEMOGRÀFIC
5.- CONSEQÜÈNCIES DE L’IMPERIALISME
Es produeix una alteració total de la societat tradicional (tribal)
És Substituïda per una nova
estructura social de classes
Alta: Els colonitzadors i els aliats
d’aquest. Acaparava terres i recursos.
5.- ECONSEQÜÈNCIES DE L’IMPERIALISME
AMBIT SOCIAL
Mitjana: Funcionaris i tècnics formats
a Europa. Molt occidentalitzats.
Jornalers: Majoria de la població
indígena. Pateixen explotació i viuen a
la misèria.
També és van ajuntar o separar ètnies
artificialment
Forçant la convivència entre grups
tradicionalment enfrontats (germen de
futurs conflictes bèl·lics)
GERMEN DE FUTURS CONFLICTES ALGUNS
DELS QUALS ENCARA PERDUREN
ÀMBIT POLÍTIC
Introducció del concepte Estat-Nació.
Creació de fronteres artificials
5.- CONSEQÜÈNCIES DE L’IMPERIALISME
Es Produí una important
ACULTURACIÓ
Pèrdua dels costums autòctons i de la pròpia
identitat, substituïts per les creences i formes de
vida europeus
ÀMBIT CULTURAL
5.- CONSEQÜÈNCIES DE L’IMPERIALISME
L’IMPERIALISME: CIVILITZACIÓ O EXPLOTACIÓ
Al segle XIX, entre la població de les potències industrialitzades es van donar dos
postures radicalment oposades respecte a l’Imperialisme:
ELS COLONIALITES
(majoria)
ELS QUE SE
OPOSAVEN (minoria)
La colonització era símbol de civilització:
La metròpoli enviava soldats per pacificar,
metges per curar, tècnics per ensenyar nous
mètodes de producció, mestres per educar i
missioners per evangelitzar (salvar ànimes)
Denunciaven que darrera d’aquesta visió
civilitzadora el que s’amagava era unes
ànsies enormes de enriquiment.
La colonització era explotació.
5.- CONSEQÜÈNCIES DE L’IMPERIALISME
L’Imperialisme pels pobles conquerits i sotmesos significava CIVILITZACIÓ o
EXPLOTACIÓ. Aquesta era la qüestió.
Al·legoria colonització francesa (1911) Caricatura colonització francesa (1911)
5.- CONSEQÜÈNCIES DE L’IMPERIALISME
Aquestes dues visions de l’Imperialisme apareixien reflectides en la premsa de
l’època i els discursos dels polítics.
5.- CONSEQÜÈNCIES DE L’IMPERIALISME
Hi ha un altre punt que també he de tractar sobre l’Imperialisme: és l'aspecte
humanitari i civilitzador. Cal dir obertament que, efectivament, les races superiors
tenen un dret respecte de les races inferiors, perquè hi ha un deure cap a elles: les races
superiors tenen el deure de civilitzar-les.
Discurs Jules Ferry a la Cambra de Diputats francesa, juliol del 1885.
Races superiors! Races inferiors! Aviat és dit. Per part meva, m'oposo completament a
aquesta afirmació des que he vist que els savis alemanys demostraven científicament
que França havia de ser vençuda en la guerra contra Alemanya perquè la francesa és
una raça inferior a l'alemanya.
No existeix el dret de les nacions anomenades superiors sobre les nacions anomenades
inferiors. (…)
No intentem, doncs, revestir la violència amb el nom de civilització, no parlem de dret,
de deure. La conquesta que preconitzeu és simplement l'abús de poder de la civilització
científica sobre les civilitzacions rudimentàries per, explotar-los i extreure’ls hi tota la
seva força en benefici de qui suposadament el ve a civilitzar.
Discurs George Clemenceau a la Cambra de Diputats francesa, juliol del 1885
Activitat 1:
Fes una redacció explicant amb les teves pròpies paraules que va ser és
d'Imperialisme i quines van ser les causes que el van provocar, es a dir, quins
factors van provocar que les potències industrials es llancessin a la conquesta del
món entre 1870 i 1914.
Desprès valora personalment la importància que va tenir cada un d’aquest factors
en el desenvolupament de l’Imperialisme.
PER SABER-NE MÉS
AMPLIAR INFORMACIÓ
Per ampliar la informació sobre “L’Imperialisme” o repassar el conceptes fonamentals
del tema “cliqueu” sobre els
a) Apunts sobre el tema d'obligatòria lectura (Català)
b) Apunts en format PDF sobre el tema (Castellà)
c) Web que presenta el tema de forma ben estructurada (Català)
d) Exercici interactiu sobre el repartiment d'Àfrica per les potències europees.
VIDEOS RESUM TEMA:
COLONITZACIÓ ÀFRICA
COLONITZACIÓ ÀSIA

More Related Content

What's hot

Característiques del modernisme
Característiques del modernismeCaracterístiques del modernisme
Característiques del modernisme
yovima70
 

What's hot (20)

1.El segle XVIII: La crisi de l'antic règim
1.El segle XVIII: La crisi de l'antic règim1.El segle XVIII: La crisi de l'antic règim
1.El segle XVIII: La crisi de l'antic règim
 
Unitat 7: La Revolució Russa
Unitat 7:  La Revolució RussaUnitat 7:  La Revolució Russa
Unitat 7: La Revolució Russa
 
T5 II Revolució Industrial i Imperialisme
T5 II Revolució Industrial i ImperialismeT5 II Revolució Industrial i Imperialisme
T5 II Revolució Industrial i Imperialisme
 
Característiques del modernisme
Característiques del modernismeCaracterístiques del modernisme
Característiques del modernisme
 
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
 
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
 
El modernisme
El modernismeEl modernisme
El modernisme
 
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
 
absolutisme vs parlamentarisme segle XVIII
absolutisme vs parlamentarisme segle XVIIIabsolutisme vs parlamentarisme segle XVIII
absolutisme vs parlamentarisme segle XVIII
 
06. LA SOCIETAT DEL SEGLE XIX
06. LA SOCIETAT DEL SEGLE XIX06. LA SOCIETAT DEL SEGLE XIX
06. LA SOCIETAT DEL SEGLE XIX
 
Despotisme il·lustrat
Despotisme il·lustratDespotisme il·lustrat
Despotisme il·lustrat
 
Unitat 3 Les Revolucions Liberals Ca
Unitat 3   Les Revolucions Liberals   CaUnitat 3   Les Revolucions Liberals   Ca
Unitat 3 Les Revolucions Liberals Ca
 
Causes de la Revolució francesa
Causes de la Revolució francesaCauses de la Revolució francesa
Causes de la Revolució francesa
 
Tema 9. la restauració (1875-1898) (i)
Tema 9.  la restauració (1875-1898) (i)Tema 9.  la restauració (1875-1898) (i)
Tema 9. la restauració (1875-1898) (i)
 
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIMSEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
 
Unitat 6. l'època de l'imperialisme
Unitat 6. l'època de l'imperialismeUnitat 6. l'època de l'imperialisme
Unitat 6. l'època de l'imperialisme
 
Les guerres carlines
Les guerres carlinesLes guerres carlines
Les guerres carlines
 
Les grans potències europees
Les grans potències europeesLes grans potències europees
Les grans potències europees
 
Unitat 12. la guerra civil (1936 1939)
Unitat 12. la guerra civil (1936 1939)Unitat 12. la guerra civil (1936 1939)
Unitat 12. la guerra civil (1936 1939)
 
Unitat 4: Moviment obrer
Unitat 4: Moviment obrerUnitat 4: Moviment obrer
Unitat 4: Moviment obrer
 

Viewers also liked

Unitat 8 El Crac Del 29 Ca
Unitat 8   El Crac Del 29   CaUnitat 8   El Crac Del 29   Ca
Unitat 8 El Crac Del 29 Ca
jordimanero
 
Unitat 12 descolonització i subdesenvolupament
Unitat 12   descolonització i subdesenvolupamentUnitat 12   descolonització i subdesenvolupament
Unitat 12 descolonització i subdesenvolupament
jordimanero
 
Unitat 10 la segona guerra mundial nou
Unitat 10   la segona guerra mundial nouUnitat 10   la segona guerra mundial nou
Unitat 10 la segona guerra mundial nou
jordimanero
 
Unitat 2 la revolució industrial 2011-12
Unitat 2   la revolució industrial 2011-12Unitat 2   la revolució industrial 2011-12
Unitat 2 la revolució industrial 2011-12
jordimanero
 
La Primera Guerra Mundial 1914-1918
La Primera Guerra Mundial 1914-1918La Primera Guerra Mundial 1914-1918
La Primera Guerra Mundial 1914-1918
smerino
 

Viewers also liked (14)

1btx. la dominació europea del món
1btx. la dominació europea del món1btx. la dominació europea del món
1btx. la dominació europea del món
 
Esquemes de l'Imperialisme: formes de domini i explotació
Esquemes de l'Imperialisme: formes de domini i explotacióEsquemes de l'Imperialisme: formes de domini i explotació
Esquemes de l'Imperialisme: formes de domini i explotació
 
La dominació europea del món 1871-1914
La dominació europea del món 1871-1914La dominació europea del món 1871-1914
La dominació europea del món 1871-1914
 
La Revolució industrial
La Revolució industrialLa Revolució industrial
La Revolució industrial
 
La Guerra Civil Espanyola
La Guerra Civil EspanyolaLa Guerra Civil Espanyola
La Guerra Civil Espanyola
 
Il·lustració
Il·lustracióIl·lustració
Il·lustració
 
Unitat 8 El Crac Del 29 Ca
Unitat 8   El Crac Del 29   CaUnitat 8   El Crac Del 29   Ca
Unitat 8 El Crac Del 29 Ca
 
Unitat 12 descolonització i subdesenvolupament
Unitat 12   descolonització i subdesenvolupamentUnitat 12   descolonització i subdesenvolupament
Unitat 12 descolonització i subdesenvolupament
 
Unitat 10 la segona guerra mundial nou
Unitat 10   la segona guerra mundial nouUnitat 10   la segona guerra mundial nou
Unitat 10 la segona guerra mundial nou
 
Unitat 11. Lla guerra freda
Unitat 11.  Lla guerra freda Unitat 11.  Lla guerra freda
Unitat 11. Lla guerra freda
 
Unitat 2 la revolució industrial 2011-12
Unitat 2   la revolució industrial 2011-12Unitat 2   la revolució industrial 2011-12
Unitat 2 la revolució industrial 2011-12
 
La Primera Guerra Mundial 1914-1918
La Primera Guerra Mundial 1914-1918La Primera Guerra Mundial 1914-1918
La Primera Guerra Mundial 1914-1918
 
Primera Guerra Mundial
Primera Guerra MundialPrimera Guerra Mundial
Primera Guerra Mundial
 
PRIMERA GUERRA MUNDIAL (1914 - 1918)
PRIMERA GUERRA MUNDIAL (1914 - 1918)PRIMERA GUERRA MUNDIAL (1914 - 1918)
PRIMERA GUERRA MUNDIAL (1914 - 1918)
 

Similar to IMPERIALISME (1870 - 1914 ) 1R BATX

El colonialisme- La dominació europea del món
El colonialisme- La dominació europea del mónEl colonialisme- La dominació europea del món
El colonialisme- La dominació europea del món
ChumichaAzdad
 
Tema 3; la revolució industrial
Tema 3;   la revolució industrialTema 3;   la revolució industrial
Tema 3; la revolució industrial
jcestrella
 
Unitat 5 l'imperialisme -2017-18
Unitat 5   l'imperialisme -2017-18Unitat 5   l'imperialisme -2017-18
Unitat 5 l'imperialisme -2017-18
jordimanero
 
Unitat 2 la revolució industrial 2017-18
Unitat 2   la revolució industrial 2017-18Unitat 2   la revolució industrial 2017-18
Unitat 2 la revolució industrial 2017-18
jordimanero
 
La revolució industrial
La revolució industrialLa revolució industrial
La revolució industrial
ahidalg_04
 
06 La segona revolució industrial i l'imperialisme
06 La segona revolució industrial i l'imperialisme06 La segona revolució industrial i l'imperialisme
06 La segona revolució industrial i l'imperialisme
Antoni Aixalà
 
4 unitat imperialisme_i_colonialisme_09
4 unitat imperialisme_i_colonialisme_094 unitat imperialisme_i_colonialisme_09
4 unitat imperialisme_i_colonialisme_09
Luis Bolívar Troya
 

Similar to IMPERIALISME (1870 - 1914 ) 1R BATX (20)

05.L'IMPERIALISME IPB
05.L'IMPERIALISME IPB05.L'IMPERIALISME IPB
05.L'IMPERIALISME IPB
 
05.l' imperialisme ipb
05.l' imperialisme ipb05.l' imperialisme ipb
05.l' imperialisme ipb
 
El colonialisme- La dominació europea del món
El colonialisme- La dominació europea del mónEl colonialisme- La dominació europea del món
El colonialisme- La dominació europea del món
 
La dominació europea del món
La dominació europea del mónLa dominació europea del món
La dominació europea del món
 
Tema 3; la revolució industrial
Tema 3;   la revolució industrialTema 3;   la revolució industrial
Tema 3; la revolució industrial
 
4rt Examen
4rt Examen4rt Examen
4rt Examen
 
Unitat 5 imperialisme -2017-18
Unitat 5   imperialisme -2017-18Unitat 5   imperialisme -2017-18
Unitat 5 imperialisme -2017-18
 
Unitat 5 l'imperialisme -2017-18
Unitat 5   l'imperialisme -2017-18Unitat 5   l'imperialisme -2017-18
Unitat 5 l'imperialisme -2017-18
 
Segona revolució industrial
Segona revolució industrialSegona revolució industrial
Segona revolució industrial
 
Unitat 2 la revolució industrial 2017-18
Unitat 2   la revolució industrial 2017-18Unitat 2   la revolució industrial 2017-18
Unitat 2 la revolució industrial 2017-18
 
La revolució industrial
La revolució industrialLa revolució industrial
La revolució industrial
 
06 La segona revolució industrial i l'imperialisme
06 La segona revolució industrial i l'imperialisme06 La segona revolució industrial i l'imperialisme
06 La segona revolució industrial i l'imperialisme
 
L'agència Wolff en contextos
L'agència Wolff en contextosL'agència Wolff en contextos
L'agència Wolff en contextos
 
L'agència Wolff en contextos
L'agència Wolff en contextosL'agència Wolff en contextos
L'agència Wolff en contextos
 
Imperialisme colonialisme
Imperialisme colonialismeImperialisme colonialisme
Imperialisme colonialisme
 
Temari història universal
Temari història universalTemari història universal
Temari història universal
 
4 unitat imperialisme_i_colonialisme_09
4 unitat imperialisme_i_colonialisme_094 unitat imperialisme_i_colonialisme_09
4 unitat imperialisme_i_colonialisme_09
 
Gran capitalisme i imperialisme.
Gran capitalisme i imperialisme.Gran capitalisme i imperialisme.
Gran capitalisme i imperialisme.
 
T4 la revolució industrial
T4   la revolució industrialT4   la revolució industrial
T4 la revolució industrial
 
Unitat 2 la revolucio industrial 2019-20
Unitat 2   la revolucio industrial 2019-20Unitat 2   la revolucio industrial 2019-20
Unitat 2 la revolucio industrial 2019-20
 

More from Antonio Núñez

More from Antonio Núñez (20)

QUE ÉS LA HISTÒRIA ? ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
QUE ÉS LA HISTÒRIA ?  ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)QUE ÉS LA HISTÒRIA ?  ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
QUE ÉS LA HISTÒRIA ? ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
 
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)
 
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIA
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIALES ESTAPES DE LA HISTÒRIA
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIA
 
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)
 
EL MOVIMENT OBRER (2019-20)
EL MOVIMENT OBRER  (2019-20)EL MOVIMENT OBRER  (2019-20)
EL MOVIMENT OBRER (2019-20)
 
PINTURA SEGLE XIX PAU 2020
PINTURA SEGLE XIX  PAU 2020PINTURA SEGLE XIX  PAU 2020
PINTURA SEGLE XIX PAU 2020
 
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANI
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANIT-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANI
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANI
 
LA MADELEINE P.A. VIGNON
LA MADELEINE P.A. VIGNONLA MADELEINE P.A. VIGNON
LA MADELEINE P.A. VIGNON
 
Escultura, conceptes bàsics
Escultura, conceptes bàsicsEscultura, conceptes bàsics
Escultura, conceptes bàsics
 
Dona i ocell. Joan Miró
Dona i ocell. Joan MiróDona i ocell. Joan Miró
Dona i ocell. Joan Miró
 
Història: Conceptes previs
Història: Conceptes previsHistòria: Conceptes previs
Història: Conceptes previs
 
PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)
PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)
PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)
 
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIAVICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
 
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
 
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
 
ARQUITECTURA SEGLE XIX
ARQUITECTURA SEGLE XIXARQUITECTURA SEGLE XIX
ARQUITECTURA SEGLE XIX
 
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
 
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
 
TÀPIES: CREU I R (1975)
TÀPIES: CREU I R (1975)TÀPIES: CREU I R (1975)
TÀPIES: CREU I R (1975)
 
SEGONES AVANTGUARDES
SEGONES AVANTGUARDESSEGONES AVANTGUARDES
SEGONES AVANTGUARDES
 

Recently uploaded (6)

FESTA ESCOLA 2024 divendres, 31 de maig.pdf
FESTA ESCOLA 2024 divendres, 31 de maig.pdfFESTA ESCOLA 2024 divendres, 31 de maig.pdf
FESTA ESCOLA 2024 divendres, 31 de maig.pdf
 
App del mes de maig ins alcarras Duolingo
App del mes de maig ins alcarras DuolingoApp del mes de maig ins alcarras Duolingo
App del mes de maig ins alcarras Duolingo
 
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - El desglaç dels pols
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - El desglaç dels polsRealitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - El desglaç dels pols
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - El desglaç dels pols
 
sopar en família dels alumnes de tercer de ESO
sopar en família dels alumnes de tercer de ESOsopar en família dels alumnes de tercer de ESO
sopar en família dels alumnes de tercer de ESO
 
Presentació_Conèixer_els_Màsters_2024.pptx
Presentació_Conèixer_els_Màsters_2024.pptxPresentació_Conèixer_els_Màsters_2024.pptx
Presentació_Conèixer_els_Màsters_2024.pptx
 
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - La deforestació
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - La deforestacióRealitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - La deforestació
Realitat o fake news? – Què causa el canvi climàtic? - La deforestació
 

IMPERIALISME (1870 - 1914 ) 1R BATX

  • 2. L’IMPERIALISME (1870-1914) 1.- Introducció: Definició 3.-Causes de l’imperialisme 2.- Context Històric: 4.- El repartiment del Món: Els Imperis Colonials 5.- Conseqüències de l’imperialisme La Segona Revolució Industrial Creixement Demogràfic 4.1.- Formes de domini i explotació de les colònies 4.2.- Imperialisme Europeu, Americà i Japonès 4.3.- Relacions entre les Imperis Colonials: Conferència de Berlin
  • 3. En el darrer terç del segle XIX, el desenvolupament de la segona revolució industrial va originar un gran creixement econòmic i demogràfic en la major part dels estats europeus, i també als Estats Units i el Japó. 1.- INTRODUCCIÓ: INTRODUCCIÓ Entre 1870 i 1914 les potències industrials van iniciar una cursa frenètica per a conquerir territoris els quals van dominar políticament i van explotar econòmicament. És l’era de l'imperialisme. L'imperialisme va significar el repartiment d'Àfrica i de bona part d'Àsia i Oceania entre les grans potències europees, encapçalades per la Gran Bretanya i França. Tot i que també van acabar participar les noves i joves potències Industrials que es havien sorgit fora d’Europa: Els Estats Units i el Japó.
  • 4. 1.- INTRODUCCIÓ: El repartiment del món per part de les grans potències industrials va originar tensions i conflictes internacionals entre elles. El resultat de tot plegat, serà l'esclat de la Primera Guerra Mundial. Per als pobles colonitzats, l'època sota domini de les potències industrials va suposar l’inici d’un subdesenvolupament en el que , encara avui dia es trobem. És per això, que diem que l'imperialisme és un fenomen clau per a entendre el món actual.
  • 5. 1.- INTRODUCCIÓ: L’IMPERIALISME podria definir-se com: Un sistema en el que els països industrialitzats d'Europa, juntament amb els Estats Units i Japó, dominen i controlen l’economia, la política i la cultura de la resta de països del món És doncs, un fenomen es produeix entre finals del segle XIX i principis del segle XX (1870- 1914) i que tindrà com a principals protagonistes a les potències Industrials Europees, juntament amb els EEUU i el Japó. Ara bé, tot i que l’Imperialisme no era un fenomen nou, doncs al segle XVII i XVIII, Espanya i Portugal ja havien tingut importants imperis. L’Imperialisme als segles XIX i XX presenta importants diferències. Per exemple: Mentre que en el 1800 el 35% del territori del planeta eren dependent d´Europa i dels Estats Units, el 1914, aquest percentatge era del 84%.
  • 6.
  • 7. 2. CONTEXT HISTÒRIC Dos fenòmens emmarquen l’aparició i el desenvolupament de l’Imperialisme: EL DESENVOLUPAMAMENT DE LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL UN GRAN CREIXAMENT DEMOGRÀFIC A EUROPA GRAN CREIXEMENT ECONÒMIC (Producció comerç i consum) Europa duplica la seva població. Grans fluxos Migratoris des de Europa cap altres continents
  • 8. Aplicació de noves fonts d’energia: Electricitat i petroli Nova organització del treball Producció en cadena (Taylorisme ) Es produeix a partir del darrer terç del s. XIX. Per mitjà de: LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL (1870-1914) CREIXAMENT ECONÒMIC ESPECTACULAR 2. CONTEXT HISTÒRIC: II REV. INDUSTRIAL
  • 9. 0 50 100 150 200 250 1910 1915 1920 1925 1930 energia de vapor energia elèctrica APLICACIÓ DE NOVES ENERGIES 2. CONTEXT HISTÒRIC: II REV. INDUSTRIAL
  • 10. LES NOVES ENERGIES Petroli Electricitat Enllumenat Producció Comunicacions (Ràdio, Telègraf) Gasolina Aquestes noves fonts d’energia augmentaren la producció de les empreses. 1877 1888 1877 També possibilitaren el naixement de noves industries i nous productes: Industria química, metal·lúrgica... 1899 1867 I també canviaran les formes de transport i comunicació, transformant la vida quotidiana dels ciutadans 2. CONTEXT HISTÒRIC: II REV. INDUSTRIAL
  • 11. El Taylorisme és un mètode d’organització industrial que té com a finalitat l’augment de la productivitat. Per això la producció s’organitza en sèrie per mitjà d’una cadena de muntatge. Això s’aconsegueix mitjançant l’eliminació dels moviments inútils de l’obrer. El moviment continu de la cinta marca el ritme de la producció, evita la pèrdua de temps. La qual cosa permet reduir els costos de producció. EL TAYLORISME Nova organització del treball Treball en cadena (estalvi de temps i de feina) Major producció reducció de costos ( Més productes, menys temps, més barats) UNA NOVA ORGANITZACIÓ DEL TREBALL: EL TAYLORISME 2. CONTEXT HISTÒRIC: II REV. INDUSTRIAL
  • 12. EXEMPLE El Ford T va sortir a la venda el 1908. La seva fabricació costava 1500 dòlars i exigia 14 hores de treball. El 1925, el seu cost era de 600 dòlars i només suposava una hora i vint minuts de treball. De com un canvi en l’organització de la producció va permetre disminuir costos i augmentar la producció En suma, produir més i a preus més baixos . 2. CONTEXT HISTÒRIC: II REV. INDUSTRIAL
  • 13. L’augment de la producció industrial provocat per la utilització de noves formes d’energia i dels canvis en els sistemes d’organització en la producció va anar acompanyada d’un increment del comerç internacional. Especialment afavorit per les millores en el transport marítim, afavorit per la construcció de canals artificials en llocs estratègics com: El anal de Suez ( 1869) El Canal de Panamà ( 1914) Unes espectaculars obres d'enginyeria, resultat del continu progrés tecnològic que va caracteritzar l’època i que van permetre escorçar distàncies i baixar els preus dels transports 2. CONTEXT HISTÒRIC: II REV. INDUSTRIAL
  • 14. APARICIÓ DE NOVES POTÈNCIES INDUSTRIALS Amb el desenvolupament de la segona Revolució Industrial apareixen també noves potències industrials, com Alemanya, França, Bèlgica, Rússia, EEUU i Japó. Noves potències industrials que durant l’últim terç del segle XIX i principis del segle XX desbancaran a Anglaterra com a potència industrial hegemònica. (l’única i més important) La qual cosa també provocarà un AUGMENT DEL COMERÇ I DE LA COMPETENCIA INTERNACIONAL En suma, amb la Segona Revolució Industrial el món quedà dividit entre els països industrialitzats i els no industrialitzats. 2. CONTEXT HISTÒRIC: II REV. INDUSTRIAL
  • 15. La població europea es duplicà al llarg del segle XIX, gràcies a les millores en la dieta i als avenços mèdics i sanitaris. EL CREIXAMENT DEMOGRÀFIC A EUROPA El 1914, una quarta part de la població mundial es concentrava a Europa. Al llarg del s. XIX la població europea va pasar de 187 a 401 milions de persones. L’altre fenomen que va emmarcar el desenvolupament de l’Imperialisme va ser : El creixement demogràfic a Europa 2..- CONTEXT HISTÒRIC: CREIXEMENT DEMOGRÀFIC I MIGRACIONS La població europea es duplicà al llarg del segle XIX, gràcies a les millores en la dieta i als avenços mèdics i sanitaris. La mortalitat es reduí, l’esperança de vida augmentà, mentre que la natalitat es mantenia elevada.
  • 16. La industrialització havia provocat un augment de les rendes (els guanys), però no havia millorat la distribució d’aquestes, que havien quedat en mans d’una minoria: LA NOVA BURGESIA INDUSTRIAL I FINANCIERA Per un altre banda milions d’europeus vivien a les portes de la misèria: Atur, sous baixos... Molts europeus no van trobar una altra sortida per millorar la seva situació que la emigració. Entre 1815 i 1914, 60 milions d’europeus van abandonar Europa AUGMENT DEMOGRÀFIC I MIGRACIONS 2..- CONTEXT HISTÒRIC: CREIXEMENT DEMOGRÀFIC I MIGRACIONS
  • 17. 2..- CONTEXT HISTÒRIC: CREIXEMENT DEMOGRÀFIC I MIGRACIONS
  • 18. 1873: CRISI DE SOBREPRODUCCIÓ A EUROPA Al 1873 Europa patí una greu crisi econòmica. En principi agrícola, i provocada per les importacions cereals d’Estats Units ( Més barats que els europeus ). La crisi al camp reduí el consum, Per això es donà una greu crisi de sobreproducció. Les indústries van començar a tancar i augmentava l’atur Per protegir la seva producció els països europeus adoptem mesures com el proteccionisme (Posar aranzels (impostos) als productes importats) Però la resta de potències fora d’Europa feren el mateix, amb la qual cosa els països europeus es trobaren que tampoc podien donar sortida al seu excés de producció. La conflictivitat social va augmentar Tot això provocarà la necessitat de buscar NOUS MERCATS on vendre els excedents de producció i obtenir matèries primeres Sortida 2..- CONTEXT HISTÒRIC: LA CRISI DE 1873
  • 19. L’ IMPERIALISME Conquesta, domini i explotació per part de les potències industrials d'àmplies zones del món per vendre la seva sobreproducció, per l'obtenció de matèries primeres i també per invertir el seus capitals i col·locar els excessos de població. L’IMPERIALISME
  • 20.
  • 21. - FACTORS ECONÒMICS CAUSES DE L’IMPERIALISME - FACTORS POLÍTICS - FACTORS DEMOGRÀFICS - FACTORS CULTURALS I IDEOLÒGICS 3. CAUSES DE L’IMPERIALISME Tradicionalment sempre s’ha considerat com a causa principal de l’Imperialisme les necessitats econòmiques dels països industrialitzats, però avui dia, les darreres investigacions coincideixen en afirmar que L'Imperialisme és un fenomen complex, que és produeix com a resultat d’un conjunt de causes o factors diversos, no sols de caràcter econòmic.
  • 22. 3. CAUSES DE L’IMPERIALISME Una de les causes principals que expliquen, el per què s’origina l'imperialisme, són les necessitats econòmiques dels països industrialitzats, es a dir : FACTORS ECONÒMICS La necessitat de trobar nous mercats on vendre els excedents de producció generats per la segona revolució industrial. La necessitat de trobar nous llocs d’inversió, on invertir els capitals generats pel desenvolupament de l’industria i el comerç. La necessitat de trobar noves matèries primeres que en molts països europeus s'havien esgotat. (Les colònies, de fet, es van convertir en mercats on es venien els productes elaborats per les industries de les metròpolis ) (Les metròpolis van invertir gran quantitat de capitals a les colònies, tant en en la construcció i millora d´obres públiques com en noves empreses i negocis) (Les colònies eren territoris rics en recursos naturals on s´obtenien primeres matèries per a les indústries a preus molt baixos).
  • 23. Els factors polítics també van tenir una gran importància. En plena època de formació dels Estats Nacionals la formació d’un imperi dominador enfortia el sentiment nacional ( l’orgull nacional) dels seus ciutadans Serà doncs, per aquestes dues raons, que els governs animaren a l’expansió colonial PRINCIPALS IMPULSORS DE L’IMPERIALISME Chamberlain ( Anglaterra) Jules Ferry ( França ) (NACIONALISME I PRESENCIA INTERNACIONAL) Von Bismarck ( Alemanya ) Cecil Rhodes ( Empressari ) 3. CAUSES DE L’IMPERIALISME A més a més, també incrementava la importància Internacional del país conqueridor. (Més territoris, més pes i més importància en la política internacional) FACTORS POLÍTICS
  • 24. L’exaltació nacionalista En primer lloc, crec en l’imperi britànic i, en segon lloc, crec en la raça britànica. Crec que la raça britànica és la més gran de les races imperials que el món ha conegut, [...]. Entre totes les nacions del globus tan sols nosaltres hem estat capaços de fundar i de conservar colònies en les condicions més diverses i a totes les regions del món. Ens hem assegurat no només la fidel submissió de tots els ciutadans britànics, sinó també la simpatia de totes les races que viuen a l’ombra de la bandera britànica. Discurs del 1r ministre britànic, Chamberlain, 1895 L’IMPERIALISME I LES SEVES CAUSES
  • 25. Per tal de garantir la seguretat dels seus imperis, les potències també van conquerir territoris estratègics. 3. CAUSES DE L’IMPERIALISME L´objectiu era controlar les rutes marítimes i terrestres. Les colònies donen poder militar Afirmo que la política colonial de França, que la política d’expansió colonial, la que ens ha impulsat a anar cap a Saigon, a la Contxinxina, i que ens condueix cap a Tunísia, [...] es fonamenta en una realitat sobre la qual és necessari cridar la vostra atenció un moment. És a dir, que una marina com la nostra no pot navegar sobre la superfície dels mars sense refugis sòlids, sense defenses i sense cap centre de proveïment. Cal que el nostre país es posi a fer el mateix que els altres i, atès que la política d’expansió colonial és el mòbil general de les potencies europees en el moment actual, cal prendre partit a favor seu. Discurs al parlament francès del 1r ministre J.Ferry, 1864
  • 26. 3. CAUSES DE L’IMPERIALISME Al llarg del segle XIX la població als països europeus havia crescut intensament. Europa vivia un gran “boon” demogràfic: “L’explosió blanca” FACTORS DEMOFRÀFICS Població Europea Any 1850 284 milions Any 1900 423 milions La crisis de sobreproducció provocava atur i misèria per milions d’obrers europeus Per reduir el malestar social provocat per l´atur, molts governs animaven els fluxos migratoris cap a les colònies Milions d’europeus van marxar a d’altres continents (1850-1914: més de 50 milions) Britànics 17 Italians 10 Alemanys 5 Balcànics 4’5 Espanyols 4’4 altres 13
  • 27. 3. CAUSES DE L’IMPERIALISME L’emigració per viure a noves terres va ser una “sortida” per els més pobres a Europa. “Urgent. Qualsevol que vulgui venir cap a les riques i pròsperes terres de la colònia d’Austràlia, com a pagès, criat, o miner, disposarà de passatge gratuït en primera classe.” (Comissió d’emigrants de les colònies) Anunci publicat al Northampton Herald 1894 I les potències industrials europees van trobar en l’expansió territorial, una sortida per col·locar els seus excedents de població i evitar les tensions socials que provocava l’atur i la misèria. La revolució dels transports va fer possible que es produeixin grans onades migratòries.
  • 28. L’IMPERIALISME I LES SEVES CAUSES FACTORS DEMOGRÀFICS Ahirvaigestar a l'East End de Londres (un barri obrer) i vaig assistir a una assemblea de persones a l'atur. A la reunióvaigsentir discursos exaltats que erencomun crit: Pa!Pa! Quan vaigtornar a casa vaigreflexionar sobre el que haviasentit, convençut, més que mai, de la importànciade l'imperialisme.(…) La ideaque tinc representala soluciódel problemasocial, és a dir, per poder salvar quarantamilions de britànics d'unaguerracivil mortífera, nosaltres, els políticscolonials, hemde prendre possessióde nousterritoris per col·locar l'excésde població, per obtenir matèries primeres i trobar nous mercats on poder vendre els productes de les nostres fàbriques (…) .Si es vol evitarunaguerra civil,cal esdevenir imperialista CECIL RHODES, (empresari i aventurer anglès) 1895
  • 29. 3. CAUSES DE L’IMPERIALISME FACTORS CULTURALS I IDEOLÒGICS Els valors culturals i la ideologia d’una part important dels habitants d’Europa en aquell moment, també seran un factor important en el desenvolupament de l'Imperialisme. A) EL RACISME I LA MISIÓ CIVILITZADORA Com a més importants podem destacar el següents: Una gran part de la població europea, estaven convençuts de que la raça blanca era superior i que això, justificava el fet de dominar altres pobles, que ells consideraven endarrerits i inferiors. Igualment, hi havia una majoria que pensava que la civilització cristiana europea era superior, i que els europeus tenien el deure d’imposar-la als “salvatges”. És el que els anomenaven MISSIÓ CIVILITZADORA: “l’home blanc ha d’ajudar als inferiors, instruint-los i evangelitzant –los”
  • 30. 3. CAUSES DE L’IMPERIALISME RACISME I MISIÓ CIVILITZADORA Hi ha un altre punt que també he de tractar de la qüestió colonial: és l'aspecte humanitari i civilitzador. Cal dir obertament que, efectivament, les races superiors tenen un dret respecte de les races inferiors, perquè hi ha un deure cap a elles: les races superiors tenen el deure de civilitzar-les. Jules Ferry a la Cambra de Diputats francesa, juliol del 1885. És un fet incontestable que els negres tenen un cervell més lleuger i menys voluminós que el de l’espècie blanca. Però, aquesta superioritat intel·lectual, ¿ens dóna als blancs dret de reduir a l’esclavatge la raça inferior? No, i mil vegades no. La inferioritat intel·lectual dels negres lluny de conferir-nos el dret d’abusar de la seva debilitat, ens imposa el deure d’ajudar- los i protegir-los. Article del “Grand Dictionaire Universal Larousse”
  • 31. 3. CAUSES DE L’IMPERIALISME EL RACISME I LA MISIÓ CIVILITZADORA
  • 32. 3. CAUSES DE L’IMPERIALISME B) LA CURIOSITAT CIENTIFICA: EXPEDICIONS GEOGRÀFIQUES I ANTROPOLÒGIQUES Un altre factor que també va contribuir al desenvolupament de l’Imperialisme va ser la curiositat científica, una moda molt estesa al segle XIX entre les societats industrials Aventurers i societats científiques es llancen a descobrir i explorar territoris nous. Principals expedicions i descobriments 1841-1871 Expedicions per Àfrica (Livingstone, Stanley..) 1871- Darwin publica la teoria sobre l’origen de les espècies 1878- Descobriment del pas entre Àsia i Amèrica (Estret de Bering) 1895-1908- Expedicions per l’Àsia Central1909- Robert Edwin Peary Arriba al Pol Nord1910- Roald Amundsen arriba al Pol Sud. Van ser unes expedicions van obrir noves rutes i van assolir un coneixement sobre els pobles que havitaven aquests nous territoris, que després van ser utilitzades pels païssos colonitzadors amb finalitats militars i econòmiques. Moltes d’aquestes societats i expedicions rebien suport i finançament per part dels governs.
  • 33.
  • 34. A la fi del segle XIX totes les grans potències industrials es van llançar a la conquesta i el repartiment del món. Aquesta conquesta es centrarà principalment en el domini d’Àfrica i Àsia, i la major part de les illes de L’Oceà Pacífic (inclosa Austràlia) EL REPARTIMENT DEL MÓN: ELS IMPERIS COLONIALS 4. EL REPARTIMENT DEL MÓN: ELS IMPERIS COLONIALS AFRICA ASIA La cursa pel control i domini d’aquests territoris donarà lloc a conflictes bèl·lics amb els pobles dominats i les primeres friccions entre les potències conqueridores.
  • 35. Fins 1880 intervenció es limitava a les zones costaneres (factories) A partir de 1885 LA COLONITZACIÓ D’AFRICA FASES DE LA CONQUESTA: CONQUESTA TOTAL Àfrica el 1914
  • 36. A diferència d’Àfrica a la conquesta d’Àsia i Oceania a més de les potències europees es van afegir de noves: Rússia, Japó i EEUU. LA COLONITZACIÓ D’ÀSIA I OCEANIA Gran Bretanya Anglaterra Hong Kong Singapur França França Holanda Holanda Expansió del Japó Expansió de Rússia Xina va resistir l’ocupació de les potències però va cedir Hong Kong a Anlaterra durant 100 anys.
  • 37.
  • 38. 4.1- EL REPARTIMENT DEL MÓN COLÒNIES (pròpiament dites) Territoris conquerits i dominants per les potències industrials sobre les quals la metròpoli exercia un control absolut. Segons la manera com el país conqueridor organitzava o explotava els nous territoris podem diferenciar diferents tipus de colònies: Aquet territoris no tenien govern propi i depenien directament de la metròpoli. Grans empreses occidentals explotaven els seus recursos naturals utilitzant com a ma d’obra als indígenes, els quals treballaven en condicions de semi esclavitud Un governador militar i l’exèrcit mantenien l’ordre (Ex: Índia, Colònies africanes, Indoxina) Era el model més habitual. ELS PROTECTORATS Són territoris als quals se’ls respecta el govern autòcton, però controlat per la metròpoli. “governs “titelles”. Es donen en el cas de territoris difícils de conquerir o amb un govern indígena fort. (Ex: Marroc, Egipte)
  • 39. DOMINI 4.- EL REPARTIMENT DEL MÓN Eren territoris amb població indígena escassa. En aquest cas s’hi establien emigrants europeus de forma permanent que s’apropiaran del territori CONCESIÓ Són territoris cedits a la metròpoli durant un temps pels governs locals. Solen ser llocs de gran importància estratègica o comercial. (Els ports) . Exemple: Xina va cedir Hong Kong a la Gran Bretanya 100 anys. (Tornat a Xina el 1997) Amb el temps disposaren d’un govern autònom propi i acabaren independitzant-se de les metròpolis. ( Exemple: Canadà, Austràlia Nova Zelanda Sudàfrica, Argèlia)
  • 40. LA VIDA A LES COLONIES 4.- EL REPARTIMENT DEL MÓN L’objectiu principal de la dominació i control dels nous territoris per part dels colonitzador era l’Explotació Econòmica. Els colonitzadors s´apropiaven de les terres i les convertien en grans plantacions on es cultivaven productes que no es podien cultivar a Europa (cafè, sucre, cacau o cautxú) o bé explotaven la riquesa dels minerals del subsòl (or, carbó, diamants ...) La població nativa proporcionava mà d´obra barata i, molt sovint, era maltractada i sotmesa a situacions properes a l´esclavitud.
  • 41. 4.- EL REPARTIMENT DEL MÓN La població autòctona en la major part dels territoris dominats va ser explotada, però també va ser sotmesa en alguns casos, com a Australià o Nova Zelanda a una política d’extermini, essent substituïda pels colonitzadors. A la major part de les colònies, colonitzats i colonitzadors vivien realitats completament separades. Les relacions eren jeràrquiques i de subordinació. L´expansió colonial va imposar la civilització occidental a la població colonitzada, que va haver de modificar les seves formes de vida i aprendre la llengua del colonitzador.
  • 42.
  • 43. 4.- EL REPARTIMENT DEL MÓN L’IMPERI BRITANIC ( És l’Imperi europeu de major extensió ) Un imperi amb presència a tots els continents (33M Km2, 450M persones). Regnava la reina Victòria, per això també aquest període es conegut l’Època Victoriana. L’IMPERIALISME EUROPEU
  • 44. L’expansió britànica provocà importants conflictes, dels quals els més destacats foren: 4.- EL REPARTIMENT DEL MÓN LES GUERRRES DE L’OPI Un conflicte que enfrontà a Anglaterra amb la XIna Els britànics introduïen opi en la Xina i a canvi obtenien seda, te i altres productes. El govern xinès prohibí les importacions d’opi, la qual cosa provocà el conflicte. Els britànics van vèncer en aquest conflicte, la qual cosa va permetre obrir els ports xinesos al comerç de les potències occidentals i a més Anglaterra obtingué la concessió d’ Hong-kong duran 100 anys. LA REVOLTA DELS SIPAIS Un conflicte amb els indígenes a la India Els sipais eren soldats indígenes que servien en l’exèrcit britànic a l’Índia, en un moment en que la colònia era controlada per una companyia privada. La revolta va fer que el govern britànic assumís directament el control. L’Índia passà a ser governada per un virrei en representació de la reina Victòria.
  • 45. LA GUERRA ANGLO-BÒER 4.- EL REPARTIMENT DEL MÓN Un conflicte que es produí a l’Àfrica on els anglesos s’enfrontaren amb els colons holandesos. ( Boèrs ) Aquest conflicte no va enfrontar colonitzadors amb indígenes, sinó que va ser un enfrontament entre dues potencies colonitzadores: Anglaterra i Holanda. Els britànics, assentats al Cap de Sudàfrica volien estendre els seus dominis a tot el sud del continent, perquè hi havia importants jaciments d’or i diamants en zones ocupades per colons holandesos (els Boérs). Això provocà un enfrontament entre dos pobles colonitzadors que finalitzà amb els triomf dels anglesos que acabaren annexionant a l’Imperi britànic els territoris ocupats prèviament pels colons holandesos. Aquests va ser un dels molts enfrontaments que es donaren durant l’Imperialisme entre potències colonitzadores i que accentuen les diferencies i recels entre elles. Preludi de la gran confrontació que es produirà al 1914.
  • 46. 4.- EL REPARTIMENT DEL MÓN És el segon Imperi en extensió. Àsia: Indoxina Francesa (Vietnam, Laos i Cambotja) Amèrica: Guadalupe, Guaiana, Martinica. Àfrica: Algèria, Marroc, Tunísia.Àfrica Occidental Francesa:Àfrica Equatorial Francesa:Somàlia Francesa:Madagascar Oceania: Polinèsia Francesa, Nova Caledònia. Amb Gran Bretanya es va disputar el domini de la zona central d’Àfrica, produint-se el 1898 el conflicte de Fashoda. Un conflicte molt greu que va estar a punt de fer esclatar la guerra entre les dues grans potències . Sols la retirada francesa ho va impedir. I es va estendre principalment Àfrica i Àsia L’IMPERI FRANCÉS
  • 47. 4.- EL REPARTIMENT DEL MÓN ALTRES IMPERIS COLONIALS EUROPEUS Alemanya Arriba tard i provoca conflictes. Àfrica (Tanganika, Camerún, Togo, Namíbia) Oceania (Nova Guinea, Bismarck, Carolines, Mariannes) Holanda Índies Occidentals Holandeses: Sumatra, Borneo, Java, Illes Cèlebes, Moluques, part de Timor, part de Nova Guinea. Bèlgica Congo Belga Itàlia Eritrea, Somàlia i Líbia Portugal. Angola, Moçambic, Guinea-Bissau, Timor Oriental, Macao Espanya Cuba, Filipines, Puerto Rico, Guam. Guinea, Sidi Ifni, Sàhara Occidental, nord del Marroc..
  • 48.
  • 49. 4.- EL REPARTIMENT DEL MÓN L’IMPERIALISME DELS ESTATS UNITS A finals del segle XIX els EUA experimenten un creixement econòmic espectacular. A més dels països europeus altres dos nacions de fora d’Europa es desenvolupen industrialment al llarg del segle XIX : Estats Units i Japó. L’Imperialisme dels E.E.U.U. presenta unes característiques diferents de l’europeu i el japonès basant-se principalment en dos aspectes:: - Ingerència en els afers interns dels països (control dels governs) més que no pas la conquesta territorial i el control directe. - Control de rutes comercials en defensa dels interessos de les grans companyies (empreses) americanes El proteccionisme europeu “obligà” els nord-americans a cercar noves àrees de comerç on vendre el seus excedents de producció.
  • 50. 4.- EL REPARTIMENT DEL MÓN L’expansionisme americà es va dirigir: Al Carib, el centre i el sud del continent americà “Amèrica pels americans” Cap l’oceà Pacífic buscant posicions estratègiques (illes) per tal de protegir les rutes comercials amb els mercats asiàtics. I també cap el control de l’estret de Bering. Pas entre Amèrica i Àsia, per la qual cosa compra Alaska a Rússia (1867)
  • 51. “Les fàbriques nord-americanes produeixen més del que el poble pot utilitzar; el sòl nord-americà produeix més del que es pot consumir. El destí ens marca la política a seguir: El comerç mundial ha de ser i serà nostre. Establirem factories comercials a la superfície del món, com a centres de distribució dels productes nord-americans. Cobrirem els oceans amb els nostres vaixells mercants. La llei nordamericana, l’ordre nordamericà, la civilització nord- americana i la bandera nord-americana es plantaran a les costes i regions del món dominades fins ara per l’obscurantisme i la violència, i aquest auxiliars de Déu les faran a partir d’ara magnífiques i resplendents” Discurs del senador Beveridge a Boston, 1898 1.- Com justifica el senador americà la necessitat de conquerir colònies ? 2.- Quines altres raons, a més de les estrictament econòmiques addueix ? L’IMPERIALISME DELS ESTATS UNITS 4.- EL REPARTIMENT DEL MÓN
  • 52. 4.- EL REPARTIMENT DEL MÓN “Parla suaument i porta un gran garrot, així arribaràs lluny” Aquesta frase pronunciada pel president dels EEUU Theodore Roosevelt resumeix el caràcter de l’Imperialisme estatunidenc i de la seva actuació com a potència mundial (speak softly and carry a big stick, you will go far) Amb aquesta frase queda patent la voluntat dels EUA de realitzar negociacions i pactes amb altres països, però mantenint sempre la possibilitat de realitzar una intervenció armada si no arribaven a un acord. Sota la política del “Gran Garrot” es legitimava que els Estats Units poguessin utilitzar la força com a mitjà per defensar els seus interessos fora del seu territori. (Recollit a la seva constitució) Aquesta frase es complementava amb “Amèrica pel americans” frase amb la que es defensava que el seu espai de domini natural era tot el continent americà.
  • 53. L’IMPERIALISME DELS ESTATS UNITS Quin paper s'atorga els E.E.U.U. en relació a Amèrica del Sud ? Comenta l'expressió “Amèrica pels americans” en relació a les idees del text. 4.- EL REPARTIMENT DEL MÓN Theodore Roosevelt 1904, president dels EEUU “Amèrica pels americans” La frase se refiere a las intervenciones estadounidenses ocasionadas por la "discapacidad" de los gobiernos locales de resolver asuntos internos desde el punto de vista del gobierno de Estados Unidos y protegiendo los intereses de ciudadanos y entidades estadounidenses. En tal sentido, Roosevelt postulaba que los desórdenes internos de las repúblicas latinoamericanas constituían un problema para el funcionamiento de las compañías comerciales estadounidenses establecidas en dichos países, y que en consecuencia los Estados Unidos debían atribuirse la potestad de "restablecer el orden", primero presionando a los caudillos locales con las ventajas que representaba gozar del apoyo político y económico de Washington ("hablar de manera suave"), y finalmente recurriendo a la intervención armada (el "Gran Garrote") en caso de no obtener resultados favorables a sus intereses.
  • 54. 4.- EL REPARTIMENT DEL MÓN L’IMPERIALISME JAPONÈS Japó arriba al segle XIX essent una societat feudal de caràcter medieval. 1868 REVOLUCIÓ MEIJI ABOLICIÓ ESTRUCTURES FEUDALS MODERNITZACIÓ ECONÒMICA CREIXEMENT ECONÒMIC MODERNITZACIÓ SOCIAL JAPÒ ES TRANSFORMÀ EN UNA POTÈNCIA IMPERIALISTA QUE RIVALITZARÀ PER ÀSIA Japó inicia el seu expansionisme cap la costa asiàtica de l’oceà Pacífic per: Obtenir aliments per la seva creixent població Obtenir matèries primeres per la seva industria tèxtil Protegir-se del poder de Xina I Rússia ( Potències tradicionals zona)
  • 55. 4.- EL REPARTIMENT DEL MÓN L'expansionisme territorial portarà a Japó a tenir conflictes bèl·lics amb les altres potencies de la zona. GUERRA AMB LA XINA (1894-1895) GUERRA AMB RÚSSIA (1905)
  • 56.
  • 57. 4.- EL REPARTIMENT DEL MÓN LA RELACIÓ ENTRE ELS IMPERIS COLONIALS El repartiment ràpid del món (1880-1914) va provocar friccions (conflictes) entre les potències colonials , entre el més important, cal destacar: Fashoda (1898): Conflicte entre França i Anglaterra en Àfrica (ferrocarril) Guerra de Cuba: Espanya i E.E.U.U. Guerra Ruso Japonesa (1905) Per prevenir aquestes friccions s’organitzaren congressos i reunions entre els països europeus com la Conferència de Berlín En 1885, catorze països europeus es reuniren en Berlin per prendre una sèrie d’acords per regular la conquesta i repartiment del continent Africà.
  • 58. 4.- EL REPARTIMENT DEL MÓN LA CONFERÈNCIA DE BERLIN Els 14 països europeus reunits a Berlín acorden una sèrie de normes per evitar enfrontaments entre ells en la conquesta i colonització d’Àfrica. Malgrat els acords, els enfrontaments colonials continuaren i foren una de les causes de la Primera Guerra Mundial. - El país que ocupa una zona costanera tindrà dret a un territori interior (hinterland). - Per considerar com a propi un territori cal l’ocupació efectiva, real i permanent del territori i no, només el drets històrics. - La navegació pels grans rius africans: Congo, Níger, Zambesi, Nil, Senegal, serà lliure i no es podrà impedir el pas per cap territori. - Cada potència ha de comunicar a les demes quins territoris considera com a propis. Per evitar ingerències d’un altra país.
  • 59.
  • 60. A LES METRÒPOLIS Consciència de superioritat racial CONSEQÜÈNCIES DE L’IMPERIALISME 5.- CONSEQÜÈNCIES DE L’IMPERIALISME El desenvolupament de l’imperialisme tindrà un profund impacte tant en les potencies colonitzadores, com en els territoris colonitzats, arribant alguns dels seus efectes fins als nostres dies. Acumulació de riquesa A LES COLÒNIES Pigmeus amb el Prof. K. G. Murphy. Alguns pigmeus eren exhibits en zoològics humans, com Ota Benga en el Zoològic del Bronx, a Nova York. Impacte profund que va trasbalsar la manera de viure dels pobles indígenes en tots els ambits: Econòmic i demogràfic Polític, Social i Cultural
  • 61. ÀMBIT ECONÒMIC 5.- CONSEQÜÈNCIES DE L’IMPERIALISME Explotació d’homes i terres en benefici de les metròpolis Expropiació de terres Passen a mans dels colonitzadors Substitució conreu tradicional per plantacions de monocultiu Eliminació de les terres col·lectives imposició de la propietat privada necessitat dels natius de treballar en plantacions i mines per obtenir diners
  • 62. Reducció de la mortalitat. - Millores Higièniques -Millores Sanitàries (vacunes, hospitals) BOON DEMOGRÀFIC DESEQUILIBRI POBLACIÓ RECURSOS FAM (SUBALIMENTACIÓ CRÒNICA) ÀMBIT DEMOGRÀFIC 5.- CONSEQÜÈNCIES DE L’IMPERIALISME
  • 63. Es produeix una alteració total de la societat tradicional (tribal) És Substituïda per una nova estructura social de classes Alta: Els colonitzadors i els aliats d’aquest. Acaparava terres i recursos. 5.- ECONSEQÜÈNCIES DE L’IMPERIALISME AMBIT SOCIAL Mitjana: Funcionaris i tècnics formats a Europa. Molt occidentalitzats. Jornalers: Majoria de la població indígena. Pateixen explotació i viuen a la misèria. També és van ajuntar o separar ètnies artificialment Forçant la convivència entre grups tradicionalment enfrontats (germen de futurs conflictes bèl·lics)
  • 64. GERMEN DE FUTURS CONFLICTES ALGUNS DELS QUALS ENCARA PERDUREN ÀMBIT POLÍTIC Introducció del concepte Estat-Nació. Creació de fronteres artificials 5.- CONSEQÜÈNCIES DE L’IMPERIALISME
  • 65. Es Produí una important ACULTURACIÓ Pèrdua dels costums autòctons i de la pròpia identitat, substituïts per les creences i formes de vida europeus ÀMBIT CULTURAL 5.- CONSEQÜÈNCIES DE L’IMPERIALISME
  • 66. L’IMPERIALISME: CIVILITZACIÓ O EXPLOTACIÓ Al segle XIX, entre la població de les potències industrialitzades es van donar dos postures radicalment oposades respecte a l’Imperialisme: ELS COLONIALITES (majoria) ELS QUE SE OPOSAVEN (minoria) La colonització era símbol de civilització: La metròpoli enviava soldats per pacificar, metges per curar, tècnics per ensenyar nous mètodes de producció, mestres per educar i missioners per evangelitzar (salvar ànimes) Denunciaven que darrera d’aquesta visió civilitzadora el que s’amagava era unes ànsies enormes de enriquiment. La colonització era explotació. 5.- CONSEQÜÈNCIES DE L’IMPERIALISME L’Imperialisme pels pobles conquerits i sotmesos significava CIVILITZACIÓ o EXPLOTACIÓ. Aquesta era la qüestió.
  • 67. Al·legoria colonització francesa (1911) Caricatura colonització francesa (1911) 5.- CONSEQÜÈNCIES DE L’IMPERIALISME Aquestes dues visions de l’Imperialisme apareixien reflectides en la premsa de l’època i els discursos dels polítics.
  • 68. 5.- CONSEQÜÈNCIES DE L’IMPERIALISME Hi ha un altre punt que també he de tractar sobre l’Imperialisme: és l'aspecte humanitari i civilitzador. Cal dir obertament que, efectivament, les races superiors tenen un dret respecte de les races inferiors, perquè hi ha un deure cap a elles: les races superiors tenen el deure de civilitzar-les. Discurs Jules Ferry a la Cambra de Diputats francesa, juliol del 1885. Races superiors! Races inferiors! Aviat és dit. Per part meva, m'oposo completament a aquesta afirmació des que he vist que els savis alemanys demostraven científicament que França havia de ser vençuda en la guerra contra Alemanya perquè la francesa és una raça inferior a l'alemanya. No existeix el dret de les nacions anomenades superiors sobre les nacions anomenades inferiors. (…) No intentem, doncs, revestir la violència amb el nom de civilització, no parlem de dret, de deure. La conquesta que preconitzeu és simplement l'abús de poder de la civilització científica sobre les civilitzacions rudimentàries per, explotar-los i extreure’ls hi tota la seva força en benefici de qui suposadament el ve a civilitzar. Discurs George Clemenceau a la Cambra de Diputats francesa, juliol del 1885
  • 69. Activitat 1: Fes una redacció explicant amb les teves pròpies paraules que va ser és d'Imperialisme i quines van ser les causes que el van provocar, es a dir, quins factors van provocar que les potències industrials es llancessin a la conquesta del món entre 1870 i 1914. Desprès valora personalment la importància que va tenir cada un d’aquest factors en el desenvolupament de l’Imperialisme.
  • 70. PER SABER-NE MÉS AMPLIAR INFORMACIÓ Per ampliar la informació sobre “L’Imperialisme” o repassar el conceptes fonamentals del tema “cliqueu” sobre els a) Apunts sobre el tema d'obligatòria lectura (Català) b) Apunts en format PDF sobre el tema (Castellà) c) Web que presenta el tema de forma ben estructurada (Català) d) Exercici interactiu sobre el repartiment d'Àfrica per les potències europees. VIDEOS RESUM TEMA: COLONITZACIÓ ÀFRICA COLONITZACIÓ ÀSIA