SlideShare a Scribd company logo
1 of 23
Download to read offline
Maman
Documentació general

Catalogació:
- Nom de l’obra: Maman
- Autor: ELouise Bourgeois (París,
1911 – Nova York, 2010)
- Data: 1999
- Ubicació: Museu Gugghenheim
(Bilbao)
- Estil: expressionista

Anàlisi material:
- Mides: 8,95 x 9,80 x 11,60 m
- Materials: Bronze, acer
inoxidable i marbre
- Formes: Escultura exempta
Louise Bourgeois
Considerada una de les artistes franceses més importants
del segle XX. Els seus pares eren restauradors de tapissos
antics. Als deu anys va començar a ajudar-los a dissenyar
tapissos. De nena va descobrir que la seva jove mainadera
anglesa era l'amant del seu pare i que la seva mare consentia
la relació. Aquest descobriment la va marcar profundament.

Va estudiar matemàtiques avançades i geometria a la Sorbona, amb l'esperança de
trobar l'ordre i la lògica en la seva vida i que la van ajudar a perfeccionar l'estil
cubista dels primers anys. Més tard se'n va allunyar: "Per expressar les tensions
insuportables de la família, calia que la meva ansietat treballés sobre formes que
pogués canviar, destruir i reconstruir".

                                         Va començar a estudiar art a París
                                         i va tenir com a professors
                                         artistes com Paul Colin, Cassandra
                                         o Fernand Léger.



                                         Fernand Léger
Es va casar amb l'historiador d'art nord-americà Robert Goldwater,
conegut pel seu treball pioner en l’art primitiu.

Es van traslladar el 1938 a Nova York i allà abandonà paulatinament la pintura,
per dedicar-se a l'escultura, caracteritzant-se per tenir una gran habilitat per
treballar amb diferents materials amb un estil molt personal. Va tenir tres
fills: Michael(adoptat), Jean-Louis i Alain.

Allà va entrar en contacte amb el centre dels surrealistes, molts dels quals
havien sortit de França cap als Estats Units durant la Segona Guerra Mundial i
va presentar la seva primera exposició individual el 1945.
Als anys 50, les seves escultures tenen l'aspecte de tòtems sinuosos i suaus
d'inspiració surrealista. En aquest moment pateix de nostàlgia i sent un "caos
total". Troba a faltar la seva família i amics i comença a crear personatges sota
la forma de tòtems de fusta; el tòtem, a l'estil americà, és una invitació a
dibuixar la seva presència màgica, una veritable teràpia.




    Dona de paleta, 1947                         Les tres gràcies, 1947
Femme Couteau,
                                         Janus Fleuri [Jano en flor], 1968
 Marbre negre, 1970,

Com que va treballar fora de l'escena artística, va tenir poques exposicions
personals fins que durant els anys 70 es va despertar un gran interès pels
seus treballs. El desenvolupament de la seva obra va adquirir un gir
completament nou. No només els temes latents fins ara - la feminitat, la
sexualitat, la família, l'adolescència, la solitud - esdevenen omnipresents, sinó
que canvia completament la manera de tractar-los: amb escultures,
instal·lacions fetes amb materials i objectes molt variats, de vegades
personals. En 1982-83, el MoMA dedica la primera exposició retrospectiva.
Burgeois impregna les seves
obres de la vena psíquica
sorgida dels seus traumes
personals. Conscient
d'aquesta dimensió de la
seva obra, està lluny de les
representacions literals que
caracteritza el surrealisme
en la seva relació amb
l'inconscient, i en aquest
sentit obre una nova via molt
avantguardista dins de l'art
contemporani. Les seves
escultures monumentals
d'aranyes, construccions
oníriques, són un dels
exemples més coneguts.
El reconeixement de la crítica artística no li arriba fins l'any 1982, quan el
MOMA de Nova York organitza una exposició retrospectiva, convertint-se en
la primera dona en assolir aquesta fita.
El 2009 va ser honrada pel National Women's Hall of Fame amb nou
ciutadans dels EUA, com a reconeixement per haver marcat la història dels
Estats Units. Va morir el 31 de maig de 2010 a l'edat de 98 anys.




      Louise Bourgeois
      Arch of Hysteria, 1993
Anàlisi formal

                         Descripció: És una escultura de bronze
                         que s’eleva, desafiant, sobre vuit
                         gegantines potes, a l’exterior del
                         museu Guggenheim de Bilbao




                         Aquestes potes, amb una estructura
                         que recorda vagament a la dels
                         arcbotants de les catedrals gòtiques,
Textura: Mostra una      no es presenten tenses, tot i la duresa
superfície rugosa i      del material, sinó que reprodueixen
imperfecta, fruit de     molt bé la mobilitat de les extremitats
les nombroses plaques    de l’aranya
assemblades entre
elles que la conformen
a mode de trossos de
tela.
Composició         Totes les potes conflueixen en un cos central de
                   dimensions força més reduïdes, sota el qual hi ha un teixit
                   metàl·lic, que suporta un conjunt de pedres blanques de
                   marbre, simulant els ous.



 Bourgeois conjuga molt
  bé la fragilitat que es
desprèn de la indefensió
 de la bossa que guarda
  els ous, sospesa en el
 buit, amb la protecció
    que, com una presó,
ofereix al mateix temps
   la posició de les vuit
        extremitats,
     lleugerament més
  elevades que la bossa
         maternal.
Interpretació (Significat i temàtica)
Louise va descobrir el seu
impuls creatiu en els seus
traumes de la infància.

Aquestes escultures (les
aranyes) són un homenatge que
fa l'artista a la seva mare, a
qui considera la seva millor
amiga, i que, com les aranyes,
és deliberada, intel·ligent,
pacient, calmada, raonable,
fina, subtil, indispensable, neta
i útil. No obstant, el vincle
d'aquesta escultura amb la
figura materna va més enllà,
doncs connecta directament
amb els traumes psicològics de
la infantesa de l'artista.
De fet, el motiu de l’aranya ha estat present d’una o altra manera de l’obra
d’aquesta escultora des de 1940. Quan era petita, Bourgeois va patir el
menyspreu del seu pare, que esperava que fos un nen, i fou testimoni de la
relació amorosa que van mantenir la institutriu que l'educà amb el seu pare,
relació que la mare de Louise Bourgeois va voler ignorar.


“Cada dia has d'abandonar el teu passat, o acceptar. Si no el pots acceptar,
et converteixes en en escultora” L. Bourgeois
L’aranya, segons l’artista,
expressa la duplicitat de la
naturalesa materna: usa la seda
tant per fabricar el capoll que
protegeix els ous, com per filar
la teranyina amb la qual caça les
preses.

Doble funció contradictòria del
tot: vida i mort.

Dicotomia visible també
formalment: contrast entre les
dimensions monumentals i
l’aparença amenaçadora que
presenta i l’aparent fragilitat de
les potes, llargues i primes.
“Maman” forma part de la
                                   sèrie d'escultures anomenada
                                   Spider (Aranya).




Aquestes obres representen
una reconstrucció tangible de
les emocions viscudes per
Bourgeois en el passat, creades
amb la voluntat contradictòria
de revifar el record i de cercar
l’oblit.


                                   L'aranya ajupida. San Francisco
Louise Bourgeois va tractar temes universals:
les relacions entre les persones, l'amor i la
frustració entre amants o membres d'una
família, l'erotisme. .. tot això amb la malícia, la
ira o l'afecte. L'art, "garantia de salut mental",
era el que li permetia de transformar els seus
dimonis en aliats.

La seva obra gira entorn de la procreació, el
naixement i la maternitat sota la forma de les
dones-casa, barrejant l'arquitectura i el cos,
l'orgànic i els blocs geomètrics: bust amb casa
de columnes a les espatlles, costelles en forma
d'escales i portes. Però el fil de la seva obra és
el fal·lus (el pare), que ella anomena "nena" i
l'aranya (la mare). Segons Louise Bourgeois,
l'aranya representa la mare, "perquè la meva
millor amiga va ser la meva mare, i ella va ser tan
intel·ligent, pacient, neta, útil i raonable com una
aranya". L'aranya és el símbol dels tapissos que
reparava la seva mare (com si fossin una
teranyina) i tots els assumptes pertanyents als
mateixos: agulles, fils.
                                                       Agafant, 1962
Spider Home, 2002




                    Detalls
Spider couple /   / The nest 1996 / The last spider 2007
Las creaciones "más violentas" de la retrospectiva hay que
situarlas en la década de los 60, con órganos vitales que
expresan las emociones fuertes de la artista. Más recientes
son las "celdas", como denomina a las grandes jaulas que
albergan los recuerdos del hogar natal de la artista. Las
Red rooms, que reproducen el dormitorio de sus padres,
muestran el miedo o el dolor sufrido en el interior
hogareño en el que el espectador no puede penetrar, sino
sólo divisar de lejos. De esa época son los dibujos y
grabados de estilo abstracto en los que Bourgeois plasma
su exploración de la familia y relaciones de promiscuidad.




                                    Una de les aranyes de
                                    Bourgeois a Ottawa.
Models i influències

Al llarg de la seva llarga trajectòria artística que abraça més de sis
dècades, Bourgeois ha anat creant una obra sòlida i innovadora que ha
oscil·lat entre l’abstracció i la representació personal dels estats
psíquics de la persona. Alhora, aquesta aposta s’ha vist enriquida pel
contacte amb el surrealisme parisenc, l’expressionisme abstracte de Nova
York, així com també pel diàleg mantingut amb l’art de les tribus índies i
africanes. No obstant, cal recordar també la influència que la traumàtica
infantesa de Bourgeois ha tingut en la seva obra. Així, d’alguna manera es
pot afirmar que l’artista francesa trasllada a l’art algunes de les seves
vivències, sentiments i emocions més profundes, i com ella mateixa va
revelar, la seva obra és, en gran mesura, autobiogràfica.

Bourgeois amb el seu art promou la igualtat de gènere i també col·labora
amb organitzacions activistes contra la SIDA.

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Fitxa 93 maman
Fitxa 93 mamanFitxa 93 maman
Fitxa 93 maman
 
Warhol: Sopa Campbell's
Warhol: Sopa Campbell'sWarhol: Sopa Campbell's
Warhol: Sopa Campbell's
 
Cézanne: Els jugadors de cartes
Cézanne: Els jugadors de cartesCézanne: Els jugadors de cartes
Cézanne: Els jugadors de cartes
 
Manet: El dinar campestre
Manet: El dinar campestreManet: El dinar campestre
Manet: El dinar campestre
 
Tour Eiffel
Tour EiffelTour Eiffel
Tour Eiffel
 
EL TRES DE MAIG DE 1808
 EL TRES DE MAIG DE 1808 EL TRES DE MAIG DE 1808
EL TRES DE MAIG DE 1808
 
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
 
LA MADELEINE P.A. VIGNON
LA MADELEINE P.A. VIGNONLA MADELEINE P.A. VIGNON
LA MADELEINE P.A. VIGNON
 
Dalí: Persistència de la memòria
Dalí: Persistència de la memòriaDalí: Persistència de la memòria
Dalí: Persistència de la memòria
 
Fitxa 73 la vicaria
Fitxa 73 la vicariaFitxa 73 la vicaria
Fitxa 73 la vicaria
 
Una i tres cadires
Una i tres cadiresUna i tres cadires
Una i tres cadires
 
Gehry: Museu Guggenheim, Bilbao
Gehry: Museu Guggenheim, BilbaoGehry: Museu Guggenheim, Bilbao
Gehry: Museu Guggenheim, Bilbao
 
KANDINSKY: COMPOSICIÓ IV
KANDINSKY: COMPOSICIÓ IVKANDINSKY: COMPOSICIÓ IV
KANDINSKY: COMPOSICIÓ IV
 
Fortuny: La vicaria
Fortuny: La vicariaFortuny: La vicaria
Fortuny: La vicaria
 
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
 
Rafael: L'Escola d'Atenes
Rafael: L'Escola d'AtenesRafael: L'Escola d'Atenes
Rafael: L'Escola d'Atenes
 
Fitxa 63 la madeleine
Fitxa 63 la madeleineFitxa 63 la madeleine
Fitxa 63 la madeleine
 
Ticià: Dànae
Ticià: DànaeTicià: Dànae
Ticià: Dànae
 
Eros I Psique. Canova
Eros I Psique. CanovaEros I Psique. Canova
Eros I Psique. Canova
 
Sopa Campbell
Sopa CampbellSopa Campbell
Sopa Campbell
 

Viewers also liked

Segones avantguardes
Segones avantguardesSegones avantguardes
Segones avantguardes
JA16
 

Viewers also liked (20)

Tàpies: Creu i R
Tàpies: Creu i RTàpies: Creu i R
Tàpies: Creu i R
 
Frida Kalho: El marxisme curarà els malalts
Frida Kalho: El marxisme curarà els malaltsFrida Kalho: El marxisme curarà els malalts
Frida Kalho: El marxisme curarà els malalts
 
SEGONES AVANTGUARDES
SEGONES AVANTGUARDESSEGONES AVANTGUARDES
SEGONES AVANTGUARDES
 
TÀPIES: CREU I R (1975)
TÀPIES: CREU I R (1975)TÀPIES: CREU I R (1975)
TÀPIES: CREU I R (1975)
 
Maman - Louise Bourgeois
Maman - Louise BourgeoisMaman - Louise Bourgeois
Maman - Louise Bourgeois
 
Dona i ocell. Joan Miró
Dona i ocell. Joan MiróDona i ocell. Joan Miró
Dona i ocell. Joan Miró
 
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
 
L'habitació vermella. Henri Matisse
L'habitació vermella. Henri MatisseL'habitació vermella. Henri Matisse
L'habitació vermella. Henri Matisse
 
Mies Van der Rohe: Pavelló Alemany
Mies Van der Rohe: Pavelló AlemanyMies Van der Rohe: Pavelló Alemany
Mies Van der Rohe: Pavelló Alemany
 
Frank Lloyd Wright: Casa Kaufmann
Frank Lloyd Wright: Casa KaufmannFrank Lloyd Wright: Casa Kaufmann
Frank Lloyd Wright: Casa Kaufmann
 
Arquitectura S XX
Arquitectura S  XXArquitectura S  XX
Arquitectura S XX
 
Mies van der Rohe: Pavelló alemany
Mies van der Rohe: Pavelló alemanyMies van der Rohe: Pavelló alemany
Mies van der Rohe: Pavelló alemany
 
Segones avantguardes
Segones avantguardesSegones avantguardes
Segones avantguardes
 
Primeres Avantguardes
Primeres AvantguardesPrimeres Avantguardes
Primeres Avantguardes
 
PICASSO: GUERNICA
PICASSO: GUERNICAPICASSO: GUERNICA
PICASSO: GUERNICA
 
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES (I)
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES  (I)ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES  (I)
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES (I)
 
Leandre Cristòfol: Nit de lluna
Leandre Cristòfol: Nit de llunaLeandre Cristòfol: Nit de lluna
Leandre Cristòfol: Nit de lluna
 
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES II
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES IIART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES II
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES II
 
P. Picasso: Guernica
P. Picasso: GuernicaP. Picasso: Guernica
P. Picasso: Guernica
 
LES ARTS PLÀSTIQUES DES DEL 1945
LES ARTS PLÀSTIQUES DES DEL 1945LES ARTS PLÀSTIQUES DES DEL 1945
LES ARTS PLÀSTIQUES DES DEL 1945
 

Similar to Bourgeois: Maman

18. louise bourgeois maman
18. louise bourgeois maman18. louise bourgeois maman
18. louise bourgeois maman
jgutier4
 
Louisebourgeois maman
Louisebourgeois mamanLouisebourgeois maman
Louisebourgeois maman
jgutier4
 
06 louise bourgeois
06 louise bourgeois06 louise bourgeois
06 louise bourgeois
Ramon Pujola
 
15. gargallo. el profeta
15. gargallo. el profeta15. gargallo. el profeta
15. gargallo. el profeta
jgutier4
 
LA DONA A TRAVÉS DE LA HISTÒRIA DE L'ART
 LA DONA A  TRAVÉS DE LA HISTÒRIA DE L'ART  LA DONA A  TRAVÉS DE LA HISTÒRIA DE L'ART
LA DONA A TRAVÉS DE LA HISTÒRIA DE L'ART
montsepascual
 
Pintura barroca flandes holanda
Pintura barroca flandes holandaPintura barroca flandes holanda
Pintura barroca flandes holanda
historialavilaroja
 
9. pintura barroca espanyola
9. pintura barroca espanyola9. pintura barroca espanyola
9. pintura barroca espanyola
jesus gutierrez
 
Manuel de pedrolo aina i andrea
Manuel de pedrolo aina i andreaManuel de pedrolo aina i andrea
Manuel de pedrolo aina i andrea
Amparo
 

Similar to Bourgeois: Maman (20)

Maman 2015
Maman 2015Maman 2015
Maman 2015
 
Maman
MamanMaman
Maman
 
18. louise bourgeois maman
18. louise bourgeois maman18. louise bourgeois maman
18. louise bourgeois maman
 
Louisebourgeois maman
Louisebourgeois mamanLouisebourgeois maman
Louisebourgeois maman
 
06 louise bourgeois
06 louise bourgeois06 louise bourgeois
06 louise bourgeois
 
Monica
MonicaMonica
Monica
 
15. gargallo. el profeta
15. gargallo. el profeta15. gargallo. el profeta
15. gargallo. el profeta
 
Art i emocions
Art i emocionsArt i emocions
Art i emocions
 
J. Miró: Interior holandès I
J. Miró: Interior holandès IJ. Miró: Interior holandès I
J. Miró: Interior holandès I
 
LA DONA A TRAVÉS DE LA HISTÒRIA DE L'ART
 LA DONA A  TRAVÉS DE LA HISTÒRIA DE L'ART  LA DONA A  TRAVÉS DE LA HISTÒRIA DE L'ART
LA DONA A TRAVÉS DE LA HISTÒRIA DE L'ART
 
llena
llenallena
llena
 
Fitxa 85 nit de lluna
Fitxa 85 nit de llunaFitxa 85 nit de lluna
Fitxa 85 nit de lluna
 
Moviments arístics
Moviments arísticsMoviments arístics
Moviments arístics
 
Presentació PowerPoint MAMAN.pdf
Presentació PowerPoint MAMAN.pdfPresentació PowerPoint MAMAN.pdf
Presentació PowerPoint MAMAN.pdf
 
Avantguardes
Avantguardes Avantguardes
Avantguardes
 
Art del segle xx 1
Art del segle xx 1Art del segle xx 1
Art del segle xx 1
 
H.Moore: Figura ajaguda
H.Moore: Figura ajagudaH.Moore: Figura ajaguda
H.Moore: Figura ajaguda
 
Pintura barroca flandes holanda
Pintura barroca flandes holandaPintura barroca flandes holanda
Pintura barroca flandes holanda
 
9. pintura barroca espanyola
9. pintura barroca espanyola9. pintura barroca espanyola
9. pintura barroca espanyola
 
Manuel de pedrolo aina i andrea
Manuel de pedrolo aina i andreaManuel de pedrolo aina i andrea
Manuel de pedrolo aina i andrea
 

More from Carme Aranda- Mònica Navarro

6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
Carme Aranda- Mònica Navarro
 

More from Carme Aranda- Mònica Navarro (20)

Arquitectura del Renaixement
Arquitectura del RenaixementArquitectura del Renaixement
Arquitectura del Renaixement
 
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
 
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
 
4.Orígens de Catalunya
4.Orígens de Catalunya4.Orígens de Catalunya
4.Orígens de Catalunya
 
Art gòtic
Art gòticArt gòtic
Art gòtic
 
Art romànic
Art romànicArt romànic
Art romànic
 
Unitat 13. Un món dividit en blocs
Unitat 13.  Un món dividit en blocsUnitat 13.  Un món dividit en blocs
Unitat 13. Un món dividit en blocs
 
Unitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupament
Unitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupamentUnitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupament
Unitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupament
 
Unitat 11. Lla guerra freda
Unitat 11.  Lla guerra freda Unitat 11.  Lla guerra freda
Unitat 11. Lla guerra freda
 
1.3r ESO. L'Islam
1.3r ESO. L'Islam1.3r ESO. L'Islam
1.3r ESO. L'Islam
 
3.3r ESO. La ciutat medieval.
3.3r ESO. La ciutat medieval.3.3r ESO. La ciutat medieval.
3.3r ESO. La ciutat medieval.
 
2.3r ESO. Europa feudal.
2.3r ESO. Europa feudal.2.3r ESO. Europa feudal.
2.3r ESO. Europa feudal.
 
Unitat 9: Els moviments totalitaris
Unitat 9: Els moviments totalitarisUnitat 9: Els moviments totalitaris
Unitat 9: Els moviments totalitaris
 
Unitat 10: La Segona Guerra Mundial
Unitat 10: La Segona Guerra Mundial Unitat 10: La Segona Guerra Mundial
Unitat 10: La Segona Guerra Mundial
 
Unitat 8: El crac del 29
Unitat 8: El crac del 29Unitat 8: El crac del 29
Unitat 8: El crac del 29
 
Unitat 7: La Revolució Russa
Unitat 7:  La Revolució RussaUnitat 7:  La Revolució Russa
Unitat 7: La Revolució Russa
 
Unitat 6: La Gran Guerra
Unitat 6: La Gran GuerraUnitat 6: La Gran Guerra
Unitat 6: La Gran Guerra
 
Unitat 5: L'imperialisme
Unitat 5:  L'imperialismeUnitat 5:  L'imperialisme
Unitat 5: L'imperialisme
 
Unitat 4: Moviment obrer
Unitat 4: Moviment obrerUnitat 4: Moviment obrer
Unitat 4: Moviment obrer
 
Unitat 3: Liberalisme i nacionalisme
Unitat 3:  Liberalisme i nacionalismeUnitat 3:  Liberalisme i nacionalisme
Unitat 3: Liberalisme i nacionalisme
 

Bourgeois: Maman

  • 2. Documentació general Catalogació: - Nom de l’obra: Maman - Autor: ELouise Bourgeois (París, 1911 – Nova York, 2010) - Data: 1999 - Ubicació: Museu Gugghenheim (Bilbao) - Estil: expressionista Anàlisi material: - Mides: 8,95 x 9,80 x 11,60 m - Materials: Bronze, acer inoxidable i marbre - Formes: Escultura exempta
  • 3. Louise Bourgeois Considerada una de les artistes franceses més importants del segle XX. Els seus pares eren restauradors de tapissos antics. Als deu anys va començar a ajudar-los a dissenyar tapissos. De nena va descobrir que la seva jove mainadera anglesa era l'amant del seu pare i que la seva mare consentia la relació. Aquest descobriment la va marcar profundament. Va estudiar matemàtiques avançades i geometria a la Sorbona, amb l'esperança de trobar l'ordre i la lògica en la seva vida i que la van ajudar a perfeccionar l'estil cubista dels primers anys. Més tard se'n va allunyar: "Per expressar les tensions insuportables de la família, calia que la meva ansietat treballés sobre formes que pogués canviar, destruir i reconstruir". Va començar a estudiar art a París i va tenir com a professors artistes com Paul Colin, Cassandra o Fernand Léger. Fernand Léger
  • 4. Es va casar amb l'historiador d'art nord-americà Robert Goldwater, conegut pel seu treball pioner en l’art primitiu. Es van traslladar el 1938 a Nova York i allà abandonà paulatinament la pintura, per dedicar-se a l'escultura, caracteritzant-se per tenir una gran habilitat per treballar amb diferents materials amb un estil molt personal. Va tenir tres fills: Michael(adoptat), Jean-Louis i Alain. Allà va entrar en contacte amb el centre dels surrealistes, molts dels quals havien sortit de França cap als Estats Units durant la Segona Guerra Mundial i va presentar la seva primera exposició individual el 1945.
  • 5. Als anys 50, les seves escultures tenen l'aspecte de tòtems sinuosos i suaus d'inspiració surrealista. En aquest moment pateix de nostàlgia i sent un "caos total". Troba a faltar la seva família i amics i comença a crear personatges sota la forma de tòtems de fusta; el tòtem, a l'estil americà, és una invitació a dibuixar la seva presència màgica, una veritable teràpia. Dona de paleta, 1947 Les tres gràcies, 1947
  • 6. Femme Couteau, Janus Fleuri [Jano en flor], 1968 Marbre negre, 1970, Com que va treballar fora de l'escena artística, va tenir poques exposicions personals fins que durant els anys 70 es va despertar un gran interès pels seus treballs. El desenvolupament de la seva obra va adquirir un gir completament nou. No només els temes latents fins ara - la feminitat, la sexualitat, la família, l'adolescència, la solitud - esdevenen omnipresents, sinó que canvia completament la manera de tractar-los: amb escultures, instal·lacions fetes amb materials i objectes molt variats, de vegades personals. En 1982-83, el MoMA dedica la primera exposició retrospectiva.
  • 7. Burgeois impregna les seves obres de la vena psíquica sorgida dels seus traumes personals. Conscient d'aquesta dimensió de la seva obra, està lluny de les representacions literals que caracteritza el surrealisme en la seva relació amb l'inconscient, i en aquest sentit obre una nova via molt avantguardista dins de l'art contemporani. Les seves escultures monumentals d'aranyes, construccions oníriques, són un dels exemples més coneguts.
  • 8. El reconeixement de la crítica artística no li arriba fins l'any 1982, quan el MOMA de Nova York organitza una exposició retrospectiva, convertint-se en la primera dona en assolir aquesta fita. El 2009 va ser honrada pel National Women's Hall of Fame amb nou ciutadans dels EUA, com a reconeixement per haver marcat la història dels Estats Units. Va morir el 31 de maig de 2010 a l'edat de 98 anys. Louise Bourgeois Arch of Hysteria, 1993
  • 9. Anàlisi formal Descripció: És una escultura de bronze que s’eleva, desafiant, sobre vuit gegantines potes, a l’exterior del museu Guggenheim de Bilbao Aquestes potes, amb una estructura que recorda vagament a la dels arcbotants de les catedrals gòtiques, Textura: Mostra una no es presenten tenses, tot i la duresa superfície rugosa i del material, sinó que reprodueixen imperfecta, fruit de molt bé la mobilitat de les extremitats les nombroses plaques de l’aranya assemblades entre elles que la conformen a mode de trossos de tela.
  • 10.
  • 11. Composició Totes les potes conflueixen en un cos central de dimensions força més reduïdes, sota el qual hi ha un teixit metàl·lic, que suporta un conjunt de pedres blanques de marbre, simulant els ous. Bourgeois conjuga molt bé la fragilitat que es desprèn de la indefensió de la bossa que guarda els ous, sospesa en el buit, amb la protecció que, com una presó, ofereix al mateix temps la posició de les vuit extremitats, lleugerament més elevades que la bossa maternal.
  • 12. Interpretació (Significat i temàtica) Louise va descobrir el seu impuls creatiu en els seus traumes de la infància. Aquestes escultures (les aranyes) són un homenatge que fa l'artista a la seva mare, a qui considera la seva millor amiga, i que, com les aranyes, és deliberada, intel·ligent, pacient, calmada, raonable, fina, subtil, indispensable, neta i útil. No obstant, el vincle d'aquesta escultura amb la figura materna va més enllà, doncs connecta directament amb els traumes psicològics de la infantesa de l'artista.
  • 13. De fet, el motiu de l’aranya ha estat present d’una o altra manera de l’obra d’aquesta escultora des de 1940. Quan era petita, Bourgeois va patir el menyspreu del seu pare, que esperava que fos un nen, i fou testimoni de la relació amorosa que van mantenir la institutriu que l'educà amb el seu pare, relació que la mare de Louise Bourgeois va voler ignorar. “Cada dia has d'abandonar el teu passat, o acceptar. Si no el pots acceptar, et converteixes en en escultora” L. Bourgeois
  • 14. L’aranya, segons l’artista, expressa la duplicitat de la naturalesa materna: usa la seda tant per fabricar el capoll que protegeix els ous, com per filar la teranyina amb la qual caça les preses. Doble funció contradictòria del tot: vida i mort. Dicotomia visible també formalment: contrast entre les dimensions monumentals i l’aparença amenaçadora que presenta i l’aparent fragilitat de les potes, llargues i primes.
  • 15. “Maman” forma part de la sèrie d'escultures anomenada Spider (Aranya). Aquestes obres representen una reconstrucció tangible de les emocions viscudes per Bourgeois en el passat, creades amb la voluntat contradictòria de revifar el record i de cercar l’oblit. L'aranya ajupida. San Francisco
  • 16. Louise Bourgeois va tractar temes universals: les relacions entre les persones, l'amor i la frustració entre amants o membres d'una família, l'erotisme. .. tot això amb la malícia, la ira o l'afecte. L'art, "garantia de salut mental", era el que li permetia de transformar els seus dimonis en aliats. La seva obra gira entorn de la procreació, el naixement i la maternitat sota la forma de les dones-casa, barrejant l'arquitectura i el cos, l'orgànic i els blocs geomètrics: bust amb casa de columnes a les espatlles, costelles en forma d'escales i portes. Però el fil de la seva obra és el fal·lus (el pare), que ella anomena "nena" i l'aranya (la mare). Segons Louise Bourgeois, l'aranya representa la mare, "perquè la meva millor amiga va ser la meva mare, i ella va ser tan intel·ligent, pacient, neta, útil i raonable com una aranya". L'aranya és el símbol dels tapissos que reparava la seva mare (com si fossin una teranyina) i tots els assumptes pertanyents als mateixos: agulles, fils. Agafant, 1962
  • 17.
  • 18.
  • 19. Spider Home, 2002 Detalls
  • 20. Spider couple / / The nest 1996 / The last spider 2007
  • 21. Las creaciones "más violentas" de la retrospectiva hay que situarlas en la década de los 60, con órganos vitales que expresan las emociones fuertes de la artista. Más recientes son las "celdas", como denomina a las grandes jaulas que albergan los recuerdos del hogar natal de la artista. Las Red rooms, que reproducen el dormitorio de sus padres, muestran el miedo o el dolor sufrido en el interior hogareño en el que el espectador no puede penetrar, sino sólo divisar de lejos. De esa época son los dibujos y grabados de estilo abstracto en los que Bourgeois plasma su exploración de la familia y relaciones de promiscuidad. Una de les aranyes de Bourgeois a Ottawa.
  • 22.
  • 23. Models i influències Al llarg de la seva llarga trajectòria artística que abraça més de sis dècades, Bourgeois ha anat creant una obra sòlida i innovadora que ha oscil·lat entre l’abstracció i la representació personal dels estats psíquics de la persona. Alhora, aquesta aposta s’ha vist enriquida pel contacte amb el surrealisme parisenc, l’expressionisme abstracte de Nova York, així com també pel diàleg mantingut amb l’art de les tribus índies i africanes. No obstant, cal recordar també la influència que la traumàtica infantesa de Bourgeois ha tingut en la seva obra. Així, d’alguna manera es pot afirmar que l’artista francesa trasllada a l’art algunes de les seves vivències, sentiments i emocions més profundes, i com ella mateixa va revelar, la seva obra és, en gran mesura, autobiogràfica. Bourgeois amb el seu art promou la igualtat de gènere i també col·labora amb organitzacions activistes contra la SIDA.