Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

EL MOVIMENT OBRER

15,112 views

Published on

NOVA VERSIÓ ACTUALITZADA 2016
Presentació destinada als alumnes de 1r de Batxillerat que cursen la matèria de Història del Món Contemporani.
ATENCIÓ: A la darrera diapositiva de la presentació trobareu “links” de pàgines webs, amb apunts, vídeos i altres presentacions que us permetran ampliar els conceptes treballats. També trobareu un conjunt d’exercicis interactius que us permetran comprovar el vostra nivell d’assoliment sobre els continguts treballats en aquesta unitat.

Published in: Education
  • DOWNLOAD THAT BOOKS INTO AVAILABLE FORMAT (2019 Update) ......................................................................................................................... ......................................................................................................................... Download Full PDF EBOOK here { http://bit.ly/2m77EgH } ......................................................................................................................... Download Full EPUB Ebook here { http://bit.ly/2m77EgH } ......................................................................................................................... Download Full doc Ebook here { http://bit.ly/2m77EgH } ......................................................................................................................... Download PDF EBOOK here { http://bit.ly/2m77EgH } ......................................................................................................................... Download EPUB Ebook here { http://bit.ly/2m77EgH } ......................................................................................................................... Download doc Ebook here { http://bit.ly/2m77EgH } ......................................................................................................................... ......................................................................................................................... ................................................................................................................................... eBook is an electronic version of a traditional print book that can be read by using a personal computer or by using an eBook reader. (An eBook reader can be a software application for use on a computer such as Microsoft's free Reader application, or a book-sized computer that is used solely as a reading device such as Nuvomedia's Rocket eBook.) Users can purchase an eBook on diskette or CD, but the most popular method of getting an eBook is to purchase a downloadable file of the eBook (or other reading material) from a Web site (such as Barnes and Noble) to be read from the user's computer or reading device. Generally, an eBook can be downloaded in five minutes or less ......................................................................................................................... .............. Browse by Genre Available eBooks .............................................................................................................................. Art, Biography, Business, Chick Lit, Children's, Christian, Classics, Comics, Contemporary, Cookbooks, Manga, Memoir, Music, Mystery, Non Fiction, Paranormal, Philosophy, Poetry, Psychology, Religion, Romance, Science, Science Fiction, Self Help, Suspense, Spirituality, Sports, Thriller, Travel, Young Adult, Crime, Ebooks, Fantasy, Fiction, Graphic Novels, Historical Fiction, History, Horror, Humor And Comedy, ......................................................................................................................... ......................................................................................................................... .....BEST SELLER FOR EBOOK RECOMMEND............................................................. ......................................................................................................................... Blowout: Corrupted Democracy, Rogue State Russia, and the Richest, Most Destructive Industry on Earth,-- The Ride of a Lifetime: Lessons Learned from 15 Years as CEO of the Walt Disney Company,-- Call Sign Chaos: Learning to Lead,-- StrengthsFinder 2.0,-- Stillness Is the Key,-- She Said: Breaking the Sexual Harassment Story That Helped Ignite a Movement,-- Atomic Habits: An Easy & Proven Way to Build Good Habits & Break Bad Ones,-- Everything Is Figureoutable,-- What It Takes: Lessons in the Pursuit of Excellence,-- Rich Dad Poor Dad: What the Rich Teach Their Kids About Money That the Poor and Middle Class Do Not!,-- The Total Money Makeover: Classic Edition: A Proven Plan for Financial Fitness,-- Shut Up and Listen!: Hard Business Truths that Will Help You Succeed, ......................................................................................................................... .........................................................................................................................
       Reply 
    Are you sure you want to  Yes  No
    Your message goes here

EL MOVIMENT OBRER

  1. 1. Antonio Núñez 2017
  2. 2. Índex 1- Introducció: 3- Ideologia del Moviment Obrer: El Socialisme 2- Primeres manifestacions del Moviment Obrer EL MOVIMENT OBRER 3.1-El Socialisme Utòpic 3.2-El Socialisme Revolucionari 3.2.1-El Marxisme 3.2.2-L'Anarquisme 4- El Moviment Internacionalista ( AIT) 5.- L’evolució el Moviment Obrer (1880-1914)
  3. 3. Nou Sistema Econòmic ----> Capitalisme Nova Societat ----> Societat Urbana ----> Societat de Classes TRIOMF DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL 1.- Introducció Paral·lelament les anomenades revolucions burgeses generen una nova organització política: L’ESTAT LIBERAL BURGES Tot això configura una nova realitat: EL MÓN CONTEMPRANI BURGESIA:Propietària dels Mitjans de Producció i Ostenta el poder polític PROLETARIAT: Força de treball treballaven a canvi d’un jornal o salari
  4. 4. La Societat De Classes Burgesia Propietaris de les empreses industrials, comercials i financeres Proletariat Força de treball industrial i agrària, treballaven a canvi d’un jornal o salari. 1.- Introducció IGUALTAT CIVIL – DIFERÈNCIES ECONÒMIQUES
  5. 5. Primeres manifestacions PRIMERES MANIFESTACIONS DEL MOVIMENT OBRER Davant les desigualtats que la nova organització social va generar els obrers realitzaren un conjunt de lluites al llarg de tot el segle XIX i principis del segle XX per aconseguir millorar les seves condicions de vida i de treball. El Ludisme Moviment reivindicatiu de caràcter violent que consisteix en la destrucció de les màquines, les quals els obres consideren les culpables de la seva situació. Mútues Societats que els obrers van crear per ajudar-se entre ells en cas de necessitat. (malaltia, atur, accident, mort...) Sovint eren secretes i clandestines. La llei prohibia l’associació. 2.- Primeres manifestacions del Moviment Obrer
  6. 6. Sindicats Associacions d’obrers creades per reivindicar millores laborals: millors sous, menor jornada laboral, limitació treball infantil... Els primers sindicats es van crear a Anglaterra el 1824 (Trade Unions). Primer eren per sector productius: Tèxtil, siderúrgic, miner, ferrocarril.... Desprès van adquirir caràcter nacional “Great Trade Unions” . Associació de varis sindicas que arribar a tenir 500.000 afiliats. Un dels principals instruments de lluita dels sindicats per aconseguir millores laborals va ser “la vaga”, és a dir, parar la producció per obligar als empresaris a negociar millores en les condicions de treball. 2.- Primeres manifestacions del Moviment Obrer
  7. 7. 2.- Primeres manifestacions del Moviment Obrer
  8. 8. En la nova societat industrial una sèrie de pensadores van denunciar les desigualtats creades pel sistema capitalista i van proposar nous models d’organització social donant lloc a l’aparició d’una nova ideologia: EL SOCIALISME El Socialisme és una nova ideologia que denuncia la misèria dels obrers i les desigualtats provocades per la propietat privada dels mitjans de producció. Es desenvolupen dos corrents: ELS SOCIALISME UTÒPIC EL SOCIALISME REVOLUCIONARI Proposa la creació un nou model de societat sense propietat privada ni classes socials i basat en la igualtat, la solidaritat i la llibertat. 3.- Ideologia del Moviment Obrer: El Socialisme Aquests dos corrents es desenvoluparen successivament al llarg del segle XIX: En la primera meitat es desenvoluparà el socialisme utòpic i en la segona meitat el socialisme revolucionari. (1ª meitat s. XIX) (2ª s. XIX)
  9. 9. 3.1.- El Socialisme Utòpic PRIMERA MEITAT SEL S. XIX: EL SOCIALISME UTÒPIC Durant la primera meitat del segle XIX un grup d’intel·lectuals amb preocupacions socials critiquen les desigualtats i misèria provocades pel capitalisme (atur, explotació, crisis...) i proposen nous models d’organització social, basats en la igualtat, la fraternitat i la llibertat i que reberen el nom de Socialistes Utòpics. ELS MÉS DESTAQUES FOREN: Étienne Cabet Dissenya el país d’ Icaria, un lloc on es realitza el somni comunista d’una igualtat social completa. Charles Fourier Proposa la creació de Falansteris, comunitats de producció i de consum on la propietat sigui col·lectiva. (Pioner en el reconeixement de la igualtat de sexes) Saint-Simon Dividia la societat entre la classe productiva i la no productiva i proposa, que per evitar els enfrontaments socials que siguin els científics i els intel·lectuals els que dirigeixin la societat.
  10. 10. 3.1.- El Socialisme Utòpic Robert Owen Creador de New Lamark i New Harmony. Robert Owen va ser el director de la fàbrica de teixits “Lamark” entre 1800 y 1825. Owen va transformar la vida dels treballadors d’aquesta industria tèxtil aplicant les seves idees: Va eliminar el treball dels menors, va eliminar els càstigs corporals i va proporcionar als treballadors vivendes dignes ,escoles, assistència sanitària gratuïta i menjar a preus assequibles. Defensa l’educació com a mitjà pel desenvolupament integral dels homes i les dones i la millora de la societat.. .També educació gratuïta pels nens i les nenes dels treballadors,
  11. 11. Propugna una societat amb una economia basada en les tendències associatives dels éssers humans per a aconseguir satisfer les seves necessitats a través de la cooperació voluntària, la ajuda mútua i la solidaritat “La propietat privada és un robatori i l’origen de la desigualtat I dels problemes socials”. Critica qualsevol forma de poder: L’Estat, L’església i les organitzacions polítiques. per la qual cosa és considerat com a precursor de l’Anarquisme Proposa crear un model econòmic on els individus rebin el producte complet del seu treball i intercanvien lliurement productes i serveis. MUTUALISME i FEDERALISME 3.1.- El Socialisme Utòpic P.J. Proudhon Existeix el mutualisme quan en una indústria els obrers, en lloc de treballar per a un empresari que els paga i es guarda la seva producció, treballen els uns pels altres i comparteixen una producció comuna de la qual es reparteixen els beneficis. PROUDHON, P. J.:Idea general de la Revolució, 1851
  12. 12. Crítica de Proudhon a l’Estat “Nosaltres, productors associats, no tenim necessitat de l’ Estat. [...] No volem més govern de l’home sobre l’home, no més explotació de l’home per l’home. Volem que les mines, els canals, els ferrocarrils siguin lliurats a les associacions obreres i que aquestes els exploten sota la seua pròpia responsabilitat. Volem que aquestes associacions siguin una federació, unides pel vincle comú de la república democràtica i social. El socialisme és el contrari del governamentalisme. ” PROUDHON, P. J. Idea general de la Revolució, 1851
  13. 13. 3.2.- El Socialisme Revolucionari EL SOCIALISME REVOLUCIONARI En desenvolupa en la 2ª meitat del segle XIX K. Marx i F. Engels publiquen “El Manifest Comunista” (1848)
  14. 14. EL MARXISME (Karl Marx, F. Engels) EL ANARQUISME (Bakunin, Kropotkin) Volen superar el fracàs i les limitacions dels socialistes utòpics. Plantegen la necessitat de destruir l’ordre burgès i de crear-ne un de nou en el qual no existís la propietat privada ni les classes socials Consideren que la burgesia no cedirà voluntàriament i que el canvi social, haurà de ser producte d’una revolució protagonitzada pel propi proletariat. Dues vies per fer la revolució: 3.2.- El Socialisme Revolucionari CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS DEL SOCIALISME REVOLUCIONARI
  15. 15. 3.2.- El Socialisme Revolucionari EL SOCIALISME REVOLUCIONARIProletaris del món, uniu-vos! A Ni Déu, Ni Pàtria, Ni Amo! Propugna una revolució obrera Propugna una revolució obrera Per aconseguir el poder polític Dictadura del proletariat Per a destruir el poder polític, l’Estat i la propietat privada El nou govern obrer col·lectivitzarà la propietat. Sense propietat privada no hi haurà classes socials ni injustícia social. Societat Comunista Els obrers s’han d’organitzar formant partits polítics obrers i socialistes Creuen en l’alçament espontani del poble del qual sorgiria una nova societat que s’organitzaria sota els principis de la llibertat individual i la solidaritat social Estan en contra de l’organització i la participació política. Rebuig a l’autoritat
  16. 16. 3.2.1.- El Marxisme EL MARXISME Pren el nom de l'alemany Karl Marx que, juntament amb Friedrich Engels són les figures principals. Junts van elaborar una teoría per transformar la seva societat: el socialisme científic o comunisme. Les dues obres principals on es recull aquesta teoria son: el Manifest Comunista publicat conjuntament a Londres el 1848 i El capital publicat per Marx al 1867. “Els filòsofs no han fet més que interpretar el món, del que es tracta és de transformar-lo”
  17. 17. 3.2.1.- El Marxisme La Teoría marxista elaborada per Marx i Engels es basa en tres eixos: 1.- L’ANÀLISI DEL PASSAT 2.- LA CRÍTICA DEL PRESENT 3.- UN PROJECTE DE FUTUR L'ANÀLISI DEL PASSAT Pel marxisme el motor de la història és la Lluita de classes, és a dir, l’enfrontament entre opressors i oprimits a causa de la possessió dels mitjans de producció Segons aquesta visió, des de que s’abandonà el comunisme primitiu existent a l Prehistòria, en el que la producció i el consum eren col·lectius, al llarg de la història s’han succeït tres modes de producció: L’esclavisme (homes lliures-esclaus) El Feudalisme (senyors-serfs) i el capitalisme ( Burgesos-proletaris)
  18. 18. “La Historia de totes les societats humanes fins els nostres dies és la, és una història de lluita de classes». Homes lliures i esclaus, patricis i plebeus, senyors i serfs, en una paraula, opressors i oprimits s’han enfrontat sempre; han mantingut una lluita constant, algunes vegades encoberta i unes altres , franca i oberta; lluita que sempre va acabar amb la transformació revolucionària de tota la societat La societat moderna burgesa, que ha sorgit de les ruïnes de la societat feudal, no ha abolit les contradiccions de classe. Només ha substituït les velles classes, les velles condicions d’opressió, les velles formes de lluita per unes altres de noves. A la nostra època, l’època de la burgesia, es distingeix perquè tota la societat es va dividint, cada cop més, en dos grans bàndols hostils, en dues grans classes que s’enfronten directament: la burgesia i el proletariat Karl Marx I F. Engels, Manifest comunista. 1848 La lluita de classes
  19. 19. 3.2.1.- El Marxisme LA CRÍTICA DEL PRESSENT ( Crítica del Capitalisme) : En el seu llibre “El Capital” Marx analitza el sistema el sistema de producció capitalista i explica que l'explotació burgesa és inherent al capitalisme, ja que el treball de l'obrer genera una plusvàlua o benefici superior al salari que percep. Plusvàlua Part dels guanys que genera l’obrer amb el seu treball, i dels quals s’apropia el capitalista. Aquesta apropiació indeguda d’una part del benefici produït i no retribuït, pel treball de l’obrer provoca l’enriquiment dels empresaris i per tant les desigualtats socials. Aquesta situació injusta portarà, segons Marx a un enfrontament Inevitable entre la burgesia i el proletariat.
  20. 20. 3.2.1.- El Marxisme PROJECTE DE FUTUR: La societat comunista Per posar fi a l’explotació capitalista, i acabar amb les desigualtats que aquest sistema provoca Marx proclama la necessitat de que el proletariat realitzi una revolució. Els obrers aconseguirien el poder polític per organitzar un Estat obrer al servei dels treballadors mitjançant l’establiment de la... Dictadura del proletariat Fase de transició, durant la qual s’abolirà la propietat privada, se socialitzaran els mitjans de producció. Amb la desaparició de la Propietat Privada dels mitjans de producció, no hi hauria classes, ni desigualtats socials.. SOCIETAT COMUNISTA Una societat sense propietat privada, sense desigualtats I sense classes, en la qual, cada membre rebria segons les seves necessitats i aportaria segons les seves capacitats.
  21. 21. La Dictadura del proletariat “El primer pas de la revolució obrera serà la conquesta del poder pel proletariat. Un cop al poder, el proletariat anirà desposseint de mica en mica la burgesia de tot el capital i de totes les seves altres propietats, que passaran a mans de l’Estat. “ Karl Marx i Friedrich Engels, Manifest Comunista (1848)
  22. 22. 3.2.2.- L’Anarquisme Anarquisme significa “Absència de poder” Com antecedent cal destacar la figura de Proudhon, i els seus dos màxims representants són Bakunin i Kropotkin. Piotr Kropotkin L’ANARQUISME L’anarquisme no té un cos doctrinal tan elaborat com el marxisme. És un conjunt de teories i moviments per oposar-se i abolir tota classe de govern o autoritat PRINCIPALS PENSADORS: Pierre J. Proudhon PRINCIPI BÀSIC Mikhail Bakunin La creença en la capacitat dels individus per establir una societat igualitària, partint de la seva llibertat i responsabilitat individual.
  23. 23. 3.2.2.- L’Anarquisme L’ANARQUISME Rebuig de la societat capitalista basada en la propietat privada i en l’explotació dels treballadors Defensa de la propietat col·lectiva dels mitjans de producció Rebuig de l’autoritat i negació de l’Estat, al que consideren una forma d’opressió per a la llibertat humana. Proposen la seva destrucció i substitució per comunes federades lliurement. Els oprimits s’aixecarien de manera espontània contra la seva explotació (La revolució no hauria d’estar dirigida per cap partit, sinó per l’alçament espontani del poble). Creant-se una societat igualitària, basada en la lliure federació de comunes. “Tots els béns serien col·lectivitzats, creant-se cooperatives de producció i consum“ “L’Estat seria destruït.” “La nova societat no tindria propietat privada, ni classes, ni jerarquies. (ni Déu, ni Estat, ni amo).
  24. 24. “Nosaltres volem la llibertat Nosaltres volem la llibertat i creiem impossible l’existència, al mateix temps, de poder i de llibertat. El mal, als ulls dels anarquistes, no està en la forma de govern. Està en la idea mateixa de govern, en el principi de l’autoritat en si. Els anarquistes ens proposem d’ensenyar al poble a viure sense govern. El poble també aprendrà a prescindir dels propietaris, ja que no hi ha llibertat sense igualtat.” Declaració de Kropotkin davant un tribunal de justícia (1883) L’Anarquisme segons Kropotkin
  25. 25. En síntesi, el que els pensadors anarquistes proposen és: Un model alternatiu de Societat Sense autoritat ni jerarquies sense propietat privada ni classes -Rebuig a l’acció política (no als partits) -Defensen l’espontaneïtat revolucionària de les masses per a destruir l’Estat i acabar amb l’explotació capitalista. -Defensen la Col·lectivització de tots els béns i la creació de cooperatives de producció i consum la lliure associació entre elles ( Federalisme) 3.2.2.- L’Anarquisme Els principis bàsics de l’Anarquisme són: la llibertat individual, la solidaritat social, la crítica a la propietat privada, la defensa de la propietat col·lectiva i l'oposició a tota mena d'organització jeràrquica (religiosa, política, estatal). I el seu objectiu és aconseguir una societat lliure i igualitària (sense jerarquies, sense propietat privada, sense explotació ni classes socials).
  26. 26. 3.2.2.- L’Anarquisme Dins l’Anarquisme podem diferenciar dues tendències: ANARCOSINDICALISME (BAKUNIN) ANARCOCOMUNISME (KOPROTKIN) Partidaris de la creació de sindicats anarquistes. Defensen l’acció sindical com a mitjà per millorar la condició dels obrers i impulsar la revolució social. El seu major representant serà Bakunin. Tindrà molta presència entre el països més pobres: Rússia. Espanya... Defensen l’acció col·lectiva revolucionaria contra els Pilars dels capitalisme (la burgesia, L’exèrcit, l’Estat i l'Església.) A finals del segle XIX d’aquest corrent naixerà un moviment minoritari que defensa “la propaganda pel fet” que defensa la realització d’atemptats terroristes (Enrico Malatesta)
  27. 27. El Socialisme Revolucionari: Marxistes i Anarquistes. MARXISTES I ANARQUISTES: ELEMENTS COMUNS I DIFERÈNCIES (S. XIX) ELEMENTS COMUNS - Ideologia anticapitalista i socialista - Revolucionaris - Internacionalistes (AIT) DIFERENCIES Marxistes Anarquistes - A favor de l’organització i de la participació en la vida política. - Contraris a l’organització i a la participació política. -Revolució política: Prendre el poder com a primer pas per transformar la societat. - Revolució social: Destruir l’Estat i tota forma de poder com a únic pas per transformar la societat.
  28. 28. El Socialisme Revolucionari: Marxistes i Anarquistes. MARXISTES I ANARQUISTES SEGLE XIX RESUM M. BakuninKarl Marx
  29. 29. 4.- El Moviment Internacionalista: La AIT EL MOVIMENT INTERNACIONALISTE (AIT) Tot i les diferencies entre Marxistes i Anarquistes de com dur a terme la Revolució Obrera; tots dos defensaven la necessitat d’unir els esforços de la classe obrera de tot el món per lluitar contra el capitalisme, es a dir, de crear una organització que mobilitzés els obrers de tots els països. Les paraules que Marx havia escrit en el Manifest Comunista” van servir de consigna: “Proletaris del món, uniu-vos” Així, a Londres, el 1864 es funda: L’Associació Internacional de Treballadors ( AIT)
  30. 30. PRIMERA INTERNACIONAL ( AIT ) Esta formada per obrers tant d'ideologia marxista com anarquista. S’organitza en seccions nacionals (representants dels obrers dels diferents països) coordinats per un Consell General presidit per Marx. S’acordà: impulsar les vagues i mobilitzacions obreres per reduir la jornada laboral, suprimir el treball infantil i millorar les condicions laborals de la dona. Les diferències ideològiques entre Anarquistes i marxistes, i especialment l’enemistat entre els líders de les dues tendències (Marx i Bakunin) proquen diferències que la fan inviable, provocant la seva dissolució al 1876. Dissolució 1876 (NY) 4.- El Moviment Internacionalista: La AIT En els Estatuts ( normes bàsiques) es proclama que l’emancipació de la classe obrera l'havien de realitzar els propis treballadors, conquistant el poder polític
  31. 31. “Marx és un comunista autoritari i centralista. Vol el que nosaltres volem: el triomf complet de la igualtat econòmica i social, però dins de l’Estat; per mitjà de la dictadura d’un govern provisional, molt fort i, per dir-ho d’alguna manera, despòtic, és a dir, negant la llibertat. El seu ideal econòmic és l’ Estat convertit en l’únic propietari de la terra i del capital. Nosaltres volem aquest mateix triomf de la igualtat econòmica i social, però per l’abolició de l’Estat . Volem la reconstrucció de la societat i la construcció de la unitat humana, no de dalt a baix i per mitjà d’una autoritat, sinó de baix a dalt, a través de la federació lliure d’associacions obreres de tot tipus, emancipades del jou de l’Estat.” Bakunin, 1872 4.- El Moviment Internacionalista: La AIT
  32. 32. Autonomia de les seccions, lliure federació dels grups autònoms, antiautoritat, anarquia, heus aquí unes frases que són pròpies d’un grup de desclassats, sense carrera ni sortida, que conspiren a l’interior de la internacional per tal d’imposar-hi el programa del senyor Bakunin. Les seves frases no són sinò una maniobra per ... desorganitzar la internacional. Karl Marx , 1873 4.- El Moviment Internacionalista: La AIT
  33. 33. Un altre fet contribuí a la fi de la internacional va ser la “Comuna de Paris” de qual la AIT va ser acusada de ser la instigadora. 4.- El Moviment Internacionalista: La AIT LA COMUNA DE PARIS (1871) La Comuna de París fou la primera experiència històrica d’un govern obrer. Es va constituir aprofitant un buit de poder creat per la marxa a Versalles del govern, després de la derrota de França en la guerra contra Prussià per negociar la rendició. Durant dos mesos una assemblea comunal formada per diversos grups reprentants del poble de Paris van governar aplicant un programa revolucionari: - Van organitzar els obrers en cooperatives de producció - Van suprimir el treball nocturn - Van establir dret de reunió i llibertat de premsa - Van separar l'Església de l’Estat - Van establir l’ensenyament obligatori i gratuït...
  34. 34. Veiem el que estava succeint a Paris, El maig de 1871 , francesos i prussians reunits a Versalles, es van unir i van entrar a París per esclafar el moviment , amb una violència inusitada i realitzant una ferotge i sanguinària repressió. 4.- El Moviment Internacionalista: La AIT No obstant, la Comuna va restar , per sempre més, com: “El símbol de la construcció d’un Estat al servei de la classe obrera”
  35. 35. 4.- El Moviment Internacionalista: La AIT Desprès dels fets de a Comuna de París la AIT va ser declarada “fora de la llei” i els seus membres perseguits Repressió contra la AIT Llei contra la internacional. Març de 1872 1r.- Tota associació internacional que sota qualsevol denominació i especialment sota la d’Associació Internacional de Treballadors tingui per principi l’abolició de la propietat, de la família, de la pàtria, de la religió, constituirà, pel sol fet de la seva existència, un atemptat contra la pau pública. 2.- Tot francès que s’afiliï a l’AIT o doni mostres de simpatia envers aquesta associació o envers qualsevol altra que professi els mateixos principis serà castigat amb presó de tres mesos a dos anys i amb una multa De 50 a 1000 francs. A més, se’l podrà privar de tots els seus drets cívics, civils i de família ...
  36. 36. Ideològicament més homogènia. Està formada sols per partits polítics socialistes que acceptaven la legalitat democràtica (els anarquistes no hi són acceptats) LA SEGONA INTERNACIONAL (1889 – 1916) Es creà a París al 1889 commemorant el centenari de la Revolució Francesa. Reclamà millorar la protecció dels treballadors, la jornada laboral de 8 hores i la prohibició del treball infantil Va tenir una gran repercussió, creant alguns dels principals símbols del moviment obrer com: El Primer de Maig (dia del treballador) Jornada amb un fort caràcter reivindicatiu. “La Internacional” (Himne obrer) La segona Internacional establí principis que serviran de guia al socialisme al llarg del segle XX: Defensa i extensió de la democràcia, la presa pacífica del poder polític, i la fi de les desigualtats 4.-El Moviment Internacionalista ( AIT ) i l’evolució el Moviment Obrer
  37. 37. PER QUÈ ES VA TRIAR EL 1R DE MAIG COM A DIA MUNDIAL DE LA LLUITA OBRERA? En Chicago los capitalistas dueños de las fábricas ejercían la explotación y represión más salvaje: las condiciones de trabajo eran especialmente duras, con jornadas laborales de 12 a 18 horas. El 1º de Mayo de 1886 los trabajadores de las ciudades industrializadas de Estados Unidos iniciaron una Huelga General por la jornada de 8 horas, siguiendo la convocatoria de la Federación Norteamericana del Trabajo. “Los obreros jamás veían a sus hijos y mujeres a la luz del día”. Publicava la prensa anarquista y socialista de la època Pararon más de 5.000 fábricas y 340.000 obreros salieron a la calle. El 2 de Mayo la policía disolvía violentamente una concentración de 50.000 trabajadores.
  38. 38. 1 DE MAIG DE 1886: ELS MÀRTIRS DE CHICAGO El 3 de Mayo los disparos de la policía mataban a 6 trabajadores y herían a varias decenas. El 4 de Mayo, cuando disolvían un mitin al que asistían 15.000 personas, una bomba mató a 7 policías. Se detuvieron a 300 obreros, entre ellos los 8 dirigentes anarquistas y socialistas que fueron acusados, sin pruebas y con falsos testimonios del asesinato de los policías. Todos ellos se declararon inocentes, pero fueron condenados: 5 a la pena de muerte y 3 a cadena perpetua. Cuatro años después se reabrió el caso y se demostró su inocencia. El Congreso de la Internacional Socialista de 1889 decidió convertir el 1º de Mayo en el “día mundial de la lucha obrera”.
  39. 39. Arriba, parias de la tierra, en pie, famélica legión, atruena la razón en marcha, es el fin de la opresión. Del pasado hay que hacer añicos, legión esclava, en pie a vencer, el mundo va a cambiar de base, los nada de hoy todo han de ser. Agrupémonos todos en la lucha final, el género humano es la Internacional. Ni en dioses, reyes ni tribunos está el supremo salvador, nosotros mismos realicemos l esfuerzo redentor. Para hacer que el tirano caiga y al mundo esclavo liberar, soplemos la potente fragua que al hombre nuevo ha de forjar. La ley nos juzga y el Estado oprime y sangra al productor, nos dan derechos ilusorios, no hay deberes del señor. Basta ya de tutela odiosa, que la igualdad ley ha de ser, no más deberes sin derechos, ningún derecho sin deber. HIMNE DE LA INTERNACIONAL SOCIALISTA Versió actualitzada:
  40. 40. Tot i això, a la segona internacional es produïren tres grans debats, que van provocar una gran polèmica i divisió provocant la seva dissolució. 1.- El REVISIONISME 4.- El Moviment Internacionalista: La AIT ( Reforma o Revolució? ) Eduard Bernstein Planteja revisar les teories de Marx i planteja el dilema de la “revolució” o la “reforma” lenta i pacífica per arribar al socialisme. (participació en governs burgesos) Evolucionaran cap la creació de partits els partits socialdemòcrates (Renuncien a la revolució... Sols reformes de caràcter social.) En contra d’aquest plantejament i defensors continuar lluitant per la revolució social Rosa Luxemburg en Alemanya i Lenin en Rússia Tots dos crearan els partits comunistes
  41. 41. 4.- El Moviment Internacionalista: La AIT 2.- L’IMPERIALISME També es produeix una forta divisió, dins la segona internacional entre partidaris i no partidaris de l’Imperialisme europeu sobre altres territoris i poblacions. Una part del moviment obrer criticava la brutalitat de la colonització, però a la vegada la considerava com una tasca positiva civilitzadora. Pel contrari una altra part s’hi oposava frontalment. Lenin en la seva obra “Imperialisme, fase superior del capitalisme” deia que el capitalisme necessitava ampliar el seu radi d’explotació i que per això imperialisme equival a capitalisme, i ha de ser condemnat..
  42. 42. 4.- El Moviment Internacionalista: La AIT 3.- EL MILITARISME Una altra qüestió que provocarà divisió entre els membres de la segona internacional era la posició respecte al creixent militarisme que s’estava donant a Europa i que es veia, que acabaria provocant l’esclat d’una guerra. Es donen dues posicions: - Els pacifistes que consideren que no s’ha de lluitar en una guerra burgesa - Els que consideren que s’ha d’aprofitar la guerra per fer la revolució. Amb l’Escalt de la Guerra Mundial el 1914 es produírà l’anomenat «deliri patriòtic» i els obrers acabaren lluitant al costat dels seus respectius governs. L’ESCLAT DONCS, AL 1914 DE LA 1ª GUERRA MUNDIAL POSA FÍ A LA 2ª INTERNACIONAL
  43. 43. EVOLUCIÓ DEL MOVIMENT OBRER En paral·lel al desenvolupament de les internacionals en el moviment obrer es donaren importants canvis a partir del anys 80 del segle XIX: Es produeix un fort creixement del nombre d’obrers provocat per continuo desenvolupament de la industrialització la qual cosa va augmentar la força dels sindicats, Els sindicats aconseguiren imposar la pràctica de la negociació col·lectiva amb els patrons, i així millorar els salaris i les condicions laborals dels obrers. 4.-El Moviment Internacionalista ( AIT ) i l’evolució el Moviment Obrer
  44. 44. També recollint les recomanacions de la 1ª Internacional, es van crear el primers partits polítics obrers. 4.-El Moviment Internacionalista ( AIT ) i l’evolució el Moviment Obrer Aquest partits eren d’ideologia revolucionària i de pràctica reformista. El més important d’aquest partits fou el SPD (Partit Socialdemòcrata Alemany), el qual, a curt termini volia aconseguir reformes polítiques i socials per mitjà de la lluita parlamentària, però, que a llarg termini no renunciava a l’ideal revolucionari d’implantar una societat socialista, sense propietat privada ni classes socials. El SPD també es va fomentar la creació de sindicats nacionals, els quals s’encarregaven de realitzar l’acció reivindicativa, mentre el partit realitzava l’acció política al parlament. El SPD es va convertir en el punt de referència per tots el partits polítics i sindicats obrers de la resta d’Europa.
  45. 45. La pressió dels obrers a través dels partits polítics socialistes als parlaments i dels sindicats al carrer van fer possible les primeres legislacions laborals al seu favor. - L’edat mínima per treballar es fixà en 12 anys. -A finals del segle XIX es prohibí el treball femení nocturn i es va establir el repòs obligatori després del part - S’establiren les assegurances obligatòries en cas de malaltia, accident, invalidesa i vellesa. (entre finals del XIX i principis del XX ) - La Jornada laboral s’establí en 10 hores diàries. 4.-El Moviment Internacionalista ( AIT ) i l’evolució el Moviment Obrer
  46. 46. "La burgesia menteix hipòcritament i anomena poder de tot el poble, o sigui democràcia, allò que és, de fet, la dictadura de la burgesia, la dictadura dels explotadors sobre els treballadors. Només la dictadura del proletariat pot alliberar la humanitat de la opressió del capital i de la mentida de la democràcia burgesa, la democràcia dels rics. La dictadura del proletariat pot establir una democràcia pels pobres fent que els beneficis del país siguin efectivament beneficis per a la majoria del país. La dictadura del proletariat serà la substitució de l'Estat burgès, per l'Estat proletari. Aquest és el camí que pot acabar conduint a la desaparició total de les classes socials i, a la fi, a la desaparició definitiva de l'Estat com a instrument Lenin ( pseudònim revolucionari de Vladímir Ilitx Uliànov) A quina ideologia pertany aquest pensament ? Exercici 1
  47. 47. "Tots els partits polítics, des del més absolutista i conservador fins els partits obrers, pretenen apoderar-se del poder polític, que és el mateix que dir que pretenen apoderar-se de la força. Amb la força no és possible que domini la raó, i on no hi ha raó no pot haver-hi ni moral, ni llibertat, ni res de res. Per això som enemics de qualsevol partit. On hi ha política hi ha govern, on hi ha govern hi ha autoritat, on hi ha autoritat no hi ha llibertat, i on no hi ha llibertat la justícia és impossible". Juan Cordovès:. 1884. A quina ideologia pertany aquest pensament ? Exercici 2
  48. 48. Per ampliar la informació sobre “el moviment obrer” o repassar el conceptes fonamentals del tema “cliqueu” sobre els següents enllaços. PER SABER-NE MÉS b) Apunts en format PDF sobre “ El Moviment Obrer” (Català) AMPLIAR INFORMACIÓ c) Web que presenta el tema de forma ben estructurada (Català) d) Exercicis interactius per comprovar el teu nivell d’assoliment dels conceptes treballats. (Castellà) a) Document PDF que explica el moviment obrer a nivell general i també d’Espanya. ( Explicat de forma clara i ordenada) (català) VIDEOS EXERC 1 EXERC 3EXERC 2

×