Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

LA MADELEINE P.A. VIGNON

2,186 views

Published on

Anàlisi i comentari de l'obra La Madeleine de P. Alexandre VIGNON seguint l'esquema d'anàlisi proposat per l'anàlisi d'una obra arquitectònica PAU 2018.
Nota: Part dels continguts d'aquesta presentació estan en forma d'animació. Per visualitzar-los correctament es recomana descarregar-se la presentació en el seu format original de PowerPoint.
Per descarregar- la accediu a: www.hdartantonio.blogspot.com on trobareu l'enllaç. (Actualment Slideshare sols permet la descàrrega en format PDF).

Published in: Education
  • Moltes gràcies per compartir aquest material. Penso que és un molt bon treball. Una pregunta, seria possible que el pengèssis en format Power Point? així no perdríem els efectes i les foptos que publiques. Moltes gràcies de nou!
       Reply 
    Are you sure you want to  Yes  No
    Your message goes here

LA MADELEINE P.A. VIGNON

  1. 1. Antonio Núñez 2018Antonio Núñez 2018
  2. 2. LA MADELEINE (1806 – 1842) El nostre anàlisi s’estructura: 1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ) 2. CONTEXT HISTORICO i ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL 3. ANÀLISI FORMAL - MÀTERIALS I ELEMENTS DE SUPORT - ESPAI EXTERIOR - ESPAI INTERIOR - ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA 4. ANALISI CONCEPTUAL: SIGNIFICAT I FUNCIÓ 5. ALTRES CONSIDERACIONS: MODELS I INFLUÈNCIES
  3. 3. 1.- FITXA TÈCNICA ( CATALOGACIÓ) - Nom de l’Edifici- Nom de l’Edifici - Autor- Autor - Cronologia- Cronologia - Tipologia- Tipologia - Sistema constructiu:- Sistema constructiu: - Materials- Materials - Estil- Estil - Localització- Localització La MadeleineLa Madeleine Pierre Alexandre VignonPierre Alexandre Vignon Primera meitat s. XIX (1806 -1842)Primera meitat s. XIX (1806 -1842) TempleTemple Arquitravat i voltatArquitravat i voltat PedraPedra Neoclàssic, d’inspiració grecorromanaNeoclàssic, d’inspiració grecorromana Plaça de la Madeleine (Paris)Plaça de la Madeleine (Paris) PRIMERA APROXIMACIÓ 1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)
  4. 4. LA MADELEINELA MADELEINELA MADELEINELA MADELEINE
  5. 5. 2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL 2.- CONTEXT HISTORIC i ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL ÉPOCAÉPOCAÉPOCAÉPOCA Primera meitat del segle XIX La Madeleine és una obra que s'emmarca temporalment en un context històric de gran transcendència: El naixement del Món Contemporani. Un context històric en que les noves idees de la Il·lustració, les revolucions liberals burgeses i la industrialització provoquen un conjunt de transformacions polítiques, econòmiques , socials i culturals que transformen profundament el món existent fins a les hores i originen l’aparició d’un nou món: El món contemporani, el nostre món..
  6. 6. 2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL Concretament la Madeleine cal situar-la en l'època napoleònica, un moment en que Napoleó, s’enfronta a l’absolutisme imperant a Europa i expandeix el valors de la Revolució Francesa. La Madeleine va ser encarregada per Napoleó amb la voluntat de construir un temple a la glòria dels exèrcits francesos. (La Grande Armée) Durant l'època de Napoleó el neoclassicisme va tenir una gran difusió, adquirint característiques pròpies. És el que es coneix com estil Imperial Napoleó amb aquest retorn al llenguatge racionalista, ordenat i geomètric propi de l’antiguitat clàssica, volia transmetre ideals com justícia, honor i patriotisme Racionalitat, ordre, moral, eren els nous valors a transmetre enfront de la frivolitat i l’amoralitat de les antigues classes dirigents. L'aristocràcia. Els arquitectes neoclàssics sabien que un nou ordre social exigia un nou ordre de la Ciutat. La nova ciutat havia de tenir, com l'antiga, els seus monuments i que aquests havien de tenir uma funció social. Es van construir esglésies a la manera dels temples clàssics, però també escoles,museus, hospitals, mercats.. ( Remodelacions urbanistiques)
  7. 7. La Madeleine va formar part de tota una reforma urbanística de la ciutat de París, Els escultors i pintors treballaren per embellir la ciutat: estàtues, ornaments, representacions històriques i tot tipus d’obres que serviren d’exemple als ciutadans. Napoleó va posar l'art al seu servei tal com ho havien fet els emperadors romans per tal de justificar i legitimar el seu poder. Es feia evident la intenció d’identificar Napoleó amb els emperadors romans. El paper de l'arquitecte doncs, , va ser el mateix que establiren els arquitectes romans amb llurs emperadors Pierre Alexandre Vignon, doncs va treballar i realitzar la Madeleine amb la intenció de glorificar l'Imperi napoleònic. 2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL
  8. 8. 2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL AUTORAUTORAUTORAUTOR Pierre Alexandre Vignon (1763 – 1828) Vignon va estudiar a l'acadèmia d'arquitectura de Paris i va tenir diversos càrrecs de responsabilitat durant la revolució. L’any 1806 va rebre l'encàrrec de Napoleó de construir un temple a la glòria dels exèrcits francesos (La Grande Armée) Vignon va enderrocar la construcció existent, una construcció que havia estat considerada com el Temple de la Revolució., situada al costat de la plaça de la Concorde on havien estat guillotinats Lluís XVI i la seva esposa Maria Antonieta. I va realitzar un nou edifici, seguint els principis del neoclassicisme d’ordre, equilibri, racionalitat i funcionalitat: Els edificis, escultures i pintures havien de servir d’exemple als ciutadans. Vignon va realitzar la seva obra dins dels supòsits del neoclassicisme: Un nou ordre social exigia un nou ordre de la ciutat. L'arquitecte havia de preocupar-se , no sols d’embellir la ciutat, també, la seva construcció havia de servir d'exemple als ciutadans
  9. 9. 2. CONTEXT HISTORICOARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORICOARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORICOARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORICOARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL ESTILESTIL NEOCLASSICISMENEOCLASSICISME El Neoclassicisme és un moviment artístic nascut a la segona meitat del segle XVIII i que responia als gustos de la burgesia revolucionària. En ll'aparició i formació de l’estil neoclàssic influeixen decisivament els descobriments arqueològics de l'antiguitat grega i romana, que mitjançant llibres i gravats es difonen i es donen a conèixer per tota Europa. La Madeleine forma part del Neoclassicisme, un estil que sorgí en part com a reacció dels excessos del Barroc i el Rococó. Els neoclàssics evoquen la racionalitat, l’equilibri i l’harmonia de l’època grega i romana, rebutjant l’ornamentació supèrflua . En l’arquitectura d’aquest tipus d’art academicista, hi van tenir gran importància els edificis civils com biblioteques, mercats, museus, etc.
  10. 10. 2. CONTEXT HISTORICOARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORICOARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORICOARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL2. CONTEXT HISTORICOARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL Aquest estil es caracteritza per: -- S’identifica amb els ideals de la Il·lustració: Ordre, racionalitat, equilibri...-- S’identifica amb els ideals de la Il·lustració: Ordre, racionalitat, equilibri... - Rebutja els artificis i la frivolitat del rococó, un estil considerat com expressió de la decadència moral de les antigues classes aristocràtiques. - Rebutja els artificis i la frivolitat del rococó, un estil considerat com expressió de la decadència moral de les antigues classes aristocràtiques. - Rebutja qualsevol tipus d’ornamentació: Cerca l´çines simples basades en models clàssics - Rebutja qualsevol tipus d’ornamentació: Cerca l´çines simples basades en models clàssics - Recupera els models de l’antiguitat clàssica i dels seus ideals: equilibri, proporció, bellesa, - Recupera els models de l’antiguitat clàssica i dels seus ideals: equilibri, proporció, bellesa, - Es difon a través dels Salonss, les Acadèmies i les obres de Winckelmann- Es difon a través dels Salonss, les Acadèmies i les obres de Winckelmann
  11. 11. 3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL 3.- L’ANÀLISI FORMAL ESPAI EXTERIORESPAI EXTERIOR La Madeleine és un temple octàstil, perípter, i presenta, a la façana principal, una dobla fila de columnes de 20m d’alçada. Les columnes corínties presenten base, un fust estriat que acaba en un capitell decorat amb fulles d’acant.. Tot el conjunt està elevat sobre un podi i s’accedeix a través d’una gran escalinata, situada a la façana principal, de 28 graons., A la part superior l’entaulament amb l’arquitrau, el fris, la cornisa i el frontó propis dels temples clàssics. Al igual que en l’arquitectura clàssica la façana presenta una estructura arquitravada formada per un joc racional de línies rectes: horitzontals i verticals.
  12. 12. El fris i els frontons apareixen decorats amb motius i relleus de caràcter religiós. 3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL Destaca especialment el frontispici de la façana principal, on es mostra una representació del Judici Final, obra de l’escultor Henri Lemaire, i una inscripció en llatí “DOM SVB INVOC SM MAGDALENAE” a la part central del fris.
  13. 13. 3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL Finalment Tanca l’edifici a la part superior una coberta de dos aiguavessos.
  14. 14. 3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL ESPAI INTERIORESPAI INTERIOR A l'interior del temple s’hi accedeix a través d’una única porta de bronze situada en la façana principal ornamentada amb baix relleus inspirats en els Deu Manaments.
  15. 15. 3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL Interior y Exterior són completament diferents Si a l’exterior observàvem una estructura arquitravada, en canvi a l’interior trobem una estructura voltada.
  16. 16. 3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL L’espai interior és de planta rectangular d’una sola nau voltada acabada en un absis semicircular. (Planta basilical) La nau es divideix en tres trams coberts amb cúpules esfèriques sobre petxines, sostingudes per grans columnes corínties i acabades en òcul, única font de llum natural.
  17. 17. 3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL El resultat és la creació d’un enorme espai en el que destaca la seva foscor. Un tenebrisme resultat del fet d’haver substituït les obertures laterals previstes, per frescos representatius de la vida de Maria Magdalena.
  18. 18. 3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL La immensa nau està decorada amb diferents marbres, molts daurats, pintures al fresc i escultures. Destaquen entre ells, el fresc que corona l’absis on apareixen representats Crist i La Madeleine acompanyats per Napoleó i altres personalitats històriques del moment
  19. 19. 3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL
  20. 20. 3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL I l’escultura de la Madeleine ascendint al cel envoltada pels àngels que presideix l’altar
  21. 21. ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICAENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA 3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL La Madeleine està situada a pocs metres de la Plaça de la Concorde. Lloc on després de la revolució la imatge Lluís XVI va ser substituïda pel gran obelisc procedent de Luxor. Des de la seva escalinata principal es pot gaudir d’una de les vistes més típiques de Paris: La Rue Royale, fins la Place de la Concorde, el Sena i le Palais de Bourban, avui seu de l’Asseblee Nacional.. La Madeleine, doncs forma part d’un eix, en que la Place de la Concorde queda emmarcada entre dos edificis amb columnates, en suma, entre les façanes de dos temples, l’un de civil i l’altre des del 1842, religiós Aquest conjunt, aquest eix, s’ha d’entendre com a resultat de la planificació urbana realitzada per Haussman al segle XIX, per encàrrec del Napoleó III, per tal d’adaptar la ciutat les noves necessitats socials i econòmiques que s’hi estaven produint. Uns canvis, que van suposar per la ciutat de Paris , la seva transformació de ciutat medieval en una ciutat moderna adaptada als nous temps.
  22. 22. 4.- ANALISI CONCEPTUAL: FUNCIÓ I SIGNIFICAT4.- ANALISI CONCEPTUAL: FUNCIÓ I SIGNIFICAT4.- ANALISI CONCEPTUAL: FUNCIÓ I SIGNIFICAT4.- ANALISI CONCEPTUAL: FUNCIÓ I SIGNIFICAT 4.- ANALISI CONCEPTUAL: FUNCIÓ I SIGNIFICAT La funció inicial d’aquest edifici fou purament commemorativa: Un temple dedicat a la exaltació i glorificació de l’exèrcit francès, de “la gran arme”. . Napoleó, amb aquesta obra (i d’altres) va posar l'art al seu servei, Les monumentals mides del temple, amb les seves imponets columnes corínties, expressen aquest anhel i hi són un bon exemple. Un temple erigit en homenatge al exercit napoleònic destinat a guardar trofeus i banderes arrabassades a l’enemic. Fent al mateix que havien fet els antics emperadors romans, per tal de justificar i legitimar el seu poder. L’arquitecte Vignon doncs, en la construcció de la Madeleine va treballar per glorificar l'Imperi napoleònic, establint, d’aquesta manera amb Napoleó, la mateixa relació que en l’antiguitat, havien establert els arquitectes romans amb llurs emperadors
  23. 23. 4.- ANALISI CONCEPTUAL: FUNCIÓ I SIGNIFICAT4.- ANALISI CONCEPTUAL: FUNCIÓ I SIGNIFICAT4.- ANALISI CONCEPTUAL: FUNCIÓ I SIGNIFICAT4.- ANALISI CONCEPTUAL: FUNCIÓ I SIGNIFICAT Els alts relleus del frontó on s’hi representa el Judici Final, amb Maria Magdalena, com a dona pecadora que s’ha penedit amb la intervenció de Crist. Així com la Imatge la Santa, presidint el retaule major, on es la representa la seva assumpció al cel, són, entre d’altres, una bona manifestació d’aquest canvi de funció. A partir de 1842 però...., la funció de la Madeleine va canviar i es convertí en una església dedicada a Maria Magdalena, una funció que mantingut fins avui. Aquest canvi de funció de la Madeleine va ser degut a que es va construir l’Arc de Triomf, i amb aquesta nova construcció, la funció civil que havia tingut la Madeleine fins llavors, va passar a aquesta nova construcció.
  24. 24. 5.- ALTRES CONSIDERACIONS: MODELS I INFLUÈNCIES5.- ALTRES CONSIDERACIONS: MODELS I INFLUÈNCIES5.- ALTRES CONSIDERACIONS: MODELS I INFLUÈNCIES5.- ALTRES CONSIDERACIONS: MODELS I INFLUÈNCIES 5.- ALTRES CONSIDERACIONS: MOLDELS I INFLUÈNCIES Per la realització de la Madeleine, Vignon es va inspirar en la Maison Carrée de Nimes, una obra d’estil romà imperial de l’any 16 aC . Però... introduint alguns canvis significatius com: Unes dimensions monumentals Pòrtic octàstil, en lloc d'hexàstil. Edifici perípter en lloc de pseudoperípter. Dues portes d’accés a l'interior En la construcció de la Madeleine, podem observar doncs, una de les característiques pròpies de l’estil Neoclàssic: L'Eclecticisme. Un eclecticisme que és manifesta en aspectes com les seves monumentals proporcions, que no responen a l’escala humana pròpia de la manera clàssica, o el sistema de construcció emprat, donat que l’edifici va ser realitzat amb tècniques i mitjans propis del segle XIX, ben allunyades dels sistemes constructius clàssics.
  25. 25. 5.- ALTRES CONSIDERACIONS: MODELS I INFLUÈNCIES5.- ALTRES CONSIDERACIONS: MODELS I INFLUÈNCIES5.- ALTRES CONSIDERACIONS: MODELS I INFLUÈNCIES5.- ALTRES CONSIDERACIONS: MODELS I INFLUÈNCIES Un eclecticisme que assoleix la seva màxima expressió, com ja hem comentat anteriorment en la diferència entre la concepció i l’aspecte extern i intern de l’edifici. Front a una concepció clàssica de l’exterior, com un típic temple grec d’estructura arquitravada. Trobem un interior, concebut com una basílica romana d’estructura voltada i decoració barroca. Aquest tipus de construcció (eclèctica) va ser molt utilitzada durant la urbanització i embelliment de les ciutats del segle XIX, com per exemple:
  26. 26. 5.- ALTRES CONSIDERACIONS: MODELS I INFLUÈNCIES5.- ALTRES CONSIDERACIONS: MODELS I INFLUÈNCIES5.- ALTRES CONSIDERACIONS: MODELS I INFLUÈNCIES5.- ALTRES CONSIDERACIONS: MODELS I INFLUÈNCIES Gliptoteca de Munic ( 1815-1830 ) British Museum de Londres (1825 - 1850)
  27. 27. PER SABER-NE MÉSPER SABER-NE MÉSPER SABER-NE MÉSPER SABER-NE MÉS PER AMPLIAR INFORMACIÓPER AMPLIAR INFORMACIÓ a) L’Estil Neoclàssic (Català) b) Una primera aproximació (Català) c) Comentari 1 (Català) d) Comentari 2 (Català) d) Presentació PowerPoint (Castellà) VIDEOSVIDEOS

×