1. ART DEL SEGLE XIX Història de l’Art IES Ramon Llull Maria Assumpció Granero Cueves
2. Esquema general En pintura, el segle XIX es va caracteritzar per què, en cada una de les seves dues meitats , es va donar la presència de dos estils: Primera meitat Neoclasicisme Romanticisme Segona meitat Realisme Impressionisme
15. Winckelmann publicà al 1764 la seva Història de l’Art Antic , en un moment en què es cercava la inspiració en l’Art Clàssic. Considerà que cada època feia el seu Art seguint una mateixa evolució. L’Art Grec el considerà molt millor que el Romà. Creia que el pintor i l’escultor havien d’imitar la realitat però tambè tenir present les millors obres de la Història, perquè li servissin de model, establint una llista, que encara avui usem, i que són les clàssiques. Sempre s’havia escrit sobre l’Art però, amb el Neoclàssic, apareix el professional de la Història de l’Art que, ja al XIX comença a ensenyar-se a les Universitats. JOHANN JOACHIM WINCKELMANN (1717-1768)
19. Art neoclàssic La imitació de l’antiguitat clàssica, com a exemple artístic redescobert pels arqueòlegs, va donar als revolucionaris un llenguatge diferent al que utilitzava la Monarquia Absoluta (Barroc) i l’aristocràcia (Rococó). Per Napoleó aquest art dels cèsars servia perfectament als seus interessos polítics. El centre del nou moviment, per tant, va ser França, però es va donar a molts altres països. JACQUES-GERMAIN SOUFFLOT EL PANTEÓ DELS HOMES IL·LUSTRES (1757-1790), París GOUDEIN Y LEPERE COLUMNA DE LA VENDÔME
20. J. F. T. CHALGRIN I J. A. RAYMOND: L’ARC DE L’ESTRELLA (L’ÉTOILE, París, començat 1806, commemora les victòries de Napoleó) PERCIER I FONTAINE ARC DEL CARRUSEL
21. No és una simple imitació del món clàssic, sinó revisió i/o adaptació d’aquest model al món del segle XIX. Va voler ser un art modern i compromès amb la problemàtica del seu temps. LANGHANS PORTA DE BRANDEMBURG
22. LEO VON KLENZE LA GLIPTOTECA DE MUNICH (1815-1830) SMIRKE EL MUSEU BRITÀNIC L’Academicisme, o la necessitat d’ajustar-se a les normes establertes per les acadèmies, va ser una altra característica de l’estil Neoclàssic.
37. Per analitzar la tercera característica, vegem una obra d’un dels principals pintors del B arroc: Caravaggio (Itàlia, 1571-1610) Nativitat amb sant Francesc i Llorenç (1 609 ) O li sobre tela Sant Llorenç, Palerm, Itàlia
38.
39.
40.
41.
42. EL JURAMENT DELS HORACIS ( 1784 ) O li sobre tela ( 330 x 425 cm ) Museu del Louvre, París, França JACQUES-LOUIS DAVID
56. MADAME PASTERUR NAPOLEÓ EL 1796 ANTOINE-JEAN GROS Deixeble de David, té un tractament més emotiu i colorista dels temes revolucionaris, i s’allunya dels cànons clàssics fins arribar al Romanticisme.
58. Jea n Auguste Dominique Ingres (França, 1780-1867) - V a ser alumne i hereu de la trajectòria de David. Continuador del classicisme en el segle XIX. - A més de pintor, va ser un gran violinista . - Mentre que en música el seu model era Mozart (Àustria, 1756-1791), en pintura ho era Rafael (Itàlia, 1483-1520) . - Va tenir una formació acadèmica bastant rigorosa . - P intor de gran fama a França, va exposar i va ser jurat al Saló Oficial i va pintar el sostre del Louvre . - Un dibuixant excel·lent, i va destacar com un eximi retratista .
