L'arquitectura historicista, del ferro i funcional

1. REVOLUCIÓ
ARQUITECTÒNICADE L’HISTORICISME DE LA SEGONA MEITAT S XIX PASSAT PER
L’ARQUITECTURA DEL FERRO I EL FUNCIONALISME DEL SXX

2. Roma va continuar sent el centre de l'art com a referència oficialista i acadèmica altres ciutats europees,
com ara Londres, Berlín, Brussel·les, Viena, Milà, Munic i Barcelona, van esdevenir nous centres
artístics i arquitec- tónics, gràcies, sobretot, a l’aparició d'un nou corrent: el Modernisme.
L’arquitectura de la segona meitat del segle XIX començà amb un corrent historicista en
convivència amb les noves propostes derivades de la utilització del ferro com a material constructiu.
Progrés tècnic va suposar la base de la futura arquitectura funcionalista del segle XX, alhora que va
servir també per dur a terme els arriscats projectes modernistes.
Revolució arquitectònica

3. L'urbanisme: entre la realitat i la utopia
L'any 1853, Napoleó III va encarregar el pla urbanístic de la reforma de París:
1.Seguit de lleis que van permetre I 'expropiació d'edificis
2.Per controlar els moviments revolucionaris s’eliminen carrers estrets, que facilitaven la construcció de
barricades.
3.Instal·lació de diverses infraestructures urbanes, com l'aigua corrent, l’enllumenat amb gas, el
clavegueram, etc., es van construir escoles, hospitals, presons, cementiris, restaurants i sales de festa, i es van
obrir bulevards i places que facilitaven la circulació i permetien sanejar l'ambient.
4.Creació de parcs per al lleure dels aristòcrates i per a les classes menestrals i populars

4. Es van portar a terme nous plans urbanístics, a moltes ciutats europees s'hi van enderrocar les muralles. Un
dels exemples més característics és el de la ciutat de Barcelona, on es va dur a terme el pla de l'Eixample
ideat per l'enginyer Ildefons CERDÀ.

5. Juntament amb aquestes realitzacions van sorgir projectes urbanístics diversos procedents dels anomenats
urbanistes utòpics, un grup de pensadors socialistes que tenien la pretensió de millorar el sistema de vida
dels obrers amb la creació d'un seguit de colònies.
Són exemples d'aquest tipus
de construccions utòpiques la
factoria de New Lanarck, per
l'anglès Robert OWEN.

6. L'arquitectura: recuperació del passat i nous materials
El procés d'industrialització va transformar la societat de "Europa
del segle XIX i el creixement urbà va fer necessari un nou urbanisme
En aquest context es van barrejar un gran nombre de propostes:
es van recuperar alguns estils del passat (historicisme), es va re
valoritzar l'arquitectura popular (Arts & Craft) i es van explorar les
possibilitats dels nous materials (arquitectura del ferro).
A finals del segle XIX es van configurar dues tendències
arquitectòniques que responien ja a les necessitats estètiques i
funcionals de la societat contemporània:
el Modernisme i l'escola de Chicago

7. L’eclecticisme de l'arquitectura historicista
• Segona meitat del segle XIX, el sorgiment dels ideals nacionalistes a països com Alemanya, Franca,
Espanya 0 Anglaterra, van propiciar la indagació en el passat en cerca de les pròpies arrels,
fonamentalment per mitjà de fonts medievals.
• L’afany nacionalista va suposar l'existència simultània de tendències artístiques. L’HISTORICISME

8. • Aquest eclecticisme o mescla d'estils arquitectònics té el precedent en l’arquitectura historicista i el seu exemple més
clar es troba en els edificis del Ring de Viena, construïts en estils històrics diferents segons la funció i el significat de
cadascun: el Parlament es va construir en estil neogrec pel fet de ser Gràcia el bressol de la democràcia; la universitat,
en estil neorenaixentista, en relació amb l'àpoca de l'Humanisme, l'església votiva, en neogòtic, en relació amb l’època
de les grans catedrals, etc.

9. • De tots aquests corrents, el
més important va ser el
neogòtic, sorgit de l'atracció
que l’esperit romàntic sentia
pel món medieval. L
'arquitecte més rellevant
d’aquest corrent fou Augustus
Pugin, que, juntament amb
Charles BARRY, va construir el
Parlament de Londres.

10. A Espanya, Elies ROGENT va construir en estil neoromànic edifici principal de la Universitat Central de Barcelona.

11. El progrés va exigir trobar respostes valides als nous problemes plantejats:
a) L'augment de la població va fer necessàries construccions ràpides i barates.
b) Els nous mitjans de comunicació, com ara el ferrocarril, van exigir l'edificació d'estacions, la construcció de
ponts i, en general, la realització de grans obres públiques. (infraestructures)
c) Les noves indústries necessitaven instal·lacions de característiques i dimensions fins aleshores
desconegudes.
d) El progrés en cultura i educació va dur a la creació de museus i biblioteques.
Les noves possibilitats del ferro

12. • La gran riquesa produïda va estimular nous mercats, i es van potenciar les exposicions universals, amb les
seves grans instal·lacions efímeres que exigien un alt desenvolupament de la tècnica constructiva.
• Es van construir grans edificis de ferro i vidre per acollir les grans exposicions universals. signe del desenvolupament
econòmic i tècnic d’un país.
Però, les obres més conegudes d'aquest estil van ser les que es van fer per a les exposicions universals de diferents ciutats
europees.

13. • La primera preocupació deis arquitectes enginyers va ser la funcionalitat

14. Cal remarcar el Crystal Palace de la Primera Exposició Intemacional de Londres del 1851

15. Alexandre-Gustave EIFFEL per a l’Exposició Universal de Paris del 1889

16. Els gratacels, cosa que fou possible gràcies a les possibilitats que oferien les estructures metàl·liques, la ciutat nord-
americana de Chicago va ser destruïda per un incendi i va haver de ser reconstruïda (l'anomenada escola de Chicago)