2. MODERNISME: moviment cultural produït a Occident a la fi del segle XIX i començament del segle XX (1890-1910). Art Nouveau: França i Bèlgica Modern Style: Anglaterra Tiffany: EUA Jugendstil: Alemanya Sezession: Àustria Modernisme: Espanya, sobretot a Catalunya
3. CARACTERÍSTIQUES COMUNES: - El Modernisme és cosmopolita, internacional. - Vehicles de difussió: * arquitectes que treballen fora del país * les revistes il·lustrades * les relacions de dominació colonial - En un primer moment, el modernisme respon al gust de l'alta burgesia il·lustrada, a partir de 1900 es va convertir en una moda molt estesa. - El Modernisme trenca amb el passat, supera els estils històrics. No havia nascut encara un nou estil. El Modernisme ompli aquest buit: abandonarà la referència a models antics, acceptarà la tecnologia moderna i la posarà al servei del gust burgès. - Importància de les arts decoratives i la integració i unificació d'arts pures i aplicades. - Predomina la temàtica naturalista: flors (lliri), insectes (libel·lules o papallones), aus (cigne), nimfes i sirenes, i figures femenines sommiadores, misterioses, sensuals.
4. - L'arrel d'aquests elements ornamentals els trobem en el japonesisme i en la moda dels objectes orientals importats per l'anglès L.A. Liberty. Asimetria, estilització. Solucions ondulades i sinuoses. - L'ús de la línia corbada i l'asimetria, tant en les plantes i alçats dels edificis com en la decoració. En aquesta última és molt freqüent l'ús de l'anomenada «línia fuet». Una derivació d'aquest estil en la dècada de 1920 és el denominat Art déco, que alguns confonen amb l'Art Nouveau. - Tendència a utilitzar diversitat de materials en un mateix edifici: pedra, maó, vidre, fusta, ceràmica, esgrafiat... Adopció dels nous materials constructius: ferro. - Als interiors dels edificis res no es deixa a l'atzar. Tot està integrat en l'arquitectura en un intent d'art total.
5. MODERN STYLE (Anglaterra) Gresol del modernisme on conflueixen: - el descobriment de l'art japonés a través de la botiga de Liberty, - el prerafaelisme de Dant G. Rossetti i de Burne-Jones. - Arts and Crafts (“use and beauty”). Escola d'Art de Glasgow ( Mackintosh)
6.
7. ART NOUVEAU (Bèlgica i França) El Modernisme va cristalitzar a Brussel·les i va prendre la dimensió arquitectònica. * Victor Horta: empra el ferro com a material essencial en l'estructura i en la decoració i amb el ferro va renovar el disseny dels espais interns i de les façanes. - Casa Tassel - Casa Solvay * Van de Velde
12. SEZESSION (Viena) Fou fundada el 1897 a partir d'una secessió de 19 artistes vienesos que havien abandonat l'Associació dels artistes de Belles Arts a Àustria. Encara que es busca l'elegància, predomina la sobrietat formal, i fins i tot certa severitat. La decoració és modernista, però ni orgànica ni naturalista, sinó estilitzada i abstracta. Els treballs són molt estructurats, i s'hi dóna molta importància a l'ordre, l'equilibri i la geometrització (el quadrat i el cub són repetits contínuament). Els arquitectes secessionistes sovint decoraven la superfície dels edificis amb ornamentació lineal amb estil d'anguila.
13. * Otto Wagner: - Caixa Postal de Viena - La casa “de majòlica” - Estació de Viena * Joseph Olbrich: - Edifici Sezession * Josef Hoffmann: - Palau Stoclet
20. EL MODERNISME A CATALUNYA És tota una concepció estètica que respon al desig de crear un art nacional propi: es va aplicar a la joieria, als mobles, al cartellisme, a les arts gràfiques... Però on aconsegueix una major transcendència és en l'arquitectura. * Lluís Domènech i Montaner * Josep Puig i Cadafalch * Antoni Gaudí
21. LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER Al Castell dels Tres Dragons va fundar un taller per al desenvolupament, la recuperació, la millora i la transformació d'uns oficis artístics que s'aplicaran a l'arquitectura i a l'interiorisme. Integra harmònicament arquitectura i arts aplicades. Obres: - Castell dels Tres Dragons - Editorial Montaner i Simón (Fundació Tàpies) - Hospital de Sant Pau - Palau de la Música
27. JOSEP PUIG I CADAFALCH Manifesta ja a les primeres obres el gust per l'arquitectura historicista, dintre del neogoticisme nòrdic. Obres: - Casa Martí - Casa Ametller - Casa Macaya - Casa de les Punxes - Cavas Codorniu
34. ANTONI GAUDÍ Personalitat pròpia, ja que moltes propostes es troben fora del context general de la dinàmica constructiva europea del seu temps. Una de les constants de les seues obres serà l'amor a la naturalesa. Les primeres obres manifesten un cert mudejarisme, i amb posterioritat un goticisme particular: - Col·legi de les Teresianes (Barcelona) - Can Vicens (Barcelona) - El Capricho (Comillas) - Palau Episcopal (Astorga) - Casa Botines (León)
40. Casa Batlló (Barcelona) Fantasia desbordant: les parets s'ondulen, la teulada sembla el dors d'un drac i els balcons semblen exhibir unes grans caretes.
