L’arquitectura de la segona meitat del segle XIX

1,550 views

Published on

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

L’arquitectura de la segona meitat del segle XIX

  1. 1. L’ARQUITECTURA DE LA SEGONA MEITAT DEL SEGLE XIX I INICIS DEL SEGLE XX<br />
  2. 2. Neoclassicisme. Ja estudiat<br />NEOCLASSICISME<br />1a MEITAT<br />Segle<br />XIX<br />HISTORICISMES<br />2a MEITAT<br />NOUS MATERIALS<br />Historicisme<br />Nous materials<br />
  3. 3. 1. ARQUITECTURA HISTORICISTA.<br />QUÈ VA SER?<br />Es tracta d’una tendència arquitectònica de retorn a corrents estàtiques d’època medieval o moderna (Bizantí, romànic, gòtic, hispanoàrab o mudèjar, reinaxement o barroc)<br />CARACTERÍSTIQUES<br />A nivell cronològic, aquesta arquitectura es desenvolupa majoritàriament a finals del segle XIX i inicis del segle XX, tot i que trobarem exemples anteriors i també posteriors.<br />Rebuig al racionalisme del neoclassicisme que s’havia donat des de finals del segle XVIII i la primera meitat del segle XIX, amb un predomini de la línia recta, i una influència clara del període grecorromà.<br />No es tracta d’una imitació exacta dels edificis antics sinó que hi ha una interpretació, i sobretot incorporen nous materials com ara el ferro. També tindran una funcionalitat diferent, adaptant-se a les noves necessitats de les ciutats industrials de finals del segle XIX, com ara teatres, estacions de ferrocarril, edificis administratius...<br />
  4. 4. INFLUÈNCIES DE L’ARQUITECTURA HISTORICISTA<br />a) El romanticisme, amb l’exaltació dels sentiments nacionals per sobre de la raó, porta a molts arquitectes a rebutjar l’arquitectura grecoromana, i a exaltar els passats gloriosos de cada nació.<br />A França i Anglaterra s’exalta el passat medieval, com també a Espanya, incorporant per això el romànic i el gòtic entre els seus nous edificis<br />a) El colonialisme, amb el gust per allò exòtic i pintoresc també influirà en les noves construccions, variant molt d’una metròpoli a una altra, depenent del territoris llunyans colonitzats. <br />L’historicisme que més es va desenvolupar va ser el neogòtic, però també són importants el neoromànic i a Espanya el neomudèjar.<br />Catedral de Sant Sebastià<br />Catedral de Marsella<br />Gran Teatre de Falla, a Càdis<br />
  5. 5. Edificis NEOGÒTICS<br />Parlament de LONDRES<br />
  6. 6. Edificis NEOGÒTICS<br />Parlament de BUDAPEST<br />Aquest edifici incorpora també un cert neorenaixement en el tractament de la cúpula del centre.<br />Catedral de Florència <br />(segle XV)<br />
  7. 7. Edificis NEOGÒTICS<br />Façana de la Catedral de Barcelona<br />
  8. 8. Edificis NEOGÒTICS<br />Església de Sant Fèlix (Sabadell)<br />
  9. 9. Edificis NEOROMÀNICS<br />Basílica de Santa Maria la Real (Covadonga, Astúries)<br />
  10. 10. Edificis NEOROMÀNICS<br />Catedral de Marsella<br />Es tracta d’un edifici que imita el romànic italià, amb la utilització de pedres de dos colors. Igualment incorpora element, com les cúpules, característiques del neobizantí.<br />
  11. 11. Edificis NEOROMÀNICS<br />Basílica del Sacré-couer de París<br />A l’igual que l’anterior, també incorpora element, les cúpules, característiques del neobizantí.<br />
  12. 12. Edificis NEOMUDÈJARS<br />Plaça de braus de Las Ventas (Madrid)<br />
  13. 13. Edificis NEOMUDÈJARS<br />Plaça de braus Las Arenas (Barcelona)<br />Mesquita de Còrdoba. Edifici hispanoàrab<br />
  14. 14. Edificis NEOMUDÈJARS<br />Balneari Vichy Catalan <br />(Caldes de Malavella, Girona)<br />Pati dels lleons. Alhambra de Granada<br />
  15. 15. Edificis NEOMUDÈJARS<br />Estació de Ferrocarril (Toledo)<br />Giralda de Sevilla<br />
  16. 16. Edificis NEOMUDÈJARS<br />Gran Teatre de Falla (Càdis)<br />
  17. 17. Edificis NEOBARROCS<br />Opera Garnier (París)<br />Sala dels Miralls. Palau de Versalles<br />
  18. 18. Edificis NEOBARROCS<br />Catedral de Berlín<br />
  19. 19. 2. ARQUITECTURA DELS FERRO I CIMENT.<br />REVOLUCIÓ INDUSTRIAL<br />Va generar...<br />Una gran expansió urbana<br />On es van introduir...<br />NOUS MATERIALS ARQUITECTÒNICS COM ARA EL FERRO I EL CIMENT<br />On es van utilitzar...<br />NOUS EDIFICIS I INFRASTRUCTURES PER A LA CIUTAT<br />Estacions de ferrocarril<br />Ponts <br />pels camins<br />Pavellons per a exposicions universals<br />Museus <br />i biblioteques<br />
  20. 20. 2.1. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA DELS NOUS MATERIALS.<br />Relació amb el COLONIALISME<br />L’arquitectura dels nous materials, del ferro sobretot, arranca a finals <br />del segle XVIII, però es generalitzarà a la segona meitat del segle XIX<br />L’arquitectura dels nous materials s’adapta perfectament al context <br />històric i les noves necessitats de transport, de la indústria, demogràfiques <br />(construccions ràpides i més barates) i culturals (museus, biblioteques,...)<br />Els enginyers, lliures de tota vinculació artística amb el passat o amb l’estètica, parteixen de la <br />necessitat de donar respostes funcionals a les noves necessitats de manera innovadora i audaç, <br />utilitzant els nous materials i avanços tecnològics per a crear noves tipologies i formes<br />El ferro colat: serà un material fonamental en les noves construccions per la seva <br />resistència, plasticitat i incombustibilitat, permetent prefabricar en sèrie <br />llargues bigues que permeten construccions més barates i ràpides (sols es munten).<br />Posteriorment també s’utilitzarà com a complement (ornaments) de cost reduït<br />El vidre: les millores en el seu tractament permetien fer làmines de gran tamany<br />per a cobrir hivernacles, estacions, museus, pavellons,... amb un fàcil <br />ensamblatge en una estructura de ferro i deixant passar la llum<br />Els nous<br />materials<br />El ciment: apareix a finals del segle XIX i tindrà una gran influència <br />en el valor constructiu i estructural de l’arquitectura del segle XX<br />
  21. 21. J. WILKINSON: Pont sobre el riu Severn a Coalbrookdale(1777-79)<br />
  22. 22. PAINE i BURDON: Pont a Sunderland(1793-96)<br />
  23. 23. J. FOWLER i B.BAKER: Pont sobre l’estuari de Forth (1887)<br />
  24. 24. H. LABROUSTE: Biblioteca de Santa Genoveva de París (1844-50)<br />
  25. 25. H. LABROUSTE: Sala de lectura de la Biblioteca Nacional de París (1868-78)<br />
  26. 26. J. PAXTON: <br />Palau de Cristall (1851)<br />
  27. 27. R. VELÁZQUEZ: <br />Palau de Cristall del <br />Retiro de Madrid <br />(1887)<br />
  28. 28. SCOTT i BARLOW: Estació de Saint Pancras de Londres (1869)<br />
  29. 29. A. DE PALACIO: Estació d’Atocha de Madrid (1888-92)<br />
  30. 30. P. MUGURUZA: Estació de França de Barcelona (1929)<br />
  31. 31. C.L. DUTERT i V. CONTAMIN: Galeria de la Màquines (París, 1889)<br />
  32. 32. G. EIFFEL: Torre Eiffel (1887-89)<br />
  33. 33. G. EIFFEL: Pont de Maria Pia d’Oporto(1876-77)<br />
  34. 34. G. EIFFEL: Viaducte sobre el Garabit a Cantal (França) (1884)<br />
  35. 35. 2.2. L’ESCOLA DE CHICAGO. L’ARQUITECTURA DEL CIMENT.<br />L’incendi de Chicago (1871) obligà a la construcció d’una ciutat pràcticament nova en un lloc <br />on la gran demanda (creixement de la població) i la pujada del preu del sòl obligaran als <br />arquitectes a construir més barat: nous materials i tècniques i construcció en altura (gratacels)<br />Els edificis es construeixen en altura a partir d’un esquelet metàl·lic o de formigó armat o <br />ciment (nou material) i de la incorporació de l’ascensor com un element fonamental<br />Els murs deixen de tenir una funció de suport i són simples murs que <br />tanquen l’edifici, permetent una major il·luminació de l’interior (vidre)<br />És una arquitectura de línies rectes i volums <br />nets i sobris, plenament racional<br />ARQUITECTURA FUNCIONAL<br />
  36. 36. W. LE BARON JENNEY: Leiter Building (Chicago, 1879)<br />
  37. 37. W. LE BARON JENNEY: Home Insurance Building (Chicago, 1884-85)<br />
  38. 38. L.H. SULLIVAN: Auditorium Building (Chicago, 1889)<br />
  39. 39. L.H. SULLIVAN: Magatzems Carson, Pirie and Scott (Chicago, 1889-1904)<br />
  40. 40. ADLER i SULLIVAN: Guaranty Building (Buffalo, 1895)<br />

×