El realisme

EL REALISME
JÚLIA LÓPEZ VALERA
INSTITUT BANÚS

Júlia López Valera
EL REALISME: CONTEXT
 El Realisme va ser un moviment artístic que va néixer a França a mitjans segle XIX i es va
estendre per la resta d’Europa, i que aspirava a donar una representació vertadera i
objectiva del món, basada en l’observació detallada de la vida. Es va desenvolupar en la
literatura i en les arts plàstiques, especialment en pintura.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
 Es caracteritza per la recerca de l’objectivitat i el rebuig al món de la fantasia i dels
somnis.
 Pretén fer una representació de la realitat el més acurada possible, sense embellir-la;
els paisatges són representats mitjançant una natura humanitzada.
 Els temes són contemporanis de la seva època, i solen mostrar una crítica social.
 Fa un ús minuciós de la descripció, per a mostrar perfils exactes dels temes,
personatges, situacions i fins i tot llocs (detallisme); el quotidià i no l’exòtic és el tema
central, exposant problemes polítics, humans i socials.

EL REALISME PICTÒRIC
CONTEXT HITÒRIC GENERAL:
 El romanticisme i la seva idealització de la història, de la societat i sobretot de la
naturalesa, el tractament de la qual era un motiu d’evasió pura, va cedir el pas, en les
dècades centrals dels segle XIX, a un corrent d’interès per la realitat concreta.
Diversos procediments hi van contribuir:
a) La burgesia ja havia aconseguit triomfar definitivament, després de les revolucions
de 1848. L’idealisme romàntic de l’època revolucionaria va deixar d’interessar-li.
b) El positivisme filosòfic d’Auguste Comte, que considerava l’observació i l’experiència
les fonts úniques de coneixement. El realisme també s'estén a la literatura (Zola).
c) La conscienciació dels artistes dels greus problemes socials plantejats per la
industrialització i les desigualtats. Courbert afirmava que la missió de l’artista
consistia a abandonar el món de les idees abstractes i de les evasions estètiques i a
denunciar aquests problemes socials.
d) El desencís pels fracassos revolucionaris del 1848. L’art deixa de banda els temes
polítics i es centra en temes socials.

 Factors que afavoreixen la seva aparició a mitjans del segle XIX:
– Implantació definitiva de la burgesia.
– Positivisme filosòfic (Auguste Comte, Zola, Dickens...).
– Problemes socials de la industrialització.
– Desencís pels fracassos revolucionaris del 1848 (no temes polítics,
sí socials).
 Negació a idealitzar les imatges.
 Home i dona representats en les feines quotidianes (tema molt freqüent: La
fatiga).
 Màxims representants:
– Jean-François MILLET
– Goustave COURBET
– A Catalunya: Marià FORTUNY o Joaquim VAYREDA

Realisme: EL REALISME PICTÒRIC SORGEIX A MITJANS SEGLE XIX (REVOLUCIÓ BURGESA DEL 1848).
REALISME
DESCRIPCIÓ OBJECTIVA
DE LA REALITAT
La industrialització ha provocat
l’aparició del PROLETARIAT que
pateix les conseqüències del
capitalisme. Jornades extenuants,
treball de dones i infants, pèssimes
condicions dels habitatges...
Prenen força les doctrines de
MARX i ENGELS.
El 1848 és l'any del “Manifest
comunista"
Creació de les
ORGANITZACIONS OBRERES
TEMES SOCIALS
La gent humil, la seva feina, la
vida a l’aire lliure (platja,
picnic), la ciutat (carrers, cafès,
balls), els paisatges, són la
temàtica preferida.
Els artistes compromesos
davant els grans problemes
polítics i socials.
(acusats de socialistes i
revolucionaris)
Aparició de FOTOGRAFIA

CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
 És una representació fidel de la realitat.
Té un enfocament marcadament social.
És un art típicament burgès.
És l’art oficial, molt del gust del públic pels
seus temes, bons de reconèixer.
El seu gran mèrit és descobrir el paisatge i
el pintar a l’aire lliure (Escola de Barbizon).
REPRESENTANTS:
John Constable (anglès)
Honoré Daumier (francès)
Jean-Baptiste Camille Corot (francès)
Prerafaelistes (anglesos)
Escola de Barbizon (francesa) Jean-François
Millet
Gustave Courbet (francès)
Edouard Manet (francès)

• El realisme no volia idealitzar cap imatge. Homes i dones es representen fent les feines
quotidianes; la fatiga també fou un tema molt tractat.
JEAN-FRANÇOIS MILLET
fou l’iniciador d’aquesta línia. Fou fill d’una família camperola, ell mateix treballà la terra.
Els seus quadres són senzills, inspirats en la tranquil·litat de la natura. Res a veure amb la
teatralitat i l’efectisme romàntics.

ESCOLA BARBIZON
 Es tracta d’un grup de paisatgistes que en la dècada dels anys trenta es trasllada de
París a Barbizon, un petit poble situat als afores del bosc de Fontainebleau.
 Hi reben les visites de Corot, que va exercir una gran influència sobre el grup; a més, se
senten influenciats pels paisatges de Constable.
 La idea d’aquesta escola és aconseguir el major naturalisme possible, i, per això,
desenvolupen la pintura a l’aire lliure.
 Un dels seus seus principals exponents és el francès JEAN-FRANCOIS MILLET (1814-
1875), que es caracteritza per mostrar els pagesos treballant amb una certa dosi
d’immobilitat (ajudada pel daurat dels fons).
 Avui aquests quadres són considerats sentimentals, però en el seu moment varen ser
titllats de “radicals” pel seu realisme social.

JEAN FRANÇOIS MILLET
(1814-1875)
 Vinculat a la terra
que treballava per
subsistir.
 Només troba la
senzillesa i la calma
als boscos i camps.
 Esperit de fraternitat
humana (treball
comú a tots).
 Allunyat de
l’efectisme i
teatralitat dels
romàntics.
Millet, L’Àngelus, 1857-59, oli
sobre tela,
55.5 x 66 cm,
Museu d’Orsay, París, França

(1814-1875) Millet, Les espigadores, 1857, oli sobre tela,
83 x 102 cm, Museu d’Orsay, París, França

Camí a la feina, 1851-1853
(1814-1875)
La fornera, 1854

HONORÉ DAUMIER
(FRANÇA, 1808-1879)  Executa les seves obres mitjançant
masses de color sense interessar-se pel
dibuix.
 És una font del futur impressionisme i
expressionisme.
 Es va interessar per temes literaris, per
exemple, el Quixot.
 Un altre dels seus temes és la sàtira
social, per exemple, la figura del funcionari
judicial.
Pels seus problemes visuals, treball al
final de la seva vida amb taques, de
manera que s’acosta a l’expressionisme.

Fou un dels millors dibuixants de la
seva generació. Posà el seu realisme al
servei de la causa republicana i en
contra de l’ordre establert.
Caricatura de Víctor Hugo
Capitulació de
Sedan, 1870
HONORÉ DAUMIER
(FRANÇA, 1808-1879)

Daumier, Don Quixot i
Sancho Panza, 1849, oli
sobre fusta, Museu
Bridgestone, Tòquio, Japó
HONORÉ DAUMIER
(FRANÇA, 1808-1879)

Daumier, Compartiment o el vagó de tercera classe, 1860,
oli sobre tela, The Metropolitan Museum of Art, Nova
York, Estats Units
HONORÉ DAUMIER
(FRANÇA, 1808-1879)

Daumier, Una causa famosa, 1862, guaix i aquarel·la en paper, Museu
d’Orsay, París, França
HONORÉ DAUMIER
(FRANÇA, 1808-1879)

Jugadors d’escacs, 1863
HONORÉ DAUMIER
(FRANÇA, 1808-1879)

JEAN-BAPTISTE
CAMILLE COROT
(França 1796-1875)
 S’allunya de l’ampul·lositat dels
romàntics i cerca la veracitat de la
naturalesa.
 El 1825 va anar a Itàlia, viatge que va
influir en la seva carrera, per exemple, va
experimentar la pintura a l’aire lliure, que
s’expressa en la representació autèntica
de la llum.
 Això influirà fortament en l’escola
Barbizon i en els impressionistes.
 Cercava la imitació a consciència, però
alhora volia transmetre una emoció.
 El 1850 el seu estil pateix un canvi: es
torna més nebulós i artificial, cosa que
l’acosta a una major públic.

Corot, Església de la Trinitat, 1826-1828, oli sobre tela,
27.3 x 44.7 cm, Musée d'Art and d'Historie, Ginebra, Suïssa
JEAN-BAPTISTE
CAMILLE COROT
(França 1796-1875)

Corot, Paisatge amb un llac, 1860-73, 53 x 65.5 cm,
Museu L’Ermitage, Sant Petersburg, Rússia
JEAN-BAPTISTE
CAMILLE COROT
(França 1796-1875)

Corot, Agostina, 1866, oli
sobre tela, 130 x 95 cm,
The National Gallery of
Art, Washington, DC,
Estats Units
JEAN-BAPTISTE
CAMILLE COROT
(França 1796-1875)

PRERAFAELISTES
 Moviment anglès de mitjan segle XIX que reacciona contra el realisme influït per l’obra
de Rafael; consideren aquesta tendència teatral i hipòcrita.
 Varen formar una socitat secreta anomenada Germandat Prerafaelista, amb referència
a l’estil de principi del Renaixement i que és anterior a Rafael.
 Varen abastar una combinació de realisme i simbolisme (s’inspiraven en la poesia);
pintaven temes seriosos, generalment religiosos o romàntics (s’oposaven a la pintura
històrica, molt de moda aleshores).
 El 1849 es coneix l’existència d’aquesta societat secreta, la qual cosa causa gran
indignació a Anglaterra; tanmateix, no deixen d’exposar a la Royal Academy.
 Des del 1852 adquireixen gran popularitat, però aviat passen de moda.
 Entre els seus exponents destaquen John Everett Millais, William H. Hunt (tots dos
anglesos), i Dante Gabriel Rossetti (italià)

A les costes angleses, 1852, oli sobre tela, 43 x 58
cm, Tate Gallery, Londres, Anglaterra
WILLIAM HOLMAN HUNT
(Anglaterra, 1827-1910)

Son diürn, 1880, oli sobre tela,
160 x 92 cm, Victoria and Albert
Museum, Londres, Anglaterra
DANTE GABRIEL ROSSETTI
(Itàlia,1828-1882)

GUSTAVE COURBET
(França, 1819-1898)
 Per a molt, és el màxim
representant del realisme francès.
 Fa un estil naturalista en què
representa escenes de la vida
quotidiana, retrats, paisatges, etc.
 Rebutja tota idealització de la
naturalesa; mantenia que només el
realismes era democràtic.
 Va participar en la Revolució de
1848; per això, en moltes de les
seves obres mostra treballadors i
gent humil.

GUSTAVE COURBET
(França, 1819-1898)
Polèmica pel tema i pel tractament dels personatges.
Enterrament a Ornans, 1849-1850, oli
sobre tela, 314 x 663 cm, Museu d’Orsay,
París, França

Bon dia, senyor
Courbet, 1854,
oli sobre tela,
130 x 150 cm,
Museu Fabre,
Montpellier,
França
GUSTAVE COURBET
(França, 1819-1898)

 Pintura polèmica a causa dels temes escollits i
per les seves idees sobre l’art: Organitza una
mostra paral·lela a l’expo de 1855 (Pavelló del
Realisme).
 Gran activitat política (Director de Belles Arts
durant la Comuna de París del 1871).
 Mor exiliat a Suïssa.
GUSTAVE COURBET
(França, 1819-1898)
El taller del
pintor, 1855, oli
sobre tela, 361 x
597, Museu
d’Orsay, París,
França

EDOUARD MANET
(1832-1883)
 Se’l sol incloure en l’impressionisme, però en
realitat és més realista que no impressionista.
 El fet cert, és que és l’antecedent immediat de
l’impressionisme: Manet utilitzava una
pinzellada ràpida i empastada.
 Pertanyia a una família acomodada, i era un
home bastant culte.
 Viatja a Espanya i queda captivat per l’obra de
Goya i Velázquez.
 És el pintor de la vida moderna, de l’esdevenir
quotidià.

Manet, Natura morta: fruita i meló en un aparador, 1866, oli sobre
tela, 60 x 92 cm, The National Gallery of Art, Washington, DC, Estats
Units
EDOUARD MANET
(1832-1883)

Manet, L’estació,
1873, oli sobre
tela, 94 x 115 cm,
The National
Gallery of Art,
Washington, DC,
Estats Units
EDOUARD MANET
(1832-1883)

MARIÀ
FORTUNY
(1838-1874)
 Minuciositat i efectisme.
 La Vicaria: Obra costumista, del gust de l’època.
 A partir de l’observació (vestits, ambients...) de la preparació del seu
casament.
 Influència de Goya en l’ús de la taca aïllada.

ESQUEMA
1. CONTEXT HISTÒRIC GENERAL:
 El Romanticisme deixà pas a mitjans del S.XIX a un corrent interessat en representar
la realitat concreta (Realisme).
 Fets que hi contribuïren:
- Triomf de la burgesia després de les revolucions de 1848.
- Idealisme romàntic de l'època revolucionària deixa d'interessar.
- Positivisme filosòfic d'Auguste Comte (observació i experiència, fonts
úniques de coneixement). Realisme també a la literatura (Zola).
- Conscienciació dels artistes sobre els greus problemes socials plantejats
per la industrialització i les desigualtats.
- Desencís pels fracassos revolucionaris del 1848.
- Canvi de temàtica: de temes polítics a temes socials.
2. CONTEXT HISTÒRIC A FRANÇA:
Febrer 1848: Revolució que durà a la creació de la II República.
Ideals socialistes i republicans es manifesten en tots els àmbits, particularment en l'art.
República sol·licita la participació dels artistes en el seu projecte social.
Concepte modern d'artista neix en aquesta època.
1848: Molts artistes abandonen la visió romàntica i s'inspiren en la nova societat per
triar els seus temes.
Se separen les normes definides des de dalt (Acadèmia).

ESQUEMA
3. QUÈ ÉS EL REALISME?
Corrent artístic que vol plasmar de la manera més exacte possible la realitat. Aquest
corrent prescindeix de símbols i esquemes i busca el detall. Es situa al S. XIX (escultura,
pintura i literatura).
4. CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
Objectivitat.
Rebuig al món de la fantasia i dels somnis.
Representació de la realitat més acurada possible, sense embellir-la (paisatges
representats mitjançant una natura humanitzada).
Temes: contemporanis de la seva època i solen mostrar una crítica social.
Ús minucios de la descripció (mostrar perfils exactes dels temes, personatges,
situacions i llocs. Tema central: el quotidià).
Industrialització: apareix el proletariat que pateix les conseqüències del capitalisme
(jornades extenuants, sous molt baixos, treball de dones i infants,...).
Prenen força les teories de Marx i Engels (1848 → “Manifest Comunista”).
Creació de les Organitzacions Obreres.
Artistes compromesos davant els problemes polítics i socials (acusats de socialistes i
revolucionaris).
Apareix la Fotografia.
Temes socials: gent humil, la feina, la vida a l'aire lliure, la ciutat i els paisatges.

El realisme

More Related Content

What's hot

Viewers also liked

Similar to El realisme

More from Julia Valera

El realisme