Art gòtic característiques generals

1,288 views

Published on

Presentació destinada a l'alumnat de 2n de batxillerat de la matèria d'Història de l'Art.

Published in: Education
1 Comment
1 Like
Statistics
Notes
No Downloads
Views
Total views
1,288
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
622
Actions
Shares
0
Downloads
55
Comments
1
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Art gòtic característiques generals

  1. 1. L’ART GÒTIC: INTRODUCCIÓ I CARACTERÍSTIQUES GENERALS Júlia López Valera
  2. 2. INTRODUCCIÓ  Localització : neix als voltants de París (Ille de France) i s’expandeix per tota Europa occidental, amb importants diferències regionals.  Cronologia: mitjans del s. XII a principis del s. XVI. Període inicial (mitjan segle XII-principis segle XIII). Període clàssic o de plenitud (segles XIII i XIV). Període final o flamíger (segle XV i principis del XVI). TRES ETAPES:
  3. 3. CONTEXT HISTÒRIC: ECONOMIA I SOCIETAT  Economia i societats plenament feudals: els privilegiats continuen tenint el poder, mentre els no privilegiats continuen sent els que treballen.  Segles XII, XIII i principis del XIV, són segles d’expansió econòmica: més producció, creixement de la població i existència d’excedents que s’utilitzaran per a comercialitzar.  Noves rutes comercials cap a l’Orient (ruta de la Seda).  Comerç i artesania concentrat a les ciutats. Creixement important. Aparició d’una nova classe social: la burgesia.
  4. 4. CONTEXT HISTÒRIC: ECONOMIA I SOCIETAT  El renaixement urbà: - El renaixement de les ciutats (burgs) farà que l’art gòtic sigui també un art urbà i ja no sols nobiliari o religiós, sinó també burgés. - A les ciutats es funden escoles i universitats on es concentrarà ara el saber (a més dels monestirs), controlades per religiosos, però on assisteixen els fills dels burgesos. -
  5. 5. CONTEXT HISTÒRIC: ECONOMIA I SOCIETAT  L’enfortiment del poder dels monarques : - Els reis reforcen el seu poder i la seva autoritat front als nobles, buscant l’ajuda econòmica (préstecs) i política (nous parlaments medievals) de la burgesia. - A canvi el rei donarà llibertats a les ciutats i un govern propi (construcció dels ajuntaments o comunes) i impulsarà la celebració de fires i mercats i organitzacions com els gremis d’artesans.  Canvis en les mentalitats: - Les ciutats també suposen una nova mentalitat per part de la burgesia: s’obrí pas una major humanització que presenta una imatge més humana de la religió i un major naturalisme, reflectit en l’art. - Encara estem en un món teocràtic, dominat per la religió, però amb un major protagonisme dels individus i la seva experiència.
  6. 6. CONTEXT HISTÒRIC: ECONOMIA I SOCIETAT  El context religiós: - L’església continua tenint molt poder i la religió està present en la vida diària de tots, però amb canvis importants. - La reforma cistercenca: al s.XII, al monestir francès de Cietaux, Bernat de Claravall critica la vida dels monjos de Cluny i proposa una tornada a la regla de sant Benet (vida senzilla de treball i pregària) impulsant l’orde del Císter. - Les ordes mendicants: al s.XIII sant Francesc i sant Domènech funden les ordes dels franciscans i els dominics que ja no s’allunyen del món en monestirs, sinó que funden convents en les ciutats per a predicar en elles i convertir el món amb la predicació i l’exemple.
  7. 7. CONTEXT HISTÒRIC: ECONOMIA I SOCIETAT  La crisi baix medieval (1350-1450): - A partir de mitjans del s.XIV: crisi econòmica molt greu: males collites, guerres, epidèmies com la Pesta Negra. - Aquesta crisi reforça un sentiment religiós basat en la pietat (pietisme), més sentimental i humà associat als ordes mendicants (franciscans). TOT AIXÒ INFLUIRÀ EN L’ART GÒTIC: NO SOLS SERÀ UN ART FONAMENTALMENT RELIGIÓS I FEUDAL, SINÓ QUE SERÀ TAMBÉ UN ART MÉS HUMÀ I AMABLE, BURGÈS, URBÀ I MONÀRQUIC
  8. 8. L’ART CISTERCENC L’orde del Císter la va potenciar Bernat de Claravall en la primera meitat del segle XII, proposant una major austeritat i senzillesa en la vida dels monjos i en els monestirs És un art fonamentalment arquitectònic i aplicat als monestirs L’arquitectura es desprèn de qualsevol element decoratiu, ja sigui escultòric o pictòric, queda reduïda a les seves estructures nues. Els monestirs són per als monjos i aquests no necessiten distraccions.
  9. 9. L’ART CISTERCENC Els arquitectes es preocuparan sols per les qüestions tècniques, realitzant autèntiques obres d’art de l’enginyeria de l’època. Utilitzen l’arc apuntat i la volta de creueria (com ja feien alguns edificis del romànic final). Es persegueix la bellesa com la suma de l’ordre, l’harmonia, la proporció i la claredat. Hi ha una estricta ordenació geomètrica, basada en el quadrat i els nous elements constructius .
  10. 10. L’ART CISTERCENC La influència de l’art cistercenc en el gòtic és molt clara en els elements arquitectònics (arc apuntat i volta de creueria), sent com les dues cares d’una mateixa moneda: l’art cistercenc, nu i sense decoració, per als monjos que no s’han de distreure als monestirs, i el gòtic per a les esglésies i catedrals de les ciutats, destinades a la predicació al poble. Edificis més importants: monestirs de Citeaux i Claravall, monestir de l’Alcobaça (Portugal), Poblet i Santes Creus (Catalunya), Santa Maria de Huerta (Soria) i Santa Maria de la Valldigna (València).
  11. 11. MONESTIR DE L’ALCOBAÇA , PORTUGAL(final s. XII)
  12. 12. MONESTIR DE POBLET (2a meitat s. XII i s. XIII)
  13. 13. MONESTIR DE SANTES CREUS (segles XII-XIV)
  14. 14. SANTA MARIA DE HUERTA (s.XIII)
  15. 15. REIAL MONESTIR DE SANTA MARIA DE LA VALLDIGNA (s. XIV)
  16. 16. CARACTERÍSTIQUES GENERALS L’art gòtic neix als voltants de París a mitjans del s. XII i s’expandeix per tota Europa Occidental entre els segles XII i XVI, amb importants diferències regionals. El terme “gòtic” el va idear el renaixentista Vasari per a referir-se de forma pejorativa a l’art anterior al Renaixement. Antecedents: l’art romànic i l’art cistercenc. És un art fonamentalment religiós, però també urbà (creixement de les ciutats) i burgés.
  17. 17. CARACTERÍSTIQUES GENERALS Aquesta religió es manifesta en un art més naturalista i pròxim amb un Déu més humanitzat i un major realisme. Lluminositat: la llum té un paper fonamental, considerada com a expressió de Déu. Altres manifestacions artístiques: castells, palaus, les llotges i els ajuntaments. En escultura i pintura comencen a aparèixer obres de temàtica profana (a partir del s.XIV especialment).
  18. 18. CARACTERÍSTIQUES GENERALS Continua el predomini de l’arquitectura, amb la catedral (església més important de les ciutats) com a edifici principal: les ciutats competeixen per tindre la catedral més alta i lluminosa. Per definició, la catedral és l’església del bisbe. Des dels inicis de la cristiandat es va establir un bisbe en cada ciutat. La catedral és, doncs, una església urbana. Allò que l’art de les catedrals significa en Europa és, per damunt de tot, el despertar de les ciutats (…). La catedral domina la ciutat. Neix d’aquest nucli de fertilitat. Vetlla sobre tot allò que es forja i s’intercanvia dins d’una aglomeració que, a banda d’ella, no és més que un laberint de carrerons, clavegueres i porqueres. Concentrada. Apretada. Ciutat petita als nostres ulls. G. DUBY: Europa en l’Edat Mitjana.
  19. 19. CARACTERÍSTIQUES GENERALS L’arquitectura destaca pel seu sentit ascensional (verticalitat) i la lluminositat en els espais interiors, possibles gràcies a novetats tècniques com l’ús de l’arc apuntat i la volta de creueria.
  20. 20. CARACTERÍSTIQUES GENERALS En un principi, l’escultura i la pintura continuen subordinades a l’arquitectura (s.XIII), però aniran trencant lentament aquesta subordinació (major importància de l'escultura exempta i de la pintura sobre taula). L’artista deixa de ser un artesà anònim i adquireix major importància amb el pas dels segles.

×