10. Índex Modernisme
Modernisme ondulant
Bèlgica
- Víctor Horta: Casa Tassel, Casa Solvay, Casa del poble
- Henry Van de Velde: Casa Van de Velde, tenda Bin (Art
Nouveau)
França
- Héctor Guimard: Castel Beranguer, les estacions de metro
Modernisme geomètric
Gran Bretanya
- Charles R. Mackintosh: Salons de té, Escola Art Glasgow
Àustria
- Otto Wagner: Metropolità de Viena, Estacions, Casa Majòlica,
Caixa d’Estalvis
- Olbrich: Edifici Seccesió
- Hoffmann: Palau Stoclet
Modernisme català i mallorquí
Lluís Domènech i Montaner: Editorial Montaner i Simón, Cafè-
restaurant de l’Exposició Universal de Barcelona, Hospital de
Sant Pau, Palau de la Música, Casa de Lleó Morera, Gran Hotel
Palma
Josep Puig i Cadafalch: Casa Ametller, Casa Martí
Antoni Gaudí i Cornet: Faroles Plaça Reial, Casa Vicens, Finca i
Palau Güell, Parc Güell, Sagrada Família, Casa Batlló i Casa Milà
(La Pedrera), Convent de les Teresianes (Barna), Palau episcopal
Astorga, Casa Botins Lleó, El Capricho Cantàbria, Reforma Seu
Palma, Monestir LLuc
11. Europa a finals del segle XIX.
Explosió de llibertat.
Ruptura amb els estils dominants.
Es desenvolupa en tres ciutats, principalment.
Brussel·les.
Viena.
Barcelona.
12. Inspiració en la naturalesa.
Tendència a l’ús d’imatges femenines.
Preferència de l’ornamentació curvilínia.
Gran preocupació por fusionar la vida
quotidiana amb l’art.
13. Bèlgica: Victor Horta
França: Hector Guimard
Viena: Otto Wagner
Barcelona: Antoni Gaudí i Cornet
16. La recuperació de la cultura catalana, iniciada amb la Renaixença, és una tasca
en què estaran ocupats la major part dels artistes fins els anys 30 del segle XX.
En el terreny artístic, el catalanisme de la Renaixença s’havia relacionat amb el
romanticisme historicista, però, a partir de 1880 la generació de
modernistes substituirà la nostàlgia historicista. Aquesta modernitat, en
arquitectura, ve marcada per les estructures de ferro i vidre d’un marcat
caràcter funcional (Mercat del Born i Mercat de Sant Antoni a Barcelona).
Catalunya
17. MERCAT DEL BORN, BARCELONA (1873-1876). JOSEP
FONTSERÈ I MESTRES, I JOSEP M. CORNET I MAS
18. MERCAT DEL BORN, BARCELONA (1873-1876). JOSEP
FONTSERÈ I MESTRES, I JOSEP M. CORNET I MAS
22. Catalunya
El Modernisme es planteja a Catalunya com la síntesi entre:
Aquesta nova modernitat i...
La tradició constructiva, sobretot del gòtic. D’acord amb aquesta tradició de
recuperació, s’utilitza la típica volta catalana, de rajola amb tirants de ferro,
i també es recupera el maó com a material fonamental de la construcció. La volta
de rajola s’introdueix en Catalunya en el segle XIV. És un sistema senzill a base
de maons plans lligats en ciment, que es basteixen amb guies de fusta. A
finals del segle XVIII era un sistema molt emprat, i tot bon paleta dominava la
seva tècnica. La novetat introduïda en el segle XIX és la utilització de tirants de
ferro.
23.
24. Catalunya
El Modernisme va arrelar fortament a Catalunya. La burgesia industrial
pròspera, culta i nacionalista del segle XIX dóna suport als arquitectes
modernistes pels següents motius:
Les seves obres satisfan les aspiracions de modernitat de la burgesia,
per les seves innovacions tècniques i estètiques.
És un art refinat que permet l’ostentació de riquesa i bon gust.
Enllaça amb la tradició gòtica nacional del segles XIV i XV.
CASA BATLLÓ.
ANTONI
GAUDÍ
CASA MILÀ
(LA PEDRERA,
1907-1910).
ANTONI GAUDÍ
25. Catalunya
Un gran nombre d’arquitectes i artistes composen el
panorama MODERNISTA, entre els que cal destacar:
Lluís Domènech i Montaner (1850-1923)
Josep Puig i Cadafalch (1867-1956)
Antoni Gaudí i Cornet (1852-1926)
26. LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER
Lluís Domènech i Montaner (1850-1930). Arquitecte,
historiador, humanista i polític català, dissenyador de
tipografies i enquadernacions de llibres i il·lustrador. Fou un
dels principals protagonistes del modernisme català, com a
arquitecte es va avançar a les propostes arquitectòniques
europees, amb un llenguatge innovador i una
arquitectura fonamentada en un nou concepte integrador
de totes les arts, i una concepció global de l’edifici.
Va estudiar arquitectura en Barcelona i
Madrid. Fou director de l’Escola
d’arquitectura de Barcelona. Era un
home molt culte que, de tant en tant,
també escrivia articles de premsa.
Són obres teòriques seves: “En busca
d’una arquitectura nacional” (1878) i una
monumental “Història general de l’art”,
que va continuar Puig i Cadafalch.
27. LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER
EDITORIAL MONTANER I SIMÓN.
SEU DE LA FUNDACIÓ TÀPIES A BARCELONA.
Les obres de joventut mostren una clara preferència pel
maó i els ornaments de ceràmica. En la construcció
d’aquest edifici va emprar elements tradicionals, però
també nous materials com el ferro i el vidre. La
decoració és vegetal i molt modernista. Actualment, seu
de la Fundació Tàpies a Barcelona.
28. LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER
EDITORIAL MONTANER I SIMÓN.
SEU DE LA FUNDACIÓ TÀPIES A BARCELONA.
29. És un edifici fet
de maó vist i de
ferro, ubicat en
Barcelona.
Té planta
quadrada amb
quatre torres.
La decoració a
base de
ceràmica blanca
i blava amb
motius vegetals.
LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER
CASTELL DELS TRES DRACS (1888,
BARCELONA) o CAFÉ RESTAURANT
DE L’EXPOSICIÓ UNIVERSAL DE
BARCELONA.
30. LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER
Castell dels Tres Dracs o café-restaurant de l’Exposició Universal de Barcelona
(1888)
Aquest edifici se li encarregà en 1888 i és la seva primera obra madura. Construït en
forma d’un castell medieval, amb merlets i torres. Té planta quadrada amb
quatre torres. La decoració de la part superior està realitzada en ceràmica blanca i
blava amb motius vegetals. L’exterior de l’edifici és de maó vist i de ferro, excepte
en els elements decoratius que són de ceràmica. Utilitza el ferro en l’estructura, cosa
que li permet una gran amplitud i il·luminació. També empra el ferro per a la
decoració. Té arcs d’influència islàmica, i d’altres molt simples i sense decoració
ornamental. El castell dels Tres Dracs, com se’l coneix, consta de dos pisos i avui és el
Museu de Zoologia, al Parc de la Ciutadella.
31. HOSPITAL DE LA SANTA CREU I SANT PAU (1902-1930).
LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER
32. Està realitzat amb
maó vist, conté
elements gòtics, i
neogòtics,
mossàrabs i d’estils
arquitectònics
germànics com la
torre del rellotge.
Es troba a Barcelona.
LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER
HOSPITAL DE LA SANTA CREU I SANT PAU (1902-1930).
34. LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER
Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (Barcelona) (1902-30)
És en realitat una ciutat sanitària perquè ocupa nou illetes del Pla Cerdà. Però
com que no estava molt d’acord amb aquest pla, va disposar l’hospital en
diagonal. El va dividir en diverses parts. En l’eix es troba el pavelló d’administració,
el quirúrgic i un altre edifici. Els diversos pavellons tenen una disposició lògica, entre
jardins, intentant unir els espais amb la natura.
38. LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER
Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (Barcelona) (1902-30)
Ell va realitzar uns vint pavellons units pels soterranis mitjançant uns
passadissos. La decoració és riquíssima (rajoles, escultures d’Arnau i Gargallo,
vitralls…), a destacar la gran policromia, gràcies a la ceràmica.
45. PALAU DE LA MUSICA CATALANA (1905-1908)
LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER
46. LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER
El Palau de la música (1905-1908)
Encarregat per l’Orfeó Català, Domènech ho va acceptar no per la remuneració,
sinó pel prestigi i per l’amor a la música i a Catalunya.
47. PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
(PLANTA I ALÇAT)
LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER
A l’hora de la construcció, va tenir dos problemes: un solar petit i poc de
pressupost. A la planta baixa va situar els banys, el bar
48. LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER
El Palau de la música (1905-1908)
A la planta baixa va situar els banys, el bar…, i en la primera planta la sala
d’audicions a la qual s’accedia des de la planta baixa per una bella escala
50. LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER
El Palau de la música (1905-1908)
La decoració és vegetal als sòcols,
sostres, columnes, finestres...
51. LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER
El Palau de la música (1905-1908)
L’exterior és de maó i decorats amb
motius d’un grup escultòric de la cançó
catalana, així com un mosaic i, també,
bustos de compositors famosos.
54. El Palau de la música (1905-1908)
El que realment impacta és la sala d’audicions, decorada amb grups escultòrics
que representen una obra musical (Gargallo), també l’ornamenta un mosaic en
relleu d’Arnau, i destaca la cúpula invertida que permet una gran il·luminació.
Evoca l’arquitectura medieval.
Decoració de ceràmica i floral en el sostre. Les làmpades arriben als segons
capitells, però no toquen les columnes.
LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER
59. Casa de Lleó Morera (Barcelona, 1902)
En la façana es troba l’escultura de l’artista Arnau. Destaca la sala amb
vitralls que vol reflectir una vida familiar en consonància amb la natura. Els mobles
amb marqueteria són de Gaspar Omar. És un art total.
65. JOSEP PUIG I CADAFALCH
Va ser alumne de Lluís Domènech i
Muntaner.
Aquest des de la seva posició de director de
l'Escola d'Arquitectura va impulsar un estil
que hi adaptaren molts dels seus alumnes.
Puig i Cadafalch considerava al mestre
"l'home d'un període i una escola artística,
que ha estat el ressò de desenvolupaments
artístics d'altres països, adaptant-los amb un
caràcter especial propi, amb un caràcter
innovador“.
66. JOSEP PUIG I CADAFALCH
CASA AMETLLER.1898. PASSEIG DE GRÀCIA. BARNA.
67. Casa Ametller
(passeig de Gràcia, Barna) (1898)
Va ser encarregada per un industrial de
la xocolata, encara que no la va
construir tota, sinó que va remodelar la
façana, el primer pis i el vestíbul.
Aquest edifici és una síntesi entre
elements medievals, decoració floral
i artesania.
Presenta influències del gòtic nòrdic en
la façana escalonada, que rep el nom de
“remat de pinyó”.
La influència del gòtic català es pot
observar en els arcs conopials.
Està decorada amb escuts i també
relleus que ens mostren els gusts
d’Ametller.
68. JOSEP PUIG I
CADAFALCH
Influències del gòtic nòrdic
en la façana escalonada
(“remat de pinyó”).
La influència del
gòtic català es
pot observar en els
arcs conopials.
74. JOSEP PUIG I CADAFALCH
CASA MARTÍ O ELS QUATRE GATS.
75. CASA MARTÍ O ELS
QUATRE GATS.
JOSEP PUIG I CADAFALCH
També coneguda com: Els Quatre Gats. Era el
centre de la bohèmia parisenca. Està
decorada amb pintures de Ramón Casas. Aquí
acudien pianistes com Albéniz i Granados.
També aquí va exposar, les seves primeres obres,
el jove Picasso. L’arquitectura és modernista
i destaca la utilització del ferro.
76. CASA DE LES PUNXES (1905)
JOSEP PUIG I CADAFALCH
77. Catalunya
Un gran nombre d’arquitectes i artistes composen el
panorama MODERNISTA, entre els que cal destacar:
Lluís Domènech i Montaner (1850-1923)
Josep Puig i Cadafalch (1867-1956)
Antoni Gaudí i Cornet (1852-1926)
78. Gaudí va néixer a la ciutat tarraconense de
Reus, prové d’una família de ferrers
calderers; des de petit va aprendre l’ofici
artesanal que li donarà el gust pel tractament
del materials metàl·lics i l’interès pels detalls.
Estudià en l’Escola Superior d’Arquitectura de
Barcelona. Va treballar durant tota la seva
vida. Mai es va casar. El ric industrial Eusebi
Güell fou un dels seus grans amics i també el
seu mecenes. Vivia i vestia molt pobrament,
cosa per la qual quan varen trobar el seu
cadàver atropellat pel tramvia (1926, tenia 74
anys) el varen confondre amb un captaire fins
que en l’hospital el reconegueren. Home de
caràcter molt fort i individualista, el seu
funeral fou multitudinari
ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)
79. ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)
ESTIL = es d’una enorme
originalitat.
Utilitza molt, en les seves obres, els
arcs parabòlics, els suports
inclinats, els collages…, les
ondulacions de les façanes, les
formes que semblen parts del cos
humà com, per exemple, els ulls,
les celles, la boca…, tots ells
elements emprats per Gaudí.
Cal remarcar la forma tan especial
que té de projectar els seus
edificis, no amb plànols, ni
maquetes, com és habitual.
80. ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)
En els seus inicis reflecteix una
forta influència d’estils
historicistes, sobretot
neomudèjar i goticisme
(Palau episcopal d’Astorga).
Però junt a aquestes influències,
sent passió per la natura, les
formes vives d’animals i de
vegetals són la seva passió.
La seva obra està lligada a la
febre constructiva de
l’Eixample de Barcelona (Casa
Batlló i Casa Milà), al patrocini
d’Eusebi Güell, i a les obres
de la Sagrada Família.
81. ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)
La seva arquitectura es fruit d’una contínua experimentació que combina els elements
moderns (estructures de ferro) amb la recuperació de les tècniques tradicionals (voltes
catalanes de maó) i la continua investigació cercant solucions constructives (arc catenari).
82. ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)
L’arc catenari segueix la curvatura d’una cadena penjada pels extrems; és possible que Gaudí
elaborés la idea d’aquest arc a partir de l’observació del treball al taller de caldereria de la seva
família. En les seves obres, ell dissenya tots els elements interiors (art total i integral).
Arcs sota la coberta. Casa Milà
(o La Pedrera). Barcelona. Antonio Gaudí.
Torre Agbar. Barcelona. Joan Nouvel.
Basada en la forma de l'arc catenari.
Arcs parabòl·lics a la façana.
Parc Güell. Antoni Gaudí.
83. ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)
Un dels elements decoratius més característics és
el trencadís, revestiment mural a mena de
mosaic fet a base de petits fragments de
ceràmica trencats de forma arbitrària.
El trencadís és un dels elements més
populars del modernisme català, i molt
utilitzat per arquitectes contemporanis posteriors.
85. ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)
FAROLES PLAÇA REIAL
La seva carrera va començar amb el premi del concurs per a les FAROLES DE LA PLAÇA REIAL de
Barcelona.
86. CASA VICENS
(1883-1888)
ANTONI
GAUDÍ
Però el seu primer encàrrec
privat fou la CASA VICENÇ
(1883-1888), un edifici
d’influència àrab projectat
per a un fabricant de
rajoles, on ja podem
apreciar la seva forta
personalitat creativa.
88. ANTONI GAUDÍ
CASA VICENS
(1883-1888)
És una obra revolucionària en la que
destaquen els jardins i les reixes de
ferro. Utilitza materials com la pedra, el
maó i la ceràmica.
90. Després va conèixer el comte Eusebi Güell, i aquest va començar a encarregar-li les grans
obres de la seva residència LA FINCA GÜELL, on es troba EL PALAU GÜELL, aquest és una obra
important en la seva evolució artística: les formes parabòliques, estan tancades per
extraordinàries portes i reixes de ferro forjat decorades i de creació artesana (reixa en
què apareix un gran drac). Va utilitzar per a la seva creació materials nobles com el marbre o
la fusta. Destaca també l’església.
93. EL PARC GÜELL era un terreny de quinze hectàrees, als afores de Barcelona, en el que Gaudí
va projectar la creació d’un conjunt residencial de setanta parcel·les, en el qual s’unien la
naturalesa, l’escultura i l’arquitectura. Fou pensat com un paradís, un Edèn que acabava en
una gran creu. Però no va tenir èxit a causa de la llunyania en la que es trobava i tan sols es
varen vendre dues parcel·les (projecte sense acabar).
ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)
En l’entrada hi ha dos pavellons que pareixen trets d’un conte de Hansel i Gretel.
95. DETALLS PARC GÜELL
(1900-1910).
ANTONI GAUDÍ
EL PARC GÜELL.
En l’escalinata es troba un gran drac
(lagarto) fet de “trencadís” (compost a
base de bocins de ceràmica de colors).
97. EL DRAC. PARC GÜELL (1900-1910)
ANTONI GAUDÍ
EL PARC GÜELL. Aquesta escala condueix a la sala de les cent columnes que, malgrat el
nom, tan sol en té unes vuitanta.
98.
99. PARC GÜELL (1900-1910). ANTONI GAUDÍ
EL PARC GÜELL. La sala de les cent columnes recorda un temple egipci i les columnes són
vagament dòriques. En el sostre hi ha com una mena de plafons (elements decoratius)
fets també de “trencadís”.
102. PARC GÜELL (1900-1910). ANTONI GAUDÍ
EL PARC GÜELL. Sobre el sostre se situa la plaça, bordejada per un banc de formes sinuoses i
variada policromia. Utilitza suports inclinats. Gaudí va tenir una gran capacitat per fondre
escultura i arquitectura en un marc natural.
108. ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)
En 1883 reemplaça a Avilar i li encarreguen la construcció de la SAGRADA FAMÍLIA, a la que es va
lliurar en cos i ànima fins a la seva mort, fins al punt d’anar a viure a peu d’obra. Gaudí va
projectar un edifici gegantí, basat en la disposició de les catedrals medievals amb planta de
creu llatina de cinc naus, amb girola, una cripta i les tres grans façanes corresponents
als peus i als braços del transsepte: El naixement (Fe, esperança i caritat), la passió molt
descarnada per a mostrar el patiment i, finalment, la Glòria. Ell tan sols va veure acabada la
primera.
109. SAGRADA FAMÍLIA (1884- ). ANTONI GAUDÍ
A més, havia de tenir una cripta, cinc
naus vagament gòtiques, un absis amb
giroles i, actualment, consta de quatre
torres que comencen essent poligonals
i acaben en forma rodona, i estan
disposades un poc en posició diagonal.
110. LA SAGRADA FAMÍLIA
Actualment, consta de quatre torres
que comencen essent poligonals i
acaben en forma rodona, i estan
disposades un poc en posició
diagonal.
111. SAGRADA FAMÍLIA
(1884- ).
ANTONI GAUDÍ
Quatre torres rematades amb uns
mosaics (trencadís), encara que
Gaudí havia pensat col·locar en elles
unes campanes tubulars. Tenen una
exuberant decoració.
Les quatre torres, al voltant del
cimbori, simbolitzen els quatre
Evangelistes a l’entorn de crist.
Les dotze torres previstes simbolitzen:
vuit torres més completant, per tant,
el número en dotze, que simbolitzen
els dotze apòstols, i quatre més, el
quatre cossos angulars, les Virtuts
Cardinals, etc.
112. ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)
Destaquen també les seves columnes en forma d’arbres. La construcció es va començar
per la capçalera i a la mort de Gaudí estava bastida la girola i una part del transsepte.
116. SAGRADA FAMÍLIA (1884- ). ANTONI GAUDÍ
La part construïda, sobretot la façana del naixement ha esdevingut un dels símbols de
Barcelona i és un exemple perfecte d’integració de l’escultura en el conjunt
arquitectònic, i com l’audàcia i la modernitat estructural són compatibles amb un esperit ple
de religiositat.
120. Dades de l’obra:
- Autor: Gaudí
- Nom: La Sagrada Família
- Data inici en 1883
Característiques que la situen en aquest moviment:
L’obra mestra de Gaudí, que no va poder veure acabada. Plasma
completament la naturalesa, en aquesta obra, i encargola de tal manera
les formes que semblen arbres doblegant les seves branques.
La façana està completament coberta amb el màxim de detalls
rompedors, és l’edifici per excel·lència que marca una altra època en el
món de l’arquitectura.
Comentari:
No es tracta d’un edifici més, traspua tota la concepció de l’arquitectura,
és una obra en si mateixa. Transmet el sentiment de què la natura és
grandiosa i bella, i complicada a la vegada. Mirar-la produeix una sensació
de menudesa, és com si tota la natura emergís en forma d’edifici per a
mostrar-nos: “tan petits com som, i tan superior com és ella.”
123. Altres dues obres que destaquen de Gaudí són: LA CASA BATLLÓ i LA CASA MILÁ (LA PEDRERA).
ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)
124. JOSEP PUIG I CADAFALCH
CASA AMETLLER.1898. PASSEIG DE GRÀCIA. BARNA.
125. CASA BATLLÓ. ANTONI GAUDÍ
CASA BATLLÓ = en realitat no la va construir, la va remodelar, però foren tants els canvis que
va realitzar, que es pot dir que la va reconstruir. Destaca la teulada que recorda la pell del
drac, on va situar una creu que simbolitza la llança que Sant Jordi li va clavar, els
balcons serien els ulls i les columnes els ossos de les seves víctimes.
135. CASA BATLLÓ = Tot fou dissenyat per Gaudí, les làmpades, els mobles…, (és un art total); al
pati, per a aprofitar la il·luminació, situa en la part de dalt les rajoles en blau obscur i en
la part de baix el color blau clar.
ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)
140. ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-26)
2014-15: FITXA 46.- CASA MILÀ (1906-1910) = coneguda, popularment, com la Pedrera va
ser encarregada per la reusenca Roser Segimon de Milà (el seu home era un ric industrial).
L’edifici ocupa part d’una de les illes de l’Eixample en la cantonada amb el carrer Provença. La
primera planta era per a viure la família Milà i les quatre plantes superiors estaven
destinades a lloguer. A més d’aquestes cinc plantes té una planta baixa que dóna a un
soterrani amb garatge, que és molt àmplia.
Documentació general
Catalogació:
Autor: Antoni Gaudí (1852-1926)
Nom de l’edifici: Casa Milà (o La
Pedrera)
Cronologia: 1907-1910
Localització: Barcelona
Estil: modernisme
Anàlisi material:
Materials: pedra, maó, ceràmica i ferro
Sistema constructiu: amb nous
materials
L’any 1984 ha estat declarada per la UNESCO "Patrimoni de la Humanitat“.
141. CASA MILÀ (LA PEDRERA, 1907-1910). ANTONI GAUDÍ
La singularitat de l’última obra civil de Gaudí no rau exclusivament en la seva façana i en els
elements decoratius, sinó també en el sistema de construcció, summament audaç i
avançat per la seva època. La substitució dels murs de càrrega per estructures de
ferro permet jugar amb la distribució de la planta de forma capritxosa, organitzant l’edifici
amb formes irregulars a l’entorn de dos patis desiguals
143. CASA MILÀ
(LA PEDRERA, 1907-1910).
ANTONI GAUDÍ
El projecte primitiu de Gaudí incloïa una
rampa que, des del garatge, permetia pujar
amb el vehicles fins els pisos superior; la
gran quantitat d’espai que havia d’ocupar la
rampa va fer que es renunciés a aquest
projecte.
144. Casa Milà
La façana és una estructura
autònoma, feta amb blocs de
pedra de formes ondulants,
que van ser acuradament
projectats i tallats a peu
d’obra (d’aquí ve el nom
popular de la Pedrera).
Aquesta gran massa pètria
foradada per les obertures de
les finestres i animada pels
ferros recargolats dels ampits
dels balcons, s’uneix al cos de
l’edifici per un sistema de
tirants i bigues de ferro.
147. Casa Milà. Terrat
La terrassa és un altre dels elements cabdals de l’obra. Les capses dels ascensors i de les
escales, així com els dipòsits de l’aigua prenen formes escultòriques.
148. Casa Milà. Detalls
Així en la teulada, aquestos espais, a mena de
xemeneies, semblen grans guerrers
medievals fets de trencadís, que havien de
flanquejar un gran grup escultòric de la
Mare de Déu del Roser i els Arcàngels, cosa
que li ha donat el nom de jardí dels guerrers.
Els fets de la Setmana Tràgica de 1909 van ser,
probablement, la causa de què els propietaris
renunciaren a culminar l’edifici amb aquest símbol
religiós. Així la gran peanya de pedra de la façana
ha quedat sense la seva culminació.
154. CASA MILÀ
(LA PEDRERA, 1907-1910).
ANTONI GAUDÍ
L’interès de Gaudi per la tradició artesana i
constructiva s’evidencia en l’original sistema
d’arcs i voltes de maó de les golfes.
En aquest espai, abans utilitzat com andana,
(azotea) es situen unes finestres per a la
il·luminació i la ventilació de la bugaderia a
què es destinava. Aquest espai força
suggestiu, que presenta, a l’igual que la
façana, una forma sinuosa, avui s’ha
recuperat per a usos culturals.
155. CASA MILÀ (1907-1910). ANTONI GAUDÍ
(INTERIOR I DETALL)
Dins la casa tot és irregular,
res és igual.
En l’època que es va aixecar
fou molt criticada i això,
també, li va donar el nom de
la Pedrera.
Té dos patis interiors que
estan comunicats. No n’hi ha
angles rectes i Gaudí ho va
dissenyar tot (és autor de tots
els elements, art total).
En morir el Sr. Milà, la seva
dona, a qui no va agradar
molt la decoració de la casa,
va canviar tots els mobles
dissenyats per Gaudí i els va
substituir per altres d’estil
clàssic.
156. Vista de lluny, la Pedrera sembla modelada en argila, per la sinuositat de la seva traça, però la
talla granulada de la pedra li dóna una consistència quasi geològica. No hi ha, com a casa
Batlló, policromia exterior, però la combinació de blocs de pedra amb formes vagament
orgàniques i el ferro dels balcons és d’una gran força expressiva, fins el punt de ser
considerada per alguns autors (Oriol Bohigas) com un antecedent de l’arquitectura
expressionista alemanya; Gaudí utilitza la pedra amb una intencionalitat escultòrica, de la
mateixa manera que ho faran els expressionistes amb el formigó
157. Casa Milà. Balcons
La riquesa dels detalls: les reixes, el modelat de cada bloc de pedra, i les imatges oníriques
de les xemeneies, juntament amb l’audàcia estructural de l’edifici, fan de la casa Milà una de
les obres mestres indiscutibles de l’arquitectura moderna.
170. ANTONI GAUDÍ I CORNET
Es tracta d’un edifici
de planta rectangular
que té adossada una
torre d’estil persa,
totalment revestida
de ceràmica. La
decoració uneix tots
els elements: el
cadiram, el maó, la
forja i la ceràmica,
amb motius que són
els gira-sols. Està
situada en la localitat
càntabra de Comillas. 4) El Capricho (1883)
174. Imatges: Google i Flickr
Assumpció Granero. www.slideshare.net
Bennàssar Coll, Bernat. El comentari de l’obra d’art. Conselleria Educació i
Cultura Govern Illes Balears. Palma, 2002.
Triadó Tur, J. R. i altres. Història de l’Art. Ed. Vicens Vives. 1ª edició 2009.
SALVÀ LARA, Jaume: Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura.
Edicions UIB. Palma (2002)
http://www.wikipediaenciclopedia libre
sapiens.ya.com
BIBLIOGRAFIA
