Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

ARQUITECTURA SEGLE XIX

14,863 views

Published on

NOVA VERSIÓ ACTUALITZADA PAU 2018. Per descarregar- la en format PowerPoint accediu a: www.hdartantonio.blogspot.com on trobareu l'enllaç. (Actualment Slidshare NO permet, ni actualitzar les presentacions, ni la descàrrega en format PowerPoint).
Presentació destinada als alumnes de 2n de Batxillerat que cursen la matèria d'Història de l'Art. La presentació també inclou links de pagines web, altres presentacions, i videos que permeten ampliar la informació.

Published in: Education

ARQUITECTURA SEGLE XIX

  1. 1. Antonio Núñez (2017)
  2. 2. INTRODUCCIÓ: SEGLE XIX TRADICIÓ I MODERNITAT L'ARQUITECTURA HISTORICISTA L'ARQUITECTURA DEL FERRO I DELS NOUS MATERIALS L‘ESCOLA DE CHICAGO: LLAVOR DEL FUNCIONALISME EL MODERNISME: UNA PORTA AL SEGLE XX ÍNDEX
  3. 3. 1.- L’ARQUITECTURA DEL S. XIX: INTRODUCCIÓ El segle XIX és un segle convuls , en el que la societat europea pateix una profunda transformació econòmica, política, social i cultural. Els canvis iniciats a finals del segle anterior s’accentuen i aprofundeixen configurant un nova societat marcada principalment per la intensificació del procés d’industrialització, l’expansió del liberalisme i per la consolidació de la burgesia com nova a classe social hegemònica. És un segle on l’enfrontament i la lluita, entre tradició i modernitat, seran una constant marcant bona part del seu devanir. L’ARQUITECTURA DEL SEGLE XIX: ENTRE LA TRADICIÓ I LA MODERNITAT
  4. 4. 1.- L’ARQUITECTURA DEL S. XIX: INTRODUCCIÓ LA RECUPERACIÓ DE MODELS I ESTILS DEL PASSAT LA UTILITZACIÓ DE NOUS MATERIALS I LA CREACIÓ DE NOUS TIPOS D’EDIFICIS L’arquitectura , com totes les arts, és farà ressò d’aquesta situació, mostrant una gran diversitat de propostes i estils que oscil·laran entre: Façana catedral de Barcelona Josep Oriol Mestres 1882 The Crystal Palace Joseph Paxton 1852
  5. 5. Gran part de la història de l’arquitectura del segle XIX és també la història de la discrepància entre enginyers i arquitectes. Els arquitectes continuaren utilitzant materials tradicionals, com ara la pedra, i prenen del passat els models per les seves construccions. Els enginyers, en canvi, recorren als nous materials impulsats per la revolució Industrial, ( ferro, vidre, formigó ) i realitzen també nous tipus de construccions 1.- L’ARQUITECTURA DEL S. XIX: INTRODUCCIÓ Palau de l'òpera de Paris Cherles Granier 1875 Pont de Lluís I en Oporto Théophile Seyrig 1886
  6. 6. Al llarg del segle XIX l’arquitectura busca adaptar-se i donar resposta a les necessitats de la nova societat, donant lloc a una gran diversitat d’estils i propostes: 1.- L’ARQUITECTURA DEL S. XIX: INTRODUCCIÓ El historicisme L’arquitectura del ferro L’Escola de Chicago El Modernisme El segle XIX és doncs, un temps de gestació, en que l’arquitectura busca donar resposta a les necessitats de la nova societat que s’està configurant. Una resposta que no serà plenament satisfactòria fins el segle XX.
  7. 7. Varis són el factors que influeixen en l’aparició d’una arquitectura tan diversa: 1.- L’ARQUITECTURA DEL S. XIX: INTRODUCCIÓ busca en el passat les arrels de les nacionalitats i la inspiració arquitectònica, especialment en l’època medieval. El gòtic serà l’estil més evocat, però també hi trobem elements clàssics, mudèjars,... Gran Eclecticisme. El romanticisme Portarà l’exotisme de llocs allunyats com l’Índia, Àfrica... a les metròpolis. Era necessari donar resposta a les noves necessitats que porta el desenvolupament industrial (Estacions de ferrocarril, ponts, fàbriques...) i a la implantació de la nova societat burgesa i liberal ( museus, biblioteques... Les noves necessitats La utilització en la construcció de nous materials com el ferro colat, que permet fabricar bigues llargues, ornaments.. El vidre, produït en làmines de gran tamany, per hivernacles, estacions, museus, pavellons... I a fi de segle el ciment. El nous materials El colonialisme
  8. 8. 1.- L’ARQUITECTURA DEL S. XIX: INTRODUCCIÓ Per últim, a tot això cal afegir que al llarg del segle XIX, tant a Europa com als EUA, és produeix un intens procés de creixement urbà resultat de la d'industrialització, la qual cosa generarà una gran activitat constructiva. L’Eixample de Barcelona Ildefons Cerdà 1859 El Ring de Viena (1860-1900 ) Les velles i mil·lenàries ciutats i capitals europees pateixen remodelacions i ampliacions que busquen donar resposta a les necessitats de la nova societat que s’està gestant.
  9. 9. Amb l’aparició dels nacionalismes durant el segle XIX sorgeix la necessitat de buscar les arrels autèntiques en el passat . L'arquitectura es farà ressò d’aquest moviment donant lloc a l’aparició l’arquitectura historicista. L’arquitectura historicista pretenia recuperar l‘arquitectura de temps passats, imitant estils ja desapareguts i en relació amb l’afany nacionalista del moment. L’arquitectura historicista tractava d'imitar estils arquitectònics d'altres èpoques adaptant-los a les necessitats del moment: bancs, museus, parlaments... L’ARQUITECTURA HISTORICISTA Parlament britànic (neogòtic) Museu britànic (neoclàssic) L’ARQUITECTURA HISTORICISTA (ECLECTICISME)
  10. 10. L’ARQUITECTURA HISTORICISTA Façana neogòtica de la Catedral de Barcelona, 1882 Conjunt de la ciutat de Carcassona, (França) Restauració duta a terme per l’arquitecte fiancés Viollet-Le-Duc En l’arquitectura historicista es donaren diverses tendències però sens dubta va ser el neogòtic el que més es va utilitzar, com paradigma d’un nacionalisme que buscava en la Edat Mitjana les seves arrels més autèntiques.
  11. 11. Pavelló reial de Brighton, (1818-21) de John Nash on són perceptibles les influències del colonialisme i on es barregen elements de l'arquitectura oriental. L’ARQUITECTURA HISTORICISTA Derivat de l’arquitectura historicista al segle XIX sorgirà l’arquitectura eclèctica una arquitectura en la que es barregen diferents estils donant forma a quelcom de nou. Castell de Neuschwanstein. Babiera Alemanya 1866 convina eclècticament varis estils arquitectònics.
  12. 12. Un edifici que exteriorment és un dels millors exemples da construcció neoclàssica ( forma de temple romà inspirat en La Maison Carrée de Nimes ). L’ARQUITECTURA HISTORICISTA Un clar exemple d’arquitectura historicista i d’eclecticisme ho trobem a l'Església de la Madeleine de Paris. I que a l’interior presenta un disseny d’estil barroc, barrejant de forma eclèctica dos estils i dues tiptologies arquitectòniques diferents: Arquitectura arquitravada (exterior) i voltada (interior) PAU17 PAU17 PAU17 PAU17
  13. 13. Simultàniament a l’historicisme el progrés portà a cercar noves respostes a les noves necessitats: nous mitjans de transport (estacions ferrocarril, de metro, obres públiques); noves Indústries (nous edificis) l’augment de la població (necessitat de construccions ràpides i poc costoses); i necessitats culturals (museus, biblioteques...). L’ARQUITECTURA DELS NOUS MATERIALS Els nous materials que el progrés tecnològic derivat de la Revolució Industrial oferien van ser utilitzats primer pels enginyers, i més tard pels arquitectes, per tal de donar resposta a les noves necessitats que es plantejaven. Entre els nous materials destaquen: - EL FERRO COLAT: un material de gran resistència que permet crear grans bigues per cobrir grans espais. - El VIDRE: làmines de gran tamany, per hivernacles, estacions, museus, pavellons... - El FORMIGÓ, (a final del segle) un material que dominarà l’arquitectura del segle XX. Al darrer terç del XIX les estructures metàl·liques serviren com a element de suport, limitant la funció dels murs a elements de tancament, i el vidre permetia el pas de la llum substituint el mur. L’ARQUITECTURA DELS NOUS MATERIALS
  14. 14. L’ARQUITECTURA DELS NOUS MATERIALS Les Exposicions Universals, que s’organitzaren per mostrar les innovacions produïdes en la segona revolució industrial es van constituir com els millors exponents d’aquest tipus d’arquitectura per la necessitat de disposar de locals de grans dimensions on d'encabir-hi tota una diversitat de productes, màquines, nous invents, etc Crystal Palace de Joseph Paxton, (1850-51) per la Primera Exposició Internacional de Londres, 1851. Considerat el paradigma de l’arquitectura del ferro i el vidre. Construccions efímeres que requerien d’un gran desenvolupament tècnic..
  15. 15. L’ARQUITECTURA DELS NOUS MATERIALS En el darrer terç del segle XIX els nous materials, van permetre la construcció de grans edificacions metàl·liques com ara ponts, fàbriques, edificis d’oficines, mercats, magatzems o estacions de ferrocarril, entre d’altres, que resultaven necessaris per a satisfer les necessitats del desenvolupament de les grans ciutats industrial Les estructures metàl·liques serviren com a element de suport, limitant la funció dels murs a elements de tancament, i el vidre permetia el pas de la llum substituint el mur.
  16. 16. L’ARQUITECTURA DELS NOUS MATERIALS Malgrat el caràcter majoritàriament racional i funcional de la majoria de les construccions que es van realitzar mitjançant l’ús dels nous materials. Biblioteca de Sainte-Genevière, (1843-1861). Sala de lectura de la biblioteca nacional de França., (1862-1868). També és van realitzar edificis singulars i emblemàtics com les biblioteques realitzades per l’arquitecte Henry Labrouste a Paris, on va utilitzar el ferro com a element estructural i decoratiu.
  17. 17. L’Edifici més emblemàtic de l’arquitectura realitzada amb nous materials és la Tour Eiffel construïda a Paris entre 1887 i 1899 amb motiu de l’exposició universal de 1889. La Torre Eiffel és el màxim exponent de l’arquitectura del ferro deixant a la vista els elements de la seva estructura. Va ser el símbol del progrés i la modernitat L’ARQUITECTURA DELS NOUS MATERIALS
  18. 18. L’ARQUITECTURA DELS NOUS MATERIALS PAU 2017 PAU 2017 PAU 2017 PAU 2017
  19. 19. L’arquitectura dels EE.UU. Va seguir fins la segona meitat del segle XIX les pautes dictades a Europa. Poc després, l’augment continuat de les seves ciutats els va dur a cercar noves solucions arquitectòniques. L’exemple més clar d’això fou la reconstrucció de Chicago, arrasada per un incendi el 1871.i que va fer necessari reconstruir-la totalment L’ESCOLA DE CHICAGO (LLABOR DEL FUNCIONALISME) Molts arquitectes participaren en la reconstrucció, però L’arquitecte més destacat fou Louis Sullivan. considerat per molts el pare dels gratacels moderns... Louis Sullivan. Estudià arquitectura a Massachusets i a París on rebé la influència del decorativisme modernista. Auditorium Building, Chicago (1886-1890) L’ESCOLA DE CHICAGO
  20. 20. CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS DE L’ESCOLA DE CHICAGO 1.- Estructures metàl·liques (esquelets o carcassa de ferro) que, entre altres coses, permetrà realitzar edificis amb gran alçària. (gratacels) L’ESCOLA DE CHICAGO 2.- Ús del pilar de formigó com a suport. 3.- Eliminació dels murs de càrrega (gràcies a aquesta estructura metàl·lica) 4.- Finestres esteses horitzontalment per tota la façana (amb les dimensions que es desitgi, ja que no són necessaris els murs de càrrega) 5.- Incorporació de l’ascensor elèctric (inventat per Siemens 1887) 6.- Respecte a l'exterior, se suprimeixen els elements decoratius (tan habituals a l'arquitectura artística de finals del segle XIX). S’opta per les superfícies llises i cristalleres. 7.- Predominen les línies horitzontals i verticals. PAU17 PAU17 PAU17
  21. 21. El modernisme neix al voltant del canvi de segle 1890-1910 com un nou moviment arquitectònic que reacciona contra l’historicisme acadèmic i proposa una arquitectura Decorativista de formes inspirades en la natura. L’enriquida burgesia industrial reclamen unes formes més refinades de les que ofereix la producció industrial. No obstant, en tots els casos presenta unes característiques comunes: - Trencar definitivament amb la tradició EL MODERNISME EL MODERNISME - Aprofitar el avantatges que ofereixen la tècnica i la Indústria - Integració de les diferents arts (arquitectura, escultura, pintura...) - Reivindicació del treball artesà. El modernisme adoptà diferents denominacions segons els països: Art Nouveau a Bèlgica i França, Jugendstil a Alemanya, Sezessionstil a Àustria, Stile Liberty a Itàlia, Modern Style a Anglaterra i Modernisme a Catalunya.
  22. 22. Al Modernisme es donen dues tendències: Modernisme ondulat amb formes orgàniques i línies ondulants. Interessa molt la plasticititat de l’obra. (Bèlgica,França i Catalunya). Modernisme geomètric, línies més rectes i volums prismàtics que es juxtaposen creant arquitectures aximètriques (Anglaterra i Àustria) EL MODERNISME
  23. 23. En una època dominada per la Revolució industrial i la fabricació en sèrie es va produir una revalorització del treball artesà i així va sorgir el moviment Arts & Crafts contra la lletjor del productes industrials. L’estètica modernista es va reflectir en mobles, vidres, dissenys tèxtils, joies i un gran nombre d'objectes decoratius. EL MODERNISME
  24. 24. EL MODERNISME A CATALUNYA A Catalunya el modernisme s’inscriuen el context cultural de la Renaixença, moviment cultural de caràcter nacionalista que fomenta el redescobriment dels valors històrics i tradicionals catalans. EL MODERNISME En arquitectura destaquen: Antoni GAUDÍ
  25. 25. EL MODERNISME Casa Milà ( La Pedrera) 1906 - 1912 Casa Milà ( La Pedrera) 1906 - 1912 PAU17 PAU17 PAU17 PAU17
  26. 26. I ... Lluís DOMÈNECH I MUNTANER EL MODERNISME PAU17 PAU17 PAU17 PALAU DE LA MÚSICA CATALANA ( 1905 –1908)
  27. 27. AMPLIAR INFORMACIÓ AMPLIAR INFORMACIÓ INFO 2 (HISTORICISME) INFO 1 ARQUITECT S. XIX INFO 4 (ESC. CHICAGO) INFO 5 ( MODERNISME ) VIDEOS INFO 3 ( ARQ. FERRO)

×