3. LA MADURACIÓ
És el nivell de desenvolupament de l’individu tan:
- Físic
- social
- psicològic
Quin tipus de procés és?
En que afecta la maduració del discent?
Hi ha diferents moments maduratius?Quins?
4. ETAPES I ESTADIS DE
DESENVOLUPAMENT
Autors importants:
Jean Piaget -> desenvolupament cognitiu
Erikson -> desenvolupament psico-social
Tots aquests nivells ajuden a entendre diferents processos. Quins?
L’acció d’ensenyar ve condicionada per la situació real en que es troba el discent.
Quines condicions ens plantejem?
5. Recull d’idees i orientacions
1. Maduresa discent -> evitar fracàs del procés d’ensenyament – aprenentatge
2. Considerar les condicions prèvies aprenentatge
3. Maduració -> adaptació de l’individu
4. Maduració <=> aprenentatge
Sobre estratègies metodològiques:
-Eliminar objectius no adequats
- Implementació de programes
-Estructuració d’objectius
- tenir present personalització i individualització de l’ensenyament
6. LA MOTIVACIÓ
Aprenentatge significatiu = motivació + actitutd predisposant
Què és la motivació?
Components bàsics: necessitat, direcció i incentiu
El comportament i la motivació per l’aprenentatge són condicions per
un bon aprententatge
7. MOTIVACIÓ INTRÍNSICA
vs
MOTIVACIÓ EXTRÍNSECA
Què és?
Què és?
Tipus: Derivada de la
curiositat, competència,
reciprocitat
Associada a: incentiu,
reforçador, recompenses
Procés d’ensenyamentaprenentatge relacionat
amb motivació intrínsica
Aquest tipus ens porta cap a
la m. intrínsica.( una
recompensa o elogi fa
reforçar la motivació)
8. LES ACTITUDS
S’associa a motivació intrínsica i influeix en hàbits i comportaments dels
alumnes.
4 Funcions:
-instrumental, adaptativa o utilitària
-De defensa del jo
-D’expressió de valors
-De coneixement
3 Components importants:
-el que és cognoscitiu
-El que és afectiu
- el que és conductual
9. La predisposició dels alumnes s’explica per:
- L’autoconcepte: actituds i capacitats.
-L’autoestima : valor que es dóna una persona a si mateixa.
Factors que expliquen actituds d’una persona:
a)Psico – social
b) Afectivo- cognitives
c)Experiències
10. RECORDAR QUE…
1.Sense una bona motivació no hi ha aprenentatge
2.Els motius en general generen motius
3.Es necessita motivació per a que hi hagi aprenentatge
Interès de la didàctica per les actituds:
- Objecte d’una actitud pot ser el docent, l’escola, continguts, discents.
- Les actituds tenen element cognoscitiu
- Les actituds impliquen tendència reactiva.
11. QÜESTIONS
•Què feu per motivar als discents?
•Com treballeu i relacioneu les actituds que es donen a l’aula?
•Les relacions docent- discent poden ajudar a un bon procés
d’ensenyament – aprenentatge? Com han de ser?
•Quines estratègies utilitzeu o podrieu incorporar perque els discents
tinguin un aprenentatge bo i eficaç?
12. CAS PRÀCTIC
M.J. té 12 anys acaba de començar 1r d’ESO. Té una situació familiar força
complicada. Aprova els exàmens justet, no té iniciativa per les coses, no
participa a les classes i es relaciona amb poca gent.
La tutora ha detectat desmotivació i passivitat . Què pot fer perquè M.J. es
motivi? Com la pot afectar la situació de casa? Pot fer que la seva actitud
hagi canviat? Quines eines ha d’utilitzar l’escola per ajudar-la?
13. BIBLIOGRAFIA
Jurado, P. Requisits de l’aprenentatge. Didàctica General. Guia de
l’assignatura. Universitat Oberta de Catalunya.
Tejada, J. El docent i l’acció mediadora. Didàctica General. Guia de
l’assignatura. Universitat Oberta de Catalunya.
Tejada, J.(2000) Innovación curricular en la formación docente.
Universidad Autónoma de Barcelona
Arantxa Comamala Hidalgo
PAC2: Requisits de l’aprenentatge. El docent i l’acció mediadora
Recordar que cada punt ha de durar 10-15 minuts. Respectar el temps i controlar i moderar les intervencions.
La maduració del discent fa referència al seu desenvolupament físic, psicològic i social i que faran un procés d’aprenentatge eficaç.
Cal tenir present que el procés maduratiu és natural de cada individu tot i que podem accelerar-l’ho a través de l’educació (familiar i escolar) però també cal tenir en compte les influències ambientals que rep.
Com sabem no es pot integrar l’aprenentatge a qualsevol edat o a qualsevol moment, és a dir, a cada període o etapa de desenvolupament el discent aprendrà les coses que li toquin en aquell moment.
Durant el procés d’ensenyament hem de tenir molt clares quines són les capacitats de l’alumne i les exigències que es demanen ja que aquestes dues variables ens poden ajudar a saber si hi haurà un bon aprenentatge o no.
Hem de conèixer els diferents estadis:
-infantesa, primera i segona infància. Fins 11-13anys
Adolescència i joventut d’11-13 a 21anys
adultesa de 21 a 65
vellesa a partir 65
(els estadis serviran per connectar amb les etapes de desenvolupament)
Fernández Huerta exposa 5 moments maduratius per els quals el discents hi passa en algun moment de la seva vida. Són els següents:
Latència : l’aprenentatge no es manifesta però existeix
Predisposició: condicions prèvies a l’aprenentatge
Emergència: aprenentatge a màxima potència
Domini : discent domina contingut i pot fer associacions i aprofundir en el coneixement
Plenitud: el discent resol problemes i té capacitat per generar coneixement
És important afegir com a 6è el deteriorament que és el moment de la maduresa on comença deteriorament cel·lular, disminució del vigor general,etc.
Jean Piaget té quatre etapes:
1- Sensorio- motora: desenvolupament d’esquemes mitjançant activitats motores i sensorials
2- Pre-operacional: habilitat de conservació però no sap fer operacions
3- Operacions concretes: fer operacions, resoldre problemes.
4- Operacions formals: fer abstraccions, formular hipòtesis, resoldre problemes i fer operacions mentals
Recorda que cada individu té el seu ritme al llarg del cicle vital. ( es pot preguntar si ells com a docents veuen dins l’aula diferències en els ritmes de treballs i si poden exemplificar-ho)
Per altra banda, Erikson ens parla de les diferents relacions que s’estableixen al llarg de la vida i com aquestes en ajudaran a entendre les característiques dels estudiants pel que fa als nivells educatius i com això es pot relacionar en el procés d’ensenyament-aprenentatge.
Les variables físiques, socials, emocionals i cognitives canvien dins de cada etapa escolar.
A mode d’exemple, els alumnes de secundària pel que fa a variables físiques és el moment on fan el creixement físic i es nota clarament la diferència entre sexes i amb això arriba la confusió respecte a les relacions sexuals.
En la part social estan molt influenciats pels companys, les noies tenen major ansietat en les relacions d’amistat.
Emocionals: poden aparèixer conflictes personals. Cognitives: capacitat per utilitzar el pensament formal.
(Per part de l’equip del centre cal tenir en compte totes les variables de maduració i desenvolupament per poder situar l’alumne on toca.)
Condicions que es plantejen:
La maduresa per a encarar-se amb nous aprenentatge.
Les aptituds individuals determinades de les diferències individuals.
Els ritmes i els gradients d’aprenentatge.
Conclusions:
-considerar les condicions prèvies d’aprenentatge ajudarà a tenir un millor desenvolupament de les activitats discents i de les capacitats.
La maduració és un factor condicionant respecte a l’adaptació del discent a les activitats d’aprenentatge al llarg d ela vida.
la maduració no es contempa dissociada de l’aprenentatge. És una condició no necessària però no la única.
Orientacions:
Necessitat d’eliminar objectius que exigeixin pre-requisits no desenvolupats pels alumnes.
implementar objectius, d’acord amb el desenvolupament potencial dels alumnes. ( cal saber fins on poden arribar els alumnes que tens a l’aula).
estructurar els objectius didàctics per nivells de manera que se’n faciliti l’aplicació i l’adaptació a diferents alumnes.
caldria recorrer a l’edat òptima per iniciar aprenentatges.
(fer brainstorming de que és per elles i ells la motivació i fer una llista per treure una definició)
és un component actiu que impulsa i determina la conducta. S’associa amb factors personals i socials i es compon de :
-necessitat que activa la conducta per aconseguir una meta.
-incentiu que és la finalitat d’una acció o resultat d’aquesta.
Direcció implica seleccionar els procediments per a la consecució dels objectius
Quan parlem de necessitats hem de tenir present a Maslow ja que aquestes es donen durant el procés de desenvolupament.
La piràmide de necessitats de Maslow està composta per elements: fisiològics, seguretat, pertinença i amor, estimació i autorealització i a l’anar avançant veus que hi ha una evolució psicològica de l’individu.
( fer que donin exemples de necessitats- curiositat,respecte, activitat -i dels incentius- aprovació, afecte, diplomes per entendre bé els dos conceptes)
Exposar idees del model de moments motivacionals de Fernández Huerta - premotivació, motivació inicial, motivació mantenidora i motivació final- i aclarir que la motivació de l’aprenentatge s’emmarca dins de l’organització general de comportament i que hi ha altres factors condicionants de l’aprenentatge
La motivació intrínsica és aquella que deriva del valor del contingut, que predisposa l’alumne a tenir un interès positiu per la matèria.
Hi ha tres tipus:
Derivada de la curiositat
Derivada de la competència
derivada de la reciprocitat
Es pot relacionar el procés d’ensenyament-aprenentage amb la motivació:
ap. Cooperatiu és innovador
Fracàs continu redueix motivació
Tasques noves, reconeixement de l’èxit i tasques de nivell mitjà de dificultat són més motivadores
Augmenta la motivació el coneixement de les causes de l’èxi o del fracàs
El treball autònom és més motivador i augmenta l’autoestima
Expectatives docents condicionen els rendiments
L’avaluació dels progressos augmenten la motivació intrínseca.
Motivació extrínseca: considera l’aprenentatge com un requisit per satisfer metes alienes a l’aprenentatge.
La falta de motivació pot ser un mal aprenentatge o un aprenentatge deficient.
Al parlar de la motivació és important saber quin paper desenvolupa el docent dins l’aula amb el discent. Cal tenir unes bones estratègies i activitats que facin que els alumnes tinguin ganes de participar ja que això farà que tinguin ganes de participar i augmentarà la motivació cap a les activitats que es desenvolupen dins l’aula.
S’associa a motivació intrínsica i influeix en hàbits i comportaments dels alumnes.
Hi ha 4 Funcions:
instrumental, adaptativa o utilitària: es transfereix en respostes favorables que obté un individu dels seus semblants que té actituds favorables.
De defensa del jo: estereotips, prejudicis, creences.
D’expressió de valors: condueix a reconèixer els compromisos que ha adquirit una persona.
De coneixement: part de la necessitat d’infondre certr grau de predictibilitat, consistència i estabilitat a la pròpia percepció del món.
Tenen 3 Components importants:
-el que és cognoscitiu: imatge mental que associem amb determinats estímuls.
El que és afectiu: es relaciona amb sentiments i emocions que es tenen envers l’objecte d’actitud.
el que és conductual: es relaciona amb l’actuació concreta envers l’objecte d’actitud. És la suma del contingut i l’afectiu.
La predisposició dels alumnes s’explica per:
- L’autoconcepte: actituds, capacitats i creences que té una persona per sobre si mateixa.
L’autoestima : valor que es dóna una persona a si mateixa.
Factors que expliquen actituds d’una persona:
Psico – social: normes, costums i valors culturals que hom ha integrat en interacció amb les experiències.
Afectivo- cognitives: són reaccions emocionals i intel·lectuals
Experiències: determinen o influeixen en les actituds segons la situació i el context.
Cal recordar que el docent juga un paper important de suport als seus alumnes. Si a l’aula, per exemple, té algun alumne amb baixa autoestima o amb un mal autoconcepte d’ell mateix, el docent haurà de fer quelcom per ajudar-lo.
(es pot deixar torn obert per si algú vol fer alguna aportació)
Exposaré el cas llegint-lo en veu alta i demanaré que facin 4 o 5 grups i donin idees de com resoldres i/o quina intervenció es pot fer. El cas pot anar bé per aplicar els conceptes explicats i veure com treballar la motivació en una persona que està en l’edat de canvis físics i socials.
