Recommended
More Related Content
Viewers also liked
Viewers also liked (16)
Similar to El docent com agent mediador. Esther Nuñez
Similar to El docent com agent mediador. Esther Nuñez (20)
More from rteixidol
More from rteixidol (20)
El docent com agent mediador. Esther Nuñez
- 1. EL DOCENT COM A AGENT MEDIADOR El professor té a l'actualitat un paper determinant en el procés d’ensenyament-aprenentatge: mediador entre el coneixement i els alumnes
- 2. ● TRADICIONALMENT professor = transmissor de coneixement ● A L'ACTUALITAT professor = mediador, construcció i facilitador del coneixement i aprenentatge
- 3. PERÒ.....què és un docent mediador? ● És un docent que DECIDEIX sobre la seva pràctica i l'aplica a la seva realitat: DECIDEIX QUÈ,COM,QUAN I PER QUÈ ENSENYAR I AVALUAR
- 4. ● És un docent que CONSTRUEIX la seva pràctica CONSTRUEIX PONTS ENTRE EL CONEIXEMENT I L'ALUMNE, I AJUDA l'ALUMNE A CREUAR-LOS
- 5. L'ALUMNE ● Constructor actiu d'aprenentatges
- 6. Requisits a tenir en compte al organitzar l'activitat docent
- 7. Important...Pel bon desenvolupament professional cal tenir en compte
- 8. PER A QUÈ INNOVAR? El paper del docent en la innovació educativa ● Per buscar sempre noves maneres de potenciar la construcció de coneixement per part de l'alumne
- 9. La innovació depèn també de...
- 10. Dificultats en la pràctica innovadora ● Resistència ● Manca ● Temors al canvi d'informació personals ● Manca ● Manca de ● Absència formació en temps suport extern noves (absorció per tecnologies les tasques diàries)
Editor's Notes
- En aquesta exposició parlarem del docent com a mediador de l'aprenentatge, de com nosaltres som el nexe, el pont entre els coneixement i els nostres alumnes. Parlarem també de l'alumne, imprescindible com a actor de l'aprenentatge, per acabar parlant de com mitjançant la innovació educativa podem millorar la construcció d'aprenentatge per part dels nostres alumnes. Defenent les tesis constructivistes, l'aprenentatge (significatiu) no és un procés individual ni solitari, sino que necessita de la interacció amb els altres per portar-se a terme amb èxit. Dins d'aquests “altres” destacarem avui la figura del docent, mestre, professor. N'explicarem les capacitats i tasques que ha de fer, com la seva formació i experiència ..... A dia d'avui no podem estar satisfets en ser un transmissor d'informació, de coneixements, esperant que els nostres alumnes construeixin els seus coneixements.....PER QUÈ?
- En els últims anys s'ha qüestionat en gran mesura (i amb raó) la funció tradicional del mestre com a transmissor de coneixement mitjançant classes magistrals , ”les de tota la vida”, preparades en funció del curs (independentment del grup) i repetides any rere any de manera rutinària. Aquest gran canvi en la concepció de l'activitat docent es deu en gran mesura a l'aparició d'internet i les noves tecnologies, que ofereixen la informació (molta més que la que pot oferir un docent) i d'una manera més atractiva, il·lustrativa que el professor a l'aula. Per altra banda aquestes noves tecnologies també ofereixen la possibilitat d'un canvi en el paper i la funció docent, permetent-nos gaudir de funcions i plantejaments innovadors. En conseqüència el professor està passant (o hauria de fer-ho) de ser el principal transmissor d'informació als alumnes per convertir-se en mediador-intermediari entre el currículum (entès com a conjunt de coneixements i habilitats) i els estudiants. Amb aquest canvi s'aconsegueix una actuació més contextualitzada, més individualitzada que ens ha de portar a una millora en els processos d'ensenyament i aprenentatge.
- Es aquell professor que planifica la seva activitat docent abans d'entrar a l'aula: interpreta el context educatiu del centre,participa en el disseny del PEC, selecciona I estructura els objectius d'aprenentatge, els continguts,les diferents tipus d' activitats, els temps d'aprenentatge, la metodologia i l'avaluació de l'aprenentatge en funció dels aprenentatges previs dels seus alumnes, del seu grau de maduresa,... en funció del seu grup classe i les seves característiques. I encara va més enllà, després de fer aquesta interpretació teòrica, aplica a un nivell pràctic totes aquestes decisions segons la seva pròpia experiència i formació a un grup classe determinat (únic i irrepetible). I encara va més enllà, un cop acabada l'activitat docent, n'evalua els resultats obtinguts per tal de treure'm conclusions i poder millorar la seva activitat docent en el futur.... Realitza la seva activitat (inter)mediadora ABANS , DURANT i DESPRÉS de la seva actuació a l'aula.
- Us sona, oi? No hem descobert res de nou, fins ara!!!!!! És el que fem tots (o gairebé tots) nosaltres dia a dia a les nostres aules i amb els nostres alumnes, però no està de més teoritzar-ho i ser-ne conscients, (i estar-ne orgullosos) que en fem molta, de feina!!! Resumin t, i per no fer-me pesada, només recordar que actualment el professor és molt més que un transmissor de coneixement i valors, és un constructor de coneixement, que ajuda a l'alumne a construir els seus propis aprenentatges. Passem a veure això que els alumnes han de creuar ponts....
- Segons la visió constructivista, l'alumne és el constructor actiu dels seus propis aprenentatges, a partir de la seva interacció amb els altres, en el cas que ens ocupa amb el docent. Ningú no pot fer aquesta construcció en el seu nom, nosaltres el podem (l'hem) d'acompanyar i crear les situacions òptimes per tal que es produeixi l'aprenentatge, però l'alumne és el que construeix l'aprenentatge. Aquest fet, bàsic, moltes vegades no el tenim en compte. Hem d'intentar donar a cada alumne les situacions d'aprenentatges pròpies (seves) que li permetin aprendre. Això, tal i com està l'educació a dia d'avui és, com a poc, una utopia, però sí és a les nostres mans tenir en compte una sèrie de variables que ens poden ajudar a fer aquest plantejament....
- Hi ha una sèrie de requisits per tal que es pugui produir l'aprenentatge. Entre ells, avui, destacarem: Maduració de l'alumne :és important tenir en compte el nivell de maduresa de l'alumne per tal d'evitar el fracàs reiterat (demanar a un nen que està a un estat preoperatori una tasca pròpia de l'estadi operacional és demanar un impossible, i el que és pitjor és contraproduent per l'alumne, per la seva relació amb el docent, amb el contingut i amb l'aprenentatge en general) Motivació : sense motivació per aprendre no pot haver-hi aprenentatge significatiu. Hi ha molts tipus de motivacions (citar a Marlow), però la que més interessa potenciar és la motivació intrínseca, que neix del desig d'aprenentatge. És important reforçar aquesta motivació interna en els alumnes, intentant convertir la motivació externa (la que deriva de possibles recompenses per assolir l'aprenentatge) en interna. Què creieu pot generar motivació interna? ( El treball cooperatiu, innovador, l'accés a nous continguts, tecnologies, coneixer el per què de l'èxit i del fracàs, tasques amb un nivell mitjà de dificultat, etc) Actitut: positiva envers un mateix (AUTOCONCEPTE I AUTOESTIMA) i envers els aprenentatges i tots els elements de l'activitat docent.
- Dos dels factors més importants a l'hora de parlar del bon desenvolupament professional del docent (com a mediador-constructor) oer tal de millorar la competència educativa dins l'aula són la formació del docent: Així doncs, de la mateixa manera que hi ha diferents concepcions del professor i el seu paper, també hi ha diverses concepcions sobre com ha de ser la formació del professorat. . Actualment no hi ha una única concepció sobre la formació del professor acceptada per la comunitat educativa. No és l'objectiu d'aquesta exposició fer-ne un estudi, només remarcar la importància per a la nostra pràctica de la nostra pràctica de la formació que hem rebut i continuem (tant a la universitat com a la formació continuada) l'experiència pràctica del docent(passada i present) , ja que els coneixements i habilitats especialitzades del docent provenen en gran part de la seva interacció amb el context i de la presa de decisions aplicada a situacions úniques i particulars. És molt important el tipus d'escola,el tipus d'alumnat, el clima organitzatiu de l'escola, la relació amb els companys,etc ja que pot actuar com a potenciador o limitador de l'actuació dels seus docents. L'estructura organitzativa del centre influeix directament en l'actuació del docent. L'escola es converteix així en la UNITAT BÀSICA DE CANVI, convertint-se així de màxima importància pel següent punt: el professor com a innovador de l'acció educativa
- I quin sentit té innovar? És a dir, per a què necessitem innovar constantment la nostra tasca? (llegim les dues raons que tenim a la diapositiva) Segur que se us acudeixen més raon.....anem a intentar fer una llista entre tots... De tot el que hem parlat fins ara se'n desprèn que els mestres no podem deixar mai de planificar, organitzar i programar la nostra tasca educativa si volem que els nostres alumnes aprenguin més i el més significativament possible. El docent és, doncs, l'element innovador per excel·lència del centre educatiu. Però no és només la feina didàctica que fa el mestre la que determina el grau, la quantitat i la qualitat d'innovació que hi ha a una escola, depèn de moltes altres variables....
- ...entre les que podem destacar: El centre educatiu: ja hem dit abans que l'escola és la unitat bàsica de canvi, la seva estructura organitzativa facilitarà o oferirà resistència a la innovació. Quines creieu que són les organitzacions escolars més obertes a la innovació educativa? (intentarem arribar entre tots a algunes respostes del tipus: aquelles que permeten una major flexibilitat organitzativa (grups petits, treball cooperatiu, grups c,...), diversificació d'espais, una major formació del professorat, que fomenta el treball en equip, etc) Les noves tecnologies :l'accés ( o la manca d'accés) facilitarà la innovació, tant a nivell docent, com d'aula, com d'escola. Permeten, entre d'altres, deixar de banda plantejaments memorístics, trencar la rutina, plantejar jocs, etc (intentarem aquí també ampliar la llista entre tots/es). Hem de tenir en compte en aquest punt (com veurem més endavant) el poc domini que hi ha de les noves tecnologies per una part important dels docents d'aquest país. Relació amb els demés: tant amb la resta de professorat com amb altres professional, famílies, comunitat educativa,etc). Amb la resta de professorat és un element prioritari el treball en equip, per tal de compartir formació i experiència (aquelles dues variables de les que hem parlat fa una estona) per tal de millorar en els processos de construcció de coneixement. Però no tot és tan senzill.......
- Com a tota situació de canvi, podem trobar-nos amb moltes dificultats, molts “pals a les rodes”, molts motius per no intentar començar o continuar innovant al nostre dia a dia... Com ho podem fer, per intentar superar aquestes dificultats? Així en una primera resposta ràpida, amb molta il·lusió, molta feina, moltes hores, molta col·laboració (inter)professional, molta imaginació i rigor,.. Esbrinar-ho, escapa als objectius i possibilitats d'aquesta xerrada, ...ho haurem de deixar per una altra ocasió(si us ha agradat) Gràcies a tos/totes