2. El professor, perspectiva històrica
• La imatge del mestre varia en cada època històrica
Edat antiga (naixement de l’escriptura i declivi de l’imperi romà)
Primers professors grecs anomenats Sofistes
“Paidagogo” esclau que acompanya els infants a l’escola, més tard és el qui
ensenya als fills/es de l’amo
Plató “educación de los educadores”: l’estat s’engendra en
l’educació
La figura del mestre en la societat romana no gaudia ni de
reconeixement ni d’estima
Instituio Oratoria Quintiliano, primr manual de formació de professors
3. El professor, perspectiva històrica
Edat mitjana (caiguda imperi romà – caiguda costantinoble)
Mestre eix de l’educació
Història Calamitatum obra de Pedro Abelardo
Edat moderna ( Caiguda de Costantinoble – Revolució Francesa)
Juan Luis Vives ideal educatiu en l’estudi de les
humanitats
La formació del magisteri és un pilar fonamental de la
reforma
Comenio “Didactica Magna” Planteja una nova dimensió
escolar
4. El professor, perspectiva històrica
Edat contemporània (revolució francesa fins a l’actualitat)
Sistematització de l’ensenyança protagonisme professor
Escola és sinònim de progrés
1794 es funda la primera Escuela Normal de Maestros, França
Naturalismo russoniano: mestres tractin als seus alumnes d’acord amb
l’edat que tenen sense jutjar-los com un adult. I se’ls ha de deixar actuar
Enrico Pestalozzi interés en la formació del magisteri
s. XIX es reconeix i reafirma la importància de la formació
dels docents
5. El professor, alguns autors de l’edat
contemporània
Andrés Majón
“No es, pues, el mejor maestro el que más sabe, sino el que sabiendo lo
necesario, tiene el don de saberlo enseñar, esto es de saberlo ver y entender, pensar y
relacionar, y sobretodo de excitar y acrecentar el deseo de aprender, unido al
método y hábito de estudiar y discurrir.” (El maestro mirando hacia fuera)
Dewey
Opinava que la participació activa del professor en la societat era el veritable
sostenidor de la comunitat (La figura del maestro en la historia del pensameinto pedagógico)
María Montessori
Es va centrar en l’activitat dels infants assenyalant els seus interessos, atén a la
individualitat de cada nen/a i el paper del professor/a es dirigir el seu treball.
Freire
Parteix d’unes bases humanistes per provocar la transformació de la societat deixant
la manipulació i la llibertat submergida que l’escola tradicional practica.
6. Funció del professor. Perspectives
Presagi-producte (conductista)
Procés-producte
Mediador centrat en el docent (conductista i
cognoscitiu)
Mediador centrat en l’alumne (conductista-
cognoscitiu)
Ecològic (cognoscitiu-etnogràfic)
7. Model: PRESAGI-PRODUCTE
• Eficàcia de l’ensenyança degut a les característiques físiques i
psicològiques del professor/a
• Objecte d’estudi: El PROFESSOR EFICAÇ, buscant la
personalitat més idònia sense tenir en compte la seva
conducta
• El disseny de la investigació
rendiment acadèmic
aptituds del professor/a judici de l’alumne
judici d’especialistes i experts
• Crítiques
8. Model: PROCÉS-PRODUCTE
• Establir relacions entre
patrons estables de conducta estils docents rendiment acadèmic dels alumnes
• Objecte d’estudi: els mètodes eficaços d’ensenyament.
• La investigació parteix de la conducta real del professor a l’aula.
de procés (independent) comportament observable del professor
Variables
de producte (dependent) rendiment acadèmic dels alumnes
susceptible de ser mesurable
• L’objectiu és comprovar la eficàcia de diferents mètodes globals i identificar
el més eficaç.
• Un cop trobat el millor s’ensenyarà en les escoles de formació del professorat
• Crítiques
9. Model: Mediador, centrat en el professor
• Centrat més en l’ensenyança i no en l’aprenentatge
• L’ensenyança és, des d’aquesta perspectiva, un procés de
planificació i execució d’actuacions, una manera d’adoptar
decisions.
• La conducta del professor és deguda als seus pensaments
• S’ha de tenir en compte varis aspectes:
Factors que influencien quan s’ha de prendre una decisió
(expectatives, creences i teories sobre l’educació,
naturalesa de les activitats d’instrucció, disponibilitat de
materials i estratègies, i alternatives)
Tasques desenvolupades pel professor en l’actuació docent
(Planificació, comportament interactiu i interpretació i
valoració)
• Crítiques
10. Model: Mediador, centrat en l’alumne
• La importància recau en l’aprenentatge, per això l’objecte d’estudi és el
comportament de l’alumne
• L’alumne és una agent actiu de l’aprenentatge, ja que la informació
que rep la transforma, en fa una elaboració subjectiva
• Davant d’una actuació docent els diversos alumnes activaran diferents
processos cognitius, per això els resultats acadèmics varien
• Investigació vol descobrir:
Com els alumnes perceben les demandes d’aprenentatge del professor
Com l’alumne s’involucren en els processos per realitzar una activitat.
Quins procediments utilitza l’alumne per assimilar els continguts que ha d’aprendre, què
ha d’aprendre, com organitzar la informació que rep.
• Crítiques
11. Model: Ecològic
• A l’aula professor i alumnes són processadors actius de la informació i
de les seves conductes, sempre com a individus que formen part
d’una organització
• Se pressuposa que el clima d’aquesta organització és d’intercanvi i
genera rols o patrons de comportaments individual, grupal i
col·lectiu
• Estudia l’aula des de una perspectiva naturalista, posa molta
atenció a les variables contextuals.
Modelo semàntic contextual de Tiknnoff (estructural)
Modelo de Doyle (dinàmic i funcional)
12. Debat
• Quina perspectiva us agrada més?
• Quines aportacions positives creieu que ha fet
cada paradigma?
• En l’actualitat, podeu posar exemples d’aquests
paradigmes a les vostres aules?
• Quin paradigma us sembla més fàcil d’executar?
• Per què és important coneixerà els diferents
paradigmes?
13. Bibliografia
o Fernández Arenaz, A. “Didàctica general” Universitat Oberta
de Catalunya. 1996
o Tejada Fernández, J. “Innovación curricular en la formación
del docente”. 2000
o González Pérez, T. “La figura del maestro en la historia del
pensamiento pedagógico”. Rvta. Interuniversitaria para la
formación del profesorado, nº 16. 1993
