Autora: Laia Oriol.

1. Post procés formatiu – Reflexió de la pràctica
Curs inicial de formació de formadors
Intervenció educativa per als alumnes d’altes capacitats
Laia Oriol Brun
Curs 2015-2016

2. Curs inicial de formació de formadors. Intervenció educativa per als alumnes d’altes capacitats (2015-2016)
Laia Oriol Brun
1
La clau de l’educació no és ensenyar, és despertar.
Ernest Renan, escriptor, filòsof i historiador francès (1823-1892)
Hi ha moltes teories pedagògiques,
però l’única que funciona de ver és estimar-te els alumnes.
Ponç Pons (Alaior, Menorca 1956)

3. Curs inicial de formació de formadors. Intervenció educativa per als alumnes d’altes capacitats (2015-2016)
Laia Oriol Brun
2
I
1. Com podem detectar un alumne en altes capacitats a l’aula? Quins indicadors són
imprescindibles en aquesta detecció, tenint en compte les característiques generals dels
alumnes en altes capacitats?
Aquests alumnes es caracteritzen, fonamentalment, per una sensibilitat molt alta per captar
l’entorn i gestionar-lo, i per la velocitat en processar, relacionar, analitzar i sintetitzar
diferents informacions. Tenint en compte aquests habilitats, que són intrínseques, els
indicadors per detectar alumnes d’altes capacitats (AC), que esdevenen objectius quan la
valoració individual de cada docent (subjectiva) queda equilibrada amb la valoració del
conjunt dels docents, haurien de ser els següents:
Relaciona els diferents aprenentatges i els aplica
És creatiu a l’hora de pensar, gestionar situacions i resoldre conflictes
Mostra curiositat intel·lectual (per aprofundir o anar més enllà en els coneixements)
Està motivat per aprendre
Té sentit crític, qüestiona
Té un alt nivell d’intel·ligència
2. Quins instruments o fonts d’informació són més estimables per a la detecció a l’aula?
A partir dels indicadors que el centre hagi definit, l’observació directa a l’aula és la font
d’informació més valuosa per detectar els alumnes amb AC; en aquest sentit, és molt
important observar sense prejudicis. Un altre instrument eficaç per identificar aquests
alumnes és l’anàlisi dels treballs, per detectar-hi el grau superior de raonament i
l’aprofundiment i ampliació dels temes que caracteritza aquests alumnes. Cal esbrinar, per
exemple:
3. PI? Acceleració? Quan és adient utilitzar aquestes eines i de quina manera les podem
aplicar? Enumera els factors generadors i limitadors a tenir en compte a l’hora d’aplicar
aquestes estratègies.
Com a eines de tractament de la diversitat i com a estratègia curricular, l’acceleració i el PI
poden ser útils en la mesura que permeten adequar el ritme d’aprenentatge al nivell i la
maduresa de l’alumne i anar-lo adaptant al seu progrés. Una ampliació curricular o un
avançament de curs, per exemple, poden solucionar un problema de motivació o avorriment
de l’alumne i poden donar-li l’oportunitat de satisfer la seva avidesa de coneixements, quan
no n’hi ha hagut prou amb altres eines metodològiques a l’aula.

4. Curs inicial de formació de formadors. Intervenció educativa per als alumnes d’altes capacitats (2015-2016)
Laia Oriol Brun
3
Són mesures que donen resposta a la capacitat intel·lectual, però que poden deixar desatesa
la part emocional d’aquests alumnes si, per exemple, la seva maduresa no està al mateix
nivell que la dels seus companys més grans. Si un alumne amb AC té una bona relació amb
els companys del grup classe de la seva edat, és més adequat buscar altres estratègies
metodològiques i evitar, així, fer molt visible la diferència amb la resta dels alumnes o
treure’l de l’aula on se sent bé per fer un avançament de curs. Probablement, en el cas
contrari, per a un alumne que no es trobi còmode amb els seus companys a causa d’una
diferència de maduresa, l’avançament pot ser una solució. Per tant, convé valorar:
 Com és la interacció amb els companys
 L’actitud d’ell cap al grup
 L’actitud del grup cap a ell
En qualsevol cas, és molt important tenir sempre present la part emocional de l’alumne a
l’hora de prendre una decisió, perquè si s’obvia es pot produir un trencament.
4. Quines estratègies d’intervenció educativa es poden aplicar, a part del PI i les
acceleracions?
La clau de la intervenció educativa és el coneixement del sistema d’aprenentatge (SA) de
tots els alumnes del grup classe i esbrinar, per exemple, d’un alumne d’AC:
 En quin context aprèn millor
 En quines tasques és més eficaç
 En quin suport respon millor
A partir d’aquí, es poden aplicar eines metodològiques inclusives a l’aula, que donin a
l’alumne d’AC oportunitats d’activar el seu potencial i, al mateix temps, no els trenquin
emocionalment. Es tracta de trobar mètodes, estratègies i maneres d’organitzar la classe per
poder atendre junts alumnes diferents, és a dir d’organitzar l’heterogeneïtat perquè ningú se
senti perjudicat i tothom hi surti guanyant.
Aquestes estratègies poden ser de grups cooperatius, treballs per projectes, treball amb
experts, tasques opcionals amb diferents graus de dificultat, entre moltes més. Dependrà de
quines siguin les més adequades per al sistema d’aprenentatge d’aquests alumnes (i aquí hi
ha el valor de conèixer-lo), que s’adaptin a la dinàmica del grup classe i que siguin
assumibles per a l’organització del centre.

5. Curs inicial de formació de formadors. Intervenció educativa per als alumnes d’altes capacitats (2015-2016)
Laia Oriol Brun
4
II
1. Analitza i justifica tres eines que poden ser d’utilitat a l’hora de liderar i gestionar l’aula,
tenint en compte la diversitat de tot l’alumnat.
Parlem d’una escola inclusiva, integradora, que ha de ser flexible i adaptativa per poder
respondre a les necessitats de tots els alumnes. L’objectiu és que a l’aula cada alumne, tant
si aprèn amb dificultat com si té AC, hi trobi les oportunitats necessàries per desenvolupar
les seves capacitats al màxim. En aquest marc, tres eines útils per permetre els ritmes
d’aprenentatge individualitzats poden ser:
 Explicació piramidal. Es tracta de posar exercicis per fer individualment. Els alumnes
que acaben primer, prèvia validació del professor que ho han resolt correctament,
ajuden els companys. Aquesta estratègia permet que cada alumne treballi al seu ritme
i és de tipus cooperatiu, de manera que beneficia tots els alumnes; respecte dels d’AC,
s’aconsegueix l’automotivació i alhora es treballa la socialització.
 Exercicis flexibles. Consisteix a posar diferents nivells en un mateix exercici: una part
obligatòria, que seria la de continguts mínims, i una part opcional per als alumnes que
la vulguin fer (que podrien ser els d’AC i els més treballadors). Aquesta eina dóna
l’oportunitat als alumnes amb AC d’anar més enllà en l’aprenentatge i de satisfer les
seves expectatives respecte del nivell d’exigència, evitant l’avorriment i la
desmotivació.
 Treball per projectes. Es treballa un tema específic, que cada alumne pot
desenvolupar d’acord amb el seu SA i que els nens amb AC poden tractar amb
profunditat i extensió. Amb això s’aconsegueix que aquests alumnes organitzin els
continguts de la manera que els resulti motivadora i tenen la possibilitat d’obtenir
coneixements que per a ells siguin significatius. En aquesta eina, els docents han
d’incidir en la necessitat de planificació i gestió del temps i en els indicadors per a
l’avaluació del treball.
Amb aquestes tres estratègies els professors poden liderar l’aula, evitant així la pèrdua de
temps i les repeticions, dues coses que els alumnes d’AC viuen negativament. Al mateix
temps, estimulen l’interès d’aquests alumnes i és quan realment aprenen i pot emergir tot el
seu potencial.

6. Curs inicial de formació de formadors. Intervenció educativa per als alumnes d’altes capacitats (2015-2016)
Laia Oriol Brun
5
2. Quines poden ser les estratègies clau per aconseguir atendre amb excel·lència els alumnes
d’altes capacitats?
La clau per atendre amb excel·lència aquests alumnes la té el docent, en el seu rol de
referent de l’alumnat i com a generador d’oportunitats, gràcies a conèixer el SA dels
alumnes.
En relació amb l’aprenentatge, les estratègies clau en el seu lideratge són la gestió del temps
i la flexibilitat, a través de les quals pot implantar les eines metodològiques adequades per
atendre els alumnes d’AC en el nivell d’exigència que reclamen i, alhora, la resta d’alumnes.
D’altra banda, l’atenció a la part emocional demana també excel·lència del docent en
l’actitud davant d’aquests alumnes, traduïda en honestedat i humilitat i, sobretot, respecte;
cal fer-los sentir que se’ls dóna atenció personal i que tenen el suport dels professors.
3. Quines estratègies emocionals, de tractament curricular, eines metodològiques i
d’avaluació podem utilitzar a l’aula per atendre de manera significativa els alumnes d’AC,
dins del marc inclusiu i segons les seves necessitats?
 Estratègies emocionals: atenció personal, exigència, honestedat, humilitat i respecte
envers aquests alumnes.
 Estratègies de tractament curricular: continguts mínims + un percentatge opcional
perquè arribin on vulguin i evitar les repeticions del que s’ha fet en cursos anteriors.
 Eines metodològiques: la primera i més important és la gestió del temps. També és
fonamental la flexibilitat en continguts i l’organització de l’aula, per poder introduir
eines –especialment les vivencials- que donin ales al seu potencial.
 Eines d’avaluació: afavorir una avaluació més qualitativa i menys quantitativa. Avaluar
el funcionament de l’alumne sobre la base d’una gamma completa de criteris (rúbrica).
4. Analitza les competències vigents i indica quina relació tenen amb el món laboral actual.
No tinc prou elements de judici per respondre aquesta pregunta, ja que no conec bé les
competències bàsiques de l’ensenyament obligatori, ni com s’apliquen, ni si els alumnes les
adquireixen i, si és així, en quin grau. Aquesta desconeixença limitaria qualsevol anàlisi
rigorosa que pretengués fer.
Com a reflexió personal, i general, em pregunto si els ensenyaments actuals, que varien molt
poc dels que s’impartien fa quaranta anys –per posar un exemple-, poden estar realment
relacionats amb un món laboral que ha canviat radicalment en aquest temps. Entenc que les
habilitats socials (parlar en públic, treballar en equip, resoldre conflictes, etc.) i les

7. Curs inicial de formació de formadors. Intervenció educativa per als alumnes d’altes capacitats (2015-2016)
Laia Oriol Brun
6
relacionades amb la tecnologia i el món digital van en la direcció d’acostar els aprenentatges
escolars a l’entorn professional. Però avui dia, em sembla, el món laboral valora més les
actituds personals, les capacitats creatives i les habilitats versàtils dels aspirants a un lloc de
treball que no pas els seus coneixements adquirits. I –des de la prudència que exigeix la
ignorància-, no estic segura que les competències bàsiques estiguin en aquesta línia.
5. Atenció a les famílies. Quines eines i estratègies són imprescindibles per poder orientar les
famílies d’alumnes d’altes capacitats?
La família i l’escola són les dues estructures que poden contribuir més en l’atenció als nens
amb AC. L’objectiu és comú i, per tant, és fonamental que el centre estableixi un clima de
confiança amb la família, que sigui referent –tingui credibilitat- i que hi tingui una relació
continuada. D’aquesta manera, la família estarà informada i l’escola tindrà un coneixement
més proper de l’entorn familiar de l’alumne, ja que podrà saber per exemple:
 La percepció que la família té de l’alumne
 Les expectatives de la família respecte de l’alumne
 La relació que l’alumne té amb el pare i la mare
 L’actitud de la família cap al centre
 Quines possibilitats té la família de donar resposta a les necessitats de l’alumne
Una eina pot ser establir un calendari de trobades entre el tutor i els pares, per fer el
seguiment de la intervenció educativa i de l’evolució del nen. L’estratègia que se segueixi per
aconseguir que la relació sigui fluida dependrà de com la família encari la situació i quina
sigui la seva actitud envers el centre i les propostes que faci: podrà ser més relaxada amb
una família col·laboradora; si la família pressiona, caldrà marcar més la posició de l’escola; i
si la família està angoixada s’haurà d’orientar a través de la part més humana i ajudar-los a
expressar el que volen.
És important tenir present que les famílies potser poden incidir poc en el desenvolupament
acadèmic dels alumnes d’AC, però en canvi poden influir molt en la part social i emocional
del seu fill, que com ja s’ha dit és tant important o més que la intel·lectual. Per això, si en
algun moment la relació entre l’escola i els pares o tutors es trenca, és imprescindible
treballar per restaurar el clima positiu.
De vegades, la tensió que mostren o els conflictes que creen les famílies pot tenir l’origen en
la falta d’informació o en la seva pròpia dificultat en afrontar la situació, i el bon fer de
l’escola pot neutralitzar-ho. Al mateix temps, un ambient familiar de suport a l’alumne pot
ajudar a contrarestar una experiència escolar infeliç. Per tant, la coordinació entre el centre i
la família és imprescindible.

8. Curs inicial de formació de formadors. Intervenció educativa per als alumnes d’altes capacitats (2015-2016)
Laia Oriol Brun
7
6. A partir d’un exemple real, elabora un Pla d’Acció d’Intervenció educativa, cooperatiu amb
el docent, centre i família o tutors legals, per atendre els alumnes d’AC en un termini de
temps concretat per totes les estructures, tenint en compte factors individuals, les
necessitats de l’alumne/a i l’atenció i coordinació amb totes les estructures que l’envolten.
Presentació del cas
La Marta té 11 anys i està fent 6è de Primària. La seva puntuació al test WISC és de 145 i ja
porta un avançament de curs, que es va fer de 3r a 5è; fins i tot així, el seu ritme
d’aprenentatge continua essent molt ràpid i superior al dels seus companys de curs en totes
les àrees. A nivell social se sent més propera als alumnes més grans, però dins del seu curs
no té dificultats d’acceptació entre els companys. Emocionalment, sembla que hi ha una
dissincronia entre el seu desenvolupament intel·lectual i la part emocional, amb pors i un
cert patiment pel fet de veure’s diferent. Té un entorn familiar amb un bon nivell social i
cultural i la nena té l’atenció i el suport dels pares.
S’ha fet una ampliació extraescolar de currículum i, a més d’anglès, informàtica, música i
plàstica, un dia per setmana fa un treball especialitzat de raonament matemàtic. Però a
classe s’avorreix i ha començat a crear algunes dificultats a l’aula. La família ha demanat que
es consideri la possibilitat d’un nou avançament de curs, passant de 6è a 2n d’ESO.
Proposta d’intervenció educativa
En atenció a la part emocional de l’alumna, factors com la maduresa o la relació amb els
companys són claus a l’hora de prendre una decisió sobre la intervenció educativa. En
aquest cas, en què l’alumna ja porta un avançament de curs i en què hi ha un cert
desfasament entre la maduresa intel·lectual i l’emocional, un nou avançament podria
perjudicar emocionalment la nena, que ja acusa un patiment. Hem de pensar que es trobaria
amb companys dos anys més grans, en una etapa en què el desenvolupament físic i
maduratiu d’aquestes dues edats pot ser molt diferent. De moment, tampoc no ha tingut
cap problema social a l’aula que aconselli un canvi.
Fins ara, el suport familiar i les activitats extraescolars, juntament amb el treball cooperatiu
amb el centre amb l’avançament de curs amb modificació curricular, han contrarestat la
situació a la classe. L’alumna està detectada i se’n coneix el potencial i la forma de treballar,
de manera que, en el punt actual, potser el convenient seria buscar la manera
d’automotivar-la dins l’aula per evitar l’avançament.
1. El tutor i l’equip docent haurien de consensuar quines eines es poden aplicar en cada
matèria, tenint en compte que la nena sobresurt en quasi totes les àrees
d’aprenentatge i tenint en compte també les característiques del grup classe. Cal
buscar la implicació de tots els mestres.

9. Curs inicial de formació de formadors. Intervenció educativa per als alumnes d’altes capacitats (2015-2016)
Laia Oriol Brun
8
2. Amb la proposta que en surti, s’ha d’establir una durada del pla i la previsió de
seguiment. Inicialment, podria ser trimestral. Cal posar una data per a la revisió.
3. Amb la proposta i la data de revisió, s’hauria de fer una reunió amb els pares per
presentar-los aquesta alternativa a un nou avançament. Valorar amb ells l’activitat
extraescolar de la nena i veure si es pot ajustar o ampliar perquè estigui en
concordança amb el pla escolar.
4. Si els pares ho accepten, convindria establir un calendari de reunions de seguiment
amb ells, per exemple mensuals, per veure quina és la resposta de l’alumna als canvis
introduïts a l’aula, tant a nivell de motivació com d’actitud a classe. Acordar una reunió
final després de la revisió feta per l’equip docent, per valorar si finalment es descarta
l’avançament de curs.
5. En les reunions de seguiment, si la nena continua creant dificultats a l’aula es pot
proposar algun suport emocional més sistemàtic, per ajudar-la en aquest aspecte.
6. Si la família, que és col·laboradora, no s’obre a acceptar la proposta, pot ser que no
confiï prou en els recursos del centre per implantar-la o gestionar-la. En aquest cas,
s’han de buscar estratègies per recuperar-ne la confiança i mantenir-hi una relació
continuada.

10. Curs inicial de formació de formadors. Intervenció educativa per als alumnes d’altes capacitats (2015-2016)
LaiaOriol Brun
CONCLUSIONS
9

11. Curs inicial de formació de formadors. Intervenció educativa per als alumnes d’altes capacitats (2015-2016)
Laia Oriol Brun
1
Justificació de les conclusions
Per a mi, que era del tot ignorant del món de les altes capacitats i que no he fet mai docència
als nivells obligatoris de l’ensenyament, tot el que s’ha explicat durant les sessions del curs ha
resultat rellevant, i de vegades colpidor. A la pàgina anterior, he esquematitzat les idees que
em semblen fonamentals per atendre els alumnes d’AC en el marc de la inclusió.
El missatge clau és Donar a cada alumne el que necessita, perquè implica que s’accepta que cal
fer diferències per realment tractar tots els alumnes iguals, és a dir tractar-los tots segons les
seves necessitats. Em sembla una premissa essencial, perquè és el punt de partida del canvi de
cultura respecte de l’homogeneïtzació en el sistema educatiu que tant perjudica aquests
alumnes.
A partir d’aquesta idea central, es fa evident la gran responsabilitat del docent a l’aula, que
pot catalitzar el potencial d’aquests alumnes o bé pot ofegar-lo, segons quina sigui la seva
actitud a classe. Hi ha, com a docent, cap altra tasca més compromesa i arriscada que trencar la
seguretat que dóna la uniformitat i el que està establert, per buscar fórmules flexibles per a
l’aprenentatge d’uns nens que sabem que ens superen en capacitat? Per això, la possibilitat de
donar a cada alumne el que necessita només hi és si els professors s’hi impliquen i lideren
l’aula.
A l’aula, el docent ha de ser flexible, empàtic, dedicar atenció a aquests alumnes i ser humil,
honest i exigent amb ells. Tot això es pot resumir en: respecte, que és la paraula que es
repeteix en tots els testimonis, siguin llegits o escoltats. És un denominador comú en tots ells i,
per tant, entenc que és el que aquests alumnes més han trobat a faltar en la seva relació amb
els professors, el que més els ha ferit i el que reclamen.
Al gràfic hi ha també dos elements fonamentals que, sumats, en donen un tercer:
La importància d’aquesta suma és que el resultat, la generació d’oportunitats, és allò en què es
concreta el missatge central de donar a cada alumne el que necessita. I que remarca la
importància de la sensibilitat emocional dels alumnes d’AC i la necessitat que, per donar-los el
que necessiten, l’estímul intel·lectual s’ha d’acompanyar d’atenció a la seva part emocional.
Finalment, dues afirmacions que crec que des de l’entorn docent s’han de tenir molt presents.
Per una banda, el fet que on va l’emoció, va l’atenció, perquè dóna una de les claus de la
metodologia a emprar amb aquests alumnes (i amb tots): han de ser eines vivencials. Per l’altra,
que és l’entorn es que els trenca o els fa emmalaltir, perquè un nen amb AC neix sa; em
atenció a les necessitats emocionals + coneixement del SA oportunitats
10

12. Curs inicial de formació de formadors. Intervenció educativa per als alumnes d’altes capacitats (2015-2016)
Laia Oriol Brun
2
sembla un missatge molt contundent i trobo colpidor el fet que calgui dir-ho i remarcar-ho:
senyal que massa sovint se’ls tracta com si tinguessin un problema, en lloc d’una qualitat, i que
finalment ells acaben creient-s’ho. És una situació gravíssima que cal lluitar per revertir
urgentment.
Reflexió personal
Malgrat que en el meu àmbit no és probable que mai pugui fer una intervenció educativa en
altes capacitats, tot el que s’ha explicat en relació amb els docents m’ha interessat molt i, a
més, m’ha impactat doblement: per una banda pel que ja he explicat en la justificació de les
conclusions, però també perquè m’ha ajudat a conèixer-me més com a professora.
Després de quasi vint anys a la docència d’adults, impartint català en un entorn poc interessat
–i, de vegades, fins i tot hostil- per la matèria, mai havia sabut per què curs rere curs em
mantenia com la professora de tot l’equip docent més ben valorada pels alumnes, amb una
puntuació sempre per damunt del 9,5 sobre 10. Ho he entomat sempre com una incògnita.
Durant aquest curs, m’he vist reflectida en l’actitud docent que s’ha descrit com a necessària
per atendre els alumnes amb AC. És, de fet, la que de manera espontània he tingut com a
professora, la que em surt natural: el respecte pels alumnes, la humilitat i la honestedat, la
flexibilitat i la creativitat per aconseguir capturar l’atenció dels alumnes, l’atenció al clima
emocional de l’aula... De manera que, al final, el secret era la meva implicació personal i la
convicció que no n’hi ha prou d’ensenyar (explicar), sinó que cal interessar-los per aconseguir
que aprenguin.
I aquí, tot lliga amb les paraules sàvies de la pàgina 1 del treball, i es tanca el cercle.
11