PAC 2 de Didàctica General. Assignatura de psicopedagogia de la UOC

1. Requisits del discent en
el procés
d’aprenentatge.
Laura Cerdán, Joan Torres i Mª Lluïsa Tuset

2. 1. INTRODUCCIÓ
 La integració dels elements cognitius i motivacionals és necessària
per a tenir una visió completa del procés d'aprenentatge en el
context escolar, així com per a comprendre les dificultats que
apareixen en el procés de la instrucció i en la consecució dels
aprenentatges. El coneixement i la regulació de les estratègies
cognitives i metacognitives ha d’anar associat a que els alumnes
estiguin motivats i interessats per les activitats acadèmiques.
 Al nostre país, en els darrers anys, s’ha assenyalat la importància
dels processos de pensament de l’alumne, és a dir, tota una sèrie
d’elements significatius que estan a la ment de l’alumne, que
afecten el seu aprenentatge (coneixements previs, autoconcepte,
metes acadèmiques, expectatives i actituds, estratègies, etc.) i que
engloben tant aspectes cognitius com afectius i motivacionals.
http://www.youtube.com/watch?v=8EICxxmMzac
Eduard Punset (2010, Abril): Aplicació de la Intel·ligència Emocional a les escoles. Organitzat per: Institució Educativa SEK i Fundació per a
la Comprensió Pública de la Ciència `’Eduard Punset.

3. 2. MADURACIÓ
Definició.
El grau de maduració d’un subjecte fa referència a l’estadi evolutiu,
de desenvolupament, en que es troba el mateix. Aquest grau es
susceptible a l’influència ambiental, i compren factors fisiològics,
psicològics i socials que, de fet, es troben fortament relacionats i
que, en conjunt, determinen la capacitat del subjecte per a assumir
uns aprenentatges determinats en un moment concret.
Desenvolupament
Ambien Madu
t ració
Aprenentatge

4. 2. MADURACIÓ
Exemple.
“En una classe de 3r de primària amb molts alumnes nouvinguts, procedents
d’altres escoles, ens trobem en una situació en la qual en els primers dies del curs
es detecta que el nivell en matemàtiques i comprensió lectora es molt desigual, i la
majoria dels alumnes no assumeix els coneixements que, a priori, s’havien
configurat”
Revisant els resultats de les primeres proves, comprovem que:
- La majoria d’alumnes nouvinguts que obtenen uns resultats molt
inferiors als dels joves que ja estaven a l’escola el curs anterior.
- Uns pocs alumnes nous tenen resultats superiors als dels nois que ja
estudiaven a l’escola l’any anterior.
- El funcionament general de la classe no es l’esperat. La disparitat en la
capacitat d’assumir nous aprenentatges genera dificultats per a seguir
el pla establert.

5. 2. MADURACIÓ
Quines actuacions es poden dur a terme? El paper del docent
1) Revisar els objectius inicials, doncs s’havien programat seguint la
evolució prevista segons l’anàlisi dels alumnes que l’any passat ja
estaven a l’escola.
2) Flexibilitzar-se en la cerca dels objectius més complexos (sobretot a
nivell col·lectiu) ja que aquests comporten uns aprenentatges previs
que es desconeix si s’han assumit.
3) Fer ús dels principis de personalització i individualització de
l’ensenyament per tal de tractar d’assolir finalment resultats semblants
per a cada nen fent servir diferents vies.
En general, cal que s’evalui de forma concreta en quin grau l’alumne es
troba preparat per a assumir uns determinats coneixements. Sense
referències concretes sobre el desenvolupament anterior dels discents, es
necessari realitzar un anàlisi per garantir que l’exigència no sigui
superior a la capacitat, fet que provoca el fracàs del procés
ensenyament-aprenentatge.

6. 3. MOTIVACIÓ
Opinió,
creença, Cognitiu Motivació
Estereotip
Font: Fernández, González
i Gairín (1990)
Definició.
Procés intern de l’alumne que impulsa i determina una conducta,
associat a diferents factors de caràcter personal i social.
Components bàsics:
 Necessitat: el que activa una conducta per aconseguir un
objectiu.
 Incentiu: allò que es vol aconseguir, reduirà o augmentarà la
necessitat.
 Direccionalitat: selecció dels procediments per aconseguir

7. 3. MOTIVACIÓ
Tipus de motivació.
Intrínseca Extrínseca
Atribuïda per factors interns Associada a factors externs
(esforç, habilitats (incentius, reforçadors positius,
determinades,…). càstigs,…)
Derivada per la curiositat Recompenses tangibles
(satisfer el desig de la (diners, càstigs…)
novetat).
Derivada per la competència Recompenses intangibles
(necessitat de control de (elogis o lloances)
l’ambient i continguts).
Derivada de la reciprocitat Útil per aconseguir una
(necessitat de portar-se motivació intrínseca.
segons les demandes de la
situació).

8. 3. MOTIVACIÓ
Exemple.
“Ens trobem amb el cas concret d’un nen, en Sergi, de 10 anys. No
suporta les matemàtiques, diu que no les entén, però no presenta cap
trastorn de l’aprenentatge. Quan està a classe dibuixa i no porta mai els
deures fets”.
Quines activitats es podrien dissenyar per motivar en Sergi?
Les tasques creatives són més motivants que les repetitives.
1.
Evitar les situacions d’avorriment, cansament.
2.
L’aprenentatge significatiu crea motivació.
3.
Programar les activitats en la classe de manera que els alumnes
4.
puguin prendre les seves pròpies decisions.
Programar els continguts i ensenyar-los de forma que l’alumne els
5.
comprenguin i els apliquin amb un nivell mig de dificultat.
Valorar positivament les actituds de treball/estudi.
6.

9. 4. ACTITUDS
Emocions
Afectiu Actituds
Sentiments
Font: Fernández, González i
Gairín (1990)
Definició.
Constructes conductuals de caràcter multidimensional que suposen
una predisposició per l’acció relativament estable i susceptbile de
formació i de canvi. (Gairín, 1998).
• Entendre les actituds resulta útil per poder explicar la realització
individual i la consecució de l’assoliment.

10. 4. ACTITUDS
 Components:
 Cognoscitiu: es relaciona amb la representació mental que tenim
sobre estímuls (individus, situacions,…).
 Afectiu: es relaciona amb sentiments i emocions.
 Conductual: és la suma dels elements anteriors.
 Funcions.
Adaptativa, instrumental.
De defensa del jo
FUNCIONS
D’expressió de valors
De coneixement

11. 5. AUTOESTIMA I
AUTOCONCEPTE
 L'autoestima és el sentiment subjectiu del propi jo que acompanya
a la valoració global que una persona fa d'ella mateixa.
 Una autoestima saludable és un factor protector contra el fracàs
escolar, doncs les expectatives negatives acaben condicionant el
resultat acadèmic.
 Efecte Pigmalion:
http://www.dailymotion.com/video/xfi1cw_efecto-pigmalion-el-poder-
de-las-expectativas-r-rosenthal_school
Robert Rosenthal (1964): Experiment Efecte Pigmalió.
Els professors amb els alumnes amb majors expectatives:
 creen un bon clima.
 ensenyen més matèria.
 donen més oportunitats per respondre.
 reforcen positivament (lloances) per aconseguir un bon resultat.

12. 5. AUTOESTIMA I
AUTOCONCEPTE
Abraham Maslow, en la seva jerarquia de necessitats humanes,
descriu que la necessitat d’estima es divideix en dos aspectes: estima
que un mateix es té (amor propi, confiança, suficiència, etc.) i respecte
i estima que es rep dels altres (reconeixement, acceptació, etc.).

13. 5. AUTOESTIMA I
AUTOCONCEPTE
 L'autoconcepte és la imatge del jo que té cada persona. Si és
positiu, millorarà l'autoestima. L’Autoconcepte és una de les
variables més rellevants dins l’àmbit de la personalitat que major
incidència tenen sobre el rendiment acadèmic.
 La implicació activa del subjecte en el procés d’aprenentatge
augmenta si se sent autocompetent, és a dir, si confia en les seves
capacitats i té altes expectatives d’autoeficàcia, valora les feines i
se sent responsable d’allò que aprèn.

14. 6. CONCLUSIONS
Com a docents tindrem en compte:
 El grau de maduresa i les condicions prèvies d’aprenentatge del
discent. Intentarem conèixer si el discent es troba preparat per al
que volem que aprengui.
 Sense motivació no hi ha un aprenentatge significatiu. En la part
que ens pertoca, tractarem de crear estratègies per tal de que
l’alumne tingui ganes d’aprendre.
 Les actituds influeixen en els hàbits i els comportaments dels
alumnes. Però no son inamovibles, menys encara en edat escolar.
Hi podem actuar.
 L’autoconcepte que cada alumne té de si mateix, es una variable
important en el rendiment acadèmic. Tractarem de crear situacions
d’alta autoeficàcia per a incentivar-ho, creant un clima d’espectativa
positiva.

15. 6. CONCLUSIONS
Veiem com existeix una influència multifactorial, ja només pel que fa
als requisits del discent per a un correcte procés d’aprenentatge.
Resulta imprescindible tenir presents tots aquests factors per tal de
realitzar actuacions acurades i adients.
Sense conèixer aquests factors, el docent es trobarà desarmat enfront
les nombroses dificultats que es presenten durant el procés.