SlideShare a Scribd company logo
1 of 15
Requisits del discent en
el procés
d’aprenentatge.
Laura Cerdán, Joan Torres i Mª Lluïsa Tuset
1. INTRODUCCIÓ
   La integració dels elements cognitius i motivacionals és necessària
    per a tenir una visió completa del procés d'aprenentatge en el
    context escolar, així com per a comprendre les dificultats que
    apareixen en el procés de la instrucció i en la consecució dels
    aprenentatges. El coneixement i la regulació de les estratègies
    cognitives i metacognitives ha d’anar associat a que els alumnes
    estiguin motivats i interessats per les activitats acadèmiques.


   Al nostre país, en els darrers anys, s’ha assenyalat la importància
    dels processos de pensament de l’alumne, és a dir, tota una sèrie
    d’elements significatius que estan a la ment de l’alumne, que
    afecten el seu aprenentatge (coneixements previs, autoconcepte,
    metes acadèmiques, expectatives i actituds, estratègies, etc.) i que
    engloben tant aspectes cognitius com afectius i motivacionals.
                          http://www.youtube.com/watch?v=8EICxxmMzac
Eduard Punset (2010, Abril): Aplicació de la Intel·ligència Emocional a les escoles. Organitzat per: Institució Educativa SEK i Fundació per a
                                               la Comprensió Pública de la Ciència `’Eduard Punset.
2. MADURACIÓ
Definició.
El grau de maduració d’un subjecte fa referència a l’estadi evolutiu,
de desenvolupament, en que es troba el mateix. Aquest grau es
susceptible a l’influència ambiental, i compren factors fisiològics,
psicològics i socials que, de fet, es troben fortament relacionats i
que, en conjunt, determinen la capacitat del subjecte per a assumir
uns aprenentatges determinats en un moment concret.



                                     Desenvolupament



                          Ambien                  Madu
                            t                     ració




                                   Aprenentatge
2. MADURACIÓ
Exemple.
 “En una classe de 3r de primària amb molts alumnes nouvinguts, procedents
 d’altres escoles, ens trobem en una situació en la qual en els primers dies del curs
 es detecta que el nivell en matemàtiques i comprensió lectora es molt desigual, i la
 majoria dels alumnes no assumeix els coneixements que, a priori, s’havien
 configurat”


 Revisant els resultats de les primeres proves, comprovem que:
 -   La majoria d’alumnes nouvinguts que obtenen uns resultats molt
     inferiors als dels joves que ja estaven a l’escola el curs anterior.
 -   Uns pocs alumnes nous tenen resultats superiors als dels nois que ja
     estudiaven a l’escola l’any anterior.
 -   El funcionament general de la classe no es l’esperat. La disparitat en la
     capacitat d’assumir nous aprenentatges genera dificultats per a seguir
     el pla establert.
2. MADURACIÓ
Quines actuacions es poden dur a terme? El paper del docent
 1)   Revisar els objectius inicials, doncs s’havien programat seguint la
      evolució prevista segons l’anàlisi dels alumnes que l’any passat ja
      estaven a l’escola.
 2)   Flexibilitzar-se en la cerca dels objectius més complexos (sobretot a
      nivell col·lectiu) ja que aquests comporten uns aprenentatges previs
      que es desconeix si s’han assumit.
 3)   Fer ús dels principis de personalització i individualització de
      l’ensenyament per tal de tractar d’assolir finalment resultats semblants
      per a cada nen fent servir diferents vies.
 En general, cal que s’evalui de forma concreta en quin grau l’alumne es
 troba preparat per a assumir uns determinats coneixements. Sense
 referències concretes sobre el desenvolupament anterior dels discents, es
 necessari realitzar un anàlisi per garantir que l’exigència no sigui
 superior a la capacitat, fet que provoca el fracàs del procés
 ensenyament-aprenentatge.
3. MOTIVACIÓ
           Opinió,
          creença,          Cognitiu          Motivació
          Estereotip
                                           Font: Fernández, González
                                           i Gairín (1990)

Definició.
 Procés intern de l’alumne que impulsa i determina una conducta,
 associat a diferents factors de caràcter personal i social.


Components bàsics:

 Necessitat: el que activa una conducta per aconseguir un
  objectiu.
 Incentiu: allò que es vol aconseguir, reduirà o augmentarà la
  necessitat.
 Direccionalitat: selecció dels procediments per aconseguir
3. MOTIVACIÓ
Tipus de motivació.

             Intrínseca                     Extrínseca

   Atribuïda per factors interns   Associada a factors externs
   (esforç, habilitats             (incentius, reforçadors positius,
   determinades,…).                càstigs,…)
   Derivada per la curiositat      Recompenses tangibles
   (satisfer el desig de la        (diners, càstigs…)
   novetat).
   Derivada per la competència     Recompenses intangibles
   (necessitat de control de       (elogis o lloances)
   l’ambient i continguts).
   Derivada de la reciprocitat     Útil per aconseguir una
   (necessitat de portar-se        motivació intrínseca.
   segons les demandes de la
   situació).
3. MOTIVACIÓ
Exemple.
   “Ens trobem amb el cas concret d’un nen, en Sergi, de 10 anys. No
 suporta les matemàtiques, diu que no les entén, però no presenta cap
trastorn de l’aprenentatge. Quan està a classe dibuixa i no porta mai els
                              deures fets”.


Quines activitats es podrien dissenyar per motivar en Sergi?
 Les tasques creatives són més motivants que les repetitives.
1.

 Evitar les situacions d’avorriment, cansament.
2.

 L’aprenentatge significatiu crea motivació.
3.

 Programar les activitats en la classe de manera que els alumnes
4.
puguin prendre les seves pròpies decisions.
 Programar els continguts i ensenyar-los de forma que l’alumne els
5.

comprenguin i els apliquin amb un nivell mig de dificultat.
 Valorar positivament les actituds de treball/estudi.
6.
4. ACTITUDS

               Emocions
                                   Afectiu               Actituds
               Sentiments

                                         Font: Fernández, González i
                                         Gairín (1990)



Definició.
 Constructes conductuals de caràcter multidimensional que suposen
 una predisposició per l’acció relativament estable i susceptbile de
 formació i de canvi. (Gairín, 1998).


• Entendre les actituds resulta útil per poder explicar la realització
  individual i la consecució de l’assoliment.
4. ACTITUDS
   Components:
   Cognoscitiu: es relaciona amb la representació mental que tenim
    sobre estímuls (individus, situacions,…).
   Afectiu: es relaciona amb sentiments i emocions.
   Conductual: és la suma dels elements anteriors.


   Funcions.

                                    Adaptativa, instrumental.
                                    De defensa del jo
      FUNCIONS
                                    D’expressió de valors
                                    De coneixement
5. AUTOESTIMA I
AUTOCONCEPTE
    L'autoestima és el sentiment subjectiu del propi jo que acompanya
     a la valoració global que una persona fa d'ella mateixa.
    Una autoestima saludable és un factor protector contra el fracàs
     escolar, doncs les expectatives negatives acaben condicionant el
     resultat acadèmic.
    Efecte Pigmalion:
    http://www.dailymotion.com/video/xfi1cw_efecto-pigmalion-el-poder-
                    de-las-expectativas-r-rosenthal_school
                         Robert Rosenthal (1964): Experiment Efecte Pigmalió.

     Els professors amb els alumnes amb majors expectatives:
    creen un bon clima.
    ensenyen més matèria.
    donen més oportunitats per respondre.
    reforcen positivament (lloances) per aconseguir un bon resultat.
5. AUTOESTIMA I
AUTOCONCEPTE
Abraham Maslow, en la seva jerarquia de necessitats humanes,
descriu que la necessitat d’estima es divideix en dos aspectes: estima
que un mateix es té (amor propi, confiança, suficiència, etc.) i respecte
i estima que es rep dels altres (reconeixement, acceptació, etc.).
5. AUTOESTIMA I
AUTOCONCEPTE
   L'autoconcepte és la imatge del jo que té cada persona. Si és
    positiu, millorarà l'autoestima. L’Autoconcepte és una de les
    variables més rellevants dins l’àmbit de la personalitat que major
    incidència tenen sobre el rendiment acadèmic.


   La implicació activa del subjecte en el procés d’aprenentatge
    augmenta si se sent autocompetent, és a dir, si confia en les seves
    capacitats i té altes expectatives d’autoeficàcia, valora les feines i
    se sent responsable d’allò que aprèn.
6. CONCLUSIONS
Com a docents tindrem en compte:
   El grau de maduresa i les condicions prèvies d’aprenentatge del
    discent. Intentarem conèixer si el discent es troba preparat per al
    que volem que aprengui.
   Sense motivació no hi ha un aprenentatge significatiu. En la part
    que ens pertoca, tractarem de crear estratègies per tal de que
    l’alumne tingui ganes d’aprendre.
   Les actituds influeixen en els hàbits i els comportaments dels
    alumnes. Però no son inamovibles, menys encara en edat escolar.
    Hi podem actuar.
   L’autoconcepte que cada alumne té de si mateix, es una variable
    important en el rendiment acadèmic. Tractarem de crear situacions
    d’alta autoeficàcia per a incentivar-ho, creant un clima d’espectativa
    positiva.
6. CONCLUSIONS
Veiem com existeix una influència multifactorial, ja només pel que fa
als requisits del discent per a un correcte procés d’aprenentatge.


Resulta imprescindible tenir presents tots aquests factors per tal de
realitzar actuacions acurades i adients.


Sense conèixer aquests factors, el docent es trobarà desarmat enfront
les nombroses dificultats que es presenten durant el procés.

More Related Content

What's hot

La motivació
La motivacióLa motivació
La motivacióElena1010
 
El discent. Com és i com aprèn. Arantxa Comamala.
El discent. Com és i com aprèn. Arantxa Comamala.El discent. Com és i com aprèn. Arantxa Comamala.
El discent. Com és i com aprèn. Arantxa Comamala.rteixidol
 
111117 neus sanmarti avaluació cornellastjoan
111117 neus sanmarti avaluació cornellastjoan111117 neus sanmarti avaluació cornellastjoan
111117 neus sanmarti avaluació cornellastjoancrp-cornella
 
Requisits dels discents amb síndrome d'asperger en el procés d'E-A. Elisenda ...
Requisits dels discents amb síndrome d'asperger en el procés d'E-A. Elisenda ...Requisits dels discents amb síndrome d'asperger en el procés d'E-A. Elisenda ...
Requisits dels discents amb síndrome d'asperger en el procés d'E-A. Elisenda ...rteixidol
 
Discent, requissits i consideracions. Blanca Duran
Discent, requissits i consideracions. Blanca DuranDiscent, requissits i consideracions. Blanca Duran
Discent, requissits i consideracions. Blanca Duranrteixidol
 
Què vol dir motivar per aprendre llengua?
Què vol dir motivar per aprendre llengua?Què vol dir motivar per aprendre llengua?
Què vol dir motivar per aprendre llengua?MTeresaGarcia
 
Què és la intervenció psicoeducativa? Definició i significat
Què és la intervenció psicoeducativa? Definició i significatQuè és la intervenció psicoeducativa? Definició i significat
Què és la intervenció psicoeducativa? Definició i significatreyeshg
 
Presentació projecte Descobreix-te
Presentació projecte Descobreix-tePresentació projecte Descobreix-te
Presentació projecte Descobreix-teAnnamaria1963
 
L’Observació En PràCtica Psicomotriu
L’Observació En PràCtica PsicomotriuL’Observació En PràCtica Psicomotriu
L’Observació En PràCtica Psicomotriuegirbau
 
Els Estils Densenyament
Els Estils DensenyamentEls Estils Densenyament
Els Estils Densenyamentphidalg2
 
Recolza parlem d'altes capacitats mireia caralt i silvia llucia
Recolza parlem d'altes capacitats mireia caralt i silvia lluciaRecolza parlem d'altes capacitats mireia caralt i silvia llucia
Recolza parlem d'altes capacitats mireia caralt i silvia lluciaacanet3
 
educació física
educació físicaeducació física
educació físicaLaiasoria
 
Aprendre a aprendre
Aprendre a aprendreAprendre a aprendre
Aprendre a aprendreealcaraz3
 
El constructivisme
El constructivismeEl constructivisme
El constructivismeGla More
 
Presentació clemente fernàndez
Presentació clemente fernàndezPresentació clemente fernàndez
Presentació clemente fernàndeziftolos
 

What's hot (20)

La motivació
La motivacióLa motivació
La motivació
 
[Grup d'Altes Capacitats] Alumne d'altes capacitats
[Grup d'Altes Capacitats] Alumne d'altes capacitats[Grup d'Altes Capacitats] Alumne d'altes capacitats
[Grup d'Altes Capacitats] Alumne d'altes capacitats
 
El discent. Com és i com aprèn. Arantxa Comamala.
El discent. Com és i com aprèn. Arantxa Comamala.El discent. Com és i com aprèn. Arantxa Comamala.
El discent. Com és i com aprèn. Arantxa Comamala.
 
111117 neus sanmarti avaluació cornellastjoan
111117 neus sanmarti avaluació cornellastjoan111117 neus sanmarti avaluació cornellastjoan
111117 neus sanmarti avaluació cornellastjoan
 
Requisits dels discents amb síndrome d'asperger en el procés d'E-A. Elisenda ...
Requisits dels discents amb síndrome d'asperger en el procés d'E-A. Elisenda ...Requisits dels discents amb síndrome d'asperger en el procés d'E-A. Elisenda ...
Requisits dels discents amb síndrome d'asperger en el procés d'E-A. Elisenda ...
 
Aprenentatge
AprenentatgeAprenentatge
Aprenentatge
 
Discent, requissits i consideracions. Blanca Duran
Discent, requissits i consideracions. Blanca DuranDiscent, requissits i consideracions. Blanca Duran
Discent, requissits i consideracions. Blanca Duran
 
Què vol dir motivar per aprendre llengua?
Què vol dir motivar per aprendre llengua?Què vol dir motivar per aprendre llengua?
Què vol dir motivar per aprendre llengua?
 
Què és la intervenció psicoeducativa? Definició i significat
Què és la intervenció psicoeducativa? Definició i significatQuè és la intervenció psicoeducativa? Definició i significat
Què és la intervenció psicoeducativa? Definició i significat
 
Presentació projecte Descobreix-te
Presentació projecte Descobreix-tePresentació projecte Descobreix-te
Presentació projecte Descobreix-te
 
L’Observació En PràCtica Psicomotriu
L’Observació En PràCtica PsicomotriuL’Observació En PràCtica Psicomotriu
L’Observació En PràCtica Psicomotriu
 
Motivació
MotivacióMotivació
Motivació
 
Aprenentatge
AprenentatgeAprenentatge
Aprenentatge
 
Els Estils Densenyament
Els Estils DensenyamentEls Estils Densenyament
Els Estils Densenyament
 
PLA DE TREBALL
PLA DE TREBALLPLA DE TREBALL
PLA DE TREBALL
 
Recolza parlem d'altes capacitats mireia caralt i silvia llucia
Recolza parlem d'altes capacitats mireia caralt i silvia lluciaRecolza parlem d'altes capacitats mireia caralt i silvia llucia
Recolza parlem d'altes capacitats mireia caralt i silvia llucia
 
educació física
educació físicaeducació física
educació física
 
Aprendre a aprendre
Aprendre a aprendreAprendre a aprendre
Aprendre a aprendre
 
El constructivisme
El constructivismeEl constructivisme
El constructivisme
 
Presentació clemente fernàndez
Presentació clemente fernàndezPresentació clemente fernàndez
Presentació clemente fernàndez
 

Similar to Requisits dels discent en el procés d'aprenentatge. Cerdan, Torres i Tuset

El docent i l'acció mediadora.Anna Esquerrà.
El docent i l'acció mediadora.Anna Esquerrà.El docent i l'acció mediadora.Anna Esquerrà.
El docent i l'acció mediadora.Anna Esquerrà.rteixidol
 
E.f. programació
E.f. programacióE.f. programació
E.f. programacióJero Llorca
 
Factors emocionals de l'alumne
Factors emocionals de l'alumneFactors emocionals de l'alumne
Factors emocionals de l'alumneelicari14
 
Dossier 1
Dossier 1Dossier 1
Dossier 1MRURIS
 
Eixos fonamesostr1011
Eixos fonamesostr1011Eixos fonamesostr1011
Eixos fonamesostr1011aminambr
 
La pràctica docent competencial
La pràctica docent competencialLa pràctica docent competencial
La pràctica docent competencialNuria Alart
 
Teoria opos del tema 1,2,3,4,5, primària.docx
Teoria opos del tema 1,2,3,4,5, primària.docxTeoria opos del tema 1,2,3,4,5, primària.docx
Teoria opos del tema 1,2,3,4,5, primària.docxfatima537654
 
Avaluació competencial maig 2012
Avaluació competencial maig 2012Avaluació competencial maig 2012
Avaluació competencial maig 2012Nuria Alart
 
Com motivar els alumnes?
Com motivar els alumnes?Com motivar els alumnes?
Com motivar els alumnes?PERE MARQUES
 
Eixos Fonam Esostr0910
Eixos Fonam Esostr0910Eixos Fonam Esostr0910
Eixos Fonam Esostr0910aminambr
 
Power Interaccio Tutors
Power Interaccio TutorsPower Interaccio Tutors
Power Interaccio Tutorsmcunille
 
Programa orientació professional_acadèmica_2012-13
Programa orientació professional_acadèmica_2012-13Programa orientació professional_acadèmica_2012-13
Programa orientació professional_acadèmica_2012-13estefi_rj
 
Estratègies Ensenyament i Gestió de l'aula
Estratègies Ensenyament i Gestió de l'aulaEstratègies Ensenyament i Gestió de l'aula
Estratègies Ensenyament i Gestió de l'aulaRamon Grau
 
5 Aproximacions a 5 idees sobre l'aprenentatge (... i les competències)
5 Aproximacions a 5 idees sobre l'aprenentatge (... i les competències)5 Aproximacions a 5 idees sobre l'aprenentatge (... i les competències)
5 Aproximacions a 5 idees sobre l'aprenentatge (... i les competències)Ramon Grau
 
Yesenia i Núria - PAC 2
Yesenia i Núria - PAC 2Yesenia i Núria - PAC 2
Yesenia i Núria - PAC 2Carme Bové
 
Metodologia Molí d'en Xema
Metodologia Molí d'en XemaMetodologia Molí d'en Xema
Metodologia Molí d'en Xemaefsauba
 
119 2015 e.07 annex 2 ed física orientacions metod i aval
119 2015 e.07 annex 2 ed física orientacions metod i aval119 2015 e.07 annex 2 ed física orientacions metod i aval
119 2015 e.07 annex 2 ed física orientacions metod i avalmbadia6
 

Similar to Requisits dels discent en el procés d'aprenentatge. Cerdan, Torres i Tuset (20)

METODOLOGIA E.I.
METODOLOGIA E.I. METODOLOGIA E.I.
METODOLOGIA E.I.
 
El docent i l'acció mediadora.Anna Esquerrà.
El docent i l'acció mediadora.Anna Esquerrà.El docent i l'acció mediadora.Anna Esquerrà.
El docent i l'acció mediadora.Anna Esquerrà.
 
E.f. programació
E.f. programacióE.f. programació
E.f. programació
 
Factors emocionals de l'alumne
Factors emocionals de l'alumneFactors emocionals de l'alumne
Factors emocionals de l'alumne
 
Dossier 1
Dossier 1Dossier 1
Dossier 1
 
Eixos fonamesostr1011
Eixos fonamesostr1011Eixos fonamesostr1011
Eixos fonamesostr1011
 
La pràctica docent competencial
La pràctica docent competencialLa pràctica docent competencial
La pràctica docent competencial
 
Teoria opos del tema 1,2,3,4,5, primària.docx
Teoria opos del tema 1,2,3,4,5, primària.docxTeoria opos del tema 1,2,3,4,5, primària.docx
Teoria opos del tema 1,2,3,4,5, primària.docx
 
Avaluació competencial maig 2012
Avaluació competencial maig 2012Avaluació competencial maig 2012
Avaluació competencial maig 2012
 
Com motivar els alumnes?
Com motivar els alumnes?Com motivar els alumnes?
Com motivar els alumnes?
 
Eixos Fonam Esostr0910
Eixos Fonam Esostr0910Eixos Fonam Esostr0910
Eixos Fonam Esostr0910
 
Power Interaccio Tutors
Power Interaccio TutorsPower Interaccio Tutors
Power Interaccio Tutors
 
Programa orientació professional_acadèmica_2012-13
Programa orientació professional_acadèmica_2012-13Programa orientació professional_acadèmica_2012-13
Programa orientació professional_acadèmica_2012-13
 
Estratègies Ensenyament i Gestió de l'aula
Estratègies Ensenyament i Gestió de l'aulaEstratègies Ensenyament i Gestió de l'aula
Estratègies Ensenyament i Gestió de l'aula
 
5 Aproximacions a 5 idees sobre l'aprenentatge (... i les competències)
5 Aproximacions a 5 idees sobre l'aprenentatge (... i les competències)5 Aproximacions a 5 idees sobre l'aprenentatge (... i les competències)
5 Aproximacions a 5 idees sobre l'aprenentatge (... i les competències)
 
PAT
PATPAT
PAT
 
Yesenia i Núria - PAC 2
Yesenia i Núria - PAC 2Yesenia i Núria - PAC 2
Yesenia i Núria - PAC 2
 
Metodologia Molí d'en Xema
Metodologia Molí d'en XemaMetodologia Molí d'en Xema
Metodologia Molí d'en Xema
 
119 2015 e.07 annex 2 ed física orientacions metod i aval
119 2015 e.07 annex 2 ed física orientacions metod i aval119 2015 e.07 annex 2 ed física orientacions metod i aval
119 2015 e.07 annex 2 ed física orientacions metod i aval
 
Principis pedagògics
Principis pedagògicsPrincipis pedagògics
Principis pedagògics
 

More from rteixidol

El docente y su acción mediadora. Irene Soria
El docente y su acción mediadora. Irene SoriaEl docente y su acción mediadora. Irene Soria
El docente y su acción mediadora. Irene Soriarteixidol
 
Ser educador. Blanca Almarza.
Ser educador. Blanca Almarza.Ser educador. Blanca Almarza.
Ser educador. Blanca Almarza.rteixidol
 
Como aprende el discente?. Mercedes Ventura
Como aprende el discente?. Mercedes VenturaComo aprende el discente?. Mercedes Ventura
Como aprende el discente?. Mercedes Venturarteixidol
 
El docent i l'acció mediadora. Isabel Sierra
El docent i l'acció mediadora. Isabel SierraEl docent i l'acció mediadora. Isabel Sierra
El docent i l'acció mediadora. Isabel Sierrarteixidol
 
Competencias docentes. Daniel Sapiña
Competencias docentes. Daniel SapiñaCompetencias docentes. Daniel Sapiña
Competencias docentes. Daniel Sapiñarteixidol
 
El contexto y otros factores que determinan la función docente. Anna Meriz
El contexto y otros factores que determinan la función docente. Anna MerizEl contexto y otros factores que determinan la función docente. Anna Meriz
El contexto y otros factores que determinan la función docente. Anna Merizrteixidol
 
Inteligencia emocional. Melba Martínez
Inteligencia emocional. Melba MartínezInteligencia emocional. Melba Martínez
Inteligencia emocional. Melba Martínezrteixidol
 
Requisits de l'aprenentatge. Nuria Martí.
Requisits de l'aprenentatge. Nuria Martí.Requisits de l'aprenentatge. Nuria Martí.
Requisits de l'aprenentatge. Nuria Martí.rteixidol
 
Requisits de l'aprenentatge. Juanra Lozano
Requisits de l'aprenentatge. Juanra LozanoRequisits de l'aprenentatge. Juanra Lozano
Requisits de l'aprenentatge. Juanra Lozanorteixidol
 
Requisits de l'aprenentatge. Eva Fernandez.
Requisits de l'aprenentatge. Eva Fernandez.Requisits de l'aprenentatge. Eva Fernandez.
Requisits de l'aprenentatge. Eva Fernandez.rteixidol
 
El docent i l'acció mediadora. Anna Ametlla.
El docent i l'acció mediadora. Anna Ametlla.El docent i l'acció mediadora. Anna Ametlla.
El docent i l'acció mediadora. Anna Ametlla.rteixidol
 
El docent i l'acció medidaora. Elisabeth Llobet
El docent i l'acció medidaora. Elisabeth Llobet El docent i l'acció medidaora. Elisabeth Llobet
El docent i l'acció medidaora. Elisabeth Llobet rteixidol
 
Requisits de l'aprenentatge. Relació docent-discent
Requisits de l'aprenentatge. Relació docent-discentRequisits de l'aprenentatge. Relació docent-discent
Requisits de l'aprenentatge. Relació docent-discentrteixidol
 
El meu portafoli docent. Marisol Teva
El meu portafoli docent. Marisol TevaEl meu portafoli docent. Marisol Teva
El meu portafoli docent. Marisol Tevarteixidol
 
El docent i la seva acció mediadora. Silvia Soto
El docent i la seva acció mediadora. Silvia SotoEl docent i la seva acció mediadora. Silvia Soto
El docent i la seva acció mediadora. Silvia Sotorteixidol
 
Evolució de la docència. Sebastian, Zurita i Palomino
Evolució de la docència. Sebastian, Zurita i PalominoEvolució de la docència. Sebastian, Zurita i Palomino
Evolució de la docència. Sebastian, Zurita i Palominorteixidol
 
Funció docent. Palà i Sàez
Funció docent. Palà i SàezFunció docent. Palà i Sàez
Funció docent. Palà i Sàezrteixidol
 
Requisits de l'aprenentatge. Martínez, Ortega i Portavella
Requisits de l'aprenentatge. Martínez, Ortega i PortavellaRequisits de l'aprenentatge. Martínez, Ortega i Portavella
Requisits de l'aprenentatge. Martínez, Ortega i Portavellarteixidol
 
Professors innovadors i alumnes motivats: aprenentatge significatiu. Mònica Peña
Professors innovadors i alumnes motivats: aprenentatge significatiu. Mònica PeñaProfessors innovadors i alumnes motivats: aprenentatge significatiu. Mònica Peña
Professors innovadors i alumnes motivats: aprenentatge significatiu. Mònica Peñarteixidol
 
Perfil del docent i la seva acció mediadora. Paga, Beneyto i Mateu
Perfil del docent i la seva acció mediadora. Paga, Beneyto i MateuPerfil del docent i la seva acció mediadora. Paga, Beneyto i Mateu
Perfil del docent i la seva acció mediadora. Paga, Beneyto i Mateurteixidol
 

More from rteixidol (20)

El docente y su acción mediadora. Irene Soria
El docente y su acción mediadora. Irene SoriaEl docente y su acción mediadora. Irene Soria
El docente y su acción mediadora. Irene Soria
 
Ser educador. Blanca Almarza.
Ser educador. Blanca Almarza.Ser educador. Blanca Almarza.
Ser educador. Blanca Almarza.
 
Como aprende el discente?. Mercedes Ventura
Como aprende el discente?. Mercedes VenturaComo aprende el discente?. Mercedes Ventura
Como aprende el discente?. Mercedes Ventura
 
El docent i l'acció mediadora. Isabel Sierra
El docent i l'acció mediadora. Isabel SierraEl docent i l'acció mediadora. Isabel Sierra
El docent i l'acció mediadora. Isabel Sierra
 
Competencias docentes. Daniel Sapiña
Competencias docentes. Daniel SapiñaCompetencias docentes. Daniel Sapiña
Competencias docentes. Daniel Sapiña
 
El contexto y otros factores que determinan la función docente. Anna Meriz
El contexto y otros factores que determinan la función docente. Anna MerizEl contexto y otros factores que determinan la función docente. Anna Meriz
El contexto y otros factores que determinan la función docente. Anna Meriz
 
Inteligencia emocional. Melba Martínez
Inteligencia emocional. Melba MartínezInteligencia emocional. Melba Martínez
Inteligencia emocional. Melba Martínez
 
Requisits de l'aprenentatge. Nuria Martí.
Requisits de l'aprenentatge. Nuria Martí.Requisits de l'aprenentatge. Nuria Martí.
Requisits de l'aprenentatge. Nuria Martí.
 
Requisits de l'aprenentatge. Juanra Lozano
Requisits de l'aprenentatge. Juanra LozanoRequisits de l'aprenentatge. Juanra Lozano
Requisits de l'aprenentatge. Juanra Lozano
 
Requisits de l'aprenentatge. Eva Fernandez.
Requisits de l'aprenentatge. Eva Fernandez.Requisits de l'aprenentatge. Eva Fernandez.
Requisits de l'aprenentatge. Eva Fernandez.
 
El docent i l'acció mediadora. Anna Ametlla.
El docent i l'acció mediadora. Anna Ametlla.El docent i l'acció mediadora. Anna Ametlla.
El docent i l'acció mediadora. Anna Ametlla.
 
El docent i l'acció medidaora. Elisabeth Llobet
El docent i l'acció medidaora. Elisabeth Llobet El docent i l'acció medidaora. Elisabeth Llobet
El docent i l'acció medidaora. Elisabeth Llobet
 
Requisits de l'aprenentatge. Relació docent-discent
Requisits de l'aprenentatge. Relació docent-discentRequisits de l'aprenentatge. Relació docent-discent
Requisits de l'aprenentatge. Relació docent-discent
 
El meu portafoli docent. Marisol Teva
El meu portafoli docent. Marisol TevaEl meu portafoli docent. Marisol Teva
El meu portafoli docent. Marisol Teva
 
El docent i la seva acció mediadora. Silvia Soto
El docent i la seva acció mediadora. Silvia SotoEl docent i la seva acció mediadora. Silvia Soto
El docent i la seva acció mediadora. Silvia Soto
 
Evolució de la docència. Sebastian, Zurita i Palomino
Evolució de la docència. Sebastian, Zurita i PalominoEvolució de la docència. Sebastian, Zurita i Palomino
Evolució de la docència. Sebastian, Zurita i Palomino
 
Funció docent. Palà i Sàez
Funció docent. Palà i SàezFunció docent. Palà i Sàez
Funció docent. Palà i Sàez
 
Requisits de l'aprenentatge. Martínez, Ortega i Portavella
Requisits de l'aprenentatge. Martínez, Ortega i PortavellaRequisits de l'aprenentatge. Martínez, Ortega i Portavella
Requisits de l'aprenentatge. Martínez, Ortega i Portavella
 
Professors innovadors i alumnes motivats: aprenentatge significatiu. Mònica Peña
Professors innovadors i alumnes motivats: aprenentatge significatiu. Mònica PeñaProfessors innovadors i alumnes motivats: aprenentatge significatiu. Mònica Peña
Professors innovadors i alumnes motivats: aprenentatge significatiu. Mònica Peña
 
Perfil del docent i la seva acció mediadora. Paga, Beneyto i Mateu
Perfil del docent i la seva acció mediadora. Paga, Beneyto i MateuPerfil del docent i la seva acció mediadora. Paga, Beneyto i Mateu
Perfil del docent i la seva acció mediadora. Paga, Beneyto i Mateu
 

Requisits dels discent en el procés d'aprenentatge. Cerdan, Torres i Tuset

  • 1. Requisits del discent en el procés d’aprenentatge. Laura Cerdán, Joan Torres i Mª Lluïsa Tuset
  • 2. 1. INTRODUCCIÓ  La integració dels elements cognitius i motivacionals és necessària per a tenir una visió completa del procés d'aprenentatge en el context escolar, així com per a comprendre les dificultats que apareixen en el procés de la instrucció i en la consecució dels aprenentatges. El coneixement i la regulació de les estratègies cognitives i metacognitives ha d’anar associat a que els alumnes estiguin motivats i interessats per les activitats acadèmiques.  Al nostre país, en els darrers anys, s’ha assenyalat la importància dels processos de pensament de l’alumne, és a dir, tota una sèrie d’elements significatius que estan a la ment de l’alumne, que afecten el seu aprenentatge (coneixements previs, autoconcepte, metes acadèmiques, expectatives i actituds, estratègies, etc.) i que engloben tant aspectes cognitius com afectius i motivacionals. http://www.youtube.com/watch?v=8EICxxmMzac Eduard Punset (2010, Abril): Aplicació de la Intel·ligència Emocional a les escoles. Organitzat per: Institució Educativa SEK i Fundació per a la Comprensió Pública de la Ciència `’Eduard Punset.
  • 3. 2. MADURACIÓ Definició. El grau de maduració d’un subjecte fa referència a l’estadi evolutiu, de desenvolupament, en que es troba el mateix. Aquest grau es susceptible a l’influència ambiental, i compren factors fisiològics, psicològics i socials que, de fet, es troben fortament relacionats i que, en conjunt, determinen la capacitat del subjecte per a assumir uns aprenentatges determinats en un moment concret. Desenvolupament Ambien Madu t ració Aprenentatge
  • 4. 2. MADURACIÓ Exemple. “En una classe de 3r de primària amb molts alumnes nouvinguts, procedents d’altres escoles, ens trobem en una situació en la qual en els primers dies del curs es detecta que el nivell en matemàtiques i comprensió lectora es molt desigual, i la majoria dels alumnes no assumeix els coneixements que, a priori, s’havien configurat” Revisant els resultats de les primeres proves, comprovem que: - La majoria d’alumnes nouvinguts que obtenen uns resultats molt inferiors als dels joves que ja estaven a l’escola el curs anterior. - Uns pocs alumnes nous tenen resultats superiors als dels nois que ja estudiaven a l’escola l’any anterior. - El funcionament general de la classe no es l’esperat. La disparitat en la capacitat d’assumir nous aprenentatges genera dificultats per a seguir el pla establert.
  • 5. 2. MADURACIÓ Quines actuacions es poden dur a terme? El paper del docent 1) Revisar els objectius inicials, doncs s’havien programat seguint la evolució prevista segons l’anàlisi dels alumnes que l’any passat ja estaven a l’escola. 2) Flexibilitzar-se en la cerca dels objectius més complexos (sobretot a nivell col·lectiu) ja que aquests comporten uns aprenentatges previs que es desconeix si s’han assumit. 3) Fer ús dels principis de personalització i individualització de l’ensenyament per tal de tractar d’assolir finalment resultats semblants per a cada nen fent servir diferents vies. En general, cal que s’evalui de forma concreta en quin grau l’alumne es troba preparat per a assumir uns determinats coneixements. Sense referències concretes sobre el desenvolupament anterior dels discents, es necessari realitzar un anàlisi per garantir que l’exigència no sigui superior a la capacitat, fet que provoca el fracàs del procés ensenyament-aprenentatge.
  • 6. 3. MOTIVACIÓ Opinió, creença, Cognitiu Motivació Estereotip Font: Fernández, González i Gairín (1990) Definició. Procés intern de l’alumne que impulsa i determina una conducta, associat a diferents factors de caràcter personal i social. Components bàsics:  Necessitat: el que activa una conducta per aconseguir un objectiu.  Incentiu: allò que es vol aconseguir, reduirà o augmentarà la necessitat.  Direccionalitat: selecció dels procediments per aconseguir
  • 7. 3. MOTIVACIÓ Tipus de motivació. Intrínseca Extrínseca Atribuïda per factors interns Associada a factors externs (esforç, habilitats (incentius, reforçadors positius, determinades,…). càstigs,…) Derivada per la curiositat Recompenses tangibles (satisfer el desig de la (diners, càstigs…) novetat). Derivada per la competència Recompenses intangibles (necessitat de control de (elogis o lloances) l’ambient i continguts). Derivada de la reciprocitat Útil per aconseguir una (necessitat de portar-se motivació intrínseca. segons les demandes de la situació).
  • 8. 3. MOTIVACIÓ Exemple. “Ens trobem amb el cas concret d’un nen, en Sergi, de 10 anys. No suporta les matemàtiques, diu que no les entén, però no presenta cap trastorn de l’aprenentatge. Quan està a classe dibuixa i no porta mai els deures fets”. Quines activitats es podrien dissenyar per motivar en Sergi? Les tasques creatives són més motivants que les repetitives. 1. Evitar les situacions d’avorriment, cansament. 2. L’aprenentatge significatiu crea motivació. 3. Programar les activitats en la classe de manera que els alumnes 4. puguin prendre les seves pròpies decisions. Programar els continguts i ensenyar-los de forma que l’alumne els 5. comprenguin i els apliquin amb un nivell mig de dificultat. Valorar positivament les actituds de treball/estudi. 6.
  • 9. 4. ACTITUDS Emocions Afectiu Actituds Sentiments Font: Fernández, González i Gairín (1990) Definició. Constructes conductuals de caràcter multidimensional que suposen una predisposició per l’acció relativament estable i susceptbile de formació i de canvi. (Gairín, 1998). • Entendre les actituds resulta útil per poder explicar la realització individual i la consecució de l’assoliment.
  • 10. 4. ACTITUDS  Components:  Cognoscitiu: es relaciona amb la representació mental que tenim sobre estímuls (individus, situacions,…).  Afectiu: es relaciona amb sentiments i emocions.  Conductual: és la suma dels elements anteriors.  Funcions. Adaptativa, instrumental. De defensa del jo FUNCIONS D’expressió de valors De coneixement
  • 11. 5. AUTOESTIMA I AUTOCONCEPTE  L'autoestima és el sentiment subjectiu del propi jo que acompanya a la valoració global que una persona fa d'ella mateixa.  Una autoestima saludable és un factor protector contra el fracàs escolar, doncs les expectatives negatives acaben condicionant el resultat acadèmic.  Efecte Pigmalion: http://www.dailymotion.com/video/xfi1cw_efecto-pigmalion-el-poder- de-las-expectativas-r-rosenthal_school Robert Rosenthal (1964): Experiment Efecte Pigmalió. Els professors amb els alumnes amb majors expectatives:  creen un bon clima.  ensenyen més matèria.  donen més oportunitats per respondre.  reforcen positivament (lloances) per aconseguir un bon resultat.
  • 12. 5. AUTOESTIMA I AUTOCONCEPTE Abraham Maslow, en la seva jerarquia de necessitats humanes, descriu que la necessitat d’estima es divideix en dos aspectes: estima que un mateix es té (amor propi, confiança, suficiència, etc.) i respecte i estima que es rep dels altres (reconeixement, acceptació, etc.).
  • 13. 5. AUTOESTIMA I AUTOCONCEPTE  L'autoconcepte és la imatge del jo que té cada persona. Si és positiu, millorarà l'autoestima. L’Autoconcepte és una de les variables més rellevants dins l’àmbit de la personalitat que major incidència tenen sobre el rendiment acadèmic.  La implicació activa del subjecte en el procés d’aprenentatge augmenta si se sent autocompetent, és a dir, si confia en les seves capacitats i té altes expectatives d’autoeficàcia, valora les feines i se sent responsable d’allò que aprèn.
  • 14. 6. CONCLUSIONS Com a docents tindrem en compte:  El grau de maduresa i les condicions prèvies d’aprenentatge del discent. Intentarem conèixer si el discent es troba preparat per al que volem que aprengui.  Sense motivació no hi ha un aprenentatge significatiu. En la part que ens pertoca, tractarem de crear estratègies per tal de que l’alumne tingui ganes d’aprendre.  Les actituds influeixen en els hàbits i els comportaments dels alumnes. Però no son inamovibles, menys encara en edat escolar. Hi podem actuar.  L’autoconcepte que cada alumne té de si mateix, es una variable important en el rendiment acadèmic. Tractarem de crear situacions d’alta autoeficàcia per a incentivar-ho, creant un clima d’espectativa positiva.
  • 15. 6. CONCLUSIONS Veiem com existeix una influència multifactorial, ja només pel que fa als requisits del discent per a un correcte procés d’aprenentatge. Resulta imprescindible tenir presents tots aquests factors per tal de realitzar actuacions acurades i adients. Sense conèixer aquests factors, el docent es trobarà desarmat enfront les nombroses dificultats que es presenten durant el procés.