1. PRIMERES IMPRESSIONS A
LA MOTXIL·LA
MERCÈ RODRÍGUEZ URIS
REFLEXIÓ I INNOVACIÓ EDUCATIVA
2on de GEDI - 3er de GEDI
UIB - SEU DE MENORCA

2. QUIN TIPUS DE MESTRE VULL SER?
1. Fer emergir creences i contrastar-les
OBJECTIUS 2. Fer-se conscient dels diferents rols d’un mestre i la necessitat
de formar-se en tots ells.
1. El paper del professorat
CONTINGUTS
2. La reflexió sobre la pràctica i la millora professional.
AGRUPAMENT Individual
LLIURAMENT 23 de febrer al BLOG
ABANS D’ANAR AL CENTRE
A partir d’una pluja d’idees, recull els trets que identifiquen un mestre ideal per a tu.
- Amb actitud d’escolta: observadora, receptiva, atenta,... “Saber llegir la capacitat i necessitat
d’escoltar, de recollir, d’organitzar i de comprendre el que la intel·ligència dels infants i dels
adults produeix en el context de l’escola”. David Altimir (2011)
- Amorosa, Transparent, Respectuosa amb les famílies, amb els fillets i companys
de feina, Capaç de treballar cooperativament amb els altres educadors, Mantenir l’equilibri
entre la dependència de l’infant i la seva autonomia, Motivada, Creativa i innovadora, En
constant formació pedagògica, Amb arguments per fer les coses, Assertiva i resilent,
Flexible, que sapi aprofitar les oportunitats, Competent, Reflexiva, Crítica,
emprenedora, respectuosa amb els diferents ritmes d’aprenentatge de cada fillet, que confii
amb la capacitat del fillet per fer les coses amb autonomia, generosa
És diferent el perfil d’un mestre de l’etapa 0-3 que d’un de l’etapa 3-6? En què és diferent? En què
és semblant? Identifica els trets característics de cada un d’ells, en cas que sigui diferent.
Des del meu punt de vista, el perfil d’un mestre variarà segons l’etapa i les necessitats de cada
grup. És a dir, no és el mateix ser mestra a nadons que a sisè d’Educació Infantil, ja que a nadons
hem de cobrir principalment les seves necessitats bàsiques (menjar, dormir, higiene), donar-los molt
d’afecte i començar a afavorir la seva autonomia. En canvi, en grups més elevats hem de seguir
potenciant l’autonomia, però a més, treballar les seves emocions per a què tenguin una imatge
ajustada d’ells mateixos per tal de socialitzar-se i viure en grup tot sent capaç de resoldre petits

3. conflictes de la vida quotidiana. Donar-los oportunitats per trobar allò que els interessa i aprendre a
partir d’aquí.
Per tant, un mestre d’infantil ha de saber adoptar diferents rols segons les necessitats educatives
de cada grup.
DESPRÉS DELS PRIMERS DIES AL CENTRE, REFLEXIONA:
1. Quin tipus de mestre hi ha dins l’aula on estic? Semblances i diferències entre el perfil de
mestre ideal que vares definir.
La mestra que hi ha a l’aula on faig pràctiques està molt atenta a les necessitats de cada infant i
respecte el ritme de cada un. Els dóna el que necessiten i cobreix les mancances afectives que
cada un té en particular. Confia amb la capacitat de cada fillet per fer les coses amb autonomia i
els anima constantment a aconseguir petits reptes, sense pretendre que ho aconsegueixin en
aquell moment. Alaba cada gest i el comunica a les famílies les quals es senten acollides per
aquest fet. Té una gran actitud d’escolta envers als fillets!
Tot i que és una excel·lent professional, crec que els punts més fluixos seus són la creativitat i la
innovació, encara que és aviat per dir-ho, ja que potser d’aquí a finals de curs tindré una altra
opinió sobre ella.
2. Quin tipus de mestra vols ser?
Evidentment vull tenir totes les qualitats descrites anteriorment, tot i que també vull poder ser capaç
d’acceptar la crítica i transformar-la en positiu en benefici de la comunitat educativa i dels fillets.
Reconèixer els punts forts i febles de mi mateixa per millorar.
És important per mi compartir experiències amb altres professionals de l’educació per enriquir la
comunitat educativa i afavorir noves maneres de fer a la feina del dia a dia amb els infants per tal
de potenciar al màxim les seves habilitats, tot reconeixent d’aquesta manera les bones pràctiques
educatives d’altres professionals.
3. Ha evolucionat aquest concepte des del primer curs dels estudis de mestre? Com?
El concepte de mestra que tenia ha evolucionat radicalment des que vaig començar el grau.
En primer lloc dir que m’he adonat de la importància de certs conceptes que un mestre no pot
oblidar i que ha de practicar, com per exemple l’actitud d’escolta, l’autonomia, l’aprenentatge
significatiu, la resiliència, la passió, la flexibilitat, la observació... I amb tot això el paper que tenen
les emocions i el seu reflex en el procés d’ensenyament - aprenentatge en el context de l’escola i
els lligams afectius que suposa amb els altres.
He après la importància de la CONSTRUCCIÓ del coneixement a partir dels interessos dels infant
en contextos reals que permetin establir ponts entre les diferents àrees d’aprenentatge i el treball
cooperatiu.

4. VALORACIÓ DE LES MEVES COMPETÈNCIES
1. Afavorir la reflexió personal respecte al propi perfil professional.
2. Autoavaluar concepcions i actituds per reafirmar interessos i
OBJECTIUS motivacions professionals, tot identificant les competències
adquirides i les que necessiten d’una millora.
1. El paper del professorat
CONTINGUTS 2. La reflexió sobre la pràctica i la millora professional.
AGRUPAMENT Individual
LLIURAMENT 23 de febrer
En la professió docent és molt important la creació d’hàbits de treball sobre un mateix, hàbits que
s’inicien amb l’autobservació i descoberta d’un mateix. Et pot ajudar revisar el document electrònic
de P. PERRENOUD (2007). Diez nuevas competencias para ensenyar. Barcelona: Graó
Amb això aconseguiràs un primer diagnòstic dels punts forts i febles del teu treball com a mestra/e
i dels aprenentatges que cal que realitzis durant el Pràcticum. Després de prendre’t algun temps
per reflexionar, escriu dos comportaments, actituds o idees que valores positivament i dos que
valores negativament de la teva manera de fer en relació a:
1. Organitzar situacions d’aprenentatge:
★ ACTITUDS FAVORABLES: He adquirit les eines necessàries per conèixer els continguts a
ensenyar als infants i les tenc ben sistematitzades de manera que els objectius, els continguts
i els criteris d’avaluació estiguin lligats i ben relacionats entre si. D’aquesta manera puc
treballar aspectes més propers, concrets i rellevants segons les necessitats del grup-classe.
Això em facilita el fet de planificar i construir unitats didàctiques basades en els interessos
dels petits.
★ ACTITUDS A MILLORAR: Crec que la pràctica és un factor que millorar la meva organització, la
temporització de les activitats... Hem après a programar sense saber/conèixer que és tenir un
grup X d’infants, sense conèixer les seves necessitats reals... i crec que això dificultarà
inicialment la meva programació d’aula, de manera que em costarà fer certs projectes
d’investigació sense sortir-me del guió.
2. Gestionar la progressió dels aprenentatges
★ ACTITUDS FAVORABLES: cada fillet és diferent i això implica que haguem d’ajustar-nos a les
seves possibilitats i veure l’esforç que fa cada un davant diferents situacions. Crec que podré
gestionar força bé la inclusió a l’aula. També crec ser capaç d’argumentar la pràctica
educativa, les unitats didàctiques, els projectes... a través de les diverses teories i trobar noves
fonts d’informació.
★ ACTITUDS A MILLORAR: el fet d’observar i avaluar als alumnes al mateix temps que feim
activitats diverses. Per tant, caldrà tenir molt clar els objectius a treballar en la programació.

5. 3. Elaborar dispositius de diferenciació
★ ACTITUDS FAVORABLES: L’escola inclusiva ja forma part de la meva filosofia d’escola. Compto
amb els treballs cooperatius i els lligams que puguem establir entre els infants per tal de
progressar adequadament i ajudar-nos entre tots.
★ ACTITUDS A MILLORAR: La part difícil és la coordinació entre els diferents dispositius que
treballen per millorar la qualitat de vida de les persones amb NEE.
4. Implicar als alumnes en els seus aprenentatges
★ ACTITUDS FAVORABLES: a partir de la meva passió per l’educació crec que seré capaç de
motivar als alumnes per aprendre, explicitar els seus sentiments envers el coneixement... Crec
que tenint clars els conceptes d’inclusió i integració es fa més fàcil la programació d’activitats
de formació “a la clarta”.
★ ACTITUDS A MILLORAR: amb el grup amb el que estic, nadons, és difícil consensuar normes i
fer un consell d’infants. Crec que aquest és més propi del segon cicle d’infantil. Com també és
difícil en aquest primer cicle d’infantil que l’infant s’autodefineixi.
5. Treballar en equip
★ ACTITUDS FAVORABLES: per a què un centre funcioni necessita el treball en equip de tot el
professorat, amb un projecte comú i integrador. Cal contrastar opinions i millorar dia dia,
aprendre dels altres i acceptar de bon grat les crítiques per millorar un mateix. Tenc ganes de
treballar en equip! És la millor manera de créixer junts!
★ ACTITUDS A MILLORAR: verbalitzar els problemes per afrontar-los. He d’aprendre a manifestar
més prest els conflictes amb les persones implicades, sense por i tenint clar que és per
millorar.
6. Participar en la gestió de l’escola
★ ACTITUDS FAVORABLES: ganes de fer créixer la comunitat educativa sense deixar de banda el
barri, les famílies.... a fi d’optimitzar els recursos, aconseguir noves estratègies... Aconseguir
una escola oberta i acollidora per tal d’afavorir la participació de tots els alumnes i les seves
famílies.
★ ACTITUDS A MILLORAR: l’agilitat per elaborar documents i organitzar-los. També crec que he
de millorar la meva implicació.
7.Informar i implicar als pares
★ ACTITUDS FAVORABLES: per educar favorablement els fillets cal fer-ho conjuntament amb la
família del petit. És important enriquir-nos conjuntament. El debat i les reunions informatives
llavors, són necessaris.
★ ACTITUDS A MILLORAR: Perdre la vergonya a xerrar en públic i actuar amb més naturalitat.
8. Emprar les tecnologies de la informació
★ ACTITUDS FAVORABLES: Empr a diari programes d’edició de textos, eines telemàtiques i altres
de documentació tipus blogger.
★ ACTITUDS A MILLORAR: Agilitzar el treball i rendir més a l’hora de crear documents.
9. Afrontar els dilemes i els problemes ètics de la professió
★ ACTITUDS FAVORABLES: mostrar als infants a resoldre sols els conflictes de manera pacífica i
respectuosa, a través del diàleg i el consens. Els valors respecte, justícia, consens,
resposabilitat, igualtat... han de ser els lemes de l’educació i s’han de treballar en qualsevol
àrea.

6. ★ ACTITUDS A MILLORAR: Potser formar-me en mediació i trobar estratègies per ajudar als petits
a resoldre els conflictes i aprendre valors.
10. Organitzar la pròpia formació contínua
★ ACTITUDS FAVORABLES: Solenc estar en constant recerca: la formació no tan sols és per a la
professió, també per la vida. formar-nos per millorar la pràctica educativa i poder innovar i
crear espais més enriquidors i coherents. També per tal d’argumentar les nostres actuacions
amb els petits i per treballar en equip, compartir experiències i aprendre dels altres
professionals.
★ ACTITUDS A MILLORAR: Implicar-me més en les què fers generals de l’ensenyament i del
sistema educatiu.

7. LES MEVES PORS
1. Afavorir la reflexió personal respecte al propi perfil professional.
2. Autoavaluar concepcions i actituds per reafirmar interessos i
OBJECTIUS motivacions professionals, tot identificant les competències adquirides i
les que necessiten d’una millora.
1. El paper del professorat
CONTINGUTS 2. La reflexió sobre la pràctica i la millora professional.
AGRUPAMENT Individual
LLIURAMENT 23 de febrer
En aquesta activitat us demanam que penseu una bateria de preguntes per fer-vos una entrevista
imaginaria a vosaltres mateixos, per tal de descobrir quines són les pors, dubtes, inquietuds... que
teniu a l’inici del Pràcticum:
Anota 10 preguntes per fer-te una entrevista a tu mateix
✴ Sabràs establir vincles amb els infants de l’aula?
✴ Com ho aconseguiràs?
✴ Sabràs establir límits entre la dependència del fillet i ajudar-lo a adquirir autonomia?
✴ Com ho faràs per no tenir prejudicis amb les famílies?
✴ Com comunicaràs a la família si hi ha hagut un accident, dificultats del petit...?
✴ Sabràs reconèixer els senyals expressius dels fillets que no xerren per donar-te a conèixer les
seves emocions, necessitats....?
✴ Com creus que t’aniran les primeres activitats que realitzis a l’aula tota sola?
✴ Acceptaran les famílies el que els puguis informar sobre els seus fills?
✴ La manera d’educar de la tutora, la seva manera de fer amb els infants, la seva filosofia, el
seu bagatge... serà semblant al teu?
✴ Com serà el PEC de l’escola? Què prioritzen? M’hi avindré? Sabré fer un projecte de millora?
Respon per escrit almenys les 3 preguntes que et semblin més complexes.
✴ Sabràs establir vincles amb els infants de l’aula?
Una de les meves principals pors és saber establir un bon vincle amb cada infant, ja que
m’atrauen especialment aquells infants que són més bebès, menys independents i que puc
“cervar” (acunar). Ara bé, he de saber dedicar el meu temps per igual a cada infant, saber-lis
dedicar les mateixes mirades, canviar-lis els bolquers... Per exemple: si tenc un fillet que gateja
i va per tot tot sol i aconsegueix les fites sol, he de procurar establir vincle amb ell/a mentre li
doni el menjar o li canviï els bolquers. És a dir, he de tenir clar que no perquè no pugui cervar
un nadó no vol dir que no pugui establir lligams amb ell, perseguint-lo per l’aula a grapes,
canviant-li el bolquer...He de trobar altres estratègies per tal d’establir aquests lligams.

8. ✴ Sabràs establir límits entre la dependència del fillet i ajudar-lo a adquirir autonomia?
És una de les coses que més m’angoixa, ja que moltes vegades preferim donar a l’infant el
que vol en comptes de demanar-li que s’esforçi, o pel fet que és més ràpid fer-ho jo que no
esperar a que ho faci ell. Per tant, m’he de conscienciar que l’ajut més a adquirir autonomia si
no ho faig jo tot i que impliqui temps d’espera. A més, he d’aprofitar aquest temps per
observar-los, veure els seus avenços, conèixer les seves dificultats i veure que podem millorar
a l’aula per a que es desenvolupin adequadament.
✴ Com ho faràs per no tenir prejudicis amb les famílies?
Quan coneixem a les persones és molt fàcil jutjar-les i etiquetar-les, crear prejudicis. La meva
por és etiquetar les famílies des del primer moment i pensar que no són capaçes d’educar
als seus fills. La qual cosa no és certa, ja que segurament fan tot el que poden i el que
saben. A més, tal i com ens recorda Parellada, són molt generoses de deixar els seus fills a
l’escola i amb una persona que no coneixen de res.
Què pots fer per resoldre la resta de preguntes?
HE DE FER-ME UN DECÀLEG DE LA BONA PRÀCTICA. Ser positiva en tot moment i no angoixar-me
per expressar els meus dubtes i les meves pors. Cercar ajuda en cas necessari i formar-me per tal
de resoldre aquestes pors.

9. COM M’IMAGIN L’ESCOLA INFANTIL
ON VAIG A FER PRÀCTIQUES?
1. Identificar expectatives vers el centre de practiques
OBJECTIUS 2. Establir els aspectes que ens semblen importants a una escola
infantil
1. La dimensió institucional de la innovació: l’escola que aprèn.
CONTINGUTS 2. La reflexió sobre la pràctica i la millora professional.
AGRUPAMENT Individual
23 de febrer
LLIURAMENT
A NIVELL INDIVIDUAL
Dibuixa com t’imagines el centre de practiques al que aniràs en breu. Aquesta és una activitat que
no puc realitzar, ja que la meva filla petita amb NEE ha assistit a aquest centre durant 4 anys.

10. Quines coses, penses, el diferencien d’una escola 3-6?
L’acollida de les famílies és un dels aspectes que més canvia i diferencia els dos cicles. I ho dic
com a mare, des de l’experiència personal. A l’escoleta de 0-3 passes moltes estonetes amb la
mestra parlant sobre el teu fill, com s’ha aixecat, el que ahir va fer... en canvi, de 3-6 aquest
contacte continu no hi és.
Tot és més fred de 3-6 i com més cursos, menys contacte amb la tutora a no ser que hi hagi algun
tipus de problema o el teu fill tengui alguna dificultat.
Tamé me sembla que les programacions són molt diferents, amb més continguts i objectius. Les
classes són més dinàmiques i els fillets/es es deuen moure més.
Com ha estat l’acollida? Què t’ha sorprès? Quines coses encara no has vist?
Crec que he tingut molta sort tant amb el centre, Mussol, com amb l'aula. Estic a la classe de les
les Estrelles de la Mar, fillets del cel com deim a Ciutadella, que només amb tres dies ja m'han
mostrat del que són capaços i que els reptes s'aconsegueixen dia a dia! La meva tutora és un
tresor, crec que aprendré moltíssim d'ella! Veig que té un molt bon vincle amb els fillets, que
respecte el ritme de cada un i que per ella el primordial és cobrir les seves necessitats. A l’aula hi
ha tan sols 6 infants (amb una plaça o dues lliure, depenent de la demanda), tres fillets i tres filletes.
La més petita tan sols té 8 mesos.
L'aula és molt acollidora i quan entra una mica de sol ja hi fa caloreta. Té un gran finestral per on
entra molta llum natural. També compte d'espai ampli i sense barreres arquitectòniques, on podem
veure beníssim a tots els infants mentre feim un canvi de bolquer o donem de menjar a algun.
Tenen jocs de tot tipus que els permeten moure's, adquirir noves experiències, diferents conflictes,....
Però sobretot la mestra cobreix les seves necessitats bàsiques i els dóna molt d'afecte.
A l'escola les mestres s'han format amb l'educació lenta i es nota moltíssim a l'aula de fillets del
cel. Cada fillet és un món i cada un té un ritme diferent que hem de respectar al màxim, sense
deixar d'oferir-li nous reptes per a què ell mateix es reguli i es desenvolupi amb autonomia. I això
na Magda, la meva tutora, m’ho ha repetit vàries vegades durant la setmana de diferents
maneres.
El moment de la meva acollida al centre de Mussol ha estat molt natural, pel fet que la meva filla
petita Gemma, amb NEE, fa quatre anys que assisteix a aquest centre.
Per tant, l’equip directiu, les mestres i educadores i l’EAP me coneixen perfectament i m’han vist
amb molta freqüència pel centre. M’agrada anar-hi a fer activitats de l’escola, ajudar amb les
festes populars (com per exemple la setmana passada carnaval) sempre que puc. De fet, podria dir
que carnaval fou el moment principal d’acollida que el centre ens va fer a n’Esther i a jo. Vam anar
a presentar-nos a les tutores dies abans de carnaval. Jo, com a mare, ja m’havia apuntat per anar
a ajudar a disfressar i pintar fillets. N’Esther fou convidada per la seva tutora. Divendres 1 de Febrer
7
vam anar a l’escola. Vam ajudar a maquillar i vestir els infants i vam quedar a la festa que feren
després, amb música i globus... No ens van demanar que marxéssim en cap moment (com van
marxar les altres mares) i vam gaudir tant com els fillets. D’aquesta manera, el dilluns l’escola no
se’ns va fer estranya, com tampoc les educadores.

11. És clar que és diferent passar de mare a companya de feina. La confiança, el vincle, s’ha d’establir
de la mateixa manera, ja que cal un vincle professional també.
No hem fet cap reunió especial, ni cap trobada per conèixer-nos una mica més. Tampoc per saber
les expectatives que elles tenen en vers les practicants o al revés. Crec que tampoc tenen prou clar
què han de fer, ja que és la primera vegada que tenen practicants al centre durant tant temps.
Així i tot, he de dir que la meva tutora de pràctiques la setmana abans de començar em va
demanar una foto per penjar-la a la cartellera per tal que els pares m’anessin coneixent i els fillets
també. Per tant, crec que és un bon apropament i una bona predisposició d’acollida cap a jo.
Al primer dia ja va dir a la cartellera on posa informacions vàries als pares que li agradava molt, a
ella entenc, i als infants. Per tant, per mi ja és una bona acollida, entenent que mai no havia tingut
cap practicant al seu càrrec.
He de dir que les altres educadores també m’han acollit bé des de la meva perspectiva. Em
deixen participar i ajudar en algunes activitats de les que preparen. Sobretot a primera hora del
matí, quan arriben els primers fillets. Preparar la sala de pisco, fer unes “blondes” de paper pels
crespellets de les festes populars...
En definitiva, puc dir que estic molt contenta amb la naturalitat en què l’escola m’ha rebut.
CONTRAST A NIVELL INDIVIDUAL
1. Identificar expectatives vers el centre de practiques
2. Afavorir la reflexió i la integració dels diferents continguts estudiats
fins el moment per resoldre les activitats i situacions que es
plantegin a les pràctiques.
3. Afavorir la reflexió personal respecte a la pròpia construcció de
OBJECTIUS coneixement i promoure processos de pressa de decisions i
creixement personal.
4. Autoavaluar concepcions i actituds per reafirmar interessos i
motivacions professionals, tot identificant les competències
adquirides i les que necessiten d’una millora.
1. La dimensió institucional de la innovació: l’escola que aprèn.
CONTINGUTS 2. La reflexió sobre la pràctica i la millora professional.
AGRUPAMENT Individual
23 de febrer
LLIURAMENT
Després de la teva primera setmana de pràctiques, què canviaries del teu dibuix? Per què?
Doncs la meva idea d’escoleta a la que anava ja estava molt formada i no puc canviar res. Això ja
seria un projecte de millora! El que potser canviaria radicalement és el ciment dels dos patis
principals i els jocs estructurats de plàstic d’aquests, tot substituint-ho per un pati més natural, amb
araner, aigua, terra, troncs per fer construccions, racó d’experimentació amb una taula de safates

12. amb farina, llegums.... Aquest fou un dels projectes de millora que vàrem fer per l’assignatura d?
observació i Documentació.
Les mestres d’aquesta escoleta estan en constant formació, cosa que desconeixia i que crec que
ha millorat la seva pràctica fins el dia d’avui. Sobretot pel que fa al factor temps, a afavorir
l’autonomia del fillet, la mà de l’educadora, la importància dels petits moments, de les rutines, de
confiar amb el fillet, d’obrir la porta a les famílies...
Crec que puc aprendre molt d’elles! Esper poder aprofundir en tots aquests aspectes en breu...
CONTRACTE D’APRENENTATGE DE PRÀCTIQUES
A NIVELL INDIVIDUAL
A l’activitat anterior vares identificar què has d’aprendre a les pràctiques. Per tal d’intentar dur-ho a
la pràctica, emplena el següent contracte.
Jo, Mercè Rodríguez Uris, en el dia d’avui, després de realitzar les activitats d’anàlisis de les
competències personals i de l’escola on inicio les pràctiques detecto que:
Necessito millorar alguns aspec tes relacionats amb les següents competències
principalment: seguretat i anàlisi, comunicació i socialització, o organització i gestió. Així hi tot hem
de constatar que esteim de pràctiques i que encara són moltes les actituds i maneres de fer a
millorar.
Em proposo els objectius:
- Agafar seguretat per tal d’establir vincles afectius amb els infants.
- Trobar l’equilibri entre la dependència i l’autonomia de l’infant
- Respectar a totes les famílies i no etiquetar-les.
- Procurar comunicar més les meves pors i dubtes amb els tutors de pràctiques
- Agilitzar la feina.
Per aconsegui-ho faré, demanaré: ajuda sense por per tal de trobar estratègies vàlides per afrontar
diverses situacions com per programar de manera adaptada a les necessitats dels fillets. Esforçar-
me per canviar d’actitud quan vegi que el que faig contradiu totes aquestes reflexions. Acceptar les
critiques de manera constructiva a fi de millorar la meva pràctica.