ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
Requisits dels discents amb síndrome d'asperger en el procés d'E-A. Elisenda Pascual
1. REQUISITS DELS DISCENTS AMB
SÍNDROME D’ASPERGER EN EL
PROCÉS D’ENSENYAMENT-
APRENENTATGE.
ELS CONDICIONANTS DEL PROCÉS
EDUCATIU.
DIDÀCTICA GENERAL
PAC2: Requisits de l’aprenentatge. El docent i l’acció
mediadora.
Per Elisenda Pascual Sorribes. Consultor: Robert Teixidó
2. L’ALEIX I EL SEU PROCÉS
D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE.
L’Aleix té 8 anys i 9 mesos. Va ser diagnosticat de Síndrome d’
Asperger i TDAH quan tenia 4 anys, a finals del curs d’ I-3. Té un QI
de 123.
Va iniciar l’ escolarització als 18 mesos a l’escola bressol. Sempre
ha assistit a l’escola ordinària.
L’Aleix va canviar d’escola en començar el cicle mitjà. Raons: No el
motivava el procés E-A de la seva escola, no es sentia inclòs al grup-
classe.
Del paradigma procés-producte que regia l’exescola està
immers actualment en un paradigma ecològic. Molt adient per
l’Aleix.
Beneficiós per l’alumnat amb TEA que se segueixi un estil docent
progressista (Docent = gestor de la pràctica a l’aula. Tejada 1996)
3. DISPONIBILITAT D’ALEIX VERS EL PROCÉS
D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
CONDICIONANTS- 1-
Maduració de l’alumne: Motivació i actitud:
L’Aleix té en algunes àrees Tenir baixa tolerància al
menys recursos que altres fracàs afecta la motivació
nens de la seva edat. És dels nens com Aleix, pot no
més immadur i ingenu. fer una activitat per por a
Menys recursos per afrontar equivocar-se.
la relació amb els seus Actitud apàtica si no hi ha
companys/es. Moltes suports adequats. Si
vegades no entén el reiteradament no accedeix
comportament dels altres. al seu objectiu, llavors
assoleix indefensió apresa.
Dificultats en gestionar de
conceptes abstractes (els
símbols verbals).
4. DISPONIBILITAT D’ALEIX VERS EL PROCÉS
D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
CONDICIONANTS -2-
L’activitat discent Integració de l’aprenentatge
Està determinada pels objectius Depèn de la informació prèvia i
d’aprenentatge. de les estratègies cognitives de
Cal estructurar i anticipar les l’alumne. L’ Aleix processa la
tasques, ubicar-les en un procés informació de manera lògica i
organitzat i sistemàtic. seqüencial. Molt imp. explicar-li
per quina raó aquella activitat es
Les tasques es desenvolupen en fa així.
funció dels ritmes d’aprenentatge
i del cansament de l’alumne.
Transferència
Si es fa una tasca verbal Especials dificultats en aquesta
l’alumne amb SA necessitarà àrea pels alumnes amb TEA
més pauses que en una plàstica com l’Aleix. Seran adients les
o dinàmica. estratègies metodològiques per
potenciar-la.
Creativitat
Sorgeix de la motivació
intrínseca, serà present en les
àrees d’interès de l’alumnat
amb SA.
5. MADURACIÓ DE L’ ALUMNE
(CONDICIONANT)
Dificultats Procés E-A Estratègies metodològiques
Establir objectius d’ E-A que
“En qualsevol edat o inclouen pre-requisits assolits
pels alumnes amb TEA.
moment maduratiu no es Els objectius parteixen del nivell
pot adquirir i integrar d’aprenentatge potencial de
qualsevol tipus l’alumnat. (ZDP)
d’aprenentatge”. Estructurar objectius didàctics
per nivells (progressant des
Alumnes amb TEA de la concreció a
parteixen d’un l’abstracció).
desenvolupament social per Personalització de
l’ensenyament. Aleix té dificultat
sota del nivell mig del grup- en la relació social, cal oferir-li
classe. suports per assolir la ZDP en
aquest àmbit.
6. MOTIVACIÓ DE L’ ALUMNE
(CONDICIONANT)
Motivació de l’alumne amb SA és necessària per
l’aprenentatge significatiu, cal afavorir la seva participació
activa.
Inclou dos components: 1) Una actitud positiva per aprendre i
2) assolir procediments (estratègies per aprendre) que
faciliten adquirir nous coneixements.
La motivació pot ser intrínseca i extrínseca (en ambdós casos
és un repte assolir la motivació d’ Alumnes com Aleix en
determinades assignatures ( català. Castellà, educació física).
Components de la motivació: necessitat (que es vol
aconseguir), incentius (que es rep) i la direccionalitat (camins
per aconseguir-ho).
7. MOTIVACIÓ INTRÍNSECA
(CONDICIONANT)
DEFINICIÓ COM POTENCIAR-LA
Predisposició de l’alumne Valorar els assoliments de
vers l’ensenyament, que té l’alumne en les seves àrees
d’interès, que pugui compartir
un interès per l’assignatura i
el que sap amb els companys
gaudeix aprenent-la. de classe ajudat per la
L’Aleix té molta motivació mediació de la mestra/e.
intrínseca, li agrada molt Això fomentarà la seva
autoestima.
l’aprenentatge autodidàctic,
constantment ,en sortir de
Els alumnes amb TEA no
tenen ben establerts els límits
l’escola, fa accions per quan expliquen el que els
aprendre relacionades amb agrada, no capten les
les seves àrees d’interès. senyals no verbals de
cansament dels interlocutors.
8. MOTIVACIÓ EXTRÍNSECA
(CONDICIONANT)
DEFINICIÓ COM POTENCIAR-LA
L’aprenentatge és un mitjà Anticipar i estructurar les
per aconseguir incentius activitats d’aprenentatge.
que són valuosos per
Ús de llenguatge
multimodal, suport
l’alumne. (Elogis, premis). audiovisual, ús de les NTIC.
L’ Aleix i l’alumnat amb SA Relacionar els
és molt receptiu a aquesta aprenentatges amb els
mena d’incentius. Els va interessos de l’alumne.
molt bé que els diguin de
Establir objectius
assequibles i de dificultat
manera molt explícita el que mitja.
és adient, i tendiran a Informar dels progressos i
repetir-ho. Cerquen molt de les causes de l’èxit i del
l’aprovació dels altres. fracàs.
9. LES ACTITUDS (CONDICIONANTS)
L’actitud predisposa a realitzar o evitar un comportament.
Hi ha tres nivells vers l’objecte de l’actitud:
1.- Representació o imatge mental – cognoscitiu-
Afectat per la dificultat en integrar informació perceptiva i organitzar-la,
problemes al simbolitzar, i intuir el que els demes pensen.
“Veuen l’arbre però no el bosc”. Es queden en el detall.
2.-Sentiments i emocions, que provoquen apropament o rebuig –afectiu-
És el nivell on és més sensible l’alumnat com l’ Aleix.
La qualitat del clima del grup-classe és una variable fonamental per
l’ensenyament efectiu. (El docent ha de mediar com a conductor del grup).
3.-Reacció comportamental -Conductual-
Pot arribar a haver rebuig a assistir a l’escola i fins i tot estrès post-traumàtic.
10. L’ACTIVITAT DISCENT
Hem de plantejar activitats discents funcionals (L’escola ha de preparar per a la
vida) Decroly.
Facetes: Mecànica. Tipus: Intel.lectual vs Física
Mental.
Moral.
Social. Totes les facetes requeriran suports per l’Aleix.
S’agrupen en:
Numèriques, verbals, plàstiques, dinàmiques i experiències directes.
Distribució de les tasques per assolir el màxim rendiment:
1.- Continguts generals en el moment de màxim rendiment.
2.- Relacionar nous aprenentatges amb coneixements integrats.
3.- Aplicar els nous continguts per valorar la seva utilitat.
4.- Relacionar-les amb les àrees d’interès de l’alumne.
11. TRANSFERÈNCIA
DEFINICIÓ COM POTENCIAR-LA
Capacitat d’utilitzar en una Condicions en que s’aprèn
situació nova coneixements han de ser molt semblants a
que l’alumne ja ha assolit. les situacions on s’aplicaran.
Permet progressar. Màxima participació de l’Aleix
És molt complicat de dur a quan aprèn.
terme pels alumnes amb SA Afavorir la comprensió de
per l’afectació cognitiva del regles i principis. Evitar
trastorn. En especial si fan l’aprenentatge mecanicista.
referència a les habilitats Utilitzar varietat de tasques i
socials. llenguatge multimodal al
ensenyar un contingut.
12. INTEGRACIÓ
DEFINICIÓ DE QUE DEPÈN
L’alumne construeix Cal presentar la informació per
estructures per processar i assolir :
incorporar aprenentatges. ATENCIÓ:
Les estructures en cada Suport audiovisual i ús de NTIC.
etapa evolutiva determinen PERCEPCIÓ:
els aprenentatges. Però Valorant la hipersensibilitat sensorial
aquests modifiquen les de l’alumne amb TEA.
estructures i així el discent MEMÒRIA:
progressa. És una relació Anem al fet concret, s’aprèn fent,
bidireccional entre estructura experimentació directa.
i coneixements. EMOCIÓ:
Educació com a motor del Motivació extrínseca (economia de
fitxes) i intrínseca (vincular a les
desenvolupament (Vigotski). àrees d’interès de l’Aleix).
13. CREATIVITAT
Contribueix a la resolució de problemes.
Incrementa si hi ha motivació intrínseca.
Les capacitats visioespaials i visiomotrius de l’Aleix
afavoreixen la creativitat. Cal aprofitar aquest potencial i
potenciar situacions d’ensenyament-aprenentatge on
desenvolupar la creativitat.
Quan l’alumne és petit afavorir situacions de joc
simbòlic i en el cicle superior potenciar role-playing.
14. BIBLIOGRAFIA
Benedito,V. (1987). Aproximación a la didáctica. Madrid:PPU
Bonals,J. i Sánchez-Cano (Coords.) (2007). Manual de
asesoramiento psicopedagógico.Barcelona: Graó
Hortal (Coord). (2011). El alumnado con trastorno del espectro
autista. Barcelona:Graó.
Jurado de los Santos, P. (1996). Requisits de l’aprenentatge. A A.
Ferrández i altres (Coords).Didàctica general. (5-42). Barcelona:
UOC
Tejada,J. (1996). El docent i l’acció mediadora. A A.Ferrández i
altres (coords.) Didàctica general. (5-50). Barcelona: UOC
Tejada,J. (2011) Innovación curricular en la formación docente. Doxa
(2).
Zabala, A. (2007). La pràctica educativa. Com ensenyar.
Barcelona:Graó.
Editor's Notes
En el procés d’ensenyament-aprenentatge hi ha dos fenòmens que interactuen complementant-se, l’actuació del docent i les característiques dels discents, ambdós són responsables del canvi de comportament en l’alumne arran que participa en una activitat educativa (Coll, 2008). Tots els alumnes tenen uns requisits necessaris però no suficients per accedir a nous coneixements, però en el cas de l’alumnat amb trastorn de l’ espectre autista aquests requisits tenen peculiaritats que comentarem. Per explicar-ho partim d’un cas real: l’Aleix, un alumne de tercer de primària diagnosticat de Síndrome d’Asperger i TDAH.
El cas d’Aleix, només és extraordinari en l’ àmbit de la Síndrome d’Asperger (SA) pel canvi d’escola i pels motius d’aquest fet, (ell demanava reiteradament anar a una nova escola). En la resta té molt en comú amb els alumnes amb SA de la seva edat; trets de personalitat i comportament : ingenu, inflexible, desorganitzat, amb dificultats en la motricitat fina (fa mol mala lletra per aquest fet). En el rendiment acadèmic hi ha pics molt alts acompanyats de davallades importants (en el cas d’Aleix excel.lent en matemàtiques, informàtica i suficient en català, castellà –fa escriptura natural no arbitrària- i dificultats en la comprensió lectora). Històricament aquest rendiment desigual vers les assignatures s’atribuïa a manca de motivació, fins i tot a ganduleria, i no pas a les dificultats de l’alumnat amb TEA o TGD (trastorn general del desenvolupament). Aleix és poc hàbil en educació física (tret molt habitual en persones amb SA pels seus problemes de coordinació motriu i de immaduresa muscular). Té una competència molt baixa en la gestió de les relacions socials amb els companys de classe (és el fet més idiosincràtic de la SA) . Constatem Dificultats en la comunicació no verbal (EX: manca mirar als ulls del interlocutor, prosòdia massa alta o baixa). Component autoreferencial (alteració de la percepció, quan un alumne riu a classe Aleix pensa que es riu d’ell, fet que el fa patir malgrat no es correspongui amb la realitat). Interpretació literal del que es diu, incapaç de captar dobles sentits en una frase i d’entendre algunes bromes. Tot i aquestes característiques comunes cal pensar que cada persona amb SA és única, donat que té interessos diferents, n’hi ha de més o menys sociables, i a més els contextos de desenvolupament en que participa (família, lleure, escola etc..) condicionen el seu tarannà. Aleix també comparteix trets dels infants amb TDAH com la impulsivitat i la demanda d’atenció constant de la mestra.
Assolir l’èxit de l’acció educativa depèn “del coneixement que té el docent de les característiques fisiològiques i psicològiques de l’alumne”, (Jurado de los Santos, 2008) i cal adaptar la sessió formativa al discent. Per això es tan important conèixer els requisits de l’alumnat amb TEA, en especial les raons de la seva dificultat de motivació vers algunes assignatures (són pensadors visuals, en un món escolar on encara predomina la transmissió verbal del coneixement acaben esgotats, per això es tan important l’ ús de suport visuals i de llenguatge multimodal). La dificultat en la gestió de conceptes abstractes no té a veure amb el fet que Aleix per la seva edat s’ubiqui en l’estadi operacions concretes (Piaget) és una dificultat de processar símbols orals que és pròpia del SA. En relació als suports hem de recordar que són alumnes amb NEE i això significa que fan falta suports per assolir els objectius educatius programats pel grup-classe. Suports que caldrà modificar i adaptar a les necessitats educatives de l’alumne a mesura que evolucioni, però no s’han de suprimir totalment (Les actuals retallades en educació dificulten l’adient provisió de suports a l’ alumnat amb TEA).
El ritme d’aprenentatge i l’aparició del cansament en l’alumnat amb SA variarà en funció de l’activitat, si el processament és visual o es treballa amb NTIC tindrà més resistència a la fatiga. L’alumnat amb TEA, com l’Aleix, té importants dificultats per incorporar aprenentatges d’un context de desenvolupament, o fins i tot d’una situació concreta d’aquest context, a altres contextos. En el procés de transferència d’aprenentatges ens cal doncs oferir suports. La integració de l aprenentatge requerirà explicar el sentit dels nous coneixements, sense aquesta explicació costarà molt retenir la informació. El pensament creatiu sorgirà en àrees d’interès, de les que l’alumne amb SA disposarà de molta informació i competències específiques per gestionar-la.
L’ encertada frase de Jurado de los Santos (2008) que “en qualsevol edat o moment maduratiu no es pot adquirir i integrar qualsevol tipus d’aprenentatge” té molta rellevància en alumnes com Aleix. Les dificultats de relació social interfereixen en el procés d E-A (procés d’ensenyament-aprenentatge). El treball en grups cooperatius és molt adient però ha de ser mediat pel docent de l’aula ordinària o un MEE, així l’alumne assoleix dos objectius: entrena habilitats socials millorant la relació amb els companys/es i a més aprèn amb més facilitat els continguts. Molt important que el docent tingui ma esquerra mediant aquesta activitat, adreçant consignes globals al grup de treball (no adreçar-se exclusivament a l’alumne amb TEA doncs sinó l’estigmatitzem i a més perdria autonomia. També important valorar positivament els assoliments i no centrar-se únicament en el que cal millorar). Afortunadament l’ educació és el motor del desenvolupament (Vigotski) els alumnes com Aleix milloren molt en participar en activitats formals i no formals d’aprenentatge (Ex:teràpia cognitivo-conductual) on aprenen els recursos socials que no disposen en el seu bagatge innat, que sense intervenció assolirien a un ritme molt lent i que seria disfuncional pel procés E-A en l’escola. El que més condiciona l’autisme no és patir-lo sinó la manera com es viu i per tant a més oportunitats d’aprenentatge hi haurà menors mancances i millor qualitat de vida (durant tot el cicle vital). Insisteixo en la importància del docent com a mediador i la seva incidència en la participació guiada (Rogoff).
La motivació és fonamental per assolir noves habilitats i aprenentatges, que esdevindran pre-requisits de nous coneixements, en un bucle que no acaba mai. Què li passa a l’alumnat amb TEA com Aleix? Hi ha molts obstacles que interfereixen en la seva motivació vers l’aprenentatge. Alguns tenen a veure amb trets de personalitat: la inflexibilitat dificulta estar obert a aprendre seguint les consignes del mestre, d’altra banda, els elements emocionals com la baixa tolerància a la frustració, la baixa autoestima i autoconcepte esdevenen barreres importants. Per últim, a nivell cognitiu el processament verbal de la informació genera cansament que és un element inversament proporcional a la motivació. A més, la hipersensibilitat acústica i lumínica d’aquests alumnes fa que el cansament aparegui més ràpid, alhora que distorsiona l’assoliment d’aprenentatges generant una actitud apàtica vers les assignatures que els resulten més complexes. Tot això es pot prevenir coneixent les seves peculiaritats i fent accions educatives que fomentin la sensació de competència en aprendre. (Ex. fer l’ examen a soles per evitar la distorsió que provoca el soroll dels llapis dels companys en respondre la prova).
En relació a la motivació observem dues vessants, els motius que són les raons personals per assolir un fita, i els incentius que provenen de l’entorn i poden potenciar o extingir els motius. L’alumnat amb SA és molt sensible als incentius, inicialment cal oferir incentius externs (per exemple l’economia de fitxes) per assolir que gradualment l’alumne s’ automotivi mitjançant la gratificació que produeix assolir els objectius que persegueix. En relació als interessos personals de l’alumne amb TEA, la motivació és molt alta, és un aprenentatge autodidàctic, molt basat en l’experimentació i l’ activitat. Habitualment en: 1) àrees relacionades amb el pensament lògic i visual (informàtica, jocs com Nintendo, lectura o dibuix de còmics), 2) tasques relacionades amb l’ enginyeria (construir, inventar artilugis), 3) àrees sensitives (cuinar, modelar amb plastilina o fang) 4) acumulació de dades (els dinosaures, astrologia, la història, els transports públics). En el cas del SA, aquests nens/nenes cerquen explicar els seus aprenentatges i gaudeixen molt transmetent-los (El descobridor de la Síndrome, Hans Asperger, els anomenava petits professors per aquest fet).
Partint de la motivació extrínseca podem aconseguir que un alumne amb SA tingui motivació intrínseca, en valorar el seu treball i premiar-lo quan el fa bé o assumeix responsabilitats, així obrim camí a que se senti satisfet interiorment realitzant activitats i ja no caldrà un reforç extern. Per això el docent ha de posar el punt de mira en els aspectes positius de les activitats escolars de l’alumne, posant en marxa el fenomen de la “profecía autocumplida” (l’alumne esdevindrà allò que percep que el docent pensa sobre ell). Amb l’alumnat amb SA com l’Aleix cal ser molt explícits doncs no tenen capacitat de lectures entre línies o d’interpretar adientment la nostra comunicació no verbal. Per ells interpretar el món resulta caòtic per aquesta raó s’aferren amb tanta rigidesa al que és normatiu.
L’actitud de l’alumne amb SA vers l’escola en general i l’activitat didàctica pot arribar a ser molt negativa si no es compren als nens/nenes amb TEA i es potencien actitud positives, tot fomentant la seva autoestima. Ho aconseguirem treballant: 1) motivació intrínseca per les assignatures que els resulten més complexes, 2) aplicar tècniques de dinàmica de grups per potenciar l’ acceptació del grup classe vers la diversitat i ajudant al grup a comprendre les reaccions del seu company. “El docent és responsable de la creació d’un clima social on la interacció és fonamental per al procés d’ensenyament-aprenentatge” (Tejada 1996). 3) facilitar la continuïtat entre el context escolar i altres contextos de vida de l’alumne, incloent l’ àmbit no formal i especialment el informal (la família). Hi ha molts alumnes amb TEA no se senten ni inclosos ni integrats en la vida social del grup, quan s’arriba a extrems com el bulling apareix l’estrès post-traumàtic (l’alumne es nega a anar a l’escola a qualsevol escola). Gairebé tots els alumnes amb SA han patit bulling en algun moment del seu procés escolar. Tristament és rar l’alumne amb SA que no ha estat víctima de bulling (l’adolescència és un període molt complex per aquest alumnat, molts pateixen depressió arran el rebuig social en aquesta etapa evolutiva ). Les mesures preventives oferint recursos als discents amb SA durant el cicle inicial són molt efectives.
Les tasques verbals són les més complexes per les persones amb SA: la comprensió de textos, la comprensió de l’exposició magistral s’assoliran si hi ha suports i fomentant l’autonomia partint de nivells molt senzills i incrementant la dificultat progressivament. Per exemple quan ensenyem en matemàtiques a distribuir la informació del problema en dues columnes el que sé i el que cal esbrinar. Hem de ser molt explícits i concrets, recordar constantment a l’alumne la consigna: que es pot preguntar la paraula que no es compren. No donar mai res per sabut, ni tant sols allò que ens sembli molt obvi.
Per l’Aleix els aprenentatges queden vinculats a les característiques del context on s’aprenen, quan canviem el context o àmbit d’aplicació els resulta molt difícil fer transferència. Per això cal connectar aprenentatges nous amb d’altres ja assumits de manera molt explícita, establint un vincle entre els nous continguts . A major nombre d’oportunitats formatives, ben planificades i estructurades, amb llenguatge multimodal, aportarem recursos per la solució de problemes ( relacionats amb totes les facetes de l’activitat discent) i fomentarem un comportament assertiu en l’àmbit social. És molt important el treball cooperatiu dels docents, establint estratègies metodològiques similars en les diferents assignatures (temps i espai per reunir-se psicopedaog/a, la mestra de l’aula ordinària, MEE, MALL i mestres especialistes).
Les dificultats en la percepció i organització cognitiva dificulten el procés d’integració de l’alumnat amb TEA . Per comprendre més les dificultats en la percepció i la integració sensorial, recomano el llibre de Bàrbara Viader. (2010) Per què em sento diferent? CEIB: Barcelona. CEIB és el centre d’estimulació infantil de Barcelona. Molt interessant per entendre comportaments que semblen estrambòtics però que tenen un motiu i una senzilla solució. El llibre explica diferents casos i està ambientat en un dia a l’escola. Seguint la concepció construtivista partim de tres elelments, 1) l’alumne ha de ser el protagonista, amb un paper actiu de recerca i de descobriment, 2) el docent serà guia d’aquest procés, com a generador de preguntes i no de respostes, i com a creador d’un clima favorable, i 3) el contingut a aprendre, els tres components completaran el triangle interactiu . Així afavorim la integració dels aprenentatges.
Pels alumnes amb TEA hi ha molta facilitat en recordar rutes i camins, gràcies a la seva capacitat visioespacial i a que tenen molta memòria . D’altra banda, la gran habilitat visiomotriu fa que siguin molt competents en realitzar construccions i maquetes, cal que oferim suports per les dificultats de motricitat fina (en cicle infantil i cicle inicial utilitzarem material ergonòmic). Les NTIC es converteixen en aliades per a desenvolupar aquestes competències (Activitats concretes de EDU365 o jocs virtuals com SIMS o HABBO). Cal potenciar i valorar aquestes capacitats i aplicar-les a situacions on puguin desenvolupar la creativitat. Russell Barkley (2011) comentava l’eficàcia de la consola Nintendo DSI o Wiï per a potenciar diverses capacitats cognitives dels alumnes amb TEA o TDAH.
Us recomano especialment el llibre de Hortal, C. (coord).alumnado con trastorno del espectro autista, trobareu informació d’interès que us facilitarà la tasca quotidiana en processos d’E-A amb alumnes amb síndrome d’Asperger. Moltes gràcies per la vostra atenció, i us ofereixo el meu correu electrònic per si sorgeix algun dubte que voleu consultar-me epascualsorr@uoc.edu. M’agradarà molt poder-vos atendre.