3. L’orientació acadèmica
1) Enfocament enciclopèdic:
destaca la importància del
coneixement del contingut.
2) Enfocament comprensiu: el
professor és un intel·lectual que
comprèn lògicament l’estructura
de la matèria que ensenya.
4. L’orientació tècnica
1) Model d’entrenament: seria
el més pur, mecànic i
tancat, representatiu del
paradigma procés-producte.
Cerca l’eficàcia docent.
2) Model de presa de decisions:
el professor és un subjecte
intel·lectualment capacitat
per a seleccionar i dir quina
és l’habilitat més idònia per a
cada situació.
5. L’orientació personalista
1) Centra l’atenció sobre la
persona.
2) El professor és eficaç quan
ha après a fer ús de si
mateix i sap dur a terme els
seus propis propòsits i els
de la societat en l’educació
d’altres persones.
3) L’aprenentatge ha de ser
significatiu i autodirigit.
6. L’orientació pràctica
1) Enfocament tradicional: la
pràctica es fonamenta en
l’assaig-error en el procés
d’aprenentatge de l’ofici
de l’ensenyament.
2) Enfocament reflexiu sobre
la pràctica: el professor és
d’un perfil obert al
canvi, capaç d’analitzar
l’ensenyament, crític amb
si mateix, i amb un domini
ampli d’habilitats
cognitives i relacionals.
7. L’orientació social-
reconstruccionista
1) Enfocament de crítica i
reconstrucció social: proposta
ètica concreta de
justícia, igualtat i emancipació
social en els processos
d’ensenyament i en els
programes de formació del
professorat.
2) Enfocament d’investigació-
acció i formació per a la
comprensió: respecta el
caràcter ètic de l’activitat
d’ensenyament.