Orientació docent en relació als objectius discents. Ester Faura
Requisits de l'aprenentatge. Nuria Martí.
1. PAC 2 DIDÀCTICA GENERAL:
REQUISITS DE L’APRENENTATGE.
EL DOCENT I L’ACCIÓ MEDIADORA
2. Docent com a
monopolitzador del
saber i del coneixement
Docent com a
mediador,
constructor i
facilitador del
coneixement i
aprenentatge
Discent =
protagonista del seu
propi aprenentatge
5. EL DOCENT HA DE:
Donar importància de la seva pròpia formació
Treballar les seves competències i actituds com a
docent
Comprendre la necessitat de coneixement del discent i
el seu paper en l’acte didàctic
Tenir desig de canvi
6. Com s’aborden els processos d’aprenentatge ??
MADURACIÓ DE L’ALUMNE (edat, maduració)
CONDICIONANTS
MOTIVACIÓ I ACTITUD
ACTIVITAT DEL DISCENT
INTEGRACIÓ DE L’APRENENTATGE
7. Motivació
Influeix en el rendiment i l’aprenentatge
EXTRINSECA
INTRINSECA
ACTITUD = PREDISPOSICIÓ
AUTOCONCEPTE
AUTOESTIMA
8. Activitat del discent
ACTIVITAT Mitjà per assolir noves conductes
TREBALL
FÍSIC
INTEL·LECTUAL
CANSAMENT disminució de la capacitat per a treballar afecta a la
MOTIVACIÓ i a les ACTITUDS
PER AIXÒ CAL TENIR EN COMPTE...
1.
2.
3.
Donar els continguts generals en el moment de màxim rendiment
Primer moment de connexió d’un contingut nou amb l’anterior
Últim moment per a les aplicacions
9. Integració de l’aprenentatge, transferència i creativitat
Desenvolupament global de la persona
Integració
Transferència
Creativitat
12. ESTRATÈGIES METODOLÒGIQUES
•
•
•
•
•
•
•
•
Partir dels interessos i estils de vida
Tenir present l’entorn dels participants
Tenir en compte característiques individuals i col.lectives
Reforçar la iniciativa pròpia i espontània de la persona
Promoure la importància de les activitats lúdiques-formatives
enriquidores
Eliminar objectius que exigeixin pre-requisits no desenvolupats
Implementar programes, objectius , d’acord amb el desenvolupament
potencial
Estructurar els objectius per nivells facilitant l’aplicació i l’adaptació a
diferents alumnes
L'origen i evolució de l'escola ha succeït en paral·lel al desenvolupament i evolució de les diferents societats i els diferents moments històrics. S'ha vist, en el seu propi dinamisme, constantment interrelacionada amb factors polítics, religiosos, econòmics i culturals, d'aquí que la seva evolució no sigui uniforme i dificulti per això l'establiment de criteris per emmarcar la seva evolució (Ciscar i Uría, 1986).
En els sistemes tradicionals l'estudiant era un recipient d'informació, era el docent qui decidia quina informació li donava i l'estudiant demostrava el que sabia amb un examen per ser recompensat amb una nota. No obstant, actualment, hi ha hagut un canvi, hi ha passat a concebres el procés d’educació com un procés de desenvolupament de potencial, en el qual l'estudiant passa de ser objecte de l'ensenyament a convertir-se en subjecte d'aprenentatge, més que un procés de transmissió d'informació i per tant el professor comença a adoptar un rol de mediador i de facilitador del coneixement i l’aprenentatge.
La innovació didàctica és essencial en tot canvi educatiu, tant en el sistema educatiu com a la pròpia escola. Implica i té sempre com a referent al professor. De fet, el desenvolupament de tota innovació exigeix la consideració de la dirnensió personal o biogràfica (González i Escudero, 1987), ja que la posada en pràctica depèn del professor.
Reparar, doncs, en el paper del professor davant de la innovació és una necessitat per poder descobrir els processos personals implicats en el canvi i poder dissenyar les estratègies més idònies perquè aquest sigui viable.
Convertir-se en un professor innovador implica superar les pràctiques pedagògiques tradicionals plantejant i portant a la pràctica noves propostes als problemes pedagògics. Per poder plantejar noves propostes, el docent haurà de tenir, més de coneixement i experiència sobre la seva disciplina, una formació que li habiliti per proposar canvis, canvis basats en dotar d'eines a l'alumnat que l'ajudin en el principi d '"aprendre a aprendre", així com conèixer el grup al qual haurà d'acompanyar en el seu procés d'aprenentatge.
Amb aquesta diapositiva, m’agradaria que es prenguès uan primera presa de contacte amb el que es considera un docent innovador
CANVIS QUE CAL EN L'ACTITUD DELS DOCENTS PER A AFRONTAR ELS CANVIS I MILLORAR EL SISTEMA EDUCATIU:
Cal que busquin reciclar-se constantment, que donin importància a la seva formació:un professor innovador ha d'estar a l'avantguarda dels canvis que es produeixen tant en el seu àmbit de coneixement com en els progressos pedagògics o psicològics
Cal que els professors retin comptes als col·legues de professió, les famílies i els alumnes. No solament cal retre comptes cap amunt, sinó que ha de ser en totes direccions.
Els bons docents no solament fan difusió de coneixement. També creen i busquen coneixement i ho fan acompanyats dels alumnes. El bon docent connecta, amplia i qüestiona.
Han d’establir converses amb els altres professors i crear espais i moments adequats per a fer-ho. Els docents han d'aprendre dels seus iguals i crear col·lectivament.
Compartir l'avaluació dels alumnes amb els companys de professió és una manera millor d'entendre la naturalesa de l'alumne.
Fer us de noves tecnologies
Es imprescindible que quan ens plantegem els requisits d’ensenyament-aprenentatge tinguem present els elements o components que intervenen en l’acte didàctic i que, vulguem o no, actuen delimitant i estructurant el procés. En aquest sentit, a més de tots aquells factors que afecten el docent i que caracteritzen una manera d’actuar específica en el procés d’ensenyament-aprenentatge també haurem de parar atenció a les característiques dels discents.
Analitzar el subjecte d’aprenentatge (l’alumne) amb la finalitat de conèixer els factors i les fases del seu desenvolupament, i el procés d’aprenentatge en que es troba considerant la situació escolar concreta, ens permetrà equilibrar les accions i planificar les activitats, cosa que es conforma com una adaptació a les necessitats de l’alumna en les situacions d’aprenentatge. D’aquesta manera es considera el subjecte com a condicionant dels processos educatius segons les seves característiques personals, i com a condicionant pels mateixos processos educatius.
Tindrem en compte els condicionants següents:
Maduració de l’alumne
Motivació i actitud
L’activitat del discent
Integració de l’aprenentatge, transferència i creativitat
Els alumnes moltes vegades no s'interessen per les classes perquè no estan involucrats en la informació que se'ls dóna, o no saben per què els pot servir, és per aquest motiu, que hi ha la necessitat de preparar els estudiants perquè aprenguin per si mateixos, motivar-los perquè vulguin, i desitgin aprendre, el que suposa fer coses diferents a les que es fan. Si no anem canviant gradualment l’enfocament del nostre treball com a educadors, anem cap al camí que els problemes que ens esdevenen avui s'accentuïn el dia de demà. Partint de la premissa que l’alumne és el protagonista en el procés educatiu, serem els docents els que ocupem un paper primordial en la innovació educativa per ser qui guiarem el procés d'aprenentatge de l'alumne.
Només es pot garantir un auto-aprenentatge estable quan realitzen activitats motivades pel mateix exercici de l'activitat a través de la obtenció de capacitats d'emprendre, innovar, canviar els interessos del coneixement, interessos de saber més i més, l'afany per crear, anar més enllà, produir noves solucions, superar-se a si mateix, anar més enllà en la vida, etc. Aprendre és una cosa molt personal, l'individu és l'únic capaç de realitzar-lo.
En aquest apartat, m’agradaria fer èmfasi en la importància que tenen les activitats en la preparació de l’alumne com a esser global i l’escola hi adquireix una gran importància atesa la responsabilitat que comporta ensenyar i aconseguir que l’alumne aprengui allò que li permetrà “ser”.
L’alumne ha d’aconseguir aplicar el que ha aprés en situacions noves, ha d’aconseguir percebre problemes o llacunes en la informació, formular idees o hipòtesis, verificar aquestes hipòtesis, modificar-les i comunicar els resultats.
No obstant, no hem d'oblidar que tot i que la dimensió personal és molt important, no és l'única en els processos d'innovació. Cal circumscriure sempre l'actuació del professor en relació amb altres dimensions igualment importants.
La innovació s'ha conceptualitzat de diferents maneres segons les diferents perspectives teòriques de la mateixa, és per això que ara us faré una breu síntesi de les tres perspectives teòriques en la innovació.
Com es pot apreciar a la diapositiva de síntesi presentada, la concepció de la innovació i el fonament principal queden diferencialment establerts en quant:
a) En la perspectiva tecnològica, la innovació es concep com un procés lineal en el qual s'inclouen un conjunt de funcions basades en l'anàlisi racional i la investigació científica
b) En la perspectiva cultural, la innovació no és possible desenvolupar-la linealment, sinó que la posada en pràctica en un context determinat i seva adequació són les claus que la justifiquen
c) En la perspectiva sociopolítica, a més d'assumir l’ anterior, està preocupada per la justificació i legitimació de la innovació, tenint present la innovació com “una interrelació entre la pràctica de l'ensenyament, ideologies dels professionals i interessos socials i culturals” (Popkewitz, 198 1: 189)
