SlideShare a Scribd company logo
1 of 40
LES ARTS PLÀSTIQUES II
L’ESCULTURA
Antonio Núñez 2016
Índex
1.- L’Escultura: Definició
3- Les Tècniques Escultòriques
2- Tipologies Escultòriques.
4- L’Escultura al Llarg de la Història
2.2- El Volum: Exempta i Relleu
2.3- Representació Figura Humana
2.1- La Iconicitat: Figurativa i Abstracta
1.- L’ESCULTURA : DEFINICIÓ
L’escultura és la representació d’una figura concreta o abstracta en tres dimensions.
Jorge OteizaConstrucción con tres
cuboides vacíos, 1958.
L’obra escultòrica és doncs, un objecte sòlid tridimensional i que ocupa un espai.
TIPOLOGIES
ESCULTÒRIQUES
L’escultura presenta una gran diversitat tipològica, que podem classificar segons
diferents criteris:
En funció de si les formes que presenta una l’escultura són o no, recognoscibles en la
naturalesa la podem classificar en:
ESCULTURA FIGURATIVA
2.1.- LA ICONICITAT
Aquella que representa temes i formes
recognoscibles : persones, animals, objectes...
ESCULTURA ABSTRACTA
Aquella que no representa temes convencionals
sinó volums, formes geomètriques, signes...
JORGE OTEIZA "Construcción vacía“ 1957
En el cas de les escultures figuratives, també em de tenir present que en funció
del grau de semblança que presenta amb la realitat representada les podem
classificar en:
REALISTA IDEALITZADA ESQUEMÀTICA
Quan l'element
representat mostra una
gran similitud amb la
realitat.
En les representacions
de persones rep el nom
de retrat.
Quan l'element
representat s’idealitza,
eliminant o millorant
les imperfeccions que
poguí presentar en la
realitat.
Quan les formes estan
simplificades o no
contenen totes les
parts dels elements
representats, sinó
només aquelles que les
identifiquen.
Segons el volum que presenta l’obra hem de diferenciar entre escultura:
EXEMPTA o de ple volum
(embalum rodó). Es representa
la figura de forma completa
RELLEU: quan l’obra, tot i ser tridimensional,
està adherida a un pla, del que sobresurt en
major o menor mesura.
2.2 EL VOLUM
En el cas del relleu, segons el que sobresurt la figura representada del pla al qual es
troba adherida el classifiquen en:
ALT RELLEU
Quan la figura sobresurt del
pla més de la meitat del seu
volum
MIG RELLEU BAIX RELLEU
Quan el que sobresurt és
aproximadament la meitat del
volum de la figura
Quan el que sobresurt del pla
és menys de la meitat de la
figura.
Cal tenir present però, que en una mateixa obra poden aparèixer els tres tipus de
relleu a la vegada.
UNIFACIALITAT : Quan tot i que es
treballa tot el volum, presenta un
únic punt de vista òptim .
MULTIFACIALITAT : Quan l’obra
presenta una multiplicitat, varietat,
de punts de vista òptims.
L’ESCULTURA EXEMPTA
Així com el relleu presenta un únic punt de vista òptim (frontal), l'escultura exempta
amb relació a l’espectador pot presentar:
Al llarg de la Història la representació de la figura humana ha estat un dels temes
principals de les realitzacions escultòriques.
Segons la posició o la part del cos que l’escultor ha representat , les escultures les
classifiquen en:
SEGONS LA POSICIÓ:
Dempeus: Quan l'escultura representa
una única figura dreta.
Sedent: Representació d’una figura
asseguda.
Orant: Representació d’una figura en
posició de pregar.
Jacent: Figura estirada a terra o
damunt d’un llit.
Eqüestre: Figura representada
dalt d’un cavall
2.2.- LA REPRESENTACIÓ DE LA FIGURA HUMANA
Quan no es representa tot el cos , sinó sols una part d’aquest , segons la part
representada reben el nom de:
SEGONS LA PART DEL COS HUMÀ REPRESENTADA
BUST TORS
Representació de la part superior del
cos humà: Part del tronc , coll i cap.
Representació del cos humà sense cap
ni extremitats..
Aquests tipus d’escultura no es consideren obres inacabades, sinó que formen per
si mateixes una obra complerta.
2.- TIPOLOGIES ESCULTÒRIQUES (ESQUEMA RESUM)
C) SEGONS COM ES REPRESENTA
LA FIGURA HUMANA
B) SEGONS EL SEU VOLUM:
EXEMPTA (EMBALUM RODÓ)
RELLEU
ALT RELLEU
MIG RELLEU
BAIX RELLEU
UNIFACIALITAT
MULTIFACIALITAT
LA POSICIÓ
LA PART DEL COS REPRESENTADA
DEMPEUS
SEDENT
ORANT
JACENT
EQÜESTRE
BUSTS
TORS
B) SEGONS LA ICONICITAT:
FIGUTATIVA
ABSTRACTA
TÈCNIQUES
ESCULTÒRIQUES
3.- LES TÈCNIQUES ESCULTÒRIQUES
Molts i diversos són els material que l’ésser humà ha utilitzat al llarg de la història
per crear escultures. Uns tous com l’argila o el guix, i d’altres molts durs i
resistents com la pedra o el metall.
1.- EL MODELATGE:
Els volums s’aconsegueixen
afegint , modelant o traient
material.
Cada un d’aquests materials ells requereix d’una tècnica diferent per donar-li forma.
L’artista dona forma a la matèria
amb els dits i amb diverses eines
actuant sobre materials tous com
la cera, l’argila o el guix.
Al llarg de la història SIS (6) han estat les tècniques o mètodes més emprats per
realitzar les escultures:
El material més comú que s’utilitza
per aplicar aquesta tècnica és el
fang o argila.
El Modelatge és una tècnica que s’utilitza preferentment per realitzar esbossos,
models o motlles per la realització posterior de l’obra definitiva en un material
més dur com la pedra o el metall.
Quan s'utilitza com a tècnica per realitzar una obra definitiva se sol utilitzar com a
material preferent l’argila, la qual ,un cop finalitzada l’obra es cou, formant el que
anomenem terracota
Sarcòfag dels esposos (520 a.C)
2.- LA TALLA:
Miquel Àngel deia : “ el bloc del material conté dintre seu l’obra, L’escultor l
l’únic que ha de fer es treure el material sobrer”
Consisteix en treure o rebaixar la matèria sobrant d’un material dur, la pedra o la
fusta, per tal de donar-li la forma desitjada.
Les formes sorgeixen quan s’elimina d’un bloc compacte “tot el que sobra”.
És per tant una tècnica subtractiva.
Segons el material que es faci servir s'utilitzaran unes eines o unes altres.
Els materials habituals als que s'aplica la tècnica de la talla són la pedra o la fusta
Pedra: el martell, el cisell, l’escarpra. Fusta: maces, gúbies , trepant.
Les escultures realitzades amb la tècnica de la talla solen ser obres definitives,
doncs aquesta tècnica no permet fer rectificacions.
Per evitar errors, prèviament els escultors solen realitzar un model a mida real en
un material mal·leable com l’argila o el guix, i a partir d'aquí fan unes marques en
el bloc de pedra o fusta que indiquen on s’ha de colpejar.
Aquesta operació es coneix amb el nom de “saca de punts “
Les escultures realitzades mitjançant la tècnica de la talla , en acabar-les es polimenten
per tal d’eliminar les marques deixades per les eines al devastar el material.
En el cas de la pedra això s’aconsegueix fregant la superfície amb materials abrasius
com la sorra o la pedra tosca.
En ocasions, l’acabat final es realitza aplicant policromia (color) sobre la superfície.
A la fusta aquesta feina es fa amb paper de vidre o llimes
3.- LA FOSA
És la tècnica que s’utilitza per realitzar escultures en metall, principalment en
bronze , però també en or i plata.
El procés s’inicia amb la realització d’un model amb un material mal·leable (fang,
guix, cera...) a partir del qual s'obté un motlle, amb el qual es reproduirà l’escultura
en metall.
Henry Moore Figura ajaguda 1962
TÈCNICA A LA CERA PERDUDA
És una variant de la tècnica de la Fosa molt utilitzada en l’antiguitat per realitzar
escultures en bronze.
És fa un model (1), en material tou i
refractari com el fang, el qual és
recobreix d‘ una capa de cera,(2) la qual,
és novament recoberta del mateix
material refractari que el model inicial(3)
És un procés una mica complicat però
que essencialment consisteix en:
Desprès, per un orifici practicat a la
part superior s’hi aboca el bronze fos
que desplaça la cera (4) i que , en
solidificar-se, adoptarà la forma del
model inicial
Desprès, es trenca el recobriment
deixant al descobert la figura en
bronze (5).
Finalment es tallen els tubets sobrants
i és polimenta la figura, obtenint així
l’escultura definitiva. (6)
4.- EL FORJAT
Es una tècnica escultòrica que consisteix en donar-li forma al metall , normalment
el ferro, mitjançant l’aplicació de forces de comprensió.
Aquest procés de donar forma al metall es pot fer amb el metall fred o calent
De vegades una escultura pot estar formada per varies peces independents que
cal unir.
En aquest cas, un cop donada la forma a les peces de metall que formaran
l’escultura definitiva, aquestes s’uneixen mitjançant la soldadura en calent
5.- ASSEMBLATGE
Tècnica escultòrica que consisteixi en unir peces, objectes o fragments d’elements
ja existents per crear un objecte o escultura nou.
H.A Schult “Save the beach” (Barcelona 2013)
6.- ENCOFRAT
Entre elles cal destacar l’encofrat, una tècnica que s’utilitza per donar forma al
formigó i que bàsicament consisteix en crear un motlle de fusta, dins el qual es
vessa el formigó, el qual s’endureix agafant la forma del motlle.
El desenvolupament de nous materials al llarg del segle XX com la silicona, la
fibra de vidre, el formigó... I la seva utilització per la realització d’escultures, ha fet
necessari el desenvolupament de noves tècniques.
L’ESCULTURA AL LLARG
DE LA
HISTÒRIA
Des dels seus inicis l’ésser humà ha realitzat escultures amb els més diversos
materials i tècniques , donant lloc a una gran varietat de formes i tipologies.
En aquest apartat presentem quina ha estat la funció principal de les escultures en
les diferents etapes històriques en que van ser creades.
Aquestes escultures, com totes les obres d’art, sempre han estat un clar reflex del
moment en que van ser creades i ha tingut una funció determinada.
Prehistòria: màgia simpàtica,
Simbolisme
GRÈCIA ANTIGA: Antropocentrisme. Recerca de la bellesa, la
proporció, el moviment i l’expressió
ROMA: Recerca del realisme ( El Retrat )
EDAT MITJANA: La imatge de Dèu ( Romànic i Gòtic )
RENEIXAMENT : La recuperació del humanisme
EDAT MODERNA: EL BARROC: Ornamentació, dinamisme i expressivitat
extrema.
Lorenzo BERNINI
Èxtasi de Santa Teresa (1648-1652)
ESCULTURA CONTEMPORÀNIA ( SEGLES XIX i XX )
Noves formes, nous conceptes, nous materials (Eclecticisme)
Els artistes abandonen la representació mimètica de la realitat i cerquen nous camins en que
el més important no és la perfecció en l’acabament de l’obra , sinó l’expressió de sentiments,
idees o emocions.
Aquesta nova concepció de l’escultura s’inicia a finals del segle XIX amb l’escultor francés
Auguste RODIN.
SEGLE XX : ECLESTICISME TOTAL: MATERIAL, FORMAL I CONCEPTUAL
SEGLE XX : ECLESTICISME TOTAL: MATERIAL, FORMAL I CONCEPTUAL
SEGLE XX : ECLESTICISME TOTAL: MATERIAL, FORMAL I CONCEPTUAL
Ron Mueck (1958 - ... )
HIPER-REALISME
Jaume Plensa (1955 - ...)

More Related Content

What's hot

LA MADELEINE P.A. VIGNON
LA MADELEINE P.A. VIGNONLA MADELEINE P.A. VIGNON
LA MADELEINE P.A. VIGNONAntonio Núñez
 
Boccioni: Formes úniques de continuïtat en l'espai
Boccioni: Formes úniques de continuïtat en l'espaiBoccioni: Formes úniques de continuïtat en l'espai
Boccioni: Formes úniques de continuïtat en l'espaiCarme Aranda- Mònica Navarro
 
BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913
BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913
BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913Antonio Núñez
 
012 arts plàstiques l'escultura
012 arts plàstiques l'escultura012 arts plàstiques l'escultura
012 arts plàstiques l'esculturaJulia Valera
 
Fitxa 2 koré amb el peple
Fitxa 2 koré amb el pepleFitxa 2 koré amb el peple
Fitxa 2 koré amb el pepleJulia Valera
 

What's hot (20)

LA MADELEINE P.A. VIGNON
LA MADELEINE P.A. VIGNONLA MADELEINE P.A. VIGNON
LA MADELEINE P.A. VIGNON
 
El Discòbol (Miró)
El Discòbol (Miró)El Discòbol (Miró)
El Discòbol (Miró)
 
Boccioni: Formes úniques de continuïtat en l'espai
Boccioni: Formes úniques de continuïtat en l'espaiBoccioni: Formes úniques de continuïtat en l'espai
Boccioni: Formes úniques de continuïtat en l'espai
 
CANOVA: EROS I PSIQUE
CANOVA: EROS I PSIQUECANOVA: EROS I PSIQUE
CANOVA: EROS I PSIQUE
 
Fortuny: La vicaria
Fortuny: La vicariaFortuny: La vicaria
Fortuny: La vicaria
 
BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913
BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913
BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913
 
Eros I Psique. Canova
Eros I Psique. CanovaEros I Psique. Canova
Eros I Psique. Canova
 
Manet: El dinar campestre
Manet: El dinar campestreManet: El dinar campestre
Manet: El dinar campestre
 
Warhol: Sopa Campbell's
Warhol: Sopa Campbell'sWarhol: Sopa Campbell's
Warhol: Sopa Campbell's
 
ESCULTURA ROMANA
ESCULTURA ROMANAESCULTURA ROMANA
ESCULTURA ROMANA
 
Mies Van der Rohe: Pavelló Alemany
Mies Van der Rohe: Pavelló AlemanyMies Van der Rohe: Pavelló Alemany
Mies Van der Rohe: Pavelló Alemany
 
Hermes Amb Dionís.
Hermes Amb Dionís.Hermes Amb Dionís.
Hermes Amb Dionís.
 
GARGALLO: EL PROFETA
GARGALLO: EL PROFETA GARGALLO: EL PROFETA
GARGALLO: EL PROFETA
 
012 arts plàstiques l'escultura
012 arts plàstiques l'escultura012 arts plàstiques l'escultura
012 arts plàstiques l'escultura
 
Tour Eiffel
Tour EiffelTour Eiffel
Tour Eiffel
 
Fitxa 2 koré amb el peple
Fitxa 2 koré amb el pepleFitxa 2 koré amb el peple
Fitxa 2 koré amb el peple
 
Bourgeois: Maman
Bourgeois: MamanBourgeois: Maman
Bourgeois: Maman
 
Monet: Sol ixent. Impressió
Monet: Sol ixent. ImpressióMonet: Sol ixent. Impressió
Monet: Sol ixent. Impressió
 
Gaudí. La Pedrera
Gaudí. La PedreraGaudí. La Pedrera
Gaudí. La Pedrera
 
Chillida.Elogi de l'aigua
Chillida.Elogi de l'aiguaChillida.Elogi de l'aigua
Chillida.Elogi de l'aigua
 

Viewers also liked

ART GREC (CONTEXT HISTÒRIC)
ART GREC  (CONTEXT HISTÒRIC)ART GREC  (CONTEXT HISTÒRIC)
ART GREC (CONTEXT HISTÒRIC)Antonio Núñez
 
MODEL FITXES ART CLÀSSIC (PAU 2017)
MODEL FITXES ART CLÀSSIC (PAU 2017)MODEL FITXES ART CLÀSSIC (PAU 2017)
MODEL FITXES ART CLÀSSIC (PAU 2017)Antonio Núñez
 
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIAVICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIAAntonio Núñez
 
ART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOS
ART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOSART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOS
ART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOSAntonio Núñez
 
PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)
PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)
PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)Antonio Núñez
 
LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)
LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)  LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)
LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS) Antonio Núñez
 
ELS PRIMERS FREDS M. BLAY
ELS PRIMERS FREDS  M. BLAYELS PRIMERS FREDS  M. BLAY
ELS PRIMERS FREDS M. BLAYAntonio Núñez
 
EL TRES DE MAIG DE 1808
 EL TRES DE MAIG DE 1808 EL TRES DE MAIG DE 1808
EL TRES DE MAIG DE 1808Antonio Núñez
 
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)Antonio Núñez
 
Presentación arquitectura
Presentación arquitectura Presentación arquitectura
Presentación arquitectura Emanems
 
Examen de historia del arte
Examen de historia del arteExamen de historia del arte
Examen de historia del arteInés Kaplún
 
Cuestionario historia del arte 2 (verano)
Cuestionario historia del arte 2 (verano)Cuestionario historia del arte 2 (verano)
Cuestionario historia del arte 2 (verano)Ignacio Vargas Sarabia
 

Viewers also liked (20)

QUÈ ÉS L'ART ?
QUÈ ÉS L'ART ?QUÈ ÉS L'ART ?
QUÈ ÉS L'ART ?
 
ART GREC (CONTEXT HISTÒRIC)
ART GREC  (CONTEXT HISTÒRIC)ART GREC  (CONTEXT HISTÒRIC)
ART GREC (CONTEXT HISTÒRIC)
 
ART GREC: ESCULTURA
ART GREC:  ESCULTURAART GREC:  ESCULTURA
ART GREC: ESCULTURA
 
MODEL FITXES ART CLÀSSIC (PAU 2017)
MODEL FITXES ART CLÀSSIC (PAU 2017)MODEL FITXES ART CLÀSSIC (PAU 2017)
MODEL FITXES ART CLÀSSIC (PAU 2017)
 
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIAVICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
 
ART GREC: ARQUITECTURA
ART GREC: ARQUITECTURAART GREC: ARQUITECTURA
ART GREC: ARQUITECTURA
 
ART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOS
ART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOSART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOS
ART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOS
 
ART ROMÀ IMPERIAL
ART ROMÀ IMPERIALART ROMÀ IMPERIAL
ART ROMÀ IMPERIAL
 
ARQUITECTURA ROMANA
ARQUITECTURA ROMANAARQUITECTURA ROMANA
ARQUITECTURA ROMANA
 
Aqüeducte de les ferreres
Aqüeducte de les ferreresAqüeducte de les ferreres
Aqüeducte de les ferreres
 
PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)
PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)
PINTURA SEGLE XIX (OBRES PAU 2018)
 
LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)
LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)  LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)
LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)
 
ELS PRIMERS FREDS M. BLAY
ELS PRIMERS FREDS  M. BLAYELS PRIMERS FREDS  M. BLAY
ELS PRIMERS FREDS M. BLAY
 
EL TRES DE MAIG DE 1808
 EL TRES DE MAIG DE 1808 EL TRES DE MAIG DE 1808
EL TRES DE MAIG DE 1808
 
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
 
Art Grec (Característiques generals)
Art Grec (Característiques generals)Art Grec (Característiques generals)
Art Grec (Característiques generals)
 
Presentación arquitectura
Presentación arquitectura Presentación arquitectura
Presentación arquitectura
 
Maison Carrée
Maison CarréeMaison Carrée
Maison Carrée
 
Examen de historia del arte
Examen de historia del arteExamen de historia del arte
Examen de historia del arte
 
Cuestionario historia del arte 2 (verano)
Cuestionario historia del arte 2 (verano)Cuestionario historia del arte 2 (verano)
Cuestionario historia del arte 2 (verano)
 

Similar to LES ARTS PLÀSTIQUES: ESCULTURA

03 LES ARTS PLÀSTIQUES ,ESCULTURA.ppt
03 LES ARTS PLÀSTIQUES ,ESCULTURA.ppt03 LES ARTS PLÀSTIQUES ,ESCULTURA.ppt
03 LES ARTS PLÀSTIQUES ,ESCULTURA.pptKristyan Luna Martinez
 
Itinerari escultòric 2010
Itinerari escultòric 2010Itinerari escultòric 2010
Itinerari escultòric 2010Ana Blesa
 
Itinerari escultòric per Palma
Itinerari escultòric per PalmaItinerari escultòric per Palma
Itinerari escultòric per Palmaguest796252
 
Art i historia laia i marta
Art i historia laia i martaArt i historia laia i marta
Art i historia laia i martaepcalop24
 
El Llenguatge De L\ Escultura1
El Llenguatge De L\ Escultura1El Llenguatge De L\ Escultura1
El Llenguatge De L\ Escultura1Mercè Bigorra
 
2 el llenguatge artístic. l'escultura
2 el llenguatge artístic. l'escultura2 el llenguatge artístic. l'escultura
2 el llenguatge artístic. l'esculturalamasena
 
Renaixement escultura
Renaixement esculturaRenaixement escultura
Renaixement esculturaJulia Valera
 
Fitxa 92 elogi de l'aigua
Fitxa 92 elogi de l'aiguaFitxa 92 elogi de l'aigua
Fitxa 92 elogi de l'aiguaJulia Valera
 
Dona i ocell. Joan Miró
Dona i ocell. Joan MiróDona i ocell. Joan Miró
Dona i ocell. Joan MiróAntonio Núñez
 
Power point historia de l'art ivette joan
Power point historia de l'art ivette joanPower point historia de l'art ivette joan
Power point historia de l'art ivette joanepcalop24
 
6. e. chillida. elogi de l'aigua
6. e. chillida. elogi de l'aigua6. e. chillida. elogi de l'aigua
6. e. chillida. elogi de l'aiguajesus gutierrez
 
17a. e. chillida. elogi de l'aigua
17a. e. chillida. elogi de l'aigua17a. e. chillida. elogi de l'aigua
17a. e. chillida. elogi de l'aiguajgutier4
 
7. introducció a l'escultura
7. introducció a l'escultura7. introducció a l'escultura
7. introducció a l'esculturajesus gutierrez
 
7 el dorífor-de_policlet
7 el dorífor-de_policlet7 el dorífor-de_policlet
7 el dorífor-de_policletAndreu Exposito
 
Fitxa 71 els primers freds
Fitxa 71 els primers fredsFitxa 71 els primers freds
Fitxa 71 els primers fredsJulia Valera
 

Similar to LES ARTS PLÀSTIQUES: ESCULTURA (20)

03 LES ARTS PLÀSTIQUES ,ESCULTURA.ppt
03 LES ARTS PLÀSTIQUES ,ESCULTURA.ppt03 LES ARTS PLÀSTIQUES ,ESCULTURA.ppt
03 LES ARTS PLÀSTIQUES ,ESCULTURA.ppt
 
Escultura
EsculturaEscultura
Escultura
 
Itinerari escultòric 2010
Itinerari escultòric 2010Itinerari escultòric 2010
Itinerari escultòric 2010
 
Itinerari escultòric per Palma
Itinerari escultòric per PalmaItinerari escultòric per Palma
Itinerari escultòric per Palma
 
Art i historia laia i marta
Art i historia laia i martaArt i historia laia i marta
Art i historia laia i marta
 
El Llenguatge De L\ Escultura1
El Llenguatge De L\ Escultura1El Llenguatge De L\ Escultura1
El Llenguatge De L\ Escultura1
 
2 el llenguatge artístic. l'escultura
2 el llenguatge artístic. l'escultura2 el llenguatge artístic. l'escultura
2 el llenguatge artístic. l'escultura
 
Renaixement escultura
Renaixement esculturaRenaixement escultura
Renaixement escultura
 
Fitxa 92 elogi de l'aigua
Fitxa 92 elogi de l'aiguaFitxa 92 elogi de l'aigua
Fitxa 92 elogi de l'aigua
 
Art i historia laia i marta
Art i historia laia i martaArt i historia laia i marta
Art i historia laia i marta
 
EL RELLEU ESCULTÒRIC
EL RELLEU ESCULTÒRICEL RELLEU ESCULTÒRIC
EL RELLEU ESCULTÒRIC
 
Dona i ocell. Joan Miró
Dona i ocell. Joan MiróDona i ocell. Joan Miró
Dona i ocell. Joan Miró
 
Power point historia de l'art ivette joan
Power point historia de l'art ivette joanPower point historia de l'art ivette joan
Power point historia de l'art ivette joan
 
6. e. chillida. elogi de l'aigua
6. e. chillida. elogi de l'aigua6. e. chillida. elogi de l'aigua
6. e. chillida. elogi de l'aigua
 
17a. e. chillida. elogi de l'aigua
17a. e. chillida. elogi de l'aigua17a. e. chillida. elogi de l'aigua
17a. e. chillida. elogi de l'aigua
 
7. introducció a l'escultura
7. introducció a l'escultura7. introducció a l'escultura
7. introducció a l'escultura
 
6-DISCÒBOL DE MIRÓ
6-DISCÒBOL DE MIRÓ6-DISCÒBOL DE MIRÓ
6-DISCÒBOL DE MIRÓ
 
7 el dorífor-de_policlet
7 el dorífor-de_policlet7 el dorífor-de_policlet
7 el dorífor-de_policlet
 
Fitxa 71 els primers freds
Fitxa 71 els primers fredsFitxa 71 els primers freds
Fitxa 71 els primers freds
 
2. DISCÒBOL. MIRO
2. DISCÒBOL. MIRO2. DISCÒBOL. MIRO
2. DISCÒBOL. MIRO
 

More from Antonio Núñez

QUE ÉS LA HISTÒRIA ? ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
QUE ÉS LA HISTÒRIA ?  ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)QUE ÉS LA HISTÒRIA ?  ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
QUE ÉS LA HISTÒRIA ? ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)Antonio Núñez
 
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIMSEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIMAntonio Núñez
 
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)Antonio Núñez
 
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIA
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIALES ESTAPES DE LA HISTÒRIA
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIAAntonio Núñez
 
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)Antonio Núñez
 
EL MOVIMENT OBRER (2019-20)
EL MOVIMENT OBRER  (2019-20)EL MOVIMENT OBRER  (2019-20)
EL MOVIMENT OBRER (2019-20)Antonio Núñez
 
PINTURA SEGLE XIX PAU 2020
PINTURA SEGLE XIX  PAU 2020PINTURA SEGLE XIX  PAU 2020
PINTURA SEGLE XIX PAU 2020Antonio Núñez
 
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALAntonio Núñez
 
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANI
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANIT-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANI
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANIAntonio Núñez
 
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALAntonio Núñez
 
Història: Conceptes previs
Història: Conceptes previsHistòria: Conceptes previs
Història: Conceptes previsAntonio Núñez
 
IMPERIALISME (1870 - 1914 ) 1R BATX
IMPERIALISME (1870 - 1914 )  1R BATXIMPERIALISME (1870 - 1914 )  1R BATX
IMPERIALISME (1870 - 1914 ) 1R BATXAntonio Núñez
 
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)Antonio Núñez
 
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)Antonio Núñez
 
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)Antonio Núñez
 
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON Antonio Núñez
 

More from Antonio Núñez (20)

QUE ÉS LA HISTÒRIA ? ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
QUE ÉS LA HISTÒRIA ?  ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)QUE ÉS LA HISTÒRIA ?  ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
QUE ÉS LA HISTÒRIA ? ETAPES HISTÒRIQUES (4ESO)
 
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIMSEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC REGIM
 
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)
HISTÒRIA: CONCEPTES PREVIS (4ESO)
 
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIA
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIALES ESTAPES DE LA HISTÒRIA
LES ESTAPES DE LA HISTÒRIA
 
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)
 
EL MOVIMENT OBRER (2019-20)
EL MOVIMENT OBRER  (2019-20)EL MOVIMENT OBRER  (2019-20)
EL MOVIMENT OBRER (2019-20)
 
PINTURA SEGLE XIX PAU 2020
PINTURA SEGLE XIX  PAU 2020PINTURA SEGLE XIX  PAU 2020
PINTURA SEGLE XIX PAU 2020
 
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
 
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANI
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANIT-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANI
T-1 CONCEPTES PREVIS: ORIGEN DEL MÒN CONTEMPORANI
 
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
 
Història: Conceptes previs
Història: Conceptes previsHistòria: Conceptes previs
Història: Conceptes previs
 
PRIMERA GUERRA MUNDIAL
PRIMERA GUERRA MUNDIALPRIMERA GUERRA MUNDIAL
PRIMERA GUERRA MUNDIAL
 
IMPERIALISME (1870 - 1914 ) 1R BATX
IMPERIALISME (1870 - 1914 )  1R BATXIMPERIALISME (1870 - 1914 )  1R BATX
IMPERIALISME (1870 - 1914 ) 1R BATX
 
EL MOVIMENT OBRER
EL MOVIMENT OBREREL MOVIMENT OBRER
EL MOVIMENT OBRER
 
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
 
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
 
L'ANTIC RÈGIM
L'ANTIC RÈGIM L'ANTIC RÈGIM
L'ANTIC RÈGIM
 
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
 
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
 
ARQUITECTURA SEGLE XIX
ARQUITECTURA SEGLE XIXARQUITECTURA SEGLE XIX
ARQUITECTURA SEGLE XIX
 

Recently uploaded

transició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller attransició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller atJuliaBasart1
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.Lasilviatecno
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfsilvialopezle
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERSSuperAdmin9
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfErnest Lluch
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaISMAELALVAREZCABRERA
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555twunt
 

Recently uploaded (9)

transició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller attransició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller at
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555
 

LES ARTS PLÀSTIQUES: ESCULTURA

  • 1. LES ARTS PLÀSTIQUES II L’ESCULTURA Antonio Núñez 2016
  • 2. Índex 1.- L’Escultura: Definició 3- Les Tècniques Escultòriques 2- Tipologies Escultòriques. 4- L’Escultura al Llarg de la Història 2.2- El Volum: Exempta i Relleu 2.3- Representació Figura Humana 2.1- La Iconicitat: Figurativa i Abstracta
  • 3. 1.- L’ESCULTURA : DEFINICIÓ L’escultura és la representació d’una figura concreta o abstracta en tres dimensions. Jorge OteizaConstrucción con tres cuboides vacíos, 1958. L’obra escultòrica és doncs, un objecte sòlid tridimensional i que ocupa un espai.
  • 5. L’escultura presenta una gran diversitat tipològica, que podem classificar segons diferents criteris: En funció de si les formes que presenta una l’escultura són o no, recognoscibles en la naturalesa la podem classificar en: ESCULTURA FIGURATIVA 2.1.- LA ICONICITAT Aquella que representa temes i formes recognoscibles : persones, animals, objectes... ESCULTURA ABSTRACTA Aquella que no representa temes convencionals sinó volums, formes geomètriques, signes... JORGE OTEIZA "Construcción vacía“ 1957
  • 6. En el cas de les escultures figuratives, també em de tenir present que en funció del grau de semblança que presenta amb la realitat representada les podem classificar en: REALISTA IDEALITZADA ESQUEMÀTICA Quan l'element representat mostra una gran similitud amb la realitat. En les representacions de persones rep el nom de retrat. Quan l'element representat s’idealitza, eliminant o millorant les imperfeccions que poguí presentar en la realitat. Quan les formes estan simplificades o no contenen totes les parts dels elements representats, sinó només aquelles que les identifiquen.
  • 7. Segons el volum que presenta l’obra hem de diferenciar entre escultura: EXEMPTA o de ple volum (embalum rodó). Es representa la figura de forma completa RELLEU: quan l’obra, tot i ser tridimensional, està adherida a un pla, del que sobresurt en major o menor mesura. 2.2 EL VOLUM
  • 8. En el cas del relleu, segons el que sobresurt la figura representada del pla al qual es troba adherida el classifiquen en: ALT RELLEU Quan la figura sobresurt del pla més de la meitat del seu volum MIG RELLEU BAIX RELLEU Quan el que sobresurt és aproximadament la meitat del volum de la figura Quan el que sobresurt del pla és menys de la meitat de la figura. Cal tenir present però, que en una mateixa obra poden aparèixer els tres tipus de relleu a la vegada.
  • 9. UNIFACIALITAT : Quan tot i que es treballa tot el volum, presenta un únic punt de vista òptim . MULTIFACIALITAT : Quan l’obra presenta una multiplicitat, varietat, de punts de vista òptims. L’ESCULTURA EXEMPTA Així com el relleu presenta un únic punt de vista òptim (frontal), l'escultura exempta amb relació a l’espectador pot presentar:
  • 10. Al llarg de la Història la representació de la figura humana ha estat un dels temes principals de les realitzacions escultòriques. Segons la posició o la part del cos que l’escultor ha representat , les escultures les classifiquen en: SEGONS LA POSICIÓ: Dempeus: Quan l'escultura representa una única figura dreta. Sedent: Representació d’una figura asseguda. Orant: Representació d’una figura en posició de pregar. Jacent: Figura estirada a terra o damunt d’un llit. Eqüestre: Figura representada dalt d’un cavall 2.2.- LA REPRESENTACIÓ DE LA FIGURA HUMANA
  • 11. Quan no es representa tot el cos , sinó sols una part d’aquest , segons la part representada reben el nom de: SEGONS LA PART DEL COS HUMÀ REPRESENTADA BUST TORS Representació de la part superior del cos humà: Part del tronc , coll i cap. Representació del cos humà sense cap ni extremitats.. Aquests tipus d’escultura no es consideren obres inacabades, sinó que formen per si mateixes una obra complerta.
  • 12. 2.- TIPOLOGIES ESCULTÒRIQUES (ESQUEMA RESUM) C) SEGONS COM ES REPRESENTA LA FIGURA HUMANA B) SEGONS EL SEU VOLUM: EXEMPTA (EMBALUM RODÓ) RELLEU ALT RELLEU MIG RELLEU BAIX RELLEU UNIFACIALITAT MULTIFACIALITAT LA POSICIÓ LA PART DEL COS REPRESENTADA DEMPEUS SEDENT ORANT JACENT EQÜESTRE BUSTS TORS B) SEGONS LA ICONICITAT: FIGUTATIVA ABSTRACTA
  • 14. 3.- LES TÈCNIQUES ESCULTÒRIQUES Molts i diversos són els material que l’ésser humà ha utilitzat al llarg de la història per crear escultures. Uns tous com l’argila o el guix, i d’altres molts durs i resistents com la pedra o el metall. 1.- EL MODELATGE: Els volums s’aconsegueixen afegint , modelant o traient material. Cada un d’aquests materials ells requereix d’una tècnica diferent per donar-li forma. L’artista dona forma a la matèria amb els dits i amb diverses eines actuant sobre materials tous com la cera, l’argila o el guix. Al llarg de la història SIS (6) han estat les tècniques o mètodes més emprats per realitzar les escultures: El material més comú que s’utilitza per aplicar aquesta tècnica és el fang o argila.
  • 15. El Modelatge és una tècnica que s’utilitza preferentment per realitzar esbossos, models o motlles per la realització posterior de l’obra definitiva en un material més dur com la pedra o el metall. Quan s'utilitza com a tècnica per realitzar una obra definitiva se sol utilitzar com a material preferent l’argila, la qual ,un cop finalitzada l’obra es cou, formant el que anomenem terracota Sarcòfag dels esposos (520 a.C)
  • 16. 2.- LA TALLA: Miquel Àngel deia : “ el bloc del material conté dintre seu l’obra, L’escultor l l’únic que ha de fer es treure el material sobrer” Consisteix en treure o rebaixar la matèria sobrant d’un material dur, la pedra o la fusta, per tal de donar-li la forma desitjada. Les formes sorgeixen quan s’elimina d’un bloc compacte “tot el que sobra”. És per tant una tècnica subtractiva.
  • 17. Segons el material que es faci servir s'utilitzaran unes eines o unes altres. Els materials habituals als que s'aplica la tècnica de la talla són la pedra o la fusta Pedra: el martell, el cisell, l’escarpra. Fusta: maces, gúbies , trepant. Les escultures realitzades amb la tècnica de la talla solen ser obres definitives, doncs aquesta tècnica no permet fer rectificacions. Per evitar errors, prèviament els escultors solen realitzar un model a mida real en un material mal·leable com l’argila o el guix, i a partir d'aquí fan unes marques en el bloc de pedra o fusta que indiquen on s’ha de colpejar. Aquesta operació es coneix amb el nom de “saca de punts “
  • 18. Les escultures realitzades mitjançant la tècnica de la talla , en acabar-les es polimenten per tal d’eliminar les marques deixades per les eines al devastar el material. En el cas de la pedra això s’aconsegueix fregant la superfície amb materials abrasius com la sorra o la pedra tosca. En ocasions, l’acabat final es realitza aplicant policromia (color) sobre la superfície. A la fusta aquesta feina es fa amb paper de vidre o llimes
  • 19. 3.- LA FOSA És la tècnica que s’utilitza per realitzar escultures en metall, principalment en bronze , però també en or i plata. El procés s’inicia amb la realització d’un model amb un material mal·leable (fang, guix, cera...) a partir del qual s'obté un motlle, amb el qual es reproduirà l’escultura en metall. Henry Moore Figura ajaguda 1962
  • 20. TÈCNICA A LA CERA PERDUDA És una variant de la tècnica de la Fosa molt utilitzada en l’antiguitat per realitzar escultures en bronze. És fa un model (1), en material tou i refractari com el fang, el qual és recobreix d‘ una capa de cera,(2) la qual, és novament recoberta del mateix material refractari que el model inicial(3) És un procés una mica complicat però que essencialment consisteix en: Desprès, per un orifici practicat a la part superior s’hi aboca el bronze fos que desplaça la cera (4) i que , en solidificar-se, adoptarà la forma del model inicial Desprès, es trenca el recobriment deixant al descobert la figura en bronze (5). Finalment es tallen els tubets sobrants i és polimenta la figura, obtenint així l’escultura definitiva. (6)
  • 21.
  • 22. 4.- EL FORJAT Es una tècnica escultòrica que consisteix en donar-li forma al metall , normalment el ferro, mitjançant l’aplicació de forces de comprensió. Aquest procés de donar forma al metall es pot fer amb el metall fred o calent
  • 23. De vegades una escultura pot estar formada per varies peces independents que cal unir. En aquest cas, un cop donada la forma a les peces de metall que formaran l’escultura definitiva, aquestes s’uneixen mitjançant la soldadura en calent
  • 24. 5.- ASSEMBLATGE Tècnica escultòrica que consisteixi en unir peces, objectes o fragments d’elements ja existents per crear un objecte o escultura nou. H.A Schult “Save the beach” (Barcelona 2013)
  • 25. 6.- ENCOFRAT Entre elles cal destacar l’encofrat, una tècnica que s’utilitza per donar forma al formigó i que bàsicament consisteix en crear un motlle de fusta, dins el qual es vessa el formigó, el qual s’endureix agafant la forma del motlle. El desenvolupament de nous materials al llarg del segle XX com la silicona, la fibra de vidre, el formigó... I la seva utilització per la realització d’escultures, ha fet necessari el desenvolupament de noves tècniques.
  • 27. Des dels seus inicis l’ésser humà ha realitzat escultures amb els més diversos materials i tècniques , donant lloc a una gran varietat de formes i tipologies. En aquest apartat presentem quina ha estat la funció principal de les escultures en les diferents etapes històriques en que van ser creades. Aquestes escultures, com totes les obres d’art, sempre han estat un clar reflex del moment en que van ser creades i ha tingut una funció determinada.
  • 29. GRÈCIA ANTIGA: Antropocentrisme. Recerca de la bellesa, la proporció, el moviment i l’expressió
  • 30. ROMA: Recerca del realisme ( El Retrat )
  • 31. EDAT MITJANA: La imatge de Dèu ( Romànic i Gòtic )
  • 32. RENEIXAMENT : La recuperació del humanisme
  • 33. EDAT MODERNA: EL BARROC: Ornamentació, dinamisme i expressivitat extrema.
  • 34. Lorenzo BERNINI Èxtasi de Santa Teresa (1648-1652)
  • 35. ESCULTURA CONTEMPORÀNIA ( SEGLES XIX i XX ) Noves formes, nous conceptes, nous materials (Eclecticisme) Els artistes abandonen la representació mimètica de la realitat i cerquen nous camins en que el més important no és la perfecció en l’acabament de l’obra , sinó l’expressió de sentiments, idees o emocions. Aquesta nova concepció de l’escultura s’inicia a finals del segle XIX amb l’escultor francés Auguste RODIN.
  • 36. SEGLE XX : ECLESTICISME TOTAL: MATERIAL, FORMAL I CONCEPTUAL
  • 37. SEGLE XX : ECLESTICISME TOTAL: MATERIAL, FORMAL I CONCEPTUAL
  • 38. SEGLE XX : ECLESTICISME TOTAL: MATERIAL, FORMAL I CONCEPTUAL
  • 39. Ron Mueck (1958 - ... ) HIPER-REALISME