1. CATALOGACIÓ
NOM: El Discòbol
AUTOR: Miró
CRONOLOGIA: 460-450 a.C
LLOC:Hi ha diverses còpies, una d’elles (Discòbol
Lancelotti) al Museu de les Termes de Roma (Itàlia).
ESTIL: Grec clàssic
TÈCNICA: Talla
MATERIALS: : Marbre (Còpia romana. Original
bronze)
FORMES: Exempta
TIPOLOGIA: Dempeus
CROMATISME: Monocroma
2. TÈCNIQUES ESCULTÒRIQUES?
TALLA: consisteix en treure material a través de l’ús de les eines adequades. S’aplica fonamentalment a la pedra, fusta i
ivori.
La tècnica pròpia de la fusta s’anomena TALLA, que consisteix en treballar treient trossos de material
FOSA: (també anomenada BUIDATGE). Consisteix a preparar un motlle on es vessa metall escalfat fins a l’estat líquid. Un
cop refredat el metall, es trenca el motlle i queda l’obra a la vista. Una de les tècniques específiques de la fosa és l’anomenat
mètode de la cera perduda, molt emprat per aconseguir obres amb una fina capa de material.
MODELATGE: consisteix en afegir material que es pot manipular (mal·leable). Sol utilitzar-se amb materials com la cera, el
fang, estucat, guix o escaiola.
FORJA: consisteix en adaptar, modificar un metall escalfat a altes temperatures fins a donar-li la forma volguda.
3. FORMES I TIPOLOGIES MÉS
FREQÜENTS?
A) EXEMPTA: (en castellà es coneix també com a "escultura de bulto redondo"). Es representa la figura independent del
marc arquitectònic o fora del pla. Permet contemplar l’objecte escultòric des de qualsevol angle (360º).
Les escultures exemptes poden ser:
BUST: anomenat també retrat. Representació parcial de la figura humana, la part superior (cap, coll i part superior del tòrax).
DEMPEUS: representa una figura única situada en posició aixecada (a peu dret).
EQÜESTRE: es representa la figura sobre un cavall.
GRUP: representa dues o més figures humanes o animals, o totes dues, en el mateix tema.
JACENT: es representa la figura estirada o ajaguda.
ORANT: es representa la figura de genolls, en actitud de pregària.
SEDENT: representa una figura en posició asseguda.
TORS: representació parcial de la figura humana, sense les extremitats ni el cap.
B) RELLEU: l’objecte escultòric està tallat només sobre una de les superfícies d’un bloc (pla). També és tridimensional, però
no està feta per ser contemplada des de tots els angles.
Els relleus poden ser:
ALTRELLEU: constituït per figures que sobresurten més de la meitat del seu volum des del fons del bloc.
BAIXRELLEU: les figures representades sobresurten menys de la meitat del seu volum o gairebé gens.
MIGRELLEU: la figura ressalta la meitat del seu volum.
RELLEU EXCAVAT I REFÒS: quan la línia del contorn de les figures, objectes o escriptura és excavada, no sobresurt del pla
o només és una silueta resseguida enfonsada.
4. Com ocorre amb la major part de les escultures
gregues més importants, no s'ha conservat l'obra
original, segurament realitzada en bronze, encara
que la seva forma es coneix gràcies a diverses
còpies en marbre tallades en època romana.
Discóbolo Lancellotti
Rèplica en bronze que s'exhibeix en el Jardí Botànic de
Copenhaguen, Dinamarca.
5. ANÀLISI FORMAL I
COMPOSICIÓ
És una escultura dinàmica ja que en ella predomina el
moviment, les curves i les rectes,
En la perspectiva predomina la visió dels abdominals girats i el
cos contosionat en ple moviment
La textura d'aquesta obra és totalment realista, la marcació
dels músculs gairebé perfectes, l'expressivitat del rostre i del
cos, el posicionament de les extremitats en perfecta estat el
cabell amb una textura ondulada, realista i buscan un màxim
de bellesa en el cos humà.
PROPORCIÓ. Natural
EIXOS DE SIMETRIA:
S'hi pot traçar una corva (1) des de l'inici de la ma esquerra
per on agafa el disc fins la punta del peu dret, que és el que es
manté en repòs, i una linea recta des de le cap fins al maluc
(2) i una altra continua a aquesta des de el maluc fins el peu
esquerra (3) que es on queda recolzat tot el pes del cos.
RITME. Moviment equilibrat
TEMPS. Voluntat d´eternitat
6. RITME I TEMPS?
A. Repòs
B. Moviment
C. Equilibri entre moviment i repòs
A.Moment anecdòtic
B.Voluntat d’eternitat
7. ESTIL
DE L´AUTOR.
La seva realització s'emmarca en el punt de transició entre l'art arcaic i l'art clàssic
grec. D'aquesta manera, la intenció de plasmar el moviment i la captació de
l'instant queda deslluïda per una rigidesa, un esquematisme i unes estructures
geomètriques perfectes que li resten naturalitat.
Tot i així, i encara que sigui de manera incipient, en aquesta obra es comencen a
mostrar els cànons definitoris de l'escultura exempta clàssica. .
DE L´ÈPOCA.
El discòbol de Miró va ser creat entre la dècada del 460-450 aC a Grècia, durant
aquesta época i durant tot el segle V aC Atenes va viure el seu màxim esplendor i
es coneix amb el nom de l'era de Pericles fins la mort d'aquest l'any 430.
Durant aquest segle l'apogeu cultural de Grècia es va centrar als voltants d'Atenes,
regida per Pericles. En aquest segle d'or, el sentiment d'ordre i harmonia,
d'austeritat expressiva, arriba el seu màxim en tots els ordres de la vida atenenca;
això queda reflexat en al construcció del Partenon, en les obres de Sófocles o en la
estructura democràtica de la polis, la ciutat, model d'organització social. Durant el
segle IV, tot i la pèrdua de la supremacia militar, Atenes segueix regint la vida
cultural; és el segle de Plató, de Aristótil.
PRECEDENT I CONSEGÜENT.
l'art arcaic --- Hel.lenisme
10. INTERPRETACIÓ:
TEMA: El discòbol representa un model d'escultura figurativa, ja que presenta la
figura d'un ésser huma tirant el disc.
El tema del discòbol seria la representació per excel·lència de l'esforç de l'atleta
tirant el disc, aquest seria doncs, l'anàlisi iconogràfica d'aquesta obra.
Es creu que el discòbol va ser una de les tantes obres que va fer d'atletes a
Olimpia i a Delfos, se suposa que seu emplaçament seria a l'exterior, per voltants
dels temples.
FUNCIÓ: Es creu que el discòbol va ser una de les tantes obres que va fer
d'atletes a Olimpia i a Delfos, se suposa que seu emplaçament seria a l'exterior,
per voltants dels temples.
EXPLICACIONS:
A. FORMA I ÈPOCA: El discóbol es considerada una escultura de transició de l'art
grec entre el període arcaic i el pre-clàssic. Per això la podem trobar classificada
en qualsevol dels dos períodes. Es considera de període arcaic per les datas en
que va ser construida i perquè els escultors de la seva generació, com Kalamis
feien escultures de tipus arcaic, amb un moviment mínim i sense expressivitat
realista. Miró no va ser un home de la seva época i la seva estatua representa per
primer cop un moviment realista, on es separa el pes del cos, per aquest motiu
també es considerada com una obra clàssica, per l'exaltació del moviment i de la
bellesa que eran els dos canons clàssics del pensament grec.