SlideShare a Scribd company logo

Art Grec (Característiques generals)

1 of 30
Download to read offline
L’art clàssic: Grècia

Urbanisme i arquitectura
       Escultura
Mapa de la civilització hel·lènica




Marc geogràfic i cultural; península de l’Àtica (Atenes), la península del
Peloponès (Corint i Esparta), la costa occidental d’Àsia Menor (Milet) i les illes
del mar Egeu. També els territoris mediterranis colonitzats pels grecs: Sud
d’Itàlia i Sicília (Magna Grècia), i el litoral mediterrani de les actuals França
(Massàlia) i Catalunya (Empúries).
Després de l’art de les civilitzacions cretenca i mecènica,
       l’art grec es divideix en tres etapes:



    Arcaica                     Clàssica                    Hel·lenística
 (S.VII-475 aC)             (475-323 aC)                  (323-31 a C)
Es fixen els estils         Entre la fi de les            Grècia exporta el seu
arquitectònics i            guerres mèdiques i la         art als regnes
s’inicia l’evolució         mort d’Alexandre.             orientals formats
artística grega.            Moment de màxima              després de la mort
                            esplendor artística           d’Alexandre i fins que
                            grega.                        és conquerida per
                                                          Roma.
Tota la cultura i art d’occident han estat marcats pel llegat clàssic, que és
la base més sòlida de la civilització occidental.

Conceptes com home, natura, raó, harmonia i bellesa, pilars de l’art grec,
han estat presents en l’evolució de l’art europeu al llarg de tota la història.

Síntesi de les característiques de l’art grec és la frase de Protàgores:
“L’home és la mesura de totes les coses”.
Urbanisme: La construcció de la democràcia

Tres factors van condicionant l’urbanisme grec:

e) Caràcter independent de les polis
f) La topografia muntanyosa del terreny
g) La introducció de la democràcia a Atenes

Acròpolis: zona alta i fortificada. Contenia edificis sagrats.
Àgora o plaça pública: celebracions, assemblees públiques, transaccions
   mercantils o administració de justícia.
Hipòdam de Milet projectà la
reconstrucció de la seva ciutat el
475 aC. La ciutat tenia un traçat
ortogonal de carrers rectilinis que
es creuaven en angles rectes. Es
volia integrar política, urbanisme i
geometria en una societat
igualitària. Va servir de model a
ciutats posteriors.

Aquest espai al servei del ciutadà
tenia en compte l’escala, les
dimensions, la perspectiva, la
funcionalitat dels edificis i la seva
relació amb l’espai que els envoltava.
Tot plegat significa que l’urbanisme
va néixer a la Grècia clàssica.
Característiques de l’arquitectura grega:

  • Arquitravada: estructura dels edificis basada només en
    línies horitzontals i verticals.
  • Cerca l’harmonia visual.
  • Feta a mesura de l’ésser humà. Rebutja la
    monumentalitat.
  • Dóna forma artística a l’exterior dels edificis i els
    classifica en ordres.
  • Materials més usats són pedra i marbre.
  • Tipologia: temples, teatres, àgores, gimnasos i estadis



L’ordre arquitectònic sorgeix de la necessitat de fixar
una relació entre cada una de les parts de l’edifici. En
l’època clàssica grega l’ordre fixava la relació entre
l’element que sustenta, la columna, i el sustentat, la
llinda o arquitrau.

More Related Content

What's hot (20)

August de Prima Porta
August de Prima PortaAugust de Prima Porta
August de Prima Porta
 
Altar de Zeus a Pèrgam
Altar de Zeus a PèrgamAltar de Zeus a Pèrgam
Altar de Zeus a Pèrgam
 
3. DORÍFOR. POLÍCLET
3. DORÍFOR. POLÍCLET3. DORÍFOR. POLÍCLET
3. DORÍFOR. POLÍCLET
 
ART GREC (CONTEXT HISTÒRIC)
ART GREC  (CONTEXT HISTÒRIC)ART GREC  (CONTEXT HISTÒRIC)
ART GREC (CONTEXT HISTÒRIC)
 
Dorífor (policlet)
Dorífor (policlet)Dorífor (policlet)
Dorífor (policlet)
 
ART GREC: ARQUITECTURA
ART GREC: ARQUITECTURAART GREC: ARQUITECTURA
ART GREC: ARQUITECTURA
 
Hermes Amb Dionís.
Hermes Amb Dionís.Hermes Amb Dionís.
Hermes Amb Dionís.
 
LES ARTS PLÀSTIQUES: ARQUITECTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: ARQUITECTURALES ARTS PLÀSTIQUES: ARQUITECTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: ARQUITECTURA
 
ART ROMÀ IMPERIAL
ART ROMÀ IMPERIALART ROMÀ IMPERIAL
ART ROMÀ IMPERIAL
 
Fitxa 47 l'escola d'atenes
Fitxa 47 l'escola d'atenesFitxa 47 l'escola d'atenes
Fitxa 47 l'escola d'atenes
 
LES ARTS PLÀSTIQUES: ESCULTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: ESCULTURALES ARTS PLÀSTIQUES: ESCULTURA
LES ARTS PLÀSTIQUES: ESCULTURA
 
Santa Sofia de Constantinoble
Santa Sofia de ConstantinobleSanta Sofia de Constantinoble
Santa Sofia de Constantinoble
 
6. COLOSSEU O AMFITEATRE FLAVI
6. COLOSSEU O AMFITEATRE FLAVI6. COLOSSEU O AMFITEATRE FLAVI
6. COLOSSEU O AMFITEATRE FLAVI
 
Panteó
PanteóPanteó
Panteó
 
Erectèon
ErectèonErectèon
Erectèon
 
Renaixement context històrico artístic
Renaixement context històrico artísticRenaixement context històrico artístic
Renaixement context històrico artístic
 
Ara pacis
Ara pacisAra pacis
Ara pacis
 
Fitxa 3 acròpolis d'atenes (el patenó)
Fitxa 3 acròpolis d'atenes (el patenó)Fitxa 3 acròpolis d'atenes (el patenó)
Fitxa 3 acròpolis d'atenes (el patenó)
 
Kouros I Kore
Kouros I KoreKouros I Kore
Kouros I Kore
 
02. art clàssic grècia arquitectura
02. art clàssic grècia arquitectura02. art clàssic grècia arquitectura
02. art clàssic grècia arquitectura
 

Viewers also liked (19)

VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIAVICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA
 
MODEL FITXES ART CLÀSSIC (PAU 2017)
MODEL FITXES ART CLÀSSIC (PAU 2017)MODEL FITXES ART CLÀSSIC (PAU 2017)
MODEL FITXES ART CLÀSSIC (PAU 2017)
 
Gerrers De Riace
Gerrers De RiaceGerrers De Riace
Gerrers De Riace
 
6.Gerrers De Riace
6.Gerrers De Riace6.Gerrers De Riace
6.Gerrers De Riace
 
10.Laocoont
10.Laocoont10.Laocoont
10.Laocoont
 
Nike àptera
Nike àpteraNike àptera
Nike àptera
 
Victòria de samotràcia
Victòria de samotràciaVictòria de samotràcia
Victòria de samotràcia
 
Laocoont i els seus fills
Laocoont i els seus fillsLaocoont i els seus fills
Laocoont i els seus fills
 
Estatuas veladas (con velo) de todos los tiempos
Estatuas veladas (con velo) de todos los tiemposEstatuas veladas (con velo) de todos los tiempos
Estatuas veladas (con velo) de todos los tiempos
 
L’arquitectura del ferro
L’arquitectura del ferroL’arquitectura del ferro
L’arquitectura del ferro
 
ART CRETOMICÈNIC I INTRODUCCIÓ GRÈCIA
ART CRETOMICÈNIC I INTRODUCCIÓ GRÈCIAART CRETOMICÈNIC I INTRODUCCIÓ GRÈCIA
ART CRETOMICÈNIC I INTRODUCCIÓ GRÈCIA
 
Art Clàssic prehel·lènic i grec
Art Clàssic prehel·lènic i grecArt Clàssic prehel·lènic i grec
Art Clàssic prehel·lènic i grec
 
Art Clàssic -Grècia i Roma-
Art Clàssic -Grècia i Roma-Art Clàssic -Grècia i Roma-
Art Clàssic -Grècia i Roma-
 
Art Romà (Batxillerat)
Art Romà (Batxillerat)Art Romà (Batxillerat)
Art Romà (Batxillerat)
 
Art Grec (Batxillerat)
Art Grec (Batxillerat)Art Grec (Batxillerat)
Art Grec (Batxillerat)
 
LES EDATS DE LA HISTÒRIA
LES EDATS DE LA HISTÒRIA LES EDATS DE LA HISTÒRIA
LES EDATS DE LA HISTÒRIA
 
Conseqüències de la Segona Guerra Mundial.
Conseqüències de la Segona Guerra Mundial.Conseqüències de la Segona Guerra Mundial.
Conseqüències de la Segona Guerra Mundial.
 
La prehistoria P
La prehistoria PLa prehistoria P
La prehistoria P
 
Fitxa 8 discòbol
Fitxa 8 discòbolFitxa 8 discòbol
Fitxa 8 discòbol
 

Similar to Art Grec (Característiques generals)

Similar to Art Grec (Característiques generals) (20)

Art+clàssic grècia
Art+clàssic grèciaArt+clàssic grècia
Art+clàssic grècia
 
Art clàssic- Grecia
Art clàssic- GreciaArt clàssic- Grecia
Art clàssic- Grecia
 
Parteno
PartenoParteno
Parteno
 
Parteno
PartenoParteno
Parteno
 
Escultura grega 15 16
Escultura grega 15 16Escultura grega 15 16
Escultura grega 15 16
 
Art grec
Art grecArt grec
Art grec
 
Grecia (iii)
Grecia  (iii)Grecia  (iii)
Grecia (iii)
 
Art grec eso
Art grec esoArt grec eso
Art grec eso
 
L'Arquitectura Grega: característiques i obres
L'Arquitectura Grega: característiques i obresL'Arquitectura Grega: característiques i obres
L'Arquitectura Grega: característiques i obres
 
Arquitectura grega
Arquitectura gregaArquitectura grega
Arquitectura grega
 
Aproximació a l'art grec i l'arquitectura
Aproximació a l'art grec i l'arquitecturaAproximació a l'art grec i l'arquitectura
Aproximació a l'art grec i l'arquitectura
 
Història de l'art
Història de l'artHistòria de l'art
Història de l'art
 
Arquitectura grega
Arquitectura gregaArquitectura grega
Arquitectura grega
 
Art clàssic
Art clàssicArt clàssic
Art clàssic
 
03c hfa's
03c hfa's03c hfa's
03c hfa's
 
Arquitectura grega 15 16
Arquitectura grega 15 16Arquitectura grega 15 16
Arquitectura grega 15 16
 
03b hfa's
03b hfa's03b hfa's
03b hfa's
 
Art clàssic (I) Grècia
Art clàssic (I) GrèciaArt clàssic (I) Grècia
Art clàssic (I) Grècia
 
ART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOS
ART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOSART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOS
ART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOS
 
Unitat 2. CaracteríSitques Generals De Lart Grec
Unitat 2. CaracteríSitques Generals De Lart GrecUnitat 2. CaracteríSitques Generals De Lart Grec
Unitat 2. CaracteríSitques Generals De Lart Grec
 

More from Carme Aranda- Mònica Navarro

6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de CastellaCarme Aranda- Mònica Navarro
 

More from Carme Aranda- Mònica Navarro (20)

Arquitectura del Renaixement
Arquitectura del RenaixementArquitectura del Renaixement
Arquitectura del Renaixement
 
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
 
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
 
4.Orígens de Catalunya
4.Orígens de Catalunya4.Orígens de Catalunya
4.Orígens de Catalunya
 
Art gòtic
Art gòticArt gòtic
Art gòtic
 
Art romànic
Art romànicArt romànic
Art romànic
 
Unitat 13. Un món dividit en blocs
Unitat 13.  Un món dividit en blocsUnitat 13.  Un món dividit en blocs
Unitat 13. Un món dividit en blocs
 
Unitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupament
Unitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupamentUnitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupament
Unitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupament
 
Unitat 11. Lla guerra freda
Unitat 11.  Lla guerra freda Unitat 11.  Lla guerra freda
Unitat 11. Lla guerra freda
 
1.3r ESO. L'Islam
1.3r ESO. L'Islam1.3r ESO. L'Islam
1.3r ESO. L'Islam
 
3.3r ESO. La ciutat medieval.
3.3r ESO. La ciutat medieval.3.3r ESO. La ciutat medieval.
3.3r ESO. La ciutat medieval.
 
2.3r ESO. Europa feudal.
2.3r ESO. Europa feudal.2.3r ESO. Europa feudal.
2.3r ESO. Europa feudal.
 
Unitat 9: Els moviments totalitaris
Unitat 9: Els moviments totalitarisUnitat 9: Els moviments totalitaris
Unitat 9: Els moviments totalitaris
 
Unitat 10: La Segona Guerra Mundial
Unitat 10: La Segona Guerra Mundial Unitat 10: La Segona Guerra Mundial
Unitat 10: La Segona Guerra Mundial
 
Unitat 8: El crac del 29
Unitat 8: El crac del 29Unitat 8: El crac del 29
Unitat 8: El crac del 29
 
Unitat 7: La Revolució Russa
Unitat 7:  La Revolució RussaUnitat 7:  La Revolució Russa
Unitat 7: La Revolució Russa
 
Unitat 6: La Gran Guerra
Unitat 6: La Gran GuerraUnitat 6: La Gran Guerra
Unitat 6: La Gran Guerra
 
Unitat 5: L'imperialisme
Unitat 5:  L'imperialismeUnitat 5:  L'imperialisme
Unitat 5: L'imperialisme
 
Unitat 4: Moviment obrer
Unitat 4: Moviment obrerUnitat 4: Moviment obrer
Unitat 4: Moviment obrer
 
Unitat 3: Liberalisme i nacionalisme
Unitat 3:  Liberalisme i nacionalismeUnitat 3:  Liberalisme i nacionalisme
Unitat 3: Liberalisme i nacionalisme
 

Art Grec (Característiques generals)

  • 1. L’art clàssic: Grècia Urbanisme i arquitectura Escultura
  • 2. Mapa de la civilització hel·lènica Marc geogràfic i cultural; península de l’Àtica (Atenes), la península del Peloponès (Corint i Esparta), la costa occidental d’Àsia Menor (Milet) i les illes del mar Egeu. També els territoris mediterranis colonitzats pels grecs: Sud d’Itàlia i Sicília (Magna Grècia), i el litoral mediterrani de les actuals França (Massàlia) i Catalunya (Empúries).
  • 3. Després de l’art de les civilitzacions cretenca i mecènica, l’art grec es divideix en tres etapes: Arcaica Clàssica Hel·lenística (S.VII-475 aC) (475-323 aC) (323-31 a C) Es fixen els estils Entre la fi de les Grècia exporta el seu arquitectònics i guerres mèdiques i la art als regnes s’inicia l’evolució mort d’Alexandre. orientals formats artística grega. Moment de màxima després de la mort esplendor artística d’Alexandre i fins que grega. és conquerida per Roma. Tota la cultura i art d’occident han estat marcats pel llegat clàssic, que és la base més sòlida de la civilització occidental. Conceptes com home, natura, raó, harmonia i bellesa, pilars de l’art grec, han estat presents en l’evolució de l’art europeu al llarg de tota la història. Síntesi de les característiques de l’art grec és la frase de Protàgores: “L’home és la mesura de totes les coses”.
  • 4. Urbanisme: La construcció de la democràcia Tres factors van condicionant l’urbanisme grec: e) Caràcter independent de les polis f) La topografia muntanyosa del terreny g) La introducció de la democràcia a Atenes Acròpolis: zona alta i fortificada. Contenia edificis sagrats. Àgora o plaça pública: celebracions, assemblees públiques, transaccions mercantils o administració de justícia.
  • 5. Hipòdam de Milet projectà la reconstrucció de la seva ciutat el 475 aC. La ciutat tenia un traçat ortogonal de carrers rectilinis que es creuaven en angles rectes. Es volia integrar política, urbanisme i geometria en una societat igualitària. Va servir de model a ciutats posteriors. Aquest espai al servei del ciutadà tenia en compte l’escala, les dimensions, la perspectiva, la funcionalitat dels edificis i la seva relació amb l’espai que els envoltava. Tot plegat significa que l’urbanisme va néixer a la Grècia clàssica.
  • 6. Característiques de l’arquitectura grega: • Arquitravada: estructura dels edificis basada només en línies horitzontals i verticals. • Cerca l’harmonia visual. • Feta a mesura de l’ésser humà. Rebutja la monumentalitat. • Dóna forma artística a l’exterior dels edificis i els classifica en ordres. • Materials més usats són pedra i marbre. • Tipologia: temples, teatres, àgores, gimnasos i estadis L’ordre arquitectònic sorgeix de la necessitat de fixar una relació entre cada una de les parts de l’edifici. En l’època clàssica grega l’ordre fixava la relació entre l’element que sustenta, la columna, i el sustentat, la llinda o arquitrau.
  • 7. Frontó Entaulament Element triangular a la part alta Part superior d'una construcció del temple que consta de tres elements: cornisa, fris i arquitrau. Columna Element arquitectònic de suport, generalment de secció circular. Consta de tres elements: base (menys el dòric), fust i capitell Base Element esglaonat que eleva el temple del terra Documental
  • 8. Ordres arquitectònics: Dòric, Jònic i Corinti frontó entaulament columna estilòbat estereòbat
  • 9. Parts de l’ordre dòric timpà frontó cornisa fris (tríglif i entaulament mètopes) arquitrau capitell fust columna estries d’aresta viva estilobat estereobat
  • 10. Els tres ordres grecs Documental
  • 11. Arquitectura religiosa El temple servia per guardar la imatge de la divinitat. Primer eren de fusta, fins al s. VII aC que es començaren a fer de pedra. La forma més comuna deriva del mègaron micènic, estructura rectangular dividida en 3 espais: • Pronaos, entrada que precedeix l’accés al lloc sagrat. • Naos o cel.la, espai sagrat amb la imatge de la divinitat. c) Opistòdom, cambra posterior on a vegades es guardava el tresor del temple.
  • 13. Temple grec nao o cel·la Generalment als costats laterals, el nombre de columnes era igual al doble més una del nombre de la façana. opistòdom hexàstil teulada a dos vessants pronaos perípter tetràstil octàstil Les columnes sempre eren de nombre parell (dues, quatre, sis i vuit). dístil tholos Sunion
  • 14. Hi ha un nom per cada temple segons la mida i la forma que tinguin.
  • 15. Arquitectura civil L’edifici més significatiu és el teatre, on representaven tragèdies i comèdies. El d’Epidaure és el més ben conservat i el més gran. Es construïen aprofitant el desnivell d’una muntanya, on es disposaven les grades o càvea en forma semicircular. Als seus peus hi havia l’escena, on es feia la representació i l’orquestra, al centre, pel cor. Càvea Orquestra Prosceni Escena
  • 16. Escultura: un ideal de bellesa Els materials bàsics de l’escultura són el bronze i el marbre. També s’utilitzaren altres pedres, fusta, or i marfil. La tipologia és bàsicament de dos tipus: a) El relleu, per decorar timpans i frisos de temples i altars. b) L’exempta, reflex del cànon de bellesa hel·lènic amb la proporció, l’equilibri, la simetria, el moviment, l’expressivitat, el volum...
  • 17. El tema central sempre és la figura humana, motiu principal d’estudi i reflexió de la cultura grega, amb la qual es representaren el diferents déus i deesses, herois i heroïnes de la mitologia clàssica, els atletes, considerats model de bellesa física i espiritual. La policromia fou una altra característica, que s’ha perdut amb el temps.
  • 18. En resum, les característiques generals de l’escultura grega són: -El cos humà n’és el motiu principal -L’ideal de bellesa humana es basa en la proporció i l’equilibri -Semblança amb el natural, però no retrat, sí ideal d’home (cànon) -Policromia (perduda amb el temps) -Materials més usats: marbre, pedra i bronze -Tipologia: escultures exemptes i relleus
  • 19. Període geomètric Primeres manifestacions escultòriques apareixen cap el s. VIII a C. Eren petites figures de caràcter religiós o votiu, de marfil, terracota o cera, base per a les de metall. També n’hi havia de fusta (xòanon), fetes per Dèdal segons la mitologia, no en queden restes. Píxide Lefkandi centaur
  • 20. Escultura monumental Al s. VII a C, en contacte amb les cultures del Pròxim Orient en produí l’aparició de l’escultura monumental, que evolucionà a partir de l'estatuària egípcia. En aquesta evolució es distingeixen les tres grans etapes en que tradicionalment es divideix l’art grec: Període arcaic (S. VII-VI a C) Somriure Cama avançada Ulls arcaic ametllats Frontalitat i Braços enganxats Músculs rigidesa al cos esquemàtics Policroma Influència egípcia
  • 21. Període clàssic (S. V-IV a C) El material segueix sent Evita la simetria marbre o Perd frontalitat Naturalisme bronze Braços separats del cos. Proporció (Policlet) Té dinamisme. cànon Moviment (Miró) Flexibilitat anatòmica. Contrapposto Transparència Escultura als vestits de equilibrada en dones, els l'expressió. homes nus. (Fidies) S. IV aC. Major expressivitat (més atenció als sentiments i les emocions, més suavitat, individualisme...)
  • 22. Període hel·lenístic (323 aC – 31 aC) - Trenca amb la serenitat i l’equilibri clàssics. Teatralitat. - Valora el “phàtos” (intensitat extrema dels sentiments) - Més moviment i dinamisme - Importància al grups escultòrics - Influència de cultures asiàtiques, Grandiositat. - Temes anecdòtics (Nen de l’espina) - Busquen provocar sensacions immediates - Els artistes es recreen en el seu art, busquen resoldre problemes tècnics.
  • 26. Art grec Període arcaic Període clàssic Període hel·lenístic   Escultura Escultura Escultura Kouroi i korai Auriga de Delfos Laocoont i els seus fills Guerrers de Riace El nen de l'espina Discòbol Gàlata ferit Diadumen   Fris de les Panatenees   Hermes amb Dionís infant   Arquitectura Arquitectura Partenó Altar de Zeus a Pèrgam Nike Àptera Erectèon Teatre d'Epidaure
  • 28. Ceràmica: el testimoni pictòric Conservades poques mostres de pintura, però compensat per les nombroses mostres de ceràmica pintada. Tres etapes en la seva evolució: Estil geomètric Època arcaica (S.VII- Època clàssica (S.X-VIII a C). V a C) (S. V a C). Dominen Formes Figura humana més figures vermelles micèniques gran, detallisme. 2 sobre fons negre. enriquides amb fases: Figura ocupa tot sanefes l’espai. Més geomètriques complesitat, dinàmiques. A expressivitat... partir S VIII a C comença a aparèixer la Figures negres Figures vermelles figura humana sobre fons sobre fons negre. esquematitzada. vermell (àtica). Escenes més Escenes quotidianes. Més mitològiques realisme i detall d’Homer.
  • 29. Ulises i Polifem, 650 a C Vas àtic del 740 a C. Estil geomètric
  • 30. El mosaic: una tècnica nova Tècnica artística per decorar terres i murs en àmbits públics i privats. S’estima que el mosaic grec aparegué a finals del segle V a C, i el màxim esplendor fou durant l’etapa hel·lenística. Hi havia dos tipus de mosaic: Mosaic de còdols Mosaic de tessel.les (opus De petites pedres naturals tesselatum). Petites peces de blanques o lleugerament pedra de diferents colors tallades acolorides de platges o rius secs. amb més o menys regularitat, les tessel.les. Va anar substituint el mosaic de còdols. Les pedres cada cop es van fer més petites, sorgint el opus vermiculatum, sent utilitzades totes dues tècniques pels romans. Mosaics de Pel.la, Macedònia i d’Olint