Quatre idees per tenir en compte a l'hora de plantejar un curs de llengua a l'ESO.

1. Alguns aspectes de programació
didàctica a l’àrea de Llengua
JOAN MARC RAMOS
GENER 2014

2. Primera pregunta: Què vull aconseguir aquest
curs en les meves classes de llengua i lit.?
CONDICIONANTS:
-Curs
- Currículum
-Centre (acords de departament)
-Tipus d’alumnat (DIVERSITAT ↑↓)
-Recursos (per ex. TIC)
-Capacitat de dedicació
-Ser conseqüent amb el propi estil docent
-…
EL LLIBRE DE TEXT BUSCA DONAR RESPONDRE AL
TRIA
MÀXIM DE POSSIBILITATS
R

3. Alguns problemes que presenten massa
sovint els meus alumnes de 1r d’ESO
•
•
•
•
•
Baixa velocitat de descodificació
Lentitud a l’hora d’escriure (tracció)
Incorrecció ortogràfica – NORMA?
Lèxic reduït, molt elemental
Pocs coneixements metalingüístics i sobre
l’estructura d’un text
• Dificultats d’expressió, sobretot en llengua catalana
i en registre formal...
AMB O SENSE LLIBRE DE TEXT A PRIMÀRIA

4. Repte professional personal
• Com aconseguir que els alumnes pensin i s’hi
fixin quan llegeixen, escriuen i s’expressen o.?
• Com organitzar el curs per facilitar-ho?
DISPOSITIUS DIDÀCTICS QUE GENERIN RUTINES
- Procés lent, costós i que implica trencar gestos
assimilats per l’alumnat

5. De tots els objectius/continguts…
• Uns tindran un recorregut de tot el curs
– METALINGÜÍSTICS
– COMUNICATIUS
• D’altres els podré temporitzar per unitats
didàctiques.
– GÈNERES DISCURSIUS
– LITERARIS
– DIMENSIÓ PLURILINGÜE INTERCULTURAL

6. Decisions clau
• Enfocament comunicatiu de la llengua
• Aposta pels coneixements metalingüístics
exposats d’una manera rigorosa
• Protagonisme dels textos: orals, escrits i
audiovisuals
• Concepció constructivista amb espais per a la
recapitulació dels progressos
• Intent d’introduir innovacions didàctiques
últimes dècades.

7. Decisions pràctiques
• Estructura de seqüència didàctica
• El gènere discursiu com a eix vertebrador
• Activitats de lectura variades que entenguin
els textos com a reptes per explorar
• Activitats d’expressió enteses com a reptes
comunicatius (orals, escrits, audiovisuals)
• Foment de les activitats de reflexió i
d’exercitació

8. Dispositiu 1: la Seqüència
didàctica
• La seqüència didàctica es pot definir com un
conjunt
organitzat
d’activitats
d’ensenyament i aprenentatge, centrat al
voltant d’una tasca precisa de producció oral
o escrita, tot acompanyant els alumnes a
apropiar-se d’un “objecte” determinat.
Olivier Dezutter

9. Seqüència didàctica
GÈNERE DISCURSIU
Contextualizació
Anticipació
Descontextualizació
desenvolupament
Objectiu
central
ACTIVITATS
DE LECTURA
-Comprensió
-forma
FORMA
REPTE
COMUNICATIU
ACTIVITATS
ACTIVITATS
D’EXERCITACIÓ
D’EXERCITACIÓ
Aspectes lingüístics,
--Aspectes lingüístics,
discursius en els quals es
discursius en els quals es
vol incidir
vol incidir
Recontextualizació
síntesi
TASCA
INSTRUCCIONS
PLAN.
TEXT 1
[AVALUACIÓ]
TEXT 2
….
DIFUSIÓ

10. Dispositiu 2: el gènere discursiu
com a eix vertebrador de la SD
• “Basta nombrar cualquier gran género y hasta el
espectador más ocasional demostrará tener una
imagen mental de éste, mitad visual, mitad
conceptual”[Rick Altman, 2000]
BIOGRAFIA
RETRAT
CONTE
LLEGENDA
RECEPTA
ARTICLE D’OPINIÓ
ACUDIT
INFORME
NOTÍCIA
RELAT
NOVEL·LA DE TERROR
ROMANÇ
PIULADA
RESUM…

11. Els gèneres discursius
• Els gèneres són conjunts de convencions
i expectatives que focalitzen l’atenció
sobre diferents aspectes del text i que
guien el procés de formulació d’hipòtesis
i, per tant, el procés de comprensió oral i
escrita.
EL PROCÉS DE CREACIÓ TAMBÉ QUEDA CONDICIONAT

12. Per què els gèneres discursius?
• Lectura......escriptura contextualitzada.
• Integren l’alumnat en una comunitat
discursiva: socialització.
• Obliga a fixar-nos en la forma, tant en la
recepció com en la producció.
• Permet el treball amb gèneres discursius
literaris, no literaris ... I de qualsevol àrea.
• Són relativament flexibles.

13. Dolz, Gagnon (2008: 180)
Ens interessem en els gèneres com a objectes
d’ensenyament i aprenentatge de la producció
escrita i oral, partint del postulat que són les
pràctiques de llenguatge significatives,
socialment reconegudes , les que han
d’orientar l’ensenyament.

14. Descripció d’un espai
• L’estructura del text (enquadrament inicialtrajecte-enquadrament final)
• L’ús de vocabulari específic (olors/sons…)
• L’adjectivació
• Les enumeracions
• Ús de connectors per a organitzar l’espai
• Els verbs atributius i la seva ortografia

15. Entrevista formal
• Formulació preguntes directes i indirectes
• L’ús dels signes de puntuació en les preguntes
• Les parts de l’entrevista: la redacció del
titular, la distribució del contingut i la funció
de la imatge
• L’ortografia dels mots interrogatius
• La cortesia: l’ús del vostè

16. Novel·la de terror
•
•
•
•
L’adjectivació
La dilació del relat a través d’explicacions
L’ús expressiu dels signes de puntuació
L’ambientació mitjançant el vocabulari
meteorològic i acústic
• La progressió temporal

17. Recital poètic
• La sonoritat de la rima: relació entre fonètica i
ortografia
• La separació sil·làbica.
• El ritme i l’entonació
• La densificació del text a través dels camps
semàntics

18. 3. Com són les activitats de lectura?
• Destinades a la comprensió del contingut
• Destinades a l’observació dels aspectes
formals tot relacionant-los amb la seva funció
comunicativa
• Destinades a la reflexió metalingüística

19. Abast de les preguntes de comprensió lectora
1. La resposta es troba en un lloc
puntual i concret del text.
2. La resposta suposa comprendre
diverses idees d’un paràgraf.
3. La resposta suposa comprendre
diversos paràgrafs o globalment el text.
4. La resposta implica relacionar el text
amb els coneixements propis.

20. Exemple exercici d’entrevista
Exercici 3
El paper de l’entrevistador és fonamental per
aconseguir una bona informació. Per aconseguirho ha de fer preguntes, però també ha de ser àgil
per reaccionar segons el que diu l’entrevistat.
a.Copia a continuació cinc de les preguntes
que creus que l’entrevistador portava
preparades abans de començar les preguntes.

21. Exemple exercici d’entrevista
b. Ara fixem-nos en la resta d’intervencions de l’entrevistador.
1. Copia dues intervencions en les quals intenti crear empatia
amb l’entrevistat.
2. Copia dues intervencions en les quals busqui que
l’entrevistat ampliï una de les informacions que ha donat.
3. Copia una intervenció en la qual demani una justificació del
que ha dit.
4. Copia una intervenció en la qual quedi clar que
l’entrevistadorés un bon observador.
-

22. Exemple recursos del terror
- El fragment que has llegit forma part d’un diari
personal i, per tant, està escrit en primera
persona. Copia cinc frases en les quals es faci
palès l’opinió del protagonista o el seu estat
d’ànim.
- Rellegeix el paràgraf que comença “A mesura que
es feia fosc...” i fes una llista dels elements de la
natura que contribueixen a generar una sensació
d’inquietud.

23. Exemple recursos del terror
- En aquest mateix fragment s’observa el punt
de vista del protagonista en la manera com
veu algunes de les coses que apareixen al
camí. Escriu tres frases o expressions on es
vegi clarament aquest punt de vista
subjectiu.

24. Com són les activitats d’escriptura?
• INSTRUCCIONS COMPLEXES QUE RECULLEN
LA FORMA TREBALLADA
• Planificació de la documentació i dels
elements formals
• Revisió/avaluació a través d’instruments
diversos
• Reescriptura
• Difusió
ACONSEGUIR TEXTOS MÉS DENSOS
MENYS IMPROVISATS
MENYS “ORALS”
ACONSEGUIR QUE ELS
CONEIXEMENTS DE LLENGUA
S’ACTIVIN EN ELS TEXTOS

25. SEQÜÈNCIA
DIDÀCTICA
Preparació a
l’aula
Coavaluació
ALUMNAT
Autoavaluació:
Reescriure amb
protocols
Compartir
idees
PLANIFICAR
Versió
definitiva
ESCRIURE
REVISAR
AULA/CASA/ESPAI VIRTUAL
Instruccions
complexes
Correcció:
marques
Revisió
esborranys
PROFESSORAT
Avaluació final
DIFUSIÓ

26. Descripció del carrer
Instrucció
Escriu un text d’un mínim de 20 línies fent una descripció del
carrer o plaça on vius.
Cal que paris atenció als aspectes següents:
a) Posa un títol de l’estil:
Carrer..........................., ......................................................
b) Fes servir un mínim de 10 adjectius. Subratlla’ls per tal de
fer-los més visibles.
c) Fes servir, com a mínim, dues enumeracions.
d) Utilitza el vocabulari urbà i el relatiu a sons i olors que s’ha
treballat al llarg de la unitat didàctica.
e) Para especial atenció a la correcció lingüística.

27. Indicacions entrevista
Exercici 4: Un cop que us heu documentat sobre la llengua, podeu preparar el
qüestionari de l’entrevista. Recordeu que heu de pensar molt bé què voleu
saber abans de redactar les preguntes de l’entrevista.
Tot i que podeu fer les preguntes que us semblin adequades, us proposem
algunes idees:
•saber si fa servir sovint aquesta llengua;
•saber què sent quan parla aquesta llengua o quan la sent fora del seu àmbit
territorial;
•conèixer algunes paraules bàsiques (presentació, salutació, agraïments,
fórmules per desitjar sort...):
•conèixer alguna frase feta o refrany que no existeixi en català i saber-ne el
seu ús;
•cantar alguna cançó de bressol;
•saber quina imatge, olor, gust... li ve al cap quan pensa en la seva llengua;

28. Exemples proposta reescriptura
(novel·la de terror)
• Torna a fixar-te en la descripció del
personatge misteriós i afegeix alguns
adjectius més que accentuïn la seva
personalitat. Recorda que pots atorgar dos
o més adjectius al mateix tret del
personatge:
– Ex. Tenia el rostre pàl·lid i demacrat.

29. Exemples proposta reescriptura
(novel·la de terror)
• Torna a fixar-te en la seqüència d’ambientació i
afegeix algunes explicacions de detalls
secundaris, de manera que es trigui una mica
més a arribar al clímax de la narració.
• Assegura’t que la presència de tòpics del terror a
la narració és prou densa. Si no ho és, afegeix-ne
alguna més. És possible que hagis de modificar
algun passatge.

30. Punts forts i punts febles
• Coherència amb
l’enfocament
competencial i
comunicatiu
• Flexibilitat
• Compatibilitat amb el
currículum
• Excel·lència
• Integració dels
coneixements lingüístics
• Familiarització
progressiva dels
aprenents
• Relativització del paper
dels controls tradicionals

31. Algunes referències
- Didàctica: http://blocs.xtec.cat/jmrs/
- Projecte Eines: http://projecteeines.wordpress.com/
- El miracle de les llengües maternes:
http://apliense.xtec.cat/arc/node/948
- Veamos Poesía:
http://blocs.xtec.cat/frac/files/2008/04/a9_aula165.pdf
- Los detalles del terror a propósito de Drácula:
http://www.grao.com/revistas/aula/156-el-cine-y-laliteratura-en-el-aula/los-detalles-del-terror-a-propositode-dracula