2. PROGRAMACIÓ comunitat grans Continguts a treballar a les propostes analítiques
DIMENSIÓ COMUNICACIÓ ORAL
Competència 1. Comprendre textos orals de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i escolars.
Comprèn discursos extensos fins i tot quan ha d’extreure informació implícita en el text. / És capaç de fer deduccions i de donar una opinió raonada sobre el que ha
escoltat. /Comprèn programes de TV que tracten temàtiques generals. /Comprèn qualsevol tipus de text oral, tant en converses presencials com en discursos
retransmesos.
• Fer preguntes de diferent nivell de comprensió.
• Demanar a l’alumne/a que reprodueixi les idees escoltades, tant si és adreçant-se al mestre/a com a altres companys.
• Demanar a l’alumne/a que faci preguntes als altres companys sobre el que han sentit.
• Representar la informació del text oral en diferents llenguatges: escrit, visual, plàstic, corporal...
Competència 2. Produir textos orals de tipologia diversa adequats a la situació comunicativa
Elabora un discurs ben estructurat i argumentat, si cal, de temes diversos. / Utilitza un vocabulari ric i precís i varietat d’estructures morfosintàctiques. Parla amb seguretat
i domini del tema. /Acompanya el discurs amb un bon ritme i inflexions de veu. /Utilitza suports més elaborats que complementen la seva exposició (TIC, audiovisuals...).
• Presentant amb freqüència diferents models de discurs oral: del mateix mestre/a, de persones externes, de discursos trets dels mitjans de comunicació.
• A partir de preguntes o falques, amb l’objectiu d’aportar una major precisió en el text.
• Fent que l’alumne/a elabori un guió o un esquema.
• Facilitant una estona per a l’assaig com a preparació prèvia.
• Completant frases iniciades pel mestre/a perquè l’alumne/a les ampliï.
• Induint l’alumne/a a elaborar textos més complexos de manera autònoma.
Competència 3. Interactuar oralment d’acord amb la situació comunicativa, utilitzant estra- tègies conversacionals.
Introdueix aclariments quan s’adona que el seu discurs és poc comprensible. / Modifica el seu discurs a partir de les idees de l’interlocutor. /Utilitza les expressions
adequades a les funcions comunicatives i amb el registre adequat. /Utilitza elements no verbals de manera intencionada per reforçar la comunicació i el seu discurs.
• L’ús d’enregistraments audiovisuals és molt valuós per avaluar les habilitats comunicatives dels alumnes i l’apli-cació de les estratègies d’interacció.
• En aquesta competència es posa èmfasi a avaluar els components interaccionals, com per exemple, l’ús de les fórmules per mantenir, iniciar i tancar una conversa, la manera d’escoltar, el respecte
del torn de paraula...
Els continguts a treballar són marcats pel curriculum, hem de tenir en compte les diferents dimensions i competències. Tindrem com a referència el nivell 3
d’assoliment de la competència al final de l’etapa. També ens guiarà la distribució establerta a l’escola per trimestre. Veure el document Competències bàsique de
l’àmbit linguístic
AMBIT LINGUÍSTIC
3. DIMENSIÓ COMPRENSIÓ LECTORA
Competència 4. Llegir amb fluïdesa per comprendre textos de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i escolars en diferents formats i suports.
Fa una segmentació adequada en el conjunt del text. /Llegeix amb pronúncia adequada en qualsevol tipus de paraules. /Interpreta el text aplicant diversos recursos
expressius. /Fa una entonació adequada en el conjunt del text. /Llegeix amb una fluïdesa i expressivitat que permet al receptor entendre amb facilitat el contingut del text.
• Donar bons models lectors (els mestres han de llegir diferents textos en veu alta, fer escoltar textos dels mit-jans audiovisuals, d’Internet...).
• Ensenyar als alumnes a preparar-se les lectures, per tal que n’adquireixin l’hàbit: fer llegir i rellegir, enregistrar-se i escoltar-se per veure’n els encerts i les mancances, marcar-se en el text aquells
aspectes que els fan dubtar, preparar-se la lectura amb un company...
• Preparar activitats que ajudin a la lectura expressiva, treballant el to de formalitat, les emocions que transmet el text, el volum de la veu per donar intensitat, el joc amb les pauses per crear
expectació... En aquest sentit, són molt adequades les activitats que tenen com a suport textos amb diàlegs, guions teatrals, poesies, en-trevistes, còmics...
Competència 5. Aplicar estratègies de comprensió per obtenir informació, interpretar i valorar el contingut d’acord amb la tipologia i la complexitat del text i el
propòsit de la lectura.
Anticipa el tema de què tractarà el text a partir dels elements contextuals més rellevants i de manera autònoma. /Dedueix la major part d’informació no explícita en el text.
/Resumeix el text reorganitzant les idees rellevants i les exposa amb les seves paraules. /Valora el contingut d’un text des del punt de vista personal.
• A partir de l’observació de com l’alumne/a aplica les estratègies davant d’un text: autònomament, amb pautes...
• A partir d’ entrevistes o tutories de lectura entre el mestre/a i l’alumne/a, on periòdicament i d’una manera distesa, l’a-lumne/a parla sobre com llegeix, quines dificultats té, com les resol
• Donar un text inacabat i demanar a l’alumnat que el continuï
• Fent preguntes de tres tipus: d’obtenció d’informació, quan es pot accedir i recuperar la informació explícita en el text, d’interpretació, quan la resposta es pot de-duir del que posa el text, i de
reflexió i anàlisi, quan es requereix fer una valoració sobre la informació del text.
• També es pot demanar als alumnes que completin un esquema, que facin un resum, que triïn un nombre determinat d’enunciats importants, que pensin com conti-nuarà el text...
Competència 6. Utilitzar,per comprendre un text,l’estructura i el format de cada gènere textual i el component semàntic de les paraules i de les estructures
morfosintàctiques més habituals.
Anticipa el contingut del text a partir del coneixement que té del gènere textual./Disposa d’un bon repertori lèxic./Relaciona el pronom amb el seu antecedent./Comprèn
frases més complexes a partir de ’anàlisi dels elements que la formen. Utilitza els signes de puntuació del text per interpretar-lo. Fa anticipacions a partir del valor
semàntic dels connectors.
• Durant la lectura: aturar-se davant de frases complexes i demanar als alumnes que expressin les idees amb les seves paraules. També es pot fer aturar la lectura davant d’un connector i
demanar que facin una hipòtesi...
• Després de la lectura: treballar les estructures sintàctiques complexes, identificar-les i establir equivalències amb estructures més properes. Per exemple, de cada text treballat amb
profunditat, es poden aïllar un o dos tipus de frases. Aquestes estructures poden quedar com a referent.
• També es poden proposar activitats al marge del text que estem llegint, per exemple donar un text d’on s’han tret els connectors i els alumnes han de reflexionar sobre quin hi va bé, ordenar
frases complexes, re-lacionar meitats de frases, escriure frases amb la mateixa estructura però amb contingut diferent...
Competència7.Aplicarestratègiesde cercai gestiódela informació peradquirirconeixement propi.
Planifica la cerca en funció de la utilització de la informació./Defineix els límits de la cerca abans de buscar la informació./Estreny o amplia la cerca afegint o traient termes
en els cercadors./Fa referència a l’autoria per valorar la credibilitat d’un web./Sintetitza i valora la informació de la cerca a exposar./Integra els resultats de la cerca amb el
seus coneixements./Comunica les conclusions de la cerca utilitzant recursos multimodals i en fa una valoració.
• demanant als alumnes que explicitin els processos que segueixen
• observant directament la seva feina, o amb l’ajuda d’una pauta d’observació en la qual quedi reflectit com l’alumne/a planifica, com utilitza els motors de cerca, com troba les paraules clau, com
tria i valora les fonts d’informació...
4. •
DIMENSIÓ EXPRESSIÓESCRITA
Competència 8. Planificar l’escrit d’acord amb la situació comunicativa i el destinatari.
Utilitza l’estructura del tipus de text per ordenar les idees que ha generat./Genera, de forma autònoma, gran quantitat d’idees relacionades amb el tema./Utilitza suports per
ordenar tota la informació de manera lògica i ben estructurada./Genera una llista de lèxic ampli amb variació de categories gramaticals.
• Explicar i mostrar als alumnes com es planifica i organitza el text, utilitzant diferents suports, com per exemple l’elaboració d’un esborrany, d’un esquema, d’un mapa semàntic...
• Ensenyar a planificar ajuda l’alumne/a a escriure amb més seguretat. Per a aquesta finalitat se li han de proporcionar les eines que li permetin organitzar i seqüenciar les idees (pautes, esquemes,
llistes, suports visuals...) i els diversos recursos digitals que faciliten aquestes tasques, començant pels programes de tractament de textos.
Competència 9. Produir textos de tipologies diverses amb un lèxic i estructura que s’adeqüin al tipus de text, a les intencions i al destinatari.
Escriu textos de tipologia diversa i redacta seguint l’estructura del gènere textual que ha triat. Dóna la informació completa i detallada./ Aporta als textos digitals les
diferents possibilitats multimodals./Utilitza el registre adequat quan els escrits s’adrecen a qualsevol destinatari./Escriu amb varietat d’oracions: simples i complexes./
Utilitza varietat de connectors que s’ajusten al tipus de text que escriu. La tria de connectors dóna una bona cohesió al text./Utilitza els signes de puntuació que requereix
el tipus de text./Utilitza un gran repertori lèxic i recursos per evitar la repetició (sinònims, hiperònims, pronoms...)./Aplica les normes ortogràfiques i excepcions de lèxic
específic de les àrees.
En l’avaluació d’aquesta competència s’ha de tenir en compte:
• l’organització del text (coherència i cohesió)
• l’adequació (registre) i la correcció lingüística (lèxic, ortografia i estructures morfosintàctiques).
Competència 10. Revisar el text per millorar-lo i tenir cura de la seva presentació formal en fun- ció de la situació comunicativa.
Utilitza el recurs de consulta més adient per a cada aspecte que ha de revisar o verificar del text (diferents tipus de diccionaris, llibre de verbs...)./Revisa els aspectes del
text on sap que pot haver tingut algun dubte./Millora el text incorporant els aspectes que ha revisat, tant els que afecten al contingut (adequació, coherència) com els que
afecten a la forma (ortografia, gramàtica, lèxic...)./Presenta una lletra harmoniosa (si és a mà) i fa ús dels estils dels processadors de textos de forma correcta (si és amb
ordinador).
• Proporcionar ocasions perquè l’alumne/a s’autoavaluï, ja que d’aquesta manera podrà prendre consciència del seu “nivell escriptor” i podrà constatar quins aspectes ha de millorar.
• Compartir amb l’alumne/a què espera que s’autocorregeixi, quins aspectes pot corregir sense ajuda, en quins aspectes necessitarà ajuda (d’un company, del diccionari, de manuals, del mes-
tre/a...) i sobre quins aspectes haurà de reflexionar amb més profunditat, ja que afecten l’objectiu i el contin-gut del text
DIMENSIÓ LITERÀRIA
Competència 11. Llegir fragments i obres i conèixer alguns autors i autores significatius de la li- teratura catalana, castellana i universal.
Incorpora la lectura com una activitat freqüent d’oci./ Coneix les característiques més rellevants dels gèneres textuals i alguna característica dels subgèneres./Reconeix els
recursos retòrics i els utilitza a l’hora de valorar l’obra que ha llegit i donar-ne l’opinió./Coneix els autors que s’han treballat i pot utilitzar aquests coneixements a l’hora
d’interpretar un text./ Estableix relacions entre obres justificant les semblances i les diferències i cercant evidències en el text./Estableix connexions entre elements de
l’obra i experiències viscudes i les diferencia entre les que són literals (identificació de situacions, fets, espais...) i les que comporten un grau d’inferència (caràcter del
personatges, sentiments o sensacions, problemàtica similar...)
• Treballar amb el portafolis de lectura, que permet recollir les lec-tures dels alumnes, algun dels treballs que han fet, alguna pauta d’autoavaluació...
• El gust i la pràctica de la lectura es poden avaluar mitjançant l’observació, l’anàlisi dels quaderns que recullen les lectures i les notes o fitxes que han fet els mateixos alumnes. També es poden
aplicar escales o inventaris d’actituds per a la lectura.
• Com a indicadors es poden destacar la freqüència amb què els alumnes llegeixen sense veure-s’hi obligats per les tasques acadèmiques i la seva percepció sobre la importància de la lectura.
5. Competència 12. Crear textos amb recursos literaris per expressar sentiments, realitats i ficcions.
Incorpora l’escriptura com una activitat freqüent d’oci./Escriu a partir de models explícits, però se’n pot apartar, produint un text allunyat del model./Fa versions de textos
literaris, utilitzant els elements que coneix de diversos textos per fer-ne un de creatiu./Utilitza força recursos estilístics de forma espontània i creativa./Produeix de manera
autònoma textos literaris de la majoria de gèneres textuals (poemes, contes, narracions, descripcions, diaris, guions teatrals...).
• Organitzar anàlisis de textos literaris, per veure’n les carac-terístiques més rellevants, els gèneres i els subgèneres i els recursos estilístics
• Per planificar i produir aquests textos, el mestre/a ha de donar recursos als alumnes: fórmules d’inici i acabament dels contes, fotografies d’espais per situar l’acció, imatges amb personatges que
poden ser protagonistes o personatges secundaris, llista de situacions en què aquests personatges es poden trobar, propostes d’esquemes narratius, inventari d’expressions recopilades pels
mateixos alumnes... També es poden utilitzar recursos digitals que es poden trobar a la Xarxa (El petit escriptor, Contes bojos, Petites històries...).
• Participar en la planificació i elaboració d’algun fragment d’un text literari amb una activitat de modelatge per part del mestre/a. Completar amb d’altres que desenvolupin la creativitat de
l’alumne/a, que ha d’es-criure lliurement i sense consignes per anar adquirint el gust per l’escriptura.
• Ensenyar a millorar un text és la revisió col·lectiva. Disposar d’espais on poder compartir, si volen, les seves produccions literàries i els ha de motivar a fer-ho. Aquests espais poden ser molt
diversos: una cartellera, el bloc de la classe, la revista de l’escola, un recull per a la biblioteca d’aula o de l’escola... Però també s’ha de respectar la intimitat dels alumnes: poden escriure textos per
expressar sentiments, emocions, estats d’ànims i preferir que aquests textos no si-guin públics.
DIMENSIÓ PLURILINGÜE I INTERCULTURAL
Competència 13. Ser conscient de la pertinença a la comunitat lingüística i cultural catalana i mostrar interès per l’ús de la llengua catalana.
Coneix les característiques principals dels territoris de parla catalana (situació, característiques sociolingüístiques i culturals)./S’implica activament en el procés
d’aprenentatge de la llengua d’altres companys.
• Experiències com la de l’alumne/a guia, parelles lingüístiques o altres variants haurien de tenir-se en consideració i convindria valorar l’esforç que també representa per a l’alumne/a “expert”
L’avaluació d’aquesta competència es pot fer observant l’alumne/a en els seus usos lingüístics, principalment els formals, en els diversos àmbits de la vida escolar i en l’actitud que demostri a
l’aula de respecte per la diversitat lingüística.
• Cal valorar d’una forma especialment positiva aquells alumnes que s’impliquin en l’aprenentatge de la llengua per part dels seus companys nouvinguts al sistema educatiu o dels que tinguin
dificultats per expressar-s’hi.
• Treballar amb l’anàlisi de textos, orals o escrits, periodístics, cançons, textos literaris en els quals l’alumne/a haurà de detectar les diferent variants lingúistiques.
Competència14. Conèixeri valorar la diversitat lingüística i cultural de Catalunya,de l’Estat es-panyol, d’Europa i del món.
Reconeix textos bàsics de les diverses llengües romàniques i demostra interès per continuar l’aprenentatge d’una d’aquestes llengües./Té interès per aprofundir en
l’aprenentatge d’aquestes llengües./Té una actitud crítica amb aquells que recorren als prejudicis lingüístics i sap argumentar-la quan cal./Compara la diversitat lingüística
de l’entorn amb d’altres realitats.
• Aprofitar la pròpia realitat del centre (amb alumnes d’origen familiar romanès, portuguès, brasi-ler, francès, italià...) i de l’entorn més immediat per reflexionar sobre les llengües
• Fer treballs de camp en què l’alumne/a pugui conèixer de primera mà quina és la llengua familiar de les persones del seu entorn immediat. Les llengües més presents en un determinat context es
poden treballar a classe mitjançant recursos com els de Mapes Vius o com contes bilingües que hi ha en el mercat.
• El treball dels prejudicis lingüístics s’ha de fer partint de la pròpia experiència dels alumnes, analitzant, per exemple, algunes de les creences populars que alimenten aquests prejudicis.
6. DIMENSIONS CONTINGUTS CONTINGUTS ESPECÍFICS
Comunicació Oral
Interaccions en qualsevol situació comunicativa de l’aula i de l’escola: debats, diàlegs.
Reproducció de textos orals memoritzats: cançons, poemes, dramatitzacions...
Síntesi, interpretació i comprensió de textos orals.
Estratègies i producció de textos orals: ús de suports diversos (guió de treball, esquema,
índex, eines digitals, assaig…).
Comprensió
lectora
Comprensió del sentit global i específic d’un text de tipologia diversa en diferents formats
i suports identificant les informacions literals i inferencials
Lectura i interpretació d’esquemes, gràfics i mapes conceptuals per saber extreure’n la
idea principal i les relacions entre els elements.
Reelaboració de la informació d’un text a partir de la comprensió explícita i inferencial i
amb relació als coneixements i objectius de lectura.
Entonació, fluïdesa, velocitat en la lectura expressiva de textos d’acord amb la situació
comunicativa.
Utilització de diccionaris en diferents formats per a la comprensió de mots i expressions i
dels recursos de la biblioteca d’aula, del centre i de la localitat per a la cerca d’informació
i adquisició de coneixements.
Valoració crítica de la capacitat lectora d’un mateix.
Expressió escrita
Estratègies per a la producció de textos escrits: planificar, escriure i revisar, fent una
lectura global per comprovar-ne la coherència i la cohesió.
Producció textos escrits diferent tipologies: resum, narracions, explicacions, descripcions,
diàlegs, notícies, receptes, còmics.
Bona presentació de textos escrits.
Expressió d’idees de forma sintètica a través d’un esquema.
5è: Tipologies
- Biografia
- Descripció
- Text narratiu
- Text teatral amb guió i parèntesis.
- Conte.
- Còmic.
- Instructiu: recepta, joc
- Poema
- Anunci, post i cartell.
- Carta i mail.
- Exposició
- Notícia.
Relació continguts i dimensions 5è
7. Funcionament de
la llengua:
Ortografia
-Normes ortogràfiques treballades en cursos anteriors.
-Normes ortogràfiques constants i introducció de normes d’excepció i excepcions.
-Escriptura de mots amb dificultat ortogràfica.
-Normes sobre l’accentuació gràfica.
-Normes d’ortografia diferencials entre català i castellà.
-Reconeixement del valor social de les normes ortogràfiques en la comunicació.
-Aplicació d’instruments personals per revisar l’ortografia dels textos: regles conegudes,
deducció per comparació, bases d’orientació…
-Signes de puntuació en relació amb el significat: punt final, punt i a part, punt i seguit,
punts suspensius, dos punts, coma, cometes, interrogant, admiració, guió i parèntesis.
5è: Ortografia
- Majúscules.
- Síl·laba, tònica i àtona.
- Accentuació.
- Dígrafs
- Diftongs i hiats.
- Puntuació i signes, guió i parèntesis.
- Apòstrof i contracció.
- Grafies: b/v, h, g/j, Tg/tj, c/qu, qu/qü, x/ix,
tx/ig, g/gu/gü, r/rr
Funcionament de
la llengua: Lèxic
Diferències d’ús de la llengua oral i de la llengua escrita en situacions comunicatives reals
o simulades segons el tipus de text.
Elements específics bàsics dels textos digitals i audiovisuals.
Organització i estructura d’un text segons la seva tipologia (lèxic i organització i
estructura del text).
Famílies de paraules, polisèmia…
Sinònims, antònims i paraules polisèmiques: coneixement i ús.
Ús de connectors en la producció de textos en relació amb el significat.
5è. Lèxic
- Diccionari
- Prefixos i sufixos
- Paraules sinònimes
- Paraules polisèmiques.
- Sentit real i figurat.
- Famílies de paraules: primitiva i
derivades.
- Frases fetes i refranys. - Comparacions
Funcionament de
la llengua:
Gramàtica
-Reflexió sobre la construcció de paraules, frases i textos.
-Funcionament semàntic i morfològic de la llengua.
-Categories gramaticals: determinants (articles i quantitatius, demostratius i possessius),
nom (classes), adjectiu, pronom (funció de cohesió en els enunciats i en els textos,
referents, normes fonamentals de funcionament), verb (temps i persona, aspectes
perfectius i imperfectius), adverbi, preposicions i conjuncions.
-Ordre adequat dels mots i concordança (gènere, nombre, persona i temps) en una frase.
-Reconeixement en un enunciat del grup nominal i del grup verbal: nom i complements,
verb i complements.
-Aplicació de la complementació a la descripció de persones, objectes, situacions, estats
d’ànim, o paisatges.
-Connectors per enllaçar oracions (i, però, perquè, sinó encara que, no obstant...).
5è: Gramàtica
- El nom
- Els determinants: tots tipus.
- L’adjectiu.
- Els pronoms personals.
- El verbs
- L’oració
- Sintagma nominal, verbal i nexes.
Funcionament de
la llengua:
Metacognició
Revisió dels textos pel que fa a l’estructura i l’organització, la puntuació, el lèxic, i els
elements paratextuals a partir d’algun tipus de suport.
Reflexió sobre el procés, l’organització i la planificació del treball, l’acceptació de l’error.
Autocorrecció i autoavaluació de tot el procés.
8. Literària
Comprensió de textos literaris aplicant estratègies específiques per aprofundir en el sentit
del text.
Audició, lectura, memorització i recitació de tot tipus de textos literaris (narracions,
poemes, can-
çons, llegendes...)
Estratègies lectores per a la comprensió del text.
Gust per la lectura i l’escriptura de textos literaris.
Plurilingüe i
intercultural
Valoració del coneixement de llengües per a la comunicació i per millorar la comprensió
dels altres
i del món i per valorar la pròpia llengua i cultura.
Valoració de la pròpia identitat lingüística i cultural i assumpció d’una realitat
multilingüe.
Actitud crítica davant missatges discriminatoris i estereotips que reflecteixen prejudicis
racistes, clas-
sistes o sexistes.
Percepció de les dificultats de la comunicació plurilingüe i aplicació d’estratègies verbals i
no verbals
per resoldre les situacions i adaptar-se a l’interlocutor en contextos multilingües.
9. DIMENSIONS CONTINGUTS CONTINGUTS ESPECÍFICS
Comunicació Oral
Interaccions en qualsevol situació comunicativa de l’aula i de l’escola: debats, diàlegs.
Reproducció de textos orals memoritzats: cançons, poemes, dramatitzacions...
Síntesi, interpretació i comprensió de textos orals.
Estratègies i producció de textos orals: ús de suports diversos (guió de treball, esquema,
índex, eines digitals, assaig…).
Comprensió
lectora
Comprensió del sentit global i específic d’un text de tipologia diversa en diferents formats i
suports identificant les informacions literals i inferencials
Lectura i interpretació d’esquemes, gràfics i mapes conceptuals per saber extreure’n la idea
principal i les relacions entre els elements.
Reelaboració de la informació d’un text a partir de la comprensió explícita i inferencial i
amb relació als coneixements i objectius de lectura.
Entonació, fluïdesa, velocitat en la lectura expressiva de textos d’acord amb la situació
comunicativa.
Utilització de diccionaris en diferents formats per a la comprensió de mots i expressions i dels
recursos de la biblioteca d’aula, del centre i de la localitat per a la cerca d’informació i
adquisició de coneixements.
Valoració crítica de la capacitat lectora d’un mateix.
Expressió escrita
Estratègies per a la producció de textos escrits: planificar, escriure i revisar, fent una lectura
global per comprovar-ne la coherència i la cohesió.
Producció textos escrits diferent tipologies: resum, narracions, explicacions, descripcions,
diàlegs, notícies, receptes, còmics.
Bona presentació de textos escrits.
Expressió d’idees de forma sintètica a través d’un esquema.
6è: Tipologies
- Biografia
- Narració, conte
- Descripció
- Text instructiu: recepta, joc
- Mapa conceptual, resum
- Exposició
- Poema
- Text argumentatiu / opinió.
- Guió teatral.
- Notícia.
- Entrevista.
Relació continguts i dimensions 6è nivell
10. Funcionament de
la llengua:
Ortografia
-Normes ortogràfiques treballades en cursos anteriors.
-Normes ortogràfiques constants i introducció de normes d’excepció i excepcions.
-Escriptura de mots amb dificultat ortogràfica.
-Normes sobre l’accentuació gràfica.
-Normes d’ortografia diferencials entre català i castellà.
-Reconeixement del valor social de les normes ortogràfiques en la comunicació.
-Aplicació d’instruments personals per revisar l’ortografia dels textos: regles conegudes,
deducció per comparació, bases d’orientació…
-Signes de puntuació en relació amb el significat: punt final, punt i a part, punt i seguit,
punts suspensius, dos punts, coma, cometes, interrogant, admiració, guió i parèntesis.
6è: Ortografia
- Accentuació i accent diacrític.
- Diftongs, hiats i dièresi.
- Paraules homòfones.
- S sonora i sorda.
- Emmudiments: h, r, -nt, -lt.
- Grafies: l·l, m/n/mp, nv/mb, g/j, x/ix
- Estructura del text i puntuació: punt
seguit, punt final, punt i a part...
Funcionament de
la llengua: Lèxic
Diferències d’ús de la llengua oral i de la llengua escrita en situacions comunicatives reals o
simulades segons el tipus de text.
Elements específics bàsics dels textos digitals i audiovisuals.
Organització i estructura d’un text segons la seva tipologia (lèxic i organització i estructura
del text).
Famílies de paraules, polisèmia…
Sinònims, antònims i paraules polisèmiques: coneixement i ús.
Ús de connectors en la producció de textos en relació amb el significat.
6è: Lèxic
- Diccionari.
- Paraules derivades.
- Sinònims i antònims.
- Polisèmia.
- Camps semàntics.
- Els prefixos.
- Paraules compostes.
- Sentit real i figurat.
- Comparació i metàfora.
- Refranys i frases fetes.
Funcionament de
la llengua:
Gramàtica
-Reflexió sobre la construcció de paraules, frases i textos.
-Funcionament semàntic i morfològic de la llengua.
-Categories gramaticals: determinants (articles i quantitatius, demostratius i possessius), nom
(classes), adjectiu, pronom (funció de cohesió en els enunciats i en els textos, referents, normes
fonamentals de funcionament), verb (temps i persona, aspectes perfectius i imperfectius),
adverbi, preposicions i conjuncions.
-Ordre adequat dels mots i concordança (gènere, nombre, persona i temps) en una frase.
-Reconeixement en un enunciat del grup nominal i del grup verbal: nom i complements,
verb i complements.
-Aplicació de la complementació a la descripció de persones, objectes, situacions, estats
d’ànim, o paisatges.
-Connectors per enllaçar oracions (i, però, perquè, sinó encara que, no obstant...).
6è: Gramàtica
- L’oració.
- Sintagma nominal subjecte.
- Complements del nom.
- Els determinants.
- Els verbs.
- Formes no personals dels verbs.
- Sintagma verbal.
- Adverbis i locucions.
- Preposicions i conjuncions.
Funcionament de
la llengua:
Metacognició
Revisió dels textos pel que fa a l’estructura i l’organització, la puntuació, el lèxic, i els
elements paratextuals a partir d’algun tipus de suport.
Reflexió sobre el procés, l’organització i la planificació del treball, l’acceptació de l’error.
Autocorrecció i autoavaluació de tot el procés.
11. Literària
Comprensió de textos literaris aplicant estratègies específiques per aprofundir en el sentit del
text.
Audició, lectura, memorització i recitació de tot tipus de textos literaris (narracions, poemes,
can-
çons, llegendes...)
Estratègies lectores per a la comprensió del text.
Gust per la lectura i l’escriptura de textos literaris.
Plurilingüe i
intercultural
Valoració del coneixement de llengües per a la comunicació i per millorar la comprensió dels
altres
i del món i per valorar la pròpia llengua i cultura.
Valoració de la pròpia identitat lingüística i cultural i assumpció d’una realitat multilingüe.
Actitud crítica davant missatges discriminatoris i estereotips que reflecteixen prejudicis
racistes, clas-
sistes o sexistes.
Percepció de les dificultats de la comunicació plurilingüe i aplicació d’estratègies verbals i no
verbals
per resoldre les situacions i adaptar-se a l’interlocutor en contextos multilingües.
12. “El procés de lectura i escriptura comença per l’oïda i molt
abans d’arribar a l’escola, i, el més apassionant, és que cada
infant senti que tria el moment de desenvolupar-ho” Desireé
Hortigón
Les dimensions de l’àmbit lingüístic a cop d’ull
13. ÀMBIT LINGÜÍSTIC
Expressió Escrita
- Planificació- escriptura- revisió.
- Descripció paisatges.
- Diàleg.
- Connectors.
Comprensió
lectora
- Textos ACL.
- Llibreta de lectura (propostes a casa).
- Guia de comprensió de textos.
Coneixement de la
llengua
- Subjecte i predicat -NUCLI-.
- Repàs ortografia de 3r:
- Construcció de frases.
- Separació síl·labes.
- Paraules c/qu, g/gu, rr, i/y, ñ/ny.
- Majúscula.
- Puntuació . ! ? ¿? ¡!
- Camp semàntic.
- Nom i adjectiu.
Literària - Embarbussaments.
Oral - Vídeo presentació personal (anècdotes, temps verbals, condicionals...).
- Conferència (text expositiu).
1R TRIMESTRE
Projecte curricular de centre
14. ÀMBIT LINGÜÍSTIC
Expressió Escrita
- Narratiu+diàleg.
- Paràgraf +diàleg.
- Rúbrica autoavaluativa.
Comprensió
lectora
- Lectura expressiva.
- Opinió crítica /comprensió crítica.
Coneixement de la
llengua
- Subjecte i predicat.
- Mètode Gabarró.
- Sentit literal i figurat.
- Comparacions.
- Dos punts, guió, punt i seguit i punt i a part.
- Català mf/nf castellà.
Literària - Cal·ligrama.
Oral - Instructiu (vídeo).
- Conferència (text expositiu).
- Text preparat (relacionat certamen veu alta).
2n TRIMESTRE
Projecte curricular de centre
15. ÀMBIT LINGÜÍSTIC
Expressió Escrita
- Còmic.
- Entrevista (digital).
Comprensió
lectora
- Cerca d’informació/mitjans de comunicació.
- Paraules clau per fer cerques.
Coneixement de la
llengua
- Categories gramaticals: substantius, adjectius i verb. (TEORIA).
- Gabarró.
- Metàfora.
- Analitzar arrel/sufix i prefix.
Literària
- Escriptura i declamació poemes.
- Auca.
Oral
- Debat (arguments...).
- Conferència (text expositiu).
3r TRIMESTRE
Projecte curricular de centre
16. ÀMBIT LINGÜÍSTIC
Expressió Escrita
- Descripció personatge, paisatge
- Biografia
- Narració
- E-mail
Comprensió
lectora
Coneixement de la
llengua
Ortografia
- Majúscules
- Síl·laba tònica i àtona.
- Accentuació.
- Dígrafs.
- Puntuació i signes, guió i parèntesis.
- Estructura del text i puntuació: punt seguit, punt final, punt i a
part...
Lèxic
- Diccionari.
- Paraules compostes.
- Prefixos i sufixos.
- Paraules sinònimes i antònimes.
- Paraules polisèmiques.
Gramàtica
- El nom
- L’adjectiu.
- El verb.
- Els pronoms personals.
Literària
Oral
1R TRIMESTRE
Projecte curricular de centre
17. ÀMBIT LINGÜÍSTIC
Expressió Escrita - Narració, conte
- Instructiu recepta
- Poesia
- Post
- Notícia
- Text teatral
- Exposició
- Resum
Comprensió
lectora
Coneixement de la
llengua
Ortografia
- Accentuació.
- Apòstrof i contracció.
- Diftongs i hiats.
- Grafies: b/v, h, g/j, Tg/tj, c/qu, qu/qü, x/ix, tx/ig, g/gu/gü, r/rr.
- S sonora i sorda.
- Estructura del text i puntuació: punt seguit, punt final, punt i a
part...
-
Lèxic
- Camps semàntics.
- Famílies de paraules: primitiva i derivades.
Gentilicis.
-
Gramàtica
- El verb
- L’oració
- Sintagma nominal, verbal i nexes.
-
Literària
Oral
2n TRIMESTRE
Projecte curricular de centre
18. ÀMBIT LINGÜÍSTIC
Expressió Escrita
- Còmic
- Mapa conceptual
- Carta /email.
- Exposició.
- Entrevista.
- Text argumentatiu.
Comprensió
lectora
Coneixement de la
llengua
Ortografia
- Accentuació.
- Accent diacrític.
- Dièresi.
- Grafies: b/v, h, g/j, Tg/tj, c/qu, qu/qü, x/ix, tx/ig, g/gu/gü, r/rr.
Lèxic
- Sentit real i figurat.
- Frases fetes i refranys.
- Comparacions.
Gramàtica
- Els determinant.
- L’adverbi
- Sintagma nominal, verbal i nexes
Literària
Oral
3r TRIMESTRE
Projecte curricular de centre
19. ÀMBIT LINGÜÍSTIC
Expressió Escrita
- Descripció personatge, paisatge
- Biografia
- Narració
- E-mail
- Exposició
- Mapa conceptual
Comprensió
lectora
Coneixement de la
llengua
Ortografia
- Síl·laba tònica i àtona.
- Accentuació.
- Dígrafs.
- Diftongs, hiats i dièresi.
- Els parèntesis, les cometes i els dos punts.
- Grafies: l·l, m/n/mp, nv/mb, g/j, x/ix
-
Lèxic
- Diccionari.
- Paraules derivades: famílies de paraules.
- Sinònims i antònims.
- Camps semàntics.
-
Gramàtica
- Tipus d’oracions (declaratives, interrogatives, exclamatives,
imperatives, dubitatives, desideratives).
- Propietats textuals (l’adequació, la coherència i la cohesió).
- Subjecte el·líptic i verbs impersonals (ploure, nevar, tronar…).
Literària
Oral
1R TRIMESTRE
Projecte curricular de centre
20. ÀMBIT LINGÜÍSTIC
Expressió Escrita - Narració, conte
- Instructiu recepta
- Poema
- Post
- Notícia
- Text teatral
- Exposició
- Mapa conceptual
- Resum
Comprensió
lectora
Coneixement de la
llengua
Ortografia
- Paraules homòfones.
- Accentuació
- Accent diacrític.
- Grafies: b/v/h, g/j, Tg/tj, c/qu, qu/qü, x/ix, tx/ig, g/gu/gü, r/rr.
- L’apòstrof en els pronoms febles.
Aleshores/a les hores/a l’hora/sinó/ si no/perquè/per què
Lèxic
- Prefixos i sufixos.
- Paraules compostes.
- Frases fetes.
- Polisèmia i paraules homònimes
Mots incorrectes d’ús freqüent (català i castellà).
Gramàtica
- Anàlisi d’oracions (SN, SV i categories gramaticals).
- El verb atributius i predicatius. Verbs transitius i intransitius. La
veu passiva.
- Verbs regulars i irregulars.
- La perífrasis verbals.
Literària
Oral
2n TRIMESTRE
Projecte curricular de centre
21. ÀMBIT LINGÜÍSTIC
Expressió Escrita - Text argumentatiu
- Còmic
- Instructiu: joc
- Mapa conceptual
- Carta / email.
- Exposició.
- Entrevista.
Comprensió
lectora
Coneixement de la
llengua
Ortografia
- Accentuació.
- Accent diacrític.
- Dièresi.
- Grafies: b/v, h, g/j, Tg/tj, c/qu, qu/qü, x/ix, tx/ig, g/gu/gü, r/rr.
Lèxic
-
- entit real i figurat.
- Frases fetes i refranys.
- Comparacions.
Gramàtica
- Els determinant.
- L’adverbi
- Sintagma nominal, verbal i nexes
Literària
Oral
3r TRIMESTRE
Projecte curricular de centre
22. PROGRAMACIÓ comunitat grans Continguts a treballar a les propostes analítiques
DIMENSIÓ RESOLUCIÓ DE PROBLEMES
Competència 1. Traduir un problema a una representació matemàtica i emprar conceptes, eines i estratègies matemàtiques per resoldre’l.
Usa taules i gràfics per representar i per resoldre/ Identifica patrons./ Connecta conceptes./ Planifica la resolució/ Tria l’estratègia més eficaç/. Dóna una estratègia
alternativa de resoldre./ Adapta estratègies de resolució/. Incorpora estratègies dels companys./ Justifica el procés usant llenguatge matemàtic./ Refà el procés si
l’estratègia no li funciona.
• Proposar problemes que combinin diversos blocs de continguts com ara nombres i geometria, patrons i nombres, patrons i figures geomètriques, mesura i estadística, etc.
• Proposar problemes que es puguin resoldre de diverses maneres. Cal demanar explícitament que expliquin l’estratègia emprada i els passos seguits per resoldre’ls.
• Poden ser problemes amb múltiples solucions o bé que impliquin algun grau de generalització.
• Cal deixar a l’abast de l’alumne/a recursos manipulatius i les TIC perquè els usi si li calen
Competència 2. Donar i comprovar la solució d’un problema d’acord amb les preguntes plantejades
Expressa la solució usant llenguatge matemàtic./Es planteja si la solució és raonable encara que sigui correcta matemàticament./Dóna diverses solucions, tria les
raonables i ho justifica./Explora més solucions, en el cas de problemes de solució múltiples.
• Predir, encara que sigui de forma intuïtiva, sobre si una so-lució donada és raonable en el context del problema.
• Treballar en contextos coneguts per l’alumne/a, ja formin part de la seva vida quotidiana, del treball en altres àrees o de la seva experiència matemàtica.
• Compartir i contrastar els resultats amb la resta de companys ajudarà a definir la validesa i la raonabilitat de la solució donada així com a comprovar si la solució és única o múltiple.
Competència 3. Fer preguntes i generar problemes de caire matemàtic
Proposa preguntes més senzilles quan afronta un problema complex./ Es fa preguntes sobre el funcionament, la possible generalització de fets matemàtics o les causes
d’alguns dels temes treballats, sense que el context hi acompanyi./Distingeix entre les dades necessàries i les supèrflues./Fa preguntes rellevants en contextos propers./
Fa preguntes que impliquen generalització.
• Donar algun dels elements d’un problema (situació i dades, pregunta, reso-lució i solucions), i demanar que generin un problema o més que els continguin.
• Fixar-se en les situa-cions que es donen en el dia a dia. Hi ha alumnat amb molta iniciativa i seguretat mentre que altres no mostren tanta curiositat. Anotar-ho en fulls d’observació és
interessant Per fer-ne el seguiment i per tenir en compte aquells que no ho fan i mirar d’ajudar-los.
• Donar una situació concreta d’interès per a l’alumne/a i demanar que plantegin preguntes que es puguin respondre usant les matemàtiques.
• Donar una taula o una gràfi-ca amb dades significatives per a l’alumne/a i demanar-li que plantegi preguntes que ajudin a esbrinar la informa-ció que la taula o la gràfica contenen
DIMENSIÓ RAONAMENT I PROVA
Competència 4. Fer conjectures matemàtiques adients en situacions quotidianes i comprovar-les
Fa explícit el patró general d’una sèrie./Defineix propietats dels nombres, de les operacions o de les figures geomètriques./Expressa en llenguatge verbal, gràfic o
algebraic patrons o propietats descoberts./Relaciona conjectures amb coneixements adquirits./Amplia el conjunt d’elements en el que és vàlida la conjectura./ Transfereix
una conjectura a una altra situació semblant.
Els continguts a treballar són marcats pel curriculum, hem de tenir en compte les diferents dimensions i competències. Tindrem com a referència el nivell 3
d’assoliment de la competència al final de l’etapa. També ens guiarà la distribució establerta a l’escola per trimestre. Veure el document Competències bàsique de
l’àmbit linguístic
AMBIT MATEMÀTIC
23. • Plantejar situacions que impliquin patrons o propietats de nom-bres o de figures i demanar que arribin a escriure la regla.
• Donar una situació i exposar una conjectura, demanant que trobin contraexemples i que la modifiquin perquè sigui certa.
• Donar una conjectura i que l’alumne/a determini el conjunt en què és vàlida.
Competència 5. Argumentar les afirmacions i els processos matemàtics realitzats en contextos propers
Divideix el procés en passos per argumentar./Segueix l’argumentació presentada per un altre, l’entén./Troba errors en els raonaments d’altres./Relaciona un procés de
càlcul amb l’operació, amb les seves propietats./Raona estimacions de mesura usant referents personals, relacions multiplicatives o additives.
• Partir d’una situació en què l’alumne/a ha investigat i fet una conjectura, aleshores se li pot demanar que l’argumenti.
• Donar una situació resolta i argumentada i que l’alumne/a la valori com a correcta o no; la situació hauria de contenir alguna falsedat o ambigüitat per donar peu que justifiqui/argumenti la
incorrecció
DIMENSIÓ CONNEXIONS
Competència 6 Establir relacions entre diferents conceptes, així com entre els diversos significats d’un mateix concepte
Relaciona dues formes d’abordar un mateix problema i pot explicar la relació./Canvia la forma de representar o resoldre una situació i explica en què basa les estratègies
que segueix./Justifica per què es poden connectar determinats continguts./ Modifica connexions fetes per fer-ne de noves i ho pot justificar.
• Presentar els coneixements nous, relacionant-los amb els que ja es tenen i ajudant a integrar-los tot ampliant-ne el significat. Alguns exemples poden ser: introduir la divisió a partir de fer grups
iguals i relacionar-la amb la resta reiterada; iniciar els nombres decimals partint del coneixement de la mesura i les relacions entre les diverses unitats, etc.
• Fomentar l’ús d’estratègies de càlcul basades en les connexions entre operacions i les seves propietats. Si per exemple, es tracta d’obtenir resultats ràpids d’una divisió, es pot usar la connexió
amb la multiplicació i plantejar-la com una multiplicació a la qual li falta un factor o es pot descompondre algun dels termes de la divisió i fer dues o més divisions successives (600:15,
600:3=200 i 200:5=40).
• Cercar situacions on una mateixa representació posi en relleu semblances, no sempre evidents, entre con-ceptes, a fi de veure formes d’expressar una situació, coincidents en uns aspectes i
diferenciades en altres. Per exemple veure representades sobre la recta les expressions 0,5, ½ i 50% permet adonar-se que coincidei-xen en un mateix punt i convida a cercar les raons
• Promoure que es tradueixi una situació, d’un llenguatge a un altre, és també una manera d’ampliar coneixe-ments. Per exemple, passar d’una taula d’alçades a un gràfic de barres ajuda a
organitzar i sintetitzar les dades.
• Organitzar, entorn d’un concepte que actua de nucli, les principals connexions treballades. L’objectiu és prendre consciència de les connexions establertes fins al moment i ajudar a consolidar-
les. Un exemple se-ria prendre el concepte de superfície com a nucli i anotar connexions amb àrea, perímetre, polígon, multipli-cació, etc.
Competència 7 Identificar les matemàtiques implicades en situacions quotidianes i escolars i cercar situacions que es puguin relacionar amb idees matemàtiques
concretes
Usa taules horàries. Interpreta itineraris./Identifica formes tridimensionals a partir dels seus desenvolupaments plans i viceversa./Identifica situacions on cal aproximar
mitjançant nombres decimals./ Identifica patrons numèrics de creixement en taules de recollida de dades (poblacions...)./Sap donar exemples de situacions on calen
nombres com a codis./ Identifica situacions diferents amb operacions aritmètiques concretes./Interpreta representacions estadístiques de dades.
• Estimació de quantitats (gent que cap al pati de l’escola, estona que es tarda a fer quelcom...).
• Estimació de mesures (longituds, pesos, capacitats, àrees).
• Adquisició de referents de nombres (quin és el pes d’un adult, la grandària d’un paquet d’1 kg d’arròs, l’al-çada normal d’un nen de sisè...).
• Mesurament directe de longituds, àrees. Valoració dels errors de mesurament o de càlcul.
• Interpretació d’escales de mesura (termòmetres, dials d’aparells, rectes temporals...).
• Lectura i elaboració de gràfics (temperatura, votacions, pluja...).
24. • Interpretació d’itineraris en plànols i mapes.
• Interpretació de figures en instruccions de funcionament, itineraris, muntatge, etc.
• Lectura de taules (d’horaris de trens...).
• Recerca de les unitats de mesura en els envasos d’aliments, medicaments, etc.
DIMENSIÓ COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ
Competència 8. Expressarideesiprocessosmatemàticsdemaneracomprensibletotemprantelllenguatgeverbal(oraliescrit)
Descriu i justifica el procés matemàtic seguit oralment i per escrit./ Incorpora en el llenguatge verbal vocabulari matemàtic./Reformula el que ha dit un company./Compara
diferents formes de resolució./ Suggereix problemes./ Explica conceptes matemàtics.
Cal fer-ho en activitats de grup:
• Posar en comú dels mètodes de resolució d’un problema, la discussió sobre una recerca, o d’algorismes propis de càlcul mental.
• Explicar als altres justificacions o aclariments sobre conceptes o relacions matemàtiques.
Competència 9 Usar les diverses representacions dels conceptes i relacions per expressar matemàticament una situació
Usa el llenguatge matemàtic per representar una situació./Explica les representacions pròpies./Explica les representacions alienes./Compara diverses representacions,
valorant-les segons la seva eficiència en l’anàlisi o en la resolució d’una situació./Interpreta el llenguatge matemàtic.
• Proposar una activitat que pugui ser representada de múltiples maneres.
• Pot ser un problema que impliqui relacions numèriques, fraccions, que impliqui la representació de dades estadístiques o una exploració geomètrica al pla o a l’espai.
• Demanar que expliqui com entén la representació o també que se li demani si pot representar-la, a més, d’una altra manera.
Competència 10. Usarles eines tecnològiques amb criteri, deforma ajustada a la situació,i interpretar les representacions matemàtiques que ofereixen
Utilitza la tecnologia per desenvolupar la comprensió de nous conceptes o per comunicar situacions de treball matemàtic. /Selecciona i utilitza les eines tecnològiques en
funció de la seva utilitat i de les limitacions de la situació problema./Justifica la idoneïtat de l’eina tecnològica utilitzada i les raons per les quals no en fa servir unes altres
segons la situació.
• Els editors de textos ens poden ajudar a descriure el procés, a incorporar reflexions, dubtes i a evidenciar el que fem.
• Els fulls de càlcul són una eina potent per a la gestió de la informació numèrica, per a la realització de càl-culs i per a la representació dels resultats en forma de gràfics.
• La calculadora afavoreix la realització d’algoritmes no estàndards, agilita el procés de càlcul i permet expe-rimentar relacions numèriques. Actualment la trobem com a eina tecnològica pròpia i
incorporada a d’altres: navegadors d’internet, cercadors, miniaplicacions (applets), etc.
• Els editors de mapes conceptuals ajuden a recollir i, sobretot, a organitzar la informació que fa referència a un procés matemàtic o a una resolució d’un problema.
• La fotografia digital permet traslladar alguns exercicis o problemes al context propi de l’alumne/a i represen-
• tar els processos de resolució.
• Els geolocalitzadors i els generadors de mapes i itineraris afavoreixen la utilització del càlcul i la geometria en contextos reals i propers.
• Els múltiples recursos en línia, miniaplicacions (applets), faciliten la visualització de les situacions en con-textos reals o quasi reals, fet que ajuda a decidir les estratègies per a la seva resolució.
• La pissarra digital (PDI) permet la utilització de molts dels recursos anteriors a més de permetre enregistrar i
• emmagatzemar allò que s’hi representa i la possibilitat d’introduir noves metodologies de treball.
25. “Les matemàtiques són l’alfabet amb què Déu ha
escrit l’Univers”. Galieu Galilei.
Les dimensions de l’àmbit matemàtic a cop d’ull
Tot el curs:
Numeració i càlcul
- Seleccionar el tipus de càlcul segons la situació.
- Euros i cèntims.
Espai i forma
- Identificació i descripció de figures de 2 i 3 dimensions.
- Utilització de la mesura i els nombres per identificar propietats geomètriques.
- Representació, construcció i comparació de figures de 2 i 3 dimensions.
- Classificació, relació, composició, descomposició i transformació de figures geomètriques.
26. ÀMBIT MATEMÀTIC
Numeració i càlcul - Estimació dels resultats.
- Descripció gràfica i escrita del sistema decimal.
- Lectura, escriptura, comparació i ordenació de nombres fins al milió.
- Diferents significats de la multiplicació i la divisió.
- Descomposició factorial (multiplicació).
- Automatització de les taules fins al 10.
- Restes portant-ne, multiplicació i divisió.
Relacions i canvi - Anàlisi de la peculiaritats dels nombres i les operacions.
Espai i forma - Localització i moviment d’un objecte.
- Ús adreces i punts de referència.
- Coordenades: distància i camins.
- Plànols
Mesura
- Unitats Sistema Internacional (massa i capacitat).
- Estratègies d’estimació.
- Selecció de l’instrument i la unitat.
Estadística i atzar - Formulació de preguntes de fets propers i interessos propis.
- Recollida de dades i freqüència absoluta.
- Ús de la numeració per recollir i interpretar dades.
1R TRIMESTRE
Projecte curricular de centre
27. Numeració i càlcul
-Taules i gràfics (interpretació, elaboració, descripció...).
- La numeració romana.
- Situació de nombres en una recta numèrica (mig, terç i quart).
- Decimals i fraccions que aproximen la mesura.
- Relació entre la multiplicació i la divisió (operació inversa).
- Comprendre, identificar i utilitzar la multiplicació i divisió.
- Multiplicació 1 i 2 xifres.
Relacions i canvi
- Creació de sèries.
- Identificar canvis i constants.
- Equivalència entre unitats de mesura.
- Relació entre perímetre-longitud i àrea-superfície.
Espai i forma
- Creació i descripció d’imatges mentals d’objectes (patrons i camins).
- Construir una figura 3D a partir d’una 2D i a l’inrevés.
- Ús de conceptes espacials per recollir, descriure i interpretar dades.
- Construcció de poliedres i polígons.
- Regle, escaire i recursos digitals.
- Ús de models geomètrics per resoldre problemes numèrics i de
mesura.
Mesura
- Equivalència d’unitat de mesura (temps, longitud, capacitat).
- Descripció oral i escrita de com es mesura.
- Interpretació i expressió d’intervals de mesura.
- Massa, capacitat i àrea.
- Comparació d’àrees i angles.
- Taula de mesura.
Estadística i atzar
- Representació de dades: gràfics.
- Anàlisi de dades quantitatives.
2n TRIMESTRE
ÀMBIT MATEMÀTIC
Projecte curricular de centre
28. Numeració i càlcul -Taules i gràfics (interpretació, elaboració, descripció...).
- Sumes i restes de fraccions.
- Models geomètrics per resoldre problemes numèrics i de mesura.
- Nombres decimals en contextos reals.
- Relació entre la multiplicació i la divisió (operació inversa).
- Divisió 1 xifra.
Relacions i canvi
-Modelització de situacions problema.
Espai i forma -Realització de simetries, desplaçaments i girs en figures en 2D amb
suport de les TAC.
-Realització de simetries, desplaçaments i girs en figures en 2D.
-Descripció d’un o diversos moviments que mostrin que dues figures són
congruents.
-Identificació de les simetries central i axial en figures 2D.
Mesura
- Mesura, propietats geomètriques.
- Disseny d’activitats de mesura.
- Reconeixement i ús de l’estructura multiplicativa.
- Mesura és aproximació.
- Múltiples i submúltiples.
Estadística i atzar
- Diferenciar dades qualitatives i quantitatives.
- Lectura i interpretació de gràfics.
- Comparació i comprovació de dades amb el que esperes (realitat
contra expectativa).
- Descripció oral d’anàlisi de dades
- Mitjana aritmètica, moda i mediana.
- Identificar conjunts de dades com a mostra de població més gran.
- Relació de l’atzar amb conceptes numèrics.
ÀMBIT MATEMÀTIC
Projecte curricular de centre 3r TRIMESTRE
29. ÀMBIT MATEMÀTIC
Numeració i
càlcul
- Nombres romans
- Nombres fins a 9 xifres
- Multiplicar i dividir nombres seguits 0
- Operacions bàsiques: mult. i divisió
- Propietats
- Components de la divisió
- Operacions combinades.
- Fraccions: d’un nombre, equivalent, recta númerica
- Suma i resta igual denominador.
- Percentatges: 50%
- Estimació resultats.
- Estratègies de càlcul
- Calculadora
Relacions i canvi
- Patrons i sèries.
- Relació entre el 50% i la meitat.
Espai i forma
- Tipus de rectes: paral·leles, secants i perpendiculars.
- Mesura, classificació i construcció d’angles. (Ús del
transportador)
- Bisectriu (ús del compàs)
Mesura
- Suma i resta amb unitats de temps
- Unitats de longitud i conversió.
Estadística i
atzar
- Gràfic de barres.i lineal.
- Taula doble entrada.
1R TRIMESTRE
Projecte curricular de centre
30. Numeració i
càlcul
- Nombres més petits que la unitat.
- Nombres decimals a la recta numèrica.
- Dècima, centèsima i mil·lèsima.
- Suma i resta de decimals.
- Arrodoniment de nombres.
- Estratègies de càlcul.
- Multip. d’un nombre enter per un nombre decimal.
Relacions i canvi
- Relacions entre unitats de mesura.
- Relació entre fracció i nombres
Espai i forma
- Característiques dels polígons.
- Dibuix de polígons.
- Plànols i mapes.
Mesura
- Unitats de longitud, massa i capacitat.
- Mesura d’angles.
- Escala de plànols i mapes.
- Perímetre i àrea.
- Càlcul àrea del quadrat, rectangle i triangle.
Estadística i
atzar
- Elaboració i interpretació de gràfics.
2n TRIMESTRE
ÀMBIT MATEMÀTIC
Projecte curricular de centre
31. Numeració i
càlcul
- Representació gràfica de percentatges
- Percentatge d’un nombre.
- Percentatges: 50%, 25% i 10%.
- Descomptes.
- Repr. de fraccions a la recta numèrica.
- Nombre mixt.
Relacions i canvi
- Relació entre fracció, percentatge i decimal.
- Relació entre els nombres i la seva representació
Espai i forma
- Classificació de poliedres
- Desplegaments
- Construcció de poliedres.
-
Mesura
- Unitats de massa i capacitat.
- Perímetre i àrea.
Estadística i
atzar
- Probabilitat.
- La mitjana, la moda.
- Interpretació de dades.
ÀMBIT MATEMÀTIC
Projecte curricular de centre 3r TRIMESTRE
32. ÀMBIT MATEMÀTIC
Numeració i
càlcul
- Operacions combinades i ús de parèntesi.
- Decimals.
- Percentatges.
- Diagrama d’arbre i taules de doble entrada.
- Nombres romans.
- Calculadora.
- Arrodoniments.
- Estratègies de càlcul.
- Mult. i divisió per unitat seguida de 0.
- Potències.
- Quadrat i cub d’un nombre.
- Arrel quadrada.
- Notació científica.
Relacions i canvi
- Relacions entre fraccions, decimals i percentatges.
- Proporcionalitat.
- Operacions combinades
- Relacions entre perímetre i àrea.
Espai i forma
- Descomposició de figures en parts iguals.
- Coordenades.
Triangles i quadrilàters.
Mesura
- Mesura de longitud.
- Mesura de superfície (àrea de triangles, rectangles i estimació de
l’àrea de figures no poligonals).
- Mesura i classificació d’angles.
- Bisectriu.
Estadística i
atzar
- Probabilitat.
- Gràfics estadístics.
- Mitjana, mediana i rang.
1R TRIMESTRE
Projecte curricular de centre
33. Numeració i
càlcul
- Divisió entera i decimal.
- Divisors d’un nombre.
- Nombres primers i compostos.
- Descomposició factorial.
- Criteris divisibilitat.
- Arrodoniment decimals fins a les centèsimes.
- Fraccions
- Fraccions equivalents
- Simplificació de fraccions: irreductible
Suma i resta igual i diferent denominador
Relacions i canvi
- Propietats divisió.
- Relació entre el nombre de cares, arestes i vèrtexs d’un poliedre.
Espai i forma
- Poligons
- Descomposició de figures.
- Poliedres.
- Representació plana de figures.
- Ampliació i reducció de figures a escala.
Mesura
- Unitats de mesura.
- Mesura de temps.
- Lectura i representació d’escales
Estadística i
atzar
- Gràfics estadístics
- Probabilitat
2n TRIMESTRE
ÀMBIT MATEMÀTIC
Projecte curricular de centre
34. Numeració i
càlcul
- Operacions amb fraccions.
- Decimals.
- Operacions amb decimals.
- Representació gràfica de percentatges
- Percentatge d’un nombre.
- Descomptes.
- Repr. de fraccions a la recta numèrica.
Nombre mixt.
Relacions i canvi
- Relacions entre fraccions, decimals i percentatges.
Espai i forma
- Cercles i circumferències.
- Construccions amb regle i compàs.
- Polígons regulars.
- Poliedres.
- Girs i simetries.
Mesura
- Mesura de capacitat.
- Mesura de longitud (perímetre circumferència)
- Mesura superfície (cercle)
Estadística i
atzar
- Gràfics estadístics
- Probabilitat
ÀMBIT MATEMÀTIC
Projecte curricular de centre 3r TRIMESTRE
