SlideShare a Scribd company logo

Projecte curricular franja analítiques comunitat mitjans

Continguts de l'àmbit matemàtic i lingüístic als nivells de 1r, 2n i 3r.

1 of 27
Download to read offline
C
O
M
U
N
I
T
A
T
M
I
T
J
A
N
S
C
O
N
T
I
N
G
U
T
S
C
O
M
P
E
T
E
N
C
I
A
L
S
CURS 2021-22
PROGRAMACIÓ comunitat MITJANS Continguts a treballar a les propostes analítiques
DIMENSIÓ COMUNICACIÓ ORAL
Competència 1. Comprendre textos orals de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i escolars.
Capta el sentit global i les idees més rellevants d’una exposició oral/ Es capaç de captar la idea principal d’avisos i missatges clars i senzills a partir de la informació que
conté el missatge dels seus coneixements previs/ Capta el sentit global d’una comunicació informativa emesa en un mitjà de comunicació del seu entorn proper quan emet
notícies actuals o del seu interès./ Comprèn vocabulari i expressions d’ús habitual. Estableix vincles entre el text i els seus interessos o necessitats personals. / Comprèn
discursos retransmesos de temes coneguts i amb una estructura clara
• Representar la informació del text oral en diferents llenguatges: escrit, visual, plàstic, corporal...
• Escoltar contes i després respondre preguntes de diferents nivells de comprensió.
• Seguir instruccions verbals. Per exemple: escoltar i seguir les normes de classe, interpretar les instruccions d’un joc que explica l’ensenyant o un company, seguir les instruccions per elaborar un
treball manual...
• Escolta activa. L’alumne/a ha de seleccionar i apuntar allò que creu important, o que li sembla que no podrà recordar, en un qüestionari, apunts...
• Jocs de memòria. L’alumne/a pot memoritzar rodolins, endevinalles, llistes de paraules, auques, rimes, to-nades, noms, pot jugar al joc del telèfon...
• Escoltar i dibuixar; visualitzacions. L’alumne/a ha de dibuixar seguint les instruccions que escolta: dibuixos geomètrics, descripció d’un paisatge, plànols (habitació, escola, barri, ciutat...).
• Identificar errors o mentides. Es fa una explicació que conté errors i/o mentides de situacions que els alum-nes ja coneixen.
• Anticipar el contingut. El docent o un company pot començar una història que ha de continuar amb coherèn-cia un altre company.
Competència 2. Produir textos orals de tipologia diversa adequats a la situació comunicativa
L’alumne/a organitza les idees de manera ordenada (on va anar, amb qui, a quina època de l’any...), sense relacionar les parts del discurs/. Estructura el relat utilitzant
estructures morfosintàctiques senzilles/ Utilitza vocabulari bàsic./ Parla de forma clara i entenedora i acompanya l’explicació amb algun suport senzill./ Manté una postura
correcta durant la major part de la seva exposició.
• Presentant amb freqüència diferents models de discurs oral: del mateix mestre/a, de persones externes, de discursos trets dels mitjans de comunicació.
• A partir de preguntes o falques, amb l’objectiu d’aportar una major precisió en el text.
• Fent que l’alumne/a elabori un guió o un esquema.
• Facilitant una estona per a l’assaig com a preparació prèvia.
• Completant frases iniciades pel mestre/a perquè l’alumne/a les ampliï.
• Induint l’alumne/a a elaborar textos més complexos de manera autònoma.
Competència 3. Interactuar oralment d’acord amb la situació comunicativa, utilitzant estra- tègies conversacionals.
Escolta activament en situacions comunicatives quotidianes i d’aprenentatge/ Demana i respecta el torn de paraula/ Demana aclariments quan ho necessita/ Fa
aclariments quan li ho demanen/ Respecta les idees dels altres/ Utilitza fórmules de respecte i cortesia, segons la situació comunicativa./ Utilitza alguns elements de
comunicació no verbal.
• L’ús d’enregistraments audiovisuals és molt valuós per avaluar les habilitats comunicatives dels alumnes i l’apli-cació de les estratègies d’interacció.
• En aquesta competència es posa èmfasi a avaluar els components interaccionals, com per exemple, l’ús de les fórmules per mantenir, iniciar i tancar una conversa, la manera d’escoltar, el respecte
del torn de paraula...
Els continguts a treballar són marcats pel curriculum, hem de tenir en compte les diferents dimensions i competències. Tindrem com a referència el nivell 1
d’assoliment de la competència al final de l’etapa. També ens guiarà la distribució establerta a l’escola per trimestre. Veure el document Competències bàsique de
l’àmbit linguístic
AMBIT LINGUÍSTIC
DIMENSIÓ COMPRENSIÓ LECTORA
Competència 4. Llegir amb fluïdesa per comprendre textos de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i escolars en diferents formats i suports.
Interpreta les grafies de manera correcta./ Fa una segmentació correcta a nivell de paraula o de frase simple. / Llegeix amb bona pronúncia, amb algun error aïllat./ Adopta
una velocitat lectora adequada al tipus de text. / Llegeix amb ritme i volum de veu adequat./ Fa una entonació correcta en frases simples i signes de puntuació usuals./
Llegeix amb una fluïdesa que permet al receptor entendre el contingut global del text.
• Donar bons models lectors (els mestres han de llegir diferents textos en veu alta, fer escoltar textos dels mit-jans audiovisuals, d’Internet...).
• Ensenyar als alumnes a preparar-se les lectures, per tal que n’adquireixin l’hàbit: fer llegir i rellegir, enregistrar-se i escoltar-se per veure’n els encerts i les mancances, marcar-se en el text aquells
aspectes que els fan dubtar, preparar-se la lectura amb un company...
• Preparar activitats que ajudin a la lectura expressiva, treballant el to de formalitat, les emocions que transmet el text, el volum de la veu per donar intensitat, el joc amb les pauses per crear
expectació... En aquest sentit, són molt adequades les activitats que tenen com a suport textos amb diàlegs, guions teatrals, poesies, en-trevistes, còmics...
Competència 5. Aplicar estratègies de comprensió per obtenir informació, interpretar i valorar el contingut d’acord amb la tipologia i la complexitat del text i el
propòsit de la lectura.
Anticipa el tema de què tractarà el text a partir d’elements contextuals amb l’ajuda de pautes./ Identifica el sentit global del text. / Localitza la informació explícita
d’un text quan es troba només en un fragment./ Identifica algunes de les idees rellevants./ Dedueix alguna informació no explícita en el text. / Estableix relacions entre
parts del text. Resumeix el text agrupant les idees rellevants. Relaciona aspectes del text amb experiències o coneixements personals. Sap distingir un fet d’una opinió.
Opina sobre algun aspecte del text.
 A partir de l’observació de com l’alumne/a aplica les estratègies davant d’un text: autònomament, amb pautes...
 A partir d’ entrevistes o tutories de lectura entre el mestre/a i l’alumne/a, on periòdicament i d’una manera distesa, l’a-lumne/a parla sobre com llegeix, quines dificultats té, com les resol
 Donar un text inacabat i demanar a l’alumnat que el continuï
 Fent preguntes de tres tipus: d’obtenció d’informació, quan es pot accedir i recuperar la informació explícita en el text, d’interpretació, quan la resposta es pot de-duir del que posa el text, i de
reflexió i anàlisi, quan es requereix fer una valoració sobre la informació del text.
 També es pot demanar als alumnes que completin un esquema, que facin un resum, que triïn un nombre determinat d’enunciats importants, que pensin com conti-nuarà el text...
Competència 6. Utilitzar,per comprendreun text,l’estructura i el format de cada gèneretextual i el component semàntic de les paraules i de les estructures
morfosintàctiques més habituals.
Reconeix els gèneres textuals bàsics. / Disposa d’un repertori lèxic suficient per entendre un text./ Dedueix el significat de les paraules o expressions del vocabulari
usual./Reconeix paraules que permeten mantenir el referent (sinònims, hiperònims...)/. Comprèn frases amb una estructura morfosintàctica bàsica/. Utilitza els signes
de puntuació més bàsics del text per interpretar-lo/. Interpreta el significat dels connectors més freqüents: i, però, perquè, sinó, encara que, no obstant.
Demanar als alumnes que expressin les idees amb les seves paraules., que facin una hipòtesi...
• Ttreballar les estructures sintàctiques, identificar-les També es poden proposar activitats al marge del text que estem llegint, per exemple donar un text d’on s’han tret els connectors i els
alumnes han de reflexionar sobre quin hi va bé, ordenar frases complexes, relacionar meitats de frases, escriure frases amb la mateixa estructura però amb contingut diferent...
Competència7.Aplicarestratègiesde cercai gestiódela informació peradquirirconeixement propi.
Veu la necessitat de la cerca./ Concreta el tema de la cerca a partir d’una idea general./ Exposa el que ja sap abans de començar la cerca./ Identifica les paraules clau per
utilitzar els cercadors a partir de pautes donades/ Coneix la font d’una notícia (web,revista...). / Localitza i selecciona algunes informacions pertinents a la cerca amb l’ajut
d’una pauta.../ Relaciona algunes informacions procedents de diferents suports amb els seus coneixements./ Comunica les conclusions bàsiques de la cerca.
• demanar als alumnes que explicitin els processos que segueixen
• observar directament la seva feina, o amb l’ajuda d’una pauta d’observació en la qual quedi reflectit com l’alumne/a planifica, com utilitza els motors de cerca, com troba les paraules clau, com
tria i valora les fonts d’informació...
DIMENSIÓ EXPRESSIÓESCRITA
Competència 8. Planificar l’escrit d’acord amb la situació comunicativa i el destinatari.
Té clar l’objectiu del text/ Identifica clarament el receptor del text quan aquest és conegut./ Reconeix quin tipus de text ha d’escriure. / Utilitza una guia per generar les
idees. Utilitza una guia per ordenar les idees. / Genera una llista de lèxic reduït, molt bàsic i amb poca variació de categories gramaticals.
• Explicar i mostrar als alumnes com es planifica i organitza el text, utilitzant diferents suports, com per exemple l’elaboració d’un esborrany, d’un esquema, d’un mapa semàntic...
• Ensenyar a planificar ajuda l’alumne/a a escriure amb més seguretat. Per a aquesta finalitat se li han de proporcionar les eines que li permetin organitzar i seqüenciar les idees (pautes, esquemes,
llistes, suports visuals...) i els diversos recursos digitals que faciliten aquestes tasques, començant pels programes de tractament de textos.
Competència 9. Produir textos de tipologies diverses amb un lèxic i estructura que s’adeqüin al tipus de text, a les intencions i al destinatari.
Escriu textos ben estructurats amb suficient informació dels gèneres textuals més bàsics (narració, descripció...). / Adapta el text al suport amb què ha d’escriure: paper o
digital./ Utilitza el registre adequat quan els escrits s’adrecen a persones de l’entorn proper. / Escriu amb oracions simples, ben estructurades i que mantenen la
concordança./ Utilitza els connectors més freqüents. /Utilitza els signes de puntuació bàsics (punts per separar oracions i paràgrafs, interrogant, admiració, comes per
separar elements d’una enumeració...)./ Utilitza un lèxic bàsic./ Aplica les normes ortogràfiques que responen a normes constants.
En l’avaluació d’aquesta competència s’ha de tenir en compte:
• l’organització del text (coherència i cohesió)
• l’adequació (registre) i la correcció lingüística (lèxic, ortografia i estructures morfosintàctiques).
Competència 10. Revisar el text per millorar-lo i tenir cura de la seva presentacióformal en fun- ció de la situació comunicativa.
Utilitza el Utilitza el recurs de consulta més bàsic (diccionari ortogràfic, corrector ortogràfic) per revisar el text./ Revisa només els aspectes del text que li indica l’ensenyant,
si aquests estan ben especificats i pautats. / La revisió de l’alumne/a s’ajusta en general als aspectes corregits./ Millora el text incorporant-hi alguns aspectes dels que ha
revisat. / Mostra una presentació acurada amb grafia clara (si és un escrit a mà). L’estil és simple (si és amb ordinador). Adequa la presentació del text a la seva tipologia.
• Proporcionar ocasions perquè l’alumne/a s’autoavaluï, ja que d’aquesta manera podrà prendre consciència del seu “nivell escriptor” i podrà constatar quins aspectes ha de millorar.
• Compartir amb l’alumne/a què espera que s’autocorregeixi, quins aspectes pot corregir sense ajuda, en quins aspectes necessitarà ajuda (d’un company, del diccionari, de manuals, del mes-
tre/a...) i sobre quins aspectes haurà de reflexionar amb més profunditat, ja que afecten l’objectiu i el contin-gut del text
DIMENSIÓ LITERÀRIA
Competència 11. Llegir fragments i obres i conèixer alguns autors i autores significatius de la li- teratura catalana, castellana i universal.
Llegeix algun llibre o article de revista a més dels que són de lectura obligatòria. / Coneix quines són les dades bibliogràfiques d’un text i localitza alguna informació
precisa. / Reconeix els gèneres literaris principals: conte, novel·la, poesia, descripcions literàries, teatre. / Coneix alguna característica dels gèneres textuals./ Reconeix els
recursos retòrics i estètics més essencials: comparacions, metàfores senzilles, adjectivació... / Coneix els autors que s’han treballat, i els pot contextualitzar
geogràficament, temporalment i per la seva rellevància literària./ Estableix relacions entre diverses obres o textos a nivell superficial:pertanyen al mateix gènere, són del
mateix autor, hi surt un personatge semblant.../ Estableix connexions entre els fets que passen a algun protagonista de l’obra i alguna experiència personal.
• Treballar amb el portafolis de lectura, que permet recollir les lec-tures dels alumnes, algun dels treballs que han fet, alguna pauta d’autoavaluació...
• El gust i la pràctica de la lectura es poden avaluar mitjançant l’observació, l’anàlisi dels quaderns que recullen les lectures i les notes o fitxes que han fet els mateixos alumnes. També es poden
aplicar escales o inventaris d’actituds per a la lectura.
• Com a indicadors es poden destacar la freqüència amb què els alumnes llegeixen sense veure-s’hi obligats per les tasques acadèmiques i la seva percepció sobre la importància de la lectura.
Competència 12. Crear textos amb recursos literaris per expressar sentiments, realitats i ficcions.
Utilitza esporàdicament l’escriptura com a mitjà d’expressió personal (diari, correus electrònics...) o de creació. /Escriu a partir de models explícits, reproduint-los amb
poques modificacions. /Reescriu textos literaris que coneix./Utilitza alguns recursos (comparació, enumeració, adjectivació, frase feta, metàfora...) si en la tasca que ha de
fer s’ha especificat. /Produeix de manera autònoma textos literaris senzills d’algun gènere textual (poemes, contes, diaris personals...).
Organitzar anàlisis de textos literaris, per veure’n les carac-terístiques més rellevants, els gèneres i els subgèneres i els recursos estilístics
• Per planificar i produir aquests textos, el mestre/a ha de donar recursos als alumnes: fórmules d’inici i acabament dels contes, fotografies d’espais per situar l’acció, imatges amb personatges que
poden ser protagonistes o personatges secundaris, llista de situacions en què aquests personatges es poden trobar, propostes d’esquemes narratius, inventari d’expressions recopilades pels
mateixos alumnes... També es poden utilitzar recursos digitals que es poden trobar a la Xarxa (El petit escriptor, Contes bojos, Petites històries...).
• Participar en la planificació i elaboració d’algun fragment d’un text literari amb una activitat de modelatge per part del mestre/a. Completar amb d’altres que desenvolupin la creativitat de
l’alumne/a, que ha d’es-criure lliurement i sense consignes per anar adquirint el gust per l’escriptura.
• Ensenyar a millorar un text és la revisió col·lectiva. Disposar d’espais on poder compartir, si volen, les seves produccions literàries i els ha de motivar a fer-ho. Aquests espais poden ser molt
diversos: una cartellera, el bloc de la classe, la revista de l’escola, un recull per a la biblioteca d’aula o de l’escola... Però també s’ha de respectar la intimitat dels alumnes: poden escriure textos per
expressar sentiments, emocions, estats d’ànims i preferir que aquests textos no si-guin públics.
DIMENSIÓ PLURILINGÜE I INTERCULTURAL
Competència 13. Ser conscient de la pertinença a la comunitat lingüística i cultural catalana i mostrar interès per l’ús de la llengua catalana.
Coneix Identifica alguna de les característiques principals dels territoris de parla catalana (situació, característiques sociolingüístiques i culturals)./ Identifica els principals
dialectes catalans. / Usa la llengua en els contextos formals de l’escola.
Experiències com la de l’alumne/a guia, parelles lingüístiques o altres variants haurien de tenir-se en consideració i convindria valorar l’esforç que també representa per a l’alumne/a “expert” L’avaluació
d’aquesta competència es pot fer observant l’alumne/a en els seus usos lingüístics, principalment els formals, en els diversos àmbits de la vida escolar i en l’actitud que demostri a l’aula de respecte per
la diversitat lingüística.
• Cal valorar d’una forma especialment positiva aquells alumnes que s’impliquin en l’aprenentatge de la llengua per part dels seus companys nouvinguts al sistema educatiu o dels que tinguin
dificultats per expressar-s’hi.
• Treballar amb l’anàlisi de textos, orals o escrits, periodístics, cançons, textos literaris en els quals l’alumne/a haurà de detectar les diferent variants lingúistiques.
Competència14. Conèixeri valorar la diversitat lingüística i cultural de Catalunya,del’Estat es-panyol, d’Europa i del món.
Reconeix per comparació o per context paraules bàsiques de les diverses llengües romàniques. / Coneix les característiques d’ús de la llengua o llengües internacionals
que s’aprenen a l’escola. / Usa un llenguatge lliure de prejudicis. / Reconeix la diversitat lingüística existent en la nostra societat.
• Aprofitar la pròpia realitat del centre (amb alumnes d’origen familiar romanès, portuguès, brasi-ler, francès, italià...) i de l’entorn més immediat per reflexionar sobre les llengües
• Fer treballs de camp en què l’alumne/a pugui conèixer de primera mà quina és la llengua familiar de les persones del seu entorn immediat. Les llengües més presents en un determinat context es
poden treballar a classe mitjançant recursos com els de Mapes Vius o com contes bilingües que hi ha en el mercat.
• El treball dels prejudicis lingüístics s’ha de fer partint de la pròpia experiència dels alumnes, analitzant, per exemple, algunes de les creences populars que alimenten aquests prejudicis.
ÀMBIT LINGÜÍSTIC
Oral
● Interaccions amb el grup o mestre en qualsevol situació
comunicativa de l’aula.
● Normes bàsiques que regeixen la interacció oral: torn de
paraula, to de veu, respecte per les opinions dels altres…
● Reproducció de textos orals memoritzats (cançons, poemes,
dramatitzacions).
● Producció de textos propis (exposicions, explicacions) amb
diferents suports, si s’escau, com les eines TAC.
● Entonació, pronúncia, to de veu i gest: adequats a la situació
comunicativa.
● Estratègies per a la comprensió i la producció orals: comprensió
del lèxic, identificació de la tasca comunicativa, planificació…
● Comprensió de textos orals de tipologia diversa en diferents
formats i mitjans.
Comprensió
lectora
● Comprensió de les informacions escrites en diferents formats
més habituals de l’aula i de la vida quotidiana.
● Comprensió de textos escrits en diferents formats i de tipologia
diversa, entre els quals els vinculats a continguts curriculars.
● Estratègies afavoridores del procés de comprensió lectora
abans, durant i després de la lectura (planificació, anticipació,
identificació de mots, inferències, relació entre fragments,
capacitat d’autocorrecció a partir del sentit global, identificació
dels signes de tot tipus que formen part del text).
● Lectura individual silenciosa o en veu alta.
● Comprensió reflexiva dels textos de tipologia diversa, entre els
quals els audiovisuals (publicitat de joguines i de productes
d’alimentació, entre altres).
● Utilització dels textos escrits i audiovisuals com a font
d’informació i d’aprenentatge i com a mitjà de comunicació.
● Interès i curiositat per mirar o llegir contes o llibres de
coneixements.
● Utilització dels recursos de la biblioteca d’aula i del centre, per
a la cerca d’informació i adquisició de coneixements.
Expressió Escrita
● Estratègies per a la producció de textos escrits: planificar,
escriure i revisar.
● Producció de textos escrits de tipologia diversa, en diferents
formats i suports.
● Normes bàsiques per a la bona presentació dels textos escrits.
Punt, majúscula i signe d’interrogació.
● Aplicació dels coneixements sobre el funcionament de la
llengua en la producció de textos escrits.
nivell
Projecte curricular de centre

Recommended

Projecte curricular franja analítiques comunitat grans
Projecte curricular franja analítiques comunitat gransProjecte curricular franja analítiques comunitat grans
Projecte curricular franja analítiques comunitat gransescolamiracle
 
Les organitzacions pedagògiques en un enfocament comunicatiu de la llengua
Les organitzacions pedagògiques en un enfocament comunicatiu de la llenguaLes organitzacions pedagògiques en un enfocament comunicatiu de la llengua
Les organitzacions pedagògiques en un enfocament comunicatiu de la llengualauraciv
 
Les rúbriques textuals 5 04
Les rúbriques textuals 5 04Les rúbriques textuals 5 04
Les rúbriques textuals 5 04lauraciv
 
Vp impuls de-la_lectura_proposta_activitats_dibuix_2019-2020
Vp impuls de-la_lectura_proposta_activitats_dibuix_2019-2020Vp impuls de-la_lectura_proposta_activitats_dibuix_2019-2020
Vp impuls de-la_lectura_proposta_activitats_dibuix_2019-2020rpujol1
 
Cas impuls de la lectura
Cas impuls de la lecturaCas impuls de la lectura
Cas impuls de la lecturarpujol1
 
Unitat didàctica- La comunicació i els seus elements
Unitat didàctica- La comunicació i els seus elementsUnitat didàctica- La comunicació i els seus elements
Unitat didàctica- La comunicació i els seus elementsMiquelaSerra
 

More Related Content

What's hot

Didàctica i avaluació de la competència en comunicació lingüística
Didàctica i avaluació de la competència en comunicació lingüísticaDidàctica i avaluació de la competència en comunicació lingüística
Didàctica i avaluació de la competència en comunicació lingüísticamcasas52
 
Document elaborat per Conxita Mayós
Document elaborat per Conxita MayósDocument elaborat per Conxita Mayós
Document elaborat per Conxita MayósÀngels Miret Rial
 
Sd per aprendre llengua i literatura (Carme Durán)
Sd per aprendre llengua i literatura (Carme Durán) Sd per aprendre llengua i literatura (Carme Durán)
Sd per aprendre llengua i literatura (Carme Durán) Carme Durán
 
Tec impuls de-la_lectura_proposta_activitats curs 2019_2020
Tec impuls de-la_lectura_proposta_activitats curs 2019_2020Tec impuls de-la_lectura_proposta_activitats curs 2019_2020
Tec impuls de-la_lectura_proposta_activitats curs 2019_2020rpujol1
 
Metodologia i avaluació 2012
Metodologia i avaluació 2012Metodologia i avaluació 2012
Metodologia i avaluació 2012Carme Bové
 
Projecte individual de treball
Projecte individual de treballProjecte individual de treball
Projecte individual de treballIrenetc
 
Les ciències del llenguatge i l’ensenyament
Les ciències del llenguatge i l’ensenyamentLes ciències del llenguatge i l’ensenyament
Les ciències del llenguatge i l’ensenyamentmarclia
 
Alguns aspectes de programació didàctica a l'àrea de Llengua
Alguns aspectes de programació didàctica a l'àrea de LlenguaAlguns aspectes de programació didàctica a l'àrea de Llengua
Alguns aspectes de programació didàctica a l'àrea de Llenguacristofolferrer
 
12 exemple prova_lectura_cicle_inicial
12 exemple prova_lectura_cicle_inicial12 exemple prova_lectura_cicle_inicial
12 exemple prova_lectura_cicle_inicialpelvirolai
 
119 2015 a.05 continguts cm.pdf
119 2015 a.05 continguts cm.pdf119 2015 a.05 continguts cm.pdf
119 2015 a.05 continguts cm.pdfmbadia6
 
Areesnolingpress
AreesnolingpressAreesnolingpress
AreesnolingpressSIAL
 
"Això és per al professor de llengua i literatura" - Vols dir?
"Això és per al professor de llengua i literatura" - Vols dir?"Això és per al professor de llengua i literatura" - Vols dir?
"Això és per al professor de llengua i literatura" - Vols dir?SIAL
 
Blog planificació de yasmin
Blog planificació de yasminBlog planificació de yasmin
Blog planificació de yasminSara Mari Garrido
 
Adquisició L2
Adquisició L2Adquisició L2
Adquisició L2mjvercher
 
El treball de la competència lectora (ILEC)
El treball de la competència lectora (ILEC)El treball de la competència lectora (ILEC)
El treball de la competència lectora (ILEC)dtbaix
 
Mat 1920 impuls-de_la_lectura_proposta_activitats_matematiques
Mat 1920 impuls-de_la_lectura_proposta_activitats_matematiquesMat 1920 impuls-de_la_lectura_proposta_activitats_matematiques
Mat 1920 impuls-de_la_lectura_proposta_activitats_matematiquesrpujol1
 

What's hot (20)

Didàctica i avaluació de la competència en comunicació lingüística
Didàctica i avaluació de la competència en comunicació lingüísticaDidàctica i avaluació de la competència en comunicació lingüística
Didàctica i avaluació de la competència en comunicació lingüística
 
Document elaborat per Conxita Mayós
Document elaborat per Conxita MayósDocument elaborat per Conxita Mayós
Document elaborat per Conxita Mayós
 
Sd per aprendre llengua i literatura (Carme Durán)
Sd per aprendre llengua i literatura (Carme Durán) Sd per aprendre llengua i literatura (Carme Durán)
Sd per aprendre llengua i literatura (Carme Durán)
 
Tec impuls de-la_lectura_proposta_activitats curs 2019_2020
Tec impuls de-la_lectura_proposta_activitats curs 2019_2020Tec impuls de-la_lectura_proposta_activitats curs 2019_2020
Tec impuls de-la_lectura_proposta_activitats curs 2019_2020
 
Metodologia i avaluació 2012
Metodologia i avaluació 2012Metodologia i avaluació 2012
Metodologia i avaluació 2012
 
Projecte individual de treball
Projecte individual de treballProjecte individual de treball
Projecte individual de treball
 
Les ciències del llenguatge i l’ensenyament
Les ciències del llenguatge i l’ensenyamentLes ciències del llenguatge i l’ensenyament
Les ciències del llenguatge i l’ensenyament
 
Alguns aspectes de programació didàctica a l'àrea de Llengua
Alguns aspectes de programació didàctica a l'àrea de LlenguaAlguns aspectes de programació didàctica a l'àrea de Llengua
Alguns aspectes de programació didàctica a l'àrea de Llengua
 
12 exemple prova_lectura_cicle_inicial
12 exemple prova_lectura_cicle_inicial12 exemple prova_lectura_cicle_inicial
12 exemple prova_lectura_cicle_inicial
 
U.d. sant jordi
U.d. sant jordiU.d. sant jordi
U.d. sant jordi
 
119 2015 a.05 continguts cm.pdf
119 2015 a.05 continguts cm.pdf119 2015 a.05 continguts cm.pdf
119 2015 a.05 continguts cm.pdf
 
Areesnolingpress
AreesnolingpressAreesnolingpress
Areesnolingpress
 
"Això és per al professor de llengua i literatura" - Vols dir?
"Això és per al professor de llengua i literatura" - Vols dir?"Això és per al professor de llengua i literatura" - Vols dir?
"Això és per al professor de llengua i literatura" - Vols dir?
 
Blog planificació de yasmin
Blog planificació de yasminBlog planificació de yasmin
Blog planificació de yasmin
 
Adquisició L2
Adquisició L2Adquisició L2
Adquisició L2
 
Tertulia dialògica
Tertulia dialògicaTertulia dialògica
Tertulia dialògica
 
El treball de la competència lectora (ILEC)
El treball de la competència lectora (ILEC)El treball de la competència lectora (ILEC)
El treball de la competència lectora (ILEC)
 
Tertulia dialògica
Tertulia dialògica Tertulia dialògica
Tertulia dialògica
 
Tertulia dialògica
Tertulia dialògicaTertulia dialògica
Tertulia dialògica
 
Mat 1920 impuls-de_la_lectura_proposta_activitats_matematiques
Mat 1920 impuls-de_la_lectura_proposta_activitats_matematiquesMat 1920 impuls-de_la_lectura_proposta_activitats_matematiques
Mat 1920 impuls-de_la_lectura_proposta_activitats_matematiques
 

Similar to Projecte curricular franja analítiques comunitat mitjans

Dossier lectura guiada_ 131004_c
Dossier lectura guiada_ 131004_cDossier lectura guiada_ 131004_c
Dossier lectura guiada_ 131004_cslope9
 
Comprensió lectora
Comprensió lectoraComprensió lectora
Comprensió lectoraDictats
 
Criteris d'avaluacio, objetius y continguts
Criteris d'avaluacio, objetius y contingutsCriteris d'avaluacio, objetius y continguts
Criteris d'avaluacio, objetius y contingutsPablo Lluis Arribas
 
Progval pqpi2
Progval pqpi2Progval pqpi2
Progval pqpi2ngt1776
 
Pla de lectura de centre
Pla de lectura de centrePla de lectura de centre
Pla de lectura de centreBeatriu Palau
 
Fulletó intercentres definitiu
Fulletó intercentres definitiuFulletó intercentres definitiu
Fulletó intercentres definitiudtbaix
 
Secuencia didáctica planificación 2
Secuencia didáctica planificación 2Secuencia didáctica planificación 2
Secuencia didáctica planificación 218032013
 
Secuencia didáctica planificación 2
Secuencia didáctica planificación 2Secuencia didáctica planificación 2
Secuencia didáctica planificación 218032013
 
Seqüència didàctica 2
Seqüència didàctica 2Seqüència didàctica 2
Seqüència didàctica 218032013
 
Presentación compren
Presentación comprenPresentación compren
Presentación comprenjornades
 
Com avaluar la comprensió lectora en un centre
Com avaluar la comprensió lectora en un centreCom avaluar la comprensió lectora en un centre
Com avaluar la comprensió lectora en un centreBeatriu Palau
 
119 2015 a.07 llengues orientacions metd i aval
119 2015 a.07 llengues orientacions metd i aval119 2015 a.07 llengues orientacions metd i aval
119 2015 a.07 llengues orientacions metd i avalmbadia6
 
Que, qui com 3r (3)
Que, qui com 3r (3)Que, qui com 3r (3)
Que, qui com 3r (3)Pepeta2
 
Connectem coneixements - Unitat didàctica GES 1 (Llengua catalana 2 i Lengua ...
Connectem coneixements - Unitat didàctica GES 1 (Llengua catalana 2 i Lengua ...Connectem coneixements - Unitat didàctica GES 1 (Llengua catalana 2 i Lengua ...
Connectem coneixements - Unitat didàctica GES 1 (Llengua catalana 2 i Lengua ...Josep Miquel Arroyo Baena
 
Continguts de cinquè sisè
Continguts de cinquè sisèContinguts de cinquè sisè
Continguts de cinquè sisèNúria Palau
 

Similar to Projecte curricular franja analítiques comunitat mitjans (20)

Dossier lectura guiada_ 131004_c
Dossier lectura guiada_ 131004_cDossier lectura guiada_ 131004_c
Dossier lectura guiada_ 131004_c
 
Comprensió lectora
Comprensió lectoraComprensió lectora
Comprensió lectora
 
Criteris d'avaluacio, objetius y continguts
Criteris d'avaluacio, objetius y contingutsCriteris d'avaluacio, objetius y continguts
Criteris d'avaluacio, objetius y continguts
 
Progval pqpi2
Progval pqpi2Progval pqpi2
Progval pqpi2
 
B06 lax
B06 laxB06 lax
B06 lax
 
Pla de lectura de centre
Pla de lectura de centrePla de lectura de centre
Pla de lectura de centre
 
Fulletó intercentres definitiu
Fulletó intercentres definitiuFulletó intercentres definitiu
Fulletó intercentres definitiu
 
Secuencia didáctica planificación 2
Secuencia didáctica planificación 2Secuencia didáctica planificación 2
Secuencia didáctica planificación 2
 
Secuencia didáctica planificación 2
Secuencia didáctica planificación 2Secuencia didáctica planificación 2
Secuencia didáctica planificación 2
 
Seqüència didàctica 2
Seqüència didàctica 2Seqüència didàctica 2
Seqüència didàctica 2
 
Escriure 2009
Escriure 2009Escriure 2009
Escriure 2009
 
Competència lectora 1
Competència  lectora 1Competència  lectora 1
Competència lectora 1
 
Presentación compren
Presentación comprenPresentación compren
Presentación compren
 
Com avaluar la comprensió lectora en un centre
Com avaluar la comprensió lectora en un centreCom avaluar la comprensió lectora en un centre
Com avaluar la comprensió lectora en un centre
 
119 2015 a.07 llengues orientacions metd i aval
119 2015 a.07 llengues orientacions metd i aval119 2015 a.07 llengues orientacions metd i aval
119 2015 a.07 llengues orientacions metd i aval
 
Que, qui com 3r (3)
Que, qui com 3r (3)Que, qui com 3r (3)
Que, qui com 3r (3)
 
Presentació 4t ESO
Presentació 4t ESOPresentació 4t ESO
Presentació 4t ESO
 
Connectem coneixements - Unitat didàctica GES 1 (Llengua catalana 2 i Lengua ...
Connectem coneixements - Unitat didàctica GES 1 (Llengua catalana 2 i Lengua ...Connectem coneixements - Unitat didàctica GES 1 (Llengua catalana 2 i Lengua ...
Connectem coneixements - Unitat didàctica GES 1 (Llengua catalana 2 i Lengua ...
 
Continguts de cinquè sisè
Continguts de cinquè sisèContinguts de cinquè sisè
Continguts de cinquè sisè
 
Continguts de cinquè sisè
Continguts de cinquè sisèContinguts de cinquè sisè
Continguts de cinquè sisè
 

Projecte curricular franja analítiques comunitat mitjans

  • 2. PROGRAMACIÓ comunitat MITJANS Continguts a treballar a les propostes analítiques DIMENSIÓ COMUNICACIÓ ORAL Competència 1. Comprendre textos orals de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i escolars. Capta el sentit global i les idees més rellevants d’una exposició oral/ Es capaç de captar la idea principal d’avisos i missatges clars i senzills a partir de la informació que conté el missatge dels seus coneixements previs/ Capta el sentit global d’una comunicació informativa emesa en un mitjà de comunicació del seu entorn proper quan emet notícies actuals o del seu interès./ Comprèn vocabulari i expressions d’ús habitual. Estableix vincles entre el text i els seus interessos o necessitats personals. / Comprèn discursos retransmesos de temes coneguts i amb una estructura clara • Representar la informació del text oral en diferents llenguatges: escrit, visual, plàstic, corporal... • Escoltar contes i després respondre preguntes de diferents nivells de comprensió. • Seguir instruccions verbals. Per exemple: escoltar i seguir les normes de classe, interpretar les instruccions d’un joc que explica l’ensenyant o un company, seguir les instruccions per elaborar un treball manual... • Escolta activa. L’alumne/a ha de seleccionar i apuntar allò que creu important, o que li sembla que no podrà recordar, en un qüestionari, apunts... • Jocs de memòria. L’alumne/a pot memoritzar rodolins, endevinalles, llistes de paraules, auques, rimes, to-nades, noms, pot jugar al joc del telèfon... • Escoltar i dibuixar; visualitzacions. L’alumne/a ha de dibuixar seguint les instruccions que escolta: dibuixos geomètrics, descripció d’un paisatge, plànols (habitació, escola, barri, ciutat...). • Identificar errors o mentides. Es fa una explicació que conté errors i/o mentides de situacions que els alum-nes ja coneixen. • Anticipar el contingut. El docent o un company pot començar una història que ha de continuar amb coherèn-cia un altre company. Competència 2. Produir textos orals de tipologia diversa adequats a la situació comunicativa L’alumne/a organitza les idees de manera ordenada (on va anar, amb qui, a quina època de l’any...), sense relacionar les parts del discurs/. Estructura el relat utilitzant estructures morfosintàctiques senzilles/ Utilitza vocabulari bàsic./ Parla de forma clara i entenedora i acompanya l’explicació amb algun suport senzill./ Manté una postura correcta durant la major part de la seva exposició. • Presentant amb freqüència diferents models de discurs oral: del mateix mestre/a, de persones externes, de discursos trets dels mitjans de comunicació. • A partir de preguntes o falques, amb l’objectiu d’aportar una major precisió en el text. • Fent que l’alumne/a elabori un guió o un esquema. • Facilitant una estona per a l’assaig com a preparació prèvia. • Completant frases iniciades pel mestre/a perquè l’alumne/a les ampliï. • Induint l’alumne/a a elaborar textos més complexos de manera autònoma. Competència 3. Interactuar oralment d’acord amb la situació comunicativa, utilitzant estra- tègies conversacionals. Escolta activament en situacions comunicatives quotidianes i d’aprenentatge/ Demana i respecta el torn de paraula/ Demana aclariments quan ho necessita/ Fa aclariments quan li ho demanen/ Respecta les idees dels altres/ Utilitza fórmules de respecte i cortesia, segons la situació comunicativa./ Utilitza alguns elements de comunicació no verbal. • L’ús d’enregistraments audiovisuals és molt valuós per avaluar les habilitats comunicatives dels alumnes i l’apli-cació de les estratègies d’interacció. • En aquesta competència es posa èmfasi a avaluar els components interaccionals, com per exemple, l’ús de les fórmules per mantenir, iniciar i tancar una conversa, la manera d’escoltar, el respecte del torn de paraula... Els continguts a treballar són marcats pel curriculum, hem de tenir en compte les diferents dimensions i competències. Tindrem com a referència el nivell 1 d’assoliment de la competència al final de l’etapa. També ens guiarà la distribució establerta a l’escola per trimestre. Veure el document Competències bàsique de l’àmbit linguístic AMBIT LINGUÍSTIC
  • 3. DIMENSIÓ COMPRENSIÓ LECTORA Competència 4. Llegir amb fluïdesa per comprendre textos de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i escolars en diferents formats i suports. Interpreta les grafies de manera correcta./ Fa una segmentació correcta a nivell de paraula o de frase simple. / Llegeix amb bona pronúncia, amb algun error aïllat./ Adopta una velocitat lectora adequada al tipus de text. / Llegeix amb ritme i volum de veu adequat./ Fa una entonació correcta en frases simples i signes de puntuació usuals./ Llegeix amb una fluïdesa que permet al receptor entendre el contingut global del text. • Donar bons models lectors (els mestres han de llegir diferents textos en veu alta, fer escoltar textos dels mit-jans audiovisuals, d’Internet...). • Ensenyar als alumnes a preparar-se les lectures, per tal que n’adquireixin l’hàbit: fer llegir i rellegir, enregistrar-se i escoltar-se per veure’n els encerts i les mancances, marcar-se en el text aquells aspectes que els fan dubtar, preparar-se la lectura amb un company... • Preparar activitats que ajudin a la lectura expressiva, treballant el to de formalitat, les emocions que transmet el text, el volum de la veu per donar intensitat, el joc amb les pauses per crear expectació... En aquest sentit, són molt adequades les activitats que tenen com a suport textos amb diàlegs, guions teatrals, poesies, en-trevistes, còmics... Competència 5. Aplicar estratègies de comprensió per obtenir informació, interpretar i valorar el contingut d’acord amb la tipologia i la complexitat del text i el propòsit de la lectura. Anticipa el tema de què tractarà el text a partir d’elements contextuals amb l’ajuda de pautes./ Identifica el sentit global del text. / Localitza la informació explícita d’un text quan es troba només en un fragment./ Identifica algunes de les idees rellevants./ Dedueix alguna informació no explícita en el text. / Estableix relacions entre parts del text. Resumeix el text agrupant les idees rellevants. Relaciona aspectes del text amb experiències o coneixements personals. Sap distingir un fet d’una opinió. Opina sobre algun aspecte del text.  A partir de l’observació de com l’alumne/a aplica les estratègies davant d’un text: autònomament, amb pautes...  A partir d’ entrevistes o tutories de lectura entre el mestre/a i l’alumne/a, on periòdicament i d’una manera distesa, l’a-lumne/a parla sobre com llegeix, quines dificultats té, com les resol  Donar un text inacabat i demanar a l’alumnat que el continuï  Fent preguntes de tres tipus: d’obtenció d’informació, quan es pot accedir i recuperar la informació explícita en el text, d’interpretació, quan la resposta es pot de-duir del que posa el text, i de reflexió i anàlisi, quan es requereix fer una valoració sobre la informació del text.  També es pot demanar als alumnes que completin un esquema, que facin un resum, que triïn un nombre determinat d’enunciats importants, que pensin com conti-nuarà el text... Competència 6. Utilitzar,per comprendreun text,l’estructura i el format de cada gèneretextual i el component semàntic de les paraules i de les estructures morfosintàctiques més habituals. Reconeix els gèneres textuals bàsics. / Disposa d’un repertori lèxic suficient per entendre un text./ Dedueix el significat de les paraules o expressions del vocabulari usual./Reconeix paraules que permeten mantenir el referent (sinònims, hiperònims...)/. Comprèn frases amb una estructura morfosintàctica bàsica/. Utilitza els signes de puntuació més bàsics del text per interpretar-lo/. Interpreta el significat dels connectors més freqüents: i, però, perquè, sinó, encara que, no obstant. Demanar als alumnes que expressin les idees amb les seves paraules., que facin una hipòtesi... • Ttreballar les estructures sintàctiques, identificar-les També es poden proposar activitats al marge del text que estem llegint, per exemple donar un text d’on s’han tret els connectors i els alumnes han de reflexionar sobre quin hi va bé, ordenar frases complexes, relacionar meitats de frases, escriure frases amb la mateixa estructura però amb contingut diferent... Competència7.Aplicarestratègiesde cercai gestiódela informació peradquirirconeixement propi. Veu la necessitat de la cerca./ Concreta el tema de la cerca a partir d’una idea general./ Exposa el que ja sap abans de començar la cerca./ Identifica les paraules clau per utilitzar els cercadors a partir de pautes donades/ Coneix la font d’una notícia (web,revista...). / Localitza i selecciona algunes informacions pertinents a la cerca amb l’ajut d’una pauta.../ Relaciona algunes informacions procedents de diferents suports amb els seus coneixements./ Comunica les conclusions bàsiques de la cerca. • demanar als alumnes que explicitin els processos que segueixen • observar directament la seva feina, o amb l’ajuda d’una pauta d’observació en la qual quedi reflectit com l’alumne/a planifica, com utilitza els motors de cerca, com troba les paraules clau, com tria i valora les fonts d’informació...
  • 4. DIMENSIÓ EXPRESSIÓESCRITA Competència 8. Planificar l’escrit d’acord amb la situació comunicativa i el destinatari. Té clar l’objectiu del text/ Identifica clarament el receptor del text quan aquest és conegut./ Reconeix quin tipus de text ha d’escriure. / Utilitza una guia per generar les idees. Utilitza una guia per ordenar les idees. / Genera una llista de lèxic reduït, molt bàsic i amb poca variació de categories gramaticals. • Explicar i mostrar als alumnes com es planifica i organitza el text, utilitzant diferents suports, com per exemple l’elaboració d’un esborrany, d’un esquema, d’un mapa semàntic... • Ensenyar a planificar ajuda l’alumne/a a escriure amb més seguretat. Per a aquesta finalitat se li han de proporcionar les eines que li permetin organitzar i seqüenciar les idees (pautes, esquemes, llistes, suports visuals...) i els diversos recursos digitals que faciliten aquestes tasques, començant pels programes de tractament de textos. Competència 9. Produir textos de tipologies diverses amb un lèxic i estructura que s’adeqüin al tipus de text, a les intencions i al destinatari. Escriu textos ben estructurats amb suficient informació dels gèneres textuals més bàsics (narració, descripció...). / Adapta el text al suport amb què ha d’escriure: paper o digital./ Utilitza el registre adequat quan els escrits s’adrecen a persones de l’entorn proper. / Escriu amb oracions simples, ben estructurades i que mantenen la concordança./ Utilitza els connectors més freqüents. /Utilitza els signes de puntuació bàsics (punts per separar oracions i paràgrafs, interrogant, admiració, comes per separar elements d’una enumeració...)./ Utilitza un lèxic bàsic./ Aplica les normes ortogràfiques que responen a normes constants. En l’avaluació d’aquesta competència s’ha de tenir en compte: • l’organització del text (coherència i cohesió) • l’adequació (registre) i la correcció lingüística (lèxic, ortografia i estructures morfosintàctiques). Competència 10. Revisar el text per millorar-lo i tenir cura de la seva presentacióformal en fun- ció de la situació comunicativa. Utilitza el Utilitza el recurs de consulta més bàsic (diccionari ortogràfic, corrector ortogràfic) per revisar el text./ Revisa només els aspectes del text que li indica l’ensenyant, si aquests estan ben especificats i pautats. / La revisió de l’alumne/a s’ajusta en general als aspectes corregits./ Millora el text incorporant-hi alguns aspectes dels que ha revisat. / Mostra una presentació acurada amb grafia clara (si és un escrit a mà). L’estil és simple (si és amb ordinador). Adequa la presentació del text a la seva tipologia. • Proporcionar ocasions perquè l’alumne/a s’autoavaluï, ja que d’aquesta manera podrà prendre consciència del seu “nivell escriptor” i podrà constatar quins aspectes ha de millorar. • Compartir amb l’alumne/a què espera que s’autocorregeixi, quins aspectes pot corregir sense ajuda, en quins aspectes necessitarà ajuda (d’un company, del diccionari, de manuals, del mes- tre/a...) i sobre quins aspectes haurà de reflexionar amb més profunditat, ja que afecten l’objectiu i el contin-gut del text DIMENSIÓ LITERÀRIA Competència 11. Llegir fragments i obres i conèixer alguns autors i autores significatius de la li- teratura catalana, castellana i universal. Llegeix algun llibre o article de revista a més dels que són de lectura obligatòria. / Coneix quines són les dades bibliogràfiques d’un text i localitza alguna informació precisa. / Reconeix els gèneres literaris principals: conte, novel·la, poesia, descripcions literàries, teatre. / Coneix alguna característica dels gèneres textuals./ Reconeix els recursos retòrics i estètics més essencials: comparacions, metàfores senzilles, adjectivació... / Coneix els autors que s’han treballat, i els pot contextualitzar geogràficament, temporalment i per la seva rellevància literària./ Estableix relacions entre diverses obres o textos a nivell superficial:pertanyen al mateix gènere, són del mateix autor, hi surt un personatge semblant.../ Estableix connexions entre els fets que passen a algun protagonista de l’obra i alguna experiència personal. • Treballar amb el portafolis de lectura, que permet recollir les lec-tures dels alumnes, algun dels treballs que han fet, alguna pauta d’autoavaluació... • El gust i la pràctica de la lectura es poden avaluar mitjançant l’observació, l’anàlisi dels quaderns que recullen les lectures i les notes o fitxes que han fet els mateixos alumnes. També es poden aplicar escales o inventaris d’actituds per a la lectura. • Com a indicadors es poden destacar la freqüència amb què els alumnes llegeixen sense veure-s’hi obligats per les tasques acadèmiques i la seva percepció sobre la importància de la lectura.
  • 5. Competència 12. Crear textos amb recursos literaris per expressar sentiments, realitats i ficcions. Utilitza esporàdicament l’escriptura com a mitjà d’expressió personal (diari, correus electrònics...) o de creació. /Escriu a partir de models explícits, reproduint-los amb poques modificacions. /Reescriu textos literaris que coneix./Utilitza alguns recursos (comparació, enumeració, adjectivació, frase feta, metàfora...) si en la tasca que ha de fer s’ha especificat. /Produeix de manera autònoma textos literaris senzills d’algun gènere textual (poemes, contes, diaris personals...). Organitzar anàlisis de textos literaris, per veure’n les carac-terístiques més rellevants, els gèneres i els subgèneres i els recursos estilístics • Per planificar i produir aquests textos, el mestre/a ha de donar recursos als alumnes: fórmules d’inici i acabament dels contes, fotografies d’espais per situar l’acció, imatges amb personatges que poden ser protagonistes o personatges secundaris, llista de situacions en què aquests personatges es poden trobar, propostes d’esquemes narratius, inventari d’expressions recopilades pels mateixos alumnes... També es poden utilitzar recursos digitals que es poden trobar a la Xarxa (El petit escriptor, Contes bojos, Petites històries...). • Participar en la planificació i elaboració d’algun fragment d’un text literari amb una activitat de modelatge per part del mestre/a. Completar amb d’altres que desenvolupin la creativitat de l’alumne/a, que ha d’es-criure lliurement i sense consignes per anar adquirint el gust per l’escriptura. • Ensenyar a millorar un text és la revisió col·lectiva. Disposar d’espais on poder compartir, si volen, les seves produccions literàries i els ha de motivar a fer-ho. Aquests espais poden ser molt diversos: una cartellera, el bloc de la classe, la revista de l’escola, un recull per a la biblioteca d’aula o de l’escola... Però també s’ha de respectar la intimitat dels alumnes: poden escriure textos per expressar sentiments, emocions, estats d’ànims i preferir que aquests textos no si-guin públics. DIMENSIÓ PLURILINGÜE I INTERCULTURAL Competència 13. Ser conscient de la pertinença a la comunitat lingüística i cultural catalana i mostrar interès per l’ús de la llengua catalana. Coneix Identifica alguna de les característiques principals dels territoris de parla catalana (situació, característiques sociolingüístiques i culturals)./ Identifica els principals dialectes catalans. / Usa la llengua en els contextos formals de l’escola. Experiències com la de l’alumne/a guia, parelles lingüístiques o altres variants haurien de tenir-se en consideració i convindria valorar l’esforç que també representa per a l’alumne/a “expert” L’avaluació d’aquesta competència es pot fer observant l’alumne/a en els seus usos lingüístics, principalment els formals, en els diversos àmbits de la vida escolar i en l’actitud que demostri a l’aula de respecte per la diversitat lingüística. • Cal valorar d’una forma especialment positiva aquells alumnes que s’impliquin en l’aprenentatge de la llengua per part dels seus companys nouvinguts al sistema educatiu o dels que tinguin dificultats per expressar-s’hi. • Treballar amb l’anàlisi de textos, orals o escrits, periodístics, cançons, textos literaris en els quals l’alumne/a haurà de detectar les diferent variants lingúistiques. Competència14. Conèixeri valorar la diversitat lingüística i cultural de Catalunya,del’Estat es-panyol, d’Europa i del món. Reconeix per comparació o per context paraules bàsiques de les diverses llengües romàniques. / Coneix les característiques d’ús de la llengua o llengües internacionals que s’aprenen a l’escola. / Usa un llenguatge lliure de prejudicis. / Reconeix la diversitat lingüística existent en la nostra societat. • Aprofitar la pròpia realitat del centre (amb alumnes d’origen familiar romanès, portuguès, brasi-ler, francès, italià...) i de l’entorn més immediat per reflexionar sobre les llengües • Fer treballs de camp en què l’alumne/a pugui conèixer de primera mà quina és la llengua familiar de les persones del seu entorn immediat. Les llengües més presents en un determinat context es poden treballar a classe mitjançant recursos com els de Mapes Vius o com contes bilingües que hi ha en el mercat. • El treball dels prejudicis lingüístics s’ha de fer partint de la pròpia experiència dels alumnes, analitzant, per exemple, algunes de les creences populars que alimenten aquests prejudicis.
  • 6. ÀMBIT LINGÜÍSTIC Oral ● Interaccions amb el grup o mestre en qualsevol situació comunicativa de l’aula. ● Normes bàsiques que regeixen la interacció oral: torn de paraula, to de veu, respecte per les opinions dels altres… ● Reproducció de textos orals memoritzats (cançons, poemes, dramatitzacions). ● Producció de textos propis (exposicions, explicacions) amb diferents suports, si s’escau, com les eines TAC. ● Entonació, pronúncia, to de veu i gest: adequats a la situació comunicativa. ● Estratègies per a la comprensió i la producció orals: comprensió del lèxic, identificació de la tasca comunicativa, planificació… ● Comprensió de textos orals de tipologia diversa en diferents formats i mitjans. Comprensió lectora ● Comprensió de les informacions escrites en diferents formats més habituals de l’aula i de la vida quotidiana. ● Comprensió de textos escrits en diferents formats i de tipologia diversa, entre els quals els vinculats a continguts curriculars. ● Estratègies afavoridores del procés de comprensió lectora abans, durant i després de la lectura (planificació, anticipació, identificació de mots, inferències, relació entre fragments, capacitat d’autocorrecció a partir del sentit global, identificació dels signes de tot tipus que formen part del text). ● Lectura individual silenciosa o en veu alta. ● Comprensió reflexiva dels textos de tipologia diversa, entre els quals els audiovisuals (publicitat de joguines i de productes d’alimentació, entre altres). ● Utilització dels textos escrits i audiovisuals com a font d’informació i d’aprenentatge i com a mitjà de comunicació. ● Interès i curiositat per mirar o llegir contes o llibres de coneixements. ● Utilització dels recursos de la biblioteca d’aula i del centre, per a la cerca d’informació i adquisició de coneixements. Expressió Escrita ● Estratègies per a la producció de textos escrits: planificar, escriure i revisar. ● Producció de textos escrits de tipologia diversa, en diferents formats i suports. ● Normes bàsiques per a la bona presentació dels textos escrits. Punt, majúscula i signe d’interrogació. ● Aplicació dels coneixements sobre el funcionament de la llengua en la producció de textos escrits. nivell Projecte curricular de centre
  • 7. Coneixement de la llengua ● Diferències d’ús de la llengua oral i de la llengua escrita. ● Reflexió lingüística bàsica sobre la construcció de paraules, frases. ● Discriminació fonètica de sons i síl·labes en les paraules. ● Correspondències entre els sons i les grafies. ● Separació correcta de les paraules. ● Normes ortogràfiques més senzilles i d’ús més freqüent. ● Escriptura de paraules d’ús habitual a la classe, en els aprenentatges i en els textos propis. ● Mecanismes de derivació i composició. ● Ordre adequat i concordança (gènere i nombre) dels mots en una frase. ● Categories gramaticals bàsiques (nom, verb, article). ● Sinònims i antònims: coneixement i ús. ● Sentit literal i sentit figurat dels mots i les expressions. ● Signes de puntuació més bàsics (punt final, coma, interrogant, admiració). ● Valoració del progrés del dia a dia en escriptura. Opinió ajustada de les pròpies capacitats, sense infravalorar-se ni sobrevalorar-se. Literària • Comprensió de textos literaris (contes, poemes, cançons...) aplicant les estratègies de lectura treballades. • Coneixement de la literatura de tradició oral: llegendes, cançons. • Reproducció oral de textos literaris memoritzats. • Dramatització de contes i altres textos literaris. • Utilització de la biblioteca d’aula i del centre per a la cerca de textos literaris d’interès propi de tot tipus i format (àlbums il·lustrats, còmics, contes, poemes...) i en diferents suports. • Comunicació de les preferències personals sobre els temes i textos literaris. • Gust per la lectura i l’escriptura de textos literaris Plurilingüe i intercultural
  • 8. ÀMBIT LINGÜÍSTIC Oral ● Interaccions amb el grup o mestre en qualsevol situació comunicativa de l’aula. ● Normes bàsiques que regeixen la interacció oral: torn de paraula, to de veu, respecte per les opinions dels altres… ● Reproducció de textos orals memoritzats (cançons, poemes, dramatitzacions). ● Producció de textos propis (exposicions, explicacions) amb diferents suports, si s’escau, com les eines TAC. ● Entonació, pronúncia, to de veu i gest: adequats a la situació comunicativa. ● Estratègies per a la comprensió i la producció orals: comprensió del lèxic, identificació de la tasca comunicativa, planificació… ● Comprensió de textos orals de tipologia diversa en diferents formats i mitjans. Comprensió lectora ● Comprensió de les informacions escrites en diferents formats més habituals de l’aula i de la vida quotidiana. ● Comprensió de textos escrits en diferents formats i de tipologia diversa, entre els quals els vinculats a continguts curriculars. ● Estratègies afavoridores del procés de comprensió lectora abans, durant i després de la lectura (planificació, anticipació, identificació de mots, inferències, relació entre fragments, capacitat d’autocorrecció a partir del sentit global, identificació dels signes de tot tipus que formen part del text). ● Lectura individual silenciosa o en veu alta. ● Comprensió reflexiva dels textos de tipologia diversa, entre els quals els audiovisuals (publicitat de joguines i de productes d’alimentació, entre altres). ● Utilització dels textos escrits i audiovisuals com a font d’informació i d’aprenentatge i com a mitjà de comunicació. ● Interès i curiositat per mirar o llegir contes o llibres de coneixements. ● Utilització dels recursos de la biblioteca d’aula i del centre, per a la cerca d’informació i adquisició de coneixements. Expressió Escrita ● Estratègies per a la producció de textos escrits: planificar, escriure i revisar. ● Producció de textos escrits de tipologia diversa, en diferents formats i suports. ● Utilització de programari informàtic per escriure textos curts, especialment de tractament de textos, d’edició gràfica i de presentacions. ● Normes bàsiques per a la bona presentació dels textos escrits. ● Aplicació dels coneixements sobre el funcionament de la llengua en la producció de textos escrits (el signe d’exclamació, el punt i a part i la coma) nivell Projecte curricular de centre
  • 9. Coneixement de la llengua ● Diferències d’ús de la llengua oral i de la llengua escrita. ● Reflexió lingüística bàsica sobre la construcció de paraules, frases i textos. ● Discriminació fonètica de sons, síl·labes i accents (síl·laba tònica) en les paraules. ● Correspondències entre els sons i les grafies. ● Separació correcta de les paraules. ● Normes ortogràfiques més senzilles i d’ús més freqüent. ● Escriptura de paraules d’ús habitual a la classe, en els aprenentatges i en els textos propis. ● Mecanismes de derivació i composició. ● Ordre adequat i concordança (gènere i nombre) dels mots en una frase. ● Categories gramaticals bàsiques (nom, verb, article). ● Sinònims i antònims: coneixement i ús. ● Sentit literal i sentit figurat dels mots i les expressions. ● Signes de puntuació més bàsics (punt final, coma, interrogant, admiració). Valoració del progrés del dia a dia en escriptura. Opinió ajustada de les pròpies capacitats, sense infravalorar-se ni sobrevalorar-se. Literària ● Comprensió de textos literaris (contes, poemes, cançons...) aplicant les estratègies de lectura treballades. ● Coneixement de la literatura de tradició oral: rondalles, dites... ● Comprensió de les figures literàries més bàsiques així com del llenguatge figurat. ● Reproducció oral de textos literaris memoritzats. ● Lectura expressiva en veu alta de textos literaris marcant el ritme i la rima en el cas dels poemes. ● Dramatització de contes i altres textos literaris. ● Producció de textos literaris a partir dels models observats i analitzats. ● Elements fonamentals d’un relat (personatges, espais, accions). ● Utilització de la biblioteca d’aula i del centre per a la cerca de textos literaris d’interès propi de tot tipus i format (àlbums il·lustrats, còmics, contes, poemes...) i en diferents suports. ● Comunicació de les preferències personals sobre els temes i textos literaris. ● Gust per la lectura i l’escriptura de textos literaris Plurilingüe i intercultural
  • 10. ÀMBIT LINGÜÍSTIC Expressió Escrita - Planificació- escriptura- revisió de textos. - Descripció de persones i objectes. Comprensió lectora - Textos ACL. - Llibreta de lectura (propostes a casa). - Guia de comprensió de textos. Coneixement de la llengua - Construcció de frases. - Separació síl·labes. - Paraules c/qu, g/gu, rr. - Català/castella i/y, ny/ñ. - Majúscula. - Puntuació . ! ?/Castellà ¿? - Camp semàntic. - Nom i adjectiu. Literària - Memorització poema- recitar. - Text creatiu relacionant imatge o so. Oral - Recitar poema. - Conferència (text expositiu). 1R TRIMESTRE Projecte curricular de centre
  • 11. ÀMBIT LINGÜÍSTIC Expressió Escrita - Text narratiu a partir d’uns elements (imatge, paraules, inicis, finals...). - Rúbrica autoavaluativa. Comprensió lectora - Lectura expressiva. - Extraure la idea principal. Coneixement de la llengua - Br/bl, mb/nv, -ava, -es, /g/-/j/. - Castellà -aba. - El/de L’/d’. Castellà no! - Família de paraules (derivades). - Article+ nom+ verb. - Síl·laba tònica. - Temps verbal. Literària - Rodolins. Oral - Conferència (text expositiu). - Text preparat (certamen lectura veu alta). 2n TRIMESTRE Projecte curricular de centre
  • 12. ÀMBIT LINGÜÍSTIC Expressió Escrita - Text instructiu (per correu) format digital. Buscar model. - Rúbrica autoavaluativa. Comprensió lectora - Text instructiu. - Refer el text (ex. Telèfon espatllat). Coneixement de la llengua - Agudes/planes/esdrúixoles. - Verb haver. - M’ s’ t’ - Infinitiu, gerundi i participi. - Paraules compostes. - Ús comes. - Adjectiu. - Pronoms. Literària - Recomanem llibre- fitxa o/i resum. Oral - Conferència (text expositiu). - Debat. 3r TRIMESTRE Projecte curricular de centre
  • 13. PROGRAMACIÓ comunitat mitjans Continguts a treballar a les propostes analítiques DIMENSIÓ RESOLUCIÓ DE PROBLEMES Competència 1. Traduir un problema a una representació matemàtica i emprar conceptes, eines i estratègies matemàtiques per resoldre’l. Explica el problema amb les seves paraules. / Identifica les dades i les unitats implicades en la situació. / Representa el problema mitjançant un dibuix, un esquema, una expressió aritmètica, etc. / Calcula usant els algorismes coneguts. / Usa el tempteig com a estratègia preferent. /Replanteja el problema des de l’inici si una estratègia no li funciona • Proposar problemes que combinin diversos blocs de continguts com ara nombres i geometria, patrons i nombres, patrons i figures geomètriques, mesura i estadística, etc. • Proposar problemes que es puguin resoldre de diverses maneres. Cal demanar explícitament que expliquin l’estratègia emprada i els passos seguits per resoldre’ls. • Poden ser problemes amb múltiples solucions o bé que impliquin algun grau de generalització. • Cal deixar a l’abast de l’alumne/a recursos manipulatius i les TIC perquè els usi si li calen Competència 2. Donar i comprovar la solució d’un problema d’acord amb les preguntes plantejades Dóna la solució expressada clarament./ Dóna una o dues solucions, en el cas de problemes de solució múltiples./ Usa el coneixement sobre el seu entorn per valorar si la solució és raonable./ Refà el procés quan valora la solució com a no raonable. • Predir, encara que sigui de forma intuïtiva, sobre si una so-lució donada és raonable en el context del problema. • Treballar en contextos coneguts per l’alumne/a, ja formin part de la seva vida quotidiana, del treball en altres àrees o de la seva experiència matemàtica. • Compartir i contrastar els resultats amb la resta de companys ajudarà a definir la validesa i la raonabilitat de la solució donada així com a comprovar si la solució és única o múltiple. Competència 3. Fer preguntes i generar problemes de caire matemàtic Es fa preguntes durant la resolució d’un problema./ Es fa preguntes sobre quantitats, formes, mesures, etc. en situacions quotidianes./ Modifica problemes d’aplicació directa per crear-ne d’altres./ Es fa preguntes quan investiga formes geomètriques usant materials manipulatius. • Donar algun dels elements d’un problema (situació i dades, pregunta, reso-lució i solucions), i demanar que generin un problema o més que els continguin. • Fixar-se en les situa-cions que es donen en el dia a dia. Hi ha alumnat amb molta iniciativa i seguretat mentre que altres no mostren tanta curiositat. Anotar-ho en fulls d’observació és interessant Per fer-ne el seguiment i per tenir en compte aquells que no ho fan i mirar d’ajudar-los. • Donar una situació concreta d’interès per a l’alumne/a i demanar que plantegin preguntes que es puguin respondre usant les matemàtiques. • Donar una taula o una gràfi-ca amb dades significatives per a l’alumne/a i demanar-li que plantegi preguntes que ajudin a esbrinar la informa-ció que la taula o la gràfica contenen DIMENSIÓ RAONAMENT I PROVA Competència 4. Fer conjectures matemàtiques adients en situacions quotidianes i comprovar-les Expressa la continuïtat d’una sèrie* preveient cada element a partir de l’anterior./ Expressa patrons en una taula de nombres./ Posa exemples per descriure un patró o una propietat. • Plantejar situacions que impliquin patrons o propietats de nom-bres o de figures i demanar que arribin a escriure la regla. Els continguts a treballar són marcats pel curriculum, hem de tenir en compte les diferents dimensions i competències. Tindrem com a referència el nivell 1 d’assoliment de la competència al final de l’etapa. També ens guiarà la distribució establerta a l’escola per trimestre. Veure el document Competències bàsique de l’àmbit linguístic AMBIT MATEMÀTIC
  • 14. • Donar una situació i exposar una conjectura, demanant que trobin contraexemples i que la modifiquin perquè sigui certa. • Donar una conjectura i que l’alumne/a determini el conjunt en què és vàlida. Competència 5. Argumentar les afirmacions i els processos matemàtics realitzats en contextos propers Comprova les afirmacions buscant i donant exemples./ Reacciona positivament davant dels errors buscant altres exemples.  Partir d’una situació en què l’alumne/a ha investigat i fet una conjectura, aleshores se li pot demanar que l’argumenti.  Donar una situació resolta i argumentada i que l’alumne/a la valori com a correcta o no; la situació hauria de contenir alguna falsedat o ambigüitat per donar peu que justifiqui/argumenti la incorrecció DIMENSIÓ CONNEXIONS Competència 6 Establir relacions entre diferents conceptes, així com entre els diversos significats d’un mateix concepte Representa diversos significats de la mateixa operació aritmètica utilitzant el seu signe./ Representa en forma de fracció diverses situacions on tenen diferent significat./ Justifica estratègies de càlcul mental usant propietats bàsiques dels nombres./Relaciona operacions inverses. • Presentar els coneixements nous, relacionant-los amb els que ja es tenen i ajudant a integrar-los tot ampliant-ne el significat. Alguns exemples poden ser: introduir la divisió a partir de fer grups iguals i relacionar-la amb la resta reiterada; iniciar els nombres decimals partint del coneixement de la mesura i les relacions entre les diverses unitats, etc. • Fomentar l’ús d’estratègies de càlcul basades en les connexions entre operacions i les seves propietats. Si per exemple, es tracta d’obtenir resultats ràpids d’una divisió, es pot usar la connexió amb la multiplicació i plantejar-la com una multiplicació a la qual li falta un factor o es pot descompondre algun dels termes de la divisió i fer dues o més divisions successives (600:15, 600:3=200 i 200:5=40). • Cercar situacions on una mateixa representació posi en relleu semblances, no sempre evidents, entre con-ceptes, a fi de veure formes d’expressar una situació, coincidents en uns aspectes i diferenciades en altres. Per exemple veure representades sobre la recta les expressions 0,5, ½ i 50% permet adonar-se que coincidei-xen en un mateix punt i convida a cercar les raons • Promoure que es tradueixi una situació, d’un llenguatge a un altre, és també una manera d’ampliar coneixe-ments. Per exemple, passar d’una taula d’alçades a un gràfic de barres ajuda a organitzar i sintetitzar les dades. • Organitzar, entorn d’un concepte que actua de nucli, les principals connexions treballades. L’objectiu és prendre consciència de les connexions establertes fins al moment i ajudar a consolidar- les. Un exemple se-ria prendre el concepte de superfície com a nucli i anotar connexions amb àrea, perímetre, polígon, multipli-cació, etc. Competència 7 Identificar les matemàtiques implicades en situacions quotidianes i escolars i cercar situacions que es puguin relacionar amb idees matemàtiques concretes Reconeix nombres com a quantitat, codi i ordre. / Reconeix unitats de mesura de longitud, capacitat, massa, àrea i temps./ Reconeix polígons, cercles, cubs, prismes, cons, cilindres i esferes./ Dóna exemples de situacions on cal usar nombres naturals, fraccions i decimals./ Dóna exemples d’objectes amb formes geomètriques concretes./ Dóna exemples de situacions de mesures de magnituds lineals i superficials. • Estimació de quantitats (gent que cap al pati de l’escola, estona que es tarda a fer quelcom...). • Estimació de mesures (longituds, pesos, capacitats, àrees). • Adquisició de referents de nombres (quin és el pes d’un adult, la grandària d’un paquet d’1 kg d’arròs, l’al-çada normal d’un nen de sisè...). • Mesurament directe de longituds, àrees. Valoració dels errors de mesurament o de càlcul. • Interpretació d’escales de mesura (termòmetres, dials d’aparells, rectes temporals...). • Lectura i elaboració de gràfics (temperatura, votacions, pluja...). • Interpretació d’itineraris en plànols i mapes. • Interpretació de figures en instruccions de funcionament, itineraris, muntatge, etc. • Lectura de taules (d’horaris de trens...).
  • 15. • Recerca de les unitats de mesura en els envasos d’aliments, medicaments, etc. DIMENSIÓ COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ Competència 8. Expressarideesiprocessosmatemàticsdemaneracomprensibletotemprantelllenguatgeverbal(oraliescrit) Respon les preguntes del mestre/a de forma breu./ Intervé, únicament, a iniciativa del mestre/a. / Escriu textos molt simples. / Descriu oralment amb frases simples. Cal fer-ho en activitats de grup: • Posar en comú dels mètodes de resolució d’un problema, la discussió sobre una recerca, o d’algorismes propis de càlcul mental. • Explicar als altres justificacions o aclariments sobre conceptes o relacions matemàtiques. Competència 9 Usar les diverses representacions dels conceptes i relacions per expressar matemàticament una situació Descriu una situació combinant representacions pròpies amb alguns nombres i/o figures geomètriques./ Fa representacions personals poc eficients en relació amb la situació./Usa llistes en lloc de taules./Sap llegir gràfics estadístics senzills. • Proposar una activitat que pugui ser representada de múltiples maneres. • Pot ser un problema que impliqui relacions numèriques, fraccions, que impliqui la representació de dades estadístiques o una exploració geomètrica al pla o a l’espai. • Demanar que expliqui com entén la representació o també que se li demani si pot representar-la, a més, d’una altra manera. Competència 10. Usarles einestecnològiques amb criteri, deforma ajustada a la situació,i interpretar les representacions matemàtiques que ofereixen Utilitza la calculadora per realitzar càlculs en situacions adients./ Utilitza la funció taules, de l’editor de textos, per recollir la informació tot aplicant fórmules de suma./ Utilitza funcions bàsiques del full de càlcul./ Extreu informació directa dels gràfics./ Interpreta gràfics estadístics./ Interpreta les formes espacials representades en el pla (pantalla ordinador)./ Usa fotografies per representar formes geomètriques reals. • Els editors de textos ens poden ajudar a descriure el procés, a incorporar reflexions, dubtes i a evidenciar el que fem. • Els fulls de càlcul són una eina potent per a la gestió de la informació numèrica, per a la realització de càl-culs i per a la representació dels resultats en forma de gràfics. • La calculadora afavoreix la realització d’algoritmes no estàndards, agilita el procés de càlcul i permet expe-rimentar relacions numèriques. Actualment la trobem com a eina tecnològica pròpia i incorporada a d’altres: navegadors d’internet, cercadors, miniaplicacions (applets), etc. • Els editors de mapes conceptuals ajuden a recollir i, sobretot, a organitzar la informació que fa referència a un procés matemàtic o a una resolució d’un problema. • La fotografia digital permet traslladar alguns exercicis o problemes al context propi de l’alumne/a i represen- • tar els processos de resolució. • Els geolocalitzadors i els generadors de mapes i itineraris afavoreixen la utilització del càlcul i la geometria en contextos reals i propers. • Els múltiples recursos en línia, miniaplicacions (applets), faciliten la visualització de les situacions en con-textos reals o quasi reals, fet que ajuda a decidir les estratègies per a la seva resolució. • La pissarra digital (PDI) permet la utilització de molts dels recursos anteriors a més de permetre enregistrar i • emmagatzemar allò que s’hi representa i la possibilitat d’introduir noves metodologies de treball.
  • 16. “Les matemàtiques són l’alfabet amb què Déu ha escrit l’Univers”. Galieu Galilei. Les dimensions de l’àmbit matemàtic a cop d’ull
  • 17. ÀMBIT MATEMÀTIC Numeració i càlcul Comprensió dels nombres, de les seves formes de representació i del sistema de numeració • Comprensió i ús del comptatge amb significat de quantitats discretes (fins al 100). • Descripció oral, gràfica i escrita dels processos de comptatge i de càlcul. • Ús dels llenguatges verbal, gràfic i simbòlic per representar els nombres (aproximadament a la centena). • Interpretació i elaboració de gràfics a partir del comptatge. • Visualització geomètrica de nombres utilitzant materials. • Situació dels nombres sobre la recta numèrica fins a la centena. • Reconeixement dels nombres en situacions quotidianes. • Ús dels nombres naturals per resoldre problemes dins de contextos significatius. • Ús de diferents models per comparar i ordenar els nombres (aproximadament fins la centena). • Arrodoniment de quantitats a la desena més propera. • Interpretació dels nombres com a identificadors en situacions properes. • Classificació dels nombres segons diferents criteris (d’una xifra, de dues, de la família del 4, del 10, etc.). • Cerca de regularitats en els nombres. • Observació dels patrons de les taules de multiplicar del 2, el 5 i el 10. (comptar de 2 en 2, de 5 en 5 i de 10 en 10). Comprensió dels significats de les operacions i de les relacions que hi ha entre unes i altres • Diferents significats de la suma i la resta amb nombres naturals. • Relació que hi ha entre la suma i la resta amb nombres naturals. • Interpretació d’operacions de nombres naturals mitjançant la recta numèrica. Comprensió de la funcionalitat del càlcul i l’estimació • Agilitat mental: descomposició additiva dels 10 primers nombres naturals. • El doble i la meitat d’un nombre. • Estratègies bàsiques de càlcul mental. • Explicació verbal de les estratègies pròpies emprades i assaig de les alienes. • Establiment d’analogies entre càlculs. • Estimació dels resultats de sumes i restes. • Realització de la suma i la resta (sense portar) utilitzant algoritmes estàndard i mètodes propis. • Ús de jocs de taula, de les TAC i calculadores per desenvolupar el càlcul i per explorar els nombres i les operacions. nivell Projecte curricular de centre
  • 18. Relacions i canvi Comprensió i anàlisi dels patrons, relacions i canvis • Descripció de canvis qualitatius i quantitatius entre dues situacions. Selecció, classificació i ordenació d’objectes segons diferents criteris. • Cerca de regularitats en els nombres i les formes. Ús de models i expressions. matemàtiques per representar les relacions • Seguiment i representació d’una sèrie de forma material, verbal i gràfica (de sons, numèriques, geomètriques). • Lectura i escriptura de frases matemàtiques amb significat propi que continguin el signe =. • Modelització amb objectes o gràficament de situacions relacionades amb la suma i la resta. Espai i forma Anàlisi de les característiques i propietats de les figures geomètriques • Reconeixement de figures de tres i dues dimensions en objectes de la realitat. (distingir figures planes de volum) • Construcció i denominació de figures de dues dimensions: triangle, rectangle, quadrat, cercle. • Coneixement i ús del vocabulari adequat per descriure les figures de dues dimensions, els seus elements i les seves propietats. (costats i vèrtexs) • Comparació i classificació de figures de tres i dues dimensions segons les seves semblances i diferències: cares planes, cares corbes, vèrtexs, costats, angles. Localització i descripció de relacions espacials • Descripció, denominació i interpretació de posicions relatives a l’espai, en referència a un mateix i a altres punts. • Descripció i interpretació de la direcció en els desplaçaments a l’espai. • Representació i elaboració d’itineraris senzills, laberints o plànols. • Ús del vocabulari bàsic (a prop, lluny, sobre, sota) i de recursos digitals per orientar-se a través de laberints i plànols. Identificació i aplicació de transformacions geomètriques • Reconeixement i creació de figures que tinguin simetries. Utilització de la visualització i de models geomètrics per resoldre problemes • Creació d’imatges mentals de figures geomètriques utilitzant la memòria i la visualització espacial. • Visualització geomètrica de nombres utilitzant materials. • Reconeixement de figures des de diferents perspectives. • Visualització i descripció del camí seguit en un itinerari senzill abans de realitzar-lo. • Reconeixement de formes i d’estructures geomètriques a l’entorn, i determinació de la seva situació.
  • 19. Mesura Comprensió de les magnituds mesurables, de les unitats i del procés de mesurar • Reconeixement de les magnituds de longitud, capacitat, massa i temps. • Diferenciació de les magnituds discretes i les magnituds contínues relacionades amb l’ús dels nombres. • Comparació directa i indirecta i ordenació de mesures de les diferents magnituds. • Mesura de les diferents magnituds utilitzant unitats no convencionals i convencionals (longitud: m; massa: kg; capacitat: l; temps: dia, setmana, mes, hora). • Selecció de la unitat i de l’instrument adequats, d’acord amb la magnitud a mesurar. • Expressió, mitjançant pictogrames i taules, de mesures preses. • Lectura i escriptura de mesures en contextos reals. Aplicació de tècniques i d’instruments per mesurar • Aplicació del procés de mesurar, tot utilitzant una unitat de forma repetida i un instrument adequat: cinta mètrica, regle, rellotge analògic, balança de plats. • Desenvolupament de referents comuns que facilitin la comparació, la mesura i l’estimació. • Descripció oral del procés de mesura i d’estimació. Estadística i atzar Formulació de preguntes abordables amb dades i recollida, organització i presentació de dades rellevants per respondre- les • Elaboració de preguntes sobre temes propers a la pròpia experiència i recollida de les respostes donades. • Planificació de recollides de dades amb mostres més petites de 30. • Lectura de la freqüència absoluta. • Organització i representació de dades obtingudes a partir d’experiències de comptatge i d’ordenació, mitjançant objectes concrets, dibuixos i gràfics. • Utilització d’un vocabulari per descriure els atributs i per classificar segons criteris determinats. Selecció i ús de mètodes estadístics per analitzar dades • Comparació quantitativa de dades numèriques. Comprensió i aplicació de conceptes bàsics d’atzar • Ús d’expressions com possible o impossible en resposta a preguntes relacionades amb les experiències pròpies sobre la probabilitat de successos. • Reconeixement de l’atzar mitjançant la realització d’experiments amb materials (extracció de fitxes de colors d’una bossa, tirar daus, ruletes...).
  • 20. ÀMBIT MATEMÀTIC Numeració i càlcul Comprensió dels nombres, de les seves formes de representació i del sistema de numeració • Comprensió i ús del comptatge amb significat de quantitats discretes (fins al 1000). • Descripció oral, gràfica i escrita dels processos de comptatge i de càlcul. • Ús dels llenguatges verbal, gràfic i simbòlic per representar els nombres (aproximadament al miler). • Interpretació i elaboració de gràfics a partir del comptatge. • Visualització geomètrica de nombres utilitzant materials. • Situació dels nombres sobre la recta numèrica fins al miler. • Ús del sistema monetari en contextos reals. L’euro i els 50 cèntims • Situació dels nombres sobre la recta numèrica fins al miler. • Reconeixement dels nombres en situacions quotidianes. • Ús dels nombres naturals per resoldre problemes dins de contextos significatius. • Ús de diferents models per comparar i ordenar els nombres (aproximadament fins al miler). • Arrodoniment de quantitats a la centena més propera. • Ús de les fraccions un mig i un quart en contextos significatius. • Interpretació dels nombres com a identificadors en situacions properes. • Classificació dels nombres segons diferents criteris (d’una xifra, de dues, de la família del 4, del 10, etc.). • Cerca de regularitats en els nombres. • Automatització de les taules de multiplicar del 2, el 5 i el 10. • Observació de patrons a les taules de multiplicar del 3 i del 4. Comprensió dels significats de les operacions i de les relacions que hi ha entre unes i altres • Diferents significats de la suma i la resta amb nombres naturals. • Relació que hi ha entre la suma i la resta amb nombres naturals. • Identificació de les situacions d’agrupament com a multiplicació i les accions de repartiment com a divisió. • Interpretació d’operacions de nombres naturals mitjançant la recta numèrica. Comprensió de la funcionalitat del càlcul i l’estimació • Agilitat mental: descomposició additiva dels 20 primers nombres naturals. • El doble i la meitat d’un nombre. • Estratègies bàsiques de càlcul mental. • Explicació verbal de les estratègies pròpies emprades i assaig de les alienes. • Establiment d’analogies entre càlculs. • Estimació dels resultats de sumes i restes. • Realització de la suma i la resta (sense portar) utilitzant algoritmes estàndard i mètodes propis. POSSIBILITAT D’AFEGIR LA SUMAR PORTANT-NE? • Ús de jocs de taula, de les TAC i calculadores per desenvolupar el càlcul i per explorar els nombres i les operacions. nivell Projecte curricular de centre
  • 21. Relacions i canvi Comprensió i anàlisi dels patrons, relacions i canvis • Descripció de canvis qualitatius i quantitatius entre dues situacions. Selecció, classificació i ordenació d’objectes segons diferents criteris. Seguiment i representació de sèries (de sons, numèriques, geomètriques). • Cerca de regularitats en els nombres i les formes. Ús de models i expressions. matemàtiques per representar les relacions. • Lectura i escriptura de frases matemàtiques amb significat propi que continguin el signe =. • Modelització amb objectes o gràficament de situacions relacionades amb la suma i la resta. Espai i forma Anàlisi de les característiques i propietats de les figures geomètriques • Reconeixement de figures de tres i dues dimensions en objectes de la realitat. • Construcció i denominació de figures de tres i dues dimensions: esfera, prisma, cilindre, cub; triangle, rectangle, quadrat, cercle. • Coneixement i ús del vocabulari adequat per descriure les figures, els seus elements i les seves propietats. • Comparació i classificació de figures de tres i dues dimensions segons les seves semblances i diferències: cares planes, cares corbes, vèrtexs, costats, angles. • Composició i descomposició de figures tridimensionals i planes amb suports físics i virtuals. Localització i descripció de relacions espacials • Descripció, denominació i interpretació de posicions relatives a l’espai, en referència a un mateix i a altres punts. • Descripció i interpretació de la direcció en els desplaçaments a l’espai. • Representació i elaboració d’itineraris senzills, laberints o plànols. • Ús del vocabulari bàsic (a prop, lluny, sobre, sota, darrere, davant, entre) i de recursos digitals per orientar-se a través de laberints i plànols. Identificació i aplicació de transformacions geomètriques • Reconeixement de moviments (desplaçaments, simetries i girs). • Exploració de moviments utilitzant materials físics (tessel·les, miralls, plegat de paper) i suports virtuals. • Reconeixement i creació de figures que tinguin simetries. Utilització de la visualització i de models geomètrics per resoldre problemes • Creació d’imatges mentals de figures geomètriques utilitzant la memòria i la visualització espacial. • Visualització geomètrica de nombres utilitzant materials. • Utilització de recursos digitals per girar, reduir i deformar figures de dues i tres dimensions. • Reconeixement i representació de figures des de diferents perspectives. • Visualització i descripció del camí seguit en un itinerari senzill abans de realitzar-lo. • Reconeixement de formes i d’estructures geomètriques a l’entorn, i determinació de la seva situació.
  • 22. Mesura Comprensió de les magnituds mesurables, de les unitats i del procés de mesurar • Reconeixement de les magnituds de longitud, capacitat, massa i temps. • Diferenciació de les magnituds discretes i les magnituds contínues relacionades amb l’ús dels nombres. • Comparació directa i indirecta i ordenació de mesures de les diferents magnituds. • Mesura de les diferents magnituds utilitzant unitats no convencionals i convencionals (longitud: m; massa: kg; capacitat: l; temps: dia, setmana, mes, hora). • Selecció de la unitat i de l’instrument adequats, d’acord amb la magnitud a mesurar. • Expressió, mitjançant pictogrames i taules, de mesures preses. • Lectura i escriptura de mesures en contextos reals. Aplicació de tècniques i d’instruments per mesurar • Aplicació del procés de mesurar, tot utilitzant una unitat de forma repetida i un instrument adequat: cinta mètrica, regle, rellotge analògic, balança de plats. • Desenvolupament de referents comuns que facilitin la comparació, la mesura i l’estimació. • Descripció oral del procés de mesura i d’estimació. Estadística i atzar Formulació de preguntes abordables amb dades i recollida, organització i presentació de dades rellevants per respondre-les • Elaboració de preguntes sobre temes propers a la pròpia experiència i recollida de les respostes donades. • Planificació de recollides de dades amb mostres més petites de 30. • Lectura de la freqüència absoluta. 90 educació primària currículum • Organització i representació de dades obtingudes a partir d’experiències de comptatge i d’ordenació, mitjançant objectes concrets, dibuixos i gràfics. • Utilització d’un vocabulari per descriure els atributs i per classificar segons criteris determinats. Selecció i ús de mètodes estadístics per analitzar dades • Comparació quantitativa de dades numèriques. • Elecció del tipus de gràfic o representació més convenient. • Elaboració de qüestions relatives al comptatge i aplicació a la resolució de problemes. Treure conclusions i fer prediccions basades en dades • Reflexió sobre si es poden aplicar o no les conclusions obtingudes de les dades d’una població, a una altra població. Comprensió i aplicació de conceptes bàsics d’atzar • Ús d’expressions com possible o impossible en resposta a preguntes relacionades amb les experiències pròpies sobre la probabilitat de successos. • Reconeixement de l’atzar mitjançant la realització d’experiments amb materials (extracció de fitxes de colors d’una bossa, tirar daus, ruletes...).
  • 24. “Les matemàtiques són l’alfabet amb què Déu ha escrit l’Univers”. Galieu Galilei. Les dimensions de l’àmbit matemàtic a cop d’ull Tot el curs: Numeració i càlcul - Seleccionar el tipus de càlcul segons la situació. - Euros i cèntims. Espai i forma - Identificació i descripció de figures de 2 i 3 dimensions. - Utilització de la mesura i els nombres per identificar propietats geomètriques. - Representació, construcció i comparació de figures de 2 i 3 dimensions. - Classificació, relació, composició, descomposició i transformació de figures geomètriques.
  • 25. ÀMBIT MATEMÀTIC Numeració i càlcul - Valor posicional. CDU (fins a milers). - Representació de diferent quantitats (parelles de 10). - Arrodoniment de nombres en context. - Cerca i anàlisi de les peculiaritats dels nombdres (parells/senars). - Descomposició additiva (agilitat mental).C+D+U - Representació geomètrica dels nombres i producte. - Estimació dels resultats. - Suma i resta portant-ne. Relacions i canvi - Sèries numèriques i geomètriques. - Descoberta i expressió del patró. - Lectura i escriptura de frases amb símbols matemàtics (<>=). - Anàlisi de la peculiaritats dels nombres i les operacions. Espai i forma - Tipus de rectes. - Polígons i poliedres: descripció, reconeixement parts. Mesura -Unitats de temps i relacions (calendari). - Regle, cinta mètrica i balança. - Unitats Sistema Internacional (massa i capacitat). - Estratègies d’estimació. - Selecció de l’instrument i la unitat. Estadística i atzar - Formulació de preguntes de fets propers i interessos propis. - Recollida de dades i freqüència absoluta. - Ús de la numeració per recollir i interpretar dades. - Segur, possible i impossible: quantificació. - Predicció i comprovació de la probabilitat. 1R TRIMESTRE Projecte curricular de centre
  • 26. Numeració i càlcul - Fracció com a part d’una unitat. - Ús de diferents models de representació de fraccions. - Taules i gràfics (interpretació, elaboració, descripció...). - Propietats de les operacions. - Doble, meitat, triple i terç. - Relacions de les operacions per agilitzar càlcul mental. - Analogies entre càlcul (estratègies). 3+17= _0 - Ús de les operacions inverses (suma i resta). - Ús de la calculadora i altres recursos digitals. - Coneixement del sistema monetari: Euros i cèntims. Relacions i canvi - Creació de sèries. - Identificar canvis i constants. - Equivalència entre unitats de mesura. - Relació entre perímetre-longitud i àrea-superfície. Espai i forma  Localització i moviment d’un objecte.  Ús adreces i punts de referència.  Coordenades: distància i camins.  Creació i descripció d’imatges mentals d’objectes (patrons i camins).  Construir una figura 3D a partir d’una 2D i a l’inrevés.  Ús de conceptes espacials per recollir, descriure i interpretar dades. Mesura - Magnituds: Longitud, temps i angles. - Equivalència d’unitat de mesura. - Descripció oral i escrita de com es mesura. - Interpretació i expressió d’intervals de mesura. Estadística i atzar - Representació de dades: gràfics. - Anàlisi de dades quantitatives. - Probabilitat amb dues/tres variables. 2n TRIMESTRE ÀMBIT MATEMÀTIC Projecte curricular de centre
  • 27. Numeració i càlcul - Taules i gràfics (interpretació, elaboració, descripció...). - Analogies entre càlcul (estratègies). - Càlculs d’Euros i cèntims. - Interpretació i ús de les unitats de mesura. Relacions i canvi -Modelització de situacions problema. Espai i forma -Realització de simetries, desplaçaments i girs en figures en 2D. -Descripció d’un o diversos moviments que mostrin que dues figures són congruents. Mesura - Mesura, propietats geomètriques. - Disseny d’activitats de mesura. - Reconeixement i ús de l’estructura multiplicativa. Estadística i atzar - Diferenciar dades qualitatives i quantitatives. - Lectura i interpretació de gràfics. - Comparació i comprovació de dades amb el que esperes (realitat contra expectativa). - Descripció oral d’anàlisi de dades. - Resoldre problemes amb atzar. ÀMBIT MATEMÀTIC Projecte curricular de centre 3r TRIMESTRE