HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
Llegir la forma d'un text per escriure millor
1. Llegir la forma d’un text per
escriure millor
Joan Marc Ramos
Institut Premià de Mar
Didàctica
2. Índex de la presentació
• (Reflexions sobre les proves de competències)
• Els reptes professionals
• Dispositius:
– La seqüència didàctica
– El gènere discursiu
– Com hi integrem la lectura?
– Com hi integrem l’escriptura?
3. Les proves de competències
1. És realment tan poc satisfactòria la
competència lingüística de l’alumnat de
secundària?
2. O potser és encara pitjor?
QUÈ AVALUEN AQUESTES PROVES?
4. Alguns problemes que presenten massa
sovint els meus alumnes de 1r d’ESO
1. Baixa velocitat de descodificació
2. Lentitud a l’hora d’escriure (tracció)
3. Incorrecció ortogràfica
4. Lèxic reduït, molt elemental
5. Pocs coneixements metalingüístics i sobre
l’estructura d’un text
DUBTES CONSTANTS:
1. Saben què fan quan llegeixen i quan escriuen?
2. Progressen al llarg de la secundària?
5. Repte professional
• Com aconseguir que els alumnes pensin i s’hi
fixin quan llegeixen i escriuen?
• Com organitzar el curs per facilitar-ho?
DISPOSITIUS DIDÀCTICS QUE GENERIN RUTINES
- Procés lent, costós i que implica trencar gestos
assimilats per l’alumnat
6. El repte professional que els alumnes
travessin els tres llindars
(Yolande Brénas,2009)
7. D’une manière systématique, je
pense qu’il faut, au cours d’une
séquence d’apprentissage,
demander à chaque élève de
s’interroger sur “ce que j’ai fait” et
“ce que j’ai appris” en les distinguant
fortement.
Remarca la diferència entre TASCA I OBJECTIU
P. Meirieu (2007)
8. Llegir i escriure (interacció)
• Estratègies de lectura • Estratègies d’escriptura
• Procés lector • Procés d’escriptura
• Descodificació (L) • Codificació (L)
• Comprensió de la • Recerca de la paraula
paraula • …
• …
QUINS DISPOSITIUS PER COHESIONAR
AQUESTES DUES HABILITATS
9. Dispositiu 1: la Seqüència
didàctica
• La seqüència didàctica es pot definir com un
conjunt organitzat d’activitats
d’ensenyament i aprenentatge, centrat al
voltant d’una tasca precisa de producció oral
o escrita, tot acompanyant els alumnes a
apropiar-se d’un “objecte” determinat.
Olivier Dezutter
10. Seqüència didàctica
Contextualizació Descontextualizació Recontextualizació
Anticipació desenvolupament síntesi
ACTIVITATS TASCA
DE LECTURA INSTRUCCIONS
Objectiu
central -Comprensió
PLAN.
-forma
FORMA TEXT 1
REPTE [AVALUACIÓ]
COMUNICATIU TEXT 2
ACTIVITATS
ACTIVITATS
….
D’EXERCITACIÓ
D’EXERCITACIÓ
DIFUSIÓ
--Aspectes lingüístics,
Aspectes lingüístics,
discursius en els quals es
discursius en els quals es
vol incidir
vol incidir
11. Dispositiu 2: el gènere discursiu
com a eix vertebrador de la SD
• “Basta nombrar cualquier gran género y hasta el
espectador más ocasional demostrará tener una
imagen mental de éste, mitad visual, mitad
conceptual”[Rick Altman, 2000]
BIOGRAFIA INFORME
RETRAT NOTÍCIA
CONTE RELAT
LLEGENDA NOVEL·LA DE TERROR
RECEPTA ROMANÇ
ARTICLE D’OPINIÓ PIULADA
ACUDIT RESUM…
12. Els gèneres discursius
• Els gèneres són conjunts de convencions
i expectatives que focalitzen l’atenció
sobre diferents aspectes del text i que
guien el procés de formulació d’hipòtesis
i, per tant, el procés de comprensió oral i
escrita.
EL PROCÉS DE CREACIÓ TAMBÉ QUEDA CONDICIONAT
13. Per què els gèneres discursius?
• Lectura......escriptura contextualitzada.
• Integren l’alumnat en una comunitat
discursiva: socialització.
• Obliga a fixar-nos en la forma, tant en la
recepció com en la producció.
• Permet el treball amb gèneres discursius
literaris, no literaris ... I de qualsevol àrea.
• Són relativament flexibles.
14. QUIN ÉS EL NOSTRE REFERENT DE SABER?
COMUNICACIÓ
LLENGUA I LIT (transmissió id +
(transmissió id.) Afectivitat)
ESTUDI DEL SISTEMA:
- PARAULES ESTUDI DELS USOS:
-ENUNCIATS -TEXTOS REALS,
- TEXTOS ? -GÈNERES DISCURSIUS
COMPETÈNCIA COMPETÈNCIA
LING I LIT COMUNICATIVA
CORRECCIÓ
EFICÀCIA
15. QUIN ÉS EL NOSTRE REFERENT DE SABER?
COMUNICACIÓ
LLEN I LIT (transmissió id +
Afectivitat+
raonament)
ESTUDI DELS USOS: ESTUDI DEL SISTEMA
-TEXTOS REALS,
-GÈNERES DISCURSIUS
COMPETÈNCIA COMPETÈNCIA EFICÀCIA
COMUNICATIVA LING i LIT
CORRECCIÓ
16. Dolz, Gagnon (2008: 180)
Ens interessem en els gèneres com a objectes
d’ensenyament i aprenentatge de la
producció escrita i oral, partint del postulat
que són les pràctiques de llenguatge
significatives, socialment reconegudes , les
que han d’orientar l’ensenyament.
17. Seqüència didàctica
GÈNERE DISCURSIU
Contextualizació Descontextualizació Recontextualizació
Anticipació desenvolupament síntesi
ACTIVITATS TASCA
DE LECTURA INSTRUCCIONS
Objectiu
central -Comprensió
PLAN.
-forma
FORMA TEXT 1
REPTE [AVALUACIÓ]
COMUNICATIU TEXT 2
ACTIVITATS
ACTIVITATS
….
D’EXERCITACIÓ
D’EXERCITACIÓ
DIFUSIÓ
--Aspectes lingüístics,
Aspectes lingüístics,
discursius en els quals es
discursius en els quals es
vol incidir
vol incidir
18. Descripció d’un espai
• L’estructura del text (enquadrament inicial-
trajecte-enquadrament final)
• L’ús de vocabulari específic (olors/sons…)
• L’adjectivació
• Les enumeracions
• Ús de connectors per a organitzar l’espai
• Els verbs atributius i la seva ortografia
19. Entrevista formal
• Formulació preguntes directes i indirectes
• L’ús dels signes de puntuació en les preguntes
• Les parts de l’entrevista: la redacció del
titular, la distribució del contingut i la funció
de la imatge
• L’ortografia dels mots interrogatius
• La cortesia: l’ús del vostè
20. Novel·la de terror
• L’adjectivació
• La dilació del relat a través d’explicacions
• L’ús expressiu dels signes de puntuació
• L’ambientació mitjançant el vocabulari
meteorològic i acústic
• La progressió temporal
21. Recital poètic
• La sonoritat de la rima: relació entre fonètica i
ortografia
• La separació sil·làbica.
• El ritme i l’entonació
• La densificació del text a través dels camps
semàntics
22. 3. Com són les activitats de lectura?
• Destinades a la comprensió del contingut
• Destinades a l’observació dels aspectes
formals tot relacionant-los amb la seva funció
comunicativa
• Destinades a la reflexió metalingüística
23. Abast de les preguntes de comprensió lectora
1. La resposta es troba en un lloc 3. La resposta suposa comprendre
puntual i concret del text. diversos paràgrafs o globalment el text.
2. La resposta suposa comprendre
diverses idees d’un paràgraf.
4. La resposta implica relacionar el text
amb els coneixements propis.
25. Exemple exercici d’entrevista
Exercici 3
El paper de l’entrevistador és fonamental per
aconseguir una bona informació. Per aconseguir-
ho ha de fer preguntes, però també ha de ser àgil
per reaccionar segons el que diu l’entrevistat.
a.Copia a continuació cinc de les preguntes
que creus que l’entrevistador portava
preparades abans de començar les preguntes.
26. Exemple exercici d’entrevista
b. Ara fixem-nos en la resta d’intervencions de l’entrevistador.
1. Copia dues intervencions en les quals intenti crear empatia
amb l’entrevistat.
-
2. Copia dues intervencions en les quals busqui que
l’entrevistat ampliï una de les informacions que ha donat.
-
3. Copia una intervenció en la qual demani una justificació del
que ha dit.
-
4. Copia una intervenció en la qual quedi clar que
l’entrevistadorés un bon observador.
-
27. Exemple recursos del terror
- El fragment que has llegit forma part d’un diari
personal i, per tant, està escrit en primera
persona. Copia cinc frases en les quals es faci
palès l’opinió del protagonista o el seu estat
d’ànim.
- Rellegeix el paràgraf que comença “A mesura que
es feia fosc...” i fes una llista dels elements de la
natura que contribueixen a generar una sensació
d’inquietud.
28. Exemple recursos del terror
- En aquest mateix fragment s’observa el punt
de vista del protagonista en la manera com
veu algunes de les coses que apareixen al
camí. Escriu tres frases o expressions on es
vegi clarament aquest punt de vista
subjectiu.
30. 4. Com són les activitats d’escriptura?
• INSTRUCCIONS COMPLEXES QUE RECULLEN
LA FORMA TREBALLADA
• Planificació de la documentació i dels
elements formals
• Revisió/avaluació a través d’instruments
diversos
• Reescriptura
• Difusió
ACONSEGUIR TEXTOS MÉS DENSOS ACONSEGUIR QUE ELS
MENYS IMPROVISATS CONEIXEMENTS DE LLENGUA
MENYS “ORALS” S’ACTIVIN EN ELS TEXTOS
31. Descripció del carrer
Instrucció
Escriu un text d’un mínim de 20 línies fent una descripció del
carrer o plaça on vius.
Cal que paris atenció als aspectes següents:
a) Posa un títol de l’estil:
Carrer..........................., ......................................................
b) Fes servir un mínim de 10 adjectius. Subratlla’ls per tal de
fer-los més visibles.
c) Fes servir, com a mínim, dues enumeracions.
d) Utilitza el vocabulari urbà i el relatiu a sons i olors que s’ha
treballat al llarg de la unitat didàctica.
e) Para especial atenció a la correcció lingüística.
32. Indicacions entrevista
Exercici 4: Un cop que us heu documentat sobre la llengua, podeu preparar el
qüestionari de l’entrevista. Recordeu que heu de pensar molt bé què voleu
saber abans de redactar les preguntes de l’entrevista.
Tot i que podeu fer les preguntes que us semblin adequades, us proposem
algunes idees:
•saber si fa servir sovint aquesta llengua;
•saber què sent quan parla aquesta llengua o quan la sent fora del seu àmbit
territorial;
•conèixer algunes paraules bàsiques (presentació, salutació, agraïments,
fórmules per desitjar sort...):
•conèixer alguna frase feta o refrany que no existeixi en català i saber-ne el
seu ús;
•cantar alguna cançó de bressol;
•saber quina imatge, olor, gust... li ve al cap quan pensa en la seva llengua;
33. Exemples proposta reescriptura
(novel·la de terror)
• Torna a fixar-te en la descripció del
personatge misteriós i afegeix alguns
adjectius més que accentuïn la seva
personalitat. Recorda que pots atorgar dos
o més adjectius al mateix tret del
personatge:
– Ex. Tenia el rostre pàl·lid i demacrat.
34. Exemples proposta reescriptura
(novel·la de terror)
• Torna a fixar-te en la seqüència d’ambientació i
afegeix algunes explicacions de detalls
secundaris, de manera que es trigui una mica
més a arribar al clímax de la narració.
• Assegura’t que la presència de tòpics del terror a
la narració és prou densa. Si no ho és, afegeix-ne
alguna més. És possible que hagis de modificar
algun passatge.
36. Punts forts i punts febles
• Coherència amb • Integració dels
l’enfocament coneixements lingüístics
competencial i • Familiarització
comunicatiu progressiva dels
• Flexibilitat aprenents
• Compatibilitat amb el • Relativització del paper
currículum dels controls
• Excel·lència tradicionals
37.
38. Algunes referències
- Didàctica: http://blocs.xtec.cat/jmrs/
- El miracle de les llengües maternes:
http://apliense.xtec.cat/arc/node/948
- Veamos Poesía:
http://blocs.xtec.cat/frac/files/2008/04/a9_aula165.pdf
- Projecte Eines: http://projecteeines.wordpress.com/
- Los detalles del terror a propósito de Drácula:
http://www.grao.com/revistas/aula/156-el-cine-y-la-
literatura-en-el-aula/los-detalles-del-terror-a-proposito-
de-dracula
Editor's Notes
EXPLICAR QUE ES TRACTA D’UNA EXPLICACIÓ D’UNA RECERCA DE MOLTS ANYS PROCURANT ACTUAR A LA CLASSE, QÜESTIONANT QUE NO S’HI PUGUI FER RES. RECERCA INDIVIDUAL, COL·LECTIVA: universitat, grups de recerca, projectes editorials… I PROGRESSIVAMENT AMPLIADA EN ELS CONTEXTOS ESCOLARS EN ELS QUALS HE ANAT TREBALLANT. TOT AIXÒ ÉS MOLT COMPLICAT I ESTEM EN PLE PROCÉS…
1. És realment insatisfactòria la competència lingüística de l’alumnat de secundària? Què passaria si féssim un control de competència comunicativa oral i escrita al professorat de secundària? Als polítics? Als universitaris en general? ... Potser es tracta més d’una situació social que no pas d’una situació exclusiva dels escolars actuals. Nosaltres som l’elit que va tenir èxit escolar en el seu dia, però també estàvem rodejats de companys que no escriuen bé. [no és un consol, tampoc] escriure bé és molt difícil, potser el tema de la comprensió és una altra cosa Què mesuren les proves de competències? Prova de lectura: -- Identificació de dades: massa sovint ens quedem en aspectes molt superficials del text. NO HI HA TEMPS, se’n poden fer alguns comentaris o remetre a xerrades anteriors. Prova d’escriptura: Textualització breu i improvisada. L’enunciat parla de procés però no té cap lògica en la situació que es dóna. PER MOLT QUE ES PARLI DE COMPETÈNCIA, S’AVALUA UN PRODUCTE DESCONTEXTUALITZAT . Després, se’n fa una correcció per factors sovint una miqueta difícils de dissociar en textos tan breus i tan fugaços.
RARAMENT ES MESURA, PERÒ QUAN HO HE FET, ELS RESULTATS HAN ESTAT MOLT ELOQÜENTS. 3. NO NOMÉS SÓN ERRADES SINÓ QUE HI HA UN ENORME DESCONEIXEMENT DE LA NORMA 4. SOVINT QUEDEM SORPRESOS DEL SEU DESCONEIXEMENT DE TERMES FORÇA HABITUALS AQUESTA DIFICULTAT AUGMENTA QUAN L’HAN D’ACTIVAR A L’HORA D’ESCRIURE 5. SOLEN TENIR DIFICULTAT PER PARLAR SOBRE LA LLENGUA I LA LITERATURA AIXÒ HO HAURIA DE DESENVOLUPAR UNA MIQUETA DE FET, POSSIBLEMENT EL PROBLEMA ÉS MÉS GREU QUE EL QUE ENS MOSTREN LES PROVES DE COMPETÈNCIES.
Segurament cal anar més enllà de les activitats o de les seqüències didàctiques i caldria prendre decisions de curs, d’etapa, de centre… però no sempre és possible APRENENTATGE SIGNIFICATIU L’alumnat arriba a secundària amb una idea determinada del que cal fer quan es fa un exercici de lectura i quan es fa un exercici d’escriptura.
AQUÍ ES TROBA EL REPTE CENTRAL, un lector o un escriptor escolar no pot entendre’s com un lector o un escriptor en una situació ideal. De totes maneres, hem d’intentar que s’hi acosti: HE D’EXPLICAR CLARAMENT AIXÒ DELS TRES LLINDARS [UMBRAL] EN UNA SITUACIÓ DE CLASSE, LA SITUACIÓ ES COMPLICA. Llindar físic Llindar epistèmic: posar-se a treballar Llindar epistemològic: posar-se a treballar des d’un posicionament adequat a la matèria, és a dir, que afavoreixi la competència lingüística i literària. RAONAMENT, PENSAMENT, REFLEXIÓ... QUIN ÉS EL PUNT DE PARTIDA quan comencem a treballar? Cal familiaritzar l’alumnat (o una part) amb aquest tercer llindar si volem que acabin essent lectors i escriptors competents. AIXÒ AFECTA AL PAPER DEL MEDIADOR. EN LA LECTURA PERSONAL, GUIADA, AQUESTA REMISSIÓ ALS REFERENTS I AQUEST POSICIONAMENT S’ADOPTA D’UNA MANERA PERSONALITZADA. La lectura . Autor:Berthe Morisot Fecha:1869-70
AQUESTA ÉS UNA REFLEXIÓ SOBRE EL MATEIX: COM ACONSEGUIR QUE ELS ALUMNES PENSIN RAONIN? La idea de saber què he après, és justament el condicionant mínim per travessar el tercer llindar.
POTSER HEM DE TROBAR PUNTS COMUNS. JO EN PROPOSARÉ DOS SI EXISTEIX LA COHESIÓ ORAL, PERQUÈ NO PODEM ENTENDRE LA INTERACCIÓ ESCRITA COM UN PROCÉS DE FORMACIÓ, ENRIQUIMENT, DE COMUNICACIÓ DIFERIT? DE TOTES MANERES, AQUESTA IDEA ÉS MASSA BONA PER REGALAR-LA EN UN CONGRÉS AIXÍ…
HEM D’ANAR MÉS ENLLÀ DE L ’ACTIVITAT [1] Voir Dolz, J., Noverraz, M., et Schneuwly, B. (dir.). (2001). S’exprimer en français. Séquences didactiques pour l’oral et l’écrit. Bruxelles-Genève, Corome, De Boeck.
LA VERITAT ÉS QUE NO ÉS LA SEQÜÈNCIA IDEAL PER AL QUE VULL TRACTAR. POTSER LA DEL MIRACLE ÉS UNA MICA MÉS CLARA, PERÒ VAJA...
“ Els gèneres literaris són classes específiques d’obres , caracteritzades per un total de procediments o trets constitutius dominants , classes que es desenvolupen mitjançant la incorporació de nous textos vinculats en la seva forma als ja existents” Glòria Bordons (1993) EL CONVERTIM EN EIX CONCEPTUAL PER DIVERSES RAONS: Es tracta d’un concepte PRÒPIAMENT LITERARI, amb una base teòrica ferma que permet ser TRANSFERIDA a les aules (Schaeffer i Canvat): PARÀMETRES DE COMPARACIÓ Ho veurem més tard. FACIL D’IDENTIFICAR per part dels lectors destinataris de la nostra proposta (horitzó d’expectatives) INTERCULTURALS INTERDISCIPLINARS (CINEMA) ES PERLLONGUEN EN EL TEMPS (AMB CANVIS) ADAPTABLES A LES CAPACITATS DELS APRENENTS (MÉS QUE L’HISTORICISME) ALTERNATIVES EN SITUACIONS DE BILINGÜISME ATESA LA GRAN QUANTITAT DE POSSIBILITATS. ALTERNATIVA ESO// BATXILLERAT INCORPORACIÓ NOUS CÀNONS EN CONSEQÜÈNCIA, EL PROCÉS DE CREACIÓ també s’hi veu afectat ENS INTERESSA AQUESTA GUIA EN EL LECTOR, A BANDA DEL TEMA, HI HA TOT UN JOC D’EXPECTATIVES: AQUÍ ÉS QUAN VOLDRIA FER REFERÈNCIA AL CONTE QUE HEM LLEGIT A LA PRIMERA UNITAT. Em
LA SEMANA VERANEANDO 5.2. (PER TAL DE FIXAR-SE EN EL TIPUS DE PREGUNTA O ACTIVITAT DE LECTURA I COMPARAR-LA AMB LES DE CCBB) LA IMPORTÀNCIA D’ENSENYAR-LOS A TEXTUALITZAR RESPOSTES FORMALS I A JUSTIFICAR-LES AIXÍ SÍ QUE TÉ SENTIT UNA ACTIVITAT DE RESPOSTA MÚLTIPLE L’escola de Ginebra l’anomena megaútil didàctic
Hem de pensar mentalment en una dicotomia que no és tal. Se’ns complica enormement la feina, no? L’estudi dels usos, amplia enormement el nostre àmbit de treball La competència comunicativa implica molta més dificultat, i si ja ha de ser PLURILINGÜE, NO EN PARLEM...
Això no implica exactament un canvi de paradigma sinó una ampliació del paradigma a tots nivells: El professor ja no només és responsable de la llengua sinó de la comunicació en totes les seves formes i vessants Ja no es pot limitar a l’anàlisi del sistema i a la gramaticalitat sinó que ha de valorar si els textos representen usos factibles . Ja no es tracta d’assolir una competència lingüística sinó una competència comunicativa plena, la qual no s’avaluarà només per la seva correcció sinó per la seva eficàcia, essent-ne la correcció una part irrenunciable en molts casos. La competència comunicativa implica molta més dificultat, i si ja ha de ser PLURILINGÜE, NO EN PARLEM...
El gènere funciona com una norma que intervé en l’estructuració dels enunciats, tal com ho fan les formes del llenguatge. Bakhtine (1984) Per què ens interessen els gèneres? - Són pràctiques de llenguatge socialment reconegudes. - N’hi ha d’orals, d’escrits, d’audiovisuals... - Tot text és, socialment, un exemplar de gènere. Organitzen i desenvolupen l’horitzó d’expectatives del lector i de l’emissor. - Té un ancoratge social. - Presenta unes regularitats de composició i formals en els textos produïts. -“Els gèneres són útils que institueixen la possibilitat de comunicació”[Schneuwly]
LA VERITAT ÉS QUE NO ÉS LA SEQÜÈNCIA IDEAL PER AL QUE VULL TRACTAR. POTSER LA DEL MIRACLE ÉS UNA MICA MÉS CLARA, PERÒ VAJA...
A NIVELL DE LECTURA: EXPLICAR LES TENDÈNCIES DE QÜESTIONAMENT I LA IMPLICACIÓ DEL PROFESSORAT DIFICULTATS PER SABER-SE EXPLICAR...DIFICULTATS EXPRESSIVES. AIXÒ SERVIRIA PER EXEMPLIFICAR LA DISTÀNCIA ENTRE EL TIPUS DE POSICIONAMENT QUE ESPEREM I EL QUE SE SOL TENIR EN INICIAR L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA. POSSIBLEMENT, DES DE 4, TINDRÍEM UN PUNT DE PARTIDA CAP A D’ALTRES TEXTOS. PREGUNTES QUE RECLAMEN RESPOSTES QUE MANTENEN UNA RELACIÓ EXPLÍCITA, TEXTUAL I PUNTUAL
UNA LECTURA I UNA ACTIVITAT DE LECTURA QUE OBRE PORTES EL VALOR AFEGIT ES POT TROBAR EN LA IDEA D’ENLLAÇ Necessitat d’entendre la idea d’enllaç: Text amb portes BREU EXPLICACIÓ DE LES PORTES: OPORTUNITAT
Activitat sobre la importància de la redacció de l’entrevista per tal de donar-hi agilitat i la capacitat d’improvisació. EL MIRACLE DE LES LLENGÜES MATERNES
Activitat sobre la importància de la redacció de l’entrevista per tal de donar-hi agilitat i la capacitat d’improvisació. EL MIRACLE DE LES LLENGÜES MATERNES