El paper de la gramàtica en el marc del treball per tasques                Carme Durán              Grup GREAL (UAB)      ...
Quin és l’objectiu d’ensenyament iaprenentatge del català per a adults?
Quin paper hi té la gramàtica?
Un model d’adquisició i ensenyament de L2 (Ellis, 1990; citat a Camps et al., 2005)
–Vols un cafè?            ✗–No, gràcies; ja he pres un a casa               n’hePer poder revisar els textos dels estudian...
- No trobo aquesta paraula al diccionari: “tot  l’esporuguia”- És clar! És un verb; n’has de buscar l’infinitiu:  “esporug...
L’ensenyament de la gramàtica   Ús           Sistematització          Reflexió
Quina gramàtica?        Quins continguts gramaticals?Gramàtica de l’oració: categories, funcions, lèxic, derivació,ortogra...
Quins obstacles i dificultats ens hi             trobem?                        L1/L2/LE           Diferents coneixements ...
Tipologia de dificultats.      Principals obstacles la producció escrita (primària)                        Cappeau & Roube...
La nominalitzacióActivitat 1Forma noms, afegint el sufix que correspongui, a partirdels verbs següents. Si cal, consulta e...
Ús de les nominalitzacions                                (Zayas, 2011)• Índexs i subíndexs   – La transmissió de la infor...
Activitats relacionades amb l’ús                             (Zayas, 2011)• Activitats de comprensió lectora   – Identific...
Tipus d’activitats per aprendre gramàtica (Zayas)1. Classificar                  OBSERVAR2. Comparar3. Exemplificar4. Jutj...
…en el marc del treball per tasques                      Font: http://writingprompts.tumblr.com/
La metodologia que un docent adopta per  ensenyar depèn, en bona mesura, del concepte  que té del que és aprendre.        ...
Referents teòrics                          Didàctiques específiques                                       Motivació = moti...
Metodologies actives              Centrades en l’estudiantA partir d’una tasca, d’un projecte, d’una recerca...Una situaci...
Desenvolupament d’una seqüència didàctica basada en un          projecte d’escriptura (Camps, 1994)
SD La construcció d’una novel·la d’intriga (Ribas, 1998)Què es farà?                 Elaboració d’una col·lecció de petite...
SD El temps de la narració (Ferrer, 2006)Què s’aprendrà? / objectius d’aprenentatge1. Distingir entre el temps de lenuncia...
Les seqüències didàctiques per aprendre gramàtica (SDG) (Camps, 2003)      Definició de la tasca                          ...
A la recerca del pronom desaparegut
Una SDG sobre el pronom hi   La construcció del coneixement gramatical a través de la recerca i el raonamentTasca: treball...
Característiques• Observació i anàlisi d’usos reals (i contextualitzats)• Utilització de materials de consulta (gramàtique...
Referències bibliogràfiques•   CAMPS, A. (1994): Projectes de llengua entre la teoria i la pràctica. Articles de Didàctica...
Gràcies per la vostra atenció@carmeduran   cduran4@xtec.cat   www.greal.cat
El paper de la gramàtica en el marc del treball per tasques
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

El paper de la gramàtica en el marc del treball per tasques

3,004 views

Published on

  • Be the first to comment

El paper de la gramàtica en el marc del treball per tasques

  1. 1. El paper de la gramàtica en el marc del treball per tasques Carme Durán Grup GREAL (UAB) Aprendre llengües al segle XXI Jornada formativa per a professorat del Consorci per a la Normalització Lingüística Barcelona, 18 de juny de 2012
  2. 2. Quin és l’objectiu d’ensenyament iaprenentatge del català per a adults?
  3. 3. Quin paper hi té la gramàtica?
  4. 4. Un model d’adquisició i ensenyament de L2 (Ellis, 1990; citat a Camps et al., 2005)
  5. 5. –Vols un cafè? ✗–No, gràcies; ja he pres un a casa n’hePer poder revisar els textos dels estudiants ambun metallenguatge comú comprensible
  6. 6. - No trobo aquesta paraula al diccionari: “tot l’esporuguia”- És clar! És un verb; n’has de buscar l’infinitiu: “esporuguir”.Per poder consultar llibres d’estil, diccionaris igramàtiques
  7. 7. L’ensenyament de la gramàtica Ús Sistematització Reflexió
  8. 8. Quina gramàtica? Quins continguts gramaticals?Gramàtica de l’oració: categories, funcions, lèxic, derivació,ortografia, concordança...Gramàtica del text: connectors, anàfores, repeticions,organitzadors textuals, correlació temporal...Pragmàtica: adequació a la situació comunicativa, registre,modalitat...
  9. 9. Quins obstacles i dificultats ens hi trobem? L1/L2/LE Diferents coneixements previs Metallenguatge no compartitCom relacionar l’estudi de la llengua amb la interpretació i producció de textos
  10. 10. Tipologia de dificultats. Principals obstacles la producció escrita (primària) Cappeau & Roubeau, 2005• La segmentació (mots, frases): *endinsarse, *a donar se’n, la puntuació, els connectors…• La designació dels personatges: anàfores, substituts (pronoms, sinònims, elements que asseguren la cohesió del text (ús dels noms propis, dels determinants, dels complements, dels pronoms, etc.).• Com fer parlar els personatges ( discurs directe i indirecte): ús de la puntuació, ús dels verbs dicendi, proposicions subordinades, concordança dels temps verbals...• Entorn al gènere i al nombre: ortografia, comprensió del text, cohesió...• L’ús dels temps verbals (ortografia, concordança, cohesió dins del text...) i altres marques de temps.• L’ortografia lexical i gramatical Adaptat de Paolacci, 2012
  11. 11. La nominalitzacióActivitat 1Forma noms, afegint el sufix que correspongui, a partirdels verbs següents. Si cal, consulta el diccionari.Verb Nomtransmetrecrearfugirreduiraccedircaureadoptar
  12. 12. Ús de les nominalitzacions (Zayas, 2011)• Índexs i subíndexs – La transmissió de la informació• Cronologies – 24 de juliol de 1974: Creació de la Junta Democràtica....• Determinació del tema d’un text – La fugida del capital• Titulars de premsa – La reducció del sou, primera inquietud dels treballadors• Enunciats explicatius – Un accés massiu a les xarxes dels usuaris d’Skipe va provocar la caiguda dels serveis durant tot els dia d’ahir.• Procediment de cohesió en textos expositius i explicatius – Hi ha dues maneres de tenir fills: els engendres o els adoptes. L’adopció...
  13. 13. Activitats relacionades amb l’ús (Zayas, 2011)• Activitats de comprensió lectora – Identificar el tema d’un text – Esquematitzar-lo – Afegir-hi subtítols• Activitats de composició de textos – Elaborar cronologies – Redactar titulars de premsa – Redactar exposicions i explicacions• Activitats de manipulació – Analitzar les proposicions d’un enunciat – Integrar dos enunciat en un de sol – Completar textos (espais buits) amb nominalitzacions com a procediment de cohesió. – ...
  14. 14. Tipus d’activitats per aprendre gramàtica (Zayas)1. Classificar OBSERVAR2. Comparar3. Exemplificar4. Jutjar5. Interpretar6. Completar7. Manipular8. Reescriure9. Integrar MANIPULAR10. Compondre un text /PRODUIR
  15. 15. …en el marc del treball per tasques Font: http://writingprompts.tumblr.com/
  16. 16. La metodologia que un docent adopta per ensenyar depèn, en bona mesura, del concepte que té del que és aprendre. Durán i Manresa (2011: 167)
  17. 17. Referents teòrics Didàctiques específiques Motivació = motiu, activitats amb sentit Implicació de l’estudiant a través de projectes reals InteraccióVetllar pels processos A partir de Camps, 1994 i 2003
  18. 18. Metodologies actives Centrades en l’estudiantA partir d’una tasca, d’un projecte, d’una recerca...Una situació global que dóna sentit a les activitats Atenció al procés Interacció entre iguals i amb l’expert
  19. 19. Desenvolupament d’una seqüència didàctica basada en un projecte d’escriptura (Camps, 1994)
  20. 20. SD La construcció d’una novel·la d’intriga (Ribas, 1998)Què es farà? Elaboració d’una col·lecció de petites novel·les policíaques oTasca d’intriga.Què s’aprendrà?Objectius d’aprenentatge  Conèixer les característiques del gènere novel·la policíaca per comprendre millor aquest tipus de textos.  Valorar la importància del punt de vista i de l’elecció del narrador en aquest tipus de relats.  Familiaritzar-se amb els temes característics i els esquemes argumentals més freqüents.  Valorar la creació i descripció de personatges i d’ambients com a elements fonamentals de la novel·la  Descobrir la creació i el manteniment de la intriga com a recurs per interessar i guiar el lector.  ...  Reconèixer els principals valors del temps verbal en la narració i utilitzar-los adequadament en la producció dels relats propis.  Saber introduir en el relat el que diuen els personatges.  ...
  21. 21. SD El temps de la narració (Ferrer, 2006)Què s’aprendrà? / objectius d’aprenentatge1. Distingir entre el temps de lenunciat i el temps de lenunciació per comprendre el lligam entre lun i laltre;2. reconèixer les manipulacions que fa el narrador en ordenar els fets;3. reconèixer els principals valors del temps verbal en la narració i utilitzar-los adequadament en la producció dels relats propis.Continguts d’aprenentatgeDe tipus contextual De tipus textual De tipus morfològic i ortogràfico Distinció temps de o Alternança perfet/ Observació, manipulació i l’enunciat / temps de imperfet per a expressar el sistematització d’aspectes l’enunciació. primer i el segon pla del morfològics i ortogràfics en Identificació de díctics. relat. relació amb la conjugació de:o Tria de l’eix temporal en o Alternança - l’imperfet una narració. plusquamperfet / perfet / - el perfeto Temps narrat / temps condicional en l’eix del - el plusquamperfet comentat. El present en passat. - el futur els comentaris del o Alternança pretèrit - el condicional narrador. indefinit / perfet / futur en l’eix del present.
  22. 22. Les seqüències didàctiques per aprendre gramàtica (SDG) (Camps, 2003) Definició de la tasca Desenvolupament de la tasca Informe i avaluació Plantejament del problema que s’ha de resoldre: recerca, revisió, Establir procediments Posada en comú de les comparació, descobriment de la d’observació i de recollida de conclusions de cada grup. regularitat, de la variació dels dades. usos, etc.: • Anticipació de la tasca Recollida de dades, transcripció, Redacció de l’informe: • Anticipació del que s’ha establiment de corpus. escrit, mural, explicació d’aprendre oral, etc. • Elaboració del problema Anàlisi i organització de les dades Aplicació a situacions d’úsA partir dels A partir dels i/o exercitació per a laconeixement documents: consolidació d’aspectes Consultas propis llibres de text, Ampliació de que cal automatitzar: esquema i textos, la recerca a elaboració d’exercicis per documentació esquemes, noves fonts part dels mateixos prèvia resums, etc. d’informació alumnes, correcció de aportats pel textos, anàlisi de nous professor. corpus, etc.AvaluacióActivació i explicitació de Seguiment de la tasca: Avaluació final i autoavaluació de:conceptes gramaticals previs, • Per part del professor: ajut als grups, • Els continguts a través de lesexperiències anteriors, posades en comú parcials, aportació conclusions a l’informe iconeixement de procediments d’informació. l’exposició (si n’hi ha)relacionats, etc. • Per part dels alumnes: resums parcials, • Els aprenentatges diari, etc. • Els conceptes gramaticals 18.07.06 • Diversitat de situacions interactives implicats.
  23. 23. A la recerca del pronom desaparegut
  24. 24. Una SDG sobre el pronom hi La construcció del coneixement gramatical a través de la recerca i el raonamentTasca: treball de recerca sobre l’ús oral informal del pronom hiObjectius d’aprenentatge:- indagar sobre els usos reals del pronom hi i detectar-ne les dificultats- conèixer i saber aplicar la normativa d’ús del pronom hiFASE 1 FASE 2 FASE 3Presentació Desenvolupament Informe finalExploració dels coneixements 1. Recerca bibliogràfica. Redacció de l’informe d’acordprevis. 2. Elaboració de amb l’esquema següent:Proposta de recerca l’instrument de recerca. a) Què en sé? Coneixementsa) Pregunta oberta. 3. Esquema global de previs.b) Proposta de treball de l’informe. b) Què en vull saber? camp. 4. Organització dels resultats Objectius. i anàlisi de les dades c) Com ho puc saber Procediment seguit. d) Què n’he après? Conclusions. Camps i Fontich (2003)
  25. 25. Característiques• Observació i anàlisi d’usos reals (i contextualitzats)• Utilització de materials de consulta (gramàtiques, llibres de text, diccionaris...)• Integració del discurs oral i escrit• Integració de l’ús i de la reflexió sobre l’ús• Participació activa dels estudiants en el seu propi aprenentatge (competència aprendre a aprendre).• La gramàtica es presenta com una cosa viva, útil, real...• La SDG: model d’intervenció que proposa dues tasques bàsiques, una de recerca i una altra d’aprenentatge. Els objectius: descobrir el funcionament de la llengua en algun aspecte, i l’aprenentatge d’uns continguts gramaticals específics.• Avaluació de la SD: en el procés i en el resultat• Avaluació del contingut gramatical objecte d’estudi: a curt termini (activitats específiques) i a llarg termini (en els seus textos, orals i escrits).
  26. 26. Referències bibliogràfiques• CAMPS, A. (1994): Projectes de llengua entre la teoria i la pràctica. Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura, 2, p. 7-20.• CAMPS, A.; FERRER, M. (coords.) (2000): Gramàtica a l’aula. Barcelona: Graó.• CAMPS, A.; FONTICH, X. (2003): La construcció del coneixement gramatical dels alumnes de secundària a través de la recerca i el raonament: l’ús del pronom hi en el català oral. Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura, 31, 99-110.• CAMPS, A. (coord); GUASCH, O.; MILIAN, M.; RIBAS, T. (2005): Bases per a l’ensenyament de la gramàtica. Barcelona: graó.• CAPPEAU, P., ROUBAND, M.-N. (2005): Enseigner les outils de la langue avec les poductions délèves. París: Bordas.• DURÁN, C.; MANRESA, M.:(2011): Seqüències didàctiques per aprendre Llengua i Literatura. Dins CAMPS, A. (coord.): Llengua catalana i literatura. Investigació, innovació i bones pràctiques (p. 167- 206). Barcelona. Graó.• FERRER, M. (2006): El temps de la narració: una seqüència de treball gramatical. Dins CAMPS, A.; ZAYAS, F. (coord.) Seqüències didàctiques per a aprendre gramàtica (p. 71-83). Barcelona. Graó.• RIBAS, T. (1998): La construcció d’una novel·la d’intriga. A CAMPS, A.; COLOMER, T. (coords.). Lensenyament i laprenentatge de la llengua i la literatura en leducació sencundària (p. 161- 175).Barcelona: ICE/Horsori.• ZAYAS, F. (2011): El lugar de la gramática en la enseñanza de la lengua. Dins RUIZ, U. (coord.): Lengua Castellana y Literatura. Investigación, innovación y buenas prácticas (p. 91-106). Barcelona: Graó.
  27. 27. Gràcies per la vostra atenció@carmeduran cduran4@xtec.cat www.greal.cat

×