Períodes d'exclusió de centres d'atenció infantil per processos infecciosos i...Pediatriadeponent
Repàs a les malalties infeccioses més freqüents durant la primera infància. Vies de contagi i els períodes d'incubació. Recomanacions per exclusió de l'assistència a la llar d'infants.
Repàs a la sistemàtica d'estudi de les rinitis i asma al·lèrgiques i l'al·lèrgia alimentària. Criteris de derivació, tractament i seguiment del pacient.
Repàs a les patologies ORL més freqüents a l'edat pediàtrica i orientació sobre la necessitat de derivació urgent, diferida o programada a la consulta d'ORL.
El Dr. Sergi Navarro, cap de la Unitat de Cures Pal·liatives Pediàtriques de l'Hospital Sant Joan de Déu, ens explica el perquè de la existència d'aquesta unitat en el suport als pacients i a les famílies.
L’accés de la infància a l’alimentació saludable - 8è estudi - PresentacióCreu Roja a Catalunya
L'estudi ha volgut conèixer de ben a prop i, de forma
monogràfica, la realitat de l’alimentació dels nens i nenes de les famílies
ateses a la Creu Roja en els seus programes de Lluita contra la pobresa
i l’exclusió social.
No és, però, el primer estudi de l’Observatori de Vulnerabilitat que
aborda aquesta matèria però sí que es tracta de l’estudi més detallat
i ampli realitzat fins ara que abasta aquesta temàtica des del punt
de vista de l’accés nutricional de la nostra infància en risc d’exclusió
social.
El present estudi s’emmarca precisament en el curs de la campanya de l’Aliança Humanitària per a l’Alimentació
Infantil, que té per objecte sensibilitzar la societat sobre la importància d’assegurar l’accés normalitzat i
dignificat de les famílies a una alimentació sana, equilibrada i variada per als seus fills i filles.
Seguint aquest protocol, els joves participen en la investigació per desenvolupar una vacuna contra la malària que, en combinació amb les mesures actuals, podria contribuir de manera significativa a controlar millor aquesta important malaltia causada per un paràsit. Els estudiants provaran diverses possibles vacunes mitjançant la tècnica anomenada ELISA, i decidiran quina és la més eficaç. El protocol de l’experiment és una oportunitat perquè els centres de ciències, els museus i les escoles simulin un experiment real realitzat en un laboratori de veritat per investigar la vacuna de la malària.
Webinar SumaSalut - El Beveu Menys, un programa clau en la postpandèmia. 10...PonenciesASPCAT
Presentació de Joan Colom, sub-director General de Drogodependències, que repassa l'impacte de la Covid-19 en la salut mental i en el consum d'alcohol i altres substàncies. Reptes i oportunitats dels programes preventius i de promoció de la salut, en especial del Beveu menys, en el context de postpandèmia.
Períodes d'exclusió de centres d'atenció infantil per processos infecciosos i...Pediatriadeponent
Repàs a les malalties infeccioses més freqüents durant la primera infància. Vies de contagi i els períodes d'incubació. Recomanacions per exclusió de l'assistència a la llar d'infants.
Repàs a la sistemàtica d'estudi de les rinitis i asma al·lèrgiques i l'al·lèrgia alimentària. Criteris de derivació, tractament i seguiment del pacient.
Repàs a les patologies ORL més freqüents a l'edat pediàtrica i orientació sobre la necessitat de derivació urgent, diferida o programada a la consulta d'ORL.
El Dr. Sergi Navarro, cap de la Unitat de Cures Pal·liatives Pediàtriques de l'Hospital Sant Joan de Déu, ens explica el perquè de la existència d'aquesta unitat en el suport als pacients i a les famílies.
L’accés de la infància a l’alimentació saludable - 8è estudi - PresentacióCreu Roja a Catalunya
L'estudi ha volgut conèixer de ben a prop i, de forma
monogràfica, la realitat de l’alimentació dels nens i nenes de les famílies
ateses a la Creu Roja en els seus programes de Lluita contra la pobresa
i l’exclusió social.
No és, però, el primer estudi de l’Observatori de Vulnerabilitat que
aborda aquesta matèria però sí que es tracta de l’estudi més detallat
i ampli realitzat fins ara que abasta aquesta temàtica des del punt
de vista de l’accés nutricional de la nostra infància en risc d’exclusió
social.
El present estudi s’emmarca precisament en el curs de la campanya de l’Aliança Humanitària per a l’Alimentació
Infantil, que té per objecte sensibilitzar la societat sobre la importància d’assegurar l’accés normalitzat i
dignificat de les famílies a una alimentació sana, equilibrada i variada per als seus fills i filles.
Seguint aquest protocol, els joves participen en la investigació per desenvolupar una vacuna contra la malària que, en combinació amb les mesures actuals, podria contribuir de manera significativa a controlar millor aquesta important malaltia causada per un paràsit. Els estudiants provaran diverses possibles vacunes mitjançant la tècnica anomenada ELISA, i decidiran quina és la més eficaç. El protocol de l’experiment és una oportunitat perquè els centres de ciències, els museus i les escoles simulin un experiment real realitzat en un laboratori de veritat per investigar la vacuna de la malària.
Webinar SumaSalut - El Beveu Menys, un programa clau en la postpandèmia. 10...PonenciesASPCAT
Presentació de Joan Colom, sub-director General de Drogodependències, que repassa l'impacte de la Covid-19 en la salut mental i en el consum d'alcohol i altres substàncies. Reptes i oportunitats dels programes preventius i de promoció de la salut, en especial del Beveu menys, en el context de postpandèmia.
Abús sexual, maltracte i negligència en la infànciaPediatriadeponent
L'abús a l'edat pediàtrica, les seves conseqüències sobre el desenvolupament emocional i les seves manifestacions a nivell de trastorn mental. Conseqüencies psicopatològiques i implicacions assistencials.
Pit dolorós durant el període d'alletament matern 2016Pediatriadeponent
Idees bàsiques per a fer una avaluació de la mare amb dolor al pit durant el període d'alletament, les seves causes, les manifestacions clíniques i una orientació terapèutica.
Sabíeu que els serveis sanitaris determinen en poca mesura la nostra salut ? Sabíeu que hi ha altres factors molt més importants i que fan que tinguem bona salut o no ?
Sabíeu que les dones presenten pitjor salut percebuda que els homes, tot i tenir una esperança de vida més llarga ?
Jornada "La Prescripció Social... Ara més que mai" - 16 de març de 2021
Presentació: La prescripció social a Catalunya. Presentació de la “Guia de prescripció d’actius comunitaris: Programa de Prescripció Social i Salut (PSS)” - Joan Colom (Sub-director general de Drogodependències de l'Agència de Salut Pública de Catalunya)
Tendències de les desigualtats en l'ús del preservatiu en adolescents de Barcelona.
Laia Alvarez, Gloria Pérez, Xavier Continente, Mercè Gotsens i Anna Pérez
Hàbits alimentaris dels adolescents després de l'inici de la crisi econòmica
Teresa Arechavala, Xavier Continente, Anna Pérez, Xavier Bartoll, Francesca Sànchez i Mª José López
Els divendres de Lesseps, 20 de març de 2015
Presentació a càrrec de Joan MV Pons. AQUAS, en el marc de la jornada Decisions clínicas compartidas. Las lecciones de Victor Montori, celebrada al Paranimf de Facultat de Medicina de la UB el 19 de maig de 2017.
La Salut i els seus determinants
1. Salut i malaltia. Concepte i definicions
2. Evolució i enfocaments
3. Procés salut-malaltia
4. Origen, evolució i transmissió de la malaltia 5. Determinants del procés salut-malaltia
Presentació en PWP sobre "Salut i malaltia", per a cicles formatius de grau mitjà. Aquest treball està fet gràcies a una llicència retribuïda atorgada per la generalitat de Catalunya, sota una llicència Creative Commons. Totes les imatges que l'il·lustren poden ser usades de forma lliure amb finalitats educatives, sempre que se'n faci l'atribució que consta al peu de la imatge (de domini públic, o llicència Cc o GNU).
Rinitis al·lèrgica a l'edat pediàtrica. És la malaltia crònica més freqüent a l'edat pediàtrica. Prevalença, factors de risc, etiologia, diagnòstic i tractament.
Anquiloglòssia: diagnòstic, tractament i implicacions. 2024Pediatriadeponent
Repàs a les diverses eines per a valorar l'anquiloglòssia en el context de la dificultat per l'alletament matern. Tractament quirúrgic. Anquiloglòssia, parla i malposició dental.
Malalties minoritàries. Què n'ha de saber el pediatre/a?Pediatriadeponent
Definició de malaltia rara/minoritària. Recursos per a professionals, famílies. Centres de recerca.
https://pedretina.org/ i https://stargardtgo.blogspot.com/
Hiperbilirubinèmia neonatal: novetats en l'abordatge. 2023Pediatriadeponent
Fisiopatologia de la hiperbilirubinèmia en el període neonatal. Icterícia. Risc d'encefalopatia bilirubínica i kernicterus. Mesura de la bilirubina. Noves indicacions de tractament segons edat gestacional i dies de vida.
Introducció al concepte de Cures Centrades en el Desenvolupament i la Família (CCDF) en l'atenció al nadó prematur. Estrés i desenvolupament neurosensorial, el paper de la família com a cuidadora del nadó.
NIDCAP: cura del nadó d'una manera més individualitzada i a través de l'observació. Teoria Sinactiva.
Alimentació saludable. Estil de vida saludable vs dieta.
Canvi d'hàbits. Model mare/pare. Establiment de límits. Reforçaments. Gestió de conflictes. Alternatives als càstigs. El perill psicològic de les dietes.
Presentació de Mª José Sabariego, infermera de Badalona Serveis Assistencials, a la Jornada de celebració del Dia Internacional de les Infermeres, celebrat a Badalona el 14 de maig de 2024.
Presentació de Jaime Bataller, infermer especialista de família i comunitària de Badalona Serveis Assistencials, a la Jornada de celebració del Dia Internacional de les Infermeres, celebrada a Badalona el 14 de maig de 2024.
Presentació de Maria Iborra, infermera en cures pal·liatives de Badalona Serveis Assistencials, a la Jornada de celebració del Dia Internacional de les Infermeres, celebrat a Badalona el 14 de maig de 2024.
Presentació de Noemí Gómez, infermera de Badalona Serveis Assistencials, a la Jornada de celebració del Dia Internacional de les Infermeres, celebrada a Badalona el 14 de maig de 2024.
Presentació de Teresa Pujadas i Mónica Góme, infermeres referents de l’Equip d’Atenció Residencial de Badalona Serveis Assistencials, a la Jornada de celebració del Dia Internacional de les Infermeres, celebrada a Badalona el 14 de maig de 2024.
Presentació de Vicky Sanchez, infermera del servei d'endoscòpies de Badalona Serveis Assistencials, a la Jornada de celebració del Dia Internacional de les Infermeres, celebrada a Badalona el 14 de maig de 2024.
Presentació de Valentina Suarez i Sara Calmaestra, infermera de salut mental i educadora social de Badalona Serveis Assistencials, a la Jornada de celebració del Dia Internacional de les Infermeres, celebrada a Badalona el 14 de maig de 2024.
Presentació de Mireia Fernández, Infermera Pràctica Avançada IPA-FCC i Membre del Comité de Nafres Complexes de Badalona Serveis Assistencials, a la Jornada de celebració del Dia Internacional de les Infermeres, celebrada a Badalona el 14 de maig de 2024.
Presentació de Noelia Leal i Silvia Ortigosa, infermeres de Badalona Serveis Assistencials, a la Jornada de celebració del Dia Internacional de les Infermeres, celebrada a Badalona el 14 de maig de 2024.
C.3 Lideratge infermer en la gestió de l'accés vascular, mes enlla...
Activitats preventives: Com passar del tot per a tots a l'atenció prioritzada als nens de risc?
1. Activitats preventives:
Com passar del tot
per a tots, a l’atenció prioritzada
als nens de risc?
XXX CURS DE FORMACIÓ
CONTINUADA EN PEDIATRIA
COMLL
Alicia Aguiló Regla
24/01/13
2. Avui parlarem de:
• La salut i els seus determinants.
• Alguns conceptes sobre activitats
preventives i graus de recomanació.
• Què suposen les activitats preventives en
l’activitat dels pediatres?
• Resultats de l’entorn.
• Ens hem de replantejar com fer l’atenció
preventiva als nens sans?
4. Concepte de salut
• La salut és un estat complet de benestar físic,
mental i social i no sols l’absència de malaltia.
(OMS 1946)
• La salut és la capacitat de desenvolupar el propi
potencial i respondre de manera adient als
reptes de l’ambient. (OMS 1985)
• La salut és el resultat de les cures que un es
dispensa a si mateix i als altres, la capacitat de
prendre decisions i controlar la propia vida i
d’assegurar que la societat en la que viu ofereix
a tots els membres les mateixes possibilitats.
(Carta de Otawa 1986)
5. Determinants de salut
• Factors que influeixen en la salut
individual, que interactuant en
diferents nivells d’organització,
determinen l’estat de salut d’una
població.
6. • Biologia
• Medi ambient
• Estils de vida
• Sistema sanitari
7. Determinants de salut
• Biologia: càrrega genètica, edat, gènere.
• Medi ambient: Pobresa, salubritat aigües i
aliments, insectes vectors, contaminació
ambiental, tipus de societat.
• Estils de vida: Nutrició, sedentarisme,
estrés, drogues, violència.
• Sistema sanitari: Accesibilitat, utilització,
equitat.
8. Determinants de salut
(països desenvolupats)
Determinants Pes en Despesa
mortalitat
Biologia
27% 6,9%
humana
Estils de vida 43% 1,2%
Medi ambient 19% 1,5%
Sistema
11% 90,6%
sanitari
J Vignolo, M Macri, A Balsamo. Departamento de Medicina preventiva y Social. Montevideo 2007.
http://www.slideshare.net/hamel/salud-y-enfermedad-determinantes-de-salud-nocin-de-riesgo
15. Determinants de salut
• http://www.health-inequalities.eu/HEALTHEQUITY/EN/about_hi/health_inequalities/at_national_level/
16.
17.
18. Determinants de salut
• Els nens de famílies més pobres tenen
menys salut i una menor inversió en
capital humà, quan es faran adults estaran
menys sans i guanyaran menys salaris.
Això repercutirà en la salut dels seus fills,
perpetuant el cicle de la pobresa.
• Bull World Health Organ. 2005 Oct;83(10):777-84. Epub 2005 Nov 10.Investing in children's health: what are
the economic benefits?Belli PC, Bustreo F, Preker A .
21. Què és una activitat preventiva?
• Acció que evita la malaltia.
• Acció que disminueix la morbimortalitat
d’una malatia.
• Acció que ajuda a la recuperació d’una
malatia
• Acció que, en tot contacte sanitari, evita la
iatrogènia.
23. És millor prevenir que guarir?
• Més atenció sanitària implica més vivència
de malaltia.
• Totes les activitats/cribratges tenen
iatrogènia derivada (falsos positius,
ansietat, efectes adversos de proves…).
• Medicalització de la criança..
24. Promoció de la salut/Prevenció
• Politiques públiques:
– Agència de protecció de la salut.
– Ministeri de Sanitat.
– Importància del contexte sociopolític.
– Importància de la conscienciació col·lectiva.
• Activitats preventives en la consulta
26. Intervenció sobre estils de vida
• Registre del Conjunt Mínim Bàsic de Dades de l’Alta Hospitalària (CMBDAH). CatSalut-Tarragona. Departament de
Salut:Hospitalizacions per asma bronquial. Població adulta i pobl. Infantil. Regió Sanitària Tarragona. Periodo 2002-2009
L
e
y
2
8
-29%
29. Intervenció sobre estils de vida
Segons un estudi de l'Agència de Salut
Pública de Barcelona, un de cada tres nens
d'entre 8 i 10 anys que viuen a la ciutat pesa
massa. D'aquests, el 20% té sobrepès i el
16% és obès. Pel que fa a la mitjana de
Catalunya, prop del 26% dels nens
d'aquesta edat té sobrepès i prop del
17% és obès. La mitjana espanyola és més
alta: un 26% té sobrepès i un 19% obesitat.
30. Cribratge
• Què és?
– Tècnica o exploració que, aplicada a una població de
risc, permet la detecció precoç d’una malaltia per tal
de disminuir la seva morbimortalitat.
• Com ha de ser?
– Vàlid.
– Reproductible.
– Segur. (valor predictiu)
– Acceptable.
– Assumible.
– Cost/benefici.
34. Com s’assigna el grau de
recomanació (USPSTF)
Magnitut del benefici
Certesa
benefici Important Moderada Baixa Nul·la
Alta A B C D
Moderada B B C D
Baixa I I I I
35. Grau de recomanació de les
activitats preventives
• A Bona evidència per recomanar.
• B Evidència suficient (estudis menys
qualitat o menor benefici net).
• C Evidència conflictiva (estudis
contradictoris).
• D Suficient evidència per excloure.
• E Bona evidència per excloure.
• I Evidència insuficient per recomanar o
excloure.
36. Grau de recomanació i activitats
preventives (USPSTF set 2012)
• Nivell A:
– Immunitzacions
– Cribratge de metabolopaties
– Cribratge d’infecció per clamídies en
adolescents sexualment actives
Alt grau de recomanació
S’han de realitzar a tots els nens
No desaprofitar cap ocasió
37. Grau de recomanació i activitats
preventives (USPSTF set 2012)
• Nivell B:
– Consell lactància materna.
– Cribratge auditiu.
– Cribratge obesitat.
– Cribratge visual per ambliopia entre els 3 i 5 anys.
– Consell prevenció SMSL postura per dormir.
– Consell prevenció d’accidents amb vehicles de motor.
– Cribratge de tabaquisme i consell breu en adolescents.
Evidència menor, però els estudis semblen mostrar efecte
beneficiós, benefici net acceptable.
Recomanació de realitzar-los.
Individualitzar segons necessitats per cada pacient.
38. Grau de recomanació i activitats
preventives (USPSTF set 2012)
• Nivell C/D/E/I:
– Consells estils de vida i alimentació.
– Cribratge de displassia de maluc. (*)
– Cribratge de criptorquídia.
– Cribratge d’escoliosi.
– Cribratge d’HTA.
– Consell prevenció tabaquisme passiu.
– Consell prevenció accidents domèstics.
– Consell consum d’alcohol, prevenció d’embaràs i MTS en adolescents.
– …..
Evidència incompleta, inexistent o possibles danys potencials.
Es poden realitzar aprofitant l’ocasió d’un contacte mèdic de manera
individualitzada segons necessitats dels pacients.
Mai han de restar temps a d’altres activitats necessàries.
39. Quantes visites s’han de fer?
Qui les ha de fer?
• Diferents recomanacions segons guies.
• Pocs estudis compraratius, els que
comparen resultats segons nº de visites
no troben diferencies significatives.
• No hi ha diferencies de resultats entre la
realització de les visites per pediatres o
infermeres pediàtriques.
F. J. Garrido Torrecillas. Evidencias cientificas en el control del niño
sano. Actuaciones realmente necesarias. Taller Curso AEPAP
40. • Què suposen les activitats
preventives en l’activitat dels
pediatres?
41. Què suposen les activitats preventives en
l’activitat dels pediatres?
• Les visites de control de nen sa:
– 25% del total de visites.
– 50% de visites en menors de un any.
• The Use of Internet-Based Technology to Tailor Well-Child Care Encounters. D A
Bergman, A Beck and A K Rahn. Pediatrics 2009;124;e37
http://pediatrics.aappublications.org/content/124/l/e37.full.html
42. Què suposen les activitats preventives en
l’activitat dels pediatres?
• La durada mitjana : 20,3 minuts.
• Pregunta oberta: 38,9% de les visites.
• Nens amb necessitats especials: 36%
més de temps.
Norlin C, Crawford MA, Bell CT, Sheng X, Stein MT. Delivery of well-child
care: a look inside the door. Acad Pediatr. 2011 Jan-Feb;11(1):18-26.
43. Què suposen les activitats preventives en
l’activitat dels pediatres?
• 37% -81% dels nens assisteixen a totes
les visites recomanades.
• < 50% dels nens reben la vigilància del
desenvolupament psicosocial o atenció a
determinats riscos específics.
Chung PJ, Lee TC, Morrison JL, Schuster MA. Preventive care for children
in the United States: quality and barriers. Annu Rev Public Health. 2006;
27:491-515.
44. Què suposen les activitats preventives en
l’activitat dels pediatres?
• Incompliment de visites: 14%
– Pares més vells.
– Problemes de feina.
– Tenen assegurança privada.
– Simptomatologia depressiva.
– Dificultats de transport.
J Am Board Fam Pract. 2004 Sep-Oct;17(5):324-31.Parents' health and demographic characteristics predict
noncompliance with well-child visits.Jhanjee I, Saxeena D, Arora J, Gjerdingen DK.
45. Què suposen les activitats preventives en
l’activitat dels pediatres?
47. Resultats Lleida
• Període d’estudi: setembre 2011-setembre 2012
• Visites amb cita previa i programades (*)
realitzades als 21 equips d’Atenció Primaria de
Lleida gestionats per l’Institut Català de la Salut:
– 58 pediatres
– 73 infermeres
• S’han exclòs nens que al final del període no
tenien pediatra assignat.
• Resultats de l’Estandar de Qualitat Assistencial
(EQA) d’activitats preventives a setembre 2012.
48. EQA activitats preventives
• Cribratge de metabolopaties (A)
• Cobertura de vacunes sitemàtiques (A)
• Seguiment del desenvolupament 1er any (I)
• Seguiment del desenvolupament 2on any (I)
• Cribratge de tabaquisme passiu i consell (I)
• Manteniment de LM als 3 mesos (B)
• Cobertura immunització varicel·la 12 anys (A) (salut
escolar)
• Cribratge d’obesitat (B)
• Cribratge de tabac, alcohol i drogues (11-14anys) (B)
• 3 items de cribratge ocular (3m,18m i 7 anys) (I)
49. Resultats Lleida
• Nens 0-15 anys que tenen alguna visita
durant el període d’estudi i tenen pediatra
assignat: 54.475
• Total de visites realitzades (programades
o amb cita prèvia) durant el període set11-
set-12: 140.975
50. Resultats Lleida :
Nens assignats i visites per ABS
25000
20000
15000
nens
visites
10000
5000
0
A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U
51. Resultats Lleida:
Freqüentació per ABS
freq
7,00
6,00
5,00
4,00
freq
3,00
2,00
1,00
0,00
A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U
56. Relació resultats ABS
i nombre de nens assignats
120
100
80
• EQA cribratge 60
40
de 20
0
metabolopaties -20
0 1000 2000 3000 4000 5000 6000 7000
Asignats
p 0,29
100
90
80
70
60
50
40
• EQA vacunació 30
20
10
(0-14) p 0,37 0
-10
0 1000 2000 3000 4000 5000 6000 7000
Asignats
57. Relació resultats ABS
i nombre de nens assignats
QAP46
• EQA Lactancia
materna >3m p 0,08
• EQA Cribratge
QAP48
obesitat p 0,66
58. Resultats per ABS
• Hi ha diferències significatives entre el nombre
de nens assignats i visites per ABS.
• Hi ha diferències significatives en la
freqüentació per ABS no relacionades amb la
població assignada.
• No hi ha diferencies significatives entre resultats
globals del EQA per ABS.
• No hi ha relació entre freqüentació i resultats.
• No hi ha relació significativa entre població
assignada i resultats de cada un dels indicadors.
64. Relació entre freqüentació i
resultats per pediatres
100
95
90
• EQA Cribratge de 85
80
metabolopaties p 0,38 75
2 2,5 3 3,5 4 4,5 5 5,5 6 6,5
Frequentacio
95
• EQA Vacunació 0-14 90
p 0,54 85
80
75
70
2 2,5 3 3,5 4 4,5 5 5,5 6 6,5
Frequentacio
65. Relació entre freqüentació i
resultats per pediatres
46
• EQA lactancia
materna >3 m p 0,96
• EQA cribratge
48
obesitat p 0,62
66. Relació població assignada amb
resultats EQA per pediatres
100
95
• EQA cribratge 90
de 85
80
metabolopaties 75
250 500 750 1000 1250 1500 1750
p 0,04 Pacients
42
• EQA vacunació
(0-14) p 0,44
67. Relació població assignada amb
resultats EQA per pediatres
• EQA Lactancia
46
materna >3m p 0,86
• EQA Cribratge
obesitat p 0,12
48
68. Resultats EQA per pediatres
• Hi ha diferències significatives de població
assignada i visites per pediatra.
• Hi ha diferencies significatives de freqüentació
entre els pediatres.
• No hi ha relació significativa entre el nº de nens
assignats i la freqüentació.
• Hi ha petites diferències no significatives entre
els resultats de l’EQA entre els pediatres.
• No hi ha relació entre freqüentació i resultats
• Hi ha relació inversa entre població assignada i
els resultats d’alguns indicadors de l’EQA.
76. Resultats per infermeres
• Hi ha diferències significatives de població assignada i
visites per infermera.
• Hi ha diferencies significatives de freqüentació entre les
infermeres.
• No hi ha relació significativa entre el nº de nens
assignats i la freqüentació.
• Hi ha petites diferències no significatives entre els
resultats globals de l’EQA entre les infermeres.
• Hi ha una certa tendencia a millor resultat quan més
freqüentació a infermeria encara que no hi ha una
relació significativa entre freqüentació i resultats.
• Hi ha una relació inversa entre població assignada i els
resultats d’alguns indicadors de l’EQA per inermeres.
82. Conclusions sobre els nostres
resultats
• Resultats similars (ABS, pediatres,
infermeres i possiblement entorn).
• Els professionals sóm disciplinats.
• Relació inversa entre càrrega poblacional i
resultats.
83. • Ens hem de replantejar com fer
l’atenció preventiva als nens sans?
84. Ens hem de replantejar?
• Visites convencionals nen sa.
• Ens plantegem altres tipus d’organització
de les visites?
85. Visites control de nen sa
• Començar per preguntes obertes
– Detectar necessitats.
• Prioritzar preocupacions dels pares i/o nens/es
• Realitzar sempre les activitats amb grau de
recomanació A i no desaprofitar cap ocasió per
fer-les.
• Si es posible realitzar les activitats amb grau de
recomanació B.
• No fer activitats ni donar consells amb nivell de
recomanació C/D/E/I.
86. Visites control de nen sa
• Aprofitar els contactes per reforçar
l’autoestima dels pares i els seus estils de
criança.
• No medicalitzar la criança.
• Preguntar més que contestar.(counseling)
• Detectar riscos.
87. Concepte de risc
• Comunitats, grups d’individus, famílies o
persones que tenen més probabilitats futures de
patir malalties, accidents o morts prematures
que la resta de la societat.
• Col·lectius especialment vulnerables.
• RISC: Presència d’un factor o varis que
augmenta la probabilitat de patir un dany per la
salut.
88. Atenció prioritzada a nens de risc
• Grups de risc clarament definits:
– Nascuts grans prematurs o BPN.
– Nens amb transtorns del desenvolupament.
– Famílies amb algún progenitor amb
depressió.
– Famílies amb nivell socioeconòmic baix.
– Famílies distòciques.
– Nens amb obesitat. (prevenció de risc CV)
90. Atenció prioritzada a nens de risc
• Llei de les cures inverses:
– "La disponibilitat d’una bona atenció mèdica
és inversament proporcional a la necessitat
de la població assistida”.
– Més intens on l’atenció mèdica está més
exposada a les forces del mercat.
(Hart, 1971)
91. Altres models d’atenció?
• Avaluen factibilitat i acceptabilitat de un nova manera de fer. Prova pilot
• Kaiser Permanent HMO. Dona servei a 100.000 nens. Denver
• Projecte de l’organització. Participació de proveidors , professionals i pares amb la
idea de canvi:
– Avaluació realitzada pels pares a través d’Internet previa a la visita
– Tipus diferents de visites aprofitant les TIC
– Disseny especific per protocol del nen sa adaptat a necessitats
• Utilitzen questionaris CHADIS (Child Health and Development Interactive System)
• Els pares completen questionaris 2 setmanes abans
• Dissenyen 3 tipus de visita:
– Electrònica: Traspàs informació bidireccional, nen sense risc que no precisa vacuna ni cribratge
– Electrònica i breu visita amb professional. Nen sense risc que precisa vacuna o cribratge
– Extensa per nens amb necessitats especials
• Avaluen 78 families.
• La majoria de families i professionals estan satisfets
• No extensible a grans poblacions i a diferents estatus socials
The Use of Internet-Based Technology to Tailor Well-Child Care Encounters. D A Bergman, A Beck and A K Rahn. Pediatrics
2009;124;e37
http://pediatrics.aappublications.org/content/124/l/e37.full.html
http://www.childhealthcare.org/chadis/questionnaires.shtml
92. ACO
• Projecte de Miquel Flores.
• Enrolar families al naixer. e-consentiment
• Enviar per correu electrònic automatitzat
informació (guia anticipatòria) adaptada a
l’edat i contingut de cribratges i vacunes
de la propera visita.
• Pares més informats abans del contacte.
• Visites més profitoses.
• No avaluat.
93. Conclusions
• La salut dels nens depen de multiples
factors.
• El sistema sanitari i els professionals
podem contribuir a millorar-la en algunes
coses (evidència i grau de recomanació).
• Els nostres resultats son bons en activitats
amb grau de recomanació A.
• Actitut crítica/ Priorització d’allò necessari.
Ens atrevim a innovar/avaluar?