1. IMMOBILITZACIONS
Jaume Mas Atance
Cirurgía Ortopèdica i Traumatología
Hospital Universitari Arnau de Vilanova

2. Immobilitzacions
Definició:
“Eina terapèutica per a limitar la mobilitat d’una regió anatòmica”
anatòmica”
1. Terapèutica
Limitació moviment pot alleujar el dolor
Immobilitzar també té efectes nocius
2. Limitació total o parcial
3. Regió anatòmica
Lesions lligaments: immobilitzar l’articulació o el lligament
Lesions òssies: immobilitzar una articulació proximal i una distal
Deformitats / Malformacions…
Malformacions…

3. Immobilitzacions
Les inmobilitzacions són una de les bases del
tractament en patología de l’aparell locomotor,
tant en:
Traumatologia
Ortopèdia

4. Traumatologia infantil
Epidemiología
El 42% ♂ i 27%♀ al menys 1 fractura infancia (Landin, 1997)
27%♀ (Landin,
• 6,8 % amb ingrés hospitalari (Cheng, 1993)
Cheng,
82% de fractures: entre 6 y 11 anys (Diméglio, 1999)
Diméglio,
Localització:
Localització:
• EESS 72% vs 28% EEII
• Fisaries: 15-22%
Fisaries: 15-
- Salter-
Salter-Harris I y II: 73%
• Metafisaria:
Metafisaria: 45%
• Diafisaria: 35-
Diafisaria: 35-40%

5. Traumatologia infantil
Epidemiología
Etiología:
• Accident esportiu:
esportiu: 31%
• Accident jocs aire lliure:
lliure: 25%
• Accident domèstic:
domèstic: 19%
19%
• Accident escolar: 13%
• Accident de trànsit:
trànsit: 12%
12%

6. Traumatologia infantil
El nen no és un adult en miniatura
1. Especificitat de l’os infantil
2. Lesions solen ser de més baixa energia
3. Bona tolerància a immobilitzacions
4. Dolor sol ser orgànic

7. Traumatologia infantil
El nen no és un adult en miniatura
1. Especificitat de l’os infantil:
infantil:
• Anatòmiques i fisiològiques:
- Fisis present
- Periosti gruixut
- Major elasticitat
- Fractures fisaries abans que lesions lligamentoses
• Tendència a la curació
- Major capacitat de regeneració tissular Temps curació Edat
- Cicatrització més ràpida 4 setmanes 1 any
- Rarament pseudoartrosi 8 setmanes 8 anys
- Gran capacitat de remodelació 12 setmanes 12 anys
- Més activa en deformitats angulars que en rotacionals

8. Traumatologia infantil
El nen no és un adult en miniatura
2. Lesions solen ser de més baixa energia:
- Les fractures conserven certa estabilitat primaria
Tipus de fractures infantils
- Fisaries: A través del “locus minoris resistentiae” de
Fisaries: resistentiae”
l’os immadur
- Tallo verd: Fractura només del periosti de la
convexitat
- Rodet: Per les metàfisis poc corticalitzades
- Incurvació traumàtica: Gran elasticitat plàstica
- Ocultes: Fractures que assenten a regions no
visibles a Rx: osteocondrals i condrals
Rx:

9. Traumatologia infantil
El nen no és un adult en miniatura
1. Especificitat de l’os infantil
2. Lesions solen ser de més baixa energia
3. Bona tolerància a immobilitzacions
• Menys rigideses, no algodistrofies, no cal RHB
algodistrofies,
4. Dolor sol ser orgànic:
• No laborals, no ILT, no “rentistes” (segons el criteri per als adults), …
“rentistes” adults),

10. Traumatologia infantil
Tractament fractures:
Objectius:
• Consolidació en millors condicions
• Evitar desalineacions
• Prevenir alteracions creixement
• Evitar complicacions (vasculars, neurològiques i
osteoarticulars)
osteoarticulars)
Concepte “REDUCCIÓ ACCEPTABLE”:
• Una deformitat NO és acceptable si:
- Molesta al pacient o no la tolera
- Interfereix funció de càrrega
- Altera mobilitat articular
- Sobrecàrrega articulacions adjacents
(degeneració precoç)
- Crea sobrecàrrega funcional (# d’estrés)

11. Traumatologia infantil
Tractament:
Evolució històrica:
• “Qualsevol cosa és millor que una intervenció”
(W. Blount 1955)
• Actualment es tendeix a ampliar indicacions del tractament quirúrgic:
- Millor tècnica, menys agressiva, millors implants
- Tècniques anestèsiques més segures
- MAJOR EXIGENCIA
- SOCIAL,ESCOLAR i PARENTAL (pares treballen…)
- ECONÒMICA (estades hospitalàries vs cost del tto Q)

12. Traumatologia infantil
Tractament:
Conservador vs quirúrgic depèn de:
• Necessitat de reducció anatòmica (rotacions,…)
• Estabilitat / Tendència al desplaçament
• Creixement recorregut / marge creixement
• Gran capacitat adaptació funcional infància
Conservador:
• Immobilització amb embenat +/- reducció tancada
+/-
• Molt ben tolerat i poca morbilitat

13. Immobilitzacions
No immobilitzar sense sospita diagnòstica o pla de tractament
És una eina terapèutica, no una cobertura tèxtil
Donar informació terapèutica :
• Instruccions de conservació de l’embenat
(humitat, brutícia, no retallar-lo...)
retallar-
• Elevació de l’extremitat
• Retirar anells, pulseres,...
pulseres,...
• Evitar ferides per rascat, cossos estranys
• Mobilitzar les articulacions que restin lliures, especialment distals
• Aconsellar exercicis musculars isomètrics
• Advertir signes d’alarma i passos a seguir

14. Inmobilitzacions
Vigilància d’aparició de signes d’alarma
Alteracions vasculo-nervioses distals
vasculo-
• Venosa: Cianosi i edema distal
• Arterial: Pal—lidesa, dolor i absència pols distal
• Nerviosa: Parestèsies - hipoestèsies o alteracions motores
distals
Augment del dolor
Actuació en cas d’aparició de signes d’alarma:
NO DUBTAR NI MANTENIR EN OBSERVACIÓ:
1. Elevació
2. Obrir l’embenat fins solucionar el problema
3. Posteriorment es pot aplicar un embenat compressiu suau

15. Inmobilitzacions
Sdr Compartimental:
Compartimental:
Compromís d’espai entre
• contingut (parts toves)
• continent (fàscia)
Fisiopatologia:
• ↑ Pressió
- 2ari a hematoma, edema parts toves
- Empitjorat x embenats tensos, guixos circulars...
• ↑ P compartiment → Hipoperfusió → Isquemia musculatura i nvs
Clínica
• Inici insidiós: Sdr compartimental
- Dolor distal que ↑ a la extensió dits
- Objectivable NOMÉS x punció compartiment amb medidor
- SENSE CIANOSI, PÈRDUA POLS,...
- Tto encara efectiu: ES UNA URGÈNCIA
- Retirar embenats, elevació extremitat
- Fasciotomies longitudinals àmplies

16. Inmobilitzacions
Sdr Compartimental
Complicació temible x
• Greus seqüeles
• Evitable: Responsabilitat medico-legal
medico-
SOSPITAR-
SOSPITAR-LO AVIAT I TRACTAR-LO URGENTMENT
TRACTAR-
• 1º Alliberar embenats, elevació membre i si no millora en minuts...
NO ESPERAR
• 2º Fasciotomies àmplies
A les 6 hores d’inici de la clínica compartimental: Sd Volkmann
compartimental:
• Necrosi instaurada irreversible compartiment
- Muscular
- Nerviosa
Clínica:
• 4 P: Paràlisi, Pulsless, Pain, Pale
Paràlisi, ulsless, ain,
• Mano en garra
Ttos només paliatius:
paliatius:
• Transposicions tendinoses i nvs.
nvs.

17. Inmobilitzacions
Immobilització total o parcial?
Depén del que volguem tractar
Immobilització total Inmobilització parcial
• Limitació funcional més • Permeten major funcionalitat
important • Menor risc de complicacions
• ↓ metabolisme tissular
• ↑ risc d’edema i trombosi
• Retarda reabsorció
d’hematomes

18. Mètodes d’immobilització
1. No rígids:
1. Compressius
2. Funcionals
3. Ortesis
4. Sistemes de tracció contínua
2. Rígids
1. Fèrules
2. Embenats circulars rígids

19. Mètodes d’immobilització
No rígids

20. Mètodes d’immobilització No rígids
1. Embenats Compressius
Indicacions:
• ↓ edema
• Contenció d’hemorràgies i/o hematomes
• Contenció apòsits
Embenat simètric
(circular, obliquo, espiga...)
Consells:
• Pressió uniforme
• De distal a proximal
• Posició funcional
• Protegir prominències òssies

21. Mètodes d’immobilització No rígids
1. Embenats Compressius: Exemple

22. Mètodes d’immobilització No rígids
2. Embenats Funcionals
Indicacions:
• ↓ sol—licitacions mecàniques concretes
• Prevenció de lesions esportives
Embenats adhesius i asimètrics
• Recomanable preparar la pell:
• Rasurar
• Netejar la pell i desengreixar amb éter
• Protegir la pell amb material específic

23. Mètodes d’immobilització No rígids
2. Embenats Funcionals
Avantatges:
• limita NOMÉS els rangs de mobilitat desitjats
(ideal per lesions lligamentoses)
• Millor funcionalitat durant d’embenat
• Evita atròfia i permet més ràpida recuperació
Problemes:
• Laboriós
• Major risc de complicacions i lesions a la pell
• Perillós mal aplicat → Cal pràctica per evitar
complicacions i aconseguir objectius

24. Mètodes d’immobilització No rígids
2. Embenats Funcionals: Exemples
Imbrincats digitals
EESS
EEII

25. Mètodes d’immobilització No rígids
3. Ortesis
Dispositius ortopèdics
(sovint pre -fabricats)
Exemples:
Collarets cervicals, Gill-Christ, Robert-
Gill-Christ, Robert-
Jones,
Jones, 8 guarisme, Genolleres...
Molt eficaces i ben tolerats
Ideals si se’n té disponibilitat

26. Mètodes d’immobilització No rígids
3. Ortesis: Gill-
Ortesis: Gill-Christ

27. Mètodes d’immobilització No rígids
3. Ortesis:
Ortesis: 8 de guarisme prefabricat

28. Mètodes d’immobilització No rígids
4. Sistemes de tracció contínua
Indicacions:
• Alineament fractures desplaçades
d’extremitats
Avantatges:
• Molt ben tolerat
• Efecte analgèsic i corrector
• Pocs riscos
Problemes:
• Aparatosos
• Limitació funcional important

29. Mètodes d’immobilització No rígids
4. Sistemes de tracció contínua: Exemple

30. Mètodes d’immobilització Rígids

31. Mètodes d’immobilització Rígids
1. Fèrules (guix, polímers, metàliques...)
metàliques...)
Indicacions:
• Immobilització inicial de fractures
d’extremitats
Avantatges:
• Evita els problemes derivats d’edema
• Immobilització total d’un segment
Problemes:
• Menys estables que els guixos tancats
• Quan desapareix l’edema poden perdre
immobilització

32. Mètodes d’immobilització Rígids
1. Fèrules (guix)
Mètode:
• Mesurar longitud de la fèrula
• Tubular de tela
• Protegir prominències òssies
• Número de capes en funció de
sol—licitacions (8-10 EESS, 10-12 EEII)
(8- 10-
• Submergir en aigua tèbia i escórrer
• Adaptar les angulacions de les
extremitats amb talls
• Ajustar amb bena de cotó molla o amb
bena elàstica

33. Guixos
Extremitat superior:
Fèrula d’avantbraç

34. Mètodes d’immobilització Rígids
1. Fèrules (guix)
Mètode:

35. Guixos
Extremitat superior:
Fèrula d’avantbraç
Col—locació correcta (N) i errors més freqüents

36. Mètodes d’immobilització Rígids
1. Fèrula avant-braquial:
avant-braquial:

37. Mètodes d’immobilització Rígids
1. Fèrula braquio-palmar:
braquio-palmar:

38. Mètodes d’immobilització Rígids
1. Fèrules digitals

39. Mètodes d’immobilització Rígids
1. Fèrules

40. Mètodes d’immobilització Rígids
2. Circulars (guix, fibra vidre, resines, polímers...)
Indicacions:
• Immobilització de fractures d’extremitats
• NOMÉS EN PATOLOGÍA AGUDA QUAN POGUEM FER
VIGILÀNCIA (o deixar guix obert)
Avantatges:
• Major immobilització que fèrules
Problemes:
• Compartiment inextensible
Posteriorment:
• Mantenir certa elevació del membre
• Vigilar signes d’alarma

41. Mètodes d’immobilització Rígids
2. Circulars (guix)
Mètode:
• Tubular de tela
• Protegir prominències òssies
• Submergir benes en aigua tèbia i escórrer
• Aplicar ajustat però SENSE comprimir
• Conformar a l’anatomia
• Fraguat del guix: 24-48 hores
24-
• Per retirar: serra elèctrica o cisalles

42. Mètodes d’immobilització Rígids
2. Circulars (guix)
Mètode:

43. Mètodes d’immobilització Rígids
2. Circulars (guix): cruro-pèdics seqüencials
(guix): cruro-

44. Mètodes d’immobilització Rígids
2. Circulars (guix)
Consells:
• Disposar de tot el material en començar
• Membre sempre en posició definitiva (funcional o de
reducció)
• Protegir prominències amb cotó, però sense passar-se
passar-
• No limitar més moviments dels necessaris
• No “apretar” amb la bena de guix, només ajustar
“apretar”
• Vigilar no “impressionar” dits
• Es pot aplicar sobre fèrula prèvia
• En cas de lesions cutànies es poden marcar finestres per
cures

45. Mètodes d’immobilització Rígids
Retirar guixos circulars

46. Mètodes d’immobilització Rígids
3. Ortesis rígides: