programa formació
agents desalut comunitària
programa formació
agents de salut comunitària
Manres a, 28 de febrer de 2013
Marta Vilanova Vilà
Professora de salut pública i comunitària – UdG
Coordinadora cie ntífica Programa Fifty-Fifty – Fundació SHE
marta.vilanovavila@udg.edu
2.
Per començar ........
• De què creus que es tracta el projecte ASACO?
• Què esperes que t’aporti participar en el projecte?
• Què t’ha fet venir a participar?
De què tractaràla sessió d’avui:
• La salut i els seus determinants - Marta Vilanova Vilà
• Salutogènesi i model d’actius – Núria Sala Real
7.
La salut ésun concepte mutable en el temps
1850- 1880 1880-1930 1930-1970 1970-2000 2000-2013
•Indus trialitza ció •Mi crobiologia •Insulines •Limi tació de recursos • Model de
determinants
•Medi cina Social •Immunologia •Sul famides •Mortalita t prematura
socials
•Hi giene • Era Terapèuti ca •Mortalita t
• Desigualta ts en
prevenible
•Vi venda salut
•Determinants de la
•Ai gua • Limi tació de
Salut
recursos
•Sanejament
•Conferència sobre
• Model
APS
salutogènic
•1ª Conferència sobre
• Model d’a ctius
promoció de la salut
Model malaltia Model de SALUT
8.
Salut: OMS ,1946
“És l’estat de benestar somàtic, psicològic i social de l’individu
i de la col·lectivitat i no només l’absència de malaltia”
(Organització Mundial de la Salut. 1946)
9.
Definició de Terris- 1975
“Terris” va dir que la salut i la malaltia són un continu (no són
contraris, sinó que són parts d’una mateixa línia). El màxim de la
malaltia és el que provocarà la mort i el màxim de salut seria la
definició de la OMS (1946).
En aquest procés de màxima salut i màxima malaltia hi ha una
progressiva incapacitat per funcionar en determinats àmbits a
mida que l’edat augmenta.
Entre l’òptim de salut i la màxima malaltia hi ha una zona neutra
en la que la persona no se sent sana però no té prou
simptomatologia per ser diagnosticada.
La salut coma recurs per la vida
( Carta d’Otawa sobre promoció de la salut, 1986)
La salut és un RECURS per a la vida “NO UN OBJECTIU DE LA
VIDA”
Cal considerar la salut no com un estat ABSTRACTE sinó un
medi per assolir un FI que permet a les persones porta una vida
productiva a nivell individual, social i econòmic
12.
Què és estarsa?
Quines són les condicions prèvies a la salut?
Quins són els determinants de la salut?
13.
Evolució dels modelsde determinants
Model tradicional o ecològic
Model de determinants de la salut de Lalonde (1974)
Model de determinants socials (2008)
Model de Determinantsde la salut
(Lalonde, 1974)
Model Lalonde, 1974.
“Nuevas perspectivas de los canadienses”. Minis terio de Sanidad. Canadá, 1974.
16.
Relació entre elsrecursos relacionats amb la salut
i contribució potencial a la reducció de la
mortalitat
6.9
1.6
1.5
27
19 Biologia humana
Entorn
Hàbits de vida
43
Sistema assistencial
90
11
Contribució potencial a la Recursos destinats a USA
reducció de la mortalitat (%)
(%) Font: Dever, 1977.
Marc conceptual dela Comissió sobre Determinants Socials de
la Salut de la OMS (CDSS)
Determinants Social de la Salut*
són aquelles condicions en que les persones neixen, creixen,
viuen, treballen o envelleixen, incloent els propis sistemes
sanitaris.
Objectiu del CDSS
Superar les desigualtats en salut existents entre països i dins
del mateix país
* s’equipara Determinant de la Salut a Determinant Social de la Salut
19.
Marc conceptual delsDeterminants Socials de la Salut.
Modificada a partir de l’Informe de l’OMS CDSS, 2008
Factors biològics
Posició Context psicosocial
social Cohesió social
Context
socioeconòmic Condicions
i polític Distribució de la
naturals de la vida
(Estratificació salut a la població
social)
Estils de vida
Sistema sanitari
Determinants
Determinants estructurals
intermedis
Determinants Socials de la Salut i de les Desigualtats en Salut
20.
Determinants estructurals
Són aquellsque generen o reforcen l’estratificació en la societat i que
defineixen la posició socioeconòmica individual.
En el marc del CDSS hi ha:
1. la posició social
2. el context sociopolític i econòmic
21.
Determinants estructurals
Posició social
Lasocietat està dividida en estrats o classes en funció d’una distribució jeràrquica
del poder, de l’accés a recursos (diner) i del prestigi entre els individus que la
composen. Les condicions que provoquen aquesta estratificació són els
estratificadors socials:
• Posició socioeconòmica: educació , ocupació i ingressos ( la + influent)
• Gènere
• Raça o ètnia
• Edat i malaltia* (no reconeguts a la CDSS)
22.
Marc conceptual delsDeterminants Socials de la Salut.
Modificada a partir de l’Informe de l’OMS CDSS, 2008
Factors biològics
Posició Context psicosocial
social Cohesió social
Context
socioeconòmic Condicions
i polític Distribució de la
naturals de la vida
(Estratificació salut a la població
social)
Estils de vida
Sistema sanitari
Determinants
Determinants estructurals
intermedis
Determinant central del procés que condueix a una
distribució desigual de la salut i el benestar
23.
Marc conceptual delsDeterminants Socials de la Salut.
Modificada a partir de l’Informe de l’OMS CDSS, 2008
Factors biològics
Posició Context psicosocial
social Cohesió social
Context
socioeconòmic Condicions
i polític Distribució de la
naturals de la vida
(Estratificació salut a la població
social)
Estils de vida
Sistema sanitari
Determinants
Determinants estructurals
intermedis
Determinants Socials de la Salut i de les Desigualtats en Salut
24.
Determinants intermedis
Són elsfactors intermedis entre els determinants estructurals i la desigual
distribució de la salut i el benestar a la població. S’agrupen en sis apartats:
1. Condicions materials de la vida (vivenda, barri, municipi, condicions
laborals,…)
2. Context psicosocial
3. Cohesió social
4. Estils de vida
5. Factors biològics
6. Sistema sanitari