SlideShare a Scribd company logo
PROMOCIÓ DE L'HÀBIT DEL SON I 
        ALTRES TRANSORNS
          EN LA INFÀNCIA




                  Dra. Margaret Creus
                  D.I.Teresa Pujol
                  ABS d´Agramunt

1                 Openmeeting Pediatria 2013
HÀBIT DE L'ADQUISICIÓ DEL SON
           EN LA INFÀNCIA




                  D.I.Teresa Pujol
                  ABS d´Agramunt
2
ESTRUCTURA


       OPINIONS DIVERGENTS?
       EL SON SENSAT: 
            ­Algunes consideracions 
            ­Característiques segons edats
       ALTERACIÓ DE L’HÀBIT DEL SON
            ­Detecció
            ­Tractaments
            ­Paper dels pares
3
EL CONEIXEMENT ENS DÓNA
    LLIBERTAT (Sócrates)



    “ Cada família té el seu nivell de tolerància i 
             les seves pròpies creences: 

           no hi ha sistemes bons ni dolents,
                     només diferents”.

4
Altres opinions: R.Jové i C.Gonzàlez,  
    contraposades ?????:

       Jové considera que les rutines poden ajudar a establir patrons de son cada cop 
        més llargs i estables.

       C.González no té un mètode per a dormir. El que proposa és una  criança basada 
        en l’amor i la comprensió. 

        Deixar plorar al nen 
         ­“despersonalitza al nen”
         ­”tracta al nen com un manipulador”
         ­”provoca shock neuro­emocional: el món no respondrà”
     “Dormir és un procés evolutiu, cada nen té el seu ritme (...)
          La “majoria” de problemes es resolen sols”.




5
COLLIT
    Recomanacions a l'hora de dormir:
    Article elaborat pel Comitè de Lactància Materna de l´ Associació Espanyola
    de Pediatria.

       El nadó sempre ha d'adormir­se boca­amunt.
       Sobre una superfície ferma, sense coixins ni pelutxos, ni en un sofà 
        estret.
       Cal evitar abrigar al nen en excés.

       No dormir en el mateix llit si els pares fumen, consumeixen alcohol, 
        drogues o medicaments que disminueixin la seva capacitat de 
        resposta.
       Si es dóna alguna d'aquestes circumstàncies, el nadó ha de dormir en 
        la mateixa habitació, amb el bressol al costat del llit, o el bressol tipus 
        "side­car" (superfície independent adossada al llit dels pares).
                                                                                   
6
EL SON “SENSAT”

       ­Els nadons han d’aprendre a adormir­se sols 
        (necessiten sentir­se sans i segurs al seu bressol), i 
        cal consolar­los quan estan inquiets.

       ­Els pares han de poder descansar, tenir moments 
        per a ells mateixos i per a poder compartir.

       ­Punt de vista anti­ extremista: ni deixar plorar , ni 
        “llit de família”.
                                                         
7
Trastorns en l’hàbit del son (30%)


               Insomni conductual 
                Hàbits inadequats
            Alteració del cicle circadià




8
 L’HÀBIT DEL SON: 
                consideracions prèvies 


       Hi ha 3 tipus de nadons: els fàcils, els normals, i els 
        difícils.

       Atendre vs “rescatar constantment”,des de 0m. : 
        un cop s’ha atès el nen i s’ha tranquil∙litzat es pot 
        tornar a deixar sol per evitar un mal hàbit, i pugui 
        aprendre a ser autònom.

       És un dret del nen.

9
Necessitat d’un “bon vincle”
            ­No és dependència, ni sobreprotecció, és un element de 
        seguretat que anirà evolucionant.

             ­Cal percebre les senyals dels nen i respondre 
        correctament,  de la mateixa manera en la mateixa senyal.

             ­Cal contacte físic freqüent

             ­Cal deixar decidir al nen en el que es pugui (autonomia)

     (*)Una bona separació és un acte predictible i rutinari que dóna 
        satisfacció i seguretat.
     (*)Una mala separació dóna angoixa

10
RECOMANACIONS EN EL
     SON
     SEGONS EDATS
             Nadons > 4m
            Nadons de 4­6m
           Nadons de 6­12m
            Nadons de 1 a 2ª
               Nens > 2ª
              Adolescents


11
RECOMANACIONS PEL SON 
     DELS NADONS (<4m)

        Respectar el ritme biològic (c/3­4h  i les menjades)
        Cal crear rutina
        Actitud de seguretat
        Cal ajudar a distingir dia/nit: lluminositat i sorolls
        Evitar que s’adormi als braços, menjant o en la nostra 
         companyia
        Al seu llit (somnolent)


     (***) Si és possible…
     (*)Que la mare dormi també quan el nadó dorm

12
RECOMANACIONS PEL SON 
     DELS NADONS (4­6m)

        El seu ritme biològic és de 24h (de 20 a 8h).
        L’actitud dels pares ha de ser menys laxa, però igualment segura 
         i tranquil∙la
        Cal rutina avorrida, prèvia a anar a dormir
        Elements externs fixos: ninot, xupa, llit
        Posar­lo al llit i acomiadar­nos (sempre les mateixes paraules)
        Sortir de l’habitació mentre està despert
        Si es desperta, esperar 5´ i veure si té gana. Alimentar durant 
         menys temps/menys quantitat
        Canvi es d’habitació dels 4 als 6m


13
     (*** si és possible…)
CARACTERÍSTIQUES 
     D´UN BON HÀBIT (6M)


         Allitar­se content, sense plorar
         Adormir­se sol
         Dormir tota la nit de tirada, sense despertars 
          nocturns (a partir dels 8m, no s’hauria d’alimentar)
         Dormir en el seu llit i sense llum;porta oberta
         Ús de “rutina del son” i d’objecte transicional




14
EL SON (a partir dels 12m)

        Ambient tranquil i fosc, Tª confortable, silenci.
        L’hora diària de llevar­se i allitar­se ha de ser 
         sempre la mateixa
        Evitar allitar­lo amb gana
        Ha d’adormir­se sol
        No fer cas de rabietes: actitud ferma i segura dels 
         pares
        Transmetre el missatge “t'estem ensenyant a 
         dormir” (no és ni un càstig ni una disputa).

15
EL SON (a partir dels 2 anys)
        Si el nen protesta o plora durant la nit, cal reflexionar sobre 
         què ha passat durant el dia (amb seguretat)
        Si hi ha canvis en la seva vida, el son pot alterar­se 
         (guarderia, canvis de domicili,…)
        Si es permet que dormir fora del llit (sofà), no l’ajudem a que 
         dormi sol.
        Establir límits clars (n. cançons, contes,…)
        La parella s’ha de turnar
        Control de líquids a la tarda, i temps de les migdiades
        Cal no potenciar la por

        Els nens grans que dormen amb els pares descansen menys, i 
         tenen més risc d’asfíxia
16
PRINCIPIS DE LA HIGIENE DEL SON
                (per totes les edats)
        1. Llevar­se i anar­se a dormir cada dia a la mateixa hora (variació màxima d´1 hora, 
         els dies que no hi ha escola). 
        2. Adaptar les migdiades a l’edat del nen i necessitats de desenvolupament. 

        3. Mantenir condicions ambientals adequades per a dormir (temperatura, ventilació, 
         sorolls, llum,...).
        4. Evitar menjars abundants abans d’anar a dormir.
        5. Evitar el consum d´ alcohol, cafeïna i tabac.
        6. Evitar activitats estressants en les hores prèvies a allitar­se.
        7. Evitar la utilització d´ aparells electrònics (televisió, ordenadors, mòbils) dins 
         l’habitació.

        9. Realitzar exercici físic diàriament, però mai abans d’anar a dormir.
        10. Passar algun temps a l’aire lliure tots els dies.

        (*) La llet amb galetes com inductors (rics en triptòfans)
17
EL NEN QUE LI COSTA
      ADORMIR-SE 
       ­insomni conductual ­




18
EL NEN QUE LI COSTA ADORMIR­SE I
            ­insomni conductual­



        A. Compleix criteris d'insomni 
            (no s'adorm sol, i es desperta sovint)

        B. Associacions inapropiades amb l´inici
            del son, o be per absència de límits:



19
PREGUNTES CLAU

        S'adorm sol? 
        Quantes vegades es desperta?


        Horaris
        Com, amb què i amb qui s'adorm?
        Com es torna a dormir a mitja nit?
        Afecta l'estat del general del nen?
        Afecta la vida familiar?*

        Coneixes les bases d'un bon hàbit?
        Vols/voleu* ensenyar­lo a dormir?
20
TRACTAMENTS: 


        Rutina pre­son i adaptació d'horaris
                Excisió estàndard
         Excisió gradual (mètode Estivill)
          Adequar l'hora d'anar a dormir
         Despertars nocturns programats




21
Participació dels pares
      La participació/implicació dels pares és bàsica:

        1. Aportant l’horari de son del seu fill
        2. Investigant en les conductes inapropiades amb que el nen 
        relaciona el son.
        3. Adequant les seves circumstancies amb els nous criteris, i el seu 
        moment motivacional.
        4. Coordinant ­se tots els cuidadors per aplicar els canvis 
        conjuntament i coherentment

        (*)El bressol
        (*)La lactància materna
        (*)Altres cultures
        (*)Afecte vs límits

22
ADEQUAR L’HORA D’ADORMIR­SE


        Implica retardar temporalment l´ hora d’allitar el nen 
         per a que coincideixi amb l’hora real del son.

        És important conèixer el seus cicles de son.

        Cal evitar el retràs excessiu, perquè provocarà 
         irritabilitat al nen.


23
Detecció de
     l'horari de son del nen

        ­Les tres etapes abans del son duren uns 20 
         minuts, i són:
              1. La finestra: badalls i cansament
              2. La zona: mirada fixa que dura 3­4 minuts. Té 
         els ulls oberts, però està “out”.
              3. Cap al son: cabeçades

        ­En els nens susceptibles haurem d’estar molt més 
         pendents del procés. Ajudes per tranquil∙litzar: 
         embolicar­lo per immobilitzar­lo, palmadetes,...
24
Ritual pre­son 
        Se persegueix reduir l’activació (fisiològica i emocional).

         Se reforcen les conductes apropiades,  i s’ignoren les 
         conductes inapropiades.

        Implica que els pares estableixin una rutina, amb activitats 
         agradables i tranquil∙les vora l´ hora de dormir(acomiadar­se 
         de fotos, ninots, cantar, massatge,...).

        Evitar recolzaments que després necessiti: xupa, biberó, 
         pit,... (l'objecte de transició serà als 8­9m)


25
Extinció estàndard
        Implica primer portar el nen al llit a l´ hora apropiada, 
         havent complert amb el ritual pre­son establert.

        Intervenció dirigida a eliminar conductes 
         indesitjades del nen a la hora de dormir, com per 
         exemple crits i rabietes, eliminant el reforç que les 
         manté (l'atenció que li donem)
        I quan estigui encara despert, ignorant qualsevol 
         demanda posterior,exceptuant aquelles situacions 
         que impliquin perill o malaltia del nen.

26
Extinció gradual (Estivill)

        Es basa també en la retirada d’excessiva atenció dels pares en el 
         procés del inici del son, però de forma més gradual.

        Els pares alliten al nen al llit quan encara està despert, en l’horari 
         apropiat, havent complert el “ritual pre­son”, ignorant les seves 
         demandes d’atenció a intervals progressivament més llargs.
               Es vol potenciar la capacitat del nen per autocalmar­se.


              (*)Si no cedeix és efectiva en 95%;
               però si se cedeix i es torna a fer una conducta inadequada, i
               aquesta queda molt més reforçada.


27
EXCISSIÓ GRADUAL: 
     intervencions psicològiques

        Fer rutina pre­son i acabar en l’habitació del nen, 
         deixant­lo al seu llit despert.

        Actitud dels pares: ferma i tranquil∙la 
        Deixar­ho fosc, i marxar amb un adéu breu (sempre 
         amb les mateixes paraules).
        Esperar el temps que hem predeterminat. 
        Entrar a l’habitació tranquils durant 1 minut, i li 
         explicarem que li ensenyem a dormir.
        Tornar a sortir. Només entrarem si ha tornat a plorar 
         tota l’estona d’espera.
28
Excisió gradual: temps d’espera

        N. dies   1ª espera       2ª espera    3ª espera

         1   1´    2´     3´
         2   2´    3´     5´
         3   3´    5´     5 a 7´

     ­El nen pot tardar de 20  a 120´en adormir­se.
     ­Si a mitja nit es desperta s’ha de repetir el procés.
     ­El segon dia sol ser més difícil que el primer.

29
EXCISIÓ DEL MAL HÀBIT

        El nen ha d'estar be (que no passi cap procés de 
         malaltia); i no ha d'haver canvis propers.

        Començar només quan hagi intenció de continuar 
         (en cap moment s'ha de sucumbir al plor del nen: el 
         procés pot durar de 20´a 2h).

        Tots els cuidadors han d'actuar de la mateixa 
         manera


30
Excisió gradual +++++,  (adaptada)


      Del llit dels pares al bressol
      De l'habitació dels pares a la seva habitació
      De tocar al nen , a estar només presents
      Cada cop allunyar­se més del bressol
      Entrar i sortir, augmentant els temps




31
ACCEPTACIÓ /EFICACIA
     DE LES MESURES

        Extinció estàndard:
         efectiva+++ acceptada +

        Extinció gradual: 
         efectiva+                 acceptada+++

        Ritual del son + retard hora d’allitar­se
         efectiva+++ acceptada+++

        Despertars programats
         efectiva+   acceptada+




32
Test de valoració tolerància dels pares 
     a extinció gradual
        Tolerancia del trastorno
        1Madre Padre
        1. La conducta es tan seria e intensa que les es imposible ignorarla Sí No Sí No
        2. Les es difícil escucharlo/a chillar/llorar durante mucho tiempo Sí No Sí No
        3. Encuentran muy difícil volverlo/a a meter en la cama Sí No Sí No
        Tolerancia de los horarios
        2Madre Padre
        4. ¿Alguien de la familia está dispuesto a acostarse tarde para realizar el 
        programa de tratamiento?
        Sí No Sí No
        5. ¿Alguien de la familia está dispuesto a levantarse pronto para realizar 
        el programa de tratamiento?
        Sí No Sí No
        Dificultades en la actitud
        3Madre Padre
        6. ¿Se encuentran emocionalmente incapaces de ocuparse directamente?
        Sí No Sí No
        7. ¿Se sienten culpables cuando obligan a su hijo/a a volver a la cama 
        a acostarse?
        Sí No Sí No
        8. ¿Piensan que maltratan a su hijo/a cuando intentan cambiar  
        la situación?
        Sí No Sí No
        1
         Una respuesta positiva contraindica la extinción de entrada.
        2
         Una respuesta negativa, valorar: Extinción gradual frente a otra intervención psicológica.
        3
         Una respuesta positiva: Intervención previa en la familia.

33
CONCLUSIONS

        El nen necessita i té dret a saber­se adormir sol.
        Amor i comprensió: atenció
        Sempre aplicar la rutina pre­son i el coneixement 
         d´horaris
        Cada nen i cada família són diferents i cal tenir en 
         compte el seu moment motivacional
        Si és necessari aplicar la excissió gradual a partir 
         dels 6m 
        CAL CONSENS AMB LA FAMÍLIA


34
                          M OLTES GRÀCI ES!!
ELS TRANSTORNS DEL SON EN 
NENS




                    ABS AGRAMUNT
                    PEDIATRIA
35                  Dra. Margaret Creus i Verni
CONCEPTE

      El son és un estat fisiològic actiu l’absència del 
       qual o la seva alteració produeix efectes 
       adversos significatius.
      Alteració del rendiment escolar, de l’estat 
       d’humor i, en algunes ocasions, repercussions 
       físiques com la manca de creixement.



36
37
EPIDEMIOLOGIA

        Problema de salut 
         pública per la seva 
         alta prevalença. 
        Fins un 30 % de la 
         població infantil té 
         alteracions cròniques 
         del son. 
        Més risc entre els 
         nens amb patologia 
         neurològica.
38
CLASSIFICACIÓ 
     (Guia de Pràctica Clínica sobre Transtorns del Son en la Infància i 
     Adolescència en Atenció Primària )


        NEN A QUI LI COSTA ADORMIR­SE

          –   Higiene inadequada del son
                                                               NEN QUE S’ADORM DURANT EL DIA
          –   Insomni conductual infantil
          –   Sd. de cames inquietes
                                                                 –   Privació crònica del son d’origen multifactorial
          –   Sd. del retard de fase                             –   Narcolèpsia

        NEN QUE PRESENTA EVENTS 
         ANORMALS DURANT EL SON

          –   Sd. d’apnea – hipopnea obstructiva del son 
              pediàtric (SAHS)
          –   Sonambulisme
          –   Terrors del son o nocturns
          –   Despertar confusional
          –   Malsons
          –   Moviments rítmics relacionats amb el son




39
CONSIDERACIONS ....
        Els patrons i necessitats del son canvien evolutivament i cal 
         tenir en compte variacions interindividuals i culturals
        Els trastorns més freqüents fan referència a l’hàbit del son
        Hi ha factors causals i del tt que depenen dels pares i no del 
         nen
        Els efectes de la mala qualitat o manca de son tenen 
         repercussions sobre el desenvolupament cognitiu i físic del 
         nen
        Les apnees de SAOS són menys perceptibles que en els 
         adults i la seva causa i tt és diferent a la dels adults
        La irritabilitat i la hiperactivitat són símptomes més freqüents 
         de la deprivació de son que la somnolència
        El tt és eficaç en la majoria dels transtorns del son en els 
         nens
40
DIAGNÒSTIC

 1.    HISTÒRIA CLíNICA. ANAMNESI
 2.    EXPLORACIÓ FÍSICA
 3.    EXPLORACIONS COMPLEMENTÀRIES
      1.   POLISOMNOGRAFIA
      2.   VÍDEO – EEG
      3.   TLM
      4.   ALTRES: 
            RX CAVUM
            PULSIOXIMETRIA
            ALTRES: A.G., H.Tiroidals, E. Paràssits en femta 


41
ANAMNESI

        Edat d’inici
        Hàbits incorrectes
        Observar la conducta i valorar el rendiment escolar
        Descripció del son durant les 24 h.
        Avaluar què passa durant la nit i també durant el dia
        Història familiar
        Observar si es tracta d’un trastorn puntual o associat a una m. crònica
        Valorar afectació d’altres funcions biològiques
        Observar clínica
        Us de fàrmacs i drogues
        Presència d’altres patologies (orgàniques, neurològiques, psiquiàtriques o 
         socials)
        Factors culturals
        Determinades patologies


42
PREGUNTES CLAU

        Durant el dia .... Té?                 Durant la nit ... Té?
          –   Mal rendiment escolar               –   Despertar freqüent en > 1 
                                                      a. (3 a 5 requeriments per 
          –   Hiperactivitat                          nit, més de 3 nits a la 
          –   Trastorn de comportament                setmana)
          –   Accidents freqüents                 –   Tarda més de 30 ‘ en 
          –   Dolors de creixement                    adormir­se
          –   Mals de cap al matí                 –   Ronca
          –   Retard de creixement                –   Pauses respiratòries
          –   En > 5 a., somnolència              –   Respiració bucal
              diürna                              –   Dificultat per despertar­se 
          –   Millora la conducta si dorm             al matí
              més                                 –   Molt irritable al despertar

43
EINES D’AJUDA

      Agenda / diari de son – vigília
      Vídeo domèstic
      Us de qüestionaris
        –   BISQ (Brief Infant Sleep Questionnaire) (per 
            a < 2,5 a.)
        –   BEARS (per a grups d’edat: 2 a 5 a., 6 a 12 
            a., 13 a 18 a.)


44
45
Polisomnografia

46
Polisomnografia. Indicacions

      Somnolència diürna excessiva no relacionada amb 
       privació crònica del son
      Alteració del patró respiratori durant el son
      Activitat motora violenta o conductes anòmales 
       relacionades amb el son
      Trastorn per moviments periòdics de les extremitats 
       durant el son




47
NEN AL QUI LI COSTA ADORMIR­SE
     INSOMNI PER HIGIENE DEL SON INADEQUADA. 
     INSOMNI CONDUCTUAL

        Per un mal aprenentatge d’un hàbit correcte del son o per una 
         actitud inadequada dels pares.
        I. PER HIGIENE DEL SON INADEQUADA.­ Relacionat amb 
         activitats diürnes que impedeixen una adequada qualitat del son i 
         mantenir­se despert i alerta durant el dia.
        I. CONDUCTUAL:
         –    PER ASSOCIACIONS INAPROPIADES AMB L’INICI DEL SON
         –    PER ABSÈNCIA DE LÍMITS ESTABLERTS
        TRACTAMENT:
         1.   Adequada higiene del son
         2.   Intervencions psicològiques
         3.   Intervencions farmacològiques ?



48
NEN QUE PRESENTA EVENTS ANORMALS 
DURANT EL SON
SD AHS




      Obstrucció total o parcial de la via aèria superior 
       intermitent
      Classificació:
        –   Tipus 1.­ hipertròfia adenoamigdalar
        –   Tipus 2.­ nens obesos
        –   Tipus 3.­ alteracions cràneofacials




49
50
NEN QUE PRESENTA EVENTS 
     ANORMALS DURANT EL SON
     SOMNAMBULISME, TERRORS NOCTURNS, 
     DESPERTAR CONFUSIONAL I MALSONS

        Fenòmens físics o conductes no desitjables que tenen lloc 
         predominantment a la nit.
        SOMNAMBULISME
        TERRORS NOCTURNS.­ desperta sobtat durant el primer 1/3 
         de la nit, acompanyat d’una resposta autonòmica i conductual 
         d’intensa por. No hi ha un record dels mateixos.
        DESPERTAR CONFUSIONAL.­ freq en < 5 a. El nen es 
         desperta en el primer 1/3 de la nit i es mostra confós.
        MALSONS.­ tenen lloc en la darrera meitat del son i hi ha un 
         record dels mateixos.
        TRACTAMENT.­ 
         –   Benignes i autolimitats. No cal tt específic.

51
HIPERSÒMNIA

        Impossibilitat per a mantenir­se despert durant la major 
         part del temps de vigília.
        11% dels nens i 58% dels adolescents.
        PRIVACIÓ CRÒNICA DEL SON en relació amb l’entorn i 
         estil de vida. El més freqüent.
        NARCOLÈPSIA.­ Trastorn de la regulació del son REM. 
         Somnolència diürna excessiva i símptomes que 
         representen intrusió de fenòmens del son REM durant 
         l’estat de vigília.


52
TRACTAMENT

     1.   Programes preventius: Adequat hàbit del 
          son
     2.   Explicar per a poder tranquil∙litzar
     3.   Mesures “higièniques” del son
     4.   Altres: 
             Teràpia conductual
             Qrg
             Cpap nassal
53
             F. Hipnòtics ?
MESURES D’HIGIENE DEL SON

        M. AMBIENTALS                      M. FACILITADORES
         –   Associacions adequades i        –   Realitzar rutines
             familiars al nen                –   Mateix horari
         –   Llit confortable
                                             –   Adormir­se sols
         –   Baixa intensitat de llum
         –   Temperatura adequada
                                             –   Dur­los al llit quan estan 
                                                 cansats
         –   Ambient poc estimulant
         –   Evitar associar llit amb 
                                             –   Realitzar activitats 
             càstigs                             relaxants abans d’anar a 
         –   Evitar el consum de                 dormir
             refrescs amb cafeïna            –   Evitar fer plans o resoldre 
                                                 qüestions a l’hora d’anar a 
54                                               dormir
55
BIBLIOGRAFIA

        DORMIR SIN LÁGRIMAS, de Rosa Jové

        BÉSAME MUCHO, de Carlos Gonzàlez

        NEN A DORMIR,  d´Eduard Estivill. Barcelona 2010

        EL SECRETO DE TENER BEBES TRANQUILOS Y FELICES, de 
         Tracy Hogg i Melinda Blau.Barcelona 2006.

        Guía de Práctica Clínica sobre Trastornos del Sueño en la 
         Infancia y Adolescencia en Atención Primaria, del Ministerio de 
         Sanidad, Política Social e Igualdad.2012.


56

More Related Content

What's hot

151 el son dels nens petits, la import+áncia de la migdiada
151 el son dels nens petits, la import+áncia de la migdiada151 el son dels nens petits, la import+áncia de la migdiada
151 el son dels nens petits, la import+áncia de la migdiada
manoeles
 
Enuresis primaria i secundaria, tractament. retirada de bolquer
Enuresis primaria i secundaria, tractament. retirada de bolquerEnuresis primaria i secundaria, tractament. retirada de bolquer
Enuresis primaria i secundaria, tractament. retirada de bolquer
Pediatriadeponent
 
Osteopatia Pediàtrica
Osteopatia PediàtricaOsteopatia Pediàtrica
Osteopatia Pediàtrica
Pediatriadeponent
 
Exploració Física del Nen i el Consell de Salut
Exploració Física del Nen i el Consell de SalutExploració Física del Nen i el Consell de Salut
Exploració Física del Nen i el Consell de Salut
Equip Pediàtric Alt Penedès
 
Trastorns de la Pubertat (2016)
Trastorns de la Pubertat (2016)Trastorns de la Pubertat (2016)
Trastorns de la Pubertat (2016)
Pediatriadeponent
 
Prematurs treball
Prematurs treballPrematurs treball
Prematurs treball
carluskii
 
avort juvenil
avort juvenilavort juvenil
avort juvenil
claudiaeg7
 
Banc de llet materna (BLM)
Banc de llet materna (BLM)Banc de llet materna (BLM)
Banc de llet materna (BLM)
Pediatriadeponent
 
ELS INFANTS
ELS INFANTSELS INFANTS
ELS INFANTS
carulineta
 
Baby Led Weaning. 2017
Baby Led Weaning. 2017Baby Led Weaning. 2017
Baby Led Weaning. 2017
Pediatriadeponent
 
Displàsia del desenvolupament de maluc. 2016
Displàsia del desenvolupament de maluc. 2016Displàsia del desenvolupament de maluc. 2016
Displàsia del desenvolupament de maluc. 2016
Pediatriadeponent
 
Pit dolorós durant el període d'alletament matern 2016
Pit dolorós durant el període d'alletament matern 2016Pit dolorós durant el període d'alletament matern 2016
Pit dolorós durant el període d'alletament matern 2016
Pediatriadeponent
 
Oftalmologia pediàtrica 2014
Oftalmologia pediàtrica 2014Oftalmologia pediàtrica 2014
Oftalmologia pediàtrica 2014
Pediatriadeponent
 

What's hot (14)

151 el son dels nens petits, la import+áncia de la migdiada
151 el son dels nens petits, la import+áncia de la migdiada151 el son dels nens petits, la import+áncia de la migdiada
151 el son dels nens petits, la import+áncia de la migdiada
 
Cop al cap.cat
Cop al cap.catCop al cap.cat
Cop al cap.cat
 
Enuresis primaria i secundaria, tractament. retirada de bolquer
Enuresis primaria i secundaria, tractament. retirada de bolquerEnuresis primaria i secundaria, tractament. retirada de bolquer
Enuresis primaria i secundaria, tractament. retirada de bolquer
 
Osteopatia Pediàtrica
Osteopatia PediàtricaOsteopatia Pediàtrica
Osteopatia Pediàtrica
 
Exploració Física del Nen i el Consell de Salut
Exploració Física del Nen i el Consell de SalutExploració Física del Nen i el Consell de Salut
Exploració Física del Nen i el Consell de Salut
 
Trastorns de la Pubertat (2016)
Trastorns de la Pubertat (2016)Trastorns de la Pubertat (2016)
Trastorns de la Pubertat (2016)
 
Prematurs treball
Prematurs treballPrematurs treball
Prematurs treball
 
avort juvenil
avort juvenilavort juvenil
avort juvenil
 
Banc de llet materna (BLM)
Banc de llet materna (BLM)Banc de llet materna (BLM)
Banc de llet materna (BLM)
 
ELS INFANTS
ELS INFANTSELS INFANTS
ELS INFANTS
 
Baby Led Weaning. 2017
Baby Led Weaning. 2017Baby Led Weaning. 2017
Baby Led Weaning. 2017
 
Displàsia del desenvolupament de maluc. 2016
Displàsia del desenvolupament de maluc. 2016Displàsia del desenvolupament de maluc. 2016
Displàsia del desenvolupament de maluc. 2016
 
Pit dolorós durant el període d'alletament matern 2016
Pit dolorós durant el període d'alletament matern 2016Pit dolorós durant el període d'alletament matern 2016
Pit dolorós durant el període d'alletament matern 2016
 
Oftalmologia pediàtrica 2014
Oftalmologia pediàtrica 2014Oftalmologia pediàtrica 2014
Oftalmologia pediàtrica 2014
 

Viewers also liked

Fisioteràpia en Pediatria
Fisioteràpia en PediatriaFisioteràpia en Pediatria
Fisioteràpia en Pediatria
Pediatriadeponent
 
De la intel·ligència emocional a l'educació emocional
De la intel·ligència emocional a l'educació emocionalDe la intel·ligència emocional a l'educació emocional
De la intel·ligència emocional a l'educació emocional
Pediatriadeponent
 
Hipoacúsia infantil 2a part
Hipoacúsia infantil  2a partHipoacúsia infantil  2a part
Hipoacúsia infantil 2a part
Pediatriadeponent
 
Obesitat. Motivació pel canvi
Obesitat. Motivació pel canviObesitat. Motivació pel canvi
Obesitat. Motivació pel canvi
Pediatriadeponent
 
ORL pediàtrica: presa de decisions (2015)
ORL pediàtrica: presa de decisions (2015)ORL pediàtrica: presa de decisions (2015)
ORL pediàtrica: presa de decisions (2015)
Pediatriadeponent
 
Hipoacúsia infantil 1a part
Hipoacúsia infantil 1a partHipoacúsia infantil 1a part
Hipoacúsia infantil 1a part
Pediatriadeponent
 
Biomecànica de l'extremitat inferior en pediatria
Biomecànica de l'extremitat inferior en pediatriaBiomecànica de l'extremitat inferior en pediatria
Biomecànica de l'extremitat inferior en pediatria
Pediatriadeponent
 
Cribratge de patologia importada en nens immigrants assimptomàtics
Cribratge de patologia importada en nens immigrants assimptomàticsCribratge de patologia importada en nens immigrants assimptomàtics
Cribratge de patologia importada en nens immigrants assimptomàtics
Pediatriadeponent
 
Tel lingual. diagnòstic i tractament 2014
Tel lingual. diagnòstic i tractament 2014Tel lingual. diagnòstic i tractament 2014
Tel lingual. diagnòstic i tractament 2014
Pediatriadeponent
 
Trastorns de son en els nens
Trastorns de son en els nensTrastorns de son en els nens
Trastorns de son en els nens
Pediatriadeponent
 
Protocol ITU Pediatria. Consens 2014
Protocol ITU Pediatria. Consens 2014Protocol ITU Pediatria. Consens 2014
Protocol ITU Pediatria. Consens 2014
Pediatriadeponent
 
Al·lèrgia a proteïnes de llet de vaca (2015)
Al·lèrgia a proteïnes de llet de vaca (2015)Al·lèrgia a proteïnes de llet de vaca (2015)
Al·lèrgia a proteïnes de llet de vaca (2015)
Pediatriadeponent
 
Al·lergia a fàrmacs en edat pediàtrica
Al·lergia a fàrmacs en edat pediàtricaAl·lergia a fàrmacs en edat pediàtrica
Al·lergia a fàrmacs en edat pediàtrica
Pediatriadeponent
 
Què i com derivar els nens al logopeda
Què i com derivar els nens al logopedaQuè i com derivar els nens al logopeda
Què i com derivar els nens al logopeda
Pediatriadeponent
 
Amenaça de la resistència als antibiòtics
Amenaça de la resistència als antibiòticsAmenaça de la resistència als antibiòtics
Amenaça de la resistència als antibiòtics
Pediatriadeponent
 
Enseñar a educar a los niños
Enseñar a educar a los niñosEnseñar a educar a los niños
Enseñar a educar a los niños
Pediatriadeponent
 

Viewers also liked (20)

La gelosia
La gelosiaLa gelosia
La gelosia
 
Fisioteràpia en Pediatria
Fisioteràpia en PediatriaFisioteràpia en Pediatria
Fisioteràpia en Pediatria
 
De la intel·ligència emocional a l'educació emocional
De la intel·ligència emocional a l'educació emocionalDe la intel·ligència emocional a l'educació emocional
De la intel·ligència emocional a l'educació emocional
 
Hipoacúsia infantil 2a part
Hipoacúsia infantil  2a partHipoacúsia infantil  2a part
Hipoacúsia infantil 2a part
 
Anticoncepció
AnticoncepcióAnticoncepció
Anticoncepció
 
Obesitat. Motivació pel canvi
Obesitat. Motivació pel canviObesitat. Motivació pel canvi
Obesitat. Motivació pel canvi
 
ORL pediàtrica: presa de decisions (2015)
ORL pediàtrica: presa de decisions (2015)ORL pediàtrica: presa de decisions (2015)
ORL pediàtrica: presa de decisions (2015)
 
Hipoacúsia infantil 1a part
Hipoacúsia infantil 1a partHipoacúsia infantil 1a part
Hipoacúsia infantil 1a part
 
Biomecànica de l'extremitat inferior en pediatria
Biomecànica de l'extremitat inferior en pediatriaBiomecànica de l'extremitat inferior en pediatria
Biomecànica de l'extremitat inferior en pediatria
 
Dol a Pediatria
Dol a PediatriaDol a Pediatria
Dol a Pediatria
 
Cribratge de patologia importada en nens immigrants assimptomàtics
Cribratge de patologia importada en nens immigrants assimptomàticsCribratge de patologia importada en nens immigrants assimptomàtics
Cribratge de patologia importada en nens immigrants assimptomàtics
 
Tel lingual. diagnòstic i tractament 2014
Tel lingual. diagnòstic i tractament 2014Tel lingual. diagnòstic i tractament 2014
Tel lingual. diagnòstic i tractament 2014
 
Trastorns de son en els nens
Trastorns de son en els nensTrastorns de son en els nens
Trastorns de son en els nens
 
Protocol ITU Pediatria. Consens 2014
Protocol ITU Pediatria. Consens 2014Protocol ITU Pediatria. Consens 2014
Protocol ITU Pediatria. Consens 2014
 
Al·lèrgia a proteïnes de llet de vaca (2015)
Al·lèrgia a proteïnes de llet de vaca (2015)Al·lèrgia a proteïnes de llet de vaca (2015)
Al·lèrgia a proteïnes de llet de vaca (2015)
 
Al·lergia a fàrmacs en edat pediàtrica
Al·lergia a fàrmacs en edat pediàtricaAl·lergia a fàrmacs en edat pediàtrica
Al·lergia a fàrmacs en edat pediàtrica
 
Intolerància a sucres
Intolerància a sucresIntolerància a sucres
Intolerància a sucres
 
Què i com derivar els nens al logopeda
Què i com derivar els nens al logopedaQuè i com derivar els nens al logopeda
Què i com derivar els nens al logopeda
 
Amenaça de la resistència als antibiòtics
Amenaça de la resistència als antibiòticsAmenaça de la resistència als antibiòtics
Amenaça de la resistència als antibiòtics
 
Enseñar a educar a los niños
Enseñar a educar a los niñosEnseñar a educar a los niños
Enseñar a educar a los niños
 

Similar to Promoció de l'hàbit del son i altres trastorns en la infància

Les atencions bàsiques al nadó resum2
Les atencions bàsiques al nadó resum2Les atencions bàsiques al nadó resum2
Les atencions bàsiques al nadó resum2
bertachico
 
Nou paradigma d'atenció al nen prematur
Nou paradigma d'atenció al nen prematurNou paradigma d'atenció al nen prematur
Nou paradigma d'atenció al nen prematur
Pediatriadeponent
 
Comprenent l'infant
Comprenent l'infantComprenent l'infant
Comprenent l'infant
Erika
 
Gelosia Anna
Gelosia AnnaGelosia Anna
Gelosia Anna
CENTRE SUPORT
 
Habits p3
Habits p3Habits p3
Habits p3
CarlosLlopis
 
Habits p3
Habits p3Habits p3
Habits p3
CarlosLlopis
 
Hàbits p3
Hàbits p3Hàbits p3
Hàbits p3
CarlosLlopis
 
Les pors infantils
Les pors infantilsLes pors infantils
Les pors infantils
carmehoyas
 
Escola de Pares P3 Desembre 2009
Escola de Pares P3 Desembre 2009Escola de Pares P3 Desembre 2009
Escola de Pares P3 Desembre 2009
ceipelspins
 
Habits diaris
Habits diarisHabits diaris
Habits diaris
iesmmpol
 
El moviment dels infants i la intervenció dels adults
El moviment dels infants i la intervenció dels adults  El moviment dels infants i la intervenció dels adults
El moviment dels infants i la intervenció dels adults
Veure, pensar i sentir
 
El moviment dels infants i la intervenció dels adults [Marta Graugés]
El moviment dels infants i la intervenció dels adults [Marta Graugés]El moviment dels infants i la intervenció dels adults [Marta Graugés]
El moviment dels infants i la intervenció dels adults [Marta Graugés]
La Careta Teatre Col·lectiu
 
Power psico i
Power psico iPower psico i
Power psico i
sara
 
Els consells de l'àvia oliveta 2013.pdf
Els consells de l'àvia oliveta 2013.pdfEls consells de l'àvia oliveta 2013.pdf
Els consells de l'àvia oliveta 2013.pdf
Ana Isabel del Río
 
Els consells de l'àvia oliveta 201314
Els consells de l'àvia oliveta 201314Els consells de l'àvia oliveta 201314
Els consells de l'àvia oliveta 201314
emallol1
 
Salut comunitària | Com dormir bé i aixecar-se descansat
Salut comunitària | Com dormir bé i aixecar-se descansatSalut comunitària | Com dormir bé i aixecar-se descansat
Salut comunitària | Com dormir bé i aixecar-se descansat
Centre Cívic Casa Golferichs
 
Reflex de prensi__pdf
Reflex de prensi__pdfReflex de prensi__pdf
Reflex de prensi__pdf
gestiollars
 

Similar to Promoció de l'hàbit del son i altres trastorns en la infància (20)

Power la son
Power la sonPower la son
Power la son
 
Les atencions bàsiques al nadó resum2
Les atencions bàsiques al nadó resum2Les atencions bàsiques al nadó resum2
Les atencions bàsiques al nadó resum2
 
Nou paradigma d'atenció al nen prematur
Nou paradigma d'atenció al nen prematurNou paradigma d'atenció al nen prematur
Nou paradigma d'atenció al nen prematur
 
Comprenent l'infant
Comprenent l'infantComprenent l'infant
Comprenent l'infant
 
Gelosia Anna
Gelosia AnnaGelosia Anna
Gelosia Anna
 
Principis bàsics de lóczy [Marta Graugès]
Principis bàsics de lóczy  [Marta Graugès]Principis bàsics de lóczy  [Marta Graugès]
Principis bàsics de lóczy [Marta Graugès]
 
Habits p3
Habits p3Habits p3
Habits p3
 
Habits p3
Habits p3Habits p3
Habits p3
 
Hàbits p3
Hàbits p3Hàbits p3
Hàbits p3
 
Les pors infantils
Les pors infantilsLes pors infantils
Les pors infantils
 
Escola de Pares P3 Desembre 2009
Escola de Pares P3 Desembre 2009Escola de Pares P3 Desembre 2009
Escola de Pares P3 Desembre 2009
 
Habits diaris
Habits diarisHabits diaris
Habits diaris
 
El moviment dels infants i la intervenció dels adults
El moviment dels infants i la intervenció dels adults  El moviment dels infants i la intervenció dels adults
El moviment dels infants i la intervenció dels adults
 
El moviment dels infants i la intervenció dels adults [Marta Graugés]
El moviment dels infants i la intervenció dels adults [Marta Graugés]El moviment dels infants i la intervenció dels adults [Marta Graugés]
El moviment dels infants i la intervenció dels adults [Marta Graugés]
 
Power psico i
Power psico iPower psico i
Power psico i
 
Els consells de l'àvia oliveta 2013.pdf
Els consells de l'àvia oliveta 2013.pdfEls consells de l'àvia oliveta 2013.pdf
Els consells de l'àvia oliveta 2013.pdf
 
Els consells de l'àvia oliveta 201314
Els consells de l'àvia oliveta 201314Els consells de l'àvia oliveta 201314
Els consells de l'àvia oliveta 201314
 
Salut comunitària | Com dormir bé i aixecar-se descansat
Salut comunitària | Com dormir bé i aixecar-se descansatSalut comunitària | Com dormir bé i aixecar-se descansat
Salut comunitària | Com dormir bé i aixecar-se descansat
 
Hàbits dels infants
Hàbits dels infantsHàbits dels infants
Hàbits dels infants
 
Reflex de prensi__pdf
Reflex de prensi__pdfReflex de prensi__pdf
Reflex de prensi__pdf
 

More from Pediatriadeponent

Trastorn de l'Espectre Autista (TEA) el paper del pediatre (2024)
Trastorn de l'Espectre Autista (TEA) el paper del pediatre (2024)Trastorn de l'Espectre Autista (TEA) el paper del pediatre (2024)
Trastorn de l'Espectre Autista (TEA) el paper del pediatre (2024)
Pediatriadeponent
 
Genètica Clínica. Indicacions d’estudis, Interpretació dels resultats i Conse...
Genètica Clínica. Indicacions d’estudis, Interpretació dels resultats i Conse...Genètica Clínica. Indicacions d’estudis, Interpretació dels resultats i Conse...
Genètica Clínica. Indicacions d’estudis, Interpretació dels resultats i Conse...
Pediatriadeponent
 
Enfermedades Autoinflamatorias en Pediatria. 2024
Enfermedades Autoinflamatorias en Pediatria. 2024Enfermedades Autoinflamatorias en Pediatria. 2024
Enfermedades Autoinflamatorias en Pediatria. 2024
Pediatriadeponent
 
Rinitis al·lèrgica en Pediatria. 2024.pdf
Rinitis al·lèrgica en Pediatria. 2024.pdfRinitis al·lèrgica en Pediatria. 2024.pdf
Rinitis al·lèrgica en Pediatria. 2024.pdf
Pediatriadeponent
 
Psicoterapia básica para Pediatría de Atención Primaria.pdf
Psicoterapia básica para Pediatría de Atención Primaria.pdfPsicoterapia básica para Pediatría de Atención Primaria.pdf
Psicoterapia básica para Pediatría de Atención Primaria.pdf
Pediatriadeponent
 
Anquiloglòssia: diagnòstic, tractament i implicacions. 2024
Anquiloglòssia: diagnòstic, tractament i implicacions. 2024Anquiloglòssia: diagnòstic, tractament i implicacions. 2024
Anquiloglòssia: diagnòstic, tractament i implicacions. 2024
Pediatriadeponent
 
Malalties minoritàries. Què n'ha de saber el pediatre/a?
Malalties minoritàries. Què n'ha de saber el pediatre/a?Malalties minoritàries. Què n'ha de saber el pediatre/a?
Malalties minoritàries. Què n'ha de saber el pediatre/a?
Pediatriadeponent
 
Salut Planetària. Què podem fer des de les consultes? UVIC 2024.pdf
Salut Planetària. Què podem fer des de les consultes?  UVIC 2024.pdfSalut Planetària. Què podem fer des de les consultes?  UVIC 2024.pdf
Salut Planetària. Què podem fer des de les consultes? UVIC 2024.pdf
Pediatriadeponent
 
Tira d'orina. De la teoria a la pràctica 2024.pdf
Tira d'orina. De la teoria a la pràctica 2024.pdfTira d'orina. De la teoria a la pràctica 2024.pdf
Tira d'orina. De la teoria a la pràctica 2024.pdf
Pediatriadeponent
 
PROTOCOL DE LA BRONQUIOLITIS AGUDA 2023.pdf
PROTOCOL DE LA BRONQUIOLITIS AGUDA 2023.pdfPROTOCOL DE LA BRONQUIOLITIS AGUDA 2023.pdf
PROTOCOL DE LA BRONQUIOLITIS AGUDA 2023.pdf
Pediatriadeponent
 
La alimentación y sus trastornos. Detección y abordajes iniciales en TCA
La alimentación y sus trastornos. Detección y abordajes iniciales en TCALa alimentación y sus trastornos. Detección y abordajes iniciales en TCA
La alimentación y sus trastornos. Detección y abordajes iniciales en TCA
Pediatriadeponent
 
Dermatoscòpia. Aplicacions en Pediatria
Dermatoscòpia. Aplicacions en PediatriaDermatoscòpia. Aplicacions en Pediatria
Dermatoscòpia. Aplicacions en Pediatria
Pediatriadeponent
 
Prevenció de la violència sexual a les escoles i instituts de Ponent
Prevenció de la violència sexual a les escoles i instituts de PonentPrevenció de la violència sexual a les escoles i instituts de Ponent
Prevenció de la violència sexual a les escoles i instituts de Ponent
Pediatriadeponent
 
Drepanocitosi o Malaltia de cèl·lules falciformes. 2023
Drepanocitosi o Malaltia de cèl·lules falciformes. 2023Drepanocitosi o Malaltia de cèl·lules falciformes. 2023
Drepanocitosi o Malaltia de cèl·lules falciformes. 2023
Pediatriadeponent
 
Hiperbilirubinèmia neonatal: novetats en l'abordatge. 2023
Hiperbilirubinèmia neonatal: novetats en l'abordatge. 2023Hiperbilirubinèmia neonatal: novetats en l'abordatge. 2023
Hiperbilirubinèmia neonatal: novetats en l'abordatge. 2023
Pediatriadeponent
 
Intoxicacions en Pediatria: maneig general i novetats en intoxicació per para...
Intoxicacions en Pediatria: maneig general i novetats en intoxicació per para...Intoxicacions en Pediatria: maneig general i novetats en intoxicació per para...
Intoxicacions en Pediatria: maneig general i novetats en intoxicació per para...
Pediatriadeponent
 
Indicacions d’ús d’ondansetró a l’atenció primària en població pediàtrica
Indicacions d’ús d’ondansetró a l’atenció primària en població pediàtricaIndicacions d’ús d’ondansetró a l’atenció primària en població pediàtrica
Indicacions d’ús d’ondansetró a l’atenció primària en població pediàtrica
Pediatriadeponent
 
Canvi d'hàbits i resistències en infància
Canvi d'hàbits i resistències en infànciaCanvi d'hàbits i resistències en infància
Canvi d'hàbits i resistències en infància
Pediatriadeponent
 
Diagnòstic i tractament de les parasitosis intestinals 2023
Diagnòstic i tractament de les parasitosis intestinals 2023Diagnòstic i tractament de les parasitosis intestinals 2023
Diagnòstic i tractament de les parasitosis intestinals 2023
Pediatriadeponent
 
Cartera de serveis Pediatria Dietista Nutricionista APiC 2023
Cartera de serveis Pediatria Dietista Nutricionista APiC 2023Cartera de serveis Pediatria Dietista Nutricionista APiC 2023
Cartera de serveis Pediatria Dietista Nutricionista APiC 2023
Pediatriadeponent
 

More from Pediatriadeponent (20)

Trastorn de l'Espectre Autista (TEA) el paper del pediatre (2024)
Trastorn de l'Espectre Autista (TEA) el paper del pediatre (2024)Trastorn de l'Espectre Autista (TEA) el paper del pediatre (2024)
Trastorn de l'Espectre Autista (TEA) el paper del pediatre (2024)
 
Genètica Clínica. Indicacions d’estudis, Interpretació dels resultats i Conse...
Genètica Clínica. Indicacions d’estudis, Interpretació dels resultats i Conse...Genètica Clínica. Indicacions d’estudis, Interpretació dels resultats i Conse...
Genètica Clínica. Indicacions d’estudis, Interpretació dels resultats i Conse...
 
Enfermedades Autoinflamatorias en Pediatria. 2024
Enfermedades Autoinflamatorias en Pediatria. 2024Enfermedades Autoinflamatorias en Pediatria. 2024
Enfermedades Autoinflamatorias en Pediatria. 2024
 
Rinitis al·lèrgica en Pediatria. 2024.pdf
Rinitis al·lèrgica en Pediatria. 2024.pdfRinitis al·lèrgica en Pediatria. 2024.pdf
Rinitis al·lèrgica en Pediatria. 2024.pdf
 
Psicoterapia básica para Pediatría de Atención Primaria.pdf
Psicoterapia básica para Pediatría de Atención Primaria.pdfPsicoterapia básica para Pediatría de Atención Primaria.pdf
Psicoterapia básica para Pediatría de Atención Primaria.pdf
 
Anquiloglòssia: diagnòstic, tractament i implicacions. 2024
Anquiloglòssia: diagnòstic, tractament i implicacions. 2024Anquiloglòssia: diagnòstic, tractament i implicacions. 2024
Anquiloglòssia: diagnòstic, tractament i implicacions. 2024
 
Malalties minoritàries. Què n'ha de saber el pediatre/a?
Malalties minoritàries. Què n'ha de saber el pediatre/a?Malalties minoritàries. Què n'ha de saber el pediatre/a?
Malalties minoritàries. Què n'ha de saber el pediatre/a?
 
Salut Planetària. Què podem fer des de les consultes? UVIC 2024.pdf
Salut Planetària. Què podem fer des de les consultes?  UVIC 2024.pdfSalut Planetària. Què podem fer des de les consultes?  UVIC 2024.pdf
Salut Planetària. Què podem fer des de les consultes? UVIC 2024.pdf
 
Tira d'orina. De la teoria a la pràctica 2024.pdf
Tira d'orina. De la teoria a la pràctica 2024.pdfTira d'orina. De la teoria a la pràctica 2024.pdf
Tira d'orina. De la teoria a la pràctica 2024.pdf
 
PROTOCOL DE LA BRONQUIOLITIS AGUDA 2023.pdf
PROTOCOL DE LA BRONQUIOLITIS AGUDA 2023.pdfPROTOCOL DE LA BRONQUIOLITIS AGUDA 2023.pdf
PROTOCOL DE LA BRONQUIOLITIS AGUDA 2023.pdf
 
La alimentación y sus trastornos. Detección y abordajes iniciales en TCA
La alimentación y sus trastornos. Detección y abordajes iniciales en TCALa alimentación y sus trastornos. Detección y abordajes iniciales en TCA
La alimentación y sus trastornos. Detección y abordajes iniciales en TCA
 
Dermatoscòpia. Aplicacions en Pediatria
Dermatoscòpia. Aplicacions en PediatriaDermatoscòpia. Aplicacions en Pediatria
Dermatoscòpia. Aplicacions en Pediatria
 
Prevenció de la violència sexual a les escoles i instituts de Ponent
Prevenció de la violència sexual a les escoles i instituts de PonentPrevenció de la violència sexual a les escoles i instituts de Ponent
Prevenció de la violència sexual a les escoles i instituts de Ponent
 
Drepanocitosi o Malaltia de cèl·lules falciformes. 2023
Drepanocitosi o Malaltia de cèl·lules falciformes. 2023Drepanocitosi o Malaltia de cèl·lules falciformes. 2023
Drepanocitosi o Malaltia de cèl·lules falciformes. 2023
 
Hiperbilirubinèmia neonatal: novetats en l'abordatge. 2023
Hiperbilirubinèmia neonatal: novetats en l'abordatge. 2023Hiperbilirubinèmia neonatal: novetats en l'abordatge. 2023
Hiperbilirubinèmia neonatal: novetats en l'abordatge. 2023
 
Intoxicacions en Pediatria: maneig general i novetats en intoxicació per para...
Intoxicacions en Pediatria: maneig general i novetats en intoxicació per para...Intoxicacions en Pediatria: maneig general i novetats en intoxicació per para...
Intoxicacions en Pediatria: maneig general i novetats en intoxicació per para...
 
Indicacions d’ús d’ondansetró a l’atenció primària en població pediàtrica
Indicacions d’ús d’ondansetró a l’atenció primària en població pediàtricaIndicacions d’ús d’ondansetró a l’atenció primària en població pediàtrica
Indicacions d’ús d’ondansetró a l’atenció primària en població pediàtrica
 
Canvi d'hàbits i resistències en infància
Canvi d'hàbits i resistències en infànciaCanvi d'hàbits i resistències en infància
Canvi d'hàbits i resistències en infància
 
Diagnòstic i tractament de les parasitosis intestinals 2023
Diagnòstic i tractament de les parasitosis intestinals 2023Diagnòstic i tractament de les parasitosis intestinals 2023
Diagnòstic i tractament de les parasitosis intestinals 2023
 
Cartera de serveis Pediatria Dietista Nutricionista APiC 2023
Cartera de serveis Pediatria Dietista Nutricionista APiC 2023Cartera de serveis Pediatria Dietista Nutricionista APiC 2023
Cartera de serveis Pediatria Dietista Nutricionista APiC 2023
 

Promoció de l'hàbit del son i altres trastorns en la infància

  • 1. PROMOCIÓ DE L'HÀBIT DEL SON I  ALTRES TRANSORNS EN LA INFÀNCIA Dra. Margaret Creus D.I.Teresa Pujol ABS d´Agramunt 1 Openmeeting Pediatria 2013
  • 2. HÀBIT DE L'ADQUISICIÓ DEL SON EN LA INFÀNCIA D.I.Teresa Pujol ABS d´Agramunt 2
  • 3. ESTRUCTURA  OPINIONS DIVERGENTS?  EL SON SENSAT:  ­Algunes consideracions  ­Característiques segons edats  ALTERACIÓ DE L’HÀBIT DEL SON ­Detecció ­Tractaments ­Paper dels pares 3
  • 4. EL CONEIXEMENT ENS DÓNA LLIBERTAT (Sócrates) “ Cada família té el seu nivell de tolerància i  les seves pròpies creences:     no hi ha sistemes bons ni dolents,    només diferents”. 4
  • 5. Altres opinions: R.Jové i C.Gonzàlez,   contraposades ?????:  Jové considera que les rutines poden ajudar a establir patrons de son cada cop  més llargs i estables.  C.González no té un mètode per a dormir. El que proposa és una  criança basada  en l’amor i la comprensió.   Deixar plorar al nen  ­“despersonalitza al nen” ­”tracta al nen com un manipulador” ­”provoca shock neuro­emocional: el món no respondrà”  “Dormir és un procés evolutiu, cada nen té el seu ritme (...)       La “majoria” de problemes es resolen sols”. 5
  • 6. COLLIT Recomanacions a l'hora de dormir: Article elaborat pel Comitè de Lactància Materna de l´ Associació Espanyola de Pediatria.  El nadó sempre ha d'adormir­se boca­amunt.  Sobre una superfície ferma, sense coixins ni pelutxos, ni en un sofà  estret.  Cal evitar abrigar al nen en excés.  No dormir en el mateix llit si els pares fumen, consumeixen alcohol,  drogues o medicaments que disminueixin la seva capacitat de  resposta.  Si es dóna alguna d'aquestes circumstàncies, el nadó ha de dormir en  la mateixa habitació, amb el bressol al costat del llit, o el bressol tipus  "side­car" (superfície independent adossada al llit dels pares).            6
  • 7. EL SON “SENSAT”  ­Els nadons han d’aprendre a adormir­se sols  (necessiten sentir­se sans i segurs al seu bressol), i  cal consolar­los quan estan inquiets.  ­Els pares han de poder descansar, tenir moments  per a ells mateixos i per a poder compartir.  ­Punt de vista anti­ extremista: ni deixar plorar , ni  “llit de família”.            7
  • 8. Trastorns en l’hàbit del son (30%)  Insomni conductual   Hàbits inadequats  Alteració del cicle circadià 8
  • 9.  L’HÀBIT DEL SON:  consideracions prèvies   Hi ha 3 tipus de nadons: els fàcils, els normals, i els  difícils.  Atendre vs “rescatar constantment”,des de 0m. :  un cop s’ha atès el nen i s’ha tranquil∙litzat es pot  tornar a deixar sol per evitar un mal hàbit, i pugui  aprendre a ser autònom.  És un dret del nen. 9
  • 10. Necessitat d’un “bon vincle” ­No és dependència, ni sobreprotecció, és un element de  seguretat que anirà evolucionant. ­Cal percebre les senyals dels nen i respondre  correctament,  de la mateixa manera en la mateixa senyal. ­Cal contacte físic freqüent ­Cal deixar decidir al nen en el que es pugui (autonomia) (*)Una bona separació és un acte predictible i rutinari que dóna  satisfacció i seguretat. (*)Una mala separació dóna angoixa 10
  • 11. RECOMANACIONS EN EL SON SEGONS EDATS  Nadons > 4m  Nadons de 4­6m  Nadons de 6­12m  Nadons de 1 a 2ª  Nens > 2ª  Adolescents 11
  • 12. RECOMANACIONS PEL SON  DELS NADONS (<4m)  Respectar el ritme biològic (c/3­4h  i les menjades)  Cal crear rutina  Actitud de seguretat  Cal ajudar a distingir dia/nit: lluminositat i sorolls  Evitar que s’adormi als braços, menjant o en la nostra  companyia  Al seu llit (somnolent) (***) Si és possible… (*)Que la mare dormi també quan el nadó dorm 12
  • 13. RECOMANACIONS PEL SON  DELS NADONS (4­6m)  El seu ritme biològic és de 24h (de 20 a 8h).  L’actitud dels pares ha de ser menys laxa, però igualment segura  i tranquil∙la  Cal rutina avorrida, prèvia a anar a dormir  Elements externs fixos: ninot, xupa, llit  Posar­lo al llit i acomiadar­nos (sempre les mateixes paraules)  Sortir de l’habitació mentre està despert  Si es desperta, esperar 5´ i veure si té gana. Alimentar durant  menys temps/menys quantitat  Canvi es d’habitació dels 4 als 6m 13 (*** si és possible…)
  • 14. CARACTERÍSTIQUES  D´UN BON HÀBIT (6M)  Allitar­se content, sense plorar  Adormir­se sol  Dormir tota la nit de tirada, sense despertars  nocturns (a partir dels 8m, no s’hauria d’alimentar)  Dormir en el seu llit i sense llum;porta oberta  Ús de “rutina del son” i d’objecte transicional 14
  • 15. EL SON (a partir dels 12m)  Ambient tranquil i fosc, Tª confortable, silenci.  L’hora diària de llevar­se i allitar­se ha de ser  sempre la mateixa  Evitar allitar­lo amb gana  Ha d’adormir­se sol  No fer cas de rabietes: actitud ferma i segura dels  pares  Transmetre el missatge “t'estem ensenyant a  dormir” (no és ni un càstig ni una disputa). 15
  • 16. EL SON (a partir dels 2 anys)  Si el nen protesta o plora durant la nit, cal reflexionar sobre  què ha passat durant el dia (amb seguretat)  Si hi ha canvis en la seva vida, el son pot alterar­se  (guarderia, canvis de domicili,…)  Si es permet que dormir fora del llit (sofà), no l’ajudem a que  dormi sol.  Establir límits clars (n. cançons, contes,…)  La parella s’ha de turnar  Control de líquids a la tarda, i temps de les migdiades  Cal no potenciar la por  Els nens grans que dormen amb els pares descansen menys, i  tenen més risc d’asfíxia 16
  • 17. PRINCIPIS DE LA HIGIENE DEL SON (per totes les edats)  1. Llevar­se i anar­se a dormir cada dia a la mateixa hora (variació màxima d´1 hora,  els dies que no hi ha escola).   2. Adaptar les migdiades a l’edat del nen i necessitats de desenvolupament.   3. Mantenir condicions ambientals adequades per a dormir (temperatura, ventilació,  sorolls, llum,...).  4. Evitar menjars abundants abans d’anar a dormir.  5. Evitar el consum d´ alcohol, cafeïna i tabac.  6. Evitar activitats estressants en les hores prèvies a allitar­se.  7. Evitar la utilització d´ aparells electrònics (televisió, ordenadors, mòbils) dins  l’habitació.  9. Realitzar exercici físic diàriament, però mai abans d’anar a dormir.  10. Passar algun temps a l’aire lliure tots els dies.  (*) La llet amb galetes com inductors (rics en triptòfans) 17
  • 18. EL NEN QUE LI COSTA ADORMIR-SE    ­insomni conductual ­ 18
  • 19. EL NEN QUE LI COSTA ADORMIR­SE I ­insomni conductual­  A. Compleix criteris d'insomni         (no s'adorm sol, i es desperta sovint)  B. Associacions inapropiades amb l´inici        del son, o be per absència de límits: 19
  • 20. PREGUNTES CLAU  S'adorm sol?   Quantes vegades es desperta?  Horaris  Com, amb què i amb qui s'adorm?  Com es torna a dormir a mitja nit?  Afecta l'estat del general del nen?  Afecta la vida familiar?*  Coneixes les bases d'un bon hàbit?  Vols/voleu* ensenyar­lo a dormir? 20
  • 21. TRACTAMENTS:   Rutina pre­son i adaptació d'horaris  Excisió estàndard  Excisió gradual (mètode Estivill)  Adequar l'hora d'anar a dormir  Despertars nocturns programats 21
  • 22. Participació dels pares  La participació/implicació dels pares és bàsica: 1. Aportant l’horari de son del seu fill 2. Investigant en les conductes inapropiades amb que el nen  relaciona el son. 3. Adequant les seves circumstancies amb els nous criteris, i el seu  moment motivacional. 4. Coordinant ­se tots els cuidadors per aplicar els canvis  conjuntament i coherentment (*)El bressol (*)La lactància materna (*)Altres cultures (*)Afecte vs límits 22
  • 23. ADEQUAR L’HORA D’ADORMIR­SE  Implica retardar temporalment l´ hora d’allitar el nen  per a que coincideixi amb l’hora real del son.  És important conèixer el seus cicles de son.  Cal evitar el retràs excessiu, perquè provocarà  irritabilitat al nen. 23
  • 24. Detecció de l'horari de son del nen  ­Les tres etapes abans del son duren uns 20  minuts, i són: 1. La finestra: badalls i cansament 2. La zona: mirada fixa que dura 3­4 minuts. Té  els ulls oberts, però està “out”. 3. Cap al son: cabeçades  ­En els nens susceptibles haurem d’estar molt més  pendents del procés. Ajudes per tranquil∙litzar:  embolicar­lo per immobilitzar­lo, palmadetes,... 24
  • 25. Ritual pre­son   Se persegueix reduir l’activació (fisiològica i emocional).   Se reforcen les conductes apropiades,  i s’ignoren les  conductes inapropiades.  Implica que els pares estableixin una rutina, amb activitats  agradables i tranquil∙les vora l´ hora de dormir(acomiadar­se  de fotos, ninots, cantar, massatge,...).  Evitar recolzaments que després necessiti: xupa, biberó,  pit,... (l'objecte de transició serà als 8­9m) 25
  • 26. Extinció estàndard  Implica primer portar el nen al llit a l´ hora apropiada,  havent complert amb el ritual pre­son establert.  Intervenció dirigida a eliminar conductes  indesitjades del nen a la hora de dormir, com per  exemple crits i rabietes, eliminant el reforç que les  manté (l'atenció que li donem)  I quan estigui encara despert, ignorant qualsevol  demanda posterior,exceptuant aquelles situacions  que impliquin perill o malaltia del nen. 26
  • 27. Extinció gradual (Estivill)  Es basa també en la retirada d’excessiva atenció dels pares en el  procés del inici del son, però de forma més gradual.  Els pares alliten al nen al llit quan encara està despert, en l’horari  apropiat, havent complert el “ritual pre­son”, ignorant les seves  demandes d’atenció a intervals progressivament més llargs. Es vol potenciar la capacitat del nen per autocalmar­se. (*)Si no cedeix és efectiva en 95%;  però si se cedeix i es torna a fer una conducta inadequada, i  aquesta queda molt més reforçada. 27
  • 28. EXCISSIÓ GRADUAL:  intervencions psicològiques  Fer rutina pre­son i acabar en l’habitació del nen,  deixant­lo al seu llit despert.  Actitud dels pares: ferma i tranquil∙la   Deixar­ho fosc, i marxar amb un adéu breu (sempre  amb les mateixes paraules).  Esperar el temps que hem predeterminat.   Entrar a l’habitació tranquils durant 1 minut, i li  explicarem que li ensenyem a dormir.  Tornar a sortir. Només entrarem si ha tornat a plorar  tota l’estona d’espera. 28
  • 29. Excisió gradual: temps d’espera  N. dies 1ª espera 2ª espera 3ª espera 1 1´ 2´ 3´     2 2´ 3´ 5´ 3 3´ 5´ 5 a 7´ ­El nen pot tardar de 20  a 120´en adormir­se. ­Si a mitja nit es desperta s’ha de repetir el procés. ­El segon dia sol ser més difícil que el primer. 29
  • 30. EXCISIÓ DEL MAL HÀBIT  El nen ha d'estar be (que no passi cap procés de  malaltia); i no ha d'haver canvis propers.  Començar només quan hagi intenció de continuar  (en cap moment s'ha de sucumbir al plor del nen: el  procés pot durar de 20´a 2h).  Tots els cuidadors han d'actuar de la mateixa  manera 30
  • 31. Excisió gradual +++++,  (adaptada)  Del llit dels pares al bressol  De l'habitació dels pares a la seva habitació  De tocar al nen , a estar només presents  Cada cop allunyar­se més del bressol  Entrar i sortir, augmentant els temps 31
  • 32. ACCEPTACIÓ /EFICACIA DE LES MESURES  Extinció estàndard: efectiva+++ acceptada +  Extinció gradual:  efectiva+              acceptada+++  Ritual del son + retard hora d’allitar­se efectiva+++ acceptada+++  Despertars programats efectiva+ acceptada+ 32
  • 33. Test de valoració tolerància dels pares  a extinció gradual  Tolerancia del trastorno  1Madre Padre  1. La conducta es tan seria e intensa que les es imposible ignorarla Sí No Sí No  2. Les es difícil escucharlo/a chillar/llorar durante mucho tiempo Sí No Sí No  3. Encuentran muy difícil volverlo/a a meter en la cama Sí No Sí No  Tolerancia de los horarios  2Madre Padre  4. ¿Alguien de la familia está dispuesto a acostarse tarde para realizar el   programa de tratamiento?  Sí No Sí No  5. ¿Alguien de la familia está dispuesto a levantarse pronto para realizar   el programa de tratamiento?  Sí No Sí No  Dificultades en la actitud  3Madre Padre  6. ¿Se encuentran emocionalmente incapaces de ocuparse directamente?  Sí No Sí No  7. ¿Se sienten culpables cuando obligan a su hijo/a a volver a la cama   a acostarse?  Sí No Sí No  8. ¿Piensan que maltratan a su hijo/a cuando intentan cambiar    la situación?  Sí No Sí No  1   Una respuesta positiva contraindica la extinción de entrada.  2   Una respuesta negativa, valorar: Extinción gradual frente a otra intervención psicológica.  3   Una respuesta positiva: Intervención previa en la familia. 33
  • 34. CONCLUSIONS  El nen necessita i té dret a saber­se adormir sol.  Amor i comprensió: atenció  Sempre aplicar la rutina pre­son i el coneixement  d´horaris  Cada nen i cada família són diferents i cal tenir en  compte el seu moment motivacional  Si és necessari aplicar la excissió gradual a partir  dels 6m   CAL CONSENS AMB LA FAMÍLIA 34 M OLTES GRÀCI ES!!
  • 35. ELS TRANSTORNS DEL SON EN  NENS ABS AGRAMUNT PEDIATRIA 35 Dra. Margaret Creus i Verni
  • 36. CONCEPTE  El son és un estat fisiològic actiu l’absència del  qual o la seva alteració produeix efectes  adversos significatius.  Alteració del rendiment escolar, de l’estat  d’humor i, en algunes ocasions, repercussions  físiques com la manca de creixement. 36
  • 37. 37
  • 38. EPIDEMIOLOGIA  Problema de salut  pública per la seva  alta prevalença.   Fins un 30 % de la  població infantil té  alteracions cròniques  del son.   Més risc entre els  nens amb patologia  neurològica. 38
  • 39. CLASSIFICACIÓ  (Guia de Pràctica Clínica sobre Transtorns del Son en la Infància i  Adolescència en Atenció Primària )  NEN A QUI LI COSTA ADORMIR­SE – Higiene inadequada del son  NEN QUE S’ADORM DURANT EL DIA – Insomni conductual infantil – Sd. de cames inquietes – Privació crònica del son d’origen multifactorial – Sd. del retard de fase – Narcolèpsia  NEN QUE PRESENTA EVENTS  ANORMALS DURANT EL SON – Sd. d’apnea – hipopnea obstructiva del son  pediàtric (SAHS) – Sonambulisme – Terrors del son o nocturns – Despertar confusional – Malsons – Moviments rítmics relacionats amb el son 39
  • 40. CONSIDERACIONS ....  Els patrons i necessitats del son canvien evolutivament i cal  tenir en compte variacions interindividuals i culturals  Els trastorns més freqüents fan referència a l’hàbit del son  Hi ha factors causals i del tt que depenen dels pares i no del  nen  Els efectes de la mala qualitat o manca de son tenen  repercussions sobre el desenvolupament cognitiu i físic del  nen  Les apnees de SAOS són menys perceptibles que en els  adults i la seva causa i tt és diferent a la dels adults  La irritabilitat i la hiperactivitat són símptomes més freqüents  de la deprivació de son que la somnolència  El tt és eficaç en la majoria dels transtorns del son en els  nens 40
  • 41. DIAGNÒSTIC 1. HISTÒRIA CLíNICA. ANAMNESI 2. EXPLORACIÓ FÍSICA 3. EXPLORACIONS COMPLEMENTÀRIES 1. POLISOMNOGRAFIA 2. VÍDEO – EEG 3. TLM 4. ALTRES:   RX CAVUM  PULSIOXIMETRIA  ALTRES: A.G., H.Tiroidals, E. Paràssits en femta  41
  • 42. ANAMNESI  Edat d’inici  Hàbits incorrectes  Observar la conducta i valorar el rendiment escolar  Descripció del son durant les 24 h.  Avaluar què passa durant la nit i també durant el dia  Història familiar  Observar si es tracta d’un trastorn puntual o associat a una m. crònica  Valorar afectació d’altres funcions biològiques  Observar clínica  Us de fàrmacs i drogues  Presència d’altres patologies (orgàniques, neurològiques, psiquiàtriques o  socials)  Factors culturals  Determinades patologies 42
  • 43. PREGUNTES CLAU  Durant el dia .... Té?  Durant la nit ... Té? – Mal rendiment escolar – Despertar freqüent en > 1  a. (3 a 5 requeriments per  – Hiperactivitat nit, més de 3 nits a la  – Trastorn de comportament setmana) – Accidents freqüents – Tarda més de 30 ‘ en  – Dolors de creixement adormir­se – Mals de cap al matí – Ronca – Retard de creixement – Pauses respiratòries – En > 5 a., somnolència  – Respiració bucal diürna – Dificultat per despertar­se  – Millora la conducta si dorm  al matí més – Molt irritable al despertar 43
  • 44. EINES D’AJUDA  Agenda / diari de son – vigília  Vídeo domèstic  Us de qüestionaris – BISQ (Brief Infant Sleep Questionnaire) (per  a < 2,5 a.) – BEARS (per a grups d’edat: 2 a 5 a., 6 a 12  a., 13 a 18 a.) 44
  • 45. 45
  • 47. Polisomnografia. Indicacions  Somnolència diürna excessiva no relacionada amb  privació crònica del son  Alteració del patró respiratori durant el son  Activitat motora violenta o conductes anòmales  relacionades amb el son  Trastorn per moviments periòdics de les extremitats  durant el son 47
  • 48. NEN AL QUI LI COSTA ADORMIR­SE INSOMNI PER HIGIENE DEL SON INADEQUADA.  INSOMNI CONDUCTUAL  Per un mal aprenentatge d’un hàbit correcte del son o per una  actitud inadequada dels pares.  I. PER HIGIENE DEL SON INADEQUADA.­ Relacionat amb  activitats diürnes que impedeixen una adequada qualitat del son i  mantenir­se despert i alerta durant el dia.  I. CONDUCTUAL: – PER ASSOCIACIONS INAPROPIADES AMB L’INICI DEL SON – PER ABSÈNCIA DE LÍMITS ESTABLERTS  TRACTAMENT: 1. Adequada higiene del son 2. Intervencions psicològiques 3. Intervencions farmacològiques ? 48
  • 49. NEN QUE PRESENTA EVENTS ANORMALS  DURANT EL SON SD AHS  Obstrucció total o parcial de la via aèria superior  intermitent  Classificació: – Tipus 1.­ hipertròfia adenoamigdalar – Tipus 2.­ nens obesos – Tipus 3.­ alteracions cràneofacials 49
  • 50. 50
  • 51. NEN QUE PRESENTA EVENTS  ANORMALS DURANT EL SON SOMNAMBULISME, TERRORS NOCTURNS,  DESPERTAR CONFUSIONAL I MALSONS  Fenòmens físics o conductes no desitjables que tenen lloc  predominantment a la nit.  SOMNAMBULISME  TERRORS NOCTURNS.­ desperta sobtat durant el primer 1/3  de la nit, acompanyat d’una resposta autonòmica i conductual  d’intensa por. No hi ha un record dels mateixos.  DESPERTAR CONFUSIONAL.­ freq en < 5 a. El nen es  desperta en el primer 1/3 de la nit i es mostra confós.  MALSONS.­ tenen lloc en la darrera meitat del son i hi ha un  record dels mateixos.  TRACTAMENT.­  – Benignes i autolimitats. No cal tt específic. 51
  • 52. HIPERSÒMNIA  Impossibilitat per a mantenir­se despert durant la major  part del temps de vigília.  11% dels nens i 58% dels adolescents.  PRIVACIÓ CRÒNICA DEL SON en relació amb l’entorn i  estil de vida. El més freqüent.  NARCOLÈPSIA.­ Trastorn de la regulació del son REM.  Somnolència diürna excessiva i símptomes que  representen intrusió de fenòmens del son REM durant  l’estat de vigília. 52
  • 53. TRACTAMENT 1. Programes preventius: Adequat hàbit del  son 2. Explicar per a poder tranquil∙litzar 3. Mesures “higièniques” del son 4. Altres:   Teràpia conductual  Qrg  Cpap nassal 53  F. Hipnòtics ?
  • 54. MESURES D’HIGIENE DEL SON  M. AMBIENTALS  M. FACILITADORES – Associacions adequades i  – Realitzar rutines familiars al nen – Mateix horari – Llit confortable – Adormir­se sols – Baixa intensitat de llum – Temperatura adequada – Dur­los al llit quan estan  cansats – Ambient poc estimulant – Evitar associar llit amb  – Realitzar activitats  càstigs relaxants abans d’anar a  – Evitar el consum de  dormir refrescs amb cafeïna – Evitar fer plans o resoldre  qüestions a l’hora d’anar a  54 dormir
  • 55. 55
  • 56. BIBLIOGRAFIA  DORMIR SIN LÁGRIMAS, de Rosa Jové  BÉSAME MUCHO, de Carlos Gonzàlez  NEN A DORMIR,  d´Eduard Estivill. Barcelona 2010  EL SECRETO DE TENER BEBES TRANQUILOS Y FELICES, de  Tracy Hogg i Melinda Blau.Barcelona 2006.  Guía de Práctica Clínica sobre Trastornos del Sueño en la  Infancia y Adolescencia en Atención Primaria, del Ministerio de  Sanidad, Política Social e Igualdad.2012. 56