Repàs a la sistemàtica d'estudi de les rinitis i asma al·lèrgiques i l'al·lèrgia alimentària. Criteris de derivació, tractament i seguiment del pacient.
Repàs als conceptes relacionats amb les reaccions adverses als aliments. RAA: qualsevol reacció anòmala que pugui atribuir-se a la ingesta, el contacte o la inhalació d'un aliment, els seus derivats o d'un additiu contingut en aquest.
Repàs a la sistemàtica d'estudi de les rinitis i asma al·lèrgiques i l'al·lèrgia alimentària. Criteris de derivació, tractament i seguiment del pacient.
Repàs als conceptes relacionats amb les reaccions adverses als aliments. RAA: qualsevol reacció anòmala que pugui atribuir-se a la ingesta, el contacte o la inhalació d'un aliment, els seus derivats o d'un additiu contingut en aquest.
Repàs a la definició d'anafilaxi, etiologia, clínica, diagnòstic, avaluació de la gravetat i tractament. Recomanacions per a la formació dels pares i dels mestres en el maneig de la situació.
Actualització dels criteris diagnòstics i maneig del pacient pediàtric afecte de SIMS-Ped (Síndrome inflamatòria multisistèmica pediàtrica vinculada a SARS-CoV-2).
Definició actual de Nen Petit per l'Edat Gestacional. Seguiment durant els primers 4 anys de vida. Control de la pubertat. Valoració del risc de síndrome metabòlica i obesitat.
Repàs a les patologies ORL més freqüents a l'edat pediàtrica i orientació sobre la necessitat de derivació urgent, diferida o programada a la consulta d'ORL.
Malalties tiroïdals a la infància i adolescència 2017Pediatriadeponent
Fisiologia de la glàndula tiroide. Etiologia de l'hipo i l'hipertiroïdisme a l'edat pediàtrica. Estudi analític i exploracions complementàries. Tractament.
Repàs a l'etiologia, diagnòstic, comorbiditats, tipus d'obesitat i risc metabòlic, resistència a la insulina i proves complementàries.
Tractament: canvis de l'estil de vida, tractament farmacològic i tractament quirúrgic.
El Dr. Sergi Navarro, cap de la Unitat de Cures Pal·liatives Pediàtriques de l'Hospital Sant Joan de Déu, ens explica el perquè de la existència d'aquesta unitat en el suport als pacients i a les famílies.
Períodes d'exclusió de centres d'atenció infantil per processos infecciosos i...Pediatriadeponent
Repàs a les malalties infeccioses més freqüents durant la primera infància. Vies de contagi i els períodes d'incubació. Recomanacions per exclusió de l'assistència a la llar d'infants.
Criptorquidia, micropenis, ginecomàstia i macroorquidisme. 2018Pediatriadeponent
Repàs a l'etiologia, la clínica, les exploracions complementàries, el diagnòstic i el tractament de les alteracions testiculars i genitals a l'edat pediàtrica.
Repàs a la definició d'anafilaxi, etiologia, clínica, diagnòstic, avaluació de la gravetat i tractament. Recomanacions per a la formació dels pares i dels mestres en el maneig de la situació.
Actualització dels criteris diagnòstics i maneig del pacient pediàtric afecte de SIMS-Ped (Síndrome inflamatòria multisistèmica pediàtrica vinculada a SARS-CoV-2).
Definició actual de Nen Petit per l'Edat Gestacional. Seguiment durant els primers 4 anys de vida. Control de la pubertat. Valoració del risc de síndrome metabòlica i obesitat.
Repàs a les patologies ORL més freqüents a l'edat pediàtrica i orientació sobre la necessitat de derivació urgent, diferida o programada a la consulta d'ORL.
Malalties tiroïdals a la infància i adolescència 2017Pediatriadeponent
Fisiologia de la glàndula tiroide. Etiologia de l'hipo i l'hipertiroïdisme a l'edat pediàtrica. Estudi analític i exploracions complementàries. Tractament.
Repàs a l'etiologia, diagnòstic, comorbiditats, tipus d'obesitat i risc metabòlic, resistència a la insulina i proves complementàries.
Tractament: canvis de l'estil de vida, tractament farmacològic i tractament quirúrgic.
El Dr. Sergi Navarro, cap de la Unitat de Cures Pal·liatives Pediàtriques de l'Hospital Sant Joan de Déu, ens explica el perquè de la existència d'aquesta unitat en el suport als pacients i a les famílies.
Períodes d'exclusió de centres d'atenció infantil per processos infecciosos i...Pediatriadeponent
Repàs a les malalties infeccioses més freqüents durant la primera infància. Vies de contagi i els períodes d'incubació. Recomanacions per exclusió de l'assistència a la llar d'infants.
Criptorquidia, micropenis, ginecomàstia i macroorquidisme. 2018Pediatriadeponent
Repàs a l'etiologia, la clínica, les exploracions complementàries, el diagnòstic i el tractament de les alteracions testiculars i genitals a l'edat pediàtrica.
Revisió de les recomanacions sobre NO actuació front a l'actuació en diferents escenaris clínics. Reflexionar sobre pràctiques que no han demostrat una bona relació risc/benefici.
En la següent presentació revisem: el concepte dinàmic de la bacteriúria, la dificultat en el diagnòstic, la utilitat de les tires reactives, els aspectes diferencials en el home i en el pacient portador de sonda vesical, el maneig antibiòtic i les mesures preventives com a aspectes més destacables. Esperem sigui del vostre interès.
Rinitis al·lèrgica a l'edat pediàtrica. És la malaltia crònica més freqüent a l'edat pediàtrica. Prevalença, factors de risc, etiologia, diagnòstic i tractament.
Anquiloglòssia: diagnòstic, tractament i implicacions. 2024Pediatriadeponent
Repàs a les diverses eines per a valorar l'anquiloglòssia en el context de la dificultat per l'alletament matern. Tractament quirúrgic. Anquiloglòssia, parla i malposició dental.
Malalties minoritàries. Què n'ha de saber el pediatre/a?Pediatriadeponent
Definició de malaltia rara/minoritària. Recursos per a professionals, famílies. Centres de recerca.
https://pedretina.org/ i https://stargardtgo.blogspot.com/
Hiperbilirubinèmia neonatal: novetats en l'abordatge. 2023Pediatriadeponent
Fisiopatologia de la hiperbilirubinèmia en el període neonatal. Icterícia. Risc d'encefalopatia bilirubínica i kernicterus. Mesura de la bilirubina. Noves indicacions de tractament segons edat gestacional i dies de vida.
Introducció al concepte de Cures Centrades en el Desenvolupament i la Família (CCDF) en l'atenció al nadó prematur. Estrés i desenvolupament neurosensorial, el paper de la família com a cuidadora del nadó.
NIDCAP: cura del nadó d'una manera més individualitzada i a través de l'observació. Teoria Sinactiva.
Alimentació saludable. Estil de vida saludable vs dieta.
Canvi d'hàbits. Model mare/pare. Establiment de límits. Reforçaments. Gestió de conflictes. Alternatives als càstigs. El perill psicològic de les dietes.
Cartera de serveis Pediatria Dietista Nutricionista APiC 2023Pediatriadeponent
Descripció de la cartera de serveis de la consulta dietista/nutricionista adreçada a la població pediàtrica atesa a l'Atenció Primària i Comunitària a Lleida.
Presentació de Teresa Pujadas i Mónica Góme, infermeres referents de l’Equip d’Atenció Residencial de Badalona Serveis Assistencials, a la Jornada de celebració del Dia Internacional de les Infermeres, celebrada a Badalona el 14 de maig de 2024.
Presentació de Maria Iborra, infermera en cures pal·liatives de Badalona Serveis Assistencials, a la Jornada de celebració del Dia Internacional de les Infermeres, celebrat a Badalona el 14 de maig de 2024.
Presentació de Mireia Fernández, Infermera Pràctica Avançada IPA-FCC i Membre del Comité de Nafres Complexes de Badalona Serveis Assistencials, a la Jornada de celebració del Dia Internacional de les Infermeres, celebrada a Badalona el 14 de maig de 2024.
Presentació de Noemí Gómez, infermera de Badalona Serveis Assistencials, a la Jornada de celebració del Dia Internacional de les Infermeres, celebrada a Badalona el 14 de maig de 2024.
Presentació de Valentina Suarez i Sara Calmaestra, infermera de salut mental i educadora social de Badalona Serveis Assistencials, a la Jornada de celebració del Dia Internacional de les Infermeres, celebrada a Badalona el 14 de maig de 2024.
Presentació de Mª José Sabariego, infermera de Badalona Serveis Assistencials, a la Jornada de celebració del Dia Internacional de les Infermeres, celebrat a Badalona el 14 de maig de 2024.
Presentació de Vicky Sanchez, infermera del servei d'endoscòpies de Badalona Serveis Assistencials, a la Jornada de celebració del Dia Internacional de les Infermeres, celebrada a Badalona el 14 de maig de 2024.
Presentació de Jaime Bataller, infermer especialista de família i comunitària de Badalona Serveis Assistencials, a la Jornada de celebració del Dia Internacional de les Infermeres, celebrada a Badalona el 14 de maig de 2024.
Presentació de Noelia Leal i Silvia Ortigosa, infermeres de Badalona Serveis Assistencials, a la Jornada de celebració del Dia Internacional de les Infermeres, celebrada a Badalona el 14 de maig de 2024.
2. De que parlem?
El restrenyiment es un motiu freqüent de consulta,
amb una prevalença de aprox. 18% en el nostre
medi..
25% de les consultes a gastroenterologia, el 2n.
motiu de consulta. 3-5% al pediatra d’APmotiu de consulta. 3-5% al pediatra d’AP
Pot haver predisposició familiar. Es troben
antecedents familiars en el 28-50% dels casos
Actualment en la definició de restrenyiment
s’accepten els criteris de Roma III (2006),basats en
la experiència clínica i la revisió de la literatura
3. Opinió de l’expert.....
Isabel Polanco, cap de servei de Gastroenterologia
de l’Hospital Infantil La Paz:
“Actualment, quasi res afavoreix que el nen tingui
un bon hàbit intestinal”
4. Quina es la causa?
Funcional (95%): Idiopàtic
Factors hereditaris i/o constitucionals
Factors dietètics
Orgànic (5%): Celiaquia
Hipotiroïdisme
Hipercalcèmia
Diabetis
Agenèsia sacra
Mielomeningocele
F. quística
5. Per què es diu funcional?
Origen: Disfunció mecanismes d’evacuació
buidament incomplert del recte
residu fecal que s’acumula
bolo fecal de gran tamany
perpetuació del procés
megarecte
6. Factors de risc?
En l’estudi FREI 2005 ( 921 casos)Hospital Infantil
La Paz, conclou:
Antecedents familiars ( 64%)Antecedents familiars ( 64%)
Absència d’hàbit regular per anar al bany
Insuficient consum de fibra ( s.t. fruita)
7. Factors protectors ?
Consum correcte d’aigua o sucs naturals
Consum suficient de fibra ( verdura i fruita)
Anar al bany al col·legi, o agafar l'hàbit d’anar-hi a unAnar al bany al col·legi, o agafar l'hàbit d’anar-hi a un
hora concreta
Aprendre a controlar esfínters no mes tard dels 3 anys
Exercici físic amb regularitat
8. Altres conclusions....
de l’estudi FREI:
12% dels nens reconeix no prendre MAI verdura
8% no consumeix MAI llegums
25% SOLS pren fruita habitualment
Posa de manifest que NO son factors determinants:
Sexe
Edat
Pes
Lactància
Assistència a guarderia
A MÉS DE VARIAR ALGUNS COMPONENTS DE LA DIETA,EN LA
PREVENCIÓ DEL RESTRENYIMENT ES TENDRIA QUE ACTUAR PER
QUE EL NEN ADQUIREIXI UN HÀBIT DIARI I REGULAR, HÀBIT A
REFORZAR A L’ESCOLA.
9. Etapes crítiques
Existeixen 3 moments crítics en l’aparició del
restrenyiment FUNCIONAL:
Pas de lactància materna a lactància artificial
Introducció del beikost
Educació dels esfínters en l’edat preescolar
12. Criteris diagnòstics Roma III
0-4 anys + 4 anys
Al menys 2 criteris 2 o mes criteris al menys
durant 1mes 1 vegada/setm. durant 2m
______________________________________________________________
*Al menys 1 episod. de incontinència * Al menys 1 episodi incontin.
setmana,en nen que controla esfínters setmana
* menys 2 deposic/setmana * menys 2 deposic/ setmana
*Retenció excessiva de femta * Evita la defecació
*Defecació dolorosa o difícil * Defecació dolorosa o difícil
*Presencia de gran massa *Presencia de massa fecal
fecal en el recte en el recte
*Femtes de grans dimensions que * Femtes de grans dimensions
poden obstruir el W.C poden obstruir el WC
13. Anamnesi
Antecedents familiars
Antecedents personals ( malalties)
Edat d’inici del restrenyiment
Tipus de deposicions
Hàbit deposicionalHàbit deposicional
Evacuació meconi
Dieta habitual
Postures retentives
Medicaments que pren ( Fe,Antb...)
Infecció orina
Vòmits,malnutrició ( Tera, sang en femta)
14. Exploració
Inspecció , palpació i auscultació panxa
(bombament,fecalomes,peristaltisme....)
Inspecció anus: posició ( anus anterior),prolapse
rectal,fissura anal i tacte rectalrectal,fissura anal i tacte rectal
Inspecció zona sacra:Fístules,anomalies raquis
(fosseta,pels..)
To muscular general i desenvolupament
neurològic
15. Índex anogenital
Com es calcula?
Nenes: Forquilla vulvar- anus (cm) / forquilla-
còccix
Nens: Escrot- anus (cm) / escrot- còccixNens: Escrot- anus (cm) / escrot- còccix
Anus anterior:
Nenes: IAG< 0,34
Nens : IAG< 0,46
16. Exploracions complementaries
En la majoria dels casos no sonEn la majoria dels casos no son
necessàries,serà suficient amb
una bona anamnesi i examen físic
acurat ( incloent tacte rectal)
17. Exploracions complementaries
Si sospita causa orgànica:
Analítica: Hemograma,TSH, ionograma, calcèmia,
glucèmia ,IgE, IgA, Ac Antitransglutaminasa.glucèmia ,IgE, IgA, Ac Antitransglutaminasa.
Urocultiu
Rx simple d'abdomen ( alteracions lumbosacres)
Enema opac ( si sospita Hirschsprung)
RM lumbo sacra
Test suor
18. Valor diagnòstic de la Rx
simple d’abdomen
En una revisió sistemàtica. Evid Pediatr.2007;3:27
Conclusions:
Les escasses dades existents entre la relació
símptomes clínics/imatges radiogràfiques ensímptomes clínics/imatges radiogràfiques en
restrenyiment no son concloents:
NO ES POT DONAR SUPORT A LA
RECOMANACIÓ DE REALITZAR UNA RX
D’ABDOMEN EN CAS DE DUBTE DEL
DIAGNOSTIC CLÍNIC
19. RX simple d’abdomen
Guia d’Idoneïtat d’Exploracions Radiològiques no
Urgents en Pediatria. Servei de Radiologia
pediàtrica Hospital materno-infantil Vall
d’Hebron:d’Hebron:
NOMÉS RX DE ABDOMEN/ENEMA
OPACA, EN CASOS GREUS O
SOSPITA DE AGANGLIONISME
20. Valor diagnòstic de la Rx
simple d’abdomen
Conseqüències a la pràctica:
EL restrenyiment s’ha de diagnosticar amb unaEL restrenyiment s’ha de diagnosticar amb una
HC detallada i exploració física ( + tacte rectal)
Tenint en compte els resultats de la revisió,no es
pot dona suport a la recomanació de la NASPGN
de realitzar una Rx d’abdomen en cas de dubte
del diagnòstic clínic de restrenyiment
21. Signes/símptomes d’alarma
Distensió abdominal persistent
Pobre augment de pes
Febre
Vòmits biliosos
Anomalies en l’exploració físicaAnomalies en l’exploració física
Ampolla rectal buida ( al tacte)
Inici en període neonatal immediat: Retràs evacuació
de meconi
Interval previ sense restrenyiment
poc probable alteració anatòmica