Períodes d'exclusió de centres d'atenció infantil per processos infecciosos i...Pediatriadeponent
Repàs a les malalties infeccioses més freqüents durant la primera infància. Vies de contagi i els períodes d'incubació. Recomanacions per exclusió de l'assistència a la llar d'infants.
Repàs a les patologies ORL més freqüents a l'edat pediàtrica i orientació sobre la necessitat de derivació urgent, diferida o programada a la consulta d'ORL.
Períodes d'exclusió de centres d'atenció infantil per processos infecciosos i...Pediatriadeponent
Repàs a les malalties infeccioses més freqüents durant la primera infància. Vies de contagi i els períodes d'incubació. Recomanacions per exclusió de l'assistència a la llar d'infants.
Repàs a les patologies ORL més freqüents a l'edat pediàtrica i orientació sobre la necessitat de derivació urgent, diferida o programada a la consulta d'ORL.
Repàs a la sistemàtica d'estudi de les rinitis i asma al·lèrgiques i l'al·lèrgia alimentària. Criteris de derivació, tractament i seguiment del pacient.
Repàs a la sistemàtica d'estudi de les rinitis i asma al·lèrgiques i l'al·lèrgia alimentària. Criteris de derivació, tractament i seguiment del pacient.
La Revista Annals d’Urologia és una publicació de la Societat Catalana d'Urologia que publica articles en català, castellà i en anglès que tinguin interès per a qualsevol especialista d'Urologia i altres professionals sanitaris.
La infecció urinària de les vies baixes és una
malaltia molt freqüent en l’àmbit de l’assistència
primària. La instauració precoç del tractament
antibiòtic constitueix la mesura més eficaç per
reduir les possibles complicacions. Aquest fet
suposa la prescripció empírica d’un antibiòtic i,
per tal que aquest sigui eficaç, el metge haurà de
decidir la seva elecció basant-se en dos pilars
fonamentals: a) deduir el bacteri que més
probablement sigui el causant de la infecció b)
deduir quin antibiòtic és el més eficaç per a
aquell bacteri, a partir de les dades locals de
sensibilitat antimicrobiana.
La Revista Annals d’Urologia és una publicació de la Societat Catalana d'Urologia que publica articles en català, castellà i en anglès que tinguin interès per a qualsevol especialista d'Urologia i altres professionals sanitaris.
Seguint aquest protocol, els joves participen en la investigació per desenvolupar una vacuna contra la malària que, en combinació amb les mesures actuals, podria contribuir de manera significativa a controlar millor aquesta important malaltia causada per un paràsit. Els estudiants provaran diverses possibles vacunes mitjançant la tècnica anomenada ELISA, i decidiran quina és la més eficaç. El protocol de l’experiment és una oportunitat perquè els centres de ciències, els museus i les escoles simulin un experiment real realitzat en un laboratori de veritat per investigar la vacuna de la malària.
"Els nens i nenes amb faringitis no haurien de prendre antibiòtics en infeccions que no estiguin causades per bacteri". RECOMANACIÓ ESSENCIAL per a pacients. Essencial és una iniciativa de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries (AQuAS) del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya que identifica pràctiques clíniques de poc valor i promou recomanacions per tal d’evitar-ne la realització. Aquestes recomanacions són consensuades i avalades per les societats científiques, els professionals
sanitaris, els pacients i l’AQuAS.
Rinitis al·lèrgica a l'edat pediàtrica. És la malaltia crònica més freqüent a l'edat pediàtrica. Prevalença, factors de risc, etiologia, diagnòstic i tractament.
Anquiloglòssia: diagnòstic, tractament i implicacions. 2024Pediatriadeponent
Repàs a les diverses eines per a valorar l'anquiloglòssia en el context de la dificultat per l'alletament matern. Tractament quirúrgic. Anquiloglòssia, parla i malposició dental.
Malalties minoritàries. Què n'ha de saber el pediatre/a?Pediatriadeponent
Definició de malaltia rara/minoritària. Recursos per a professionals, famílies. Centres de recerca.
https://pedretina.org/ i https://stargardtgo.blogspot.com/
Hiperbilirubinèmia neonatal: novetats en l'abordatge. 2023Pediatriadeponent
Fisiopatologia de la hiperbilirubinèmia en el període neonatal. Icterícia. Risc d'encefalopatia bilirubínica i kernicterus. Mesura de la bilirubina. Noves indicacions de tractament segons edat gestacional i dies de vida.
Introducció al concepte de Cures Centrades en el Desenvolupament i la Família (CCDF) en l'atenció al nadó prematur. Estrés i desenvolupament neurosensorial, el paper de la família com a cuidadora del nadó.
NIDCAP: cura del nadó d'una manera més individualitzada i a través de l'observació. Teoria Sinactiva.
Alimentació saludable. Estil de vida saludable vs dieta.
Canvi d'hàbits. Model mare/pare. Establiment de límits. Reforçaments. Gestió de conflictes. Alternatives als càstigs. El perill psicològic de les dietes.
Presentació de Mireia Fernández, Infermera Pràctica Avançada IPA-FCC i Membre del Comité de Nafres Complexes de Badalona Serveis Assistencials, a la Jornada de celebració del Dia Internacional de les Infermeres, celebrada a Badalona el 14 de maig de 2024.
Presentació de Vicky Sanchez, infermera del servei d'endoscòpies de Badalona Serveis Assistencials, a la Jornada de celebració del Dia Internacional de les Infermeres, celebrada a Badalona el 14 de maig de 2024.
Presentació de Mª José Sabariego, infermera de Badalona Serveis Assistencials, a la Jornada de celebració del Dia Internacional de les Infermeres, celebrat a Badalona el 14 de maig de 2024.
Presentació de Jaime Bataller, infermer especialista de família i comunitària de Badalona Serveis Assistencials, a la Jornada de celebració del Dia Internacional de les Infermeres, celebrada a Badalona el 14 de maig de 2024.
Presentació de Valentina Suarez i Sara Calmaestra, infermera de salut mental i educadora social de Badalona Serveis Assistencials, a la Jornada de celebració del Dia Internacional de les Infermeres, celebrada a Badalona el 14 de maig de 2024.
Presentació de Maria Iborra, infermera en cures pal·liatives de Badalona Serveis Assistencials, a la Jornada de celebració del Dia Internacional de les Infermeres, celebrat a Badalona el 14 de maig de 2024.
Presentació de Noelia Leal i Silvia Ortigosa, infermeres de Badalona Serveis Assistencials, a la Jornada de celebració del Dia Internacional de les Infermeres, celebrada a Badalona el 14 de maig de 2024.
Presentació de Teresa Pujadas i Mónica Góme, infermeres referents de l’Equip d’Atenció Residencial de Badalona Serveis Assistencials, a la Jornada de celebració del Dia Internacional de les Infermeres, celebrada a Badalona el 14 de maig de 2024.
Presentació de Noemí Gómez, infermera de Badalona Serveis Assistencials, a la Jornada de celebració del Dia Internacional de les Infermeres, celebrada a Badalona el 14 de maig de 2024.
B.4 Disfagia orofaringea-estrategia d'afrontament a partir de la IA
Infeccions urinàries en pediatria. Consens 2017
1. “PROTOCOL DE CONSENS EN EL TRACTAMENT DE LES INFECCIONS
URINÀRIES PEDIÀTRIQUES A L´ÀMBIT LLEIDA”
(2017)
Comissió de Malalties Infeccioses Àmbit Lleida
Dra Laura Minguell Domingo, Dra. Zaira Ibars Valverde, Dra. Neus Piqué Palacín
2. ÍNDEX
DADES CLÍNIQUES
DADES MICROBIOLÒGIQUES
SEGURETAT DE LES QUINOLONES A LA POBLACIÓ
PEDIÀTRICA
PROTOCOL DE CONSENS DEL TRACTAMENT DE LES
INFECCIONS D´ORINA A L´ÀMBIT LLEIDA
4. DIAGNÒSTIC DE ITU
(Atenció Primària)
Nº Antibiòtics prescrits
en les 24 hores següents
del diagnòstic de ITU
(cistitis,cistitis aguda, ITU, no
inclou PNA) durant 2015
FONT: E-CAP Departament de Fàrmacia d´Atenció Primària
Lleida 2015
489
Nenes Nens
416 (85%) 73(15%)
Urocultius +
a Atenció
Primària
durant 2015
FONT: Secció de Microbiologia
del Hospital Arnau de Vilanova
2015
139 (28%)
350? (72%)
• La tira d´orina té molts falsos
positius*?
• Tenim sospites de ITU que no
es confirma després amb
l´Urocultiu
• Tenim massa falsos positius
amb la tira d´orina per que no
fem una correcta recollida de
la mostra?
• Diagnostiquem ITUS sense
Urocultiu previ?
• Registre incorrecte al ECAP?
• Dades procedents de diferents
fonts?
• Es cursen mostres en centres
privats?
*Ochoa Sangrador, Manejo diagnostico y terapéutico de las infecciones del tracto urinario em la infancia.
Revista de Pediatria de Atención Primaria. 2008;10 Supl 2:S39-64. El coeficient de probabilitat positiva de ITU amb tira amb leucos i nitrits+es de 59,7%
5. DIAGNÒSTIC DE LA ITU
Conclusions:
• Necessitat de mes dades per tal poder explicar alt nombre de
diagnòstics i tractament de ITU en relació amb el baix nombre
d´urocultius.
• Indicacions “clares” de Urocultiu:
En les ITUS:
Pretractment: SEMPRE
Postractament:Si evolució desfavorable, si l´Urocultiu + a un gèrmen que
es resistent al antibiòtic pautat.
Estudi d´estancament ponderal/Irritabilitat en lactants.
Abans de la realització d´una CUMS.
En les màximes condicions de higiene per mitjà mètode fiable (raig
mig - sondatge vesical - punció suprapúbica)
7. UROCULTIUS
“Nº de Soques aïllades als Urocultius Pediàtrics a
l´Àmbit Lleida durant el 2015”
FONT: Secció de Microbiologia del Hospital Arnau de Vilanova 2015
Només s´han aïllat 7 soques BLEE* ( 3 a primària i 4 a nivell hospitalari corresponents
totes elles a E. Coli i i cap de Klebsiella)
9. SENSIBILITAT ANTIBIÒTICA
Conclusions:
• No excessius canvis de sensibilitats de la majoria dels gèrmens
respecte a anys anteriors. Discret augment de resistències del
2015 al 2011 en el cas de la Klebsiella (poc significatiu per
n=14 baixa)
• Baix nombre de soques Blee totes corresponents a E. Coli
(2,8%) que es distribueixen de forma similar entre primària i
hospitalària.
• Millor patró de sensibilitats dels gèrmens aïllats al Urocutius
de procedència hospitalària que de primària excepte en el cas
del proteus (poc significatiu per n=26 baixa)
10. SENSIBILITAT ANTIBIÒTICA
“En el momento actual y en nuestro medio, para el tratamiento antibiótico
empírico de la ITU febril por vía oral, parece adecuado utilizar cefalosporinas de
tercera generación y, como alternativa, amoxi-clavulánico o cefalosporinas de
segunda generación (si su sensibilidad es mayor del 80-90% para E. coli)”
“Se recomienda tener en cuenta los patrones de resistencias locales a la hora de
proponer tratamiento profiláctico, e intentar seleccionar los antibióticos de
menor espectro de acción para evitar la aparición de resistencias en los gérmenes
de la vía respiratoria alta”.
http://www.guiasalud.es/GPC/GPC_483_ITU_poblacion_pediatrica_ICS_compl.pdf
Any 2011
“Se han consultado los datos de sensibilidad de la amoxicilina-clavulánico para E. coli
de muestras hospitalarias y comunitarias de Cataluña y son del 84% y 80%
respectivamente. Por tanto, según la edad y el cuadro clínico se aconseja utilizar el
antibiótico más eficaz y de menor espectro de actividad”
www.sjdhospitalbarcelona.org/sites/default/files/u1/Para_profesionales/Programas_otros_centros/monografia_urge
ncias_2_cast.pdf
Any 2017
11. ÉS SEGUR EL
CIPROFLOXACÍ A
PEDIATRIA?
• Què diuen els estudis científics?
• Què diuen els organismes competents
(AEMPS/FDA)? fitxa tècnica
• Què diuen les societats científiques?
12. ÉS SEGUR EL CIPROFLOXACÍ A
PEDIATRIA?
Què diuen els estudis científics?
Quinolonas en pediatría Ares Alvarez J, Martinez de la Ossa Saenz-Lopez R, Alfayate Miguelez S. Grupo de Patología Infecciosa de la Asociación
Española de Pediatría de Atención primaria. Septiembre 2016.
[Disponible en: https://aepap.org/grupos/grupo-depatologia-infecciosa/contenido/documentos-del-gpi]
Safety Concerns Surrounding Quinolone Use in Children Karisma Patel, PharmD1,3 and Jennifer L. Goldman, MD. The Journal of Clinical
Pharmacology 2016, 00(0) 1–16 C 2016, The American College of Clinical Pharmacology
DOI: 10.1002/jcph.715
• Les quinolones són una opció terapèutica a tenir en compte en el tractament de les
infeccions multirresistents, complicades o que no existeix altra alternativa vàlida.
• Els pediatres han estan escèptics en l´ús d´aquests antibiòtics degut al es troballes de
artropatia detectades en assajos amb animals joves.
• A data d´avui la majoria d´estudis no han pogut demostrar que existeixin importants
seqüeles musculo-esquelètiques associades a l´ús de fluroquinolones en recent
nascuts( ?), lactants ( lactants menors 1a?) i nens.
• Els efectes secundaris múscul-esquelètics més freqüents observats són artràlgies que
són lleus-moderades, transitòries i que és resolen després de suspendre el
tractament. No existeixen casos descrits de tendinopaties en nens.
• Recomanen limitar l´ús de quinolones quan sigui estrictament necessari per tal de
minimitzar l´augment de resisitències bacterianes a aquests fàrmacs.
13. ÉS SEGUR EL CIPROFLOXACÍ A
PEDIATRIA?
Què diuen els organismes competents?
AEMPS (Fitxa tècnica):
Població pediàtrica (nens i adolescents): Infeccions complicades de les
vies urinàries i pielonefritis.
Aquest s´ha de plantejar quan no puguin usar-se altres tractaments i
s´ha de basar amb els resultats de la comprovació microbiològica.
Als assajos clínics s´han inclòs nens i adolescents de 1 a 17 anys.
El tractament han de iniciar-lo únicament metges que tinguin
experiència amb els tractament de fibrosi quística i/o infeccions greus.
FDA:
Infeccions d´orina complicades i Pielonefritis per E. Coli en nens de 1 a
17 anys.
14. ÉS SEGUR EL CIPROFLOXACÍ A
PEDIATRIA?
Què diuen les societats científiques?
Cal tenir en compte el patró de
resistències locals alhora de iniciar
tractament empíric utilitzant aquell
antibiòtic més eficaç i d´espectre d´acció
més reduït
16. CONCLUSIONS FINALS
Donat el nombre no despreciable de resistència a E.Coli (23%)
a l´ A/C aquest deixa de ser un tractament indicat en el maneig
inicial de les Infeccions d´Orina al nostre medi.
Tenint en compte el nostre patró de sensibilitats al territori el
tractament empíric d´elecció en les PNA és la Cefixima i de
les Cistitis la Fosfomicina.
Caldrà plantejar-nos el tractament amb Ciprofloxací en aquells
pacients amb sospita de PNA que no compleixen criteris
d´ingrès hospitalari i tenen antecedents personals o sospita
d´al·lèrgia a la Penicil.lina IgE mediada.
Cal indagar sobre les causes de l´alt nombre de tractaments a
les 24 hores del diagnòstic de ITU respecte a la baixa xifra de
urocultius positius a l´atenció primària i valorar instaurar
mecanismes per tal corregir el biax si es confirmes.
17. “PROTOCOL DE CONSENS EN ELTRACTAMENT DE LES
INFECCIONS URINÀRIES PEDIÀTRIQUES A L´ÀMBIT
LLEIDA”
(2017)
18. PIELONEFRITIS AGUDA
Dies de tractament en total: 10 dies
TRACTAMENT AMBULATORI
Antibiòtic Dosis Intèrval Presentació Dosi màxima
Cefixima
(≥6 mesos d´edat)
Primer dia: 16 mg/kg/dia
Dies succesius: 8mg/kg/dia
Primer dia: c/12h
Dies successius: c/24h
Suspensió oral 5mL=100mg
Càps i Sobres 200 mg, 400mg
400 mg/dia
Cefuroxima axetil
(≥3mesos)
30 mg/kg/dia c/12h
Suspensió oral 5 mL=250mg
Comp. 250 mg, 500 mg
500 mg/12h
AL.LÈRGICS
Ciprofloxací 20-40mg/Kg/dia c/12h
Comp. I Sobres 250mg, 500mg,
750mg.
Suspensió oral 500mg/5ml
1500mg/dia
TRACTAMENT HOSPITALARI
Edats Antibiòtic Intèrval i via Dosi màxima
1-3 mesos
Ampicilina 100-200mg/Kg/dia
+
Cefotaxima 100-200mg/Kg/dia
c/6h EV
12g/dia
12g/dia
> 3 mesos Gentamicina 5mg/Kg/dia c/24h EV o im 300mg/dia
Si uropatia coneguda per cobrir Pseudomona Aeuriginosa: Cefotaxima ev 100-200mg/Kg/dia c/6h(màx 1g/dosi) + Gentamicina ev o im 5mg/Kg/dia c/24h.
Si nefropatia instaurada (FG<80mL/min/1.73m2): Cefotaxima EV ajustant dosis segons cleans de creatinina.
Fer nivells de gentamicina si el tractament dura més de 4 dies.
19. Antibiòtic Dosis Intèrval Presentació Dosi màxima
Fosfomicina
<1 any:150-250 mg/dosi (sal càlcica)
>1 any: 250-500 mg/dosi
(50-100 mg/kg/dia) (sal càlcica)
6-12 anys: 2 gr dosi única ( sal
trometamina)
>12 anys: 3 gr dosi única ( sal
trometamina)
c/8h si es sol.lució oral
de sal càlcica.
Dosi única si es sal
trometamina.
Sal càlcica:
Suspensió oral 5mL=250mg,
Caps. 500mg
Sal tormetamina:
Sobre 2 gr
500 mg/8h (sal
càlcica)
3g/dia (sal
trometramina)
Cefuroxima axetil
(≥3mesos)
30 mg/kg/dia c/12h
Suspensió oral 5mL=250mg
Comp. 250 mg, 500 mg
500 mg/12h
CISTITIS
Dies de tractament en total: 5 dies